Sant Tomàs i efemèrides; Radiocultura (exposicions, òpera i cinema); escapades a La Massana i La Sénia; salut (col·lagen); memòria industrial de Barcelona; xocolata i poesia de J. V. Foix

Carave, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Ara escolta's, ràdio despert. Sintonitza's, ràdio despert. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio despert. 48.1. Ràdio despert. 48.1. Seixanta i més. Ja som gairebé al mig de l'hivern, al temps que diuen dels 14 vents, 7 de bons i 7 de dolents. Esperem poder gaudir dels bons i fer una bona passejada per Collserola a l'hora del solet. Estigueu atents al nostre home del temps perquè ens vagi anunciant quan farà sol els propers dies. Demà si a les 11 del matí connecteu ràdio d'Esvern, en Carles Hernández us dirà quin temps farà aquest cap de setmana. Ja sabeu com és de bo fer esport i ara fa goig endinsar-se per un bosc de pins i observar els esquirols saltant de branca en branca. Ara és el temps en què s'aparellen aquests animalons i estan molt molt molt esvalotats. Són molt bonics. Són molt bonics, sí, sí. Jo, per cert, en un viatge d'Incerso, en una platja de Fuerteventura, em vaig quedar garratibat de veure que estava plena d'esquirols. Jo no sabia que els esquirols vivien a la platja. Doncs a Fuerteventura sí. Viuen a tot arreu. Sí, sí, sí. I en canvi ara potser el que no trobarem són bolets. El fred no els hi prova gaire. No, s'assequen. Però el que sí que ve de gust aquest temps i gairebé tot l'any és escoltar la ràdio. I per això ens trobem a la sintonia de ràdio d'Esbern en el 98.1 de la freqüència modulada fent el programa 60 i més. Pensem en la gent gran i també en els joves que ens escolteu sovint. Els que vulgueu parlar amb nosaltres ho podeu fer trucant al 93 3 7 2 3 6 6 1 des d'ara i fins a les 9 del vespre. Benvinguts uients d'Esvernians. Passen quatre minuts de les vuit del vespre. Ja has vist que avui no he fet la introducció tan llarga com altres vegades. No, tan llarga, no, no. Ja em sé condensar. Això mateix. Aprofitem per felicitar totes i a tots els qui celebreu avui el vostre sant o aniversari. Avui festivitat de Sant Tomàs d'Aquino, demà dijous Sant Pere Nolas, divendres Santa Martina i dissabte 31, que sortim en segona audició, Sant Joan Bosco. Tots sants molt importants. Molt importantíssims. De nou, una servidora, Joan Algarra, junt amb els meus companys, Carles Hernández Ríos i Pere Oliver, ens disposem a compartir aquesta estona de ràdio avui dia 28 de gener de l'any 2015. No cal comptar gaire per saber que és el 21è dia de l'any. 28è. Si ja saps que jo quan llegeixo els nombres aquests, els números aquests en guionets, sempre la segona vegada, L'espífio. Ah, doncs te'ls poso un número. Jo els escric amb lletra perquè tu em vas dir a la ràdio sempre amb lletra. Però si no, poso un número i és més fàcil. En castellà potser sí, però en català és més complicat. Bé, 28 de dia, dia avui 28 de gener, que consti. I encara ens queden molts dies. 337, veus? Aquí ho has posat en lletra, ahir en número, per finalitzar 2015. Sí, sí, és que em vaig acostumant a... És que jo tinc el costum, clar, com que jo no feia guions per ràdio, sinó que escrivia per diaris i editorials, sempre feia servir números quan eren números i lletres quan eren lletres. Però és això que dius, que en castellà és molt fàcil posar 28, això posar 34. Però aquí amb tancionet... En català són més enrevessats, sí, sí. Doncs bé, com dèiem avui ja val la pena recordar que conmemorem el dia d'un gran personatge històric. Tomás de Aquino fou un dels filòsofs i teòlegs més importants de l'edat mitjana. Va viure de l'any 1225 al 1274 i va ser declarat doctor de l'església catòlica l'any 1567. va incorporar al pensament cristià gran part de les idees aristotèliques conformant al moviment escolàstic. Va ser canonitzat pel papa Joan XXII l'any 1323 i és actualment el patró dels estudiants i els seminaristes. Tots els dies d'aquesta setmana ens trobem en sants importants, ja que Pere Nolasc, que celebrem demà, també de l'època medieval, va ser molt popular redimint captius. Va negociar l'alliberament de centenars de presoners i va fundar l'Orda dels Mercadaris, que fan una gran labor a les persones i a les pressons i centres d'internament. No cal dir que Sant Joan Bosco, que celebrem dissabte, va ser un pedagog importantíssim del segle XIX, fundador de la congregació salaciana, va visitar Barcelona l'any 1886. Bé, i ara posarem una mica de música. Mi gargó, mi humaño Mi gargó con un pirota de paio My boy, sweet boy, we are mine. Son of a gun, we have big fun, won't divide. Jump a lot, don't break my feeling, don't move. Cause tonight I'm gonna see my machete in you. Pick it up, put your joy in the game. Son of a gun, we have big fun, won't divide. I ara recordem alguns dels fets importants que van tenir lloc tal dia com avui al nostre país i arreu del món. El 28 de gener de l'any 1887 a la ciutat de París comencen les obres per aixecar l'espectacular Torre Eiffel. A l'estat de Kent, el 28 de gener de 1896, el ciutadà Walter Arnold és la primera persona de la història multada per accés de velocitat. El seu cotxe va creuar la ciutat a 13 km per hora, quan aleshores la velocitat màxima premesa era de 4 km per l'interior de les poblacions, igual que ara. Potser aniria bé, que no hi haurien tants accidents, si la tornéssim al segle XIX. I aquests trenvies tan agradables que surten a gairebé totes les pel·lícules rodades a la ciutat de San Francisco, a Califòrnia, van començar a circular per primera vegada el dia 28 de gener de l'any 1917. També era un 28 de gener, però de l'any 1920, quan el tinent coronel José Millán Estray funda el Tercio de Extranjeros, conegut més endavant com la Legión Española. Es dona la circumstància que aquest militar, de trista memòria, va ser també un dels fundadors de Radio Nacional de España el dia 19 de gener de l'any 1937. Un altre 28 de gener de l'any 1930, el general Miguel Primo de Rivera presenta la seva renúncia al rei Alfons XIII, posant fi a la dictadura que havia mantingut des del 13 de setembre de l'any 1923. i el 28 de gener de l'any 1936, Islàndia es converteix en el primer país del món on és legal l'avortament. La Real Academia Puertorriquena de la Lengua Española també es va fundar un 28 de gener, però de l'any 1955. Pocs anys més tard, el 28 de gener de 1961, El papa Joan XXIII redacta l'encíclica Mater et Magistre, que al costat de Patxen interris, publicada l'any següent, són els documents més importants a seguir per l'Església catòlica durant i després del concili vaticà segon. També era un 28 de gener, però de l'any 1986, quan el transbordador especial Challenger explota el moment d'enlairar-se i moren els set tripulants que anaven a bord. Jo arribava just a casa, el meu marit estava mirant l'enlairament, i just al moment que entro a la pantalla de la televisió va explosionar. Quina cosa més horrorosa. Amb dècimes de segon... Res, vas dir, mira, mira com... Van quedar fumillats. No em va donar temps. El gran esclat. Bé, molt més proper un 28 de gener de l'any 2004, el president Pasqual Maragall accepta la renúncia de Josep Lluís Carod Rovira com a conseller en cap arran d'unes converses mantingudes per Carod amb l'ETA a la ciutat de Perpinyà. Bé, posem música. Bé, bé! Belem samanyar. Aba, na kilofa, na kilofa, na kilofa en esmeja. I ara, uns quants personatges que van arribar al món tal dia com avui. El 28 de gener de l'any 1853 neixia a La Habana l'escriptor polític i massor José Martí. També conegut pels cubans com l'apòstol, va ser el creador del partit revolucionari i capdeventer de la guerra de Cuba el 1895. Seguim al món de les lletres, ja que el 28 de gener de 1873 neixia, prop de París, la novel·lista Sidonie Gabrielle Colette. Tot i que va començar el món artístic com a ballarina de Mius i Hall, ben aviat es va convertir en una popular escriptora amb una producció literària espectacular. Esplendor de Papillon, La Vagabunda o Cherie són algunes de les seves moltes obres. Sobretot, aquesta última xerí està traduïda en gairebé tots els idiomes. Que es diu estimat, querido, amado... Com li vulgueu dir, no? Van traduït sempre per estimat, clar. Propicis van ser els astres a l'escriptura per a aquesta data, ja que un altre gran home de lletres, el poeta català Josep Vicenç Foix, neixia al barri de Cerdillà de Barcelona un 28 de gener de l'any 1893. va ser un dels més destacats de les avantguartes literàries del segle XX. Premi d'honor de les lletres catalanes el 1977, de les lletres espanyoles el 1984 i medalla nord de la Generalitat el 1981. Com sempre que tenim algun poeta famós, en llegirem algun vers al final del programa. Molt bé, me'n recordo d'ell perfectament, asseguda a la plaça Major de Sarrià, amb les sabates sempre tan llustrades, un vellet d'allò, més que simpàtic no perquè era molt seriós, però tan pulit, i a mi els vellets que van tan pulits em fan molta gràcia. I en aquell recital tan impactant que van fer ell, el Pere Quart i l'Espriu i altres poetes en el desaparegut Prisse de Barcelona. Això va ser d'impacte, això és cap a l'any 70, i després el Prisse va desaparèixer. Jo parlo ja que sí a les acaballes de la seva vida. I de la poesia passem al cinema perquè el 28 de gener de 1931 neixia a la ciutat de Milà l'actriu italiana Lucia Bosè. Va començar fent de model a les passareles aconseguint ser Miss Itàlia l'any 1947. De ben jove va treballar al teatre i al cinema dirigida pels millors directors, tant italians com espanyols. Pel·lícules seves com París, siempre París, Muerte de un ciclista, El satiricón o crònica de una muerte anunciada, Li han donat renom internacional. Va ser molt famosa també a les revistes del cor. Si sobretot a les revistes del cor per estar casada amb un torero. I per ser mare de Miguel Bosé. I per ser la mare de Miguel Bosé, que no és poc. I per les dues filles, una sobretot model i molt famosa també. Clar que sí. Seguim el món de l'espectacle, ja que el cantautor Carlos Cano neixia a Granada, també el 28 de gener però, de l'any 1946. Pobre noi, morir tan jove. Quina llàstima. Mira que era un cantautor fantàstic, amb una poesia i unes cançons tan boniques. Magnífic. A més, va ser compositor de tangos, rumbes, sambes, boleros, coples, nanes i fins i tot murgues carnavaleres. És un dels autors més versàtils del panorama musical espanyol. I dic que és perquè amb els músics, com ha passat ara amb els demis russos, ells se'n van, però la seva música queda sempre amb nosaltres. Sí, sempre se'n recorda. I dos artistes passem a la política, ja que el 28 de gener de 1955 neixia a París, en el si d'una família húngara, el qui arribaria a ser president de la República Francesa, Nicolas Sarkozy. La mateixa data en què neixia també el sindicalista de la UGT, Candido Méndez, però a Badajoz. Si els deixes deu anys més joves no es queixaran per això. Bé, no i tant si ho senten dirà, mira que bé. El sarcosista més rejuvenit que el Candido Méndez per això. Sí, perquè clar, quan de les persones s'engreixen... i tenen aquestes barbotes i aquestes coses així, que semblen més grans. No hi ha el glamur del sarcosí, la seva vida... Sí, menudet, perquè em porta calces a les sabates per semblar més alt, però bé, mira, no està malament, no? I recordant personatges famosos que ens han deixat, ens ve a la memòria l'escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez, Les seves famoses Canyes i Barro, són també inoblidables. I la Caterdal, i els 4 Ginetes de l'Apocalipsis. S'han fet totes en cinema o en sèrie de televisió. Per tant, un autor popular que moria el 28 de gener de 1928. I el poeta i activista cultural mallorquí Josep Maria Llompart, que va morir el 28 de gener de l'any 1993. I, òbviament, també el nostre record per a Demi Russos, que ens va deixar diumenge passat. Però queden per sempre les seves cançons, com ja hem dit abans. Doncs ara l'escoltarem. No, no. Gràcies per haver-nos acompanyat. una cançó amb una lletra molt, molt variada. No, no, la lletra és maquíssima, el que passa que el que es va quedar clavat a tothom és el triqui-triqui-tri, i aleshores sembla que només ha sigut a l'entrada. Però ell va fer un munt de cançons precieses totes. Bé, de totes maneres era un cantant molt popular i a més a més quedava molt bé, sobretot jo l'he vist a televisió, doncs quedava molt bé amb aquells batones que portava. Els túniques aquells magnífics, no? Doncs passem a radiocultura. Ahir van tornar a anar de passeig pel centre de Barcelona per visitar alguna de les exposicions que es poden veure aquests dies. A la planta baixa del Cercle Artístic de Sant Lluc, al número 42 del carrer Mercaders, molt a prop de la catedral, es pot veure fins al dia 28 de febrer la mostra de dibuixos que porta per títol Mestres Antics, horari de dimarts a dissabtes des de les 5 de la tarda fins a les 8 del vespre. L'exposició presenta obres des dels germans Llimona fins a Joan Miró, que van deixar una petjada important dins la cultura plàstica catalana. Les 23 peces exposades fan visibles aquesta qualitat a través del domini del tras i d'una construcció dels volums que defineix l'estètica moderna. La noesa humana, tant masculina com femenina, és la protagonista d'aquesta mostra. Alguns d'aquests dibuixos van servir de punt de partida per a posteriors escultures d'en Llimona, Clarà i altres artistes que ressona diversos indrets de la ciutat de Barcelona. Enfront del monument a Macià, a la plaça de Catalunya, o al capdamunt de la font que hi ha al plat de Palau, o enfront de l'estadi de Montjuïc. Podem admirar alguna d'aquestes noeses, o marbre o de pedra. I de ser, fins i tot, de ferro forjat. Podem admirar alguna d'aquestes noeses, que al seu dia van escandalitzar alguna persona molt puritana, però van tenir l'aprovació del bisbe, Torres i Baixes, que les va considerar d'una gran bellesa i espiritualitat. Això consta al llibre de Sant Lluc, que hi havia persones que es van anar a queixar el bisbe, i allà hi ha gent que diu... Sí, com el reneixement, posar-li fulles de parra a les parts, a les pobres estàtues. Es van anar a queixar el bisbe dient allà al carrer del Pia hi ha gent que dibuixa amb persones despullades. I el bisbe els va dir escolteu, és la manera de mirar allà on està la malícia. Si Déu ens hagués volgut tant en pèl no hagués permès que se'ns caigués al llarg del temps. I es va recordar la creació del David de Miquel Àngel. O sigui, la Dan anava despullat, no la van fer vestida amb trajo. Bé, doncs, si voleu seguir admirant l'obra de mestres antics d'aquells que rebien grans encàrrecs, perquè això sí, molts treballaven per encàrrecs de senyors impossibles, no?, encàrrecs de llist d'ideologia i compromís. Podeu admirar la galeria Artur Ramon, el número 23 del carrer de la Palla, l'exposició Mestres en petit format. pintures, dibuixos i escultures de Manolo Huguet, Picasso, Rossignol i Ramon Casas, entre d'altres, i diversos apunts que van servir de base per a la construcció d'obres de format més gran. Es pot visitar fins al dia 14 del proper mes de febrer. I recordem també aquesta exposició de Sant Jús, aquesta no cal que us desplaceu al centre de Barcelona perquè la tenim al CIM, al Centre d'Interpretació del Municipi a Can Ginestà. Els relats del 39. Interpretacions plàstiques. Es pot veure fins al 10 de febrer del 2015. El 25 de gener de 1939, les tropes de l'exèrcit de Francisco Franco entraven a Sant Just d'Esvern. Era per a la població la finalització d'una guerra de gairebé 3 anys que van ser per ells inacabables. En motiu dels 75 anys, una exposició ens va fer reviure l'entrada dels nacionals a Sant Just. Eren un total de 15 relats d'alguns dels protagonistes. Ara, el 2015, rendim homenatge a les persones i als fets que es narraren d'aquells dies. Mostrem les obres resultat de la lectura, unes seleccions dels fragments que més han impactat a l'alumnat participant d'experiència plàstica dels cursos dels tallers municipals d'arts plàstiques d'aquí de Sant Just. Molt bé. Bé, si us agrada l'òpera, teniu ocasió de veure en directe, des de la Royal Opera House de Londres i amb pantalla gran, la retransmissió de l'òpera, en quatre actes, Andrea Chanié, demà dijous a les vuit i quart del vespre, al Cinebaix de Sant Feliu. Protagonitzada pel tenor Jonas Kaufmann, amb direcció musical d'Antonio Papas, També es pot veure en altres sales de Barcelona, com el Cines Arenes, el Bosque, el Cinesa... Però jo dic el Cinebaix perquè el tenim més a prop i perquè té unes pantalles magnífiques. La setmana passada vam poder veure el Lago de los Cisnes de Txai Cosqui. amb una retransmissió preciosa en directe des del Teatre Bolxoi de Moscú. Ja que parlem del Cinebaix, recordem que des del proper divendres 30 i fins al dilluns 2 de febrer hi podrem veure la pel·lícula Birdman, d'Alejandro González Iñárritu, guanyadora dels Globos d'Or 2015 al millor guió i el millor actor principal, Michael Keaton. Posem una mica de música. cuando la suerte que es querer fallando y fallar te la arde parao cuando estés bien en la vida sin rumbo y desesperado cuando no tengas ni fe ni hierba de ayer secándose al sol Cuando rajes los tamales buscando ese mar que te haga morfar. En diferencia del mundo, que es sordo y es muro, recién sentirás. Verás que todo es mentira, verás que nada es amor, que al mundo nada le importa. Bé, el tango és preciós i ara ens posaríem aquí a ballar, que jo no el sé gaire però hem de continuar. Us recordarem... Només escoltar-lo ja és una meravella. Bé, us recomanarem una... Una ruta? No, més que una ruta que aneu a la Massana, a les valls del nord andorranes, perquè és un lloc molt interessant. Tota una ruta ja et dic perquè era des d'aquí les valls nord andorranes. No, però no anirem esquiant pas. Espero, espero. Que dius Carles que no haurà? Navarra no, farà vent. però bé, perquè que no ens passi com va passar a Nova York, tant d'espectació i els pobres nanos a casa i tota la gent a casa seva i al final van caure 15 centímetres. El vent era molt fort. Doncs com us dèiem? A veure, que parla el Carles. El de Nova York ja van fer bé, perquè per una banda dius 15-30 centímetres, ja em portaven 20 d'acumulats, o sigui que han sigut gairebé mig metre de neu. D'altra banda el vent era molt fort, superava els 70-80 km per hora. Són temperatures sota zero, amb el vent això es multiplica per molt, o sigui que ja van fer bé de quedar-se a casa. El meu sogre sempre deia que havia viscut una gran teus en Nova York, i deia que si intentaves clavar un clau a les voreres, es trencava. De fred era clau. Doncs hem de pensar que Nova York i Barcelona estan a la mateixa latitud, estan a la mateixa alçada en relació al pol. La petita gran diferència és tenir un mar càlid, com és el Mediterrani, o un mar fred. Carles, ja que has entrat i alguns anem a una casa rural aquest cap de setmana, cosa que ho fem molt de tard en tard, quin cap de setmana farà no a Nova York, sinó aquí a la Catalunya més propera? A Osona, a prop de Vic. Més enllà de Vic. Sí, doncs tindreu bastant bon temps. Aviam, el divendres a la nit la previsió és de pluja a bona part de Catalunya, de nevades al Pirineu i al Prepirineu. Dissabte al matí encara quedarà una miqueta d'inestabilitat i després anirà arreglant el cap de setmana una mica. El que passa és que diumenge torno un altre cop a bufar vent. El vent serà molt fort divendres. Divendres hem d'anar al tendri i posar pedres a les butxaca. Sí, diu que sí, de matinada de dijous a divendres, no? i llavors el diumenge tornaria a fer vent, però faria sol. S'està bé, el que passa és que aquest vent amb temperatures baixes fa massa fred. La sensació és molt forta. Per un costat es pot endur els microbis de la grip, perquè, escolta'm, està bastant estesa. Pensa que tenim l'alcalde i la recidora... Sí, avui no en puc tenir a l'acte perquè estàvem malaltons. Desitgem que es posin bons. que millori el seu estat de salut. Esperem que aquí, a la Massana, no faci aquest mal temps. Doncs ara anem a la Massana. Vinga, qui s'animi a voler esquiar i estigui en forma cap a les valls del nord andorranes. Això. Amb l'arribada de l'hivern molts pensem aprofitar els tres mesos blancs per gaudir de la neu amb totes les seves variants. Esquí, alpí, snowboard, raquetes, motos, buguis, trineus... Si em permets un incís, si teniu una edat molt avançada no us fiqueu en cap vehicle d'aquests, és molt perillós. Ara, si esteu en bona forma... No, però en raquetes vas caminant. Suposo que és perillós perquè no tingui una mica de cuidado. Ja m'agradaria veure't amb un snowboard baixant per la neu aquest cap de setmana. No, jo no, segur que no hi aniria. Bé, un dels paradissos invernals que ens queda més a prop és Andorra. I més concretament les seves valls del nord. La porta d'entrada de les quals, la Massana. A diferència d'altres pobles de la seva mateixa parròquia d'estructura rural més típica, la maçana ha sabut combinar tradició i modernitat i per això pot satisfer les necessitats d'un ventall més ampli de visitants. Recordeu que per més informació podeu consultar la web lamasana.ad i ja trobareu tota la informació. I a més, és una base d'operacions perfecta per gaudir de Vall Nord, perquè fins i tot té una cabina que surt del poble al costat de l'hotel Rullant i permet l'accés directe a les pistes. Un cop a la pista, te'n seus allà i vinga muntanya avall. Això mateix. Un dels atractius de la Massana és l'Església de Saniscle i Santa Victòria del segle XVII. En diversos retaules barrocs, entre ells el major, precedit per la verge dels àngels, una pila baptismal romànica. Una altra és la Farga Rossell, una antiga forja del segle XIX convertida en centre d'interpretació del ferro on destaca el funcionament del seu martinet propulsat per aigua i per als amants dels tebeos la plaça de les fontetes acull el museu del còmic. Amigo! Veus com jo et recomano coses per poder anar-hi? No hi he estat mai en aquest museu del còmic. Quan t'has pres de la casa rural te'n vas allà. Jo tindria molt d'interès en conèixer-li tant que sí. A més, és un museu petitó però que fa exposicions periòdiques d'artistes consegrats de tot el món. Veus? Des de l'Ama Santa es pot accedir a d'altres viles com Pal, Pobla de Passebre, Ordino, Vila de Postal, Sis Pony, balcó de la vall amb el museu Casarull i arinsal d'animada vida nocturna o anyós amb un gran complex esportiu. Li podries dir al teu xicot que ens hi porti i mentre vosaltres esquieu jo em quedo al museu del Còmic. No, jo no esquio, que les meves cames no estan per aguantar això. Vinga, doncs, dècim aniversari de Vallnord. A Vallnord també ho podeu consultar a la web, vallnord.com, que celebra que és a temporada 10 anys innovant en la manera de viure al nord i ho fa amb un descont del 8% en el seu forfeig diari i del 6% en el de temporada, juntament amb d'altres novetats. A Palt, sector familiar, s'ha remodelat la pista de trineus. Veus, això ja està més bé. i el jardí de neu, i es potencia la figura de Pocoyo per ensenyar als petits a esquiar. Això de Pocoyo també m'agrada, veus? Portar els nens amb el Pocoyo. A mi aquest personatge m'encanta, i veig que els nens petitons els hi fa molt bé. I saber d'on va partir el nom. Tu saps d'on va partir el nom? No, no, m'ho vas explicar però no me'n recordo. Sí, el fill d'un dels dibuixants que feia aquest personatge amb un dels seus fills li ensenyaven a resar Jesucito de mi vida eres niño como yo. I ell deia Jesucito de mi vida eres niño poco yo. I aquí va sortir el nom del personatge. Doncs Arinsal s'ha creat un forfei amb una tarifa reduïda de 30 euros per utilitzar els remuntadors que donen accés a aquesta zona. i Arcalis acollirà el 14 de febrer una gran competició de... Com es diu aquest esport? Freeride. Freeride. Però què és el freeride? No sé què és. No, no, sigui carrera lliure. Ah, una competició de carrera lliure. Carrera lliure. Però això es diu, en termes guais, free ride. Sí, free ride, llibertat, ride carrera. Molt bé. Doncs finalment, pel que fa a l'àmbit culinari, podem electar-nos amb el pa cocot. Oi que és bonic, això no? El pa cocot que substitueix el plat per un pa cuinat en una cocota. Bé, doncs ja ho sé. I aquí a la web surten dos restaurants. Sí, però això és fer propaganda. No, no fem propaganda, jo dic que si consulteu la web ho sortiran restaurants, ho sortirà a la borda de l'avi, ho sortirà rodiant i molts més. Però com que tenen anomenada, nosaltres els diem per si teniu una pasta aneu allà i es desmanegueu amb un bon dinar de 25 o 50 euros. No ho sé, no ho sé. Ja fa molts anys que no hi he anat. Jo també. Bé, posem una mica de música. No, no, no, no. A l'estiu, a l'estiu, a l'estiu, a l'estiu, Molt bé, mira, ara vull comentar una cosa que vaig sentir a la ràdio i em va saber greu. Te'n recordes que la setmana passada parlàvem dels escriptors que amb el canvi d'època ja s'havien oblidat i tot això? Doncs entre ells era el José María Péman, que en aquell moment no en sortia en nom. I precisament l'altre dia, amb una emissora de nivell nacional de tota Espanya, feien un programa sobre la Lola Flores. I van comentar que realment el José María Pemán li havia escrit algunes de les cançons. I el comentarista o escriptor de la biografia es va permetre el luxe de dir que José María Pemán hacía versos relamidos. Bueno, en algunes ocasiones sí, sobretot els que feia per encàrrec del règim de Franco, que eren uns versos molt fets per encàrrec i fets a mida molt encaixonats. Però potser també eren versos d'una època, no? Sí, però en general ell no feia versos relamidos, ell tenia una mètrica, ritme, ritme i amida, i tenia una manera d'escriure que quan et diu, hay un bochorno de siesta y apenas se mueve el viento, queda en el aire un lamento como un girón de la fiesta, esto no es relamido. o dintre del divino impaciente, todo el peso y el poder con que se aploma y se agarra en mis breñas de Navarra, mi castillo de Javier. El divino impaciente és que és una obra fantàstica que no s'ha tornat. Ell segueix la mètrica dels clàssics. I a més, ell mateix ho va dir. Va venir diverses vegades a l'Institut del Teatre, quan jo estudiava, a donar conferències. I tenia aquest ritme, tenia aquest ritme melòdic. Per això em va saber molt greu, perquè és una manera molt olímpica de calificar. Pots dir, no m'agrada, saps que jo a vegades he dit, sí, sí, aquest poeta és magnífic, és estupend, però a mi no em sona bé, a mi no em complau. Però això de seguir la mètrica dels clàssics de Calderón, de Garcilaso, als poetes existencialistes dels anys 60, el que passa és que aquests, com que eren més aviat crítics amb el règim de Franco, no estrenaven res la midos, però feien servir també la mètrica de decassíl·laps. Em refereixo, per exemple, al Joan Eduardo Cirlot, que et deia coses com... Però aquests també tenen una mètrica. És una mètrica igual que la dels clàssics. I tant, perquè potser tractaven un altre tema. Sobretot el divino impaciente, a mi em va impactar. I jo de relamido no el trobava. Jo diria que és quan una cosa és refitolera. Refitolera en castellà, carrincló en català. I el Peman, ja dic, salvo en alguns casos, què? Feia unes poesies per encàrrec del règim, que eren molt encartronadetes. La seva obra en general no ho era. Em va sapiguer greu perquè ho va comentar d'una manera molt despectiva. No, i a més és que la política influeix en totes les coses, perquè a Peman li ha passat una mica, els anys 50 i 60, quan jo estudiava a l'institut, era un poeta venerat i admirat, com no era Manuel Machado, i després, amb la democràcia, resulta que Peman i Manuel Machado han estat pràcticament marquins i oblidats, i pel contrari, els que eren abans rebutjats, com l'Orca, Machado... Llavors, no que són fantàstics, i són d'admirar. No només que els dos germans Matxado tenen un estil de poesia molt semblant a la mètrica, que passa que un era d'izquierra i l'altre de dretes, i llavors això va provocar... Desgraciadament el que va produir la nostra guerra civil, que les famílies eren d'un cantor i els altres eren d'un altre. Evidentment que sí, i llavors tots els que eren prohibits en temps de Franco, sigui Blas de Otero, César Vallejo, sigui el poeta que sigui, o siguin passats a ser després valorats, i aquells han quedat al racó. Oblidats tots els altres. O sigui, recorda que la companyia d'Alejandra Ulloa es va fer tips centenars de vegades de representar en flandes se ha puesto el son d'Eduardo Marquina. Ara no hi ha ningú que es recordi de Marquina. No, no, no, res. Posem una mica de música. Strangers in the night, exchanging glances, wondering in the night what were the chances we'd be sharing love before the night was through. Sí, sí, sí. Bé, doncs ara continuem amb coses de salut. El Colàgeno és de la revista del Ministeri, aquella denominada tan llarga, El Ministeri de Sanitat i Serveis Socials a Igualtat. No és tan llarg, és qüestió de recordar-se. És el número 330 de l'any passat 2014, revista que rebem per cert a casa tots els mesos, es diu 60 i més, que s'ha inspirat una mica en el nostre programa, o nosaltres en ell, 60 i més, i aleshores ho llegim en castellà perquè aquesta revista ve de Madrid i així és com està editada en llengua espanyola. GOLÁGENO PARA TODO, és el seu títol i és un article signat per la redacció. Si coordina la redacció, fotos d'arxiu. El col·lágeno es la proteína más representativa en un 60% del peso corporal y un 65% de todas las proteínas corporales. Esta proteína se une formando fibras que constituyen el tejido conjuntivo. se encuentra en todas las estructuras importantes del cuerpo, como los huesos, los tendones y los ligamentos. Desde hace años se ha venido utilizando en cremas para mejorar el aspecto de la piel, pero últimamente se está hablando mucho del colágeno como solución también para mejorar las articulaciones. Principalmente, el colágeno aporta la fuerza y elasticidad a varios órganos del tejido conectivo y se va renovando durante la vida. Así, en los huesos dura hasta un año y en la piel cinco meses. El colágeno es una proteína que puede atraer y captar el agua de nuestro organismo. Las fibras del colágeno forman membranas que cubren órganos como puede ser la pleura, entre otros. Con el paso del tiempo, la formación de colágeno se deteriora, perdiendo grosor y elasticidad. Así se producen los problemas articulares y reumáticos y, por parte de la piel, aumento de la flacidez y formación de arrugas. Es por ello que algunos médicos recomienden el suplemento vía oral de colágeno hidrolizado, aproximadamente 10 gramos diarios. Existen varios tipos de colágeno diferentes. El colágeno tipo 1 es el que se encuentra mayoritariamente en la dermis, huesos y tendones. El colágeno tipo 2 es el que se encuentra en el humor vitreo y sus cartílagos. Existen diferentes fuentes de colágeno para los distintos usos que necesitemos darle. El sintetizado absolutamente en el laboratorio de patente japonesa es en forma polvo. Algunos alimentos, por su propia composición, aportan colágeno. Otros estimulan la formación del mismo en nuestro organismo. Los derivados de la soja ayudan a la producción de colágeno y a proteger el que tenemos. Los alimentos que aportan vitamina C, así como las verduras y los frutos rojos, ricos en omega-3, estimulan la producción de colágeno. Asimismo, los alimentos que aportan azufre son importantes en la producción de colágeno. La indústria farmacèutica ha comercialitzat el col·lagen para tomarlo por vía oral en cápsulas, colágeno hidrolizado líquido, inyectable, en membranas y en cosmético. Algunos alimentos envasados como la gelatina ya incorporan esta proteína. I menjar molta remolatge. També, també. El remolatge va molt bé per portar col·lagem, per millorar-lo, vaja. La formación de colágeno se produce mientras dormimos, siempre que sea un sueño reparador, claro. Es cuando el cuerpo se recupera, y evidentemente se repara, sobre todo en la primera parte del sueño, que es cuando existe la síntesis proteica a partir de los distintos nutrientes y sustancias del organismo. Bien, pues amigos míos, señores que no se escuchen, a dormir mucho y bien y también a prender cosas que portin colagen. Y ahora posarem la sintonia de viatjar per Catalunya. Entrecamps d'oliveres mil·lenàries de l'Esènia. A les portes del Parc Natural dels Ports, l'Esènia esdevé punt d'inflexió entre el mar i els boscos de muntanya. Una pedalada entrecamps ens convida a explorar l'encant d'un entorn poc conegut. Vinga, doncs, cap a les Terres de l'Ebre. és un article de Joan Carles Rueda. El Montsià és una d'aquelles comarques amb doble personalitat, de caràcter mariner per una banda, en paratges com el delta de l'Ebre i paisatges muntanyens que superen els 1.300 metres per un altre. Aquesta característica requereix, però, d'una transició, d'un punt d'inflexió entre un caràcter i l'altre. I és aquí on podem ubicar la sènia. La sènia és molt més que el país del moble. La Sènia és una població marcada per a la història. Conserva un tram de la Via Augusta, construcció que delata l'interès dels romans per aquestes terres, per les oliveres que des de llavors hi conreien i que algunes mil·lenàries són un símbol d'identitat de la població. Passejant pels camps, podrem descobrir històriques construccions de pous. fons, barraques de pestós o pous de calç. Al terme hi ha també els vestigis del camp d'aviació que va ser construït durant la Guerra Civil just després de l'alçament per defensar la república. Del hipòdrom, una esplanada habilitada com a tal per celebrar les curses de cavalls tradicionals des de temps inmemorials i que se celebren durant el mes d'agost per la festa major. Però la sènia també és una de les portes d'entrada, el parc natural dels ports, que poden destacar per la presència de propis de climes més humits i freds i que la seva localització a barrancs com el de Rataula, el barranc de Cidès i el barranc de la Carrasca, tots situats a la zona de les Vallcaneres d'Altes, es dona aquestes característiques diferencials. Un altre punt geogràfic interessant és el Tossal del Rei, punt de confluència administrativa entre València, Aragó i Catalunya, de 1.350 metres d'altitud, i on cada octubre s'organitza una trobada entre els habitants de les tres poblacions veïnes. Vall de Roure, el Matarranya, la Pobla de Vinifassà, Baix Maestrat i la Senya. Tres llocs preciosos de visitar. Jo no veia tant o fa gaire Vall de Roure. Ells li diuen Val de Robles. Hi ha més gent que li diu Val de Robles que Val de Roure. Però és el costum de com diu cadascú en els pobles. La Sènia pot ser un descobriment molt important, un punt geogràfic tranquil tan proper a Sant Carles de la Ràpita com al massís del Port, punt d'inflexió i pont natural entre el mar i la muntanya. Bé, avui hem estat a Andorra, a les Terres de l'Ebre, podeu, el proper dia quedarem a un lloc més a prop. Què et sembla, Piera? El proper dia, si anem a Piera? No, no, ja m'ho vas comentar i em sembla molt bé. Piera està a mitja horeta de Sant Just? Amb cotxe? Si no, trobem caravana. Bé, però amb transport públic? Ja no parlem. Si no trobem caravan, està aquí a Tiro de Piedra, que diuen els castellans. I només per visitar l'Església de Santa Maria i la capella del Sant Crist. I el castell, que es pot visitar tots els primers diumenges de cada mes, és una meravella. I ara què et sembla si parlem de la història de Barcelona a una micona? És d'un llibre que s'acaba de publicar que diu Barcelona ciutat de fàbriques, gelats, joguines, perfums, els productes quotidiants. L'escrit Mercè Tatger i el publica Origins Albertí. Barcelona nostra, la gran encisera. Tots els que hem nascut a Barcelona estem enamorats d'aquesta ciutat amb tot el que té de negatiu, però jo sempre em sento... No, no, la negatiu no té res. Sí, clar que sí, com totes les grans ciutats. Joana, siguem realistes. Clar que té coses negatives, però té coses precioses. L'obvia, si és una cosa negativa, l'obvia, sí, ja està. sempre que es pugui. Mira, ara mateix Barcelona ja no és la gran ciutat fabril que fol durant més de 200 anys, en els que van des de l'arrencada de la indústria manufacturera a finals del segle XVIII fins al tancament de la majoria de fàbriques urbanes al final del segle XX. Durant aquest període, els espais de producció industrial, obredors, tallers, naus, fàbriques, grans conjunts productius, s'estengueren arreu de la ciutat. Primerament, el nucli històric. Després, a bona part de l'Eixample i més enllà, els municipis propers que serien absorbits per Barcelona, de Sants a Horta, passant per Sant Martí i Sant Andreu, fins a constituir un paisatge infinit de xameneies fumejants. Barcelona actuà aleshores com a motor de la indústria catalana i concentrà en el seu territori un complex entremat empresarial. Una autèntica xarxa febril amb múltiples interaccions econòmiques i socials que traspassava amb es creix els límits municipals. poc resta d'aquell panorama industrial que vam poder veure i viure els nostres avis, els nostres pares o, depenent de l'edat, nosaltres mateixos. Sí, sí, perquè al meu carrer, al meu carrer, a Gràcia, hi havia dos o tres fàbriques petites, però hi havia fàbriques, una serradora, una fàbrica de la quia, una fàbrica de mobles i encara una bequeria que hi havia en va quasi tot. Jo vaig néixer al carrer Bat al costat del carrer de l'Espanya industrial i sentíem les sirenes des de casa i vèiem tots els torns de gent, dels obrers que entraven i sortien de la fàbrica cada dia. I el que s'ha salvat fins i tot al barri del Poble Nou, sovint descrit com el Manchester català o el pulmó industrial de Barcelona, no permet una lectura comprensiva del passat febril de Barcelona. Bé, diu que aquest llibre que ha publicat aquesta editorial vol contribuir a la recuperació de part de la memòria industrial de la ciutat. És el resultat d'una recerca documental de llarga durada. Al final del segle XX, un grup d'historiadors, geògrafs, arquitectes i fotògraf van iniciar l'aventura de recollir i documentar les restes del passat febril barceloní, davant una destrucció del patrimoni que semblava no tenir aturador. fruit d'aquesta feina, l'any 2000, es publicar un llibre com a part visible del projecte Ciutat i Fàbrica, al qual s'assomarien diverses iniciatives sorgides d'entitats dels antics barris industrials, com ara Sant Andreu, Sants i especialment el Poble Nou, que completaren les recerques realitzades des de l'àmbit de la història econòmica i industrial. La primera dècada del segle XXI ha estat caracteritzada sense dubte per la lluita a favor del coneixement, la valoració, la reivindicació i la conservació del patrimoni industrial de Barcelona amb el suport de l'Associació, del Museu, de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i nombroses entitats ciutadanes. I recordem les tres xamanelles del Paral·lel, on estava la Canadenca, és un emblema preciós de com era la ciutat fabril de Barcelona. I tant, quan venia el meu marit, venia amb vaixell, que va fer el servei a la Marina, quan veia les tres xamanelles deia, mira, ja som a Barcelona. Clar que sí. Ara parlem de la xocolata. Jo ara ho dic quan arribo amb l'Ave i veig el Walden. Veig el Walden i ara arribem a Sant Just. Parlem de la xocolata. Quan el cacau procedent d'Amèrica arribava a la península ibèrica, el seu preu era de sorbitat i l'elaboració de la xocolata era tan secreta que els primers fabricants van forjar grans fortunes. La xocolata s'introduia a Barcelona durant el segle XVI. Molt probablement, la primera xocolateria de la ciutat fó la que Francesc de Pau la Capella a establir el 1700 a la cantonada de la Rambla amb el carrer de l'Hospital. Al llarg del segle XVIII, la xocolata solia un important prestigi gràcies a les tertúlies i les reunions socials, organitzades gairebé sempre en cases particulars on el beuratge era servit com a beguda exòtica. Bé, continuarem fent lectura d'aquest llibre perquè s'ha de recordar la història i que moltes persones que no ho saben se n'enteri. I recordeu que teniu el Museu de la Xocolata, també busqueu la web, jo l'he visitat diverses vegades i també està molt bé. Bé, és que aquest llibre explica la xocolata, explica tota una sèrie de fàbriques de perfums i de tot, que anirem radiant de quan en quan el seu contingut. Bé, doncs, posarem la sintonia de la poesia. Ja que l'hem citat a l'Efemérides, un dels més destacats poetes de les avantguardes literàries catalanes d'en Josep Vicenç Foix, us diem avui aquests versos. És quan dormo que hi veig clar. És quan plou, que ballo sol, vestit d'algues or i escata. Hi ha un pany de mare rebol i un tros de cel escarlata. Un ocell fa un girabol i treu branques una mata. El casalot del pilata és un amble girassol. És quan plou caballosol vestit d'algues, or i escata. És quan ric que em vegi pic al vassal de sota l'era. Em vesteixo d'home antic i empaixo la mà sobera. I entre Pineda i Garrig planto la meva bandera. Amb una agulla sequera mato el monstre que no dic. És quan ric que em vegi sa pic al vassal de sota l'era. És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça medzina. En perles a cada mà visca el cor d'una petxina, sobre la font del comallà i el jas de la salvatxina, o la lluna que s'afina en morir caren enllà. És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça medzina. El difícil en contra. Ets inoest i visc del propi engany. Sóc i no sóc i palpo inútil borra, miro el florí de l'impossible pany i el nom que et dius damunt la vasta sorra. Per calls perduts i empregones garites cerco el ferrell de les absurdes vites. Com un gegant en terres oblidades clamo combat i et juro un contrincant i en mortes fonts enyorocells i fades on en l'ombra d'home mullpreng del propi encant. En ballventós, entre fòssils i nàcres, em multiplico en dòcils simulacres. Qui de tots dos és carnal? Qui aviva l'altre i no és? On és l'etern present? O flamencès de cap d'arriba, o dolç cremar, desperit i de ment? En els remors de la nit, per les platges adoro el res en múltiples imatges. Bé, i hem arribat al final d'aquest programa d'avui de 60 i més. Doncs moltes gràcies dels vostès per escoltar-nos, el Carles, a tu Joana. I a tu Pere. I bé. Ens tornem a veure dimecres que ve, si Déu vol, no? Si Déu vol. I si voleu escoltar en segona audició aquest programa, estarem amb vosaltres el proper dissabte de 11 a 12. Fins aleshores, a reveure. A reveure. La seguretat... Ara escolta's, ràdio d'Esper, sintonitza's, ràdio d'Esper, la ràdio de Sant Just. 98.1, ràdio d'Esper, 98.1. Ràdio d'Esper, ràdio d'Esper,