Sant Just en clau local: Novembre Literari, Càritas i malbaratament; patrimoni (Can Fatxó); mobilitat sostenible; música (Ballet egipci) i salut (diabetis, equinàcia i pròpolis)

Fins demà! Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot s'ha solucionat, amb el temps tot s'ha solucionat. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1 De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Smooth jazz club. T'hi esperem. 60 i més o menys. Dimecres, 11 de novembre, 8 del vespre més o menys. Estem a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Fidels, amb la cita que tenim amb vosaltres, estimats oients, avui ens cal felicitar de tot cor els Martí, Martines, Martinets i Martinetes que estan celebrant la seva festa onomàstica. I pel proper dissabte, que sortim en segona audició, també el nostre desig de felicitat pels Joseps de Pinyateli i Venerandes. Després de la tempesta de la calma, i després dels aiguats, els vents i l'esclafit de la setmana passada, ens ha vingut, ha adelantat, un estiuet de Sant Martí calorós, xafogós, buirós, vaja, amb tots els adjectius que hi pugueu posar. No em direu que no us quedàveu esturats davant les pantalles de la televisió diumenge passat, veient els vanyistes a les platges d'Astúries o del País Basc, ficant-se tan tranquils al mar, com si fos l'estiu. I és que tenien entre 27 i 30 graus de temperatura. Ja sabem que aquell mar és més fred que el nostre mediterrani, encara que sigui juliol o agost, i ells hi estan acostumats. Però és que estem a novembre i, senyores i senyors, a migdia ens hem de vestir amb màniga curta. Esperem que aviat marxi l'anticicló i amb ell la contaminació que ens està fent la guitxa aquests dies. I en fi això... I en fi això... Sí, perdoneu que entri així. Diu, ens vam quedar esturats veient aquests mars i aquestes platges. Jo em vaig quedar esturada veient el gol del Neymar. Continuant! Ha, ha, ha! En davant! Avui no podem comptar amb l'element menys del nostre programa, el Joan Xirivella, perquè estem de molts exàmens i tenim l'obligació d'aprovar. La dita ja era aquesta. Abans, l'obligació que la devoció. Estem amb vosaltres, la Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, el Joan Maria García Puigdevall i qui us parla, la Joana Algarra. I en Carles Hernández Rius, com sempre, tenint cura d'ordinadors, de picros, de músiques, i de... etcètera, etcètera, etcètera. Bé, endavant 60 i més, avui sense el menys. Fins demà! Endavant, l'Ina. Avui fem esment de la varietat i qualitat d'aquest extraordinari cinquè novembre literari de Sant Just d'Esbert, que es celebra aquests dies organitzat per l'Ajuntament, la Biblioteca Joan Margarit, l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just i el propi Ateneu, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya i el Celler de Can Mata. Fins al dia d'avui ja s'han fet els següents actes. Bavi Contes, amb Sandra Rossi, Tertúlia, amb Carles Prades, sobre el seu llibre La setena vida de Casper Suárez, El passat diumenge un engrescador tast de poesia i vi amb Laia Carbonell i Francesc Jalong. Ahir, a les sales del cinquantenari de l'Ateneu, van gaudir d'una lluïda taula rodona, que va ser sobre el tema... Comunicar la natura, amb la participació de Joan Josep Isern, Pilar Agudo, Òscar López i Irena Pujades. Aquesta taula rodona va ser molt moderada per la nostra companya Carme Berdoi, regidora de Just a la Fusta, el programa matinal de Ràdio d'Esvern. Encara resten els següents actes. El proper 14, dia del clàssic, hora del conte, la uliciada, l'Odissea, explicada als infants per Roger Cònsol. Serà a les 12 del migdia, a la plaça d'Antoni Malaret i Amigó, la nova plaça inaugurada fa poc. El mateix dia, a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu, l'espectacle Ulisses amb el cor País meu. Seguim, arribem al 17 de novembre. A la sala Isidor Cònsol de Can Ginestà, a dos quarts de vuit del vespre, tertúlia amb l'escriptora Care Santos sobre el seu llibre Desig de Xocolata. Dimecres 18, a dos quarts de sis de la tarda, hora del conte. Marxa la petita bibliotecària, amb Albert Estanegra. Aquest conte és per infants a partir de 3 anys. a la sala Isidor Cònsol de Can Ginestà, club de lectura de novel·la negra, conduït per Paco Camarassa. Comentaris sobre la novel·la L'assassino de policies, dels autors suecs Mai Sewell i Per Wallu. I, finalment, el dia 27, a la sala Piquet de l'Ateneu, tast de poesia i vi a càrrec de Màrius Semper. Aquests són els actes programats per aquest cinquè novembre literari de Sant Just. Escoltem ara l'informe que ens fa Càritas, parroquial de Sant Just d'Esvern, sobre el rebost de Càritas del nostre poble. Gestionar el Banc d'Aliments de Sant Just en conveni amb l'Ajuntament. A més dels aliments procedents dels excedents de la Unió Europea, Càritas, parroquial, ha de comprar aliments per un valor de 350 euros mensuals per garantir un lot bàsic d'aliments per a cada persona. Com es pot col·laborar? Es pot col·laborar donant aliments en espècies o bé fent una aportació econòmica, puntual o periòdica en un compte bancari exclusiu de Càritas de Sant Just. Campanya de Badeu del 2015. Com cada any, es farà una recollida d'aliments per Nadal a les escoles, a la parròquia i també al carrer. Per això es farà una recapta d'aliments el proper dissabte 14 de novembre de 10 a 14 davant del mercat i supermercats del poble. Fem una mica més amables aquestes festes a les famílies de Sant Just que més ho necessiten. Gràcies de tot cor. Aquesta setmana, l'Associació de Gent Gran de Sant Just d'Esvern ha programat una doble activitat. Com ja vàrem comentar la setmana passada, avui mateix ha tingut lloc una interessant guiada pública a la biblioteca... Perdó. Ha sigut una visita molt, molt interessant. Hem anat a aquest d'entendre? O sigui que... Ens ha agradat moltíssim. A la biblioteca pública russa, sí. Ara s'havia anat una mica allò. De Barcelona. O ens han ensenyat llibres... Que mostra llibres gravats i altres tremes que han satisfet d'allò més els socis que han realitzat la visita. Ara, passa-li a la Montse que continuarà. I demà ha passat una altra magnífica sessió de poesia. Aquesta vegada dedicada a la tardor. Serà la poetesa Soledat Gascó qui ens recitarà les seves poesies acompanyada pel rapsoda Jordi Udina. Amenitzarà el recital l'acordeonista senyora Maria Rosa Tomàs que interpretarà música del temps, de l'edat i del gust dels associats. Molt bé. Bé, d'aquestes i moltes més activitats, xerrades, cinefòrums, sortides al territori, poden gaudir els nostres associats i només per la senzilla quota de 10 euros l'any. Animem a la gent gran de Sant Just a apuntar-se al despatx que tenen el mil·lenari obert a tothom els dimarts a dos quarts d'onze del matí. Recordem que el proper dia 29 la Coral Harmonia de l'Associació farà un concert a la seglecia parroquial a les 17.30 dos quarts de sis de la tarda. Tots hi esteu convidats. El projecte de reducció del malbaratament alimentari s'amplia a l'Escola Montserrat. L'Ajuntament de Sant Just d'Esbert s'adhereix a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus que se celebra a tot Europa del dia 21 al 29 de novembre amb diferents seccions. D'una banda, ampliant el projecte de reducció del malbaratament alimentari a menjadors escolars amb l'Escola Montserrat en el qual ja participaven les escoles Marrecs i Montseny. Aquest projecte consisteix en recuperar la cultura del menjar no es llença recollir els menús excedents de la cuina de l'escola i repartir-los en àpats solidaris a persones que menys tenen per poder menjar. Fins ara els aliments es recollien i congelaven en carbanyoles compostables i ara com a novetat coincidint amb la setmana de prevenció es farà una prova pilot d'utilització d'envasos reutilitzables. També s'endega una campanya en hotels i restaurants del municipi amb l'objectiu de reduir el menjar que es llença al sector de la restauració fomentant que els clients es puguin endur en una carbanyola el menjar que se li ha servit i no ha consumit. Un infiso una altra vegada abans la gent quan anava als restaurants si sobraven coses les deixava. Sí, no s'hi feia vergonya. Avui dia tothom rics i pobres diuen escolti això m'ho podrem portar sobretot si anem a puestos com per exemple a l'Ateneu i no faig propaganda però que fan pizzas molt bones doncs com es mengen la meitat perquè són esplèndides doncs diuen ei ja tenen per la nit i no solament l'Ateneu perquè te'n vas al nou món i també igual i també el que tu no t'has menjat demanes que t'ho posin t'ho posin en un tàpil i el Roxy aquí també ho fan i t'ho pots endur cap problema a Sant Joan d'Espí també ho fan continuant amb el nostre article diu altres activitats previstes són un taller talent show de cuina aprofitamenta al casal de joves en el qual dos grups competiran per elaborar la millor tapa amb ingredients i aprofitament d'aprofitament i un taller de l'alimentació saludable i contra el malbaratament d'alimentari amb un baranar saludable a la vagoneta molt bé creixen les beques per llibres escolars la renovació de llibres de text a diferents cursos de primària i de l'institut ha suposat en guany una important despesa per a les famílies per tal de garantir que l'alimentació ha donat a les famílies més desafavorides disposi dels llibres i alleugereixi la càrrega econòmica que suposa per a aquestes l'Ajuntament ha donat en guany sis ajudes directes per un total de nou nens i nenes de segon de primària 310 euros i set a secundària 2.065 euros molt bé es recorda que queda poquet es recorda que les prestacions per a beques de llibres continuen obertes per a les famílies que necessitin acollir-se molt bé Premi Nacional de Fotografia per a l'agrupació fotogràfica Sant Just és molt important aquesta agrupació i tant recordem l'acte de lliure no s'ha deslligit tot això que trobo sí agrupament fotogràfica Sant Just ha estat distingida amb el Premi Nacional 2015 a la millor entitat que cada any otorga la Confederació Espanyola de Fotografia entre d'altres coses s'ha valorat la tasca en prou de la fotografia i els fotògrafs que l'entitat Sant Just Sant Just ha fet des que es va crear l'any 2011 jo que conec els fotògrafs molts d'aquests sempre diuen que aquesta cosa que han fet que és molt bonic que fa com una avinguda de fotos que la posen aquí exposada a l'entrada diuen és que així la gent es coneix la gent del poble i els motius no sé si ho dirà aquí a l'article però són aquells que comencen els avis o els pares o l'edat de la vida que començaran ha estat molt bé molt ben atreballats molt ben atreballats segueix a l'acte de lliurament del premi que es va fer amb Tequera la província de Màlaga i van assistir el president de l'entitat Víctor Murillo el vicepresident Toni Vigo i el secretari Joan Lies o sigui aquesta formació té una gran tasca i té molta activitat l'agrupació fotogràfica Sant Just en només 4 anys ha posicionat el concurs de fotografia que ho organitza com un dels més importants del circuit internacional i ha consolidat el Juny Fotogràfic un ampli ventall d'activitats relacionades amb aquesta disciplina com ara exposicions xerrades i cursos Molt bé Doncs felicitem Que en facin un retrato Que no s'han fet Que no s'han fet Ja no s'han fet No m'han quedat gaire favorit Sí, home sí Home, cada un queda com queda No, res Bueno Representa que tota aquesta informació és del nostre bolletí municipal A mi el que no m'agrada vingut és la selfie Perquè esclar t'agafa massa al vora es veu massa els defectes t'engreixa i veu tot els defectes que tens Ja en tinc prou no ens falta que els potenciem No, res Sí, però després i el Photoshop després Agafeu de lluny Agafeu de lluny Sí Que surti al fondo i no la forma Bueno Ara tu Lina aquelles coses que ens expliques tan super estupendes No, no divertides No, a més que no divertides jo crec que són interessants perquè a vegades dius qui s'ho pensa això No Doncs aquesta vegada sempre comencem una mica amb problemes de coses de la Terra o del cel o de l'home o del cosmos El cosmos Sí, estem en el cosmos però ara després en el segon d'allò que us diré avui sortirà el diari que fa molta gràcia Bueno, no gens però la fa Parlem que n'hi ha uns llacs subterranis No solament aquelles del centro de Castilla sinó de llacs subterranis Diu on el 1989 a l'oest d'Austràlia es va descobrir un llac subterrani que estava situat de 200 i 1.000 metres de profunditat Imagineu-vos Un llac que ocupava una superfície de 3.000 quilòmetres quadrats Que dius A Austràlia més o menys qui té una mica d'idea les úniques zones habitades de veritat Són la costa Són tota la costa Bueno, si en tens també Sí, tota la costa Sí, tota la costa I el centro verdaderament És verdaderament No És deserti Sí Però els aborígens ben que viuen És normal Els aborígens Sí, hi ha un llibre preciós que es diu El silenci aquell que et vaig deixar llegir i és xulíssim Voces en un desert Voces del silenci que és molt maco Voces en un desert o no? Sí, no El silenci Sí, és igual Ah, el que passa és que els pobres aborígens són tan poc afavorits Sí Són més Bueno, però d'un i d'un i d'un i d'un No, no, però viuen molt bé i vi pobres Mira, el que passa és que ara la civilització se'ls està carregant i això és molt trist que a mi que van entrant que és molt inòspit el lloc No, és super inòspit Sí, sí Super inòspit Però bueno fas una travessa per allà com la va fer la doctora aquesta que és la que escriu el llibre i era matxessa i aleshores va descobrir tota la grandesa de l'esperit d'aquella gent I tant Vull dir que val la pena Però bueno aneu buscant aquest llac o sigui que a mi saps Ai, de 200 mil metres Poxiqueu cap a dintre i a lo millor us podeu banyar els peus Deu estar molt calent a l'aigua Sí, o i tant o no Bueno L'altra cosa que us volia dir i aquesta sí que surt a l'avantguàrdia d'avui que fa una certa gràcia i tu jo he dit també no sé si l'avantguàrdia ho he dit al telediari o no sé què és la gran inundació Diu Si tot el gel que n'hi ha en el món quedés fos fos completament Diu Això supondria una quantitat de 23 milions de metres cúbics que portarien a l'aigua aquesta dels oceans Però aleshores tots els mars i tots els oceans en realitat s'ajuntarien L'aigua la quantitat d'aigua només augmentaria a 1.7% És a dir que donaria l'impresió Bueno, ha caigut tota aquesta aigua allà dintre i el volum seria aquest però diu això diu sembla que no sigui molt perquè 1.7% Sí, sí I tant que és molt Diu encara així tot el nivell dels mars pujaria 60 metres en tot el planeta Imagina't Diu de tal manera doncs que moltes terres i sobretot moltes d'aquestes casetes al costat de la platja quedarien sumegides dintre del mar Doncs avui ho estan dient Vosaltres us recordeu que una vegada vam parlar de les gavines que les gavines sempre estan a la costa Les gavines ara clar que van buscant Busquen menjar també Busquen el menjar però entren entren a quasi uns 200 o 300 o 500 metres a dintre Tota la tota la ribera del Llobregat amunt arriben fins a Martorell les gavines I a vegades les veus que van en formació com si fossin un exèrcit Més quilòmetres al llac de Banyoles també n'hi ha i estem parlant ben segur d'uns 30 o 40 o 50 quilòmetres Aleshores és aquella cosa que diuen que els animals en els seus preveuen els cataclismes que poden haver com la cosa aquella del tsunami que tots van pujar cap a la muntanya i es van salvar molts animals més que persones no fa gaire que va passar bé Bé anem amb una altra cosa Anem amb una altra cosa Tenim consideracions de l'edat Diu de tots els animals mamífers l'home amb 120 anys és el que té l'edat més avançada Suposadament els elefants poden viure de 70 anys i els bous 80 Per la seva part els cavalls poden arribar a 60 anys i els gossos a uns 20 No 20 com a molt el meu que jo l'estimava molt va viure a 16 però bueno Diu si bé en circumstàncies obsessionals poden arribar fins als 30 i els gats a gals 15 i direu tot això aquesta perquè parla d'animals bueno perquè també va bé parlar d'animals però també s'ha donat casos de gats que han durat 30 anys Diu entre les saus aquesta fa gràcia el cacadú cacadú i no dic caparulota s'adjudica a l'indes més alt de vida i arriba a una edat de 80 anys els cocodrils també poden passar de 60 en tot de tots els animals les tortugues són els animals que viuen més que poden viure 150 anys i la perspectiva dels peixos tenim un michonama que és un estorion nord-americà que aquest viu més de 80 anys i els lloros que n'hi ha molts en aquest país Déu-n'hi-do el que arriben a viure són obligats i després aquí n'hi ha una altra cosa que és també interessant ara aquí ja anem amb una manera de les coses com les enfoquem no? i parla del manar tots sabem que el manar doncs aquell poble que havia fugit d'Israel i que anava pel desert es va deixar i li va dir per què ens has tret d'Israel quan allà almenys menjàvem i va dir no s'amoineu que ja menjareu demà i tal i va enviar el pa del cel al manar al manar diu quan els israelites van marxar de l'Egipte es alimentaven durant la seva llarga marxa demanar que suposadament havia caigut del cel i diu per sorprenent que això sembli aquest relat és absolutament autèntic i els santífis han trobat aquesta explicació molt lògica d'aquest pa la prova va aparèixer l'any 1980 després que a Turquia va caure una pluja de manar que va cobrir una superfície de 10 km2 trats després de fer un anàlisi de totes aquestes petites boletes que eren grogues per fora i blancues per dintre els botànics van deduir que es tractava d'uns líquens els líquens aquests poden desenvolupar-se sobre qualsevol superfície per pobra que sigui molt agafant els nutrients però probablement el manar no solament procedeix d'aquests líquens aquí diu líquenoidees que són les plantes aquestes sinó també d'unes altres plantes i en 1927 els científics de la Universitat de Jerusalén van trobar l'ocasió de coprovar amb un viatge científic una planta que es deia tamarix ni lotica ni lotica ni dicen ah doncs daria un suc que era dolç com el clima és tan desertic que això feia que aquest xarop quedés cristallitzat i aleshores també sortia un un manar que eren aquests grans que n'hi ha i encara tenia una que si me permets i aquesta s'acaba que diu multitalento i aquesta me fa molta m'ha de fer gràcia perquè diu Josepe Garibaldi que ja sabeu qui era no? i tant diu un célebre revolucionario sí dius no obstant sempre que no estava enredat amb una guerra revolucionària doncs mira feia molts diversos oficis diuen a l'Uruguai per exemple venia espagueti i a New York doncs feia espelmes vull dir que el que no pugui fer una guerra doncs que faci espelmes millor ens aniria a tots eh millor ens aniria el pròxim dia farem més molt bé be grams de ochrere la guerra pe part aj slash Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Es té notícia de la seva construcció a partir del segle XIV i va tenir diferents noms, fins que finalment, al segle XVII, va rebre el nom definitiu de Can Fatxó, que és el que té en l'actualitat. Fins demà! Bé, continua tu, Montse. Montse, ens continua la història. Fins demà! Sí? Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! curse. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Mira! Fins demà! Fins demà! Fins demà! i ara hi també, un japonès, a la contraportada, no sé si l'heu llegit, molt xulo, que diu que a partir d'ara les ciutats tenen que ser verdes i poètiques. Perquè la gent estigui dintre, o sigui, perquè estigui la gent vivint bé, que al final és l'única cosa que val la pena. És el que t'emportes. És allò que fa de tots els balcons, que ara ja es fa, de posar jardinets i posar plantetes i posar tomàqueres i tot, eh? Bueno, mira, val la pena. Després aquí. De fet, com construïen una casa, el que buscaven, he de tenir més llum quantes més hores. Perquè, esclar, una vegada es feia fos, la gent... I a l'hivern, calor. El meu pare era paleta i sempre, sempre havia orientat les seves construccions de cara a migdia, sempre. En el lloc on vivia la família i era l'estar, sempre de cara a migdia. Sí, no sé si d'un disbarat, però totes aquestes iglesias petites romàniques, totes la porta és d'entrada de cara al migdia perquè entres la claror. Això mateix. Tinc entès, eh? Sí, i té les rossasses a sobre de la porta perquè projecti la llum a sobre de l'altar. Hi ha molts pobles que fa 40 anys que ha arribat la llum. Abans no n'hi havia. No, no, no. O sigui, que nosaltres ho hem vist quasi sempre, tothom té llum, però no ha sigut precisament. No, no, jo ho he viscut en primera persona. Segueix, sisplau. Doncs bé, a Can Fatxó, a la façana principal, podem veure unes extraordinàries finestres i balconades, d'estil gòtic, i també un rellotge solar, justament damunt la porta principal. Rellotge que ha estat objecte d'una referència molt detallada en un treball sobre rellotges públics a Sant Just. Una curat entitat ha aparegut en una de les miscel·lànies del Centre d'Estudis Sant Justenc. Les primeres dades del MAS les trobem en estudis fets sobre l'any 1310. En aquells temps, se'l coneixia amb noms com MAS REIA o REILLA. Més tard, a primaries del segle XVI, canvia el seu nom per el de MAS REMONEDA. I finalment, 180 anys més tard, l'any 1690, passa a anomenar-se Can Fatxó, tal com se'l coneix en l'actualitat. Segueix, Lina. Aquests canvis d'un nom radiquen en la manca d'haver d'hereus, sent les pobilles de la A. Aquí m'heu deixat a mitja, a sorredere n'hi ha. Sí. Sí, les que adopten. Aquí, veus? No, no, no t'hem deixat sense peix, no. Sent les pobilles de la casa. Sí. Les que adopten per a la masia el nom del marit. Aquestes mancances d'hereus va originar que tot hi pertany amb un únic propietari i convivien diferents branques de la família en edificacions anexes al marit. Que s'havien anat afegint i aleshores aquestes van adoptar noms diferents. molt bé. Doncs, ara la Montse continuarà. Dona-li el papelico a la Montse. És una història coral. Aquí entrevenim tots per poder explicar l'explicar. Oh, clar que sí, ja ho veieu. Entre tots, la part alta i principal de la casa s'anomenà durant molt de temps Mas Cavall o Savall. Can Fatjó va estar sempre lligat al món rural i va arribar a ser punt àlgid a meitat del segle XIX quan la superfície de les seves terres cultivables era la més important del territori juntament amb la del Mas de Can Baró. Sí, després. Bé. Aviam. Joan Maria. Segueix. Joan Maria. Però això va ser en temps en temps llunyans. Llenyans. Llenyans. En temps molt llunyans. I tant. Ara, en l'actualitat després de ser restaurada i acondicionada és d'ús exclusivament residencial. Si voleu gaudir de la història i vida del camp a través dels segles a Sant Just dintre del parc de Collserola podeu acostar-vos i sobre el terreny imaginar-vos com es lluvia a pagès en temps pretèrits. Molt bé. Doncs, i ens hi acostarem? Sí, sí. Val la pena, eh? N'hi ha un circuit que fan les massives d'aquest poble que tenen el valor aquest del 7, 13, 14. Sí, el Can Baró també. Hi ha moltes, hi ha moltes. Can Vilar. Can Vilar també. A Catalunya hi ha moltes masies que és el turisme rural i que molta gent, sobretot els que tenen família, criatures, poden anar amb bicicleta i gaudir de la natura. I a més a més dels animalets perquè hi ha molts crios de ciutat-ciutat que no han vist mai ni un conill ni un collastre viu. Es pensen que ja naixen morts. Sí. Que ja van al supermercat a comprar-los. I de passo ajuden a la paesia que es quedi en el territori i que el cuidin. Clar, clar. Perquè realment el paisatge tan maco que tenim és gràcies que hi ha pagesos que el cuiden. Perquè si abandonessin en quatre dies el bosc i l'estepa ho regaria tot. Música en sentiment. Avui escoltarem fragments del ballet egipcian d'Alexander Lugini. Aquest ballet el va composar per encàrrec per ser representat en el London Festival Ballet Studium de Londres. És una música descriptiva, optimista i molt adequada pel lluïment dels ballarins. També té uns certs tons un tant melangiosos molt agradables per a ser escoltats. Aquest és un fragment del ballet egipcian interpretat per la Royal Philharmonic Orchestra sota la direcció del mestre Anzal Dorati. Música Música Música Música Música Música Bé, heu escoltat fragments del ballet egipci d'Alexander Lugini. I ara tu, Joa Maria, que ens has portat? Parlaram del transport públic i anireu una mica enrere perquè no sé realment als ràdio oients si n'hi ha de més joves o de més grans. tot una mica em sembla. Començo pel més jove que potser hi ha algunes coses que no ho saben. Això no ho tenen. No ho sé. Bé, és evident que tant en les ciutats com en pobles petits en poc més d'un segle s'ha passat d'anar en carros cavalls i bicicletes a utilitzar massivament l'automòbil. Aquest fet ha provocat greus problemes de circulació. Aleshores punta per exemple les carreteres d'entrada de Barcelona es col·latzen pel gran nombre de vehicles que hi volen accedir provocant cada dia cues i temps d'espera importants. I tant digue'm-ho a mi que al dematí quan faig bicicleta poso la televisió i el pobre Martí es torna entre la gent que entra que surt i els mapes i tant i això que no es faci malbé no saberia algun cotxe o el camió que s'ha travessat avui ha fet la tisora a la carretera. I com diuen alguns si el temps és diners es perden quantitats de diners cada dia. I tant. A més la gent el nervis que agafen està parat. I tant. A més l'intens tràfic de vehicles a motor juntament amb la combustió de les calderes de les calefaccions dels habitatges de les indústries i també per què no dels vaixells del port de Barcelona que cada dia afortunadament en venen més pel turisme que és bo però per la contaminació per l'altra part no és bona. Produeixen aquesta contaminació ambiental molt nociva per la salut de les persones. Aquesta contaminació està molt pel cim del recomanat per l'Organització Mundial de la Salut. Crec que la solució passa per potenciar el transport públic ampliant en les línies de metro incorporant nous tramvies llogers com el tram baix millorar la xarxa i la freqüència de pas i construir grans aparcaments si pot ser sense pagar clar perquè per anar a treballar s'han de pagar al costat de les estacions de busos i trams baix a fi d'adaptar-se a les necessitats dels ciutadans. A més tots els transports públics taxis busos furgonetes de serveis de repartiment haurien de ser d'emissió zero com més aviat millor per baixar la contaminació és clar. L'àrea metropolitània de Barcelona tenim l'avantatge únic a Espanya per la gran quantitat de motos escúters i bicicletes emprades la qual cosa ajuda a la fluidesa de la circulació i també a rebaixar una mica la contaminació. Caldria també potenciar l'ús de les motos i escúters elèctriques. És molt positiu també que les persones estan canviant a passos de gegant la seva mentalitat en el sentit de tenir més responsabilitat per contaminar menys la natura. En pròxim futur els cotxes elèctrics portaran unes noves bateries de litio-oxigen que són més barates de menys pes i de molta més durada a les quals permetran circular els cotxes elèctrics amb aquestes bateries fins a 644 quilòmetres en comparació amb els 120 actuals. Vindran també els cotxes que funcionaran amb motors de piles d'hidrogen. Aquest sí veritablement d'emissions zero és a dir motors nets. Pel tub d'escapament en sortirà solament vapor d'aigua. La majoria de marques d'automòbils ja hi estan treballant des de fa temps. Falta resoldre els problemes tècnics i de seguretat del dipòsit d'hidrogen i les estacions de servei. És a dir ara tenim gasolineres doncs faltarà que hi hagi hidrogeneres. També els fabricants de cotxes han d'esperar d'amortitzar les grans despeses fetes amb els actuals motors i que tot sigui dit alguns fabricants no han estat capaços de reduir les emissions a les actuals normes dictades per la Unió Europea. Finalment i molt important falta superar els grans lobbies de la indústria petroliera la qual cosa endarrerirà la comercialització del motorol d'hidrogen però l'invent ja està fet falta solament superar els esculls per posar-ho en marxa. El fullon d'en Volkswagen hi pot ajudar o no? Això no ho sé pas. Alguna cosa d'inventa. Això sí. sembla que fem propaganda de la guerra de les galàxies de la nena infisso no sé si la Joana ho ha buscat però avui m'ha nascut una re de boda una nena que ha passat 4 quilos 400 i li diran Leia que és la princesa Leia i el record de mi que jo havia llegit molt el Flash Gordon la Desiree la D'Ale Arden totes aquestes princeses que vivien en altres galàxies però ja està quan ens tornem a la galàxia d'aquí i comencem amb la salut comencem amb la salut i avui us diré que la equinàsia és un potent antibiòtic natural prendre equinàsia és eficaç per evitar la recurrència de grips i refredats ja que les seves propietats antimicrobianes contra bacteris fongs i virus la converteixen en un dels millors antibiòtics naturals i és una autèntica alternativa als antibiòtics químics estimula el sistema immunitari incrementa la producció del sistema immunitari ai perdó repeteixo i interferó una proteïna que el mateix organisme produïeix per neutralitzar el virus el virus el seu consum està indicat en la major part d'afeccions relacionades amb l'aparell respiratori grips refredats n'atenua els símptomes i n'accelera la curació inclús per la bronquitis reduïeix la inflamació del bronquis per la sinusitis desinflama el sinus nasal i alleuja el dolor de la zona i el pròpolis antiviral i antibacteriar el pròpolis és un conjunt de substàncies resinoses gomoses i balsàmiques recollides del rusc de les abelles que les abelles fabriquen per diverses raons la més interessant de les quals és que utilitzem per tapar l'interior del rusc amb l'objecte de protegir-lo de les bactèries i dels virus s'ha demostrat científicament que el pròpolis actua com un antibacterià antiviral immunostimulant antiinflamatori i cicatrisant i aquest fet és el fa recomanable per tractar engines faringitis laringitis sinusitis otitis i altres altres titis i aftes vocals a més augmenta les defenses i és reconegut antibiòtic natural a les nostres botigues a la secció de complements alimentaris trobareu pròpolis en diferents formats infantils que resulten molt atractius ossets per mastegar esprais per a la gola vials i xarops això és tot jo aquest del pròpolis vaig fer una traducció sobre el pròpolis quan no ho seguien ni se'n parlava i els russos ja des del primer de segle ja feien servir el pròpolis per això el que has dit és magnífic el pròpolis en el rus el que li fa és com de capa que s'ella i és impossible que entri allà ningú mentre estan amb la treballant treballant feia molta gràcia perquè era pròpolis són dos equinàstia i pròpolis si es posa gaire de moda ara resulta que cada vegada hi ha menys abelles i si ve la vespa aquella aquella xinesa després també tenen uns acres que també els mata i bueno si i cada cop hi ha més de deter a les d'això a les plantacions està prohibit sí que està prohibit però hi ha altres coses que també són igual de dolentes aquest any que jo conec una persona que s'hi dedica a allò de la mel aquest any la collita és molt dolenta és pobra ara riureu el que us diré però és veritat jo no sé si heu vist que hi havia mosques però aquest any moltes mosques no s'han vist en el meu cas en tinc un parell que s'han allotjat a casa doncs mira es veu que sí es veu que un piset tu i a casa meva hi havia una mosca i tot el rato venia a pipar jo li deia mira escolta sou poques marxa te la fotré jo no li deia això no li deia això només que deia vés-te no igual sol les cortines perquè surti però bueno sabia greu matar una mosca pensava els ocells que són insectívors que mengen mosques o que mengen aquests altres si mates el menjar no en tenen que no tenen no pot ser i bueno res fuig mosqueta fuig acompanya-me fins a la finestra si jo ho fa i llavors et t'anjo la cortina i també saludar també saludar mira que no es posen pesada era una mosca cacera tu però només que una era morinera no no era morinera morinera perquè no se'n volia anar ah bueno però morinera jo penseva que era les que deixen que deixen els ous morinera és la que no se'n vol anar la que torna a finals d'octubre que bueno després de Sant Narcís quasi no en queden en queden molt poques no no però és que abans de poques quan l'octubre és finit mor la mosca i el mosquit naranjas de la Xina el castell no naranjas de la Xina bueno en gran quantitat sempre en queda alguna també però jo us dic aquestes que estan em fa gràcia això que explicaves tu l'altra nit hi havia una també per allà a casa i saps que el meu fill els insectes no li fan gaire gràcia ningú però li estava dient vés-te'n que ets molt pesada vés-te'n i quan ja li va dir tres vegades no em vols fer cas agafa-ho un drap un drap li va fumar i pobreta encara estava mitja tontada va caure a l'aigüera i va obrir l'aigua i diu perquè no pateixi més pobreta no sols on li va pagar sinó que la va ofegar la va ofegar com premeditació i adevocia bueno darrere d'aquesta informació tan interessant de la Montse continuarem parlant sobre salut i ho farem sobre una de les malalties que els metges anomenen assassines silencioses ens referim a la diabetis les altres dues són la hipertensió i el colesterol precisament aquest any juntament amb l'obesitat la diabetis és l'objectiu de la Marató de TV3 fa un temps el Departament de Salut de la Generalitat va publicar un tríptic amb tota una sèrie de consells i normes a seguir pels malalts que la pateixen però què és la diabetis? ara us ho direm la diabetis és una malaltia freqüent que es caracteritza fonamentalment per un excés de glucosa a la sang la glucosa és un sucre d'utilitat per a totes les cèl·lules del cos com a font d'energia per dur a terme processos vitals per tal que la glucosa que circula per la sang i que obtenim dels aliments pugui ser usada per les cèl·lules cal l'ajut d'una substància anomenada insulina produïna pel pàncreas si el pàncreas no produeix tota la insulina que l'organisme necessita la glucosa no penetra en les cèl·lules i s'acumula a la sang i ara segueix tu l'ina amb aquests consells és veritat és important remarcar que aquesta malaltia és crònica per tal de retardar i mimar les complicacions que pot tenir per la nostra salut cal controlar-la de prop i per aconseguir-ho ho cal seguir o sigui es té que seguir les recomanacions següents el pes això del pes és una mica difícil el pes cal vigilar-lo periòdicament intentar ajustar-lo al pes ideal segons l'edat el sexe i l'alçada mantenir un pes adequat és doncs primordial molt primordial la medicació pot ser que per les característiques de la diabetes s'hagin de prendre medicaments com insulina hipoglucemians orals i d'altres atès que es tracta d'una malaltia crònica caldrà prendre'l sempre tal com ho indiqui el metge i tant segueixo Maria compta amb els peus els peus són una part delicada de la anatomia del diabètic qualsevol lesió per petita que sigui pot donar lloc a trastorns greus cal revisar-los cada dia tenir una bona higiene consultar l'equip sanitari i seguir els seus consells tots nosaltres hauríem de tenir un autocontrol sobretot el que tinguin normalment és que a vegades la gent no sap que pateix la diabetes és que no fa mal ni dona cap indici fins que realment estàs molt malalt saber un conjunt de tècniques per conèixer el nivell de glucèmia és fonamental per assegurar-ne un bon control el metge indicarà el tipus de control que es pot fer a casa freqüència horari modificació del tractament segons els resultats és recomanable anotar els valors subtinguts en el carnet del diabètic i portar-ho en un moment de la consulta i això senyors jo que soc atès us ho dic apunteu-s'ho tot perquè nosaltres tenim un vici molt gros tothom de no apuntar-se a les coses d'aquest tipus dius no perquè jo me'n recordo ni que siguis jove ni que siguis bé no te'n recordes és a dir si et diuen per exemple jo prenc cintron doncs jo cada dia quan m'aprenc el meu cintron faig la creueta que l'he pres si no ho faig penso l'he pres o no l'he pres tens el dubte a les hores passa igual i aquí ve una alimentació que la Montse ens ho diu a veure que la tindrà que fer aviam aviam quin tipus d'alimentació a l'alimentació a l'alimentació a l'alimentació en primer lloc cal evitar el consum d'aliments ensucrats a més l'alimentació ha de ser adequada al pes l'activitat física i el tractament que faci el diabètic ha de ser el més variat possible cal repartir equilibradament els aliments al llarg del dia i evitar passar estones llargues sense menjar bé cosa que no fan gairebé cap dels malalts començant per el de casa meva no no i per molts els alers té el Jordi el Jordi d'aquí també el nostre company és que ell té aquella mala sombra que té baixades i tant fas una crisi d'aquest tipus glucemica i caus i et mereixes i cal tu t'es res i tant que sí bé segueix Joan Maria compte amb els ulls sovint en el diabètic els ulls són un òrgan afectat per tal de prevenir les complicacions i posar-hi tractament si s'ha produït cal que revisi els seus ulls com a mínim un cop cada any o més sovint si cal bé seguim exercici físic una activitat física adequada ajuda a controlar els nivells de glucosa a la sang l'exercici ha de ser l'adient per la nostra condició física edat i tipus de tractament s'ha de fer regularment cada dia si és possible i s'han d'evitar exercicis poc habituals i excessius i acabes tu l'ina i aquí com a última recomanació ens diu la convenència la convenència perdoneu convenència d'associar-se compartir informacions i dubtes i assessorar-se convenientment és fonamental per conèixer la malaltia i millorar la qualitat de la vida pertany amb una associació de persones amb diabetis pot ajudar molt i abans ha parlat el Joan Maria o la Joana de l'exercici moltes vegades el nivell de sucre baixa només que fent caminades una de les coses que diuen no cal que faci res però vostè camina un parell una hora i quan no es pot què passa i quan no es pot doncs mira bicicleta que li va dir el metge al meu marit feu el que pugueu i si no res doncs res vull dir aneu al tanto i podeu ser molt dolços però no tenir diabetis això mateix bé hem arribat al final d'aquesta audició d'avui de 60 i més o menys bé gràcies Lina gràcies Montse gràcies Joan Maria i a tu també moltes gràcies perquè escolta'm a vegades et portem boig bé senyors recordeu que si a Déu plau el dissabte vinent estarem amb vostès a les 11 del matí i si no el proper dimecres que si Déu vol també estarem aquí per explicar-vos aquestes coses que a vegades ens vénen a la memòria bé fins la propera molt bona nit o molt bon dia bon dia bon dia bon dia bon dia bon dia bon dia la respa roba roba ràdio Sintonitzes ràdio d'Esbert La ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Estimat diari Avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esbert i després de...