Seguretat per a la gent gran, Butlletí local, Collserola i cultura, Via Laietana i Serrallonga, Verdi i La Traviata, Diana de Gales, Lectures verdes i mascotes en vacances

del proper dissabte a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, molt bona nit a tothom, o bé, bon dia, si ens escolteu, en dissabte. Moltes gràcies i a reveure. A reveure. Seixanta i més. Amics oients de Ràdio d'Esvern, torna a ser dimecres i a aquesta hora, puntuals, com sempre, l'equip de Seixanta i més és, amb vosaltres, disposat, com sempre, a menjar-vos l'hora que porta el sopar, si ens escolteu en dimecres, o l'hora que ens porta el vermut, si ho feu en dissabte i si feu el vermut, clar. Avui, com vam comentar la setmana passada, no comptem amb en Joan Maria perquè li han recauixotat un maluc i, de moment, li estan fent uns últims retocs. Però la resta de l'equip, la Lina, la Montse i la Joana, amb la col·laboració imprescindible d'en Carles Hernández, estem en disposició d'iniciar aquest Seixanta i més. Endavant, l'audició. Recordeu que la setmana passada us vam anunciar la xerrada dels Mossos d'Esquadra al Milenari sobre les normes que la gent gran ha de tenir en compte per la seva seguretat enfront dels qui, aprofitant-se de la seva bona fe, l'excés de confiança, o pitjor, de la minusvalidesa de les persones de certa edat, maquinen i passen, en posen en marxa, tot un seguit de trucs per aconseguir uns ingressos sense treballar. La gent Rafa Pilar va fer una detallada exposició de moltes fórmules per defensar-se d'aquesta tropa de malfactors, de lladres, d'estafadors, de les males persones que s'aprofiten de l'excés de confiança, de la bona fe, repeteixo, i de totes les mancances físiques dels nostres grans per aconseguir els seus mals propòsits. Desconfiem dels falsos controladors dels comptadors del gas, de l'electricitat, de l'aigua, del botar, de les ofertes per telèfon, de tot tipus. Sobretot, no obriu la porta mai a qui no conegueu amb tota seguretat, malgrat que us ensenyin credencials que poden semblar correctes o portin l'uniforme de l'empresa, encara que vagin molt ben vestits, tampoc. No us confieu. Tot pot ser fals. No obriu i truqueu a la companyia o els feu tornar a una altra hora. Mentrestant, us assegurareu de si el servei pot ser correcte o no. Davant del dubte més simple, truqueu al 112 1 1 2. Anoteu el número, que també podeu consultar en cas d'accident a la llar o bé per caiguda pròpia o en el cas de la caiguda del company o companya i no el pugueu aixecar de terra. La persona que està al càrrec de la trucada us atendrà i us enviarà el servei adequat en el mínim temps possible. En el cas que el servei sigui correcte i alguna instal·lació necessiti reparació, no pagueu ni un cèntim al moment. L'operari està obligat a fer un pressupost de la repressió i que sigui autoritzada per l'entitat que correspongui. Quan aneu a cobrar la pensió o treure'ls alguns diners que necessiteu, si pot ser, no ho feu pel queixer i si és necessari, tanqueu la porta amb pastell. Val més que aneu al tabulell i que us acompanyin. Desconfieu de les persones massa servicials que polulen entorn de l'entitat bancària perquè possiblement espien a qui vol i va sol i s'ofereixen a portar paquets o travessar el carrer a les persones grans. Consell ferm i repetit una i altra vegada a tot el llarg de la xerrada del Rafa. Desconfiança. Desconfiança. Desconfiança. És trist però com diuen els nostres joves és el que oi? I una altra acció. No dubteu en donar una forta empenta a tota aquella persona normalment una noia maca i jove que s'acosti a vosaltres fent-vos manyacs o carícies. Oh, que abuelita o que abuelito més simpàtic o més maco. És el grup que els Mossos tenen catalogat amb el nom de les amoroses. El primer arrumaco i perdó per la parauleta ja t'han pres rellotge, cadena, polseres i tot allò que tinguin més en la mà. I teniu en compte que ara tornen a fer voltes per Sant Just aquest grup d'amoroses. No us espanteu, no cal viure en por, però sí amb molta desconfiança. I a la més mínima sospita, truqueu als Mossos que ells sempre estan, per poc que sigui possible, per evitar qualsevol malifeta. afín Fins demà! Informació del nostre butlletí municipal. El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals i nuls diversos articles de la llei foral de Guipuscoa que regula l'impost municipal sobre l'increment del valor del terreny de naturalesa urbana, únicament amb la mesura que somet a tributació situacions inexistents d'increment de valor. La coneguda com plusvàlua municipal és un tribut directe que es cobra quan es realitza la transmissió d'una propietat urbana, ja sigui per herència legal, donació, transmissió, compra-venta o permuta, i grava l'increment del valor dels terrenys que s'ha produït amb el temps. En casos de pèrdues de valors, les persones afectades poden adreçar-se a l'organisme de gestió tributària de Sant Just d'Esbert. El 2016, la Biblioteca Joan Margarit s'ha mantingut com a centre cultural de proximitat, com ho demostren les xifres del balanç de l'any. Un 46% de la població de Sant Just és usuària de la biblioteca. El 2016 han visitat 36.520 persones i s'han realitzat gairebé 40.000 préstecs, ara també de llibres electrònics a través de la plataforma eBiblio. El moment de la lectura El fons de la Biblioteca actualitza constantment. El 2016 es va incorporar 1.900 nous títols. La lectura també incentiva amb propostes com els clubs de lectura o les hores del conte i el 2016 s'ha engegat un nou club de lectura en anglès i s'han realitzat 16 hores de contes amb 1.124 persones assistents. Així mateix treballa per consolidar-se com un espai de suport a l'aprenentatge. Aquest any s'han fet 19 visites escolars amb 402 infants participants. També s'ha ofert el servei d'aula d'estudi en horaris especials nocturns i de cap de setmana els mesos de gener, maig i juny, sumant 3.264 persones usuàries. Amb l'objectiu de facilitar la mobilitat a les persones en situació d'atur en procés de cercar de feina l'Autoritat de Transport Metropolità ha establert una reducció del preu de la T-Més per a aquest col·lectiu que ha fixat en 9,95 euros independentment de les zones la qual cosa suposa una bonificació de més del 80%. A Sant Just d'Esbert hi ha 543 persones aturades segons dades de l'Observatori Comarcal del Valls i Obregat en el mes de febrer que poden beneficiar-se d'aquest ajut. Informació de Collserola Informació del Parc Natural de la Serra de Collserola El maig, 13, Esquirol, que va perdre l'agla ajuda a Sikurus a trobar l'amagatall dels seus rebost En aquest taller coneixem algunes estratègies per saber orientar-nos quan caminem per la natura I continua Continua, continua El maig també, al Parc de Vallvidrera un parc dins d'un parc reconegut pels voltants del Centre d'Informació que ens desverilarà un patrimoni lligat als usos passats i presents de Collserola Activitat gratuïta Divendres, 26 de maig al Centre d'Informació Sessió familiar de descoberta dels micromamífers que habiten a Collserola Ratolins, mosseranyes i talpons Un taller Una xerrada divulgativa i una passejada pel bosc Dins del programa de celebració del Dia Europeu dels Parcs Serà càrrec del Fons Raspall Tècnic del Parc Després també tenim les jornades a la vinya i el vi a Collserola Del Tarrós a l'Ampolla Això serà el diumenge, dia 28 de maig a Can Collcea em penso que diu Collcea, potser? Sí, Can Coll Sí Matí d'activitats que ens permetrà descobrir i gaudir dels colors olors i sabors de la finca de Can Coll Podrem passejar per la vinya Escoltar poesia Menjar pa amb vi i sucre Embotellar el vi Que bo! Embotellar el vi de l'anyada 2014 i acabar amb un tas de vi Amarcar de dins de la villa edició d'aquestes jornades organitzades conjuntament pel nou Ajuntament del Parc Podeu consultar el programa complet a www.naturalcollserola.net Bé, els usuaris ja saben que tot això va tot en minúscula i tot seguit Això mateix Molt bé Els que saben d'acabar Això Us recordem per si us ve de gust que per delícia dels amants de l'art de la pintura la cadena de cinema Cinesa proposa la contemplació d'obres mestres de la pintura procedents dels més diversos museus del món agrupats per temes Durant aquest mes de maig es poden visionar joies de l'impressionisme americà sota el nom El jardí de l'artista Una història estretament lligada a l'amor pels jardins i el desig de preservar la natura en una nació cada cop més urbana i cosmopolita Per més informació d'horaris i sessions podeu consultar a facebook.com exhibicionen crinis bueno ho deletrejaré perquè ho pugueu prendre amb més cura aviam facebook.com normal i llavors e x h i b alta i t i o n o n s c r e e n e s punt doncs hi ha més adreces electròniques però crec que amb aquesta ja hi ha prou per informar-vos i després de tota aquesta informació dels entorns de l'art el cine és molt és molt maco jo he vist una sessió de l'anterior del Miquel Àngelo i ha sigut fantàstic o sigui que si voleu és una sessió de cine però en quadres en quadres sí sí no no sí molt curiós molt curiós i ho he vist des de Milà a Nabucco ah sí sí jo he vist moltes sí sí sí jo de les va haver una temporada que anava gairebé dos cops al mes sí sí bueno no té la festuositat però és el primer és el primer de pla de totes maneres potser ves amb més detall veus amb més detall que si estàs en segon quin lloc a l'Eliceu exacte potser sí que no està bé les senyores que estan parlant d'aquesta cosa cultural tu si veus un partit bo de futbol per la tele veus més detalls que si estàs en segon que no que si no estàs en camp aquí està aquí està per bé que estiguis en un bon lloc clar clar perquè si no al teu cantó si hi ha alguna no arribes no arribes jugada important a vegades la perds molt bé doncs ara toca la història de Barcelona que anem seguint perquè mira em va interessant i a vosaltres suposo que també sempre va bé saber una mica de la nostra ciutat encara que per nosaltres el poble però per la nostra ciutat com ciutat el Cap i Casal és Barcelona aquí tenim un passatge d'aquest que diu destruir per construir i aleshores ens explica la història de la via a la lletana ah clar ara la volen tornar a destruir que en dius ara? avui tant ja estan fent maquetes i coses però la part de baix o la part de dalt? de la part de baix tocant el però si és bastant ampla sí bueno des de la comissaria cap avall la plaça Antonio López i tot allò avui ho he sentit de la televisió aquesta no la sabia i aquí el llibre encara no ho diu això no com a centatge ja m'explica en el cicle XX s'estrenaria Barcelona amb una nova gran innovació urbanística havia endreçat el creixement de la ciutat de cara a la muntanya ara era necessari abordar una altra decisió importantment estratègica diu aquest projecte va consistir en unir l'Eixample i la Barcelona tradicional amb el port punt transcendent des d'un punt de vista econòmic per la vida de la ciutat la burguesia amb negocis al port ho reclamava i l'Ajuntament va començar a moure fils per trobar un pressupost necessari i en 1901 va començar el consistori i va decidir que sí que faria una aliança econòmica amb el banco hispano-colonial i van començar les obres d'aquesta via leietana i l'obra es veu que va ser tan interessant que inclús van venir Alfonso XIII aquest es desplaçaria al març de 1908 per assistir al començament d'aquestes obres diu i tot que van fer caure fixeu-se bé 270 edificis el consistori no havia pensat en un pla alternatiu per a les famílies desallotjades que van ser més de 10.000 persones els veïns del barri es van quedar al carrer pràcticament sense res d'un dia per l'altre això va crear un aire de desolació a la ciutat i va causar protestes però no es van organitzar gaire i com ja havia passat amb l'Eixample la construcció del carrer es va aprofitar per resoldre moltes de les mancances de la zona com era el cas del clavegaram que això quan fan un canvi els canvis a tothom a tothom molesten jo recordo i suposo que vosaltres també quan els que som grans ja ho vam veure aquí que deuen el rentapeus la placeta aquesta que hi ha davant de l'Ajuntament allà era un jardí amb aquella mica de turó i les protestes que van haver-hi que si no sé què que si no sé quantes doncs tu saps la frescor que té la gent que es queda allà dintre de la placeta en el rentapeus que li es diu això amb petites endòcis imagina't i aleshores diu esclar per no llegir tot el lío diu que esclar moltes de les edificis que hi havia potser hi havia alguns que eren interessants com per exemple el convent de Sant Joan de Jerusalén que aquest se'n va anar en el qual en aquest convent estava la tomba de Pau Clarís no? però van bé uns altres que sí que van els van poder conservar i van treure pedra per pedra que es van portar a un altre lloc per tot una muntada diu que aquests diu per exemple diu així les dependències dels gremis de Caldeders i de Sabaters es van reconstruir a la plaça de Felip Neri i a la casa clariana de Padallàs aquesta es va traslladar a la plaça del Rei i van fer van aprofitar la vinentesa per restaurar aquest conjunt monumental la via a la via laietana es van construir els edificis de les principals corporacions empresarials catalanes transponent d'aquesta manera a les necessitats de negoci que tenia tota la burguesia instal·lada a l'Eixamble alguns d'aquests nous centres de poder i riquesça van ser Foment del Treball Nacional construït entre el 34 i el 36 la Caixa de Pensions ah clar aquesta ho dic que ara diu que la tenen que tocar una mica més avall una mica més avall obra d'Enric Senyer i un estil de tenir l'estil neogòtic que va ser molt bonic i edificar l'edifici de l'arrendatària de tabacs de francès guardià i vial que avui és on està Isenda i la casa de Lluís Guarro un edifici projectat per Puig i Cadafalt a 1922 per al propietari de la fàbrica del paper Guarro us et recordeu que el paper Guarro teníem aquí el senyor sí els Guarro havien vingut a l'escola Núria ells tenien aquí el que tenien era una una fàbrica de teixits i de paper també no de paper no tinc notícia però devien ser realment perquè jo l'havia fet classe amb un dels molt macos i les noies el Marçal sí el Marçal havíem anat 20 hores a fer anglès se necessitaven ganes bueno éramos más jóvenes i jo estava en mi casa jo tenia que baixar jo me'n recordo una vegada trepitjar neu per anar a classe perquè bueno aquí sabemos quién es una gran estudiosa no? bueno algun altre dia us diré més coses de Barcelona i ara ens n'anem aquells esperits que populen que també que populen per les grandes ciudades per les grandes ciudades i aquí és un esperit alier de Serrallonga home Serrallonga diu Joan Sali Ferrer alias Serrallonga ha estat sens dubte el bandoler més famós de la història de Catalunya segur la simpatia que despertava la seva resistència política al centralisme han contribuït a forjar al seu voltant una llegenda de noble romàntic i justicier de Robin Hood a la catalana que poc té a veure amb el que era la realitat no? i tant que no diu i en aquesta llegenda és un poca vergonya i en aquesta llegenda però això passa sempre no? ah sí mira no sé per què les persones així una mica sortides de madre tenen moltíssims adectes un bon vivant o un vivido era de tot de tot una mica el que podia però pobret ja veureu ja veureu que us sembla que uns dies abans de ser detingut Serra Llonga estava una mica deprimit i el que va fer va s'invocar els esperits dels seus avantpassats i deia nobles ascendents meus veieu-me aquí davant del vostre tribunal sortiu dels vostres sepulcres embolcallats amb els vostres fúnebres sudaris per llançar sobre el meu cap un anatema si és que he estat indigna del nom que tots habeu portat amb glòria sortiu sí un a un tots alhora per acusar-me aquí us espera tranquil de consciència d'un Joan de Serra Llonga això és un poema de Joan de Serra Llonga del Víctor Balaguer i que posa en noms d'aquest això diu invocar els morts i demanar judicis sobre els actes terrenals comporta un cert riscos i efectivament a partir d'aquell dia l'espectre del pare del bandoler que no devia sentir-se gaire satisfet amb la vida que duia el seu fill es dedicar a assajar-lo des de l'altre món allà on dirigísen les passes o la mirada don Joan no veia sinó l'ombra sinestra del seu progenitor i així que tancava els ulls intentant agafar el son se li presentava el fantasma tot embolcallat d'una llum sobrenatural i amb veu cavernosa i esguinçada el turmentava el turmentava en mil i un de retrets el 31 d'octubre de 1633 serrallonga fou detingut pels soldats del virrei el bandoler va posar resistència i es va batre ferotjament però quan ja pensava que la sort li somreia en un racó de la sala on tenia lloc la batusa va distingir de cop i volta la figura espectral del seu pare que observava amb mirada furibunda aquesta distracció va ser suficient per fer-li perdre el control de la situació i els soldats el van reduir ràpidament l'endemà el van dur a Barcelona per interrogar-lo i jutjar-lo i diuen que fins i tot quan el tormentaven per treure-li els noms dels seus seqüessos se li va presentar la sinestra fantasma i aquest és el motiu que cantés de ple i els traïs a tots se'l va condemnar a ser assotat desorellat degullat i esquarterat i quan el portaven sí, sí i a més això van portar a terme això de desorellat és que li van tallar les orelles i quan el portaven a justiciar a cada cantonada del Boirevall que Boirevall volia dir la gent que anava era al carrer Boire i els portaven per aquell carrer que vol dir res una situació molt per la justiciar sí els ulls ja apagats de Joan de Serrallonga veien encara l'espectre ara triomfal del pare assenyalant-lo i amb un dit acusant-lo no passeu per aquí no sigui casca després que ens expliques aquestes coses no sé si si anem molt molt directes a fer el sopar després veiem el dilluns al vespre veiem nit i dia amb la Clara i amb aquelles coses que surten escolta'm un queda completament vacunat posa una mica de música a fer el sopar a fer el sopar per gaudir avui podrem gaudir amb el brindis de l'òpera La Traviata de Giuseppe Verdi inspirada en l'obra La dama de les camèlies d'Alexander Dumas Giuseppe Fortunino Francesco Verdi va néixer a Roncole a Itàlia en una llar força senzilla una casa d'apostes d'apostes de canviar els cavalls no d'apostes claro eh els seus pares es van donar es van donar a compte que el nen era molt petit i la seva inclinació musical molt gran i li van comprar una espineta un clavicordi petit d'una sola corda per cada to més tard va estudiar amb l'organista del seu poble a qui a vegades substituïa passat el temps es va traslladar a Busseto i per l'orquestra d'aquesta ciutat va composar diverses obres i finalment una sinfonia quan solament tenia 15 anys va marxar a Milà per a completar estudis però no va ser admès a l'acadèmia per la seva joventut però va decidir estudiar pel seu compte 5 anys més tard estrenava Oberto amb gran èxit però la consegració definitiva com a compositor d'òperes va ser el Nabucono de Sort i el cor d'esclaus de l'obra va ser l'himne dels italians en la guerra per a la seva alliberació del domini austríac també va significar la seva indiscutible posició a l'escala de Milà la llista de les seves òperes és immensa unes amb més èxit i d'altres no tant però qui no coneix almenys de nom Hernani Rigoletto Il Trovatore o La Traviata i arriba als 50 anys amb un valo in mascare i la força del destino ple d'èxits i benestar econòmic però no els trobava satisfet i després de 13 anys de tranquil·litat sense composar va fer un viatge al Caire i va composar a Ida amb una gran riquesa orquestral i colorit harmònic que es va repetir en el rèquim composat en memòria de Manzoni als 80 anys va estrenant la seva última òpera Falstaff però encara va composar algunes obres sacres que van ser estrenades a París l'any 1898 llarga i profitosa vida musical del gran Giuseppe Verdi escoltem de l'Òpera La Traviata el seu brindis de l' Gun de l'Äpe Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Diana Frances Spencer, princesa de Gales. Diana de Gales va néixer l'1 de juny de juliol de l'any 1961 en Althorm Hall, comptat de Northampton, tercera filla del matrimoni d'Edward John Spencer i Frances Ruth Burke, amb dos familiars llunyans de la reina Isabel II. quan tenia 8 anys va patir la mare va ser la mare va abandonar la mare va abandonar la família i la mare va abandonar la família i la va posar al pare una demanda de divorci, cosa que va ser una benverdadera desgràcia per Lord Spencer i els quatre fills del matrimoni que van quedar sota la tutela del pare. Aquell mateix any, aquell mateix any, 1969, Diana es va veure obligada a assistir a la nova boda de la seva mare amb Peter Sean Kild, episodicament que va influir de manera absolutament negativa en la seva vida i que la va portar anys més tard a no acceptar el seu propi divorci i divorci i divorci i divorci que va ser impulsat per la pròpia Isabel II. Cinc anys més tard, el pare de Diana es va casar amb Rainer Carlen, filla de la novel·lista Barbara Carlen. Aquest matrimoni no va ser en absolut del grat de la noieta. i el seu germà petit Charlie, que van estar sempre molt units. Van ser educats, des de ben petits, en un internat lluny dels pares i sotmesos a les rígides regles de l'ensenyament anglès. Més tard, Diana va ser internada en el elitista col·legi de Wast Hall, al comtat de Kent, on no va poder acoplar-se a les normes del col·legi i el seu rendiment escolar va quedar un tan justet, ja que sempre aprovava amb més pena que glòria. Diana va ser una nena tímida i encantadora, i d'adolescent una mica reservada i distant. El pare, amb la finalitat que superés els seus petits traumes, la va enviar a un col·legi de Suïssa, on va aprendre francès. Quan va acabar aquells estudis, inicia la primera feina, un jardí d'infància, en el barri Londinenc de Chelsea, on treballa molt a gust, perquè li encanten els nens en un món descobert. va haver d'anar a fer de cangur una temporada a casa d'uns amics de la família. En aquest jardí d'infància, la van trobar els fotògrafs quan es feia públic el seu compromís amb el príncep Carles, amb qui es coneixien des de ben petits, ja que el pare de Diana treballava en l'acord al servei de la reina Isabel. Ella va estar convidada a la residència d'estiu, Valmoral, de la família Reial, al setembre de 1980. Carles tenia 12 anys més que ella, i va quedar impressionat per la bellesa natural d'aquella noia de 18 anys. L'idili de la parella va ser rapidíssim, i el 24 de febrer de 1981 es van comprometre oficialment. Aquella rapidesa va fer sospitar a molts analistes polítics i a la premsa que més que amor hi havia interessos d'estat per part d'en Carles, ja que no s'entenia aquell, podríem dir, fletxazo amb la Diana, quan era públic i notori, l'ardent relació que mantenia amb la Camilla Parker Bowles, ja des de principis dels anys 80. 70 vull dir. Ja feia molts anys que andaven enredaos. 80. Durant molts anys es va especular amb el paper que la reina Isabel havia tingut en aquest entramat sentimental. L'hereu de la corona es feia gran, i la seva mare li havia demanat moltes vegades que es prengués la vida d'una manera més formal. D'entre les candidats de la classe noble que va presentar el seu fill, aquest va escollir sense dubte a la vella i jove Diana Spencer. Els britànics, la jove, els va caure molt bé pel seu aire innocent, i que a més a més treballava en un jardí d'infància, una noia rosa, en figura de model, guapa, moderna i distingida, ara que en realitat, a causa de la seva joventut i de la seva timidesa, era indiscutible que no sabia allò que li venia a sobre. Van passar els anys, i les circumstàncies van ser absolutament diferents. Molt temps després, en una entrevista que li van fer a la BBC, famosa entrevista que va donar la volta al món, ella va confessar Jo em vaig casar molt enamorada, però el meu marit, el matrimoni va ser solament una pura qüestió d'estat. Carles i Diana es van casar el 29 de juliol de 1981, a la Catedral de Sant Pau de Londres. El món, durant tota la cerimònia, va semblar que esperava, ja que la televisió la va transmetre a nivell mundial. Un conte de fades de l'època moderna s'havia fet realitat. Ella portava un vestit de tall romàntic de la dissenyadora Elisabet Emmanuel, que a nosaltres, personalment, ens va semblar massa romàntic, massa roba, massa voltants, volants, volants, molts volants, massa tot. Ell, vestit de l'uniforme militar i amb tot el que comporta un uniforme militar de príncep. Després de la cerimònia, els nuvis van pujar amb una carrossa descoberta, sent aclamats per gairebé més de dos milions de persones que els esperaven als carrers del recorregut, que va des de l'iglesia de Sant Pol al Palau de Buckingham. Van ser convidats solament uns 1.200 comensals. Solament. Però en aquesta era, al principi, feliç d'un matrimoni que va trigar molt poc a fer aigües. Diana va ser mare per dues vegades i, degut al seu gran amor per les criatures, va gaudir moltíssim de la seva maternitat, la qual, a vegades, no podia atendre-la com ella hagués volgut per les seves obligacions d'esposa de l'hereu de la corona, obligacions que ella no va suportar massa bé amb el desgast manifest de la seva sogra, la reina Isabel II. Per altra banda, les relacions amb la premsa no van ser gaire agradables, perquè sempre van buscar el costat obscur de Diana, en moltes ocasions fomentant notícies difícils de confirmar. El matrimoni solament semblava feliç en les fotos oficials, on apareixíem com la parella ideal, uns pares joves i atractius amb uns nens preciosos que enamoraven els lectors en les revistes o els espectadors a través de la pantalla del televisor. De totes les incidències de la vida, de la curta vida d'aquesta princesa, que en principi semblava destinada a ser la protagonista d'un conte de fades, no cal que parlem amb detall, ja que els mitjans de comunicació ens van tenir informats fil per randa. Aviat es va saber de la infidelitat constant d'en Carlos amb la Camila, des d'abans del matrimoni, de les posteriors aventures de la Diana com a venjança per la seva infidelitat. I finalment arribem al moment, l'any 1995, en la famosa entrevista del periodista Gilbert amb la Diana, a la BBC amb la Diana, com a resposta a una altra entrevista feta anterior pel seu marit en el que reconeixia el seu adulteri i que va deixar ben clar els britànics a qui era el dolent de la pel·lícula. Ella va declarar que en el seu matrimoni sempre havien estat tres. Sí, sí, tres, tres, clar. I moltes més consideracions que va explicar. I moltes més consideracions com aquella família política havia estat amb ella. Cruel i insensible. I que mai no l'havien... No s'havia molestat, la família. La família. A fer-li costat en les seves depressions, limitant-se a dir que estava boja. Perquè havia tingut diferents intents de suïcidi. Ja. Per les seves depressions. Era una noia feble. Sí. Dintre del que és la comuna. Oh, clar, i que haguessis d'aguantar tot el descaro del marit. Ja m'explicaràs. La princesa va assegurar al periodista Gilbey que mai no havia estat partidària de la separació ni tampoc del divorci pel bé dels seus fills. I aquí, qui va parlar va ser la reina Isabel. Fins aquí hem arribat. Estic tipa de les trifulgues d'aquesta parella. Es va publicar un comunicat clar i contundent. Després de considerar l'actual situació, la reina ha remès una carta al príncep i la princesa expressant-los que, en la seva opinió, és aconsellable un imminent divorci. Ho veiem detalls tan econòmics com d'altra mena. Ella seguia gaudint del títol de princesa de Gales per ser la mare del príncep hereu Guillem. Resumint, el dia 28 d'agost de 1996, Carles i Diana de Gales tornaven a ser solters. La premsa rosa, per sempre més, la va tenir sota l'atenció dels seus teleobjectius, tant que el seu fill Guillem li va recomanar que marxés del país si realment no podia suportar la pressió. Van passar els mesos, ella es va dedicar a missions qualitatives, accions contra la sida, contra les mines antipersones i de moltes altres accions culturals. I també va ser, va reanudar la seva vida social i va trobar, i va retrobar a Dolly al Fayet, a qui havia conegut 10 anys abans en un partit d'Apolo que aquest va jugar contra el príncep Carles. Aquest encontre va tenir lloc amb motiu de la invitació que el pare de Dodi, el propietari dels magatzems Harrods, Mohammed Al Fayet, va fer-li a la princesa i els seus fills per una estada en un castell de Saint-Tropez i després un creuer per la riviera francesa. Durant els 10 dies que la princesa va navegar per aigües del Mediterrani va redescobrir a Dodi a qui el seu pare li havia encomanat que li fes d'anfitrió. Va ser un enamorament mutu, més assossegat i més profund d'un cavaller de 41 anys i d'una dama de 36. I va saltar la xispa una relació que va finir contra una columna del pont de l'Alma de París un 31 d'agost de 1997 amb un terrible accident fugint dels fotògrafs. Potser una de les notes que millor reflecteix la trajectòria de la vida de Diana de Gales va ser aquesta. Va néixer Lady es va convertir en princesa i va morir com una llegenda. Que el proper 31 d'agost d'aquest any farà 20 anys de la mort d'aquesta princesa estimada i odiada a parts iguals però que mai l'oblidarà aquell que va conèixer la seva història. Déu-n'hi-do com passen els anys. I tant, i tant. 20 anys. 20 anys. Senyora. Bé, posem una mica de música. Música Start spreading the news. to my donkey over here above here Bé, New York, New York, està molt bé i qui no estaria ara a New York, New York? però mira, per compensar-ho que ens parli de salut la Montse. He trobat un article que fa gràcia perquè després dels anys que és de New York, New York, no. No, es veu que la humanitat no hi ha manera que canviï, sempre cau en les mateixes trampes. Diu, lectures de verds, verdes, o sigui, verdes. Verdes com? Com? Verdes com verd com la naturalitat. No verd de picant, no. A més de voler salvar el planeta, és important saber com fer-ho i això és el que ens expliquen alguns llibres. Ara que estem immersos en un ajust de l'economia global que està molt a prop, ara que sembla que quasi tot el que ens rodeja necessita renovar-se o reorientar-se, pot ser un bon moment per plantejar-se el canvi personal. Hi ha molts camins i algunes obres recomanades que les descriuen. Es tracta d'una selecció d'alguns llibres que han ajudat a canviar el que escriu aquest text i que presenta amb ànim d'ajudar a regenerar altres apassionants trobades. Per suposat, hi ha tanta creació escrita que això és sol una selecció personal. Des d'aquí et desitjo feliç i combativa les lectures mentre somies en un món millor per a tothom. Amb els ulls ben oberts de George Richman edicions Baile del Sol. L'autor ens porta a un viatge per als somits reals dolguts anhelats i possibles per animar-nos a obrir els ulls i emocionar-nos amb els reptes que tenim davant i publicacions radicals com el de Jim Merkel Fundació Terra Jim deixa de vendre material militar quan es va donar compte que Exxon Valdés matava les costes i la vida d'Alaska. Llavors es va posar a mesurar l'impacte ecològic dels seus actes i després de viure 13 anys fent el menor d'any possible al planeta va començar a escriure un llibre per als activistes de totes edat credo i condicions i amb ell proposa un canvi radical per recuperar els valors i per demostrar lo simple i lo bonic que es pot fer per les accions per construir un planeta sense perdedors el manual per al decreixement de la insostenibilitat llibres que són per exemple de José Manuel Jiménez Ediral Pamela l'energia del sol amb aquest llibre fruit de 12 anys d'estudi d'un treball de l'autor amb un acte d'amor pedagògic 23 muntatges simples i també laboriosos per unir-se des del bricolage hasta aquest viatge còsmic energètic de fotons que ens converteixen en llum i de la casa cuna de Michelle Borger i William McDonnell editorial McGraw-Hill tot el que els humans fem amb els nutrients biològics i tècnics que surten de la cuna terra per tornar a ella amb un alt valor els autors han realitzat des de moquetes fins a edificis demostrant així que les coses poden ser matèria prima d'alguna una vegada finalitzada la vida útil ah molt bé em van pel dia del llibre ha estat molt bé perquè no tot ha de ser novel·la i fantasia de dures verdes en relació a la natura ara que és una idea molt sui generis perquè el senyor Trump ha tornat a donar permís a foradar a Alaska o sigui que l'Obama la senyora Obama que havia fet allò de la diesta pels crios perquè no tot això fora que posin tot el sucre que vulguin i tot això no li interessa armament vendre armament i he dit moltes tonteries sí bastant però mira noi és l'amo del món o sigui posa una mica de música que ens anirem amb el temps bona cara a tu no hi havia ni mal que fien anys dur nosaltres no podem canviar res podríem ajudar però no podem canviar home clar si fem una miqueta tots doncs mira potser comença per no tirar papers a terra això això ja és important posa una mica de música Carles sisplau Bé en pocs dies hem gaudit de diverses jornades de festa que molts dels nostres oients han aprofitat per fer unes merescudes minivacances però i qui té mascotes a casa i va a un hotel què? cal dir que no són molts d'aquests establiments els que tenen lloc o disposició per atendre clients amb mascotes també pensem que potser molts dels nostres oients tenen un apartament o van a casa de la família però els que no gaudeixen d'aquesta facilitat es pregunten amb qui deixo la meva mascota bé doncs quan ens hem de separar d'un animal de companyia durant uns dies surteix un dubte amb qui deixar-lo ha de ser algú que gaudeixi tant de la confiança de l'amo com la de l'animal ja que tots dos han d'estar tranquils si no podem deixar-lo amb una persona amiga o un familiar les alternatives habituals són una residència i un cuidador quin és el millor les dues són bones opcions però són diferents i ara que aviat també tornarem a tenir un cap de setmana llarg doncs aviam què ens diu aquest reportatge del Llorenç Sarraïma que és veterinari agafem si agafem una bona residència ha de tenir d'alguna manera imprescindible unes gàbies i un espai d'esbarjo nets i ben condicionats personal especialitzat i atent amb la cura dels animals i un servei veterinari les 24 hores ja sigui propi o contractat amb una clínica externa és freqüent que estiguin a les zones perifèriques de les ciutats els cuidadors d'animals són persones amants dels mitjitos que s'ofereixen per cuidar-los a casa seva lògicament ofereixen una atenció més personalitzada i una estada més semblant a la de la pròpia llar de l'animal no acostumen a tenir més d'un gat o un gos cada vegada és freqüent que estiguin dins del nucli urbà i coneixin algun veterinari proper al qual acudir en cas necessari però on els podem trobar? Hi ha llocs web que agrupen dades de contacte de diferents cuidadors Montse facilitem facilitem trobar algú pròxim que es pugui quedar amb la nostra mascota durant uns dies una recerca amb les paraules clau cuidadors de gossos gats i rosegadors ocells ocells etcètera etcètera ens donarà diversos resultats com sempre passa a la xarxa alguns d'aquests llocs són molt bons i en una situació detallada i referències de cada persona de la qual ofereixen les dades altres llocs en canvi tot no és igual segueix altres llocs són menys fiables són menys fiables ara tu Lina per tant és important contrastar sempre la informació que contenen però un cop trobat algú que ho faci bé els cuidadors són una bona opció que genera confiança tant a l'amo com a l'animal o sigui que si trobem una persona que s'encarregui d'ells potser és preferible aportar-la a una residència que és més home no podem dir impersonal perquè són animals però vale no és tan fred tan fred jo podria fer propaganda però no ho faig no què? que et voldries quedar amb un animalet? no, no la Cristina se'n cuida ho fa ah ho fa molt bé molt bé molt bé perquè és una jo per mi que té com un cert té com un do té com un do la Cristina té un do per als gossos sí perquè es condueix oh sí bueno jo me'n recordo el bu que és gos no, no però tots perquè el bu era un gos oh que guapo que era era el gos més educat de sa just més educat més guapo més carinyós sí més carinyós jo me'n recordo que venia de seguida feia unes unes carícies i que a vegades l'havia de dir prou la veterinària és molt amiga d'ella i aleshores va veure això i a vegades diu escolta és que es necessita amb persones això també li va bé per fer una mica d'increment del pecunio però a banda li satisfà sí ella està molt contenta perquè és que disfruta molt amb el gos que tingui però a més a més l'educa i després l'orienta al propietari de com s'ha de portar amb el gos si el té dos o tres dies ja ho veu diu però és que això hauria de fer això clar no no bé fins la propera setmana el dimecres molt bona nit encara que encara hi ha llum de dia i si és en dissabte molt bon dia senyores senyors a tots moltes gràcies per haver-nos escoltat i fins la propera adeu-siau guapos adeu-siau Bona tarda