Seguretat viària, mosquit tigre, Sant Pau modernista, fantasmes del Portal Nou, Sisi i Delibes, i el metà de les vaques

60 i més. Molt bon capvespre, amics oients de Ràdio d'Esvern. 60 i més, l'audició dels dimecres és de nou amb vosaltres per oferir-vos una hora d'entreteniments, música, actualitat, temes tots interessants, o almenys, així ens ho sembla a l'Alina. Avui la Montse ens sembla que ens ha fet una mica de vacances. Aviam si ve abans que s'acabi el programa. La Montse s'hi ve, en Joan Maria, en Carles Hernández i qui us parla, la Joana, disposats a iniciar el 60 i més del dia d'avui. Amigos, hola, molt bona tarda. Esteu ja disposats a fer un bon capvespre, perquè si encara, si ja tenim sol encara a les 10. Bé. Dindrem que començar a fer la dança de les lluvies dels indis per veure si plau i comença a refrescar el temps. Diu que sí, que a cap de setmana... Ja ens veureu sortint d'aquí tots els fila indià i fent els... A fent buuuu! Això, per veure si venen... Bé, posi una mica la sintonia, Carles, sisplau. I ara, dues notetes de cultura. Aviam, Linda, què dius? Bé, una cosa bastant interessant. Diu, els cinemes cinesa ofereixen fins al final de mes la projecció de l'últim documental de la sèrie Exhibitions on Screen. Aquest sobre el geni de Michelangelo. Les més prestigioses galeries d'art han col·laborat en aquestes exhibicions de les obres dels artistes més genials del món. Sencer. De tots els temps. Poden consultar els horaris amb la pàgina web de Cinesa. Ah, un resseny... Cada mes ho hem fet, una ressenya del que han anat presentant. Ara ja és l'última, esclar. Ja venen vacances, ja venen a veure l'any que ve que ens presenten. Bé, i saps aquella broma que em fèieu sempre? De l'assumptu de la xocolata. De la galeria Parés? Sí, no, de la sala Parés. De la sala Parés. De la sala Parés. Bé, resulta que ara sí presenten una exposició de pintura molt interessant d'en Josep Moscardó, que comença demà. I durarà fins al 15 de juliol, o sigui que hi ha temps. Allà, passejar-se una miqueta, prendre-se un suïc i seure a veure-les a la primera planta. I a la segona, molt interessant, Julio Maragall, escultures i dibuixos. O sigui que a dalt serà una altra mena de cosa. del bolder, pujar quatre o cinc estragons i, escolta'm, ja tens... En aquestes propagandes molt ben fetes, que fan un quadre també, l'escultura que es presenta és molt bonica, eh? Sí, és molt bona. Jo soc una enamorada de les escultures. Sí, sembla un botero, però diferent. Sí, un botero, però a su aire. Un botero boterito. Sí, el botero potser és més exagerat. Déu-n'hi-do, eh? No, no, no, no, aquest està de bon any. Sí, i a la pobra criatera que voleix, com se li escapi. Bé, però val la pena que anem. Això deu de ser fusta, no? Segurament. Ara, aviam si ho diu. Espera-te, aviam si ho diu per aquí. Ja ho hem fet. Ah, ah, ah, ah, ah, ah, sobre fusta. Fusta, fusta. Fusta del Caribe. Ah, mira, tu. O sigui que... Aquestes no es podreix. No, clar, aguanta més. Puja una miqueta de música, sisplau. Ah, pràcticament ja hi som a l'estiu. I tant, pràcticament, perquè avui fa una calor com pesta. No sembla que la durada de la llum de dia convidi a fer una passejadeta en vehicle abans de l'hora de sopar. Per exemple, per la veïna Collserola, cap a Montjuïc, tant si val el vehicle. Pot ser bicicleta, moto o cotxe. Tant si val el mitjà. El cas és que es porti. Bé, Lina. Sí, diu, per cert, a la revista Llobregat Motor va aparèixer un article signat pel senyor Cristóbal Covo López a la secció Stop Accidents, que ens fa pensar si és segura la conducció a les nostres carreteres o també pels nostres carrers. Seria convenient fer un recull de l'essència que dimanava de l'article del senyor Cabó. No hi ha cap dubte que a la immensa majoria d'aquells que ens agrada gaudir d'un bon passeig o viatge, un vehicle, tant de dues rodes com de quatre, ens ho passem força bé durant el temps que dura l'excursió, però ens hem parat a pensar en què aquesta sensació tan placentera es pot perdre en qüestió de segons? Molt s'ha parlat del tema, però s'ha pensat detingudament en ell? Desgraciadament, són moltes les persones que queden afectades a les nostres carreteres o carrers pels accidents de trànsit. El passat cap de setmana van perdre la vida dos motoristes, un ciclista i un automobilista es va salvar pels pèls de l'incendi del seu cotxe. I diu el senyor Cabó que s'eliminaria la major part dels accidents de circulació si es tipifiquessin en el Codic Penal aquesta actitud o aquesta actitud passota, la desídia. Sí, sí, la desídia. Molts conductors no pensen en les conseqüències que pot tenir l'asset de fer un regular, no, de fer del sol fet de no assenyalar un desplaçament lateral, amb gir a la dreta o a l'esquerra. Perdó, normalment aquí a Barcelona la majoria dels conductors no fan servir l'intermitent. Seguim, seguim que ja veuràs, està comentat aquí. Sí, sí. Perdó. No, no, no, perquè tu ets conductor i ja saps com va. Sí, sí, no, ja, sí. Diu, em gir a la dreta o a l'esquerra, o bé fer-ho al moment d'iniciar l'acció, cosa que confon a qui el segueix. Però, pensa en molts que aquests serveixen d'indicadors de maniobres, dit en anglès molt xulament, no? Molt xulament. Un xulament xulament xulament xulament, sí, amb un idioma vernàcul, intermitents. Clar, una altra maniobra perillosa és avançar per la dreta. Maniobra penada rigorosament pel codi de circulació, però que molts s'ho passen, i, perdoneu per l'expressió, per l'arc de triomf. Aquí jo no sé si ho diu o no ho diu, però si aneu per l'autopista i més igual, si aneu a direcció Tarragona o direcció Girona, hi ha molts conductors d'aquests de final de setmana, principalment, que resulta que es posen al carril del mig a 120 i no es mouen. I llavors què passa? Que les gent es veuen obligats a avançar per la dreta. No, no, el que han de multar és el que va pel mig. Que t'obliga a fer la mala conducció. I us asseguro que en altres parts d'Espanya el sol fet d'anar a més de 100 metres o 200 metres. Pel carril del mig els hi posen una munt a la guardissima. Doncs aquí no. Aquí es veu que no sé què passa. No, no, no. Segueix, segueix, Maria. I continua... Continua preguntant-se al senyor Cobo. Quina qualificació mereixen els conductors que ho fan sota els efectes d'haver-se pres alcohol o drogues? Que ho fa parlant pel mòbil o inclús contestar missatges de text? Que no respeten la llum roja dels semàfors? Que consti que aquest cas es dona més freqüentment i que no se m'enfadi entre els ciclistes que no s'han parat a pensar a l'afemblesa del seu pobre cos que és la carroceria del seu vehicle. I que em diu dels conductors que fugen després de patir un accident del lloc del succés deixant l'accidentat o accidentats malferits. Després ja s'esbrinarà de qui és la responsabilitat del fet però l'ajuda no és Déu negar ningú pot anar-hi la vida de l'altre. Si marxa que pensi que comet un crim de l'ésser humanitat de l'ésser humanitat. Pensem que conduir una màquina que pot matar com una vegada un abocat un abocat li va dir li va axibar amb una clienta terriblement espantada després d'un accident. pensi que vostè porta a les mans un arma de matar i que encara que li caigués davant del cotxe una persona morta per un atac de cor i vostè l'atropella. Té el 80% de probabilitats que la declararien culpable de la mort de l'atropellat. I us puc jurar que aquesta és una cosa verídica. Un altre tema és el de deixar el cotxe amb el motor en marxa quan estàs estacionat. Sobretot els industrials que porten paquets. Però si és un moment aquesta acció que s'ha amb la tània inofensiva pot tenir conseqüències desastroses. Entre elles la pitjor que això t'emportin al vehicle que això ja ha passat també. Sí, moltes vegades. O bé el que el facin servir per a qüestions impensades sobretot en aquests últims temps. Com a final del comentari un consell Complim les normes de circulació el més acuradament possible que si no us s'agraden són les que tenim i posem tota l'ànima i l'atenció quan conduïm amb una actitud responsable tots ciclistes motoristes i conductors de cotxe ens hi va la vida a tots també als vianants que igualment igualment segueix tenen la seva part de responsabilitat i disposant-nos a gaudir d'aquestes hores de llum que ens regala l'estiu. Això mateix o sigui que anem en cura gaudim del temps és que anem a veure efectivament és una màquina de motor si un sap el mal que pot fer ha d'estar només per conduir escoltar el motor que això molta gent no ho fan i mirar endavant res de mirar clar ara hi ha els GPS ja ho veus quan un conductor va darrere del freteu quan hi hagi més accidents sí sí sí sí bé què farem després allò allò de girar a l'esquerra o a la dreta no res no els intermitents de totes maneres abans de 10 anys abans de 10 anys els cotxes iran sols o sigui ens assentarem i llegirem un llibre conduirà el cotxe i ho faran més bé que nosaltres hi haurà menys accidents sí sí sí sí jo ho sé 10 anys passen de seguida passen de seguida o i tant oi no un moment joana no t'estranya perquè amb molts avions jo he estat a la cabina d'un avió molt poques vegades però alguna i s'hi diu no no sí i ostres que xulo i tal i qual no no ho posen tot el parell aquell que condueix quasi després ja el de la carratxa o la lleramenta però si no si va pel carril que té que fa gràcia perquè en inglès es diu a cross a cross vol dir a través de quan els espais són oberts esclar un avió diríem que és a cross no a vegades li diuen through que és a través però amb els espais tancats perquè esclar ells van per una ruta determinada no poden sortir-se perquè si se surten és quan ve la o ve si tens el company com aquella desgràcia de fa dos anys ah bueno que ell és perquè estava fora de mente o sí per un costat el conductor com és allò el pilot el pilot automàtic doncs mira ens porta per bon camí si no es troba de cop una muntanya això però si tens un mal company ja m'explicaràs també el que t'hi pots trobar ja ja bé no pensem aquestes coses que són molt tristes bé i ara després d'aquests comentaris automobilístics i aeroplanístics sobretot ara que s'ha tornat a posar en marxa l'aeroplano del TV doncs mira ara parlarem d'una altra cosa que no és tan amable parlarem de la nova campanya contra el mosquit tigre o sigui el mosquit tigre que aquests també volen eh sí també volen i el peor de tot on és que volen és que et piquen i em deixen martiritzats bé comença diu el mosquit tigre Aedes albopictus és el nom eh sí amb llatí amb llatí diu és originari del sudest asiàtic a l'estiu del 2004 es va detectar per primera vegada a Catalunya com és on viu el mosquit adult fa entre 2 i 10 mil·límetres se'l reconeix per les ratlles blanques al cap i al cos els ous i les larves viuen en petites masses d'aigua estancada en àrees externes properes a la presència humana no els agrada posar els ous en aigües en moviment ni en masses d'aigua gran clar se'ls emportarien sí clar que fa és actiu sobretot de dia i principalment als exteriors de les cases i s'amaga en àrees sombrívoles volen només fins a uns 400 metres del lloc de gria les femelles produeixen molèsties a causa del nombre tan elevat de picades que fan oh sí llavors van fent tit tit tit tit i et deixen encarabillat un altre penso que amb el mosquit aquest també passa igual que és una és veritat el mosquit no pica el mosquit mossega ja però qui pica són les senyores perquè saps que necessiten la sang per alimentar-se per donar vida a tots els ous que té dintre de la penxona sí les senyores sempre pican sí són els que mosseguen cal anar amb molta cura perquè no és tan inofensiu com es creia en un principi la prevenció és el millor mètode pel control d'aquest mosquit el més important i efectiu és evitar la posta d'ous i el creixement de les seves larves aquàtiques i eliminar tots els punts d'aigua on pot créixer l'aplicació d'insecticides sobre el mosquit adult no és un mètode eficaç per controlar la plaga però això cal evitar les acumulacions d'aigua a casa buidar dos cops per setmana els recipients de l'exterior que puguin acumular aigua joguines cendrés gerros galledes plats de sota el testos plats d'animals domèstics piscines de plàstics etc buidar dos cops per setmana o tapar amb tela mosquitera espessa els safreig i les basses petites evitar acumulacions d'aigua en zones de drenatge o canals de desguassos evitar els forats i les depressions del terra on es pugui acumular aigua i tapar els forats dels troncs d'arbres omplint-los de sorra elimina l'aigua dels recipients on troben larves del mosquit com evitar les picades? doncs podem evitar l'entrada de mosquits als edificis instal·lant teles mosquiteres que ens impedeixen el pas per les finestres portes o altres obertures per evitar les picades és recomanable que porteu roba de màniga llarga i pantalons llargs millor si són de color clar així com mitjons com curar les picades renteu i desinfecteu bé la zona de la picada el tractament és sintomàtic en cas que persisteixin les molèsties consulteu el vostre metge si opteu per utilitzar un repelent cal fer-lo servir només a l'exterior i durant els temps necessaris i complir estrictament les instruccions d'ús especialment el nombre d'aplicacions diàries per meses no aplicar-lo en nens menors de dos anys en nens més grans s'evitarà sempre que es pui i mai no es posarà a les mans dels infants ja que se les poden portar a la boca o als ulls no és aconsellable aplicar-ho a la roba quan ja no sigui necessari el repelent cal netejar bé la pell amb aigua i sabó si presenteu algun tipus de reacció a la pell renteu-vos bé la zona amb aigua i sabó i consulteu el vostre metge i si no ràpidament com la meva cunyada que la van haver de portar al brosi perquè no hi havia manera que se li curessin amb unes ampolles espantoses o sigui que per totes les maneres eviteu que us piqui perquè abans no una mica grandet però no no passa res i jo una vegada vaig dir és que em sembla molt que pot produir malalties més importants que una simple picada i per aquí van dir que no i resulta que ara després del SICA resulta que amb la temperatura adequada pot produir malalties molt importants i cada vegada aquí com el temps sembla que avui estem espantant entre cotxes i mosquits però la veritat és que l'augment de la temperatura fa que n'hi ha espècies d'aquestes que són més aviats de l'Equador d'aquestes zones de la jungla i de tot això i que han vingut o sigui tots aquests tipus d'insectes si són invasors són invasors i cada vegada ens podem tenir més a la vora i tant de moment van tenir sort que van eliminar bueno en aquest país la malària i això va ser que gràcies als molts insecticides de temps enrere però el tanto que pot tornar i tant que pot tornar el vector és el mosquit si fa tanta calor algun dia d'aquests es poden infectar i ja tenim llavors un greu problema el podem tenir bé posem una mica de música llavors oi ? Aviam, senyora Lina. Bueno, com estem parlant de mosquits... Ara també parlarem de mosquits amb ells. No, no, no, tenia por, no. Però, esclar, a vegades ens hem de córrer i anar a l'hospital, no? Sí, no l'origen és que sí, que sí. Sí, el que vaig a llegir ara, que també anem seguint aquelles coses de Barcelona, doncs fa molta gràcia perquè diu Com convertir un hospital deficitari en una obra d'art. En el 1401, davant de la presència de Martí Lomar, es va posar la primera pedra de l'Hospital de Santa Creu. situat al carrer del Carme, on avui hi ha la seu de l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya. Els successius pestes del segle i l'augment demogràfic aconseguirien saturar els seus cervells fins a límits insolubres. davant de tanta deficiència i amb la impossibilitat d'ampliar l'edifici ja existent a causa de la superpoblació que patia el Raval, es va acabar imposant la necessitat de construir una nova seu a partir de segle. Clar. Aquí fixeu-se que en el llibre ens diu des de 1401. I a les hores va, pum, i em salta 500 anys. I tant. Ara, tal com ho deies, se'm encesa la llum i ara... Bé, doncs es veu que el 1400 es tallava allà a l'Hospital de la Santa Creu. De la Santa Creu, sí. Però què va passar? Ara hi ha la biblioteca... Sí, no, no, jo havia anat a aquesta biblioteca, a més és maquíssima. Hi ha molts edificis allà macos. Bé, diu a l'hospital que se li va afegir el Sant amb el seu nom. Com va ser això? Diu, amb un projecte de Lluís, Domènic i Muntaner, el nou hospital es va començar a construir el 1902. O sigui, jo m'imagino que del 1400 al 1902, no sé si van començar o no van començar, però si comencen... No, jo crec que... Provo que van una mica retressats. Sí, no cacen gaire aquestes dates. No cacen gens. Diu, al carrer de Sant Antoni Maria Claret. Però no es podia inaugurar fins 18 anys després. Les causes d'aquest endarradiment s'han de buscar amb la manca de mitjans i en els conflictes resultants del model de gestió que l'administració del moment imposava. Finalment, a l'hospital es va acabar amb l'ajuda econòmica de Pau Gil, un banquer adinerat de Barcelona i es va inaugurar el 1930 com a mostra d'agraïment al mecenes que havia fet possible al final de tantes obres, el nom primer primitiu aquell de l'Hospital de la Santa Creu se li va afegir el nom de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau. Molt bé. Aquest banquer em penso que va fer la fortuna a París. O sigui, va fer molts cèntims i llavors, clar, la terra tirava i el va portar cap aquí. Ja, ja. Bueno, almenys el va ampliar. No, però escolta, necessita... Perquè els mecenes de principi de segle i de finals del segle XIX feien coses per la ciutat. Però ara resulta que els mecenes o fan part de les seves butxaques en paraïsos fiscals. O sigui que... Ara hi ha un cas d'actualitat, l'Amancio Ortega. L'Ortega ha donat uns diners per la sanitat a diverses comunitats. i ha armat un cacau perquè molta gent diu que no, que això és caritat i que... I que aquest ha de ser l'Estat. Bueno, el que hauria de fer, sí, sí, pagar el que deu, no a paraïsos fiscals ni fer aquestes trampes. I un cop fet això, llavors que dongués. Em sembla bé, molt bé. Però de moment dir que no els volen els diners és una estupidesa. Sí, és per l'estudi de la quimioteràpia respecte al tractament del càncer. Perquè no tots els cossos accepten igual la quimioteràpia. I cada vegada està més personalitzat. I tant. Exacte. Perquè passa una cosa. Ara, a tots els que tenia càncer o el que sigui, vinga, quimio. I resulta que hi ha molta gent que no els hi fa falta. No, no, bueno, potser sí, però a cadascú la seva dosi. I això us parlo de fa 10 anys, que a mi em va començar, em va donar una bastant genèrica. Vaig estar donant-me bastant de quimia i després, el que sigui. Però vull dir, ara no. Ara segurament en cas... Persona a persona. I a més, ara n'hi ha coses encara més xules, però bueno, ara ens estem desviant. Sí, de l'assunto de Sant Pau. Sí, ens n'anem a Sant Pau. Diu, en un inici, els pavellons de la dreta estaven destinats als homes i rebien noms de sants, mentre que els de l'esquerra eren per les dones. I tots tenien denominacions de santes o verges. Sí, sí. A més, cal destacar que els pavellons propers a l'entrada són més petitets que els que estaven més allunyats. I amb aquesta diferència volien evitar que la perspectiva enganyés a l'ull de l'observador i impedís la vista als pavellons més llunyans. I aleshores diu, l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau és una de les construccions més grans del modernisme català. En general, s'assabut mantenir l'estil tot i que els treballs posteriors s'han afegit. i ara, encara que no tingui res a veure amb això, però com que continua un article petitet que fa una certa gràcia, els llegiré, que l'Hospital l'hem deixat allà que està posat i cada vegada fan més obres. I més diferents del modernisme. Però bueno, aquí resumint, ens parla també que diu que en el cicle 15 el govern comença a permetre l'existència de bordells a Barcelona. Estem en el 1400, si és aquest nom. Diu, i aleshores, a partir de la zona del Raval, on segur que també hi havia cases de dones alegres, era a prop del carrer Princesa i a la via de Carassa. Aquest carrer rep el nom seu precisament per la carassa que té en una de les seves cantonades. Clar, perquè... Diu, què és una carassa? Diu, una cara de dona esculpida amb la pedra de la paret. I què diu? I per què estaven allà? Diu, perquè els que no sabien llegir o els que no sabien d'allò al veure aquella carassa sabien que per allà podien fer un momentito alegre. Hi ha una cosa, no sé exactament quin any era, però fins aquell any els hospitals eren freqüents que a cada llit hi hagués almenys dos malalts. Cap i cap, cap d'allò. A vegades se'ls capiculaven. Sí, van al cap amb un cantor i els veus el llit era per més d'un. Ara sembla que era normal. Sí, però ara això està passant a Síria, ja està passant al Líban, ja està passant a Tentia, tot això, perquè allà tenen a vegades que fer servir el llit per dos, que no dona aquesta cosa que tenim aquí que tenen els llits que cada dia els canvien la roba que també és una mica a vegades no faria falta tant. De totes maneres els hospitals diguéssim de Catalunya són molt antics, ara en recorden els que conec més. L'hospital que hi havia a Figueres tenia més de 500 anys, l'han fet nou, i el Dolot encara existeix, té més de 500 anys. O sigui, que allà en aquell temps hi havia gent que tenia cèntims i que constaria un hospital diguéssim pel necessitat i pel poble. Clar, clar que sí. Bueno, i ara ens anem a l'imaginari que dic jo. Això era allò que toques. Allò, sí. Però ara allò que penses. La cosa etèria, no, la cosa etèria d'aquells fantasmes que anem seguint també l'esoterisme. L'esoterisme. Sí, això mateix. Bueno, diu, els fantasmes del portal nou. Davant d'una d'aquestes cases, la que antigament es trobava just al costat del portal d'accés a la muralla, diuen els avis del barri que encara avui, avui, eh, senyors, s'hi passegen a l'anomenat fantasme, o els anomenats fantasmes del portal nou. I ara? Al tant, torneu per allà i no se'ls trobeu, eh? Segur que n'hi ha de fantasmes de tot arreu. Sí, però no fantasmes de la manera que tu vols dir. Algún dia, algú dia intentaré descobrir si aquí en aquest poble també veiem fantasmes. Sí, també, real. Diu, obrint camí amb el nostre balat d'una infinita, diu, obrint camí un rostre, perdona, això, diu, un rostre balat d'una infinita tristesa i una taca vermella enmig del pit alfadrí i al darrere amb el ferro roent a la mà abraçant un bussot de pell el ferrer del portal nou. Aquest ferrer era un vell xeruc, tan avart com es pugui imaginar, que després de treballar durant molts anys de sol a sol havia aconseguit reunir una petita fortuna. però la seva avarícia era tan gran que només la treia per comptar-la i recomptar-la les unses que tenia i que guardava amb un bussot de pell i ho feia també que les tenien allà amb un cadenat i tot perquè ningú li prengués. El fadrí era l'únic luxe que el ferrer es permetia. Què és un fadrí? Un xicot, no? Un xicot jove. Un fadrí? Un xicot jove. Un ullet. És solter. Sí. Com ets fadrí és que ets solter. Doncs, bueno, però vull dir, no sé quina és relació amb aquest. Seria l'ajudant l'aprenentet. L'ajudant del ferrer, l'aprenentet. Bueno, aquest fadrí era l'únic luxe que el ferrer es permetia. El tenia dispès a casa seva i com no li havia de pagar cap sou sinó simplement donar-li de menjar i de dormir a canvi de la seva feina trobava que era un luxe raonable. Però al poc temps de tenir-lo amb la seva paranoia va començar a imaginar-lo capaç de robar-li i a partir de les hores amagava el bussot dins la manxa de l'aire que feia servir els ferrers i només l'alteia a fer-se de nit que estava segur que el noi dormia al pis de dalt per poder comptar sense perill les seves onces. Una nit que es trobava en aquesta delitosa tasca li va semblar sentir un soroll, un fregadís de peus a les escales i va sospitar que el fadrí l'espiava per conèixer el secret del seu or. Sense pensar-ho dues vegades va posar un ferro al fornal i quan va ser ben roent el va prendre i amb ell a la mà va pujar al pis superior. A la sebra miserable ràfaga dormia tranquil·lament el pobre fadrí, del tot innocent de les cabòries del seu patró. Aquest, però convençut que el noi fingia no obdutà gens a l'hora de clavar-li al mig del pit el ferro ruent. Vaja, tio, més bèstia. El jove va morir enmig de terribles dolors sense comprendre què era el mal. Què li havia passat? Què? Què? Que havia maripat? Bueno, per què faràs? Què ha passat aquí? Si m'ha entorrat com... M'ha entorrat, tu? Com si fos un bestiar que li posa... Plau, que el marques. Diu, el ferrer embogit i esboronat pel que acabava de fer va tornar a baixar ràpidament al taller disposat a tocar el dos. Va recuperar el bussot dels diners de l'interior de la manxa i es va adreçar correcuit a la porta. Ah! Però un espectre d'aparença aterridora amb una taca de foc al mig del pit li barrava el pas. en reconèixer la figura del difunt Fadrí, el ferrer va morir instantàniament de terror, abraçat aquell bussó d'or que tant l'havia obsessionat. A més, per què li van servir? I de les hores en sa que de nit el toc de les ànimes com dues ombres silencioses, lents i ateris com només ho són els fantasmes, el ferrer i el fadrí del portal nou es passegen per davant de la casa on va tenir lloc els terribles esdeveniments. Però escolta-me, no cal ara com han tret les campanes, ja no es toquen les campanes a les esglésies, mira, on s'estalvia aquestes coses tan terribles. A vegades sempre et pots trobar situacions còmiques això quedaria molt bé per explicar a nanos petits, que ui, ja ja. No, no, els nanos petits no se li poden explicar, pobre. No dir-li que facin coses. Ara penso que poc sucreur. No, ni sucreur. Amb els tipus sucreurats que deuen. D'àvia. Sí, res. A l'inrevés, les àvies ens expliquen cada cosa que ens quedem ben esparverats. Bé, pugem una mica de música. per mi pobre MéxSpu. Biografies de personatges il·lustres Doña Rogelia Doña Rogelia Doña Rogelia no, era un personatge antic però, en tant, com per fer la biografia d'un personatge il·lustre nou Avui presentem la biografia d'Elisabet d'Àustria-Hongria Aquesta famosa emparadriu va ser considerada la més vella d'Europa en el seu temps Ella no va ser mai la dòcil i nyonya princesa que ens han presentat les pel·lícules adulcorades protagonitzades per l'actriu Romy Schneider Lina, no es perdi Sí, diu Al llarg dels 40 anys va escandalitzar a totes les cases reals europees amb els seus menyspreus i les seves eccentricitats plantant-li cara al rígid pontrocol de la còrdia nesa del Salzburg fet d'entendre els seus detractors que no els sabatria de les seves profundes conviccions Isabel de Baviera va trencar tots els motlles establerts a la seva època En l'entorn dels seus estatus va néixer en el Palau d'Hocal de Múnich la glaçada nit del 24 de desembre de 1837 Era diumenge i nit de Nadal i la seva arribada al món va ser celebrada com un auguri de bons aconteixements La mare de l'emperador francès Josep d'Àustria va ser la tortura de la Sicí al llarg de tot el temps que van viure l'acord de Viena tenint en compte, a més a més que Sofia d'Àustria era tieta de la jove emperadriu i aquella, Sofia, i Ludovica la mare d'Isabel eren germanes El dia 18 d'agost de 1848 francès Josep complia i el gran somni de la seva mare estava a punt de fer-se realitat Complia 18 anys Ah Sí, sí, aquí no ho diu però jo ho sé No és que estigués No és que estigués però ho sé Sí, però per a moltes anys tu Sí La realitat I que el seu fill fos Bueno, i aleshores, quina realitat era aquesta tu? I el gran somni de la seva mare estava a punt de fer-se realitat i que el seu fill fos el cap de la casa imperial dels Casburg El seu tiet Ferran I va abdicar amb el jove perquè el seu pare l'arxiduc francès Carles no estava en condicions de fer-se càrrec de les tasques del govern L'arxiduc Perdó L'arxiduquesa Sofia de fort caràcter malgrat d'haver dit una i mil vegades que no intervindria en els assumptes d'estat sempre va exercir una profunda influència en l'ànima i en el caràcter del seu fill i en les seves decisions polítiques i domèstiques I quan l'emperador ja té 24 anys una de les seves determinacions és que el jove francès Josep deu casar-se i la candidata que considera més adequada és l'eduquessa Helena de Baviera la més preparada i responsable segons el seu criteri per a ser una emperadriu d'acord amb les premisses de l'acord de Viena Sembla que el jove emperador que aquesta tan dominat sempre estava tan dominant per la seva mare es conforma amb les disposicions maternes però amb la celebració del seu aniversari l'eduquessa Helena és convidada a la festa juntament amb la seva mare Ludovica i la germaneta Isabel Sissi una joveneta de 15 anys lliure amant de la natura dels animals sobretot dels cavalls que em munta amb gran destresa Ella que és la primera vegada que assisteix a un compromís social d'aquesta importància està passant per un mal moment a causa de la mort d'un jove de qui estava profundament enamorada i presenta un aspecte força trist melancòlic la trobada entre l'emperador i les duqueses es produeix a la residència d'estiu de la família austriaca el jove recorda lleugerament a les jovenetes d'alguna trobada anterior a la llunyana infantesa La impressió que li fa l'eduquessa Helena és la de ser una jove distingida bonica i elegant però molt freda i estirada La noia té 19 anys però les seves velles faccions tenen una expressió dura i distant i els vestits que parla i que porta la fan més gran del que realment és Per contra la Cici més espontània i infantil li resulta encantadora i els ulls de Francesc Josep no es poden separar d'aquesta personeta tan poc influïda per etiquetes cortesanes Realment va ser un amor a primera vista El dia següent l'emperador va comunicar a la seva mare que la petita Cici li semblava adorable i que era ella i no l'eduquessa Helena l'escollida per esposa Doncs no va servir les indicacions i els consells autoritaris de l'arxiduquessa Sofia sobre la conveniència del casament amb l'Helena com a més preparada i madura per compartir la corona i que la petita Cici no és més que una nena Per primera vegada Francesc Josep s'ho posa en fermesa a sa mare i es mostra inflexible la seva decisió El dia següent el destí de la Cici estava ben decidit Però en el mateix moment de l'anunci del compromís matrimonial queda palès el rebuig de l'acord de Viena cap a la persona escollida per l'emperador Diuen que aquesta branca de la família Huitesbach de Baviera és la més humil i senzilla que la futura emperadriu té les dents un pot cuidades que s'ha ben capaç de complir amb la disciplina fèrria de l'acord que té massa familiaritat amb tothom La veritat és que quan la duquesa Elisabet s'entera de la decisió de l'emperador es va posar a plorar amargament però la seva mare Ludovica li diu que a un emperador no se li poden donar carabasses Ningú no entenia el que havia vist Francesc Josep en aquella princesa bàbara de 15 anys tan primeta tan infantil de mirada plena de melangia que semblava una nena que encara anés a l'escola La veritat és que malgrat totes les circumstàncies adverses en el decurs del seu matrimoni per amb dues parts que consti ella la va estimar ell la va estimar amb passió fins al dia de la tràgica mort de l'emperatiu Isabel d'Àustria i d'Hongria La inestabilitat tant física com emocional de la Sisi va ser motivada pel transcurs poc feliç de la seva vida va emmalaltir immediatament després del seu casament amb l'emperador quan no va poder suportar l'ambient asfixiant de la vella cort austriaca de petita havia sigut una nena forta i molt saludable però ja a l'acord les normes van acabar amb la seva salut va tenir quatre fills amb molt pocs anys tres nenes Sofia Gisela i Valeria i un nen Rodolf però no se li va permetre mai cuidar-se dels fills els quals veia tres cops per setmana sempre en presència del servei o de la seva sogra en unes estances poc il·luminades amb claror de dia i finestres permanentment tancades a ella a qui tant li agradava el contacte en la natura i a l'aire lliure però era consell del doctor Ciburger per evitar que les criatures en malaltissin va patir la desgràcia de perdre la seva primera filla Sofia a causa del tifus abans de complir els 20 anys l'emperatiu va donar a llum al seu fill Rodolfo o Rodolf a qui malgrat els seus desitjos tampoc se li va permetre amamentar ho va fer una dida escollida naturalment per la seva sogra van haver de passar 11 anys i diferents estades a l'estranger a causa de la seva mala salut perquè s'atrevís a imposar-se al seu marit i a la seva sogra respecte a l'educació i control sobre la salut dels seus fills més tard va néixer-se va néixer la princesa Maria Valeria quarta filla dels emperadors que va ser cuidada exclusivament en tot l'amor per la Sisí que va dir ara sí que sento la felicitat de saber el que és tenir un fill propi estic molt trista perquè els altres fills em van ser arrebatats de seguida de néixer però malgrat que l'arxidoquesa Sofia havia mort l'any 1872 l'emperatrio Isabel no va tornar a l'acord de Viena que ella odiava cordialment perquè encara continuava amb les seves normes estrictes i exigents van passar els anys l'educació liberal que finalment havia rebut amb l'ajuda de sa mare va enfrontar fortament a l'hereu Rodolf amb el seu pare a l'emperador per la seva manera tan oposada de fer política es van formar grups dissidents a favor de l'hereu oposats al poder governant fins que el 30 de gener de 1889 l'emperadrio va rebre un cop brutal del qual no es va recuperar mai la notícia del suïcidi del seu fill Rodolf en la seva habitació del pavelló de casa de Meierling tenia al costat el cadàver de la seva amant Maria Betzera malalt i deprimit va buscar la companyia d'aquesta jove aristòcrata de 17 anys per no morir sol aquí s'inicia el declivi final de la Cici ella es desprèn de tot el seu festuós vestuari i de les joies fabuloses acumulades al llarg de la seva vida no les necessita perquè a partir d'aquí vestirà sempre de dol cobrint-se el rostre amb un vano de plomes negres mai més no va permetre que ningú li fes fotografies ni que cap pintor a l'hora de des era el matí del dia 10 de setembre de 1898 a Ginebra Isabel de Baviera i la seva dama de companyia Irma de Starai els Starai això és un grès eh sí sortien de l'hotel Boa i Baix a la riba del llac Le Mans quan un jove es va abraonar sobre l'emperatiu Cici va caure a terra però es va aixecar immediatament i va continuar caminant per pujar al vagell que la portaria a Montreux ja a coberta Isabel va desplomar-se a terra era morta Avui tornarem a escoltar música de Leo Delibes. La setmana passada ja vam fer una petita semblança d'aquest músic francès, molt popular en el seu temps, en què tant la música de ballet com l'opereta era molt del gust del públic malomen. Però en el cas de Delibes, també les poques òperes que ell va composar van ser molt populars, sobretot l'Armé. I de l'Armé, el dúo de les flors, escrit per a soprano i mezzo-soprano en aquest cas Lillian Watson i Christine Kearns, acompanyades per l'orquestra Royal Philharmonic, dirigida per Carl Davis. Escoltarem uns fregments. I de l'Armé, el dúo de les flors, escrit per a soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano. I de l'Armé, el dúo de les flors, escrit per a soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano. I de l'Armé, el dúo de les flors, escrit per a soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano. I de l'Armé, elúde-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano. I de l'Armé! I de l'Armé, elcedor i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano. I de l'Armé, el pseudor i mezzo-sś temperatures-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Aviam, què ens dius amb aquest reportatge d'avui? Bé, això és de la contaminació ambiental. Ai, i avui deu haver-hi molta, no? Sí, sí, però bueno, aquesta sembla que fa una mica de riure, però en definitiva no ho és, eh? Ah, no, no, la contaminació no va riure mai. No ho és, bueno, perquè en aquest cas és les flatulències de les vaques. Ah, amigo, claro. No, no creguis que sí, eh? Sí, sí, és un problema a Suïssa, que tenen moltes vaques i... I a la Índia, i a la Índia. Ah, a la Índia, perquè pobretes, com no les maten ni fan res en condicions... No, no, no, però ho he dit que sí, sí, eh? Sí, sí, sí. Metano, puro. Metano, metano, puro. Bueno, i després hi ha una altra qüestió. No fa... fa un segle, els habitants del món no arribaven segurament a 3.000 milions. Ara som cap a 10.000 milions. Imagina't. Per tant, els humans també contaminem... També, també contaminem, també, també, també expidem metano. Bueno, doncs, ara que està tan de moda parlar de la contaminació ambiental, acabo de llegir en una revista especialitzada que les flatulències de les vaques, per entendre'ns, els pets de les vaques, són un veritable problema pel gas matar que emeten, el qual és altament inflamable, tant com poder calar foc a una granja o a un bosc. Imagineu-vos-ho. Però, sobretot, cal tenir en compte que és el segon compost que més contribueix a l'escalfament global del planeta. Mare de Déu, santíssim. Només els tubs d'escapament del bestià boví són responsables del 14% de les emissions total del CO2. Mare de Déu. El problema sembla que ja té solució. Ah, sí? Segons un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Pensilvània, Estats Units, han fet palès que és possible reduir les emissions dels gasos d'efecte hivernacle de les vaques a través d'un inhibidor de matar, que actua directament sobre aquests gasos de les vaques llateres, sense afectar la qualitat de la llet. Què hi fan? Li enxufen el culete? No ho sé. Curiós. Sí, curiós. Si és un inhibidor, avui no ho observeixen. Ah, sí. No, segurament deuen ser pastilles o barrejat amb la llet. Suposo. Ah, inhibidor de la vaca. Sí. Per tant, els hi donen per, diguéssim, els darrere. Sí, per eliminar. Per eliminar el gas. Per eliminar el gas. Curiós, veritat, però cert segons els investigadors. Confio que aquests investigadors de Pensilvània no es moguin del seu país. no fos cas que vinguessin a investigar per aquí i ens prohibissin cruspir-nos el nostre plat nacional, la botifarra mongetes. Home. Fins aviat. Això dels inhibidors em fan... No, no, a mi em fa l'efecte que l'inhibidor deu anar connectat a un lloc que jo més sé. Però no, no, no, perquè també quan penseu que a vegades que diuen es donen allò de l'aerofàgia, que... Sí, sí, sí. Vull dir, quan tenen aquelles coses que es... Sí, la Bayer té pastilles, sí. Sí, sí, sí. Per reduir els gassos de... Sí, hi ha persones que tenen molts gassos. Sí, que tenen... Imaginau-vos, per exemple, la persona que ha d'estar quatre hores tancada a la ràdio, com el Carles. Sí, sí. Doncs, i que tingui problemes perquè mengi massa... Ah, escolta'm, escolta'm, sí, em senten massa. Masses mongetes. Però una companya del meu fill té aquest problema enormemente i els seus companys ho saben i li comporten. Comporten. Oh, i tant. O sigui que, escolta'm... I una persona, bueno, la persona que em va donar la vida a mi es posava a morir. Quan festejava la nit, va venir el nòvio i es posava a morir. Clar, perquè la dona li feia la noia, però era una noia de 20 anys. i el metge, que treballava cuidant uns nens d'un metge, li va dir, ah, no, no, escolta'm, deixa'l estar. Diu, sí, sí. Mira, li passa això i a partir que la cosa es va comportar, mai més es va posar d'aquella manera, perquè es posava a morir, eh? Ja, ja, ja. O sigui que ja no són les vaques sols. A cada altra part de quan em faig els sorolls i no és el fantasma. No, és el fantasma. Mira, però això el soroll sol és igual. Lo triste es cuando sale el gas metano. Això és el trist. Posa una mica de música. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! O sigui que podeu agafar la moto, la bicicleta o el cotxe, que encara podeu donar... Fent els warnings que deia aquell, els intermitents sempre, perquè diu que posaran unes multes extraordinàries a qui no els col·loqui. Aquell que deia que no li anaven bé, es queixava que no anaven bé els intermitents, no? Sí, anàvem, això, sí. Bé, doncs senyores, senyors, acabem aquí. Recordeu que el dissabte, si voleu, ens podeu tornar a escoltar. I fins la propera setmana, que serà l'última ja. Bé. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau.