Rutes Singulars, Zero Accidents, Correus i Fantasmes de Barcelona, Dr. Josep Trueta, Fruites de Tardor, Hidròlisi Alcalina i Ruta del Ter

Bona nit 60 i més Amics oients de Ràdio d'Esvern Una setmana més som en aquesta sintonia El 98.1 de la freqüència modulada Disposats a passar una estona d'entreteniment Amb un programa de temes escollits Pels components de la nostra taula de redacció Sempre pensant en allò que pot ser interessant Per a la nostra audiència La Lina Santa Bàrbara La Montse Larrea En Joan Maria García Puigdeball En Carles Hernández Rius I qui us parla La Joana Algarra Desitgen que passeu amb nosaltres Aquesta hora que ens porta cap al sopar Si ens escolteu en dimecres O bé cap a l'aperitiu Si ho feu en dissabte Iniciem l'audició fent-nos ressò D'un projecte del nostre consistori Que sota el nom Rutes Singulars Té com objectiu Crear una xarxa transfronterera De ciutats petites i mitjanes A l'àrea d'influència de grans capitals Es pretén convertir l'activitat turística En un dels motors Del desenvolupament econòmic local Aquest projecte està format Per les ciutats d'Irún i de Baracaldo De Tornifell i Foix De Sant Just d'Esvern I la Fundació Creanta Es tracta de recolzar-se En els recursos patrimonials I en el dinamisme recreatiu Dels territoris Concretem Un dels projectes de Sant Just En aquest any 2017 Ha estat la creació I senyalització De quatre itineraris singulars Que permeten visitar i conèixer 24 punts destacats Del patrimoni natural I cultural del poble Classificats per Rutes Aquesta és la número 1 La Casa de Cultura Can Ginestar L'Església Parroquial De Sant Just i Sant Pastor Can Cardona El taller d'arquitectura D'en Ricardo Burfill El Waldenset La Xemeneia de l'antiga Cimentera Teres Sanson Aquests són Aquests són els edificis I construccions singulars Del patrimoni arquitectònic urbà Queden tres rutes més Que cal conèixer Les Macies Art i Creació I la natura singular Que donarem a conèixer En properes audicions Resumint És un molt bon projecte Per promocionar Algunes De les rutes singulars Del nostre poble Que cal que tothom Coneguem I promocionem Parlarem ara d'una de les plagues més terribles del nostre temps i que sembla que no hi ha manera de solucionar. Es tracta del tema dels accidents de trànsit. L'Associació d'Ajuda i Orientació als Afectats per Accidents de Trànsit, Stop Accidents, ens proposa la següent pregunta. És possible aconseguir el resultat de zero víctimes i zero accidents? Aquesta associació publica un interessant article amb la revista mensual Llobregat Motor del passat octubre sobre aquest punyent tema i dona tota una sèrie de solucions que seria ideal poder aconseguir. Diu així, un dels pilars fonamentals en què es deu treballar per aquest resultat que és zero en accidents de trànsit. amb l'educació vial. Aquesta deu d'estar present des del principi de l'escolarització i d'una manera continuada al llarg de la nostra vida. Des que comencem a caminar, formem part de la mobilitat urbana. Primer com a vianants i posteriorment com a conductors. Una mobilitat urbana que està en perill, ja que els diferents usuaris de les vies que les comparteixen s'imposen els uns als altres, intentant arribar més ràpid que els companys, sense respectar la convivència deguda. Les conseqüències derivades d'aquestes pràctiques de mala conducta diària deriven en aquest resultat, els accidents de trànsit. En la immensa majoria dels casos, absolutament deplorables, aquest és el tema que ens implica a tots nosaltres, perquè tots som usuaris de la via pública per igual, vianants, ciclistes, motoristes, conductors, d'automòbil, etcètera, etcètera. Lamentablement, és tal la dimensió de les xifres de persones afectades en accidents de trànsit que, desgraciadament, aquest gran problema és reconegut com el gran problema de la salut pública. Des de l'associació Stop Accidents no es deixa de lluitar per la defensa del seu gran objectiu, l'educació vial, que és el millor camí per solucionar-lo. Es creu imprescindible dintre de l'associació, a més a més del coneixement de les normes i senyals de circulació, l'acceptació per part de tots els ciutadans dels valors que porten a la seguretat, com són els bons hàbits i actituds positives de convivència, de qualitat de vida i també de qualitat mediambiental, que ens ha de portar a una autèntica seguretat vial. Quins són aquests valors? Respecte, solidaritat, comprensió, confiança, responsabilitat, etc. Valors que van més lluny de les normes i que l'associació Stop Accidents fomenta i transmet des dels centres educatius. Un projecte en el qual estan treballant per prevenir accidents és aquest sota el nom Avis, Papes, Ara, us educo jo. L'associació compta amb la col·laboració de la policia local en diferents municipis, amb xerrades de conscienciació participativa, on a partir d'imàgens reals d'infraccions es fan reflexions compartides entre els alumnes i els conferenciants. En elles es tracten les actituds de risc que poden patir els nens i els seus familiars, amb situacions perilloses i irreversibles, amb la conseqüència d'un accident de trànsit. Es tracten temes de sinistres en les seves conseqüències per tal de fer-los conscients i partícips de la possible prevenció. Després d'aquest taller, els alumnes realitzen una pràctica escrita acompanyada d'un dibuix sobre tots aquells valors que han tractat durant la jornada. Redacció que ha de transmetre un bon missatge de prevenció per a les generacions del seu entorn, pares, mares, avis, germans, més grans, etcètera, etcètera. A finals d'any se valora un calendari amb tots els escrits més representatius sobre les normes apreses durant el curs. Està demostrat que els infants tenen una gran influència sobre els seus pares i poden ajudar a conscienciar-los amb els seus missatges de perill de conductes irresponsables i així evitar el risc de patir accidents. No oblidem el missatge. Tots som responsables de la nostra conducta en l'ús de les vies urbanes. Mostrem la nostra bona educació viària. El jovent també ho farà, millorant la bona marxa de la circulació de les nostres vies i evitant en el possible els accidents de trànsit i el terrible dolor que proporcionen a les famílies i a la societat en general. És un consell de l'associació Stop Accidents. Bé, i després d'aquests consells que suposo que són per a tothom i que tothom hem entès el que volen dir, ara tu ens expliques aquelles curiositats que no són de trànsit perquè en aquell temps el trànsit era a cavall amb ull o amb urro a d'un i duret no, però no era tan complicat com ara. Un cavall per sobre una mica no anem per aquí però n'hi ha una cosa que sempre són aquestes anècdotes no anècdotes que estan escrites i detallades amb aquestes curiositats sobre Barcelona i sobre coses que passaven aquí. Diu quan enviar cartes era un luxe. Avui el que rep una carta queda completament estorat perquè diu què ha passat aquí que algú t'escriu no? No ho veieu això? Però em fa l'efecte que ja torna un altre cop a escriure's. jo crec que correu si ara envien paquetets bueno sí han canviat una cosa per l'altra això mateix diu antigament qui volia enviar una carta ho havia de fer per via privada és a dir pagant algú que fes el camí a propòsit aquests viatgers els anomenaven correus i dependent del mitjà de transport que utilitzessin rebien un nom o un altre el que anava a peu es deia correu d'Espardenya el que tenia la sort de trotar amb un correu de cavall i el que navegava s'anomenava correu de mar amb el temps es van establint rutes que es feien periòdicament i es van fixar dies de sortida de pas i d'arribada a l'ostre a l'ostre o mestre de correus era l'encarregat d'organitzar el servei postal d'aquils temps es tractava d'una persona que havia de donar posada als correus forasters i a les seves bèsties a més a més de buscar transportistes disponibles quan algú volia enviar alguna altra cosa la casa del mestre de correus havia d'estar ben condicionada quadre de 100 cambra pels treballadors viatjants i rebador on atendre els clients a Barcelona la primera casa de correus de les que es té notícia està situada a l'actual carrer de Correu Vell l'actual Correu Vell havia rebut al principi el nom de Puig Gener responent al cognom d'una família noble barcelonina que hi tenia Palau el número 5 amb la inauguració del primer correu la via a passar va dir-se l'estafeta però quan el servei va canviar d'emplaçament molt de temps després la gent va començar a anomenar-lo al lloc com al carrer del Correu Vell i aquest correu es va organitzar en gremi en l'any 1587 això fa uns quants dies és molt antic ja ho sabeu senyors quan veieu l'estafeta aneu al correu i ara ens n'anem allò que us agrada tant que són els fantasmes com encara estem en aquest mes de novembre encara corren sueltos sí i trobat en aquest altre llibre senyors que jo no m'ho invento no us penseu això és un llibre que es diu Fantasmes de Barcelona que ho ha escrit una tal Sílvia Lagarde de Mata i recull històriques de fets sobrenaturals que han passat aquí vull dir que de les quals es prenen notícia això mateix i aleshores aquí n'hi ha xulo aquest que diu el calendari dels difunts o sigui no solament nosaltres els difunts dius creu que de fet les ànimes dels difunts que bagaregen pel món dels vius s'han de mullar a un cicle molt concret que podria anomenar calendari dels difunts a l'inici de la primavera els difunts vaguen amunt i avall buscant el camí cap a l'altre món quan arriba la primavera i l'estiu els sants guien els difunts perquè trobin el camí després ve la tardor i l'hivern les ànimes dels difunts vigilen i protegeixen els llocs on són recordats pels seus parents i deixen senyals del seu pas i per últim estan els dies de llum i es diu així perquè se celebren rituals per guiar les ànimes dels difunts que són quatre el dia de reis que és el dia 6 de gener la candelària el dia 2 de febrer la vella pasqual nit de dissabte de sant de dissabte sant a diumenge de glòria i per últim santa llúcia que ens conservi la vista això és una altra cosa que és el 11 de decemina i per acabar d'arrodonir tot això no té a veure però bueno recordeu-se d'això ara estem al novembre per tant jo crec que potser aquesta cosa d'anar al cemàtiri ara a novembre és perquè els viu recordin on estaven els seus avantpassats i ara diu un túmul pel Virrei diu l'actual plaça duc de Medina Seli s'alçava el palau del comte de Santa Coloma Virrei de Catalunya a l'època dels Segadors actualment al seu lloc hi ha el Registre Civil de Barcelona es diu que va ser precisament d'aquest palau el dia de Corpus de 1640 on s'inicia la revolta popular contra la monarquia espanyola que havia de donar un símbol i un imbe a Catalunya bon col de fals defensors de la terra cançó popular catalana que es diu Catalunya com tant gran en aquell temps era costum que per colpos els segadors vinguessin a Barcelona a buscar feina però en aquesta ocasió la seva presència tenia un altre objectiu alliberar els diputats de la Generalitat de Santa Coloma en un excés de cel cap als seus superiors havien ordenat engarjolar dies abans de les seves propostes contra les malifetes i manca de disciplina de les tropes que Felit Quart tenia aparcades a Catalunya la història se repite se repite deixeu-me tossir diu hasta el nom eh en vez del quarto ara és el 17 bueno igual ja en darem part del virrei del mal que aquells soldats feien licència els he de donar jo molta més se'n poden prendre quan els segadors es plantaren amb torxes davant del palau de l'odiat virrei disposat a incendiar-lo els freres del veí convent de Sant Francesc avui també desaparegut van posar una imatge del seu petó sobre la pira que s'estava preparant els revolucionaris van desistir mentrestant el virrei fugia per una porta del darrere de la seva residència que donava al carrer Lluís Braile durant molt de temps conegut amb el nom de carrer maleït i esquilant-se pel dormitori de Sant Francesc va entrar al convent on es deia que es trobava l'entrada d'un passadís que passava per la sota de la muralla en tots aquests detalls estareu a l'aguai dels fets que ens trobaven amb el fantasma de Dalmau de Caral i Codina comte de Santa Coloma i virrei de Catalunya no passeu per allà adeu-siau però és que si mireu quan he llegit que m'ho sabe a Calissà i tu això ai sí que bueno en Calissà eh també ara que per associació que has parlat de la revolució sabeu quin dia era ahir el dia 7 de novembre ahir es complien els 100 anys de la revolució russa russa que per cert en deien la revolució d'octubre perquè deien que era el 25 d'octubre però clar resulta que en aquell temps el calendari dels russos era el vol julià i ara traslladat és el 7 de novembre se'n va parlar en el diari se'n va parlar i jo m'he sentit també parlar a la tele però jo quan he llegit aquest passatge he pensat carambes carambes com se repite la història ni en similituds ni en coses que dius sí diu tots a la garajola dic vale dit-vos tots a la garajola doncs a la garajola anem i ho estem n'hi ha més quant bé ara posaràs la sintonia de la biografia carinyo meu sí vale biografies de personatges il·lustres avui us oferim una breu ressenya de la vida d'un benefactor de la humanitat el doctor Josep Trueta Josep Trueta i raspall famós cirurgià d'arreu del món va néixer a Barcelona l'any 1897 segons paraules de l'escriptor Jaime Arias va ser el personatge català amb més talla científica i humana del seu temps amb el bisturí a la mà va salvar amb els seus sistemes cirurgians a moltíssims ferits de la desgraciada guerra civil de l'any 1936 s'ha de tenir en compte que gràcies a ell i a molts altres metges de la seva època la medicina espanyola dels anys 30 del segle passat va viure una època d'autèntica glòria sobretot les escoles de medicina que van arribar a aconseguir una categoria d'autèntica fama científica i que van gaudir d'una gran influència als països d'Iberoamèrica que enviaven els seus becaris per una major i més completa formació la història se repite se repite se repite el doctor Trueta com a metge cirurgià va intervenir en la desgraciada guerra i gràcies a la seva gran saviesa va salvar moltíssimes vides a l'aplicar els mètodes inventats per ell els seus èxits i el dels seus equips van ser tan espectaculars que van traspassar les fronteres arribant als centres científics europeus aquestes circumstàncies van propiciar que la caiguda de Barcelona del gener del 1936 fos forçat l'exili del doctor Trueta a l'altre costat dels Pirineus i que aprofitessin l'ocasió els seus col·legues metges britànics que el van convidar al país anglès on li van demanar ajuda per l'organització de la nova xarxa d'hospitals davant de la sospita de l'esclat d'una nova guerra Com a coordinador dels hospitals de Londres els va preparar temps per a rebre les immenses quantitats de ferits des de la primavera de l'any 1940 La retirada de les tropes aliades de Dunkerque amb la immensitat de ferits i els milers de víctimes dels atacs de l'aviació nazi durant la batalla aèria de Londres van donar lloc a que fossin atesos amb els mètodes desenvolupats per l'eminent cirurgià català salvant moltes vides Més tard a Oxford Josep Trueta va instruir noves promocions de metges de l'especialitat quan va ocupar la càtedra de cirurgia ortopèdica càtedra que va córrer a càrrec del noble anglès Lord Neffel per aquesta càtedra van desfilar durant un quart de segle centenars d'especialistes ortopèdics dels cinc continents fins i tot de la nacionalitat espanyola la fama de Josep Trueta que va ser president durant tres manaments de la societat internacional d'ortopèdia i traumatologia i que va exercir la càtedra fins a l'any 1965 va anar en augment malgrat que a Espanya la censura franquista la ignorava com taltes altres figures de la gran intel·ligència que s'havien vist obligades a l'exili cosa que no va ser un obstacle perquè el doctor Trueta fos homenatjat amb tots els honors arreu del món el president George Pompidou li va imposar les insígnies del comandador de la lesió d'honor també era rebut regularment tant al palau de Buckingham com a la Casa Blanca el doctor Kubitschek president del Brasil el va convidar a la inauguració de la nova i futurista capital Brasília de la qual per cert el doctor Trueta havia planificat les instal·lacions hospitalàries ell va renunciar a un títol nobiliari anglès perquè la seva aspiració més íntima era tornar a la seva terra va estiveixar durant alguns anys a Sagaró i es va instal·lar definitivament a l'Empordà més tard va formar part de la intel·lectualitat de Barcelona que en aquells moments era una autèntica elit cultural de professionals a nivell internacional el doctor el doctor el doctor Moncés Brogi amb les seves memòries posava de manifest la gran qualitat de molts dels metges que provenien d'aquella medicina espanyola dels anys 30 de la que destaca la insigne figura del doctor Trueta en els últims temps de la seva vida ell mostrava una profunda preocupació per la que dominava la peste moderna poc abans de morir va pronunciar una conferència per alertar sobre aquest preocupant tema amb estadístiques certes a la mà reunides per la societat internacional que ell havia presidit durant molts anys s'havia arribat a la conclusió que els morts per accidents de l'automòbil als Estats Units sobrepassaven els produïts per les guerres morir en aquell temps més joves que els que havia pogut salvar durant la guerra aquest insigne doctor va morir el gener de 1977 a l'edat de 80 anys a l'Hospital Universitari de Girona i ostenta el gran honor de portar el seu nom Hospital Josep Trueta i Respari va ser una part de com si diguéssim descobriments les tècniques que aquest senyor va fer esclar allà tenia material més que suficient per fer innovacions i que han salvat moltíssimes vides però el que jo ara volia fer una mica de menció és que la cirurgia traumàtica de traumatologia no de traumàtica sinó de traumatologia que no hagués estat ben expressat a l'abans que ha fet i ara no li devem al doctor Trueta li devem als esportistes d'elite també no va broma eh n'hi ha verdaderes filigranes que fan avui dia els traumatòlegs els cirurgians traumatòlegs i és gràcies potser als esports o sigui que senyors ja podeu practicar que també practicaran per vosaltres que ens troben els molts problemes que hem hagut d'estudiar molt això no no però cada vegada cada vegada fixeu-se bé que cada vegada coses que podien ser greus no més que greus i de llargar i tot això i de llargar-se doncs ara ho fan de tal manera que van molt bé el qual podem dir que ha pensat moltíssim me lo dices o me lo explicas no ni lo digo ni lo explico no lo digo perquè aquí tots los componentes de la mesa jo todavía no però no tardaré pues tenemos tenemos un punto un punto filipino bé doncs ara escoltarem música per gaudir avui podem gaudir escoltant l'adagio de Tommaso Albinoni el gran mestre de l'escola veneciana de la seva extensa obra cal destacar les sinfonies i els concertos de quatre o cim parts va ser inicial de l'evolució final del concerto grosso o concerto per a grup solista l'obra de Tommaso Albinoni va significar un profund canvi en tota la música culta a Europa posant les bases pel desenvolupament del virtuosisme dels instruments solistes l'adagio que podem escoltar tot seguit és sens dubte l'obra més coneguda d'Albinoni i en ella floreix l'art barroc colorista i dinàmic que més tard serà el distintiu de l'escola veneciana durant segles escoltem fragments de l'adagio de Tommaso Albinoni en interpretació del conjunt filarmònic d'Aix Quartz sota la direcció de Pietro di la Corona d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz d'Aix Quartz era una mica falta de respecte interrompre la d'atge però, esclar, som molts minuts us demanem perdó perquè si us agrada o us ha agradat tant com a nosaltres val scrambled la pena sentir-lo però el temps, és el temps bé , Montse Aquelles coses que tu ens expliques. Sí, avui no tractem de salut, sinó de fruita de la tardor. Ah, d'acord. Color, sabor i energia. Molt bé. Trata de menjar solsament quan tinguis gana. És d'ingerir aliments frescos i amb la seva ausència vital. Això no és tot. Deus assegurar-te que els vegetals que menges siguin nutritius i rics en vitamines. Tens que prestar atenció al sol en el que han crescut. Això no deu ser abonat artificialment. Els fertilitzants químics poden produir aliments abundants i de bon aspecte, però no poden produir aliments nutritius i amb moltes vitamines. Bé, és veritat, això. Sí, fruita de... Clar, depèn de la terra. I com li poses als adobs. O sigui, fruites de tardor. L'aparició de les primeres fruites de tardor coincideixen en el mercat amb les últimes fruites d'estiu. Tot una festa de color i de sabor que atrapen els teus sentits i la teva ment. Una estratègia de la mare naturalesa per a extraure't de la depressió post-vacacional si és que la pateixes. Hi ha fruites carnoses i dolces com les figues, els mangos, les peres, els caquis, les xirimoyes, i n'hi ha de petits sabius colors i plens de vitamines C, com les aceroles, els aràndanos, les frambueses i les... ara, granades... Les mangranes. Mangranes. N'hi ha... Tenen sacs plens de proteïnes i de grasses, com els membrillos, les bellotes, les azufaïtes i les castanyes. Hi ha fruites que només es poden menjar fresques entre els mesos de septembre a novembre. Entre elles, els raïms, les figues, les... hem dit que eren les mangranes, les aceroles, les esofates, les andrines, les sarcemores, les frambueses, els aràndanos, els membrillos, les xirimoyes i els mangos. Altres frutes no es poden menjar perquè no es poden trobar tot l'any, encara que en el seu millor moment de sabor i de dolçor coincideixen amb els mesos de tardor. Per exemple, la poma, les peres, el plàtano i els quibis. Sempre és recomanable consumir la fruita de temporada i local, perquè és on se troba el seu millor moment de sabor, punt de madures i, per tant, plena de nutrients abundants, qualitat i preu. Sí, sí, sí. És a les frutes de tardor. I, de fet, les frutes es tenen que menjar a la seva època. A cada una al seu moment. Quan coincideixen, quan coincideixen amb la seva plenitud de maduresa i que estan plenes de les seves vitamines. Sí, sí. Bueno, aquest any no sé com hi ha l'assumptu. Bueno, perquè també depèn molt del clima. Ho dic pels bolets. No és fruita de tardor, però també és una fruita molt bona pels paladars. No, no pel paladar i la salut, eh? Ja, ja, ja. A tothom diu, oi, és que... No, no, també té les seves vitamines, eh? No, proteïnes. Proteïnes. Però tota la fruita... I si tenen cuquets, encara més tu. Oh, no, no, mira, no, no, això no, eh? No, no. En la casa sí que se'ls calen en cuquets. No, a mi no, eh? Actualment pots trobar fruites a mercat, que no són locals. No, perquè són d'un altre moment, en un altre lloc del món, i les porten en avió. Però no seria el correcte de la manià. Però no és el mateix. No, és el... No, clar que no. Bueno, ja està. Bé, doncs molt bé. Posa una miqueta de música, sisplau. Bé, doncs molt bé. Bé, doncs molt bé. Bé, doncs molt bé. Després d'aquest dolç intermig, que, escolta'm, avui em sembla que ens agrada la música que posem, no? Molt, molt, molt, molt xula. No us adormiu, però... No, no, no, perquè també... És una preciositat. Ara, el reportatge del Joan Maria. Aviam, sobre què parlem avui? Sí, avui no deixarà pas indiferent a tothom. No? M'he passat una miqueta, ja he vist, eh? Escolta, escolta, eh? Escolta, eh? Sí, no, no, no, no. Ah, la gargela. No, no. Mira, aquesta paraula aquí l'ha dita, eh? Sí, sí, no, no, no és pas de política, no. Ah, val. Va d'enterraments. Oh! Bueno, mira, ja traieu els bocadors. Bé, amb la tua. Acabem de passar el dia 2 de novembre, el dia del Mors, i ens adonem que ha tornat per quedar-se, la festa de Halloween, em refereixo. Cada vegada és més celebrada i que, per cert, molts no saben que és una festa ancestral, pagana, de casa nostra, que l'única cosa nova és el nom en anglès, la qual cosa, suposo, ha ajudat a facilitar la implantació d'aquesta diada. Ja, ja. Continuem amb els Mors. El proper 15 de novembre se celebrarà a Girona Capital la Fira Anual de la Funerària. Està previst que la visitin uns 6.000 professionals del sector funerari. És una de les fires més importants d'aquest tema d'Europa. Un sector que no ha patit la crisi i que funciona d'allò més bé. A un servidor, que no m'hi busquin. Però, perquè no em fa cap il·lusió, la veritat, el tema. No, no, no, a mi tampoc. Bé. Sí, bé, bé, però estem tots preparats i, si pot, una cosa que el dia de l'enterro puguis ja tenir-la coberta. perquè, si no, et fumen una clatellada que... Hombre, com ho sap. Sí, per això dic que no tenen crisis. I, a més a més, si bé cada vegada la gent tarda més a morir-se, ningú se n'escapa. o sigui que no tenen solució. Bé, com ho sap, el sistema més tradicional d'enterraments és la inhumació, en nínxols, panteó i almenys utilitzat a terra directament. A les últimes dècades del segle passat va començar tímidament a emparar-se la incineració, que avui dia ha arribat a ser quasi la meitat d'enterraments. No ha estat fàcil la introducció de la incineració, perquè va haver de lluitar contra la tradició i, també, per què no dir-ho, lluitar contra les conviccions religioses. A favor seu, va jugar a la falta d'espai als cementiris. La novetat, com tantes d'altres, arriba dels Estats Units i el nou sistema s'anomena hidròlicis alcalina. Ara ve la bèstia de l'allò, eh? Ja ha avisat. L'invent es tracta d'una màquina de forma cilíndrica de ser inoxidable, a la qual s'hi fica dins el cadàver, ben remullat amb aigua i salts d'hidròxic de sodi o potosi. S'escalfa tot plegat de 3 a 15 hores, segons la potència de l'escalfador, i ja tenim el cadàver convertit en una sopa amb petits trossets d'ossos, que es poden guardar en una urna on ho vol. La resta de la sopa es pot utilitzar per fumar l'hort o s'envia directament a la claveguera. Actualment, a l'estat de Califòrnia, el seu governador Jerry Brown ha aprovat una llei que permetrà ser el 15è estat dels Estats Units que utilitzarà la hidròlicis alcalina com a sistema d'enterraments. La gran avantatge de la hidròlicis és que quasi no contamina el medi ambient en comparació amb la cremació, que sí que emet directament diòxid de carbono, toxines i dioxines a la mòcera. Per acabar, l'article, les meves disculpes per tractar aquest tema tan seriós en dosis d'humor negre. Però crec que així és més suportable parlar d'una cosa tan natural com la mort, de la qual ningú se n'escapa i que està plena de tabús i perjudicis de tota mena. També vull reivindicar el dret d'expressió, l'humor i la tolerància que tan mancats estem al país. Fins a la setmana que ve, si vols. Molt bé, moltes gràcies. Jo, perdó, això que has dit de la hidròlicis aquesta, que és que deixen els ossos nets, com si diguéssim. Sí. Bé, i qui vulgui veure-ho bé, que vegi aquell serial de Bones de la tele que feien, i que van allà els... què? No els posen igual. No, però vull dir que allà, qualsevol que arriben, el posen així perquè dalt hi fan una cosa d'aquest estil, eh? Això deu ser... I deixen el gos a l'os netíssim. Bé, això també sortia a nit i dia, a la... Això mateix, a la... A la sèrie de TV3. Ara el que no diuen, si això serà més barat, perquè si ha de ser el mateix preu que cobren, no guanyarem per res, eh? No, més que res és per parlar el medium. Ambient, potser. Sí, això, sí. Clar, perquè no s'ometen gasos a l'atmòsfera. I a més, a més, després, molta gent, clar, posa les cendres allà on la persona voldria, i segons en quins llocs, contaminen també un excés. Un excés. Un excés. Una sola persona, no, pobrec. I pitjor quan tira el recipient al mar de Junts. Ah, bona... Tira també la fora on el tenen a l'allò. A dintre el port de Barcelona, quan ho neteixen de quan en quan, es veu que surten, bueno, a seris. No diuen quantes perquè ens espantaríem. No, no, perquè ens hem d'espantar. No, perquè no és el lloc, l'ingret per tirar-ho. No, no, no. Bé, doncs, doncs, mira, oi... Ara una cosa més alegre, no? No, amb el llibre. No, no, amb el llibre, no, no, amb el llibre, no, amb el llibre, no, amb el llibre, no, amb el llibre. Escolta, primer havien de dir el d'envellir, després l'enterrament. No, no, no, no, perquè t'aconsella, ja ho veuràs, ja ho veuràs, em sembla que us agradarà. Si els ullets veiessin la cara del Carlos... Carai, aquests, com ha sigut aquests... Home, estem amb el temps adequat, no? Va tardó, va tardó. Sí, sí. Posa una miqueta de música i donarem pas a l'envellir. Una mica alegre. La música, molt interessant. Ja ho diuen en castellà, les persones otoñales queden més suïts, eh, clar? Sí, sí, sí, sí. M'ho has fet bé. M'ho has fet bé. M'ho has fet bé. M'ho ha fet bé. M'ho ha fet bé. Un golpecito i a l'ullo. Sí, m'ho ha fet bé. Bé, fa massa temps que no parlem de nosaltres, les persones de 60 i més. Bé, potser perquè no ens sentim concernits per segons quins problemes que en pròximes ocasions posarem de manifest. Però, malgrat totes les consideracions que puguem expressar, trobem molt adient divulgar un decàl·leg aparegut en una important revista americana d'aquelles que publiquen articles d'autoestima, els quals són tan afeccionats als lectors americans. L'article porta per títol saber envellir i comença així. La medicina està aconseguint importants avanços en el seu retard, però la bellesa és inexorable. Aquesta etapa de la vida té com a conseqüència l'afrontar-la, millor o pitjor, tal com ens ho proposen. La felicitat depèn en part de les circumstàncies i en part d'un mateix. Si existeix a l'elixir de l'eterna joventut, per tant, com no existeix, vull dir, a l'elixir de l'eterna joventut, per tant, no ens escaparem a trobar-lo. Però, per contra, sí que tenim amb la nostra mà accedir a un envelliment d'allò més saludable. Escoltem, doncs, aquestes deu recomanacions. I, si com esperem, ho considerem oportú, de ben segur que les seguirem al peu de la lletra. La primera i una de les més importants, no hem de llevar-nos tard. És tan fantàstic el sol en les primeres hores del matí. En segon lloc, fem algun tipus d'exercici físic, el que bonament puguem fer. Bicicleta estàtica o convencional, caminar una hora, i si no es pot una hora, farem mitja, i si no un quart, però és igual, caminar una mica. El cas és moure's. Després, una bona i reconfortant dutxa, que a la neta d'edat a fons és fonamental per si mateixa i per la bellesa confortable. Per a un mateix i pel que ens envolten. La tercera recomanació. Seria aconsellable conservar el nostre pes acostumat. Cal que seguim una dieta variada, equilibrada i digestió senzilla. No ens deixem vèncer per la inactivitat. No ens acomodem al dolce ferniente. Intentem caminar a bon pas com a mínim una hora al matí, i si pot ser, una hora a la tarda. Recordem aquella dita castellana. La salut del viejo no està en el plató, sinó en el zapató. Quart punt del decàleg. No devem tancar-nos a casa. Relacionem-nos amb la gent i estem al corrent, i està al corrent, dels temes que ens envolten. Hem de llegir la premsa i hem de comentar tots els temes d'actualitat. Procurem relacionar-nos amb la família i els amics, encara que ells no estiguin disposats a correspondre. Ai, bueno, i la ràdio també escoltar-la, eh? No, però la ràdio la podem escoltar caminant, amb el transistor. No, no, però és que si no, no escolta la ràdio que faríem nosaltres. Això ho difereixo, eh? Si ara que veus la gent que va pel carrer, no van amb la ràdio, ara ja s'ha posat de moda. Ara van directament amb la smartphone i no miren allà em passa. Després un dia, em sembla que ho vaig explicar, però un cas extraordinari. Sí, segueix, Montse. Punt número 5. Cal que conservem les il·lusions i la curiositat. Quan més coses ens interessin, més possibilitats tenim de ser feliços. Participem en les alegries del nostre entorn i volent ser tan feliços com... Les circumstàncies. Les circumstàncies ens ho permetin. És obligatori destreure's. Aquest és el punt número 6. Ara és el moment de realitzar les activitats que fins a aquest moment, per qüestió de feina, no ens podien permetre. Hem de tenir en compte que el pitjor que podem fer és no fer res. que, de la mateixa manera que els músculs s'adormen per la manca d'activitat, la intel·ligència i la memòria s'han d'exercitar perquè, si no, també acabem adormits. No esperem mantenir-les despertes a base de pastilles. I aquí arribem al punt número 7. Hem d'acceptar els canvis de la societat que ens envolta, encara que no estiguem gaire d'acord amb ells. Evitem l'excés de conservadurisme i acceptem la nova època que ens ha tocat viure. Arribem al punt 8. La siesta és molt saludable, però a condició que sigui curta. Hem de saber que només 4 hores ja completem la seva necessitat a la nostra edat. I no és completament imprescindible evitem els tranquil·litzants i els somnífers. Si la primera contrarietat ens afecta, ells corren el perill de caure la droga de pendència i cada vegada ens faran menys afecte. Punt número 9, i molt important, no ens encaparem en escoltar-nos obsessivament del cos. Pensem per un moment quina alternativa té el metge davant d'un pacient aprensiu i pluricó. Dir-li que no sigui aprensiu i no receptar-li res? Prescriure-li una medicació placebo, perdó, pel palabrot, o plaer, per acontentar-lo? Ja sabem que podem enmaltir, com tothom, per això no justifica que estem pendents de malalties imaginàries. Queixant-nos i pluricanejant, contínuament no millorem el nostre estat i acabarem avorrint a les persones del nostre entorn. A la deu i última, també és molt important lluitar amb totes les nostres forces contra l'egoisme. Tothom necessita un ambient amable, de simpatia i estimació. No oblidem que aquest sentiment és com un boomerang, que sempre torna a qui el llença. I si a vegades em sembla que no és estimat tant com un desitgeríem, no en fem cas. I estimem els altres amb totes les nostres forces. Ens adonarem que aquesta estimació i amistat cap al nostre entorn ens omple de satisfacció i completa totalment la nostra autoestima. Aquests són els deu punts aconsellables publicats en una revista americana, en un article d'aquests anomenats així, d'autoestima, destinats a la gent jubilada, per una bona relació entre ells i la resta de la societat, que oblida que el dia de demà també ells ho seran de grans, si Déu els hi dona una llarga vida. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Passatjant per Catalunya. En el nostre fany per descobrir els indrets més notables, que són molts, d'aquest país, petit però variat i meravellós, avui hem decidit passejar per la Ruta del Ter, tant si ens ve de gust utilitzar la bicicleta com si decidim caminar, que totes dues modalitats són d'allò més recomanables. La Ruta del Ter és una ruta cicloturística i senderista que enllaça dos pols d'atracció turística com són els Pirineus i la Costa Brava, mitjançant d'un itinerari que ressegueix el curs del riu Ter i que travessa cinc comarques de Catalunya. Al llarg de tot aquest recorregut podem observar una gran diversitat de paisatges, elements culturals, la història i les tradicions de cada municipi per on passa la ruta. I al mateix temps podem degustar una ampla varietat gastronòmica i fer estada en diferents tipus d'allotjaments. Descobrirem el riu Ter des del seu naixement a Ullter, a 2.200 metres d'alçada, que té l'estació d'esquí. Sí, i tant, i tant. I hi ha estat allà dalt. Sí, doncs que ha sigut l'últim remuntador. Sí, sí. Estat a l'estiu allà, però encara sortia. És una cosa que es petona, el naixement del riu, eh? Sí, sí. Un petitor. Doncs des d'Aguilter, una alçada de 2.200 metres d'altura, fins a la desembocadura a la Mediterrània, a la gola del Ter, a l'Estartit. El que molta gent no saben, que abans el Ter no desembocava l'Estartit. Sí, l'embaria en una mica. El varen variar. Sí, sí. Fa uns 250 anys, més o menys, eh? Carai. Desembocava exactament a l'escala, a les ruïnes d'Empúries. Carai. Allà on t'hi ha ara... Sí? O... ostres. És igual, no t'amoïnis. Bueno, doncs desembocava... Tota la cosa arqueològica, vols dir? Sí, sí, és que allò era una illa. I era una illa precisament perquè desembocava el Tata. Ah, sí. Va ser el bisbe de Girona, que estava en lluita contra el d'Empúries, i ells hi va desviar l'aigua. Com sempre. Sí, sí. Sí, com els quadres aquests. Sí, i seguim, si no, no podrem donar tota la ruta. Molt bé. Aquí, el paisatge fluvial del riu, aquí. Sí, el paisatge fluvial del riu no és només la natura, sinó també el testimoni del ric patrimoni cultural vinculat a l'aigua. Al llarg del seu recorregut es distingeixen cinc paisatges. Pirineus, el tram del naixement del Ter i del Freser, a la comarca del Ripollès, des d'on contemplarem espectacles espectaculars vistes d'alguns dels cims més emblemàtics de la serralada. Meandres d'Osona, per on serpenteix el Ter i canvia de direcció espectacularment cap a l'est. En aquest tram destaquem les colònies industrials més rellevants com Borbunyà, Vilaseca i més. Embassament de Sau Sosqueda. A cavall entre les comarques d'Osona i de la selva destaca un gran complex destinat a l'abastament de l'aigua i a l'aprofitament hidroelèctric. El paisatge actual, tot i que ha estat modificat per l'acció humana, transmet una sensació de gran calma. Plana urbana de Salt, Girona, tram pel qual transcorre el Ter a l'àrea urbana de la capital, que és centre de serveis i amb un patrimoni monumental de gran interès. També les plantacions d'arbres de ribera i conreus hortícules. Plana del Baix Ter, plana agrícola, on destaca el paisatge amb mosaic dels camps conreats alterats per petits nuclis de població. La presència de les Illes Medes i dels aguamolls del Baix Empordà han creat entorns naturals de gran qualitat. Ruta literària, pensada per conèixer el curs del Ter a través de la literatura que ha generat al riu al llarg de segles i que recull les obres més representatives, amb especial atenció, a l'obra literària dels segles XIX i XX. La ruta literària permet comprovar el lligam entre els autors i el riu i veure'l a través de la mirada de l'escriptor. La majoria de textos són al català, però també hi ha en llatí, castellà, francès i anglès. Santiago Rossinyol, Miquel Martípol, Josep Pla, Jacint Verdaguer, Joan Maragall són alguns dels referents amb la literatura del Ter. Bé, senyores, senyors, he arribat a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més. Esperem que us hagi agradat, dintre de tots els seus temes, i us esperem la setmana propera. Recordeu que el dissabte, si Déu vol, tornarem a ser per repetir aquesta audició. Ara us esteu espantats pels meus fantasmes, per les coses que ens ha explicat el Joan Maria, o per les coses aquestes tan bellic, ho ha dit molt bé l'en Juanita com s'ha de fer, mengeu les fruites del temps, que ens ha dit la Montse, tu. Molt bé, ja ho sabeu. Tot quadra. Senyores, senyors, tot quadra. Tot quadra. Passiu bé i fins la propera. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, ràdio d'Esbert.