Sant Just al dia, reciclatge i cultura: curiositats de Madrid, Verdi a La Traviata, castell de Sant Ferran i ruta per les Guilleries

98.1 Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. L'equip del Juguem a casa busca seguir sent el programa talismà de la ràdio. Dissabte busquem la victòria de l'envol, que se la juga si vol aconseguir la permanència. Música Aquest dissabte a partir de dos quarts de quatre de la tarda busquem la permanència, busquem seguir sent el talismà de la ràdio. Primer van ser les ones, 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. L'hi vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 99.1. Ràdio d'Esvern, 99.1. i més o menys són les 8 i alguns minuts del vespre de dimecres dia 13 d'abril del 2016 aquesta audició és 60 i més o menys i som de nou amb vosaltres estimats amics per fer una hora de ràdio amb el desig que us sigui d'allò més agradable i interessant aquesta és la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada comencem felicitant els Hermana Gils, Martís i Agatòniques que avui celebren la seva festa onomàstica i per quan sortim en dissabte en segona audició desitgem molt bon dia del seu sant els turibis les engràcies, engracietes i també els que tenen per sant patró a Benet Josep Labra que, segons diu el sant oral era un senzill captaire els aficionats al futbol els hi desitgem un bon resultat perquè dintre d'una estoneta ha de començar un dels partits més importants de la temporada que pot donar el pas a la següent fase de la Champions League ànims i congerem-nos tots, tots els culers juntant les mans i els dits perquè tot surti molt bé i si no fos així doncs paciència i com deia aquell castís que no es quiten lo bailao estem amb vosaltres els components de l'equip de 60 i més o menys la Lina Santa Bàrbara la Montse Larrea en Joan Maria García Puig de Vall en Joan Girivella i aquí us parla la Joan Algarra completant l'equip el nostre Carlitos Carles Hernández Rius que ens posarà les músiques i tindrà cura del so comencem doncs 60 i més o menys Bé, Joan Girivella comença la teva efemèrides i tot allò que ens expliques tan bonic doncs avui, 13 d'abril és el 104è dia de l'any del calendari gregorià queden 262 dies per finalitzar l'any el 13 d'abril de 1928 va néixer a Barcelona José Agustín Goetisolo y Gai poeta català en llengua castellana la poesia de Goetisolo no va ser només una proposta ideològica limitada a donar una alternativa al capitalisme franquista sinó que aspira a la construcció d'un nou humanisme l'any 1954 for guardonat amb el premi Adonais el 1956 amb el premi Buscant per Salvemos el Viento i el 1959 amb el premi Auxias Març amb claridad i l'any 1992 for guardonat amb el premi de la crítica de la poesia castellana per la noche per la noche le es propicia la seva obra com a traductor és molt important especialitzant-se en la traductora de poesia italiana com la de Cesare Pavese Pier Paolo Pasolini però destacant en la traducció dels poetes catalans com Salvador Espriu i Pere IV i de ell escoltarem la poesia El aire huele a humo dedicat a Gabriel Celaya què harà con la memoria de esta noche tan clara cuando todo termine què hacer si cae la sed sabiendo que está lejos la fuente en que bebía què harà de este deseo de terminar mil veces por volver a encontrarle què hacer cuando un mal aire de tristeza la envuelva igual que un maleficio què harà bajo el otoño si el aire huele a humo y a pólvora y a besos què hacer què harà preguntas a un azar que ya tiene las suertes repartidas o no o no no 推 Aquest mes d'abril, el nostre poble de Sant Jús té una àmplia oferta d'actes culturals i d'altres succeïts variats que ens ve molt de gust comentar. Per suposat que l'informatiu de Ràdio d'Esvern ja us té molt ben informats de tot allò que passa a nivell municipal, però pensem que no està de més que nosaltres ho tornem a recordar. Aquestes informacions consten en el butlletí municipal. Sant Jús recull més de 3.000 litres d'oli domèstic. L'any 2015 es van recollir selectivament 3.103 litres d'oli usat de les cuines del veïnat de Sant Jús d'Esvern amb diferents centres educatius, equipaments municipals, el vestíbul de l'edifici igual d'encet i altres punts de recollida. L'entitat Esproceat s'encarrega de la recollida i neteja dels recipients específics per a la recollida d'aquest oli usat que després es converteix en biodiesel. Així es reutilitza un residu que es transforma en biocombustible per a vehicles, el qual redueix les emissions de diòxid de carboni i alhora s'evita la contaminació de l'aigua. Sant Jús, punt de trobada de jornades i actes d'àmbit català. El mes de març ha estat intens pel que fa a esdeveniments d'àmbit català. S'ha endut a terme a Sant Jús d'Esvern, la Casa de la Cultura de Can Ginestà, ha acollit la jornada de treball que reuneix les empreses públiques d'habitatge de Catalunya, que formen part de l'Associació de Vivienda Pública. També dues taules rodones del Congrés del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, una que ja s'ha fet sobre dones i cultura i l'altra que es farà a l'abril sobre economia social. La coordinadora de centres d'estudis de Parla Catalana ha celebrat en guany les seves assemblees al nostre municipi. Nous plans municipals d'ocupació per a persones aturades. Aquest mes d'abril s'incorporen 13 persones amb plans d'ocupació municipals subvencionats per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i per la Diputació de Barcelona i està previst iniciar nous plans amb els propers mesos. Aviam, Xiri, què més diu? Per això, des del Servei Municipal de Promoció Econòmica recomanen que les persones que estiguin aturades s'inscriguin en la borsa de treball de l'Ajuntament o el Servei d'Ocupació de Catalunya. Més informació, Servei Municipal de Promoció Econòmica carrer Campa de Roseta o al telèfon 93 480 48 00. Promocions per gaudir en família de l'oferta turística comarcal Durant els cinc caps de setmana d'abril tots els divendres, dissabtes i diumenges les famílies amb infants podran gaudir d'una oferta turística dissenyada a la seva vida amb descomptes molt especials com paquets familiars, activitats gratuïtes, descomptes exclusius, enllotjaments i restaurants o menús infantils gratuïts entre moltes altres promocions que cada establiment ha preparat especialment per aquest abril. Sant Jus hi participa en tres activitats Visites a la Casa de la Cultura, Can Ginestà, al Mirador de la Xemeneia del Walden i a la Penya del Moro. És una campanya liderada pel Consorci de Turisme del Bas Llobregat. Més informació, als supermes.cat Mercat Setmanal dels Dimecres Espai reservat per facilitar la càrrega de la compra Per facilitar que les persones usuàries del Mercat Setmanal dels Dimecres puguin carregar la compra, s'han senyalitzat cinc places de zona de càrrega i descàrrega al carrer Salvador Espriu. Aquest espai regulat només funcionarà els dimecres dia de mercat, dia de mercat amb volant, de 8 a 14 hores. Els vehicles podran estacionar per carregar la compra durant un temps màxim de 15 minuts. Nova línia de formació tecnològica a l'Escola Algueró. El Gremi Comunicació Gràfica de Catalunya impulsa el Barcelona Media Collage, una nova línia de cursos de formació gràfica i multimèdia. Totes les classes es faran a l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algueró de Sant Just d'Esvern. I el primer any d'activitats es preveu arribar a les 200 persones matriculades. De moment, arrenca amb una oferta de mitja dotzena de cursos vinculats a la innovació i a la formació de la multimèdia. El Gremi té prevista una inversió de 500.000 euros per engegar el projecte. El ciclista Sant Justenc Albert Losada ha participat un any més a la Volta Ciclista a Catalunya. Ho ha fet amb l'equip Catuxa, format per ser corredors més, entre els quals destaca Joaquín Purito Rodríguez. Losada i la resta de corredors 192 i de 24 equips han hagut de superar un total de 7 etapes i un recorregut de 1.220 quilòmetres que inclou les 100 a 22 passos de muntanya. La Volta ha finalitzat a Barcelona el tradicional circuit per la muntanya de Montjuïc passant abans per la carretera real de Sant Just d'Esverg. El guió Joventut expressat premia el concurs Imagina't sobre rols i estereotipes de gènere. Del guió Deixa'ns triar i Deixa'ns ser lliures realitzat pel Centre Ocupacional Esprossat de Sant Just d'Esvern presentat per Antoni Calpe, Joan Cruz, Carles Julber, Xavier Martínez i Esterlec Mollà. Ha guanyat un dels premis de la setena edició del concurs Re Imagina't en la categoria de 14 a 16 anys. És la primera vegada que aquest centre que atén infants i jovent amb discapacitat intel·lectual s'hi presenta. El grup ja ha gravat l'espot a les instal·lacions de la facultat de comunicació Blanquerna amb el suport del professorat universitari. L'acte entrega de guardons està previst pel dimarts 26 d'abril a les 7 de la tarda a la seu de la mateixa facultat. És digne d'admiració aquest grup, aquests nanos, amb aquestes dificultats i el bé que s'expressen i les idees tan clares que tenen de fer els guions. És digne d'admiració de veritat. d'admiració L'actrius enjustenca Clara Segura ha estat escollida per rebre un dels 10 premis anuals que otorga el Consell Nacional de la Cultura i les Arts. En aquest cas ha estat reconeguda per la seva qualitat interpretativa, versàtil i polivalent i per la seva trajectòria tant en els escenaris teatrals com en els platós cinematogràfics i televisius. Aquests premis es lliuraran el pròxim dia 8 de juny a Tarragona. i ara parlarem de l'associació de gent gran, no, Joan Maria? Sí, sí. el proper dijous dia 14 d'abril demà a les 8 del dematí en punt des del Parc Parador sortida per anar a l'Estar City i també a diverses villes d'aquestes medievals de l'Empordà. Xerrada col·loqui Podem demanar-me'n'hi Podem demanar-hi Podem demanar els serveis socials quan ens fem grans. Amb Cèlia Marcos treballadora social del CAP i Carmen Aguilera treballadora social de l'Ajuntament. Això serà divendres 29 d'abril a les 2.45 al Centre Social el mil·lenari. Recomano't que la gent que hi vagin perquè podran fer preguntes que segurament... Molt interessant i que a tots ens va molt bé saber, no? Sí, sí. Per això fem aquesta xerrada. Sí, sí, ja ho sabeu. Aquest 2016 es compleixen els 25 anys de l'agermanament en Camoapa i que Sant Jus celebrarà en diferents actes al llarg de l'any. Sopar, de germanament, exposició fotogràfica, publicació d'un llibre commemoratiu, tòmbola, cursa solidària... Es farà un viatge de joves santjustencs a Camoapa. Sant Jus solidari estarà present com és habitual en les diferents festivitats que es fan en el poble per tal de celebrar l'agermanament en tota la població. Sant Jus solidari, volem celebrar una trajectòria de 25 anys d'amistat entre les dues poblacions, de compromís i de treball conjunt, que dia a dia ha fet possible diversos projectes de desenvolupament. El primer dels actes serà un sopar a l'Ateneu de Sant Jus d'Esvern. Hem de ser-hi tots i totes. El motiu és gran. Han passat 25 anys i encara hi som. T'hi esperem. També pots fer-ho extensiu als teus amics i familiars. L'agermanament és de tots. I tant que sí. I tant que anirem tots. com hem dit, Sant Jus solidari fa la celebració dels 25 anys de l'agermanament de Sant Jus d'Esvern en Camoapa, de Nicaragua. En l'assistència de l'alcaldessa de Camoapa i el representant de Sant Jus solidari a Nicaragua. L'ONG Sant Jus solidari, entitat gestora dels projectes de solidaritat, exposarà la trajectòria aquests anys. Amenitzarà la ballada als tallers de música. serà el divendres 22 d'abril a les 21 hores amb un sopar a la sala municipal de l'Ateneu amb el preu de 30 euros. Podeu anar a buscar fins demà passat dia 15 els tíquets a Sant Jus solidari a les escoles al carrer Montserrat 2 de 11 hores a 13 hores i de 19 a 20 o bé a l'antiga granja Carbonell Carrer Bonavista número 85 amb força contrarietat tornem a parlar sobre un tema recurrent del que la nostra audició no es cansa de comentar des de fa molts anys. Des del mateix moment en què a Sant Just es van implantar els contenidors de recollida de deixalles. Primer els de vidre i paper i després se'ls van afegir els d'envasos i matèria orgànica. El butlletí municipal d'aquest mes ha sortit un article amb forces xifres explicatives constant en paraules del regidor de Medi Ambient Lluís Bonfort que diu que ha baixat el contingut dels contenidors de reciclatge i per contra ha augmentat els de contenidors grisos. per la qual cosa l'Ajuntament es planteja formar una comissió que estudiarà quines normes d'estímuls es poden posar en marxa per motivar el nostre veïnat a fer un reciclatge. El més perfecte i possible ja que no és gens difícil pel gran nombre de contenidors distribuïts arreu del poble. Molt bé doncs no fa gaire temps que 60 i més posava el tema en antena amb aquests termes. El nostre programa sempre ha tingut com a objectiu defensar la conservació del medi ambient. Per això no ens fa gaire mandra repetir una vegada més les recomanacions que ens fan els ens responsables del tema sobre la nostra conducta respecte al tractament que hem de donar als residus que es generen cada dia a les nostres llars. Estem segurs de fer servir adequadament els contenidors? Doncs bé atenció contenidor blau dipòsits en ell diposa o depositem en ell els diaris revistes tot paper que no sigui brut cartró capses i caixes de cartró plegades el contenidor groc envasos i bosses de plàstic envasos de metall brics de llet de caldo de vi de sucs safates de por espan d'alumini i llaunes de conserves contenidor verd vidre ampolles i envasos de conserves pots de llagums de fruites sense les tapadores metàl·liques contenidor marró materia orgànica restes de menjar de peix de carn d'ossos pa d'ú peres de fruita de patata de tomàquet etc. viandes ambadestats taps de suro però atenció no les càpsules de fer cafè gastades que si teniu ocasió els podeu portar als contenidors especials dels establiments exprenedors del cafè contenidor gris rebuig de les polsegueres que es fan a l'escombrà bolquers tovalloletes humides compresses tovalloletes suavitzants de l'assecadora etc. etc. etc. els vidres trencats de finestres tubs de neó gots restes de miralls radiografies estris vells els podem dipositar a les de celleries itinerants que tenen estades puntuals en els diferents barris o bé junt a la costat del mercat municipal restes d'oli ossat el mercadet que es fa els dimecres a la plaça Camuapa en una paradeta especial pel cas però ara m'ha dit la Montse que han traslladat aquesta aquesta recollida d'oli usat al centre cívic o sigui que ja ho sabeu en lloc d'anar al mercadet aneu al edifici rodó del centre cívic porteu l'oli brut i es facilitarà un envàs un altre envàs o sigui cada cop vas renovant l'envàs que tens a casa sí bé si us ve de gust anar a aquest lloc o bé si també en el qual es pot tirar l'oli brut dius que el mercat municipal tampoc el mercat no el recull ara no no s'ha traslladat al centre cívic o sigui que això clar aquest lloc que estem llegint el vam llegir fa doncs 3 o 4 mesos i clar això ha canviat al mercat i una veïna o una senyora em va dir no al mercat no hi vagis que no hi ha el centre cívic deixes el teu envàs ple i et donaran un envàs buit molt bé perdona el centre cívic què vols dir a quin costat no Salvador Espriu Salvador Espriu el costat del cap no aquella cosa rodona que n'hi ha que és una això en teníem abans l'oficina la gent gran això mateix doncs allà sobretot teniu cura de col·locar les bosses en els contenidors corresponents una sola bossa fora de lloc fa malbé tota la resta del contingut del contenidor i la feina de les altres persones que l'han de reciclar bé això és massa complicat no tenim lloc ni temps tampoc si us pareu a pensar en el bé que fem al medi ambient que ens fem a nosaltres mateixos a la natura evitar les emanacions a l'atmosfera per culpa dels fums que provoquen les cremes dels abocadors llavors estem convençuts creiem que no us ho repensareu fer el reciclatge adequat bé i després de tota aquesta informació que avui ha sigut extensa i em sembla que els enjustents quedaran molt contents doncs ara aquelles curiositats que ens tens preparades l'Ina com aquesta setmana s'ha parlat del Madrid també farem algunes petites coses i curiositats que passen a Madrid però abans d'això comencem amb un d'aquelles del llibre meu que trobem coses així i diu el rei per un dia diu que l'antiga Babilònia es convertia en un de les persones del carrer en rei per un dia però sobretot quan aquest dia era el primer d'any però un cop apagada aquesta passada d'aquesta festivitat bueno doncs el sacrificava i tot el món contentos serà possible però aleshores va passar que això passava anys i anys i anys però una vegada el jardiner del rei doncs el van fer li van dir mira tu seràs el rei per un dia i ell ho va assumir i aleshores quan va estar com a rei el senyor alguna cosa havia fet o ho va fer que va durar 24 anys sent el rei de Babilònia què va passar no no no no diu el que va passar però el que diu diu aquests 24 anys van ser florecientes per la ciutad de Babilònia però escolta mentre era rei potser vam anar a Catalunya si no el colla el rei no no no però si era rei si era rei doncs la ciutat va ser florecientes jo trobo que això és molt divertit i aleshores ens anem amb un llibre que està escrit per un pare i un fill i que diu Madrid o culto i a les persones que volen anar a Madrid el mateix que aquí a Barcelona jo penso que deu d'haver algun llibre que diu llocs on pots anar que poden ser esotèrics o no que n'hi ha fantasmes o no n'hi ha fantasmes sí jo en tinc un i fum a l'hi hagi un dia el portaré i val la pena no? bueno ja no ens ho explicarà l'enxiri vella que em sembla que vol anar vol anar vol anar el diumenge ja veurem el que li passa aviam ja ens portaràs informació i ho faig val val val val val bueno pues n'hi ha una cosa que és xula que diu que normalment quan nosaltres pensem en Madrid i la cosa de la ciutat entonces aquí està el mantó de Vanilla el xotis i l'organillo no? les tres coses és molt antic bueno sí bueno però és típic jo he vist a la porta del del calà no no passar de la porta del calà per entrar al parque sí les mujeres con el botijo con agua fresca sí per això quiero decir que són coses típiques que les tenim com retratades bueno aquest mantó de Vanilla de Madrid no és el que va el que ho és no aquest mantó de Vanilla ve que a l'època floreciente d'Espanya es veu que era quan també teníem tantes colònies i érem a l'imperi doncs es portava cafè es portava tabac i es portava de les colònies i de tots aquests llocs i aleshores es portava també tabac i aquest tabac perquè es conservés bé l'embolicaven amb seda i aleshores aquesta seda la duien les naus anaven fins a Sevilla i allà les treballadores de les tabacaleres de les tabacaleres doncs aprofitaven aquells sacs contenidors de les fulles i aleshores se'ls tallaven i es feien uns mentones li posaven borles li posaven dibuixos i van més contentes i les brodaven més contentes que un xinxol però esclar això ho feien elles però com era molt llamatiu després va anar més amunt més amunt a les classes més amunt però després se'n van adonar que eren mentons que també es feien servir a la Xina i a Manila i tal particularment jo tinc dos mentons de Manila de Manila autènticos que m'ho va portar el meu pare quan va donar la volta al món fa anys i molt abans de la guerra però no sé si estan apurillats o res que no els he fet servir no sembla que les arnes no es calen la seda no no fa pas gaire temps la companyia de tabacos de Filipines el que em portava estava la seu la tenia a Barcelona i un dels últims presidents d'aquesta companyia que era molt important i bueno era molt antiga era el president de l'Espanyol i es deia el senyor Meller ho dic pel Joan que és de l'Espanyol que no explica una mica qui era qui era el senyor Meller fes el favor d'enterar-te de qui eren aquests senyors anem per una altra ah bueno no aleshores el xotis el xotis senyores mios que es treballa diu que es baila en un ladrillo dices que el suelo en Madrid és muy caro i aprovechen un ladrillo solo en realitat era una polca lenta que venia de Polònia ah i la van anar canviant canviant es deia xotis escochtit perquè és en alemany eh i d'aquí va sortir la paraula xotis molt bé i en quant a l'organillo eh Madrid Madrid Madrid que lo hizo mexicano la cancion l'ara doncs aquesta l'organillo aquest en realitat va ser un italià que es deia bruts i no sé com se deia sí aprosese aprosese que era un músico que feia tot i aquest home va veure que esclar la gent no tenia per distreure's ni podia anar a les grans festes i els grans valls i ell que va fer com era músic va fer una espècie d'organillo pianola la pianola aquesta i aleshores anava pels carrers i així la gent podia disfrutar de les valleres i tot això oh mira no cal que corris gaire el meu barri quan jo era petiteta el sentíem de lluny es passejava li donaves uns centimets la meva mare li deia el pianillo no el organillo clar anava amb aquella manivella i tarant tarant tarant saps molt bé però tenia que tenir ritme quan el el que el feia anar eh perquè no era tot fàcil perquè era allò típic aquell rotllo de metall que estava gravat que donava un so fer-lo amb el tempo el tempo de la música això és una de les coses una altra de les coses era la paraula tio vivo i el tio vivo és una història aniré molt de pressa perquè això s'està allargant el tio vivo resulta que en el 1834 va haver una epidèmia de còlera a Madrid i aleshores bueno una allà pum pum pam de seguida enterrar perquè no s'engutaminessin i tal i en una de les barriades vivia aquest senyor que es deia no sé Esteban Fernández Esteban Fernández i aquest bon home tenia quatre cavallitos que era un carrusel era quatre cavallitos que anaven donant voltes però l'home pum representa que es mora representa i aleshores passa per davant d'allò on tenia aquests cavallitos i en el moment en què passava per davant l'enterrament vols dir no sí el que la portaven en una caixa perquè era possible enterrar de seguida només que l'havien embolicat bueno l'havien posat en una caixa i un tros de l'ona per sobre sí d'allò aleshores aquells que el portaven veuen que s'aixeca una mà i que i que i que tira l'allò i que el tio s'assenta i dice el tio vivo el tio vivo el tio vivo el tio vivo és així eh el tio vivo el tio vivo i va quedar i va quedar i aleshores va venir tota la gent pensant que allà havia passat una espècie de miracle i ell primer va pensar això del tio vivo no li acabava d'agradar gaire no? però després tio vivo tio vivo i ara aquest terme unit tio vivo tot junt és un terme que la Real Acadèmia Espanyola diu com el va acceptar i l'última ja esotèrica és que Goya que tenia sus partidarios i detractores ja al final de la seva vida se'n va tenir que anar a França i va morir a França sembla que a Bordeaux s'entengla i aleshores quan allà tenia dos metges que en aquells moments s'havia posat de moda i havia sorgit com moltes coses que sorgeixen la frenologia i aleshores això era una espècie de ciència que deien que segons les protuberàncies del cràni o del cervell l'individu tenia unes qualitats són unes altres diuen que quan ell va morir amb el seu metge amic que eren molt amics li va dir que sí que li donava permís per estudiar el seu cervell i aleshores després bueno aquell desvet que va fer una cosa d'aquestes hi ha una fotografia referida a no sé qui que és el cràni de Goya que és un cràni que és una pintura que té molta fama però esclar el que sí que s'ha vist de veritat és que com no sabien exactament on te l'havien enterrat i tal on els van descobrir i van veure que havien estat enterrat sense cap sí sí que és veritat no és veritat no no no sí està en el cuerpo entero sin cabeza sin cabeza sí sí és veritat altre dia ho vaig sentir comentar doncs ja està és un descabezau no? sí pobre tindrà que anar allà a fer l'exposició al carrer Patrichol i que González li doguin que li doguin alguna alguna tasseta de xocolata això mateix el pròxim dia us farem més coses i ara música per gaudir torna Giuseppe Verdi a la nostra música per gaudir amb un dels fragments més coneguts més coneguts de la seva òpera la Traviata una de les tres més famoses i més representades a tots els teatres lírics del món està basada en l'obra teatral La dama de les camèlies d'Alexandre Admà que mostra la vida de la Violeta una cortesana de vida alegre que s'enamora d'un jove de la bona i alta societat que li correspon però sempre hi ha un però el pare de l'Alfred li demana que se sacrifiqui per tal que aquest amor no malmeti la futura carrera professional del jove ella accepta escoltem el brindis en honor de la cortesana Violeta en el decurs d'una festa extraordinàriament animada és un fragment molt descriptiu de la vida galant de mitjans del segle XIX interpreta aquest brindis de la Traviata l'orquestra i cor del Maggio Musicale Fiorentino sota la direcció de Sergion Pitjord l'orquestra de l'orquestra deloly d'una Dynasty Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Foscor! Ara! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! podem descobrir! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! verdaderament mostra molts més matisos que mai. I el blau del cel es mostra tan lluminós com la nostra ànima. Molt bé. No és aquella època en què ens convida aquelles coses que dius tu d'abraçar els arbres? Sí. És la línia, sí. Temps de canvi. Té, sí, sí. Sempre i quan no tinguis aquella estènia primaveral que a vegades et dona un cansament que no pots tirar de la teva ànima. O sigui que perfecta. Bé, posa una mica de música. Bé, i ara, Joan, aquell comentari teu, procura no fer-lo molt llarg, que aviam què passa. Bé, són històries que són verídiques i que segurament molta gent no coneix. És sobre el castell de Sant Ferran de Figueres. Ah, ah. Anem a veure. Han descorregut 250 anys des de la construcció del castell de Sant Ferran de Figueres. Va ser inaugurat l'any 1766. Aquesta imponent fortificació ha estat testimoni d'immemorables esdeveniments històrics, com és el cas de la mort del general Álvarez de Castro l'any 1810, defensor de la ciutat de Girona de les tropes imperials franceses de Napoleó, a la Guerra de la Independència, a la Guerra del Francesc també es diu. Sí, aquí sí. Sí, per recordar l'esdeveniment, a les quadres del castell, en una habitació tancada en gruixudes retxes de ferro, t'ensenyaven una cadira metàl·lica destrelada on deien van torturar fins a la mort del general. La tortura, explicaven fins fa ben poc, va consistir a no deixar dormir el general, punxant-lo als soldats francesos amb les seves baionetes, fins que va morir de son. A l'entrada de la cambra, calabat a la paret, lluïa una làpida de marbre que explicava la maldat dels soldats francesos. Oh, i tant. Doncs bé, la làpida ja no hi és. I ara expliquen que la història de la general Álvarez de Castro era una legenda. En refereixo a que el van matar els francesos, eh? O que el van torturar. Sí, que el van torturar. I es queden tan tranquils, tan pinxos. Déu meu, veig que les mentides interessades venen de lluny i que cal agafar-s'ho tot amb pinxes. Un altre episodi, també, de la Guerra del Francesc, va ser la Roirada, a càrrec de mossèn Rovira, al capdavant d'uns quants miquelets, que eren soldats catalans, que van conquerir el castell amb poder dels francesos, entrant ahir de nit a través d'una porta auxiliar de la qual en tenien una còpia de la clau. La gesta va durar pocs dies, el temps d'enterrar-se els francesos i enviar un destacament per conquerir de nou el castell i passar al mossèn a la història d'Espanya. Va, ja per dir. L'any 1904, aquí segurament molta gent no ho sap això, arriba de visita secret al castell el rei Alfons XIII. Tenia llavors el rei 18 anys. Si s'hi va celebrar un Consell de Ministres, al castell. Al castell? Sí. En el qual s'acordà transformar una part del castell en presidir. L'any 1906, una vegada enllestides les obres, s'instal·len els primers presos, vinguts dels penals de Ceuta i de Tarragona. Els presos vinguts de Ceuta eren quasi tots deportacions de polítics i nyanyigos. Els nyanyigos eren d'esclaus, fills d'iners d'esclaus negres, que van anar a desagradar. Aquells eren els nyanyigos. Més de 400, tots de nacionalitat cubana, i entre ells, el primer president de Cuba, el senyor Tomàs Estrada Palma, polític, abocat, llicenciat a la facultat de Sevilla, president i general de la Cuba revolucionària, pioner de la revolució amb el senyor Josep Martí. El senyor Tomàs Estrada el van alliberar per pressions dels Estats Units d'Amèrica. El van tornar a Cuba, nombrar-lo novament president de Cuba. Aquest senyor va ser tres vegades president. I el curiós del cas és que he tingut ocasió de preguntar a molts cubans que estan per aquí i ningú sap qui era el senyor Estrada, el seu primer president. Es veu que allà va caure en desgràcia perquè el van portar els americans i ningú sap qui era. No, no, no. Han perdut el fil de la història. Exacte. O no els interessa que se sàpiga. Bé, total, el penal va tancar el 20 de gener de l'any 1933 i va ser a finals dels anys 80 quan novament algú va pensar en el castell per engarjorar el tinent coronel Tijero. Vaja. Després del cop d'estat. Per això, per això sí, li van construir un hotelet de cinc estrelles amb piscina. piscina, televisió, llacuzzi, tot el que vulguis. I encara el noi es va queixar que l'havien... Que l'havien tractat malament. No, malament no, que l'havien enviado al Quinto Coño. Ah, sí, sí. I resulta que està al costat de França i això ho ha perdut. I tant, imagina't. Extra ràdio. Sí, sí. Clar, clar. Bueno, doncs són unes petites pinzellades que hi ha molta gent que no sap. Que les desconeix. Sí, sí. Allà n'hi ha un serial de televisió que era aquell que estava molt ben fet al 300. Ah, sí, sí. Que surt i ell també es recrea amb el castell de Figueres. Sí, sí. Que surt i tot, unes coses, això... Tota una selecció d'històries de Catalunya. No tan acurat, però va estar molt bé també aquell programa. I ara últimament, doncs, bueno, una persona que és periodístic comunicador de TV3 és el regidor de Cultura. És un tal Croanyes que està... Sí, Toni Croanyes. Sí. Aquest també fa moltes conferències i explica moltes coses. Sí, sí. I sempre que puc hi vaig perquè m'expliquen coses. Sí, sí. Que m'agraden molt. Jo el Toni, el Toni que fa, que és el productor d'això, jo ho conec. El que passa que no me'n recordo, ara, perquè sempre és Torre... Toni? Sí, sí. No me'n recordo. És un xaval que surt sempre. Sí, sí. I ha fet diferents... Un xaval ja grandecito, però bé. Bueno... Quarenta i pico. Para cuarenta... Sí. És un xaval, eh? És un xaval. Un xaval. Que conste. Carlos, xavalín. No ho diguis, dona. Ja. No ho digías. Viatjant per Catalunya Com ja vam dir la setmana passada, en què vam recórrer els boscos de les Guilleries i vam prometre visitar la seva part urbanitzada, avui parlarem d'aquests indrets dits com a testimonis silents. Un recorregut pels replecs de les Guilleries que ens mostra els seus pobles crescuts amb l'impuls de l'estiuetx burgers, temples romànics i un munt de massos fortificats que ens retornen els temps llunyans dels bandolers. Si volem fer una excursió a les Guilleries amb un mínim de romanticisme, haurem de triar un accés que no sigui tan convuls com l'eix transversal. Hem de fer-ho per una entrada tranquil·la, secundària, adaptada al territori. Us aconsellaríem des de Ceba, accedint per l'acollada de Vilar, on podreu observar molt atentament un dels paisatges més potents del país. Un tapís abrat de turons i carenes suaus, on costa apreciar-hi cap senyal humà evident. Comencem el trajecte des de Ceba. De camí cap a Viladrau, per una carretera plana de corbes, trobem enmig d'una espessa vegetació molt verda, el casalot d'espinzella de pedra rogenca. Una masia compacta amb un aspecte de fortalesa, que té trets romànics i gòtics, una muralla, una capella i una torre de guaita. Una mica més enllà hi ha un camí que neix de la carretera cap a Viladrau. Segueix amunt fins a la sala, la casa fortificada on va néixer el bandoler Joan de Sarrallonga. El mas Vidal, que té àmplies balestrades i d'altres masos a peu de carretera, ens guien cap a Viladrau. Població de residència i estiuets des de fa més d'un segle, amb xalets i cases modernistes en gran nombre. I una església, la de Sant Martí, que té més de cent anys d'història. Passarem per sota dels pilars que sostenen l'eix transversal de camí cap a Espinelves, un poble atoronat amb l'església de Sant Vicenç, que dintre d'un conjunt romànic està perfectament immers en els carrers empedrats i les cases típiques del poble. El segon temple d'Espinelves, dit una mica amb vironia, és Can Celestino, una fleca on couen unes coques memorables. Hem menjat la coca i aleshores seguirem per una carretereta que va pel costat de la Riera Major fins al pont de Mala Fugosa. En darrere hem deixat el temple romànic, el de Sant Sadurní d'Ossos Mons, el Masferrer, un casalot robust i esgrafiat a la façana. El pont de Mala Fugosa és d'enormes dimensions, singular en aquell lloc tan remot. Seguint el rètol Mas del Silenci, ens enfilarem fins a Sant Pere de Castanguell, una antiga rectoria perduda en un indret ple de boscos que ens mostren realment com són les guilleries. L'edificació sense habitants, des de fa 80 anys, ha estat reconstruïda i rehabilitada com a allotjament rural. Si tenim ànims ens podem enfilar fins a la masia de Vancells, que té una balconada de privilegi sobre les cingles de Collsa Cabra i el pantà de Sau. I encara més amunt podem arribar a l'ermita de Sant Andreu de Vancells i baixada passant per a Vall Clarà i per sota del faig verd que arribem a la carretera que conduieix a Sant Hilari Sacalm. Sant Hilari, aquest poble, és potser la capital de les guilleries. El poble on va néixer el general Moragues, qui té un gran monument a la seva memòria. També se'l coneix com la vila de les Cent Fons, la seva església parroquial d'origen romànic, es troba enmig d'un entramat de carrerons i placetes plenes de botigues i pastisseries. A Sant Hilari Sacalm va haver-hi una època en què venien les gens a prendre les aigües, de les quals el doctor Gravelosa va ser el primer en apreciar les seves bondats, sobretot la de la Font Picant, descobriment que va transformar enormement la vida del poble. Continuem. Se suposa que no estem gaire cansats. No. I com s'agrada molt, anem fent. Travessem la riera d'Ossor pel pont dels soldats i pugem fins al coll d'Anafra i al santuari de la Mare de Déu del Coll. El que fó un petit priorat benedictí s'ha transformat en l'actualitat en un lloc d'allotjament i restauració. Ha resserat sota el puig de Sant Benet, en un dels llocs més emblemàtics de les guilleries. Sí, vol dir resserat perquè li tapa el vent. No, no, resserat ja. L'església de Santa Maria té un aerós campanar de cadireta i un abscís netament romànic i la imatge de la Mare de Déu del Coll, de formes gòtiques. Però el que fa especial l'indret és el panorama que s'hi domina. Les cingleres de Collsabra, les aigües blaves de Susqueda, la delícia de la vall d'Ozó i, sobretot, el trobar-se immers dintre d'aquestes muntanyes extraordinàries, les guilleries. I tant, des d'allà Collsabra es veu perfectament, va molt bé. D'aquestes guilleries, diu Pla, Som d'un verd tan fi, d'una llum tan suau, d'un color tan plàcidament ensunyat, que semblen convertir la realitat immediata en un llunyà i esborrat record. Bé, doncs com estàvem molt, molt, molt cansats després d'aquest passatge per les guilleries, ara us direm adéu i us esperem dimecres vinent. Però recordeu que dissabte, si Déu vol, d'11-12 tornarem a estar amb vosaltres. O sigui, Alina, Montse, Joan Maria, Joan, Carles, a tots, molt bona nit o molt bon dia. Passiu bé. Adéu-siau. Adéu-siau. Com una televisió diu, diu, manana volveremos, diu, i no és una amenaza, diu. Ara escoltes ràdio d'Esfer. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic. que ja estic.