Resistència als antibiòtics, Barcelona canalla i gastronòmica, castanyes i bolets, El Bosco i el poder de la lectura

Seixanta i més Benvolguts amics i voients de Ràdio d'Esvern Un dimecres més estem amb vosaltres per parlar de coses que passen al món i al nostre entorn i que la taula de redacció ha escollit per divulgar-les a través de la nostra audició Esperem que vosaltres les trobeu també força interessants Fa poques setmanes que parlàvem d'un somriure de campió del món senzill, simpàtic, Marc Márquez i avui trobem un somriure més seriós valgui la contradicció el somriure del seu germà, l'Àlex també campió del món que en tres anys menys ja és el campió de la classe següent o sigui que els seus pares deuen estar contentíssims Bé, moltes felicitats sobretot a la ciutat de Cervera que ha propiciat amb el seu entusiasme i recolzament aquests dos nois valents i perseverants disposats a aconseguir els seus somnis Bé, avui estem una mica mermats la setmana passada era per una cosa i l'anterior per una cosa lúdica perquè tu et talles d'un passeu per el mundo que ja estava i la broma M'he d'unos quilòmetres de vuelo Això, de vuelo i no vuelo De vuelo i terrestres Milles, milles terrestres Això sí, però no hi ha quilòmetres res Bé, doncs, però avui tenim escarriats els altres dos components o sigui que són vostres no demà Bé, jo diria a l'audiència els que ens estan escoltant doncs que acceptin la voluntat de dues senyores que tenen moltes ganes d'estar amb vostès Ah, i tant que sí i que proporem això aportar aquests temes que ens semblen que em poden agradar Poden ser interessants Jo crec que sí Bé, doncs, endavant Bé, doncs Bé, iniciarem l'audició d'avui amb l'Espai de Salut En ell volem tractar un tema candent que ja fa temps que preocupa la família mèdica a nivell mundial i que tindrà ampli ressò el proper dia 18 d'aquest mes de novembre Aquest és un article sobre el tema punyent dels antibiòtics resistents que publica la revista Consells del teu farmacèutic Diu Antibiòtics més a prop de la fi De res, no serveix que Espanya hagi l'obligació de dispensar els antibiòtics en recepta si en d'altres països ho fan sense ella i abduc en alguns d'aquests països fora del canal de la farmàcia Estem davant d'un problema global contra el que els governs de tots els països del món haurien de posar les seves forces i unir-les abans de no seguir massa tard perdó abans de que no sigui massa tard Com acabem de dir amb motiu del Dia Europeu per l'ús de prudent dels antibiòtics se celebrarà el proper 18 d'aquest mes i hem de posar el tema a l'abast de tothom Ja sabem que els antibiòtics varen suposar en el moment del seu descobriment una autèntica revolució que es pot comparar solament amb la potabilització de l'aigua i la vacunació Malgrat això avui dia i degut a la trista circumstància del seu ús incorrecte estem perdent eficàcia a un ritme impensable tan sols fa 5 anys i el que és més lamentable estan deixant de curar malalties per les que abans ningú no moria Per posar un exemple si a poc d'introduir-se la penicil·lina a la pràctica clínica la gran majoria dels bacteris estafilococcus aureus eren sensibles i desapareixies actualment solament ho fan amb la quantitat de menys del 10% Aquesta circumstància es coneix com resistència antimicrobiana als antibiòtics procés pel qual els bacteris que abans desapareixien amb aquests medicaments s'estan tornant resistents a ells restant-lis eficàcia Es tracta d'un gravíssim problema sanitari global que en el nostre país provoca unes 2.500 morts anuals i genera una despensa sanitària adicional de 150 milions d'euros Si no se soluciona aquest problema en l'any 2050 els experts preveuen un total de 40.000 morts anuals per infeccions i abans era que abans eren fàcilment curables i a més a més poden estar en risc tractaments com la quimioteràpia els trasplantaments i la cirurgia però afortunadament gràcies al pla nacional davant la resistència dels antibiòtics que ha posat en marxa el Ministeri de Sanitat o l'Agència del Medicament i Productes Sanitaris ha estat aconseguir reduir als últims anys un 7,2% el consum inadequat d'antibiòtics en la salut humana i un 32,4% en les ventes d'antibiòtics per veterinària però per què es produeixen les resistències? no deixaríem de repetir que els antibiòtics antibacterians són inadequats per curar malalties víriques com els refredats o la grip a més el mal ús també inclou prendre'ls sense prescripció mèdica no acompletant els tractaments i saltar-se les dosis prescrites això pel que fa a la sanitat humana parlem ara de l'ús amb la ramaderia l'ús indiscriminat en aquest sector recordem que els antibiòtics s'han fet servit de forma massiva en concentracions baixes amb la dieta dels animals amb la idea del seu augment de pes a més les bèsties porten determinats microorganismes que poden ser transpassats des d'ells a l'ésser humà procés denominat zoonosi si els antibiòtics no es fan servir correctament i de manera controlada en el moment de tractar adequadament el món animal això passarà també en perill la salut humana els antibiòtics es fan servir també com a profilàctics en el món animal o en l'agricultura i desgraciadament alguns d'ells no són biodegradables aquesta és l'explicació que hagin surgit que hagin surgit bactèries resistents als antibiòtics en aquests sectors i que transmeten els seus gens a les bactèries normals tant d'animal com de sers humans també el constant abocament al medi ambient d'antibiòtics a través d'aigües residuals suposa un risc de selecció de bacteris resistents sobretot en llocs com les depuradores i finalment l'aparició o introducció de bacteris resistents en hospitals ucis i també en residències per a la gent gran i què podem fer nosaltres per evitar-lo en primer lloc prendre antibiòtics solament quan els recepti el metge i seguint escrupulosament les seves indicacions sobre com i quan s'han de prendre mai no hem d'automedicar-se ni insistir al farmacèutic perquè se'ls vengui sense recepta mèdica i i molt important hem de completar el tractament prescrit en totes les seves dosis si ens sobressin cal no guardar-los ni compartir-los amb altres persones hem de tenir en compte que els antibiòtics solament són eficaços per combatre infeccions bacterianes no curen refredats com hem dit abans ni grips que són ocasionats per virus no són analgèssics i no ho llegen ni el dolor ni per una altra banda ni la febre i per una altra banda el veterinari de la nostra mascota és qui decideix el tractament adequat pel seu patiment per la qual cosa seguirem sempre els seus consells i no farem servir els medicaments que potser tenim per casa l'automedicació també és perillosa pels nostres animalets que potser l'automedicació que potser l'automedicació que potser l'automedicació que potser l'automedicació que potser l'automedicació que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser que potser Bé, ara, Lina, aquelles coses que tu a vegades dius que són un tant fresquetes i són... Estàvem en la cuina i el que menjaven els catalans fa anys. Ah, ui. Però continuem amb el mateix, eh? Sí, el mateix sistema. El mateix sistema. D'acord, doncs ara us llegiré el Beco del Recó. El? El Beco, Beco, B-E-C-O. Ai, bon, bon. El Beco del Recó. Ara veureu d'acabar tot això. Diu, en 1815 va obrir el Beco del Recó, a la plaça Nova en Sagristans. A l'amo era un cuiner italià de nom Giovanni Antonio Ardizzi, a qui tothom coneixia com el senyor Antonet Obeco, que vol dir fondista. Ara. Ara. O sigui, a la fonda del Recó seria això. Ja. Aquell senyor es va fer famós a tota Barcelona per la seva cuina. Guissat de llebre, estofat de patates, escudell amb sopa de mandonguilles. Ai, fricandó, bueno, ara... Escolta'm que estem a punt de sopar, eh? Bueno, no, però ara no encara. Diu, era tan estimat i tan famós que quan a la vora es va obrir una altra casa de menjars es cantava una cançó que feia. De la seu fins al cantó anem al Beco del Recó, i si el Beco està tancat anem a la del costat. Ah, això mateix. Aleshores, una cosa que es feia bastant era el llom de porc en mongetes a Camp Falcón. Som en el segle XIX i a Barcelona hi ha hostals, fondes i cases de menjar de tota mena. Però n'hi hagué una, la fonda Falcón, a la Rambla 32, després va ser hotel, que es va popularitzar un plat que ara forma part de la gastronomia de la ciutat, el llom de porc en mongetes. I tenien un cambrer de nom Batista, que servia els plats vestits amb un frac negre, ala de mosca i casquet de bellut amb borla. Era un senyor tan popular i estimat que quan va morir la fonda va tancar i l'enterrament va ser multitudinari. I els que tenen patacons van a les quatre nacions i els que tenen pocs monissos van a les fondes dels Isos. A l'esquerra de la Rambla s'hi va aixecar un gran hostal amb el nom de quatre nacions. França, Anglaterra, Itàlia i Portugal, diu que eren. A l'amo, el senyor Bacardí, italià, i en trobem una altra, eh? Volia un establiment de gran luxe. Ho devia de ser perquè allà es va hostejar el famós novel·lista Stendhal, en 1837. Una fonda de sisos era allà on les classes populars podien menjar menús, casolans i a preus assequibles. El nom ve dels sis rals, el preu per passar-hi una nit. L'àpat valia uns dos rals. El més curiós era el nom dels plats. S'hi van crear una nomenclatura pròpia amb molt sentit de la broma. Un ou ferrat era una criatura o un sastre coix. Dos ous ferrats eren una bicicleta. Uns peus de senyor de ministre eren uns peus de porc. Uns saltabarrancs eren peus de cabrit. Un alcalde era un pebrot escalivat. Una esquena de gos era un capipota. I una pagès amb barretina era un trinxat de col i patata amb arangada i una arangada d'aquelles grosses. Era un guàrdia civil. I tant. Fantàstic. Bé, això... Continuem amb aquestes coses que ja ho sabeu una mica, de mica en mica, perquè si no us faran... S'omplar la pica, de mica en mica. S'omplar la pica, això mateix. I ara passem a la part lúdica, la part una mica rareta, que a Barcelona hi havia moltes coses d'aquestes, que encara hi són, eh? Ojo, no ens fem ara aquí els tontos. Bé, parlem... Sí, diu, parlem del muebler. És ben barceloní, muebler, de l'època que tots els que venien de França era xic. El muebler vol dir mueblat, o prou, a qui feia, a qui feia, i fa referència als hotels que llogaven habitacions per hores i meuques o parelles que cercaven la intimitat. El primer muebler de Barcelona en 1212 va ser la casita blanca, que es va fer gaire, que no fa gaire, cap legat. I es deia així pels llençols blancs que es tenien a terra. I n'hi havia una revista que això lliga una mica més, fa una mica més, però aleshores també parlem d'una revista que es deia La Luna, que era una guia nordturna de Barcelona. La Luna. Era una guia general i particular nocturna amb les dades i indicacions precisos per passar alegrament el rato en aquesta hermosa capital. Editorial Tabarín, Barcelona. Preu, una peixeta, 96 pàgines. A la coberta d'una lluna fa l'ullet sobre una vista de la ciutat on s'identifica el castell de Montjuïc i els campanars del Pi i de la catedral. I darrere de la lluna el planeta s'atur i va ser editada a l'any 20. La guia comença amb una introducció de la ciutat i després hi consten les adreces de fondes, bars, hostals, hotels, teatres, cabarets, cinemes, toros, sales de valls, cafè de cambreres, instal·lacions esportives, lloguer de cotxes, dispensaris, policia... Estic llegint això i em penso truqui al 112, no? Consolats, col·legis oficials, transports públics i correus i telèfonos. Inclou una llista de direccions que es busquen on hi ha anuncis de bordells classificats. I aleshores va seguint, va seguint i és el que passa. I aquesta comença amb aquesta introducció. I va a cabaret, bla, bla, bla, bla, i bueno... El que passa és que com és hora que els nanos poden escoltar. No, no, no, no passa res, però vull dir, n'hi ha coses que... Tampoc explicar-les amb tanta detallamenta. Total, els que ens esteu escoltant ja veieu que Barcelona es piscarà de tots els anys. Hi ha de tot. Hi ha de tot. I ja fa temps que hi ha de tot. Continuarem pel pròxim dia amb aquest tema. I ara anem amb una altra que ja sabeu que aquest és d'esperits i de mandangues i el que sigui, de coses més esotèriques. I diu l'última execució pública. Les execucions van ser durant els segles i era un acte públic presenciat per petits i per grans. I les famílies veien amb la visió d'aquesta cosa un instrument persuasiu per l'educació dels infants. A Barcelona les forques fixes estaven ubicades a la plaça del rei. Allà només que s'hi ejecutaven els nobles i la gent de pes. I al Pla de Palau i a la Creu Coberta i al Turou de Finestrelles que avui coneixem per la Trinitat allà eren els més pobres. Diu i hi havia les famoses de tot que era que l'any passat ho vam llegir la Quinta Forca que estava allà tan lluny. La més lluny. Sí. Diu i els penjats es deixaven allà uns quants dies. Per escarment. escarment. D.C. Em diu i els cassos més greus els trossos esquarterats dels reus es deixaven podrir setmanes senceres. Bé suposo que ara ja no es faria tot això. i aquí en se surt l'home del sac. Ara. Diu en el carrer de la claveguera avui mestres casals i martorell es va fer famós la casa del degullat. El nom Tris venia d'un nen que uns veïns van degullar fora degullat perdó fora moralla. Van ficar el cosset en un sac i li van dir a un treginer pobre que passava per allà que l'entrés a canvi d'un glob de vi. El treginer s'hi va venir. Els borots funcionaris que cobraven l'entrada de mercaderies a la ciutat van descobrir que portava el treginer al sac a l'home del sac. La llegenda de l'home del sac té una altra versió el seginer. Deien que era un rodamont de mala geia que recorria els carrers a Barcelona amb un sac al coll cantant fluixet una cançoneta que inutissava els infants els quals els seguien fins a arribar a un descampat fora muralla. Allà el seginer els escanyava i els duia l'escorxador que li pagaven una bona picosada. Encara en una altra una altra història és el peladits com tanquera un paio d'aspecte sinestre aliprim fosc amb cua i morro de gos enormes menaces que carregava un sac ple de ganivets pedres d'esmolar navalles esquiladors diuen que si els pares se'ls cridaven perquè el nen no volia banyar-se arribava posava el nen en remull amb una caldera amb llegiu bullent mare mare mare de gos es quedava en cal viva i el deixava net i polit fent servir les seves eines de tall de paga s'emportava la guardiola del petit i se sabia que havia acabat una feina perquè se'l sentia odolar com un lloc però no s'enduia els nens però per què aquestes figures terribles un petit acabat de morir es pagava molt bé en aquest context que treballava la famosa vampira del Raval de la qual ja vam parlar una altra vegada què feien que agafaven la sang de la criatura recent morta i era pels tísics o sigui que però això faltaria saber realment si això no està molt arrelada la llegenda ja està molt arrelada alguna cosa de veritat deu tenir però que fos realment pràctic pel bé del malalt aquesta sangueta pobreta si tenia un RH negatiu o l'altra tenia positiu li feia un xoc un xoc que encara l'estan buscant i l'últim de tot és sopar amb una calavera i prop del fossat dels penjats avui la placeta de Sant Felip Neri hi havia en el segle XIX una casa de barrets i de joc un vespre uns joves sortien beguts del local per tornar a casa havien de travessar el fossat i els hi feia por un però que era molt pitxo i més que els altres diu que no que travessar pel cementiri era més curt s'endinsarà el fossat dels penjats i el valent veu a terra una calavera i fa broma i els amics el renyen el deixen sol i ell sobrat deixa la calavera a terra dient-li que si volia podia seguir la conversa a casa tot sopant i aquell vespre el jove fanferró sopava al menjador de casa seva quan truquen a la porta i truquen i truquen no espera ningú agafa una espelma i surt de la finestra a veure qui és s'aboca i cau mort d'un atac un escalet amb la calavera sota el braç tossava la porta impacient venia a sopar ai senyor quines coses que expliques no no jo no explico res això diu el llibre això sí puja puja una mica de música Carles sí per treure el gust de la calavera de la calavera i et La fruita clàssica del temps per treure una mica de mal gust de boca d'aquest sopar tan espantós que ens acabes d'explicar. Parlarem de la castanya. Nutrició tardurenca per després de l'estiu. Què ens ve de gust? Alguna cosa no tan freda, com en els mesos anteriors, per suposat. A més dels bolets, un dels aliments més populars de la temporada són les castanyes, un clàssic de la festivitat de tots ens que acabem de passar. No en va, pobles i ciutats s'omplen de paradetes que desprenen calor i aroma. Vegem què ens ofereixen i algunes receptes en les quals llepar-nos els dits a casa. Les castanyes, encara que es considerin un fruit sec, tenen un parentesc amb els cereals a causa de la seva composició nutricional. Què ens aporten? Doncs mira, ajuden al bon funcionament del sistema nerviós. Les vitamines del grup B són les principals que hi contribueixen. o sucidents fortes gràcies al fòsfor, el calci, el magnesi que posseeixen. És un aliment cessiant per la fibra i els hidrats de carboni. I aleshores també en aquest article ens donen unes quantes receptes que els que s'hi agradin, doncs bueno, us llegirem un parell o dos, que et sembla a Joan S. que fem, rellom rostit amb purè de castanyes. Ah, això mateix. Perquè bueno, això pot estar bé, no? Sí. Jo, senyors, us tinc que dir que a mi les castanyes no m'agraden, però no estan, poden ser molt bones. Ah, hi ha persones que sí. Clar. Diu, rellom rostit amb purè de castanyes. Pels ingredients necessitem un rellom de porc, un gra de 100 milígrams... No, un gra d'alli. D'alli, és que no surt aquí, eh? No, està tallat. Ah. 100 milígrams de vi, margarina, oli d'oliva, sal, no? Sí, sal. Anem per bé? El que no sigui, tu ho volies. Tres o quatre quilos. Oh, quilos. Són moltes castanyes, eh? De castanyes, bueno, clar, si hem de fer... Sí, i llit de llet i mantega, potser fa l'empore. Un litre de llet i mantega. Sí, un litre de llet. Vinga, la preparació és la següent. Agafem una olla, l'omplim d'aigua i bullim les castanyes 15 minuts. Les traiem, les pelem i les reservem. Després, bullim la llet i afegim les castanyes, que hem bullit prèviament, i les deixem coure durant una hora. Les escorrem, escorrem les castanyes, les passem pel passapurer, i afegim la mantega i remenem-la. Posteriorment, agafem... L'all. L'all. I el triturem amb un morter, assaunem la carn... Que hem netejat prèviament. Home, se suposa. Després, la amassarem un quart d'hora... Un quart d'hora. Un quart d'hora. Passat aquest temps. La salem... Salem i untem amb mantega. Llavors, marquem la peça a foc fort. Després, la col·loquem en una safata, la reguem amb el vi blanc i la introduïm al forn a 180 graus durant mitja hora. Passat aquest temps, la tallem a rodanxes i la servim juntament amb el purè, que tindrem a banda. Aquí tenim, senyors, tenim sopa de castanyes, bolets i carabassa, però tenim una altra recepta que diu col llombarda amb castanyes. Aquesta és més lleucida, que no. Com és ben lleugera, que mengin col, que va molt bé pel reuma, també. Què dius? Això ho acabes d'inventar, no? No, no, no. Col, broc i tot això, no pel reuma, però sí per al càncer, eh, senyors? No va broma. D'acord. Els ingredients que necessitem per fer, torno a repetir el nom del plat, col llombarda amb castanyes. 500 grams de col llombarda, 300 grams de brou de verdura, de verdures, eh? Posem més d'una. Posa les verdures que vulguis. mitja ceba morada, 10 grams de gengibre, 3 grams d'all, oli d'oliva, 200 grams de castanyes rostides i pelades. Aquí han reduït la proporció de castanyes, eh? Sí, ja no són tantes castanyes. No són 4 quilos. i una culleradeta de pebre molt. 10 grams de sucre, 60 grams de salsa de soja i 20 grams de llavors de sèsam i sal. Bé, com la prepararem? Doncs, tallarem la col ben fina i la col·locarem en una paella amb l'oli d'oliva. Saltegem 3 minuts i, a continuació, hi afegim el caldo a foc mitjà i deixarem coure fins que estigui tendre i el brou s'hagi evaporat. Simultàniament, palem la ceba, laminem els alls, tallem ben petit el gengibre i trossegem les castanyes i afegim l'all, el gengibre i la ceba. Cuem a foc fort durant 5 minuts i, com a últim pas, hi agreguem les castanyes, el pebre, el sucre, la salsa de soja, el sèsam, la sal i cuem 10 minuts abans de servir-ho. I que s'hi aprofiti o ho fem un altre? Ho fem un altre. Doncs, d'acord. Aquí, mira, arròs amb bolets i castanyes. D'acord. Jo me'l menjaré, el ròs i els amers que se mengin les castanyes, tu. Tenim l'ingredient, no? Sí. L'ingredient són 120 grams d'arròs, 50 grams de rovellons deshidratats. No, 50 no. Ai, 20, 20, 20, 20. No, esquivit el 50. És que si posa 50 grams de rovellons deshidratats augmenta molt, eh? No, ens costaria un ronyó. Sí. 20 gramets. 20 gramets de rovellons. 20, ara sí, que són 50 grams de ceba picada. Dues castanyes. Cada vegada anem a reduir les castanyes. I tant. Dues castanyes cuites, pelades i trossejades. Molt bé. 30 grams de vi blanc. 20 milígrams de nata líquida per cuinar. Tent 30 grams de parmaçà, mig litro de cauda i un grapat de cebullí. Molt bé. Ara la prepararem. Piquem el cebullí i l'ofeguem amb la ceba al foc. Una vegada està torrada, incorporem l'arròs a la paella i el sal tegem fins que quedi de color necrat. I aboquem els 30 mililitres de vi blanc i remenem mentre es va evaporant. després hi afegim les castanyes i els rubellons els quals s'haurem trossejat prèviament. I a partir d'aquí hi afegim mig litre de caldo a mesura que es va evaporant la darrera ronda de brou i aboquem la nata líquida i el parmaçà. Remenem perquè es desfagi el formatge i servim i bon profit. I tant que sí. I darrere de les castanyes seguim amb els bolets del bosc. Aquí m'hi apunto jo, eh? Amiga! Les castanyes per vosaltres i els bolets per tu, eh? Mira, mira. Bé, un dels elements més emblemàtics de la tardor són els bolets. N'hi ha de totes formes i mides, colors i gustos. Malauradament també hi ha de tòxics. És per això que els han de conèixer amb seguretat abans de tullar-los i traspassar el nostre cistell els que hàgim trobat. Això, se'ls han trobat, molt bé. què m'emporto? Diu, quan sortim a caçar i remarco aquesta paraula que no és anar a buscar sinó caçar bolets, és imprescindible dur tant roba com calçat idonis per caminar per la muntanya o pels camins plens de fang i amb moltes basses. Al mateix temps, també és important dur amb nosaltres una nevalla per tallar-los i un cistell per transportar-los. Els forats que es formen entre l'albimet entreteixit del cistell permeten que les espores caiguin a terra i es repobli al bosc. Veus? I ara, aquesta és la llista dels bolets comestibles. rovelló cep reig pimpinela morada cama groc trompeta de la mort gírgola de penical camparol bolet de tinta amanita ponderosa no la confundem amb la venenosa no, no, no aquí al tanto l'amanita ponderosa a vegades aquesta amanita és una amanita negra tu sí, i tant russinyol múrgola cama sec i trofa negra no sé qui trobi trofa negra que té molta suerte i tant i guanya molts quartos això mateix bé i aquesta és la llista dels bolets verinosos ara aquí ha sortit l'amanita faloides l'amanita vena l'amanita moscària l'amanita virosa la galerina marginata la cortinarius orellanes el boleto satanàs la omphalotus olearius paxilus involutus citove espera, no, no diguem-ve clitocybe clitocybe de albata tricoloma pardinum entoloma nidorosum giromitra esculenta però qui no sàpiga que el llatiu en estem apanyats això mateix vinga els arrenquem o els tallem aquest és el gran dilema de tots aquells que es plantegen passar una jornada caçant bolets la part que defensa que cal tallar-los argumenta que arrencant el bolet el desposseïm del miceli és a dir la part del fons que s'arrela el sostrat d'on s'alimenta a poc a poc i el va colonitzant i quan s'arrenca el bolet i es deixen a terra el descobert aquest microhabitant desapareix bé el clima ideal perquè sigui un bon any de creixement dels bolets és el tardoreng perquè el nivell d'aigua i humitat és molt alta podem trobar-ne els boscos i fins i tot els camps i fins i tot si els regues molts els testos de casa cada bolet té la seva llar són uns més d'arbres i d'altres més de planes de planes no serà de plantes sí aquí està mal escrit depenent del tipus que busquem ens dirigirem a un lloc o altre molt bé i si sabem molt a sota terra que és on estan les trufes i per això necessitem o un porquet o un gos un gos ben adiestrat això mateix bé abans hem parlat dels bolets aquests que es tallen però esclar també estan els defensors d'arrencar-los i aquests especificen que cal fer-ho amb cura fent palanca amb la nevalla posteriorment el bolet s'ha de netejar en el mateix forat amb un pincell i tot seguit cal tapar-lo amb fulles i altres plantes arrencant el bolet no t'importes o sigui no t'importis gran part del mister miceli ja que és gros i es troba ben arrelat a terra bé doncs aquests són unes lleugeres nocions de com s'ha d'anar a casa bolets aquí no diu res però n'hi ha truites de bolets boníssimes però també n'hi ha fets amb allet i juliver que queden de cine quan estan a la planxa i si no simplement a la planxa amb una mica o bé amb una brassa molt suau amb una mica d'oli i sal o si no fricandós senyors sí o sigui que hi ha moltes moltes maneres de fer el bolet i a més a més donen a la carn o allà on els posis un gust insuperable i a ojo con la manita la manita aquesta la manita la manita una manita buena com en la vida hay manitas buenas y manitas malas eso mateix racó de la sarsuela avui podem escoltar la habanera canta i no llores de la sarsuela don Gilde Alcalá del mestre Manuel Panella interpreta l'orquestra de corda Filharmonia acompanyant els cors cantors de Madrid sota la direcció de l'enyorat Ataúl Forgenta de l'oresta de linterre l'or sentència a l'orquer a te ajudar Todas las mañanitas fue de la aurora y se llevó la noche triste y traidora otra vez vuelve el alma del sol alegría y es una esperanza de un nuevo día ¡Cantai, no llores, por todas llores hay! Las esperanzas serán auroras de tus amores ¡Cantai, no llores, por todas llores hay! ¡Cantai, no llores, por todas llores hay! ¡Cantai, no llores, por todas llores hay! ¡Cantai, no llores, por todas llores hay! ¡Cantai, no llores, por todas llores hay! ¡Cantai, no llores, por todas llores hay! ¡Cantai, no llores, por todas llores hay! ¡Cantai, no llores, por todas llores hay! ¡Cantai, no llores, por todas llores hay! ¡Cantai, no llores, por todas llores hay! ¡Cantai, no llores, por todas llores hay! ¡Cantai, no llores, por todas llores hay! Biografies de personatges famosos Avui us oferim unes breus pinzellades de la vida del Bosco, el pintor dels inferns medievals Mentrestant que Leonardo i Miquel Àngel feien les seves obres en la Itàlia renaixentista un pintor de l'escola flamenca va desafiar a tot allò que tothom coneixia creant escenes molt a prop del món que representen els temes surrealistes Escoltem el que va escriure el periodista Rafael Bladé sobre el pintor flamenc Jerónim Fanaken La UB en això sí que ho sé, la UB se fa com una F Fanaken, el Bosco A l'art vivia una època frenètica A la Itàlia Leonardo difuminava les línies inventant l'esfumato i Miquel Àngel arribava a la perfecció anatòmica A l'escola flamenca, per la seva part, Hugo van Dergoes apassionava el món amb el seu domini del oli i dels colors completament brillants i Joaquim Patiní era declarat mestre de paisatges de somi En aquests escenaris de finals del segle XV i principis del segle XVI un nou pintor va destacar notablement a esquenes de tot aquest frenesí renaixentista El Bosco Un pintor que anava per lliure La seva tècnica era d'una llibertat absoluta No era gaire sublim Però la temàtica, les seves composicions i les seves criatures no s'assemblaven a res conegut fins aleshores La manera com troba realitzat es pot definir amb una paraula que encara trigaria segles a popularitzar-se el surrealisme Jeremy van Aken, que va viure des de l'any 1450 fins al 1516 fu conegut com el Bosco, per la ciutat on va néixer Va treballar i va morir a la ciutat de Gertembenbotsch En aquell temps pertanyia al Ducat de Borgonya i avui és Holanda Allí no respirava la moda que marcaven els centres de l'estil cultural dels Països Baixos Brussel·les, Bruixes, Amberes o Lovaina A Ertoghenbotsch, com en les veïnes terres holandeses del nord havia ressalt la Devotio Moderna un credo aparegut a finals del segle XIV que predicava una tornada a un cristianisme més espiritual i íntim lluny d'excessius luxes i de les corrupteles de l'època Es van fundar nombroses congregacions que acceptaven els laics a les seves files El Bosco es va afiliar a la germandat de Nostra Senyora dedicada al culte d'una miraculosa imatge de la verge guardada a la eglésia de Sant Joan de Gerto Gensbox La història es pregunta, al contemplar l'obra del Bosco, qui és l'enigma que projecta de quines fonts va veure per crear els seus acers fantàstics? On va trobar l'atreviment de convertir el Carlos de Fenc en protagonista d'un tríptic que normalment era reservat a ressaltar figures sagrades? Alguns dels seus contemporanis creien que la seva inspiració venia de la ingesta de substàncies al·lucinògenes D'altres comentaven que els inspiraven els delidis produïts pels seus enormes dejunis La veritat és que tot és pura especulació Les més difícils d'entendre de les seves obres moralitzants són les més famoses El jardí de les delícies, El judici final i El carro de Fenc Aquests són els tres exemples fonamentals de la pintura del Bosco En allò que no sembla haver cap dubte és que el Bosco va ser un pintor excepcional per la seva influència, rebuda del poble senzill I no solament perquè el va incloure en les seves pintures sinó perquè no era costum fer-ho en aquells temps de temàtica superrefinades Però això no va representar cap obstacle perquè el seu art no traspassés les fronteres d'Hertogenborg i arribés a les altes esferes L'any 1504 va pintar un retaule pel duc de Burgonya Felip el Formós També el rei d'Espanya Felip II fou un gran admirador d'aquest gran i excèntric pintor que va col·leccionar moltes de les seves pintures El Renaixement reflectia una minoria privilegiada de gent de la cort o bé de comerciants La resta del poble, la immensa majoria de la població començava a veure reflectida amb les pintures del Bosco La gent normal i corrent creia en diables encara que no els haguessin vist mai El Bosco solament els havia donat la forma Diuen que el que està a Toledo Ah sí Com se diu ara en Marra El Greco El Greco El Dominicus Tetocoplus Penso que es deia Doncs aquest pintava les figures tan allargades perquè tenia problemes de la visió Era una mica estràvic I a més a més tenia hipermetropia o no sé què diantres tenia Sí, no, però és que el Bosco pintava A sobre d'aquest carro A sobre d'aquest carro escenes eròtiques Sí De lo més descarades Com les lectures de la persona Bé, continuem Bé, continuem Bé, continuem Bé, continuem Una mica més Tranquil A més a més Un consell Que és de tot cor Amb tota la sinceritat del món Bé Per sentir-se bé Moltes persones Li és suficient Una estona De bona lectura Dime Me lo dices o me lo cuentas Joana Les dos coses És un generador Un generador Un generador d'empatia Llegir un llibre Llegir un llibre Ens posa en contacte Ens posa en contacte amb personalitats Llegir un llibre I diferents I diferents de la nostra Llegir un llibre Llegir un llibre Llegir ens ajuda a guanyar vocabulari Fins i tot a l'edat adulta Les nostres competències comunicatives Fan un pas endavant Vaig a fer un incís Com sempre a vegades fats Jo us vaig a dir una cosa Que és bastant interessant Els nens petits No petits Adolescents Mitjans És a dir Deu Dotze Vuit anys El que sigui A vegades tenen molta dificultat Amb l'aprenentatge És perquè tenen Un defecto De acomodación I resulta Que no és que siguin dislexis Sinó que les lletres Se'ls hi suposen Una damunt de l'altra I això és un defecte Que no es veu Però això Si no es queda No, no és la vista I aleshores Diu Aquest nen És que no li costa llegir És que no d'allò I el pobre nen Nen Nena Aquí no hi distincions Doncs Té un cansanci I si això no es corregeix D'adult Són persones Que no acaben de llegir Perquè aleshores Aquesta Sí, és el que diu aquí Ah, ho diu després? No Ah, vale Jo t'ho dic perquè això ja ho sé No, no, no Però mira què diu Diu Podríem considerar la lectura Un hàbit quotidià Que aprenem des de petits Des de petits Per això A través de lletres Paràgraf I significats El nostre univers més proper canvia Més enllà de passar una bona estona Llegint una novel·la Aquest acte amaga altres beneficis I bondats Que poden obtenir Quan se vol tarda De pluja de tardor Sí Ho i tant Convida, eh? Però tot això que és bonic Jo el que us dic Que... No, no Com a pràctic Com a pràctic No, no, no Que el tanto El tanto Que no és que el nen Ni sigui gandul Ni li costi llegir Sinó que té Aquesta petita Aquesta petita defecte Perquè és un defecte En realitat Defecte no Defecte Vull dir D'aquesta A complement I aleshores és molt poca cosa Però suficient Per cansar el llegir Pobres nanos Llavors arriba aquest moment Que en lloc de ser agradable És molt desagradable I a més et creus Que no pren interès Bueno Continuem amb l'article Alimenta el nostre cervell Alimenta el nostre cervell Llegir afavoreix La capacitat de concentració Estimula la nostra imaginació I contribueix a mantenir El cervell actiu També és un bon aliat Per descansar Pels descansos També, no? Abans de dormir Deixem el mòbil I agafem un llibre Ens ajudarà a descansar millor Fora l'estrès El nostre ritme de vida Dificulta eliminar Completament l'estrès Però comptem Amb recursos Que ajuden a reduir-lo Entre ells Hi ha la lectura Segons un estudi De la Universitat de Sàxecs Al Regne Unit Llegir pot reduir Els nivells d'estrès En un 68% D'on i do Només 6 minuts De lectura Són suficients Per reduir El ritme cardíac I la tensió muscular L'edició A l'afició Per la lectura No acaba mai Avui dia Gràcies a la tecnologia A més de llegir I viure Tota l'experiència Que ens dona una obra Els lectors Poden comentar Recomanar Connectar-se Amb una comunitat Amb els seus mateixos interessos Vegem algunes aplicacions interessants Per fer-ho Goodreads Disponible tant per a sistemes operatius Android Com iOS Aquesta aplicació ens dona accés a recomanacions literàries I apuntuar o escriure Resenyes de les nostres últimes lectures Entre d'altres Diu El Wattpad Funciona com una biblioteca il·limitada I gratuïta En expansió constant Tant d'obres Com D'usuaris Que es van sumant A la comunitat A més d'accedir A més de 10 milions De històries I pot comentar capítols Seguir escritors I poder llegir Sense connexió I ajustar preferències Amb altres avantatges Que té aquest sistema Concursos literaris Aquesta aplicació És per a aquells lectors Que a més Gaudeixen creant històries Amb ella Al mòbil O a la tauleta Tindrem Tota la informació necessària Sobre els pròxims Concursos literaris Als quals Ens podem apuntar I ara parlem una mica Dels petits I diu Pels nens La lectura És un joc Més Que els ajuda A desenvolupar El llenguatge L'imaginació La creativitat I Com poder fomentar Aquests hàbits Els grans Hem d'ajudar els nens Cada dia A organitzar-se Al temps A fi Que puguin dur a terme Totes les tasques O activitats programades Reservem una estona Per a la lectura Procurant que sigui Un moment d'oci Com els nens S'imiten els adults Compartim amb ells Els nostres moments De lectura L'estimulació És una altra bona opció I per això Els llibres Han d'estar Al seu abast Reservem-los Un espai De la seva habitació Els més petits També tenen Els seus gustos Escoltem-los I permetem-los Que triïn I si tenim dubtes Sobre el tipus de llibre Per a cada edat Sempre podem preguntar A l'escola O a les biblioteques O llibreries Vale El que no es pot fer Aquí diu L'associació espanyola És un consell que es dona No? Sí Diu Sí Diu Però Són normes Normes que donen De l'associació espanyola De pediatria D'atenció primària Sí El que no El que ara no es fa tant El que no es fa tant ara És perquè a vegades A l'institut Amb els adolescents Se'ls donen uns llibres Tantotxos Sí Que després diuen Que no tenen ganes De llegir res més O tan difícils No Més que difícils Totxos O difícils Sí Difícils Però la seva comprensió Ara no Ara això ja està molt cuidat Bé Doncs Recomanem la lectura Sí I recomanant la lectura Hem arribat A la fi del programa Molt bé Ens despedim de tots ells I dels nostres companys A veure si la próxima setmana Sí A veure si la propera setmana No