Sant Jordi a Sant Just, senglars i seguretat, El Born i 1714, salut natural (all i jalea real) i debat del tramvia per la Diagonal

Gràcies Dani, bona tarda, són les 8, arriba el Kilian amb l'informació general. Seixanta i més o menys. Amics veients, molt bon capvespre del dia d'avui, 27 d'abril de l'any 2016. Us desitgem, especialment a vosaltres, amigues que porteu el preciós nom de Montserrat, moltes felicitats. I també a tu, estimada col·laboradora Montse Larrea. Els teus companys et desitgen que acabis de passar la jornada el millor possible. Quants regals has rebut? Moltes gràcies, eh? De moment els regals estan per venir. Ah, va, va, però ja li queda poc al dia. I vosaltres, uïdors de 60 i més o menys, com ha anat la jornada en qüestió de regals? Si no ha estat bé, protesteu, eh? I tu també, Montse. Si no, ja em sentirà amb la família. D'acord. Bé, també felicitem els turibis, les cites. Recordem que Santa Cita és la patrona de les treballadores de l'hogar. i també felicitem els domènecs i els Gregoris. Avui anem de felicitats. Felicitem el Carles, pels seus informes sobre la meteorologia del dia de Sant Jordi. encertat 100%, sol radiant gairebé tot el dia i ruixats forts a partir de quarts de vuit de la tarda. I parlem de Barcelona i d'aquí Sant Just. però qui ens farà una resenya exacta serà l'Alina, que va visitar la fira a Can Ginestà. Ho farà dintre d'una estoneta. I per quan sortim, en segona audició, el proper dissabte, desitgem bon dia els Pius, els Josep Benets, els Amadors, Pere i Lluís, màrtirs de Còrdoba, Indalessis, Sofies i Aldobrandos, que naturalment, amb aquest nom tan sonor, havia de ser, naturalment, torno a repetir, com a mínim, un senyor bisbe. Bé, els exàmens ens han tornat a jugar una mala passada i han evitat que el petofet del grup s'hagi quedat a estudiar. Tot sigui per la preparació del dia de demà. Ànims, Txiri, a estudiar força. Així que avui som amb vosaltres, l'Alina, la Montse, el Joan Maria, el Carles, com sempre disposats a alegrar-nos la vida, en música i qui us parla, la Joana. Endavant, 60 i més o menys. Endavant, 60 i més o menys. La setmana passada vam conèixer la trista notícia de la mort del popular Prince. Va ser trobat sense vida a casa seva. Només tenia 57 anys i va ser una figura important del pop, del rock i del jazz comercial de fa uns quants anys. Singular i una mica estrambòtic. En algun moment fent-li, o intentant-lo almenys, la competència al mismíssim Michael Jackson. Algunes de les seves interpretacions van ser molt populars. Aquest és el nostre record d'una figura del pop que ens ha deixat en estranyes circumstàncies. Escoltem una de les seves cançons que va popularitzar al llarg dels anys 70 i 80 del passat segle. És el nostre record d'una de les seves cançons que va popularitzar al llarg dels anys 70 i 80 del passat segle. És el nostre record d'una de les seves cançons que va popularitzar al llarg dels anys 70 i 80 del passat segle. És el nostre record d'una de les seves cançons que va popularitzar al llarg dels anys 70 i 80 del passat segle. Gràcies. I ara parlarem d'algunes notes, així, del poble. O sigui, per exemple, d'aquesta exposició que hi ha a dalt al celler de Gansiginastà, que és magnífica. Us la recomanem molt, molt importantment, perquè els colors tenen una vida, almenys a mi m'ho ha semblat. I, a més a menys, és déjà vu d'en Jordi Rosés Marinello, i que estarà fins al 15 de maig. Bé... El Jordi, perdoneu, el Jordi és fill d'aquí del poble. O sigui, que avui és un malament d'aquí. Sí, sí, sí, sí. A més, és veí teu, no? Bueno, veíu gairebé de les dues hores. Els pares tenen els vius, sí. Sí, sí. El targetó ha fet unes paraules precioses, no sé si són d'ell o de son pare, però diu... Teniu a les vostres mans un eix que va del zenit al nadir, dels estels al centre de la terra i creua la ment de l'artista i el poeta. S'alimenta de muses i el seu art, les seves músiques, lletres i veu. Poemes visuals, viscuts, visualitzats o somiats. Amb déjà vu. Ho recordem que l'Associació de la Gent Gran de Sant Just ha programat pel proper divendres, o sigui, demà passat, a dos quarts de sis de la tarda, a la sala polivalent del mil·lenari, una interessant xerrada col·loqui sobre el tema què es pot demanar als serveis socials quan ens fem grans? Serà a càrrec de Cèlia Marcos, assistente social de l'àrea bàsica de salut, i de Carmen Aguilera, treballadora social del CMSS de l'Ajuntament de Sant Just. I ara, Lina, tu, que vas estar el diumenge, amb aquell sol tan preciós, amb aquell temps tan maco... Era dissabte. Ara me'n fas dubtar, no? No, no, era dissabte. Saps què passa? Tots dos dies. M'han passat com si fóssim festes. Sí, sí, sí. Una cosa i l'altra. Bé, doncs, tu que vas poder anar allà. La meva impressió, l'impressió d'algú que ve de fora. Doncs bé, normalment, tots els anys, quan entres a Can Gina Està, les paradetes ja comencen a mig camí d'aquest passeig. Sí, el passeig. Aquesta vegada vaig entrar, perquè anava precisament a buscar una mistel·lània del centre d'estudis i a veure una mica l'ambient, i quan vaig entrar vaig pensar, ai, carambes, aquí falta gent. Semblava com, d'entrada, la primera impressió que em va ser des de la porta, una mica buit. Però a mesura que vaig entrar, no. Hi havia una parada quasi, quasi tocant al final d'aquest passeig, de sedis, i després totes les parades estaven aquí al voltant del molí. On estava al molí, hi havia diferents paraules de diferents entitats, una d'elles del centre d'estudis, que és on anava, però hi havia la tira de parades. I hi havia gent. Aleshores, la gent estava tota també concentrada en aquesta banda d'aquí. I a l'altra, i això em va animar, perquè vaig pensar, bueno, que no és mal, ja que ja que han fet, perquè a vegades aquí en el poble es fan moltes coses i la gent no participa. Això ja ho veieu, eh? No, perquè massa coses. Massa. S'assolapen les unes amb les altres. A lo millor a la mateixa hora i al mateix dia. Mira, l'altre dia, la conferència de la Maria Barbal, que també era el dia del Barça, qui li agradi, doncs molta gent no va ser tanta gent... És el dom de la ubiquida, no? Claro, no lo tenemos. Bueno, total, que també hi havia com un grup de persones, que ara tu estàvem dient, jo no em vaig fixar ben bé, si eren de l'escola de música o del que sigui, però era com una orquestina que estaven allà també funcionant. Amenitzant, posant música. I aleshores vaig estar, no vaig estar gaire, eh? Res, vaig mirar per sobre. També hi havia un recital d'aquest, precisament del Marinelo. Sí. Bueno, del Rossell, que també entrava, però aquest estava dintre d'aquesta gent. Estava i jo no em podia entretenir. Havia d'anar a Barcelona per una cosa familiar. I aleshores, doncs sí que en el moment que ja sortia, allò començava a invadir-se de gent. O sigui, que venien entrades i entrades i entrades de persones. Vaig pensar, bueno, doncs mira, estupendo. Això tindrà un aire més d'allò. I aquí Can Gira estava a ser així, però quan vaig anar cap a Barcelona i vaig agafar... Espera't. Quan vaig agafar l'autobús, que vaig haver de creuar tota la diagonal i tota la ronda de dalt, la cabessera de dalt, perquè vaig anar a l'altra banda de Barcelona, amb l'autobús que anava, doncs era un ambient festiu tan bonic. Tothom amb la rosa, tothom amb no sé què, la gent que venia es veu que es venien a veure el Barça, paraven els autobussos i baixaven tots amb la samarreta distintiva. I a més a més tots contents. I jo vaig pensar, un estranger que estigui ara aquí, que vingui, ha de pensar, carai, quina alegria, perquè a vegades passes per Barcelona i és trist. Igual que va ser aquí, que va ser alegre, que la gent estava contenta, també Barcelona disfrutava aquest dia. Suposo que és un dia traient, un dia que va acompanyar el temps, gràcies al Carlos, eh? No, clar. Ell va donar la nota meteorològica adequada. Adequada. Gràcies a ell. I a més, els llibreters van estar molt contents perquè han venut un 5% més que l'any passat. Ja, ja, ja. A les roses potser no tant. No, no, escosa, era, de totes maneres, és que era impossible que es poguessin vendre tantes roses, perquè tant a la nada com a la tornada, i jo dintre d'autobús vaig estar més de tres quarts d'hora, passant per Barcelona d'una banda a l'altra, a cada cantonada, senyor Esmeu, hi havia una paradeta. Estan enfadats. Estan enfadats. No, crec que no pot ser. Els turistes estan enfadats perquè han donat massa permissos de venda amb volant. I a més a més, molta gent que ha venut pel seu compte sense permís. I a part d'això que tu anaves a fer, per exemple, nosaltres vam anar a la granja a fer el cafè i ens van regalar la rosa. Sí. Clar, llavors, evidentment, jo ja no em vaig comprar. Sí. Perquè jo no l'havia de portar a ningú. No, no, però... Jo la van regalar. No, no, i a Can Barça, Can Barça, quan van jugar al partit, a la sortida, també donaven roses. Sí, també donaven roses. Les que sobraven. O, les que van... Sí. O i tant, és així. Li van donar dos al Xavi. Sí, és això. Diu, Per guapo. Diu, no, no. Una per guapo. Diu, és que... Potser sí, que... Diu, com eren mosses joves, que també van dir, mira, gente con gente. No, no, no. Diu, me han donat dues medalles. Diu, ah, sí. Diu, sí. Diu, una per tonto i una per si la perds. Aquí al Xavi se li van donar dues roses. Ara me la estàs dient tonto. No, no. Una per guapo i una per reguapo. Això mateix. Vale, vale. I ara tractarem un tema que no és tan simpàtic com el de les roses i els llibres. Un tema molt complicat. És, o sigui, és un díptic que ha publicat la xarxa de Parts Naturals i la Diputació de Barcelona. I diu, el senglar, impacte i precaucions, una publicació orientativa de, sí, de la Diputació de Barcelona. I aleshores parla de la població de senglars, que tots vostès segurament ja saben que inclús arriben per serrear per lluny de sigui i entran dintre de la ciutat. I aquí també, eh? I diu, la població de senglars hi posa sus escrofa, suposo que ha de ser un nom en llatí. Un animal salvatge molt freqüent en els nostres parcs ha augmentat força en els darrers anys, en els nostres espais naturals. L'excés de senglars fa que, de vegades, surtin dels seus espais habituals i accedeixin a carreteres i zones habitades. Aquest fet pot comportar molts inconvenients tant a la perifèria com a l'interior dels parcs, que es tradueixen en danys a persones, vehicles i camps de conreu. A més, també, surt perjudicat l'entorn natural, ja que la seva abundància fa minvar algunes espècies d'animals que crien arran de terra i causen danys a espècies vegetals protegides. Mesures corretores. Per tal d'evitar els perjudicis que causa aquesta elevada població de senglars, cal fer ús dels recursos que es disposen. La principal mesura per reduir la sobreabundància de senglars són les batudes, organitzades per colles de les diferents societats de caçadors locals. Aquestes batudes s'organitzen regularment donant el període hàbil de caça de setembre a març i puntualment durant la resta de l'any quan els senglars causen danys a l'agricultura. N'hi ha unes quantes recomanacions entre les quals diu és molt important abstenir-se de donar menjar als senglars ni a cap altre animal salvatge. És una actuació prohibida per la normativa vigent, atès que resulta contrapododuent perquè s'alteren les seves pautes de comportament natural a instintiu. Passen a ser animals irrecuperables per la vida salvatge i hauran de ser sacrificats ja que generen situacions de risc en tenir reaccions imprevisibles i perilloses. Pel mateix motiu cal assegurar-se de tapar correctament els contenidors d'escombraries després d'evocar-hi la brossa. També cal disposar de sistemes de recollida d'escombraries adequats, especialment en urbanitzacions i altres indrets propers al medi natural. Si els senglars tenen més aliment disponible augmenta la seva productivitat i s'afavoreix un creixement de les seves poblacions. Cal mantenir-se allunyat dels senglars atès que podrien respondre de forma violenta especialment si es tracta de grups de femelles amb cries o si es va acompanyat de gossos. sempre que circuli en vehicle pel parc és necessari extremar la precaució per tal d'evitar possibles accidents. Cal moderar la velocitat i circular exclusivament per les vies destinades a la circulació motoritzada. Què hem de fer en cas de coincidir amb una batuda de senglars? Cal respectar en tot moment la senyalització i no allunyar-se dels camins i equipaments per tal d'evitar córrer riscos innecessaris. El pas per camins propers a les zones de batuda no està prohibit però és convenient que sempre que pugueu transiteu per altres camins més allunyats. Pot ser que per raons de seguretat es tanqui el pas per alguns camins mentre duri la batuda. En aquests casos caldrà respectar les indicacions. i d'aquesta ressenya sobre els senglars que realment no deixen de ser animals molt perillosos sembla que no però realment el meu fill no està viu de miracle el Miguel perquè amb un A4 d'Audi li va trencar amb una família va xocar amb una família amb un amb un perquè ell no sabia d'on li havia sortit a 90 quilòmetres trobes una roca sí sí sí va sortir d'un lloc i va sentir croc i el cotxe bueno el morro fet pols i llavors el va portar el mecànic ja de prop va trucar a qui fos i diu senyor aquí està això ple de pèls de senglar si no porta vostè aquest cotxe que realment és bastant reforçat vostè en aquest moment no estaria aquí demanant-me a rebre o sigui que són i l'altre dia li va sortir el Xavier aquí dalt o sigui quan vens cap aquí per Cancerola sí vens cap aquí pujant per l'avinguda aquella nova d'allà baix de la com es diu quan del col·legi alemany sí el que tira cap amunt sí sí doncs per allà hi havia tota la família per allà ombri i el dia que vam anar al teatre també ja sé que han baixat fins a baix al cap al cap al cap van baixar al cap van baixar a buscar receptes per les enzites una família unes cries sí sí aquí la policia es va veure obligada a matar-lo a trets perquè no hi havia manera que marxés d'aquí dalt eh de la que estava la gent segona és realment un perill els últims tres anys he tingut dos impactes de sanglars els últims dos anys dos i com que sé que el perill que hi era anava amb una velocitat moderada moderada ja encara estic parlant sobre d'onze a doze de la nit sí és l'hora que surten de fosc i esclar no és aquí és a l'Empordà és igual a la vora de Garriguella i l'altre sortint de parlada i el susto que em va donar sí sí i per Lleida quan baixes de dalt de la pània sí i nosaltres no cal que corris gaire nosaltres aquí baixant de de o sigui per Collserola venint cap aquí també una nit també sobre la sosa una cosa així sí escoltem també diu què és això un gos no va passar corrents davant nostre de de gos res un gos aquestes hores no no era un porc senglar un porc senglar sí bueno què hi farem i aquestes curiositats no serà de porc senglars també no no en bon principi no buscarem una altra curiositat sí no els té que posar cap música especial no cal continuem amb la de fons continuem amb curiositats no sengladores i parlem de les persones que bueno que són curiositats més altes i més baixes i diu que Seng Jinliang que és originària de la província de Xina de Hunan figura com la dona més alta s'ha mort la dona més alta del món a mi va morir en 1982 quan tenia 18 anys i media 2 metros 47 centímetres però aquesta noia devia tenir un síndrome bueno són els alts i els baixos no ja diu per la seva estatura l'estadounidense síndrome real l'americà Robert Waldo va sobrepassar la resta de tots els homes també va morir als 22 anys possiblement aquestes persones ara no tant perquè aquests jugadors de baloncesto també són molt altres doncs aquest bon xicot pobret va morir i tenia 2 metros 72 centímetres quasi 3 metres però aleshores sí però aleshores esclar anem de dalt a baix i aleshores l'home més baixat que s'ha pogut comptar és un que media 67 centímetres per això és un nan és un nan aquest era també un estadounidense un americà que es deia Calvin Phillips i després aquesta no li diu el nom diu que era una holandesa una senyora que media solament 61 centímetres aquesta seria una boleta de formatge d'aquests de bola però si la tira a muntanya avall com fan moltes vegades 61 centímetres pobres senyora i ja que tenim aquests alts i baixos hi ha una cosa que a mi m'ha cridat l'atenció que diu suministre d'energia diu quan una persona entra dintre d'una sala produeix el mateix efecte termodinàmic que si encenguera una bombeta de 120 voltios sí que són electritzadores diu un efecte diu és l'equivalència calorífica que proporciona bueno que proporcionalment irradia aquesta d'una però jo ara aquesta després d'haver llegit això pregunto i els que entran per exemple tots dintre d'un metro tots dintre d'un metro que fa un encessament que podria il·luminar una persona amb un misto encendre sol ja funcionaria sol no acabaran o sigui realment inventant algun sistema que la nostra energia també faci moure els aparells no estaria malament de fet hi ha persones que Laura que de tot eren més intens segons que els altres per això els sants els representen amb una intensitat espiritual que és veritat que nosaltres diu que tothom som electricitat de fet és veritat perquè a vegades entres i n'hi ha unes corrents amb la persona equips una a l'altra que clar o som oposats i aleshores malament una vegada que estem parlant d'això quan fa vent s'emporta tota aquesta aura que tenim que despenem aquesta calor del cos i és per això que com fa vent tenim més fred perquè aquesta calor se'n va més sensació de fred no tenim protecció bueno continuem una altra cosa també així curiosa aquesta la sabem que no sé si jo l'he llegit d'aquí que diu que els indis de Sud-amèrica doncs suquen les seves fletxes amb curari és que el curari doncs és un verí molt dolent és un verí molt potent instantàni però que també s'ha fet servir en medicina sobretot quan tenia que fer una operació d'estómac o d'abdomen que és el mateix més o menys l'aquella zona perquè el malalt si té espasmes el curari el deixava una mica paralitzat bueno qui vulgui estar molt nerviós que seria un narcòtic que faci una botina de curari seria més o menys passa que és massa potent per utilitzar-lo si no està controlat diria que està molt controlat ara tenen un altre tipus d'anestèsies si els dindis posaven el curari a la punta de les fletxes a més a més entrava amb la força que penetrava dintre del cos de l'enemic o sigui també com estem dintre d'aquesta medicina ens anarem per una cirurgia que era cirurgia proscrita que vol dir que fa anys el cirurgià ara vull dir el cirurgià té un cert prestigi dintre de tota la classe mèdica perquè li diu oi i tenten moltes especialitats i bla bla bla i cada cop s'especialitzen més però esclar en Xà qui feia de cirurgià? els barbés els barbés sí els barbés i aleshores també feien de dentista els dentistes també feien de cirurgia i diu que en l'any 1215 el papa va prohibir expressament l'exercici d'aquesta cirurgia a tots els homes de la iglèsia que tinguessin algun càrrec important perquè no el consideressin com un bàrbaro com un càrrec sí i ja com sempre claríssim sí bueno i diu i ja parlant d'aquests d'aquesta cirurgia diu que n'hi ha metges que són tan tan tan tan tan addictes a la seva cirurgia que hi havia un metge indi el doctor Modi Modi que era un cirurgià molt diligent i que es diu que aquest senyor va operar catarates hasta 833 persones al dia jo això no m'acabo d'entendre 803 persones perquè jo he ajudat a operar catarates i 833 és una cosa molt minuciosa no és creïble no és creïble aquesta jo no m'ho en passo massa perquè no inclús ara que l'operació de catarates es fa l'assa no dona temps de fer 833 o sigui que aquest home deu en la seva vida haver fet 600.000 operacions bueno trobo una mica que no sé si hasta quin punt li donem crèdit i aleshores hi ha l'última que aquesta sí que li donen crèdit diu que l'historiador un historiador grec que es deia Herodoto que ja ho sentim parlar d'Herodoto tenia tenia fama de ser un home molt honest i en l'antiga Babilònia no hi havia metges se suposa que els malalts els portaven en un lloc determinat però el que era bonic era que cada vietnam que passava cada persona que passava ell deia les seves malalties i el que havia lograt per millorar-les i allò era com una enciclopèdia com una com un no sé on en Riders Diges això sí i aleshores uns als altres es anaven curant o sigui que en realitat les experiències de l'una es curava l'altra les experiències de l'altra molt bé i això que ara ens tenen prohibit que no donem les nostres experiències de la farmacopea al veí si té mal de cap i totes aquelles coses però bueno però bueno si tu per exemple dius m'ha anat bé això doncs aquestes servetes o aquesta el que sigui doncs mira prova-ho si no es curaré doncs a lo millor et va bé si es curaré i si es curaré et cura de golpe i tant el pròxim dia més guapos molt bé posa una mica de música sisplau Música Música Bona nit És preciós el tema de l'ara, és preciós. O sigui, la música rusa m'agrada molt. Bueno, aquest no l'ha escrit un rus, però normalment, com està inspirada en un tema rus, mira, en una moza russa, molt maca. Bé, ja sabem que el Born, centre cultural, ha estat promocionat moltíssim des de la seva inauguració. Per això no treu perquè, una vegada més, us el recomanem com a sortida cultural per un cap de setmana familiar en tots els seus espais. Visita l'espai d'equipaments que mostra una Barcelona viva, dinàmica, del 1700. I els fets de 1714, en un context de la guerra de Sussecció. En el llaciment poden veure les restes del barri enderrocat per Felip V. És un espai polivalent que ens fa reflexionar sobre el passat, el present i el futur probable del nostre país. El setge de 1714. Els fets que van canviar la història de Catalunya, que van provocar la capitulació de Barcelona i que van comportar la pèrdua total de les llibertats catalanes. El barri del Born va ser l'escenari de l'atac final. El Born va ser un símbol de la lluita heroica dels ciutadans en defensa de les idees i de les institucions del país. Arqueològicament, és un jaciment excepcional que és únic a Europa per les seves dimensions, l'estat de conservació i les seqüències cronològiques de la que és testimoni. Les dades arqueològiques han pogut contrastar amb documentació notarial perfectament conservada aquesta perfecta conservació, el dia a dia, de la Barcelona de... De 1700? De 1700. De 1700. Que ha estat declarada B cultural d'interès nacional. projectat per Josep Fonseré, seguint la norma dels mercats que ja havien construït a França. Aquest mercat va ser cap davanter de la nova arquitectura de ferro a Barcelona. La seva grandiositat va dotar la ciutat d'una nova presència urbana. Ha estat declarat B cultural d'interès local. Un mercat de cultura. Us recordeu de la dita Roda el món i Torna el born? Doncs pensem que ha esdevingut un carrer cultural obert a tothom. Passejar, travessar l'espai interior, contemplar el jaciment des de la balconada, visitar les exposicions i participar en les activitats culturals. Això ens demostra que és tot un carrer cultural per gaudir d'un patrimoni extraordinari, des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre, de dimarts a diumenge. És una exposició permanent i es pot constatar que la Barcelona de 1700 era una ciutat pròspera que, desgraciadament, va patir l'horror de la guerra. Era una ciutat connectada al món gràcies a una intensa activitat comercial, pròspera i molt apassionada pels dolços i per la bona vida. S'imposava el gust per la vistositat i els ornaments en la indumentària, mentre que la festa, la dansa, la música i el joc marcaven el batec de la societat barcelonina. Però, però, després dels embats de la guerra i el setge terrible que va acabar en derrota, res no va tornar a ser el mateix. que aquest barri, a finals del segle XVIII i principals del XIX, va fundar l'Acadèmia dels Desconfiats, un ent on es reflexionava i s'estudiava història i literatura. Ara, el Born, per fomentar la cultura, té en aquesta acadèmia, completament actualitzada, un programa en el qual la història, la literatura i la llengua són els temes protagonistes. També, hereva d'aquella llunyana època, l'antigua societat del Born, ara recull el legat històric extraordinari, concerts, teatre i diferents actuacions artístiques. I, finalment, activitats familiars a l'espai al Bornet, on les nenes i els nens són els grans protagonistes durant els caps de setmana, amb actes d'entreteniments per a tota la família. Si aquestes opcions de lleure del Born us venen de gust, us podeu informar al telèfon 93-256-851 o bé a la web, això, tot junt i en lletra menuda, en lletra minúscula, alborncentrecultural.barcelona.cat. En aquest barri ara hi ha moltes botigues de moda, per tant, per les senyores és un puest encantador. Sí, i molt cal, i molt cal. I els restaurants. Sí, les senyores que vagin caminant. No, i els restaurants. I els senyors també tenen botigues de grans marques, eh? S'ho passen molt bé. Jo m'estimo més en el mateix Born, a dintre. Hi ha un bar per una fàbrica de cerveses d'aquí, Barcelona. Sí, sí. La tenen molt fresca i de molta qualitat. Jo m'ho sento allà i que vagin fent. I les senyores que vagin comprant. Però ja preparar la bitlletera, eh? No, no, no. Per una cervesa, no. No dic per la cervesa, dic per les senyores. Ah, bueno, bueno. Ja paguen amb targetes de crèdit. Ah, però després pagues tu. Música per gaudir. Avui torna Tchaikovsky a emocionar-nos amb la seva música meravellosa. Escoltarem un fragment d'un dels més representats ballets arreu del món i per les més prestigioses companyies. El Llac dels Signes. És un conte dramàtic que a través de la màgia negra fa que dos joves enamorats, la bellíssima Odette i el príncep Sigfrido, pateixin infinites amargors fins arribar al seu destí final, units sí, però units per la mort. Ja fa un temps vam escoltar el preludi, però és tan atractiva tota la composició musical de Tchaikovsky que avui us oferim un altre fragment. Amb la interpretació de l'Orquestra Filharmonica d'Eslovàquia sota la direcció de Michael Hallas. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No! No! Que no! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! i que porta la bèstia, amb el seu àcid ho arregla. És qui diu que estimula les secrecions gàstriques i la mobilitat, les parets de l'estómac, afavorint, per tant, la digestió i contribuint a obrir la gana i les ganes de menjar. Des de l'any 2000, un efecte anticancerígen de l'all és un dels aspectes més estudiats des que es va publicar un text on es demostrava que la suplementació de l'all reduïa la probabilitat de patir càncer de còlon i estómac i s'ha observat que les dietes que contenen abundanta quantitat d'all redueixen la probabilitat de sofrir càncer en un 30%. Déu-n'hi-do. Encara que s'ha observat que les dones que consumeixen all també tenen un estil de vida més saludable. i un major consum de verdures i de fruites. No sé qui vol dir algú més, però tenim la barrera del corall, no? Sí. La barrera que s'estan amb... Sí. Doncs la barrera de l'all seria que si a gust s'acosta i tu menges molt all i ja no ve. Ja no ve dinamica. És com una barrera. el problema és que la Montse cada dia em diu coses anti-cajerigres. Jo de moment ja ho crec. Prenc la llimona a la laia. A la laia. A la laia. Molt bé. Fas molt ben fet. Bé, després d'escoltar la Montse amb aquests, els seus temes, avui a l'all, que és molt interessant, parlarem d'un complement alimentari ideal fet per les abelles reines que la produeixen amb les seves glàndules faríngies per alimentar les larves en els primers dies de la vida i alhora elles mateixes, aliment que fa que visquin durant molt temps. Estàs parlant de la jalea real. Ah, ja, ja, sí. Diu, per l'acer humà, la jalea real, jalea real, català seria, és també un aliment extraordinari, ric en nutrients. Conté, per exemple, gran quantitat de vitamines del grup B, la vita M2, B6, jo diria B12, potser també. No, en l'escript no ho deia. I d'altres grups, però és igual, posem una B i tot està bé. Ja, és igual, per falta de B és que no quedi. I els altres grups de les vitamines P, P i H. A més a més, acifòlic, hidrats de carboni i glucids. En minerals compta amb fòsfor, coure, ferro, sofre i seleni. D'altres complements, oligolements, àcids essencials, greixosos, insaturats i aminoàcids. Com acabem de dir, la jalea és l'aliment de la vella reina al llarg de la seva vida. A més a més, d'alimentar les petites larves en els primers moments de la seva existència. La deficiència d'alimentació entre l'ove, la vella reina i les abelles obreres, es reflecteix entre l'esperança de vida de la seva majestat, que pot viure fins a 5 anys, i les obreres o obreretes que solament viuen 85 dies. Per la qual cosa, la jalea real és un complement alimentari molt recomanable pels joves en temps de creixement i per la gent gran després d'una malaltia o permanentment cansada i també per tot aquell que pugui patir depressió en general. També ajuda els estudiants en moments d'estudi intens, afegint a la jalea real algun altre tipus de vitamina, la B3, per exemple. I també es tracta de xingo, ja que aquest extracte afavoreix la memòria i la funció cognitiva. La propera vegada us parlaré del xingo, que també és molt interessant. Jo sóc una defensora de la jalea real sempre i sempre. Ara, la vull sola. 1.500 mil·lígrams amb unes vials que es prenen un cada dia durant 20 dies. És carot, eh? És carot, senyor. Oh, totes aquestes coses són cares. Però va molt bé per augmentar el tono vital sense... I revitalitzar. Sí, sí. El to aquest que a vegades tenim sobretot l'estrenyar a la primavera que no tens ganes de fer res. Sempre estem cansats. Sí. Doncs aleshores puja automàticament. No perjudica res més. En canvi, jo no sé, això la Joana el pròxim dia ja ens ho acabarà de concretar, però a vegades es venen ginseng. Ginseng no, perquè pensen nerviós. Sí, sí. Altera molt el sistema nerviós. Per tant, la jalea real, sí, senyors, poden fer-ho. Molt bé. Perquè inclús em penso que persones que tenen diabetis pot prendre això, que és una cosa... Però em sembla que no és dolç. no. La mel és contraindicat, però la jalea no. Lo cual, espera, n'hi ha una cosa molt xula, que són les abelles. Les abelles tenen el pròpolis, que ja vam estar parlant l'altre dia, el pròpolio, que és un antibiòtic que va ser de bé, i aquesta jalea, o sigui, que duri les abelles, eh? I tant, que costa cada dia més, eh? Cada vegada estan en baixa. Perquè els arbres que estaven a sota del meu, de la meva finestra, l'any passat era una glòria perquè és un parer d'aquests de guarnir els carrers, no és per fer peres. No, no, no. Però resulta que l'any passat feia goig perquè estava tot blanc, tan bonic, i ple, ple, ple, ple, de velletes. Aquest any estan tots pelats, com un dimoni. A més a més, a l'àrigua de l'altre dia els ha deixat sense flors, semblen, com deia la meva la meva iaia, el cel sigui, una gallina a matar els covazos. O sigui, que està el pobre desplomats. Sí, sí, sí. O sigui, i ni una abella, eh? Ni una. Bueno, tenen problemes actualment les abelles, perquè hi ha una espècie... No, la vespa, la vespa xinesa d'aquesta, que és volenta. Sí, sí. Però indepenentment d'això, l'abella es té que conservar. I tant, perquè si no, la polinizació es fa a través de les abelles. Bé, doncs posem una mica de música i parlarà el Joan Maria. i molt controvertit. És molt personal, la prova és que abans de començar hem discutit una mica, hi havia diverses parers. Nosaltres mateixos no ens posem d'acord. Amb la quartilla no n'hi ha prou per totes les opinions. Perquè la gent s'agafa amb l'opinió meva. A casa meva som tres persones i cap ni una estem d'acord amb l'altra. I per això s'estimen tant. Això mateix. A vegades. Aviam si ara trobem el punt. Si puc convèncer en una part dels radioviens. Quin tema és? El trenvia per la Diagonal. Recordaré que li va costar el puesto amb un alcalde a l'Areu. El Jordi Areu. El Jordi Areu. Se li va acudir fer un plesbiscit sense convèncer la gent. La gent si no saben de què va malament rai. Va costar dos milions d'euros. A part dels estudis que va fer per compte d'ells sense qüestionar. Sense comptar el poble, no? Sí, clar. No, no, però una part de la Diagonal sí que va demanar el vot, eh? Per una part, sí, eh? Tot el que està reclet ara. Aviam. Endavant. Aviam la meu tesis. Aviam. Començo. Hi ha d'haver un tramvia que connectin el tram baix amb el tram besós per la Diagonal? Per contestar aquesta pregunta, només cal mirar el mapa de la ciutat de Barcelona i veurem que la Diagonal és una línia recta per unir el tram baix amb el tram besós. Tots sabem que la línia recta és la distància més curta d'un punt a l'altre. Així és de senzill. Però, com sempre, les coses senzilles són complicades, a dur a terme. Hi ha un munt de dificultats reals o imaginàries, interessos i egos particulars, de partits polítics, gelosies i tota una arrenglera d'etxedres. Etcètera, etcètera, etcètera. Sí. Dit tot això, per resoldre qualsevol problema, cal tenir en compte també moltes vessants. La història, en un primer esgraó, cal preguntar-se d'on venim, on som i, sobretot, allò que volem assolir. D'on venim? L'antiga Barcino, la Barcelona ficada dintre les muralles, a l'època medieval, era una de les poblacions amb més densitat del món. Sí, sí, del món, per quilòmetre quadrat estem parlant. Tenia greus problemes de celebritat i de tota altra mena. Han passat gairebé dos segles de l'enronament de les muralles i del fantàstic pla urbanístic de l'Eixample de Barcelona, dissenyat pel enginyer senyor Sardà, avui dia orgull de tots els barcelonins i catalans, i que causa una impressió excel·lent a tots els milers de turistes que ens visiten. Doncs bé, en el seu temps, el senyor Sardà va ser rabiosament criticat per, precisament, per l'Eixample, dissenyar uns carrers tan amples... I no li van acabar de deixar fer el seu programa, eh? Sí, sí, sí. Que era molt més ample i dintre havia les illes amb flors i tot, que encara, algunes illes encara existeixen. Precisament perquè era un visionari avançat en el seu temps. I tant. Avançava. Sí, sí. Per tant, bueno, anem explicant... On som, ara? Paradoxalment, la Barcelona d'avui torna a ser una de les ciutats amb més densitat de població per quilòmetre quadrat. La geografia limita la seva expansió territorial, el nord per la muntanya de Collseroga i el sur per la mar Mediterrània, que d'afegir-hi un trànsit excessiu de cotxes particulars que, juntament amb altres contaminants, fan que la qualitat de l'aire que respirem sigui insostenible en paraules de l'Organització Mundial de la Salut. Què volem assolir? Una ciutat on les persones puguin respirar aire net i sense perill per la seva salut. Crec que hi tenim tot el dret i els poders públics tenen l'obligació ètica i moral de dur a terme. Cal un pla de xoc. Per exemple, declarar tot l'example sona lliure de vehicles que contaminin i portar-lo a terme. Sí o sí. Recordem l'èxit assolit per la prohibició de fumar i que tants bons resultats està donant a la salut pública. Si els poders públics i la ciutadania estan convençuts que hem de solucionar d'una vegada per totes la qualitat de l'aire que tots respirem, fàcil. Fer el que ja han fet d'altres poblacions punteres en medi ambient. Londres i Berlín en són alguns exemples. Treure vehicles privats i contaminants del centre. Del centre. Amb menys vehicles... Es paga una... Amb menys vehicles... Amb menys vehicles... Amb menys vehicles circulant, per l'example, un tram que uneixi la plaça Macià amb la plaça de les Glòries per la Diagonal, Barcelona guanyarà una altra Rambla al mig de la ciutat que descongestionarà la ciutat vella de tants turistes. tindran un altre eix per... Sí, però per contra no tothom deixarà de passar per aquesta zona, perquè és la zona d'entrada i sortida a la ciutat, per aquell lloc, d'on es vol unir els dos tramvies. La part muntanya i la part mar. Sí, sí, ja actuals. Però, però, deixeu-me explicar la meva opinió. Ja tenim la controvèrsia, Joan Maria. No, però, bueno, jo, el dia que vam parlar dels tramvies ja ho vaig explicar una mica. Molt bé, com aquest trànsit no es pot eliminar i l'Eixample és un lloc de molt de trànsit, els carrers adjacents s'ompliran de cotxes i llavors serà més estrany. I qui ho diu que no es pot eliminar? El tabaco, tothom deia que era un dret. No, no, no. Era impossible eliminar-ho. I s'ha eliminat. I ara tots els puestos podem anar a un restaurant o el que sigui sense fum. Sí, sí, però... Això és igual. És la vorera i és una veritable vergonya. Jo he posat dos exemples, però n'hi ha més. Per exemple, a Itàlia. Hi ha moltes... A Itàlia tenen el sistema de parells i senassos als cotxes. Però hi ha ciutats com a Franència. Els cotxes no poden entrar. Els cotxes l'has de deixar a 6 quilòmetres. Amb un aparcament ja has de pagar per deixar el cotxe allà. I a Londres. I a Londres també. I, bueno... Ah, i pagues per la City. Pagues, eh? Si entres a la City... Sí, sí. Pagues. O sigui, és una manera també d'ingressar els sentiments. El problema del cotxe és evidentment que és resoluble. No, no. Si tothom ha d'anar en cotxe no es pot resoldre. No, no, no. Però si pensem que tindrem l'obligació per l'aire que respirem perquè és el que estem respirant... No, no, sí. Ens morirem. No respirem bé. És clar, és una prioritat. Els cotxes hi podran ser-hi, però que no siguin contaminants s'ho hauran de ser. No, no, s'ha d'anar en cotxe. Cotxes electrics. Cotxes electrics. I quan les marques no inventin sistemes per fer trampes amb l'aire. Bé, doncs això serà el govern i sobretot l'Unió Europea que dirà els llocs que viuen gent no pot ser que respirin l'aire que tenim a Barcelona. Perquè aquest problema ja el tenim ara. No, no, i tot. El que passa és que... Sobretot que tu fins a Barcelona tens el Tibidabo i està... O sigui, queda un clotadeta. Tu puges una miqueta aquí dalt a la Callsterola i veus que, segons quins dies, la ciutat té un barret marró que és una pena. Però, esclar, s'han de buscar si hi hagués un trànsit públic més fluid i elèctric... Bé, doncs no he dret, eh, parlar-me. Jo no vull d'allò, però trànsit fluid d'allò n'hi ha, eh? N'hi ha, perquè si tu agafes el JM que tenim aquí, J-M, no? Si el JM arribes a l'entrada de la... Hi ha uns quartels de... Sí, al final de la Diagonal i aquells autobusos cada... N'hi ha diversos. Sí, el 7 va de pressa. El 33. El 7. El 7. El 7. I ara no són números, eh, sí. No, no, i van molt fluïts, eh? Sí. Jo crec que potser... Més que aquí a l'enllaçar, com millor funcioni, més l'utilitzarà que l'usuari, no? El que hem de fer és més ergonòmics, perquè segons qui, m'he senyalo a mi misma, pujar amb un autobús costa molt. Sí que pots demanar que facin baixar els glaons, però, mare de Déu... Mira, una de les coses que es tenen que fer de banals, a vegades els aquest, el JTM, aquest que ve, que par aquí davant del final del carrer aquest teu, del carrer Miguel Revertet, si el conductor no s'arramba a la vorera, el salt que tens que donar des de la porta a la vorera, el que tingui les cames llargues, però el que tingui les cames curtes... No, jo, no arriba. A mi se'm ressent l'ànima. Tot, tot ha d'anar compaginat. Ara, el que deia, jo estic amb el Joan Maria, que a mi el tramvia m'agrada. bé, què vols dir? Per què no pot allargar-se aquest tramvia? Perquè desfaria espai? No, perquè s'acaben de gastar una porrada de milions. No, és clar. S'acaben de gastar una porrada de milions. Sí. I ara, se'n tornem a aixecar la diagonal, que fa un any que s'ha arreglat. Sí. I que les botigues estan contentes perquè la gent passeja, la gent passeja i és un boulevard. I, esclar, s'han de mirar totes les coses. Sí, però el principal, és la salut. I la salut és la contaminació. No podem esperar. La salut de la gent és no tenir depressió, que vagin a passejar, tu, com deixes a les senyores i te'n vas a vendre't una cerveseta. Sí. Això es pot fer en un any, però hi ha d'haver-hi un plon. No, sí. I que ho comencin els taxistes, el que vull fer de taxista és un cotxe elèctric. Bé, el Carles ja ens toca el crustó perquè no sé mos passaró de rosa. O sigui, senyores, fins al dissabte si ens voleu escoltar en segona audició o fins dimecres vinent que estarem, si Déu vol, amb vostès per explicar-li aquestes cosetes que se'ns acudeixen. dianes. Això mateix. Carlos, que tenim una web cap a què es pot escriure. Doncs, alguns dels nostres ràdioviens que ens donin l'opinió. Que ens escriguin i que es diguin què és el que pensen ells sobre això de la Diagonal. Així sabrem si... Alguns, escolta'm, perquè tinc la sensació de vegades que estic enronant tot so. No, no, sí. Prou, prou, ja està, ja està. Ja està, ja està. Ja està, ja està. Ja està. Ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ara escoltes Ràdio d'Esfern, sintonitzes Ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just, 98.1.