Salut bucodental, impressió 3D mèdica, xocolata barcelonina, “querides”, bruixeria a Montjuïc, jardineria de tardor i sarsuela

Seixanta i més Amics oients, ja tornem a cent dimecres i seixanta i més és de nou a casa vostra per amenitzar una hora del vostre capvespre o una hora del matí del vostre dissabte. Estem disposats a iniciar aquesta hora en què divulgarem tot un seguit de qüestions d'actualitat, de salut, d'entreteniment... Bé, posem-nos tots en matxa. Avui la nostra salutació és de tot cor per un somriure sincer, amable, alegre, senzill que encara que només compta 26 anys ja té en el seu palmarès 8 campionats mundials de motociclisme. Ell sempre sembla faleguis, sempre està disposat a complir amb la feina. Ell sap, en cada moment, com ha de treballar amb la seva moto, coneix els circuits i sap de quin peu calcen els seus contrincants. I sempre ho dona tot, tant en les pistes com en els boxes, amb els companys i amb els aficionats. Tant que la seva parella diu d'ell que té el cap molt ben moblat. No crec que sigui gaire pretensions, almenys no ho sembla. Alegrem-nos que els catalans tinguin un ídol tan feliç, tan jove i tan satisfet de la seva feina tan ben feta. I després d'aquesta salutació al Mar Màrquet, la taula de redacció de 60 i més, la Lina, la Montse, en Joan Maria, en Carles i qui us parla, la Joana, iniciem l'abudició d'avui de 60 i més. Espai dedicat a la salut. Avui parlarem sobre un tema quotidià que no deuria gaudir del temps que li anem a dedicar. És un acte que encara que sembli senzill i mecànic, és necessari fer-lo molt bé perquè resulti efectiu pel bon estat de la nostra boca i també a vegades del nostre organisme. Parlem de la cura en què hem de tractar la nostra dentadura. Hem de respallar tant les dents com la llengua per eliminar les restes d'aliments i evitar al màxim la desagradable placa. I és molt recomanable respallar-los ineludiblement darrere de cada àpat. Hem de tenir en compte l'estat del respall. Hem d'esbendir-lo i assecar-lo darrere de cada luz i canviar-lo cada tres mesos com a màxim. El dentista o el farmacèutic es pot aconsellar sobre el respall adequat a les nostres necessitats. Un altre lloc imprescindible a tractar curosament a la nostra boca és la neteja de l'espai interdental. Seda, cinta, palets de fil o cautxú. Es pot escollir entre una gran varietat de materials, duresa i ruixos. L'objectiu és el mateix, eliminar mecànicament els residus acumulats entre les dents. I recordarem que si quan respallem les dents fem servir fil dental, ensagnen les genives, hem d'anar ràpidament a l'especialista per molt que aquesta acció ens faci por. I tant que ens fa por, però per dos motius. Perquè no volem el que ens puguin dir. I després, per el que, com diu l'Alina, la butxaca s'enresent. Un cop eliminades les restes de menjar, arriba el moment del col·lutori. El col·lutori és una solució líquida de principis actius que té com a base principal l'aigua. Aquesta arriba fins a les zones més profundes i amagades de la boca. Es pot escollir el col·lutori més adequat en funció de la seva fórmula. El que sigui més adient a les nostres necessitats per enfortir l'esmalt o eliminar les bacteries. I com a última premissa, és molt recomanable la visita amb l'especialista odontòleg. Per dos motius. El primer, fer una revisió a fons per tal de controlar el perfecte estat de la boca. En cas de trobar inconvenients, poder posar el remei adequat. Segons, i a més normal, realitzar una higiene dental a fons per eliminar la placa que la neteja diària potser no ha aconseguit. La visita anual ens ajudaria a prevenir futures molèsties i despeses no desitjades. Bé, i continuem amb temes sobre la salut. Imprimir ja no és un verb en dues dimensions. Les impressores ofereixen un servei que ja no només taca el paper. Poden imprimir pilotes, galledes i, fins i tot, elements útils a nivell sanitari. Atrevim-nos a acostar-nos a aquesta tecnologia per conèixer millor els seus usos i beneficis. Impressions 3D aplicades a la salut. Les impressores 3D poden crear objectes físics mitjançant una superposició de diferents capes fetes d'un material concret. Alguns d'aquests són plàstics, metalls, fibres de carboni, menjar... Algunes aplicacions sorprenents. Confecció de pròtesis de parts del cos, com cames, braços o fragments d'os. Preparació de menjar, com postres i dolços, amb un disseny que és molt difícil de realitzar a mà. Joguines. Roba. La moda de la customització de les peces de roba va a l'alça. Per tant, la impressió 3D pot trobar un forat en aquest tipus de negoci, creant peces de roba ajustades a cada consumidor. Montse, desafiaments i limitacions... Tu, tu, vinga. Desafiaments i limitacions de la impressió 3D en els teixits vius. El cultiu de les cèl·lules, per poder compondre el teixit i la penetració de les mateixes en aquest, no es poden controlar, cosa que repercuteix en la maduració del teixit resultant. La tecnologia actual encara no permet patrons de cèl·lules i dissenys molt complexos. Cada orga alberga moltes cèl·lules diferents. És molt difícil incorporar un sistema de vascularització corporal que permeti a les construccions de teixit tisolar grossut suministrar les seves cèl·lules als nutrients i l'oxigen necessaris. Per aquest motiu, els teixits més grossuts tenen molts problemes per sobreviure i desenvolupar-se. Amunt. Això que diu que porta a la nostra salut... La impressió 3D fa una aportació molt valuosa en el camp de la salut. Algunes característiques específiques d'aquesta tècnica cobreixen les necessitats mèdiques de diferents situacions. Falta d'audició. El 96% de l'audició que existeixen en l'actualitat... No, perdó, dels audífons, no l'audició, els audífons, que existeixen en l'actualitat estan fabricats amb impressió 3D. Aquest ús sanitari va tenir els seus inicis en 1998. Avui dia és possible que una màquina d'aquest tipus imprimeixi 30 aparells d'audició, d'audífono, de l'audició, amb tan sols una hora i mitja. Pròtesis dentals. La impressió 3D és un suport molt útil pels odontòlegs, ja que la producció s'agilitza i la qualitat de les peces augmenta emprenent aquest mètode de fabricació. Porten utilitzant-s'ho des de fa més de 10 anys. Ossos en 3D. Montse. Ossos en 3D. És possible la impressió d'una mandíbula o d'un crani en 3D? Pròtesis. La impressió 3D està revolucionant el món de l'ortopèdia, a més de rebaixar els seus costos. D'aquesta manera és més assequible. Impressió de cèl·lules mare. La impressió 3D ha aconseguit que els científics puguin produir rams de cèl·lules mare. Impressió de bassos sanguinis. És possible utilitzar glucosa, dextrar i reforços estructurals per imprimir teixit que després servirà com a vehicle de transport de la sang. I pell, és... Creu que la impressió 3D, combinada amb les cèl·lules mare, possibilitarà realitzar tractaments cotanis de gran extensió, disminuint el rebuig dels nous elements en el cos per l'acció del sistema inmune. Bé, hem estret aquesta informació segons textos publicats per en Mauricio Quezada a Cuenca l'any 2015, sota el títol Impressió 3D en la biomedicina. Rapheta Bé, hi hacules знак Argssió 3D en la biomedicina. Bé, hi hacules ações de gran extensió, que fes-me, hi hacules a traits versesyni, que fes-me i que fer-me. Bé, hi ha flames en el cos Fins demà! Fins demà! Sí, i ara la Lina ens parlarà d'aquelles coses que a vegades són gore i tot, eh? N'hi ha unes que, esclar, aquest llibre com té tanta cosa, les primeres del menjar, doncs mira, ens entrem de coses. La segona, la lúdica, aquesta, a vegades són massa picantones i trobo que, segons què, a aquesta hora els nanos ja han sortit del col·le, no crec que escoltin, però bueno. I la tercera, de Bruixeria, doncs ens divertim, no? Sí, bé. Anem per la primera. I aquesta, continuem la nostra xarra de la comida i tenim bojos pel xocolata. Ah! Això aniríem allà al carrer Petritxol, que deia la Joana. Sí, però no he vingut mai, no he vingut. No, no he vingut, no he vingut. La xocolata va ser una revolució. Quan va arribar cap al 1513 s'imposarà ràpidament entre l'aristocràcia i es considerava de bon to prendre una beguda exòtica, tonificant i perfumada. Era caríssima i l'elaboració tan secreta que els primers fabricants es van fer d'or. El nou producte, però, no tingui una difensió completa fins que la Iglesia no va deixar establert que la xocolata era un líquid i que com els líquids no trencaven el dejuni, es podia prendre sempre, amb independència de si era dia de dejuni o d'abstinència. Sobre la veda. Podem prendre els clergues i els senyors. Probablement la primera xocolateria va ser la que va obrir Francesc de Paula Capella, en 1700, a la cantonada de la Rambla, en un hospital. Si Amèrica era una beguda lleugera, una mica amarga, molt escamosa i freda, que s'especia amb farina de blat de moro i s'endolcia amb mel, la xocolata desfeta catalana fó més dolça, menys espumosa, menys espessa i calenta. Al segle XVI i XVII se servia ben espaciada. Al segle XVIII es va simplificar amb cacau, sucre i canyella. I al XIX se li va afegir la vainilla. Al principi del XIX apareixen a Barcelona els primers obradors xocolaters, que la distribueixen a les xocolateries. I cada cop n'hi ha més. On la fan desfeta. I la fabriquen en rajoles pel consum domèstic. Els primers obradors són les empreses en maller. O sigui que encara n'hi ha, eh? I tant. I juncosa. I tant. Als mitjans del segle hi ha més de 80 obradors i botigues, com ara Can Garriga, Can Fargues, a la Portaferrissa, a l'Hospital, al Call, Moncada i a Escudillers. I s'apleguen els molins de xocolata. La Barcelona Vella havia de fer, per una enamoradora, olor de cacau. Alguns fabricants substituïeixen els molins que funcionaven amb força humana o animal per molins de vapor, que permeten incrementar substancialment la producció. Els vells obradors esdevenen indústries. I en aquest desenvolupament va tenir molta importància el col·legi de droguers, sucres i confiters, que plegava la totalitat de productes de xocolata i abastava tota Catalunya. Estava situat a l'Arc de Sant Silvestre, carrer que va desaparèixer en obrir la Via Lalletana. I des de 1656 tenia un molí xocolatí. I en 1846 modernissa les instal·lacions amb una màquina de vapor al servei dels agremiats, alguns dels quals opten per comprar la seva pròpia màquina. I al final del XIX, l'indústria xocolatera barcelonina compta amb un munt d'obradors que molen manualment la pedra, una pila d'artesans amb volants que elaboren la xocolata segons la demanda, i amb 18 fàbriques amb molins de vapor, de les quals l'ameller, era la que tenia més anomenada, seguida pels lluncosa, boig i pi. Això és molt més llarg, però per no donar la llauna, el pròxim dia continuarem. O sigui, que no deixeu, i si voleu menjar una peça de xocolata de 10 grams, que segons la doctora dietista important del nostre poble, la doctora Pilar Sempau, diu que 10 grams de xocolata negra cada dia és un tonificant que va molt bé per tothom. És molt poc 10 grams, no? Bueno, si a tu t'agrada, però vull dir com si diguéssim... Però ha de ser negre, negre, eh? Negre, negre, negre. De 70 per arriba no te mojes la barriga. Negre, negre, amargueix molt bé. Senyors, guardem el xocolata pel pròxim dia, eh? No feu trampa si no el preneu a mitja tarda. D'acord, Juanita, te deixo. D'acord, i l'amunt s'igual. Ara anem per la part lúdica, aquesta. Aquesta que llegirem avui encara està bé. Aquesta es diu La Nostra Querida. Diu, un hamburguès respectable i en calés ha de tenir una querida i muntar-li un pis. Ah, sí. Els senyors presumeixen de les seves querides, el liceu i el circo ecuestri. Per una noia, ser la querida d'un gran senyor té prestigi. Per el senyor i la família, es mostra el poder econòmic. La querida és fixa. Una segona esposa, vesteig, menja i es perfuma igual que l'esposa. Només hi ha una diferència, que en el llit la querida fa el que ha de fer. No dic el que diu aquí perquè no cal. No cal, no cal. No, diu, de fet són homes que abandonen la monogàmia per buscar un altre. La querida es fixa, com us he dit, una segona esposa, bla, bla, bla. I tant. Diu, l'esposa, aquí ve ara aquesta, acaba sabent l'existència de la querida. I si el marit la respecta i no fa el ridícul, doncs sí, bé. Això sí, el marit li ha de donar tot el que ella li demani. No vol perdre el seu estatus. I els senyors s'instal·len les querides a la part baixa del carrer Ibel, a prop de l'universitat. Es veu que volien que estudiessin, no? Sí, sí, menys lletrades. On també hi ha molts prostívols i també una atracció del cinema central. Un cop enderrocada les muralles, es comença a construir en l'eixample, on s'instal·len de primer els aristòcrates i més tard els nous rics. Patejos, comunions i casaments, una esquela al diari i la querida, són signes de distinció. Hi ha una diferència. A Madrid els hi posaven un pis fa uns anys a la zona Fleming. Allà hi havia les mantingudes. Aquí a Barcelona resulta, que com que eren més garrapos, els hi posaven una botiga al passeig de Gràcia i el que els volien fer treballar. Ah, ja. Com a cosa graciosa, les senyores que anaven al Liceu, elles... Les esposes o les querides? Les esposes. Feien entre elles competència, aviam quina de les querides era més maca i anava més ben vestida. Elles estaven a llotja amb el marit, naturalment. I les querides estaven a platea. I l'altre li comentava, noi, la nostra querida és molt més maca que l'altra. Bueno, escuteu, amb aquesta novel·la que es diu aquesta de la serventa, que l'han fet molt, surt-la, que la queden per com a querida, la querida per procrear. I una novel·la del xufo Llorenç, també. Sí, sí, sí. Jo me'n recordo, a temps enrere, en aquestes botigues de moda del passeig de Gràcia, hi havia unes nenes molt moques, molt maques, que eren aquestes mantingudes, i anaves a comprar i la meva dona deia Ostres, sembla que no ho puguin vendre, mira que són antipàtiques. Sí. I deia, és que no estan pel negoci, aquestes ja corren igualment. I tant, i tant. I quan li vaig explicar el tema, es va fotre a riure. És veritat, que no ho sabia. Bé, i ara ens n'anem a aquella part oscura i suporticiosa i tot eliu. Diu, senyors del vent i de les tempestes, els cridavents eren uns mags especialitzats en convocar els vents, aturar-los i canviar-los de direcció. Feien servir el nom dels vents per cridar-los, xiulets i cordes, màgiques i sortilegis. I hi havia d'haver uns altres mags, els defensors de núvols, amb la facultat de controlar les tempestes, mitjançant sortilegis secrets que no podia sentir cap altra oïda que la seva, si no volia morir a l'acte. I moviments dels braços i de les mans, i de vegades ganivets. I n'hi ha una cosa que ve ara que fa molta gràcia. Diu, espia dimonis. El rei de l'infer va decidir fer venir diables d'arreu del món perquè l'ajudessin amb l'empresa. Per aplegar-los el van ajudar les libèlules, que des de llavors es diuen espia dimonis. Se sap de cert que en un lluïc hi ha un túnel, el forat del diable, que va obrir el mateix satanàs per mirar de sepultar Barcelona sota les pedres de la muntanya, ferit com estava que la ciutat fos tan devota de Santa Madrona. El rei de l'infer va decidir venir diables d'arreu del món perquè l'ajudessin amb l'empresa. Reunits tots els diables comencen a obrir un túnel sota Montjuïc amb la intenció d'ensorrar la muntanya i sepultar la ciutat per sempre. Però quan arriben a tocar l'ermita de Santa Madrona, la verge surt del sepulcre i fa davant la tropa malèfica la senyal de la creu, cosa que fa fugir els diables esperitats. Diuen que el forat del diable està a prop de la font del gat perquè el gat és un dels animals del diable i que el nom de la font del gat ve que a les nits de divendres sense lluna allà s'hi aplegaven un estol de bruixes i bruixots presidits per un gatot negre que feia fredat. El pròxim dia continuarem amb les bruixes. Apa, adeu, us estimo. un escapi que... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!!! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! originari del Japó i de Corea. Si es deixa créixer, pot arribar fins als 6 o 10 metres d'alçada. A la tardor, les seves fulles es tornen de color pòrpre o vermellós, una veritable delícia per a mirar. Colls. Colls ornamentals són ideals per plantar a la tardor i a l'hivern. Tenen la tija curta i l'arrel no és gaire profunda. Es pot conrear en un test. Un arbust que pot arribar gairebé als dos metres és l'abèlia. Produeix un reditxell de flors abundants de boniques coloracions. S'han pogut comptabilitzar més de 70 espècies. I ara ve un nom una mica raro que diu Cotoneaster patirus. La tirus. Ah, la tirus. Aquí semblava que diguessis patirus. La tirus, la tirus. Diu, és un arbustúnic de balles. No, el que passa és que com és llatí. No, no, no, no. Llatí sobretot, eh? Sí. Diu, és un arbustúnic de balles vistoses, de color vermell, que contrasten amb els verds intensos de les fulles. I ara parlem concretament de les flors. Les que podem conrear amb facilitat al nostre petit jardí comencem per la sínia. La seva varietat de colors, groc, taronja, vermell, rosa i blanc, donen un toc de joia al nostre entorn, encara que sigui petit. D'àlies o també les petites... D'alietes. D'alietes. D'alietes. Són de colors variats. Molts variats. Per a tots els gustos. Les hortències. Si tens la sort d'aconseguir una planta robusta i sana, les seves flors, amb moles grosses, de variats colors, alegren la terrassa, el pati o el petit jardí. També les senzilles i modestes margarites, amb la seva floració, de llarga durada, alegren els nostres tardors amb els seus colors. Blanc, groc, taronja, vermell, rosa i porpre. I la poca necessitat d'atencions la fan molt popular en els nostres entorns. I el típic crisentem, típic d'aquesta època de l'any, que actualment gaudeix de floracions de moltes varietats de colors, cosa que ens dona més joc a l'hora de combinar-lo amb altres elements del jardí. Aquestes són les principals tasques que ens demana el nostre jardí, terrassa o test. Si són unes molt aficionades a les plantes, hem de parlar de la... Podar. Hem de podar la... La cleda. La cleda. Els faig. Els faig. O conífers. En forma de... Con. Con. Estret per dalt. Això ho té que dir bé. Estret per dalt i ample per baix. Sí. O sigui, això mateix. perquè per baix no perdin les arrels, no perdin la humitat i per dalt no agafin massa humitat. Bé, si gaudim d'un jardí és el moment adequat per netejar la gespa amb la idea que es broti a la primavera, perquè reneixi amb més força o bé que repossi el sol amb la idea d'obtenir una catifa adequada amb la plantació de noves llavors. Igual que l'hem de fer amb la gespa, també ho farem amb les plantabandes, o com es coneixen en castellà, los arrietes, i plantar les llavors i mups que floriran en primavera. Per al bon funcionament del nostre petit jardí, és obligació ineludible de netejar-lo de flors i fulles seques. Això mateix. I si realment som aficionats, acceptarem el nostre jardí tal i com és. i encara que no ens agradi de la tardor, treballem en ell, en els nostres textos, perquè la primavera ens donarà la recompensa a la nostra dedicació en flors i plantes meravelloses. O sigui, que tenim... Aquí n'hi han posat moltes de molt rares, però jo trobo de faltar les dues del país. Una és la rosa, sobretot aquestes d'aquí de Sant Feliu, i l'altra són els clavells. Sí, però és que no és flor de tardor. La rosa, sí, ara floreixen una mica, però no és normal. Ara, a partir ja de finals de setembre i principis d'octubre, ja... Home, Barcelona, que... Bé, entre Barcelona i els plugues tenim el Parc Cervantes, que és una maravilla de poder-ho anar. No, no, i el que li agradi, jo fa anys que ni un any, però la ladera, la falda de Montjuïc, té un parc de cactus, té plantes grasses, que està considerat, eh? Sí, sí, sí, ja hem parlat, sobretot vam parlar de la Cienta Suegues, que és una maravilla. Com és molt gros, la pobra sogra que caigui a sobre la Cienta Suegues, queda molt ben servida. Molt ben assentada. Això. Bé, posem una miqueta de música. Bé, posem una miqueta de música. Bé, posem una miqueta de música. Recor de la Sarsuela. Escoltarem avui una altra joia de la producció lírica del gran Amadeu Vives, el fandango d'una de les seves obres mestres, Doña Francisquita. Interpreta l'orquestra de la ràdio-televisió sota la direcció d'Enrique García Asensio. Bé, posem una miqueta de música. Bé, posem una miqueta de música. Bé, posem una miqueta de música. Bé, posem una miqueta de música. Bé, posem una miqueta de música. Rocco Cortona. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit