Sant Jordi i el món del llibre, Primavera a Sant Just, Curiositats de Barcelona (Expo 1888 i bruixots), Música i salut (el julivert), Premi Cervantes a Mendoza, Barça i la història de Damm

Seixanta i més. Benvolguts oients de Ràdio d'Esvern. L'equip de joves de seixanta i més és de nou en aquesta sintonia per passar tots vosaltres i nosaltres una estona de ràdio, música, curiositats, actualitat, dintre d'una hora que ens encanta divulgar per a tots aquells que ens honorin amb la seva atenció coses interessants. La Lina, la Montse, en Joan Maria, en Carles i una servidora, la Joana, ja estem disposats a iniciar seixanta i més. Ha passat Sant Jordi. I hem de donar gràcies al sant i màrtir que va fer que el dia es resplendís extraordinàriament fins a migdia i una mica enterbolita a la tarda, però amb una temperatura agradable, sense vent, impertinent, que fes bolejar als tandals o mercís la munió de roses que lluïen per tot arreu. El moment de redactar aquests comentaris encara no se sabia perfectament el resultat econòmic, encara que el president del gremi de llibreters esperava que seria més o menys com l'any passat. La venda de roses ha estat un èxit espectacular i és que l'aire primaveral convidava a rodejar-se de coses agradables. Primer, un somriure. En segon lloc, una flor. Una rosa, concretament. I en tercer lloc, un llibre. Què més podem demanar? Cal saber que, a plagiada del llibre, ve de llunys. La capacitat del sector empresarial del llibreters és i ha estat de vell d'entubi d'enorme activitat per organitzar-se en defensa dels seus interessos i, alhora, fomentar la innovació dintre del sector. On l'aprenentatge de l'ofici es va posar de manifest, ben aviat, amb la creació de l'Institut Català del Llibre l'any 1898, seguida de la instauració de la seva escola professional el 1905, i la cambra oficial del llibre de Barcelona de l'any 1918. I escolteu amb atenció aquestes dades. A partir de 1925, els llibreters van instituir la celebració del dia del llibre, que es va celebrar en principi el 7 d'octubre, però més tard es va fer com actualitat el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, tradició que ha mantingut la vitalitat gràcies al suport de les editorials i a la renovació constant de les fites programades. Atenció al text editat per la llibreria espanyola, situada a la Rambla, dita del mig, número 20 de Barcelona. Diu així, demà 23 d'abril, diada del llibre, 10% de descompte en totes les vendes, ornamentació de l'establiment a càrrec d'en Salvador Alarma. A cada hora, diversos autors faran proclames al·lusius a la diada. Amenitzarà l'acte l'orquestra Dèmons Jazz, instal·lada en un templet al mig de la Rambla davant de la nostra llibreria, interpretant diverses peces del seu extens repertori. En motiu de la diada, es posaran a la venda les següents obres amb preferència. La Verdad de la francmasoneria, d'en Ramon Díaz, per la justícia i per la llibertat, de Lluís Capdevila, i les cadenes d'Eva, d'en Domènec Guzmán. Bon sistema de publicitat, oi, nois? Totes aquestes tècniques de comunicació i molt més esforços van permetre als editors barcelonins i també als llibreters sobreposar els seus col·legues de madrilenys tant en quantitat com en qualitat. L'any 1931, per exemple, l'exportació de llibres editats a Catalunya arribava gairebé al milió de quilos, mentre les editats a la capital de l'Estat es van quedar amb uns 600.000. Ah, no sabia que es comptessin a quilos. Sí, es veu que sí, pel pes, clar. Pel pes. A l'endia els paquets. Ja he après una altra cosa. Durant el primer temps del segle XX, a l'esquerra de l'Eixample, es va constituir en un autèntic districte editorial, incrementat amb l'inglomerat d'indústries complementàries dedicades a l'enquadernació, la impressió, la reproducció litogràfica i el fotogravat. Plaça i Janès, editor, Societat Anònima, una gran editorial fundada a Barcelona l'any 1959 per fusió de les empreses d'en Germà Plaça i d'en José Janès, i que actualment forma part del grup Random House Mandadori, va publicar un reto publicitari convidant el públic a felicitar els seus estimats amb llibres de la Plaça i Janès. Sí. Està editat en castellà i es diu així. Solemnice les pròximes fiestes con regalos de valor duradero, presentación esmerada e interés permanente. I aquí relaciona unes llargues llistes per a ell, per a ella i pel nen petit. Això demostra que a través del temps, la gran tasca de divulgació i expansió de l'obra editorial que ha arribat als nostres dies, justifica l'esplendor popular al carrer i amb l'afegit de l'obsequi de les roses, rebi l'admiració de moltes llunyanes terres arreu del món, i que és el fruit d'un treball incansable que ha impulsat a les autoritats a demanar, per a la nostra diada de Sant Jordi, la nominació de Patrimoni Immaterial de l'UNESCO. I ara, notícies del nostre polletí municipal. La primavera s'enjusta al Tera. Tot un mes d'activitats de diferents formats i àmbits. Així és com arriba aquesta primavera a Sant Just, carregada de propostes molt atractives, amb la intenció d'alterar la vida social, cultural, comercial, esportiva i associativa del poble i atraure la ciutadania. Del 20 d'abril al 20 de maig, el municipi concentra activitats i esdeveniments ja consolidats, amb d'altres totalment nous. A Sant Jordi, la Festa de la Pau i els divendres, els parcs, s'hi sumen en guany propostes comercials, gastronòmiques i esportives. El Quintotapa.cat, el concurs de paradors, la Festa del Comerç i el Territori Especial Sant Just d'Esvern 2017. Si la primavera altera per ella mateixa paisatges, horaris i vestuaris, a Sant Just arriba amb la voluntat de revolucionar tot fent partícip i complis al veïnat. Millora l'accessibilitat al transport públic. S'han dut a terme millores en diferents plataformes del bus, perquè les persones usuàries puguin pujar i baixar a través de les portes en condicions correctes de sensibilitat i directament des de la vorera. Les parades afectades són les de Can Solana, a l'alçada del carrer de la Plana, al carrer Todona, entre el carrer de Fleming i la plaça del Parador, al carrer Major, a l'alçada del Parc Maragall, en ambos sentits. A les dues primeres també s'han instal·lat bancs per seure-s'hi. Properament també es farà una nova plataforma al carrer d'Àlies per fer possible la pujada i baixada del bus directament sobre la vorera. Jo no sé si aquí ho diu, però tindria que fer una al carrer Miquel Reverter. Senyor alcalde, si estàs escoltant, agafi nota. La vorera és bastant alta. Home, allà no hi ha ningú que pugui baixar. Si s'acosta massa a l'autobús, malament perquè et costa. I si el deixes separat, llavors et queda just del peu al mig a punt de trencar-te. A punt de trencar-te, eh? Vull dir que això és que vol la pena que ho facin. Nova senyalètica del Parc del Milenari. El Parc del Milenari de Sant Just forma part de la xarxa de parcs metropolitans que gestiona l'AMB des del passat mes de juliol. I aquests dies s'ha instal·lat la nova senyalètica, la qual segueix els mateixos criteris i la imatge corporativa de la resta de parcs metropolitans. 47 parcs de 28 municipis. El manteniment integral del parc, que fins aleshores era responsabilitat de l'Ajuntament, abasta la jardineria, el mobiliari urbà, les instal·lacions d'aigua, llum i drenatge, l'obra civil, incluent-hi la neteja, reparació i reposició dels elements, així com les edificacions i elements arquitectònics. L'AMB també desenvolupa la promoció i difusió del Parc del Milenari amb l'àmbit metropolità. El té de la infància. Els divendres 5, 12 i 19 de maig, a la plaça Antoni Malaret i Amigó, la infància i les famílies tindran excita amb el divendres als parcs, una iniciativa impulsada per la xarxa 06, que pretén oferir una proposta de joc diferent a l'aida lliure i oberta a tothom. L'Associació de Gent Gran de Sant Just organitza pel proper divendres a dos quarts de sis de la tarda una molt interessant gerrada a càrrec dels Mossos d'Esquadra sobre normes de seguretat imprescindibles per a la nostra gent gran per a protegir-la dels nous sistemes dels malfactors per a estafar-la. Serà el Milenari el proper divendres a dos quarts de sis de la tarda. Us recomanem que no falteu perquè ara tota aquesta gentussa que només que ens vol estafar ha inventat nous sistemes de tot tipus. O sigui que val la pena que hi acudim perquè més o menys ens donaran una idea de per on podem rebre la bufetada. De com actuen, no? Sí, sí, sí, sí. I ara, Lina, què? Ja tens a punt? Penen les curiositats curioses. Ah, sí? No, però si veieu, ja estic seguint com una línia, eh? Això diu, siga la línia, no? Siga la línia, que no sigui vermella. Que no sigui vermella, no. I aquesta línia és blanca. Sí, és una mica, doncs, anar explicant coses de la ciutat que sempre són interessants. Un altre dia després començarem amb la de Sant Just. La línia serà més curta. Aquí diu, Barcelona s'exhibeix al món. L'exposició universal de 1888. Oh, preciosa la seva exposició. Diu, en el 86 es va fundar la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Aquest organisme s'encarregava eficaçment de no perdre de vista que l'objectiu de l'exposició universal de 1888 era de fomentar l'economia i el comerç, i la indústria que, havent perdut el mercat d'ultramar amb la desaparició d'algunes colònies, s'havia alimentat a fer negocis amb el mercat espanyol. S'esperava que la celebració d'una exposició universal obrís també les portes a l'estranger, especialment a Europa. Aquella primera exposició universal ocupava 389.000 metres quadrats des dels terrenys del parc de la Ciutadella Ah, felicitats! Fins a l'àrea on avui hi ha l'Hospital del Mar a la Barceloneta. Déu-n'hi-do. I tot era exposició. Déu-n'hi-do, eh, també. I tant. Diu, a l'Arc de Triomf, obra de l'arquitecte barceloní Josep Vilaseca, es va aixecar expressament com a porta d'entrada al recinte. Es tracta d'una de les poques construccions fetes expressament per l'esdeveniment, que encara queden d'empeus, i és que amb el temps la majoria dels edificis de l'exposició van desaparèixer. A l'immoble més revelant d'això, amb una superfície de 70.000 metres quadrats, va ser el Palau de la Indústria, una obra de Jaume Gustà. En 1930, però, va desaparèixer. Actualment, al seu espai, s'hi troba el Zoo, el Zoo de Barcelona. L'exposició es va inaugurar oficialment el 20 de maig de 1888, al recinte de llavors, recentment construït, Palau de Velles Arts. I durant els vint mesos que va estar oberta, va rebre 400.000 visitants, procedents de tot el món, i va generar un moviment industrial, com no mai s'havia vist aleshores en tot l'estat espanyol. I aquí, dintre d'aquestes curiositats, diu la torre Eiffel, podria haver estat barcelonina. Oh, i tant! Es diu que l'enginyer francès de nom Gustave Eiffel va presentar als organitzadors de l'exposició el projecte d'una torre de ferro que aquests van rebutjar per extravagant. Un any més tard, la mateixa torre apareixia desafiadora i impactant a l'exposició universal de París. La construcció, en principi, havia de ser desmuntada en acabar l'exposició, però a causa d'una vigorosa oposició popular, aquest emblema de la ciutat, de l'amor, segueix sent un dels símbols més carismàtics de París. Però és que aquí l'havíem de posar on tenim ara el monument a Colón. I llavors, Rius i Taulet i companyia, va dir que treia visió del mar i que on anava, només que allò era ferro, no tenia... O sigui, van tenir una idea una mica rococó del que volien per la fila. Mira, si n'hi ha d'apostos per posar-lo. El que passa és que la gent, com a innovar, els hi costa moltíssim. Ui, sí, els hi costa. Bé, segurament, no sé si és perquè no va voler a Barcelona l'obra... No, no la van voler, no la van voler. Però el fet és que la ciutat de Girona, un dels principals ponts que té sobre el riu Uñà, que se'n diu el pont de ferro, és ni més ni menys dissenyat pel mateix, per l'Ifial. Hi ha molta gent que no ho saben, que quan vagin a Girona, que vagin a veure el pont del senyor Ifial. Sí, sí, sí. Bé, i ara ens n'anem... Avui no parlaré de fantasmes. No? No, però també parlo de fantasmes. O sigui, són uns fantasmes fantasmes. Ah, uns fantasmes més moderns. Parlo dels bruixots. Ah. Diu, dels bruixots del barri. Diu un proverbi català que hi ha un bruixot per cada 50 bruixes. Si hem de creure aquesta afirmació, el nombre de bruixes a Barcelona devia de ser extraordinàriament alt, atès que de bruixots n'hi havia una pila. i, curiosament, molts d'ells estaven concentrats al burro. El carrer Blanqueria va existir fins a principis del segle XX la popular casa Ser Potas. Ojo, no té res a veure amb les Ser Potas, eh? Ah, ah, ah. Ser Potas. El tal Ser Potas i tota la seva família tenien fama de ser els providors habituals de bruixots i fetillers, els quals se sortien de serps, colombres, d'engardaixos, gripaus, escorpins i altres bestioles necessàries per a preparar els màgics. També venien olis i ungüents de serp al detall. A les Rodalies, tot i que ignoraven exactament a quin carrer vivia un vell remeier anomenat Sumac, salmista i oracioner de professió, del qual es deia que havia portat a la ciutat l'epidèmia de còlera Morbo del 1884 per mitjà d'un conjunt màgic i que curava d'aquest mal amb un altre conjur. Això diu molt i parla molt del màrqueting d'avui dia, no? Sí, i tant. Sí. Diu, també eren famosos a Barcelona els tombants del segle, els tombants del segle, els saludadors o senyadors, dels quals es deia que senaven els malalts fent signes i senyals que només ells coneixien. Aquesta mena de fetillers se'ls anomenava també seters, ja que era condició sine qua non per obtenir el poder de ser el seter fill de la família. El senyal que els distingia com a escollits era una creu marcada al palmell de la mà esquerra, sota la llengua o al paladar. Per aquest motiu, la seva saliva tenia propietats màgiques i la usaven amb diversos conjurs per allunyar les fetilleries i tractar les afeccions. els poders màgics dels buixots i mags comprenien l'art del mal d'ull, l'endivinació, la levitació, la transformació d'homes en animals, produint foc del no-res, convertint faves en or i mil, i en canteris, i porcions meravelloses. Quantes coses! Això de convertir els homes en animals em penso que és molt fàcil. No cal, no cal, no cal córrer gaire. No necessita ser bruixot, no? I estem acabant això que diu, el pintorès carrer Neu de Sant Cugat es diu així, o sigui, Neu de Sant Cugat, es diu així perquè aquí es venia, quan no existia els moders frigorífics, la neu cruçaven els mestres, els nostres besavis, per refrescar begudes i aliments. Però el més interessant de l'indret és, sinc dubte, l'existència d'una escola de bruixeria reixentada per una dona a qui anomenàvem la seca. La seca, eh? Perquè era d'una primesa extrema. Es deia que era la més destacada de xepla del diable i se la considerava la reina de les bruixes de Barcelona. Per aquest motiu, la seva escola gaudia de gran fama i sembla ser que per tres un s'esdor les dones i cinc els homes era capaç de convertir en bruixa o bruixot a qui ho desigés. La diferència de preu obeia el fet que afirmava que educar bruixots era molt més difícil que educar bruixes. Però en contrapartida aquells solien ser més fins i avantejats que les fèmines i adquirien majors poders sobre les males arts. El refrany popular així sembla confirmar-ho per més un sol bruixot ai, pot més un sol bruixot que set bruixes. Els millors alumnes eren aquells noms dels quals incluïa la terminació au. Ah? Pau, Dalmau, Nicolau, Arnau. En qualsevol cas sembla que van ser diverses les promocions de professionals que van sortir i amb bona nota de l'escola superior de bruixeria de la seca. Vols dir que no copia la Joana per fer el Harry Potter? Ah, no ho sé. Oh, seria molt possible. Bueno, tu, ja, això, home, avui he vist un article a la Vanguardia que parlava i no dic noms perquè a més a més tampoc no me'n recordo però que resulta que recomanaven un llibre molt important i l'articulista que escrivia allò deia que era exactament un plagi d'un altre llibre. Però tot, diu, de dalt a baix. Era un llibre que tracta de política. Però és un plagi. Bueno. I jo dic, vale, Titus, eh? No cal plagiar. Surt a tots els ulls de tots els diaris. Bueno, avui no hi ha hagut bruixes, ni... Bueno, no hi ha hagut bruixes, però... Hi ha bruixots. No sé. Bé, doncs, ara farem música per Gaudí. Estem escoltant l'habanera de la popular Òpera Marina, d'ambient mariner que transcorre a Lloret i que va composar Emilia Rieta, compositor navarrès nascut a Puente la Reina i que va viure en el període que va des de 1823 a 1894. Va estudiar al Conservatori de Milà i en el Gran Teatre de l'Òpera d'aquesta ciutat va estrenar la seva primera obra en gran èxit. De tornada a Madrid i sota la protecció de la reina Isabel II va estrenar dues òperes més Ildegonda i La Conquesta de Granada. Com a professor de composició i director del Conservatori de Madrid va impulsar la composició de l'anomenada Gran Sarsuela per la seva gran duració en contraposició al gènere Chico denominat així per la curta durada de l'obra que no per la menor qualitat musical. Destaquen de la seva producció diverses cantates de tipus religiós i quan a les obres teatrals les sarsueles El dominó azul La guerra santa i la popular marina que ha arribat fins als nostres dies convertida en òpera. D'aquesta obra podem escoltar a Gregorio Poblador amb l'orquestra i cors de Ràdio Televisió Espanyola en la interpretació de la famosa habanera. Dichoso aquel que tiene la casa flote la casa flote aquí en el mar de la casa su camaroto es un camarote violenta brea y violenta brea con l'agrugio del rango se va la antena violenta brea y olenta brea Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! parada! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! després de cansar-nos d'anar fins a Prada i tot, ja som aquí, i ara la Montse ens parlarà d'aquells temes de salut i que aviam si ens trobem una mica més relaxats, perquè aquesta primavera ens està fent la guitxa. Espera, espera, que jo ho ha dit la tele, eh? Ui, que vaig anar a les temperatures. Per tant, que vindran uns constipats. Escolta'm, a casa hi ha un que ja fa tres setmanes i no hi ha qui l'aguanti. Pues aneu amb cuidado, eh? Perquè les toses aquestes, i ara aquí és el consejo médico, les toses aquestes desemboquen amb una bronquitis. O sigui, quan veu que tossi, tossi, tossi, que no hi ha manera d'arreglar-ho, vigileu, perquè tenen bronquitis. Si no neumonies, si no febre. Bueno, pues és ara. Cuidarem. Cuidarem, cuidarem. Ens cuidarem, això mateix. Mira, avui farem un petit comentari d'alimentació. Diu, el Julibert, Un valiós remet de virtuts. Ja és cèl·lebra l'expressió d'un poquito de perejil con la que terminaven algunos cocineros, famosos en las recetas. La idea extesa que aquesta planta aromàtica té una simpàtica funció decorativa, de totes maneres, es tracta d'un tresor nutritiu i culinari, del que es pot obtenir un enorme rendiment. Entre els seus mèrits, per convertir-se en protagonista freqüent i apreciat de la dieta, es troba el sabor deliciós, una densitat inaudita de vitamines i minerals i la presència de substàncies amb una varietat d'efectes beneficiosos sobretot per la salut. Els primers usos del Julibert coneixien, coneguts, no són gastronòmics, sinó rituals. Entre els jueus, el Julibert s'emplea com a símbol de la primavera i el renaixement de la festa de Passober, celebració de la llibertat que recorda l'èxodo dels vereus d'Egipte. Els antics grecs utilitzaven com coronar els campeons dels jocs ismicos, era? És una paraula una miqueta... Sí, juecos ismicos, inemeos, de la mateixa manera que el llaurés s'entregava als triomfadors olímpics. A més, no falta mai en els jardins. Que se sàpiga, van ser els romans els primers que van utilitzar el Julibert com a aliment. Els gladiadors, per exemple, se'l prenien abans dels combats. Més tard, Carlo Magna va ser seduït per aromatitzar amb el Julibert i va ordenar que sempre n'hi hagués a la seva despensa. Catalina de Mèdicis, al segle XVI, va contribuir a popularitzar la planta a Europa central, mentre que els turcs, grans amants del Julibert, el que diuen diuen Maidamoth. Van fer el seu pròpia Europa oriental i l'Orient pròxim. És fresc, és picant i és aromàtic. Les cuines tradicionals utilitzen el sabor fresc, intens i una mica picant del Julibert per aderezar amb cafeia. Sí, per les amanides. Amaní. per les amanides i pels cuinats. La salsa verda alemana i la vernesa francesa, així com la barreja de fines herbes, són algunes de les elaboracions amb Julibert més properes a Europa. i el Pesto és fabulós, és a base de Julibert. Però també posen altres coses. El Julibert precedeix de la ribera oriental del Mediterrani, des d'on es va extendre a tot el món. pertany botànicament a la família de les apícees o ombelíferes, que inclueix parens com la pastanaga, l'àpid, l'ineldo, el fonoll, el coriandro i així com la veranosa cicuta. Existeixen diferents tipus, però són de la mateixa família. Sí, sí. Existeixen diferents tipus, comú, popetrelinium, satrinium, a sabor intens i persistent. És una planta que porta vigorosos com abundants fulles amples, llargues. És que hi ha de diversos tipus. És que hi ha de diversos tipus, exactament. Jo aquí m'he fet una mica de liu, més menudet, més bonic, més primet, més allargat. Hi ha el que es fa servir a la cuina. Hi ha un que té els bords, o sigui, els cantos dentats. I el color té que ser verd intens. I el julivert que està rissat té un altre nom. En resumides cuentes, jo no sé qui m'havia dit que si el gastaves molt, en molta quantitat, podria ser verinós. El julivert, una de les coses que té és iodo. O sigui, que a vegades és molt interessant per la gent que té algun problema de tiroides o de bocio. Dóna una petita referència que diu que una veritat a mitges. Diu el julivert excel·lent recurs per donar sabó als plats i enriquidor com el seu aport en vitamines i minerals. Així com per aprofitar els seus beneficiosos efectes sobre la salut. De totes maneres no convé abusar del seu consum durant l'embràs però com afirma la tradició el julivert és una planta abortiva. Sí, és veritat. La ciència és una llegenda és una ciutadana. La ciència sembla que dóna certa veracitat a tal afirmació ja que s'ha descobert que un dels principis actius del julivert a l'apiol és emanegogo que si es consumeix amb grans dosis el que no és probable sols es considera un risc real per desenvolupar normal l'embràs quan la dosis és superior a 10 gotes diàries d'aquest oli no se sap mai l'efecte que pot produir. Sí, sí, sí. No, no, però vull dir una de les coses que et donen a vegades amb bones dietes és una truita de julivert. Sí, és boníssima. Per a mi m'hi falta l'any. Ah, bueno. No, però solia l'any perquè nosaltres ens hem de... Llavors és complement directe. Sí, sí. El que queda molt bé el julivert és agafar gambes a la planxa amb la planxa agafes julivert perquè no. Amb tapres i jo li ho diu. Sí, molt bé. I fas una mica com de picadeta. Aquí no ho diu això, eh? Queda fantàstic. Aquí no ho diu. Bueno, però jo ho diu Joan Maria. No, i després fixa-vos una cosa. Abans que si totes les parades així de caro o peix o així et donaven julivert, avui dia a vegades el julivert el fan pagar. Aquí en el que poble encara n'hi ha un costo que encara regal... l'Helena sempre et posa... Jo no ho volia dir per no fer propaganda. És igual, és petita propaganda però s'ho mereix perquè sempre és molt generós amb el julivert. I normalment no el donen. I a mi te queda molt bé un bistec amb el julivert. I unes gotetes de vi bo. Que cadascú aporta el seu complement. Però el julivert potser estic dient un disbarat i potser no me'n recordo perquè esclar l'aliment a vegades queda així una mica traçada. Però el julivert que normalment el iodo tu el tens que fer en la sal marina o una cosa de mar. Doncs el julivert es veu que dintre... És el mateix que el plàtano que dóna vitamina K que és pot... Bueno, potàssio, no? Sí, sí. Doncs el julivert dóna iodo. Que és molt interessant per la tiroides. I també és més fàcil d'absorbir el julivert el natural que el que et puguin donar amb pastilles. Clar. I tant. Bueno, doncs els productes aquests... Bueno, i ara continuo amb les teves observacions, Sant Maria. Val, d'acord. Bueno. Bueno, escolta'm una cosa. La setmana que veia no comptarem amb la teva presència durant uns dies, no? No, no, no. M'han d'arreglar el maluc. Sí. De la mà, això és poca cosa. Són aquelles peces de l'ITUV que tens que anar a canviar. però mira, el Carles va estar, res, dos o tres setmanes. Dos dies, res. Sí, res, mira. I mira que bé. Ja corre la marató i tot. És qüestió que surti bé i ja està. Sí, sí, sí. Bueno, doncs he fet dos petits detallats, eh? Pel de la setmana entrant. Molt bé, eh? Estupendo. Bueno, anem a la crònica. El dijous de la setmana passada va tenir lloc al Pareninf de la Universitat d'Alcalá de Henares l'entrega del Premi Literari Cervantes. Ah, sí. A l'escriptor barceloní, el senyor Eduardo Mendota. Eduardo Mendota, sí. El citat premi és el més preguat de l'idioma en castellà i està considerat arreu com el Nobel de la llengua castellana. El guardó va ser entregat pel rei d'Espanya, Felip VI. Van assistir a la cerimònia, la reina Letícia i nembroses autoritats, a més de la flor i la nata dels Acadèmies de les Lletres. Recomano que es llegeixi el discurs del senyor Mendota. Va fer en agraïment de l'alta distensió que l'Acadèmia de les Lletres Espanyoles li va concedir. Amb una prosa alegre, elegant i una fina ironia, no et senta d'humor, el senyor Mendota va fer un repàs de les quatre vegades que en diferents èpoques de la seva vida va llegir el Quixot. Han resultat diferents segons la seva edat. Haig de dir que feia temps que no gaudia tant en llegir un discurs com aquest. Una passada. Cregui'm, no s'ho perdin. Felicito el senyor Mendota pel premi que de tant mèrit que ha guanyat, també pel seu important discurs, de terrenar genuïnament català. Per acabar, temo que, com sempre, els que escoltaven el discurs no van entendre el seu mitjatge d'humilitat. Què hi farem? Canviem de terres? Ara, sense canviar de terres, el que va ser dice mis labores. Exacte. això va ser el colofó. Al final de l'any diu jo amb aquest premi no canviarés. Continua sent el senyor Eduardo Mendoza de profició mis labores. Bueno, doncs tot el discurs va amb aquest tema. Sí, que correspon molt la soberbia del castellà. Els hi va aprendre una miqueta la cavallera. Ironia. Ironia. Ironia. Per això vaig a disfrutar i com que està escrit es pot anar a buscar. Bueno, aquesta setmana, sí o sí, haig de parlar del Barça. Ah, claro. dels últims grans esdeveniments protagonitzats. Una remuntada històrica en el Camp Nou amb el París Saint-Germain. Quasi bé un miracle per perdre el cap de pocs dies per 3 a 0 a Torino i empatar a 0 a Barcelona i quedar eliminat de la Champions League. Quina decepció més gran per tots els colers. Cal tenir en compte i destacar-ho perquè crec que mai abans havia passat que perdent el Barça una eliminatòria en acabar el partit els quasi 100.000 seguidors en peu aplaudissin el seu equip. Sí, va ser una cosa fabulosa. Aquesta vegada es va veure incapaç de marcar les Juventus ni un sol gols. Els dos anteriors comentaris donen fe de l'esportivitat dels seguidors del Barça. Un exemple gens comú en els terrenys de futbol. Enhorabona, Barça. I com si hi anessin amb un tobogán de fortes emocions, l'equip del Barça, comandat per Leo Messi, va ser capaç el diumenge de regalar una victòria a l'estil del Madrid. És a dir, marcar el gol de la victòria a l'últim segon del maig. Ni tant. Ni més ni menys que en l'estadi Santiago Bernabéu. Tenim equip capaç de guanyar tots els partits que falten per acabar la lliga. Caldrà veure si el Madrid és capaç també de fer-ho. I hi ha en joc la lliga. Més emoció impossible. Si guanya el Madrid tots, com encara li queda un, però són ells. comandats, escolta, dius comandats per l'OMC, perfecte, però la diagonal de la jugada va ser del Sergi Roberto, eh? També han de donar el seu valor, eh? De punta a punta de camp, eh? I els altres també han de deixar el passar. I el paradico també ajuda un poc. Però l'altre continua fent números. Sí. Continua fent números. Perquè ell sempre veu la jugada. Li pot sortir o no, però ell la veu la jugada. Sí, sí, sí. No, quan tu fixa't a l'asfalt a pilota parada. Mira, amunt, a dalt, a dreta, a esquerra i llavors xuta. O sigui que ha calculat el lloc. És un geni. Què vols fer? A més que tu dius que va ser l'últim és que va ser en temps de descompte. Doncs que xupa el senyor Madrid de su propia medicina. Que eso lo hace bastante seguido. També es veu que fa feia una setmana que la premsa francesa concretament la que don la bota d'or havia fet un article dient que el Messi estava acabat. I aleshores amb aquesta demostració que ha fet això vol dir que ha acabat amb la samarreta amb el 10 i el nom va ser una gofeta. Tampoc es nota que som colers, eh? No, no, no. En absolut. Nosaltres no. Jo soc molt colera però també m'agrada l'espanyol, eh? Ojo! I com que està fent grans avanços, eh? Oh, aviam, demà si demà guanya se'n va aspirar per... Aquest Flores ho està fent bé, eh? Sí, sí, sí. Parlem-ne. El sobrinico de la reina d'Espanya. I el Sant Jurs encara més bé. Sí, sí, sí, sí. depèn, que 옆rín talking d'Espanya es iressame d'Espanya d'Espanya de Espanya Bé, en la música del 007 recordarem històries d'empreses i productes que han fet el nostre país un capdavanter en molts dels aspectes comercials arreu del món No em negareu que la cervesa Damm és coneguda i beguda per una immensitat de consumidors Doncs bé farem uns apunts històrics d'aquesta popular cervesa La història d'Adam una de les cerveses més importants de l'estat és llarga i complexa Cal situar els seus orígens al darrer terç del segle XIX quan a conseqüència de la guerra franco-prussiana en Josep Damm i el seu cosí August Quetzmann Damm van abandonar la ciutat Alsaciana de Celestat Alsàcia havia passat de França a Alemanya i tots dos cosins es van desplaçar a Barcelona per fer allò que sabien fer cervesa A l'any 1872 o 77 72 72 72 Quetzmann va buscar un soci capitalista el senyor Camps i va muntar una fàbrica de cervesa al Poble Nou i ja que la fàbrica estava molt lluny del centre de la ciutat va decidir obrir una cerveceria que a l'hora era cafè i restaurant a la Rambla Santa Mònica amb el nom de Gambrinus Gambrinus Gambrinus Gambrinus Gambrinus Sí on se servia entre d'altres varietats la cervesa Estrasburga que tenia com a símbol una estrella vermella Aquella primera fàbrica del Poble Nou va durar poc perquè 4 anys més tard Quetzmann es va associar amb un tal L'Einsbatxer t'ho devia ser també l'Einsbatxer Sí, alemany Teutón i va obrir una nova fàbrica amb el seu cosí Josep Damm Aquest és més fàcil de pronunciar com a tècnic però el 1881 després de morir el seu cosí Josep Damm i Heinz Batxer van continuar la societat ja que en previsió d'un mes que és possible d'augment del mercat van comprar un solar a l'Eixample i van construir una moderna fàbrica amb tots els elements que requeria una producció en gran escala Durant l'exposició universal de 1888 la raó social Damm ja molt consolidada va instal·lar un pavelló gambrins i es va servir la seva cervesa de tipus alemanya que havia estat guardada en diversos certamens guardonada en diversos certamens internacionals per fer front a la principal rival Moritz i l'any 1910 els fills de Josep Damm es van fusionar amb dos competidors menors Campmany i la Bohemia i van constituir la societat anònima Damm L'any 1913 es va produir la modernització del sistema productiu i les màquines de vapor foren substituïdes per altres d'elèctriques en aquella època Damm liderava els mercats barceloní català i valencià i les exportacions encara eren un tant minces però a la ciutat la distribució es feia amb carros tirats per cavalls i fora es feia amb tines d'uns 200 litres de capacitat on a destí els distribuïen i s'omplien les ampolles per ser venudes al públic com a gran empresa que era la Damm va tenir una presència molt activa amb l'exposició internacional de Barcelona del 1929 on va instal·lar amb gran èxit un bar de degustació la guerra civil va sorprendre l'empresa Damm amb una plantilla de 615 operaris que van assumir la gestió al ser col·lectivitzada quan els propietaris van recuperar la gestió de l'empresa van iniciar una gran expansió que l'any 1947 tenia filials a València Granada Sevilla Múrcia Mallorca i Ceuta a partir dels anys 50 Damm es va convertir en la gran cervecera catalana amb una àmplia diversitat de productes i amb l'arribada de la televisió es va implantar un nou model de publicitat a la que es va afegir l'empresa i l'any 1970 l'estrella dorada el producte més popular de Damm va aparèixer per primera vegada a la petita pantalla i des d'aleshores la seva presència ha estat constant i cada cop més notòria amb patrocinis de programes molt populars Bé saps què passa? Que se'ns acaba el temps El Carles ja m'ha fet un senyal i ja mira saps? Un altre dia acabarem d'explicar-ho perquè és molt interessant un trosset un trosset i ho acabarem de fer Bé doncs fins la propera senyores si és en dimecres bona nit si és en dissabte bon dia a tots moltes gràcies per haver-nos escoltat i fins la propera i compta amb el fred que vindran pulmonies Bé els de Damm que ens partirà una cerveceta ben calentona això mateix ràdio ràdio trosset 98.1 ràdio trosset 98.1 El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell que fins ara mutis 400 pisos per vendre si se l'ha apagat de la seva butxaca ningú li pot dir Busco sempre aquella notícia una mica positiva Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia