Sant Just avui: obres i Festa Major; Joan Maragall i llegendes; Charlotte Brontë; salut i conducció; ONU i menors als toros; diamants sintètics

60 i més. Molt bon capvespre, amics oients de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Els components de l'equip de 60 i més són de nou amb vosaltres, disposats a iniciar aquesta hora de temes variats, amb música, comentaris, històries, en fi, aquelles novetats que s'hagin pogut produir en el nostre poble, que seran reproduïdes per vosaltres dintre de 60 i més. La taula de redacció us saluda. La Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puigdeball, en Carles Hernández Rius i qui us parla, la Joan Algarra, diem endavant, 60 i més. Ahir, escoltant el telediari, que recollia les sensacions dels alumnes que es van presentar a l'examen de selectivitat, em van venir a la memòria els temps en què els nois de casa passaven pel mateix tràngol. Nits sense dormir, cafeteres plenes i buides a l'instant, estrès, silenci absolut, que cap soroll distregués els estudiants que volien, en unes poques nits, recuperar el temps que havien perdut en coses del jovent. I no vaig poder evitar un somriure. Fa tant temps. Però, una circumstància em va omplir de satisfacció. Un alumne gitano. I que havia una llei que reserva un petit nombre de llocs per a aquesta ètnia. Això és magnífic. I pot demostrar que no passarà gaire temps fins que els gitanos, amb ganes de progressar, tinguin un lloc en aquesta societat nostra que voldria ser la de tothom. Bé, doncs ara, el que farem serà donar notícies del nostre butlletí municipal. Obres de reforç estructural del refugi antieri. Aquestes obres tenen per objectiu reforçar l'estructura del refugi antieri situat en bona part en el subsol de la finca del equipament de les escoles, en la qual també hi ha accés. Aquestes obres comptaran també amb la instal·lació d'enllumenat per a permetre les visites puntuals obertes al públic. Urbanització del nou parc de Can Segreda. El triangle que es troba al costat de la confluència del carrer Miquel Reverter i el passeig de Can Segreda, està previst iniciar aquest estiu l'urbanització d'un nou parc de 2.500 metres quadrats. Aquest nou espai contempla, a banda de grans superfícies enjardinades, dues pistes poliesportives, una zona d'estada en font i dues taules de ping-pong. Nova escala d'emergència a la Bona Aigua. La construcció d'una nova escala exterior, al costat de l'oficina d'entitats, és una mesura més de la protecció contra incèndis del complex esportiu municipal La Bona Aigua. La nova escala d'emergència està pensada com a sortida d'evacuació de persones de la pista superior d'aquest equipament. Ampliació del vial que connecta el polígon sud-oest amb el barri de Mas Lluís. L'ampliació de les vies de circulació del vial superior a 3 metres ha de garantir un trànsit fluid i un accés segur i còmode al barri de Mas Lluís i fer possible el pas de tot tipus de vehicles, com ara els autobusos. També està previst millorar el pas per avianants i arrenjament de l'espai que hi ha al voltant de la corba. Ja tenim el cartell de la Festa Major del 2018. El guanyador del concurs de cartells de la Festa Major del 2018 ha estat l'Òscar Álvares García. Aquesta és la sisena edició del concurs de cartells de Festa Major que organitza el nucli, que enguany ha pogut escollir entre 14 propostes presentades. El cartell destaca l'edifici igual d'encet i la xameneia i, com no podia ser d'una altra manera, els colors groc i blau que caracteritzen la rivalitat sana de la nostra festa. Aquest any podrem gaudir d'un munt d'activitats fresques i divertides des de l'1 al 6 d'agost. Acaben les obres del carrer de l'Ateneu. Una de les actuacions de millora per aquest 2018 era la remodelació i adequació del carrer de l'Ateneu. Ara que ja s'han acabat les obres, trobem un carrer renovat i molt integrat a la plaça Antoni Malaret i Amigó. Amb més seguretat, més accessibilitat a la vida cultural i associativa de l'Ateneu. Amb la plataforma única, la zona està pacificada i permet seguir un model urbanístic més sostenible, més amable i on les persones tinguin prioritat. Actuacions contra les plagues. Sant Justes Bern té una xarxa de clavegueram molt extensa a causa de la seva superfície urbanística. Tant per a la rata de claveguera que té incidència durant tot l'any com per a la panerola americana, més freqüent quan arriba la calor, o sigui, durant la primavera i l'estiu, utilitzen aquesta xarxa com a reservori. Durant tot l'any es realitzen controls de plagues urbanes a la via pública, a la xarxa del clavegueram i als edificis municipals. No obstant això, si trobeu espècies invasores al municipi, podeu posar-vos en contacte amb l'Ajuntament a través del telèfon 93 480 48 00. Més informació i recomanacions a www.santjust.cat. El mosquit tigre també és una espècie invasora. d'origen asiàtic, que va arribar a Catalunya en l'any 2004. Aquesta espècie no transmet malalties a Europa. L'aspecte nociu per a la salut d'aquesta espècie és la seva agressivitat, activitat diurna, picada molesta i la seva proximitat quotidiana a les persones. Aquest motiu és suficient per fer absolutament necessari d'emprendre accions de control. El mosquit tigre cria les seves larves en petits recipients domèstics, normalment abandonats i de rebuig. Per evitar-ne la cria a les cases particulars, cal buscar i deixar sense aigua qualsevol recipient. El Consell Comarcal del Baix Llobregat, conjuntament amb l'Ajuntament de Sant Just d'Esbert, des de fa 10 anys, continuen fent actuacions contra la proliferació del mosquit tigre. Més informació en www.mosquititigre.com Molt bé. Necessites llogar una cuina equipada? Però Munça ofereix, en arrendament, l'espai de la cuina del Centre Social Milenari. Són 81,3 metres quadrats i el preu d'arrendament és a 300 euros mensuals, més impostos. Presentació d'ofertes entre l'11 i el 22 de juny a Promunça. Més informació www.promunça.cat La natura recupera el seu espai a Can Biosca. Les darreres setmanes s'ha procedit a l'eliminació de les edificacions ubicades a Can Biosca. És un espai guanyat per a la natura i la vall de Sant Just. La ciutadania la podrà gaudir ben aviat. Aquest estat i les notícies que hem estret de la informació que ens ofereix el butlletí municipal. ja és un espai Aviam aquestes... Coses que encara ens queden de Barcelona, no? Sí, encara, sí. Aquestes curiositats, eh? Curiositats. Sí, això ja s'està acabant com s'està acabant el nostre curs d'aquest any. Encara queden. Començarem al setembre després de l'examen de selectivitat. Aviam. I cadascú ja la Joana, no? Sí, ja m'ho he provat, si no, repetiu. Ah, això mateix. Això mateix. Bueno, com recordareu, estàvem amb la literatura, no? I l'altre dia, doncs, fèiem el Barteguer i avui el que estem fent és Joan Maragall. El poeta de Barcelona convulsa. Diu Joan Maragall, que va viure des del 1860 al 1911, és el més clar exponent del romanticisme social de la poesia barcelonina. A la seva obra, la ciutat de Barcelona és subjecte d'amor, temor i preocupació. Al llarg de la seva vida, Maragall durà a terme una crítica constant de la societat burguesa catalana. en un complicat equilibri entre el seu anticonvencionalisme romàntic i la seva consciència dels problemes regalen sang. les collotorçades, les collotorçades, les collotorçades testes. I cal anar a les festes, amb el pit ben esforçat com a la guerra. A cada esclat mortal, la gent tremola, el gira, la crueltat el que avança, la por que se'n retira. S'han partint del món, mira el fill que mama, la mare que sospira, el pare que ruga el front. Però l'infant innocent, que deixa satisfet la buida mamella, se mira en ell, se mira en ella, i riu bàrbarament. Això és el poema que està aquí, d'aquesta obra que hi té, i diu, els successos de la setmana tràgica de 1909 també li deixaran una profunda petxada. Baragall publicarà tota una sèrie d'articles en els quals manifesta el seu neguit per el que està passant i deixarà una obra, O de Nova Barcelona, on dialoga amb la ciutat que estima, malgrat que a ell és difícil de comprendre. I d'ell de moment no diu res més. I després ens n'anirem amb una altra la setmana que ve, no sé si vindrem, si ja vindrem, doncs ja està. De moment ja sabem alguna cosa més de Baragall. A més, a més, d'un dels altres coses que ja sabem. I ara que ens n'anem? A les coses aquelles que a vegada resulten molt gores, eh? Molt gores, molt gores. Ara són dos trossets molt petitets que els farem i un altre dia deixarem un altre que és més llarg. Aquest és més gore. Sí, no, no són gore. Ara ja no aquí no hi ha. Ja ha passat, ha passat? Sí, sí, continua dient això, eh? Que són fantasmes. Però no. Aquí diu focs, fullets, d'un eixercit moro. I explica la història del cavaller de la branca armadura, l'aparició fantasmal que amb la seva brevesa va ajudar a alliberar Barcelona de les tropes d'Al-Mansur en l'any 985. T'has anulat molt lluny, eh? Mireu, és que aquests fullets tota la vida hem viscut, no? Sí, i tant, i tant. Diu Els soldats del comte Borrells II van emprendre la batalla amb tant d'ardor que aviat es convertiren en amos i senyors de la situació. I encara van perseguir els musulmans que es retiraven en desbandada més enllà de la ciutat camí de Collserola per la via natural que aleshores existia i que no és altra que la que recorre el tramvia blau. En aquestes muntanyes van ser atrapats i abatuts pels cavallers cristians que els van deixar, a més, insepultes perquè fossin pas d'aus i animals carronyaires. I sembla ser que precisament per no haver rebut sepultura les ànimes d'aquells desgraciats van quedar convertides en centenars de focs fullets que vaguen desesperadament per la vall buscant el repòs de la vida que els va negar. Són aquells diminutes llumenetes aquelles flametes blaboses que les nits caloroses d'estiu o quan bufa tramuntant a la tardor es veuen sorgir de les entranyes de Collserola lluint uns instants i corrent a flot de terra enèrgicament i amb un jamec sort abans de pagar-se de nou. La gent gran dels pobles que envoltaven la cadena muntanyosa diuen que no és convenient anar-hi a passejar més enllà de la mitjanit perquè els focs fullets de l'exèrcit de Al-Mansur tenen un permanent afany de rebenja i si s'ho peguen amb algú en el seu ràpid d'embolar se li tira furiosament al damunt maleït-lo mossegant-lo pessigant-lo i cremant-lo dins de les orelles fins a fer-lo fugir. Que dius! No se sap que hi hagi anat mai el cavaller de la Blanca Armadura durant un cop de mà o sigui que no espereu que aquest us ajudi i aleshores un altre molt curtet que és l'Ogra de la Muntanya un cop al capdamunt del Tibidabo i amb la incomparable vista de Barcelona escampada als peus cal girar el cap a la dreta fins que la mirada trobi el cim de Sant Pere Martí que reconeix per l'antena de telecomunicacions que hi ha ara. Ara em penso que allò és de l'exèrcit, eh? Era un impuesto de l'exèrcit lo de... Sí. Diu segons una antiquíssima tradició anterior a l'arribada dels romans en aquest turó conegut com el Puig de l'Ossa residia un ogre a qui els primitius barcelonins s'anomenaven Pare Gegant i es diu d'ell que era un personatge ric i poderós que vivia allunyat del món en el seu castell de parets d'argent i portes d'or incrustades de pedres precioses i que només sortia de tant en tant per caçar. Com que era un ogre caçava nens els quals constitueixen la part essencial de la dieta d'un ogre. No de la dieta que ens fa la dieta que ens fa la Montse que és la mar de senzilla i vegetariana. Diu i esclar els seus preferits com es pot suposar eren els infants que no es portaven bé. També explica que quan li venia de gust prendre un bany a la platja d'aquella minúscula Barcelona baixava de la muntanya d'una sola gambada passant per damunt de les senzilles cassetes i amb ficar-se dins de l'aigua aquesta pujava de nivell i inundava tot el paratge. Aquest és el motiu pel qual quan van arribar a casa nostra els romans van decidir alçar la seva barcino al cap damunt de l'únic turonet que hi havia a prop del mar el Mons Tàver és a dir l'actual plaça de Sant Jaume a la próxima dia us explico més i al Puigdosa aquí no sé si n'hi ha però als pluges hi ha un carrer que es diu Puigdosa i allà què? Qui era allà? Un carrer petitó un carreró pràcticament però dius la plaça de Sant Jaume no està pas tan alta de la dalt Sí, sí ho és és el tercer món de la ciutat de Barcelona el tercer Puig Puig Puigolet en aquell temps no perquè compte que arribava l'aigua bastant amunt bastant amunt l'han fet recular bueno com a tot arreu suposo que a Holanda el dia que s'enfadi pujarà fins aquí el dia que s'enfadi pobres de nosaltres n'hi ha una obra que és molt xula que es diu Los pájaros que després també l'han fet amb pel·lícula que no té res a veure la pel·lícula amb l'obra jo l'he llegit però l'obra també Déu-n'hi-do sí l'obra et quedes molt angoixat i aleshores veus els ocells com van invadint i ara això és anecdòtic que els ocells invadiran i bla bla bla però el que sí que és que a vegades hem vist que veus aquest aquest eixam se'n diu un eixam de les gaviotes que entren dintre de terra i que després tornen un estol les gaviotes són carronyeres són carronyeres i és clar com a la plaça ja no troben la carronya que necessiten la van a buscar i entren els pobles els pobles els ah sí seguint la la la línia del riu sí no no però els pobles de les deixalles sí les deixalles sí ara què dius és això o d'acord amb el amb el llibre de los pájaros dels ocells sí és perquè amb la seva ment ja preveuen preveuen que el mar pujarà tant pujarà que ells ho tindran a reposar a reposar bastant a dintre de la terra sí però bueno amb allò que hi ha això ja és també és que amb el canvi climàtic que pugin els ocells està previst està previst que les platges s'aniran a fer piles sí sí sí bueno senyors ja ja ja ens has posat el cor en un brete no la por al cos això no res de por eh res de por bé ara posarem la sintonia de les biografies biografies de personatges il·lustres avui mostrarem a grans trets la personalitat d'una escriptora del segle XIX l'obra de la qual ha arribat als nostres dies Charlotte Bronté autora de la famosa novel·la Janner per poder comprendre el caràcter i la manera de viure de Charlotte Bronté ens hem de situar l'ambient i la societat en què es desenvolupava la seva relativament curta vida les gens de George Sire tenen un caràcter molt particular l'autosuficiència que els singulars trets d'aquestes persones els fa que gairebé els predisposi en contra de qui coneixen per a primera vegada però per contra senten un gran respecte per aquell que té qualitats pràctiques i els efectes són sincers i ferms encara que no els exterioritzin el pastor Patrick Bronté quan el febrer de 1820 va arribar a Haworth amb la seva família Maria l'esposa i els seus sis fillets Maria Elizabeth Patrick Emily Charlotte i Anne venia des del contat de Dow Irlanda per fer-se càrrec de la parròquia d'aquest poble de George Sire això de George Hays hi ha una raça de gossos petitets molt macos d'aquests faldillers que segurament procedeixen d'allà bé era un home jove de caràcter fort però amb l'encant i l'entusiasme de tot bon irlandès va iniciar la seva tasca pastoral en una rectoria l'edifici de la qual de dues plantes i de pedra disposava de quatre estances en cadascuna d'elles una d'aquestes de la planta superior va ser destinada a estudi i a sala de jocs dels nens la més gran de totes Maria tenia set anys a Fort Worth hi havia diferents credos però el senyor Bronte va saber establir de molt bona fins i tot amistosa relació amb tots els diferents fidels de les diferents esglésies però alhora mantenia la seva família a distància dels veïns la senyora la senyora Bronte es va posar malalta i al poc temps d'arribar a Harbour per la qual cosa els nens van quedar un tant descuidats corrent pels prats que rodejaven el rector el rectoria tots agafadets de la mà tant tant va ser la felicitat que van trobar en aquelles sortides que de la més gran al més petit que gairebé encara anava a les tantines que era la Anne sempre van adorar aquells espais lliures verds a l'estiu i amarronats a l'hivern a causa de la malaltia de la mare els més grans van cuidar dels més petits eren uns nens molt seriosos i silenciosos més del que seria normal a la seva edat com el pare va cuidar personalment a la mare fins que aquesta va afinar els nens menjaven sols seien a llegir o parlaven amb veu baixa el seu estudi per no molestar la malalta l'assistenta que cuidava de la rectoria sempre va dir que mai no havia vist nens tan bons el pare els volia ferms i forts i mai no els hi havia permetre cap joguina ni cap vestit bonic quan la mare va morir van viure encara més els uns pels altres Maria llegia els diaris i comentava les notícies als més petits no van tenir mai llibres per a nens però la seva intel·ligència la de tots es va veure esporonada per aquell ambient serè i silenciós només interromput pels passatges passeig no? pels passatges per les praderies i en aquells temps es va obrir una escola per a fills de pastors protestants les quatre nenes van ser inscrites en ella les regles eren austeres i el menjar molt justet tots anaven amb uniforme seriosos i lletjos el fred i la humitat inundaven tots els racons de l'escola i això influïa en la mala salut de les alumnes aquest ambient el va reflectir xarlot amb la seva novel·la Gena Hill a causa de la mala alimentació va produir-se una epidèmia de febres tifoideies la germana gran la Maria que patia tuberculosi es va greujar i va morir a casa seva poc temps més tard la segona l'Elisabet patia els mateixos símptomes i també va morir ara la responsabilitat de cuidar les criatures va recaure en la xarlot paper que hi havia fet sempre la Maria tenia l'ajuda de la Toby una dona del poble que va estar amb la família tota la vida i aquí van estimar i respectar com un membre més que no pas com una serventa van passar els anys xarlot va completar la seva educació a l'escola de la senyora Wallen allí va gaudir d'un paisatge molt diferent que ella va descriure en la seva novel·la Shirley va viatjar a Brussel·les com a professora d'anglès i per aprendre alemany tant ella com les seves germanes començaren a escriure primer petits poemes després narracions curtes i narracions llargues pensant ja en la seva publicació Emily narracions llargues Anna poesia i contes xarlot va enviar totes les obres a l'editor Robert Robert Southie el poeta oficial de la corta anglesa i aquest va respondre que una ànima meravellosa s'amagava darrere d'aquelles composicions però que no devien escriure només per a la seva sortida al públic Emily que donava classes en una escola de Halifax va haver de tornar a Hogwarts a causa de la seva mala salut estava demostrat que solament les seves praderies retornaven la salut a aquesta família tan especial les germanes Bronter van enviar la seva obra a un editor d'Edimburg amb seu doni Germans Pell les van publicar però sembla que no van tenir gaire èxit malgrat aquest resultat van escriure cada una un relat en prosa Emily Wadringhage que deduït al castellà és aquell títol que sabem de cumbres borrascoses la paraula aquesta guadrín està referida al temps i Hedge vol dir altures per això diu cumbres borrascoses Anne Bronter amb el títol d'Agnes Gray i més tard Charlotte Bronter amb un relat titulat El professor que per dir sort seva no va tenir gaire èxit Charlotte no va defallir i va començar a escriure Jans Eyre quan l'original d'aquestes excepcional novel·la va arribar als editors els senyors Smith i Elder primer la va llegir el corrector senyor Williams que va quedar entusiasmat cosa que va decidir l'editor Smith a rellegir-la ell personalment Jans Eyre va ser acceptada i es va publicar el 16 d'octubre de 1847 l'èxit l'èxit va ser extraordinari tant que la crítica literària estava interessada a saber si aquest escriptor també havia fet Watering Edge i Agnes Gray o eren tres autors diferents anys més tard Xarlot va escriure sobre l'obra d'Emili cumbres borrascoses i deia així la força és encara en els seus principis i és molt autèntica té una manca d'exposar com es comporten els tipus cruels terriblement criminals aquesta força en principi no va ser reconeguda i els crítics no van saber fer-les justícia l'èxit de Gen Eyre va saltar a Amèrica però les novel·les de les altres dues germanes van seguir un camí més lent i va arribar quan elles ja no hi eren en aquest món Emily va morir en el decembre de 1848 i Anne en maig de 1849 totes dues de la mateixa malaltia tuberculosi finalment s'havia descobert que sota el nom de Courier Bell s'amagava la tímida i senzilla filla del pastor de Highwood més tard es va creure convenient fer una segona edició de Cumbres Borrascoses de l'Emily i d'Agnès Gray de l'An la Charlotte es va encarregar de revisar els originals durant gran part de la seva última etapa de la seva vida la migranya i el mal estat del seu fetge va interrompre moltes vegades la seva tasca d'escriptora això i els amargors de la mort dels essers estimats en una família tan unida des de la infantesa van anar minant la salut de Charlotte Bronte encara que Billet la seva última novel·la que sortia al mercat literari i que va ser rebuda amb una explosió d'entusiasme va ser un lenitiu per les seves tristors potser no era tan intensa com Jane Eyre però mostrava amb més profunditat el gènere de l'autora per altra banda encara que breu va gaudir de temps d'intensa felicitat que va ser el matrimoni amb Arthur Bell Nichols aquest cavaller havia estat nomenat coadjutor de la parròquia de Howard l'any 1845 per ajudar a Patrick Bronte durant uns anys havia tractat a Charlotte com amiga com germana i a poc a poc va començar a sentir per ella un sentiment més intens més pregon el casament es va decidir pel 20 de juny de 1854 ja que el senyor Bronte estava malalt la seva antiga professora la senyora Wollen es va brindar a acompanyar-la a l'altar va ser una cerimònia senzilla però tendra i adequada al trenar de la núvia però va passar els mesos ella va tornar a patir marejos i vòmits aquesta vegada a causa de l'embaràs la seva constitució dèbil i la facilitat per refredar-se greument van minar la fortalesa física de la Charlotte no podia suportar cap mena d'alimentació tot ho vomitava fins que el seu cos va tenir prou el dia 31 de març de 1855 el solemne so de la campana de Haworth acompanyava a la déu d'una persona senzilla intel·ligent i sacrificada per tots els seus l'escriptora Charlotte Bronte jo no eh si qui escrit el conti demà mi és l'escriptor tak vруд Avui, en aquesta secció de música per gaudir, podem escoltar a Paloma Sant Basilio i Plàcido Domingo en la bonica romança Soundwork de l'òpera The Bernstein West Side Story. There's a place for us, somewhere a place for us, peace and quiet and open air, wait for all of us somewhere. There's a time for us, someday a time for us, time together, with time to swear, time to lose, time to bear, someday... Somewhere we'll find a new way of living. We'll find a way of forgiving. There's a place for us, a time, a place for us, hold my head and where have we been? There's a place for us, a time, a place for us. There's a place for us, a time, a place for us. Hold my head and where have we been? Hold my head and I take you there. Somehow, someday, someday... that's never. Bé, què us sembla si parlem ara de la salut i els medicaments? Quan es posen al volant d'un cotxe. Bé, és que hem llegit el titular d'un article aparegut a Llobregat Motor que posen una mica els nervis de punta. Diu, aquests són 12 medicaments molt comuns que posen l'automobilista en perill quan va al volant. Aquests són analgèsics, antidepressius, antihistamínics, antitusius, cardiotònics, relaxants musculars i alguns més. Tant els medicaments indicats pel metge com els que es compren sense recepta a la farmàcia tenen una influència directa sobre les capacitats per a la conducció. I el primer pas perquè la seguretat no es vegi afectada és conèixer els seus efectes adversos. hipnòtics, trastorns de la son. Produeixen somnolència, disminució de la tensió i rebaixen la capacitat de reacció. Sí, és això que molta gent pren pastilles per dormir, s'aixeca el dematí, agafa el cotxe i el pobre està com si estigués una mica fora d'aquell món. Anxio-lítics, per evitar l'ansietat. Produeixen somnolència, disminució de la tensió i també de la capacitat de reacció. Antidepressius, produeixen nerviosisme, ansietat, somnolència, alteració de la coordinació i visió borrosa. Els antigripals i anticaterrals produeixen forta somnolència. Analgèsics, contra el dolor, produeixen somnolència, mareig, disminució de la tensió i de la capacitat de concentració. Antialèrgics, somnolència i, si gastem coliris, gotes, per als ulls, visió borrosa. Antimigranyes, produeixen somnolència, mareig i debilitat general. antipsicòtics, somnolència, mareig, agitació i cansament. Anti, per què, per quins somnolència? De què rius, nena meva? Anti, per quins somnolència? Perquè, si us fixeu, tots aquí produeixen una somnolència i al final ens quedarem adormits. Tots adormits, tots adormits. Després posa una mica de música forta. De música, viva, viva. La dança del saule, una cosa d'aquestes. Anti, per quins somnolència? Produeixen somnolència, episodis sobtats de son, espasmes, visió borrosa i confusió. Fàrmacs per a la diabetis, hipoglosèmia, baixades de sucre en sang. Antimestamínics, produeixen somnolència i capacitat de reacció reduïda. Bé, a l'envàs dels medicaments que afecten a la conducció apareix un pictograma que serveix per identificar-los. Uns triangles en tres colors. Groc, taronja o bremell. Aquests símbols no prohibeixen la conducció, però adverteixen que s'ha de llegir el prospecte per conèixer en detall els efectes adversos del producte. La font de la qual hem estret aquestes dades és el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Aquests símbols no prohibeixen la conducció. Continuem, perquè no és que ens hem pres cap... No, no ens hem adormit, no. Hem descansat una mica amb això dels pictogrames. Hi ha una frase que hem escoltat infinitat de vegades. Aquests medicaments poden produir somnolència, però l'avís queda molt curt. En la cara bé de molts fàrmacs s'amaguen problemes com reducció de reflexos, sensació d'inestabilitat, merejos, visió erborrosa, dificultat de concentració, efectes adversos perillosos, i pitjor encara, desconeguts pel 80% dels consumidors diaris d'aquest tipus de medicaments, perjudicials per una condició segura. Per això, dintre de quatre dies, hi haurà els cotxes automàtics i s'haurà acabat tot això. S'haurà acabat. A lo millor també prenen pastilles els cotxes. Dintre del fuel o la cosa que li doni per anar? O per l'electricitat que li posin? No, l'electricitat. No, continua, no? Perquè no es tracta d'una realitat no contrastada. En tot l'estat està comprovat que almenys un 5% dels accidents de trànsit estan relacionats amb el consum de segons quins medicaments. Per reduir aquests accidents, els responsables principals del trànsit arreu del país han unit esforços amb el doble objectiu sensibilitzar els professionals de la medicina i informar exhaustivament els automobilistes. En opinió dels experts, la relació entre segons quins medicaments i els accidents de trànsit s'està intensificant. Una de les autoritats principals de l'àrea de trànsit opina que actualment aquest augment es deu, entre d'altres motius, a l'automedicació per part dels usuaris, cosa que incrementa el nom d'accidents provocats per la seva ingesta. L'expert en seguretat vial, el senyor Roberto Ramos, opina que és molt difícil separar medicació i malaltia. Si la gent pren medicació és perquè té alguna dolència o pateix algun símptoma. Llavors, què és millor? Conduir amb molt de dolor o bé medicar-se a tot conduint? S'ha de saber on està el punt d'equilibri, perquè tampoc és aconsellable conduir amb un dolor intens. Si no queda més remei que conduir i sota els efectes del fàrmacs, perillosos, el Ministeri de Sanitat recomana posar especial atenció en el moment de l'inici del tractament o quan es modifica la dosi. És millor preguntar al metge si fos possible prendre una altra medicació que no afectés tant a la conducció. I un cop al volant, les autoritats aconsellen reduir la velocitat i augmentar la distància de seguretat per aconseguir un temps de reacció previsiblement superior. Fins demà! Fins demà! Espanya, Toros i l'ONU Les Nacions Unides insten l'estat espanyol a prohibir l'exposició dels menors a les corrides de Toros amb el fi de protegir-los d'una extrema violència. El passat dia 22 de gener va tenir lloc a Ginebra la sessió pública entre el comitè de l'ONU i la delegació del govern d'Espanya, durant el qual els representants de l'estat espanyol van ser preguntats en diverses ocasions sobre diverses qüestions relatives a la protecció dels menors. Gràcies a un detallat estudi presentat per la Fundació Franz Weber relatiu als danys psicològics que poden patir els menors que estan exposats amb aquest tipus de maltracte animal elaborat per l'assistència científica de la CPA, coordinadora de professionals per la prevenció d'abusos, el Comitè dels Drets del Nen també es va pronunciar en contra que Espanya permet que els nens i nenes adolescents participin i assisteixin a eventos taurinos a fi de prevenir els efectes psicològics perillosos donada a la violència inherent a aquestes celebracions. El màxim organisme internacional en matèria de drets de la infància, el Comitè de Drets del Nen, el qual avalua el compliment de la Convenció sobre els drets del nen de l'Organització de les Nacions Unides, va denunciar que els recursos per combatre les conseqüències de la crisi econòmica en els nens han sigut inadequades i insuficients i que això ha portat a un increment de la pobresa infantil i l'exclusió social. Així mateix, Espanya també suspèn respecte a l'exposició de menors a situacions de violència, doncs es permet l'assistència de menors a corrides de toros, amb espetàques amb toreros, amb encierros, amb becerrades, amb tradicions cruels amb les que es pot presenciar l'agonia d'un o diversos animals amb algun d'ells de curta edat. La legislació espanyola estableix que deu protegir-se la infància de l'exposició a qualsevol forma de violència. De totes maneres, l'edat pot entrar, a quina edat poden entrar a la plaça de toros? Per presenciar com es tortura en els animals i també poden ser formats en les escoles taurines com per exercir aquesta violència. Existeix una contradicció entre els tractats internacionals de protecció de la infància, els quals Espanya ha firmat i la realitat respecte a la infància i la seva relació amb la taromàquia. Ho permeten que això es presenci. Per un cantó estaria que Espanya hauria d'acceptar-ho, però per l'altre cantó ho accepta, però no ho prohibeix. és pitjor encara el Ministeri de Cultura. Hi ha més explicacions, però tot és en relació a que la pluralitat és dolenta i es pot presenciar per criatures petites. Clar, jo als cinc anys em vaig anar amb una corrida de toros important. Aquí es considera que és una tradició, però per un nen de set anys això és molt poc. Jo tenia cinc anys i em van treure corrents perquè em vaig posar a plorar com una tonta. Matar i torturar. Bueno, són dues coses. Quan li claven les bares ja m'explicaràs, eh? Per això, per això. Doncs ja hem acabat amb això i ja n'hi ha suficient. Però jo em pregunto, i el taron volado? Ui, molt pitjor. Molt pitjor. I la cabreta aquella que llença en tant a la taula és el campanar. Aleshores, que hauríem de fer moltes coses. Tot això ho permet Espanya perquè són tradicions a les que no cal tocar. No ha dit arranes. Són tradicions. No són totes mediterrani. Mira que eres famós i... Ara em venia de Grècia, tu, la cosa... Ah, bueno, val, val, val. Perdó. Si tu em refereixes a Mediterrani... Sí, Mediterrani en tot... En tot l'entorn. Val, val, d'acord. Bé, doncs, ara, tu què tens? Bé, jo avui no he treballat gaire. Jo ho veig. Un article a La Vanguardia d'un tal Esteve Giral i m'ha semblat que era interessant de sapiguer-ho. Molt bé. Es tracta que avui dia l'obtenció més barata i eficaç de la reina de les gemes al laboratori trastoca joiers, gemòlegs i taxadors. Sí. Estic parlant del Diamants a tota màquina. El Diamants. No hi ha cap altra peda preciosa que mogui tants diners que tingui unes propietats similars ni generi tanta veneració. El Diamant, joia eterna, ha estat objecte del desig per la seva bellesa, el seu valor i la seva raresa. Símbol, a més del compromís, incrustat en milions d'anells. El Diamant és el rei. Concentra entre el 80 i el 90% del valor de totes les gemes en joieria. Diu Egor Gravilenko, director del Laboratori d'Anàlisis i Certificació de Gemes de l'Institut Gemològic Espanyol. Tal com va passar abans amb altres gemes com el rubí, el safir o la maracta, la ser humà es va obstinar a trobar la manera d'obtenir el que es va crear fa milions d'anys a l'interior de la Terra i va descobrir fa gairebé 70 anys la manera de fer créixer al laboratori el paraguat diamant i fer-ho amb una composició química idèntica i la mateixa estructura cristallina. No és una imitació, però és l'obtingut, és obtingut al laboratori, per l'home i no pas per la naturalesa. Té les mateixes propietats físiques i característiques òptiques, la mateixa durabilitat i bellesa que el diamant natural, l'afegeix Gravilenko. Durant dècades, crear un diamant ha estat molt cart i costós, per la qual cosa no s'ha fet servir en joieria, però sí a la indústria. Ara, gràcies als avenços tecnològics, obtenir-lo és més ràpid i barat i cada cop ho serà més. El fenomen està sacsejant els fonaments de la joieria, de la taxació i a mitjà termini, fins i tot a la mineria. Fins al punt que el denominador mundial del diamant natural, la companyia sud-africana de BIRS, ha decidit llançar-se a la comercialització del sintètic per la joieria, cosa del tot impensable fa molt poc. No, i tant. Fins i tot va llançar una campanya a escala internacional, Real Israel, per combatre el diamant sintètic elegant, l'única característica que no es podrà imitar mai en un laboratori, la raresa d'una pedra preciosa extreta de la torresa. El sintètic manca de raresa perquè es pot obtenir en les quantitats que faci falta, certifica Gravilenco. Es tracta d'una maniobra estratègia que rebenta preus per protegir, sobretot, el gran negoci dels diamants naturals, ara amenaçat, i els diferència dels sintètics. Fins ara no s'hi havien atrevit, però han vist un enorme mercat. Les explotacions mineres ja no tenen tampoc el benefici d'abans. Destaca Joaquim Maria Nogués, professor emèrit de Cristolografia i Mineralogia de la Universitat de Barcelona. El terme sintètic encara genera rebuig entre els consumidors, de manera que els fabricants prefereixen parlar de diamants creats al laboratori, màrqueting i maquinària sofisticada d'última generació per reproduir de manera controlada les pressions i temperatures extremes, 850 graus que van tenir lloc a les entranyes de l'escorça terrestre, a 160 kilòmetres de profunditat, durant 900 milions d'anys, per obtenir la venerable Gemma en només una setmana. El diamant del laboratori té un altre valor refegit, a més d'avuiament al preu. El comprador sap en certesa que no s'ha otingut en una zona de conflicte, explotant recursos naturals o vulnerant drets humans. Són les denominades gemes d'origen responsable, els diamants lliures de conflicte. Una pedra preciosa sostenible, ara assequible per la classe mitjana i a més sense assegurir un recurs natural escàs, jugada a priori mestra. Veus crítiques alerten que la gran quantitat d'energia necessària per generar temperatures i pressions tan altes desmunta l'argument de la sostenibilitat. De Birsch, que durant dècades va comprar els diamants a l'extinta Unió Soviètica a canvi de divises, recorda el professor Noguers, ha llançat la pedra preciosa amb una moderna línia de joieria. El gegant ha sorprès tothom per haver arribat a vendre fins a un 75% més barat que els seus compartidors, la nord-americana Diamonds Fondry i la russa Neu Diamonds Technology, amb les seves gemes sintètiques, un 30 i un 40% més barates que les naturals. També dirigides al luxe, però amb arguments com l'ecologia i els valors socials. De Birsch assegura que ara respon a una demanda real i creixent de nous compradors. la seva nova línia inclou precisament diamants de colors atrevits, tota una declaració d'intencions. S'estudia contribuir a la planta d'Oragon dels Estats Units en capacitat per fabricar mig millor d'aquilats el 2020. El valor del diamant sintètic ara representa només un 2% del diamant en joieria, però d'aquí una dècada podria arribar al 10%. Continuarà caient, diuen els experts. El rubí, el Safir i la Maracda tenen els seus anàlegs sintètics des de fa dècades i el seu preu és irrisori, però si són naturals el seu valor continua pujant i marcant nous rècords. Sembla doncs que ara és un mal negoci comprar un solitari amb un diamant d'un quirat per 800 alers. Una desena part del preu del natural, que a més de no ser únic ni rar serà més barat d'aquí pocs anys. El preu continuarà caient no és un bon moment per invertir en diamants sintètics. Ja ho sabeu, ni maractes ni diamants ni res. Res de res. Recordem la pel·lícula Diamants de Sangre? Sí, però aquell era autèntic. És que són autèntics aquesta vegada de laboratoris. No, no. Aquests no tenen cap fallo. Els autèntics tenen, si es miden, tenen alguna falla. Irregulars. Sí, perquè són naturals. Tenen alguna falla. Ai, que no inventarem a l'éssor humà. Bueno, no inventem el temps perquè ja se'ns ha acabat. ja fa estona que se'ns ha acabat. O sigui que fins la propera setmana. Adeu. Adeu, xau. Ja ens envia. Adeu, adeu. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, a ràdio de Sant Just, ràdio d'Esbert, ràdio d'Esbert, ràdio d'Esbert, de l'Esbert. Mira-te avui. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven. no.