Seixanta i més: Butlletí de Sant Just, Museus (DHub i Can Framis), Simone de Beauvoir, Barcelona oculta, Billar, Salut (al·lèrgies) i Raimat

Seixanta i més. Som dimecres. I seixanta i més. Es complau en convidar-vos a passar amb nosaltres una hora de música, notícies, curiositats, en la pretensió d'entretenir-vos una estoneta, esperant l'hora de sopar, o bé, si ens esteu escoltant el dissabte, a punt de sortir per a gaudir del bon temps, per passejar, comprar i fer el vermutet. No em negareu que és una molt bona idea. Mentrestant, escolteu Ràdio d'Esvern, si us ve de gust, i nosaltres, l'equip de Seixanta i més, posarem tot el nostre esforç en fer-vos agradable aquesta hora que ara comença. Però frenar en noves glories a España, tots són nàveu, xer masvingau, i en el taller i en el camprem orellen, cantis d'amor i respectant. Ja estan en marxa les festes de Sant Josep, al País Valencià. Desitgem de tot cor que el bon temps acabi d'assegurar-se i que la pluja i el vent respectin el magnífic festival d'art d'en Gim i Gatzara, que són les falles, i que causen a tothom que les visita per primera vegada admiració i una miqueta d'estorament davant de l'alegria i, alhora, la gran disposició per la festa del poble valencià, sempre amable amb els seus visitants. Però, això sí, el que els hauria de promocionar és un bon tap per les orelles, ja que el soroll és eixordador. Visca en les falles i visca la joia de viure de la terra valenciana i de la seva gent. I ja, sense més preàmbuls, l'Alina, la Montse, en Joan Maria, en Carles i qui us parla, la Joana, estem a punt d'iniciar 60 i més. I ara, informació del butlletí municipal. Iniciativa comartal per fomentar la col·laboració público-privada. Sant Just ha acollit la taula de concertació d'empreses dins el projecte Apoil, amb la finalitat d'enfortir la indústria local del sector de l'alimentació. El projecte s'enmarca en l'acord de concertació territorial per al desenvolupament econòmic local del Baix Llobregat i el Consell Econòmic Social del Baix Llobregat. El president del Consell Comarcal i alcalde de Sant Just d'Esvern, Josep Perpinyà, va donar la benvinguda a les persones assistents i va destacar la importància de la col·laboració público-privada en el foment i la difusió empresarial, especialment de la petita empresa. Encara pots formar part del Voluntariat pel Territori Especial. Ja són 80 les persones inscrites com a voluntaris, voluntàries, per l'acte que se celebrarà el 14 de maig a Sant Just. Són persones de totes les franges d'edat. La majoria de Sant Just d'Esvern. Les col·laboracions més sol·licitades són suport a esportistes i suport a instal·lacions esportives. Les inscripcions encara estan obertes i poden fer-se des de santjust.cat. L'Escola Montserrat va guanyar per tercera vegada el concurs Fish and Ship del Canal Super 3, que estimula l'aprenentatge de l'anglès mitjançant el joc i la música a través de proves i jocs. Aumenta el nombre de persones usuàries del servei Aula d'Estudis. Del 7 al 29 de gener, 103 persones de mitjana per dia han passat per l'Aula d'Estudis de la Biblioteca Joan Margarit. És el segon any que s'ofereix aquest servei en el període de gener amb la voluntat de donar resposta a les necessitats d'alumnat de trobar un espai òptim on poder estudiar durant l'època d'exàmens. Per al proper període del servei, els mesos de maig i de juny del 2017, l'horari s'ampliarà amb 157 hores més. Novetats a la Casa Regional d'Extremadura. L'entitat enceta una nova etapa amb la renovació de la Junta al capdavant de la que torna a ser-hi Manuel Zapata, que va ser ja president de la Casa Regional entre els anys 2008 i principi del 2014 i el seu proper trasllat a la vagoneta on tindrà la seva seu. La propera cita important de l'entitat és el Cocido Extremenyo, que es farà el 19 de març a les 14 hores al Casal de Joves. En el ple del mes de gener es va aprovar la modificació inicial del Pla General Metropolità a l'entorn de la plaça dels Estudis Vells, situada al centre del poble. L'actuació comportarà traslladar el parc de jocs juvenívols al solar de Can Sagrera, entre els carrers Miquel Reverter i Sagrera, i aixamplar les voreres del carrer Carlos Mercader. A l'espai que ocupa actualment Joc Juvenívols s'hi podrà construir un edifici amb local comercial i màxim de sis habitatges. Aquest edifici tindrà una alçada màxima de 10 metres. Durant tot el mes de març es podran fer al·legacions a la modificació inicial aprovada en el ple. Ampliació del servei del tram baix Ha ampliat el servei d'Orapunta a les línies T1, T2 i T3 amb un increment de pas de 5 a 4 minuts del tramvia de Barcelona a la França de 17 a 20 hores de dilluns a dijous feiners. Això és el que diu la nota, però la veritat és que de la T3, de l'estació de Montesa fins a Sant Feliu de Llobregat, no és cada 4 minuts, és en vez de 15 minuts, 14 minuts. O sigui que no som de les... Perquè han guanyat un. Sí, clar, els que guanyen són les altres línies, el T1 i T2 fins a Montesa. Sí. Però després de Montesa, en vez de 15 minuts, és 14 minuts. i han guanyat un minut. Mira, minuts i res. Manteniment de la font d'en Modolell. Recentment, les dues persones contractades a través del pla d'ocupació forestal han dut a terme treballs de manteniment d'aquesta font. Es tracta d'un antic safareig sota Can Cullars que es va recuperar l'any 2013, també gràcies a un pla d'ocupació. Bé, avui iniciem un interessant recorregut per museus i fundacions que ofereixen tot un seguit d'interessants actes i exposicions per al gaudi de les persones a qui els encanta visitar aquestes mostres complen de satisfacció l'esperit d'aquells que desitgen passar unes hores contemplant l'obrir dels grans artistes a la vida tant clàssics com contemporanis. Aviam, comencem per, per, per, per, d'UP, disseny UP de Barcelona. Barcelona compta amb uns notables col·leccions d'arts decoratives i dissenys que es diuen o estan inclosos amb el disseny UP Barcelona a la plaça de les Glòries. El DUP integra el fons patrimonial del Museu de les Arts Decoratives mobles, vidres, paper pintat, carruatges, rellotges, el Museu Textil i la indumentària, vestits, sabates, joies, teixits, puntes, brodats, el Museu de Ceràmica, plaques ornamentals, rejoles, paixelles i ceràmica d'autor d'artistes de renom internacional com Picasso i Miró, el Gabinet de les Arts Gràfiques, packaging i cartells i un centre de documentació. El DUP, a més a més, tutela dos espais singulars, els dormitoris reals del Palau de Pedralbes i el pis Museu de la Casa Bloch, Habitatge 1 barra 11. La grapadora, que se'n diu, l'edifici, que la gent sabrà de què estem parlant. Sí, sí, sí. Mira, aquí, aquest ho sé, l'has llegit. O no ho diu? No, no, la grapadora, no. Ah, ja pensava, jo no he vist. No, de grapadora és res. Diu que el DUP, a més, tutela dos espais singulars. Bueno, això jo ho he llegit. Ah, sí. Llavors, continuem amb els museus. Sí. És a Can Framis, Fundació Vila Casas. Antigua fàbrica tèxtil de finals del segle XVIII, rehabilitada el 2009 com a equipament cultural per l'estudi basc d'arquitectes que acull el fons pintòric d'art contemporànic català de la Fundació Vila... Perdó, Vila Casas. Vila Casas. Vila Casas. Més de 3.400 metres quadrats per on discorre el recorregut expositiu de la col·lecció permanent si es posen al voltant de 300 obres des de la dècada dels anys 60 fins a l'actualitat. L'espai A-O, àmbit destinat a l'exhibició de mostres temporals, així mateix, Can Framis compta amb un àrea on s'organitzen tallers escolars. Sí, és molt interessant i val la pena visitar-lo, encara que val una miqueta, o sigui, de moment aquests dos museus només tenen l'entrada franca el dia que fan portes obertes, però vaja, també els preus tampoc no maten. Ara el dia que hi ha portes obertes, val la pena. A la gran podona que em dic jo, vaig estar mitja hora fent cua, eh? Oh, i tant, i tant, clar, aprofiten l'ocasió. Bé, doncs, continuarem amb els museus la setmana que ve. Somewhere I love there will be songs to sing Although the snow covers the hope of spring Somewhere I hear blossoms in green and gold And there are dreams All that your heart can hold Someday We'll meet again My love Biographies de personatges il·lustres Avui, Simone de Beauvoir El nostre personatge il·lustre és una dona a qui homenatgem per la seva llarga i profitosa tasca durant una vida plena com a escriptora, filòsofa i defensora dels drets de l'ésser humà amb una actitud sincera i plena davant la vida i la humanitat. Parlem de Simone de Beauvoir L'escriptora francesa nascuda a París l'any 1908 i morta el 14 d'abril de 1986. Va ser una de les poques dones que en aquells temps estudiaran a la Sorbona, sent discípula de Jean-Paul Sastre, de qui, posteriorment, fos seguidora de les seves idees i disciplines filosòfiques i amiga molt íntima i, més tard, companya seva de tota la vida. Com encara estem commemorant el Dia de la Dona, posem de manifest el gran èxit d'una de les obres més conegudes de l'escritora, una de les seves obres més publicada i més llegida, El segon, Sexe, una obra qualificada de clàssica que té com a tema la dona i el seu desenvolupament, entre cometes, en front de l'home. Destaca d'ella l'escrita l'any 1949 la Tessi que el ser la dona invariablement considerava solament en relació a l'home, no com un ser amb valor propi, sinó sempre en una posició secundària inferior en l'ordre sexual, social i intel·lectual, cosa que ella rebutja per considerar-la injusta i absolutament falsa. És un estudi detallat i molt extens del paper de la dona dintre de la societat a través de tots els temps. Seguint la línia marcada pel seu mestre Jean-Paul Sartre, respecte respecte l'existencialisme de la qual Filosofia va tractar en assajos com Firrus Sat Cines per una moral de l'ambigüitat, ella, igualment que els seus companys ideològics, presenta en les seves novel·les els problemes de l'home davant d'ell mateix, la vida i la mort. També són extraordinàries les seves obres com La invitada, La sang dels altres, Tots els homes són mortals. Li van concedir el premi i concord per la seva novel·la els mandarins. Va escriure obres de teatre, sent la més important Les boques inútils. L'any 1980 va morir el seu company i mestre Jean-Paul Sartre i ella el va sobreviure sis anys fins al 1986. Postumament, l'any 1990 es va publicar Diari de guerra i Cartes a Sartre. I després d'aquest record a Simone de Beauvoir, ara l'Alina ens explicarà aquelles coses estranyes a vegades, a vegades curioses, a vegades... Coses molt interessants de Barcelona per si les voleu anar a veure. I després algun fantasma que sempre va bé. Hombre, si sentiu sololl a la nit, no sabeu qui és. No, no, o sigui, les coses canvien soles de lloc. O sigui, per exemple, alguna cosa que ens passa a tots, sempre es perden mitjons que se'ls mitja a la rentadora. No, no perquè dintre del tambor no hi és. No surten, no surten. Bueno, parlaríem d'això. Bé, aquí diu la residència més esplèndida de Barcelona, el Palau Real Major. Les escales de la plaça del Rei condueixen a l'actual Museu d'Història de la ciutat de Barcelona, però durant segles, més que per turistes, aquesta escala, aquesta escalinata, va ser trepitjada per contes i reis, ja que forma part del conjunt arquitectònic que el Palau Real Major. La vivenda ha de tenir els equips necessaris i està format per quatre edificis, el Palau pròpiament dit, el Salon del Tinell, el Palau del Lloc Tinent i la Iglesia de Sant Àgueda. Es creu que el Palau Real va ser construït per Ataúlf, el primer rei vicigot que va prendre a Barcelona l'any 415. Aquest moriria perquè, bueno, la seva gent el va assassinar. La capella de Sant Àgueda és un edifici gòtic de l'any 1302 que va fer construir Jaume II i la seva dona Blanca de Nàpols. A l'oratori que va substituir l'antic santuari del Palau alberga el retaule del Conestable o de l'Epifania del ballenc Jaume Oguet. Aquesta obra és considerada com una de les millors mostres existents de la pintura gòtica. El Saló del Tinell que és de 1359 i 1362 és una de les sales gòtiques de l'edat mitjana europea més impressionant. En els seus moments d'esplendor es feia servir com a Saló de Ceremonies del Palau i el Palau del lloc tinent havia de servir com a residència del representant del rei a Catalunya tot i que mai va arribar a complir aquesta funció. Durant molts anys va ser on estava l'arxiu de la Corona d'Aragó i aquí no com anècdota com a curiositat la paraula ataúlf d'aquell rebre de sigot vol dir llop noble amb la llengua germànica. Llop noble és ataúlf així que el que tingui un nano que es digui ataúlfo ja ho saps. Aleshores allà hi havia dintre del Palau hi havia el corral real i aquell corral doncs era anar no sé es feia servir no es feia servir com d'allò perquè diu que els catalans no feien grans solemnitats eren bastant austers com continuen sent no? Sí jo tenia un company paura i es mort que deia és que els catalans tenim la serietat del burro diu el burro ets tu no no tots tots aquí posen el burret català no surt a la sèrie sí i a on tenim la serietat diu i això també ho veiem amb la senzillesa de la seva arquitectura d'aquest palau i això també es pot corroborar que se sap que els mandataris van deixar el corral que el pogués ser com un mercat i allà reunia la plebia els plebellos el poble però el 1387 aquest mercat que feien allà les segurament seria la paradeta dels dels pagesos els pagesos i els melons i tot això bueno es va instal·lar definitivament a la rambla però aquí dintre del palau hi havia un butxí i aleshores diu entre la capella i el museu de la plaça del rei hi ha una entrada envidillada és l'accés de la casa del butxí diu l'ofici de butxí era respectat respectat i tamunt a parts iguals havia d'existir però ningú volia tenir gaire relació amb aquest personatge que matava per imperatiu laboral la gent que vivia dins de les muralles no el volia a prop perquè els recordava el que feia però esclar els polítics pensaven aquest home ha de tenir una certa consideració perquè fa el que li manem i el problema de la vivenda d'aquest era tan gran que es va inclús plantejar una reunió en el Consell de Cent i després de discutir diverses opcions els escollits van trobar la solució si el butxí no podien ni viure a dins ni fora van establir entre les muralles un petit acondicionament que li van fer i el bon home vivien allà entre mig d'aquestes muralles o sigui que no el volien ni els altres i n'hi ha també una cosa relacionada amb aquests que diu que el seu ajudant es deia tira cordetes que era l'ajudant diu però esclar d'aquests no sabem si estava d'ocupa no sabem on tira perquè aquests no saben on vivien si aneu al Palau Real ja veureu i pugeu les escalinades i sabreu d'acabar i ara ens n'anem per als fantasmes aquests que ens agrada bastant diu la casa dels exorcismes i al final del segle XIX va haver a Barcelona una estranya passa d'endemoniats per combatre-la el carmelita francès Palau i Kerr avui beatificat va crear un quart pis en el quart pis d'un edifici situat en el número 7 del carrer Miralles una casa d'oració especialitzada en el tractament de possessions demoniaques que la gent va batejar ràpidament com la casa dels exorcismes Palau estava convençut que el diable As-Modeu era el principal enemic de la clarecia i planejava sobretot bon sacerdot especialment en el moment de l'ordenació però si algú dubta de la veracitat d'aquesta història apuntaré que un dels seus principals impulsors va ser Jacint per de dir el famós mossèn poeta el qual juntament amb el seu amic el pare Joaquim Pinyol dedicar moltes hores i esforços a l'expulsió dels dimonis dels cossos dels posseïts i dels embruixats Sembla que en una ocasió el pare Pinyol estava intentant inutilitzar i d'una manera sense al·laborar-ho exorcissar exur no ho has dit bé exorcissar sí una dona i el diable que parlava per boca d'ella li va dir mai em faràs fora doncs ja m'explicaràs qui ho farà li va contestar Pinyol el verdagoret aquest sí va respondre el diable i a les poques hores Pinyol es presentà al domicili de verdaguer i li digué li ordeno de part de Déu que vingui a fer fora el dimoni i aquell va ser el seu primer exorcisme aquestes cerimònies se celebraven a la sala principal de la casa convenientment guarnida amb un oratori i una altà a banda i balda del qual se situava els endemoniats durant l'exorcisme els dimonis s'envalentonaven dins dels cossos dels posseïts els quals s'excitaven desesperadament patien convulsions xisclaven com a animals sermonejaven i explicaven secrets misteriosos relacionats amb el cel a l'infer i el purgatori a l'exorcisme més famós del currículum de Verdaguer va ser aplicat a una tal Maria de Sarrià una jove de 19 anys que començava a balesfamar just quan sentia el nom de Crist durant la crisi se'n passaven agulles trossos de vidre i objectes punxents sense que no hi hagués força humana capaç d'impedir-ho l'endemà de l'exorcista l'assenyava amb una medalla beneïda i la pobra noia treia per la boca els vidres i les agulles que havia engolit totes trossades i recarregulades d'un tal pare Güell explica que va dispositar totes aquestes agulles al bisbat de Barcelona però van desaparèixer misteriosament el cert va ser que el bisbe de la ciutat en Josep Català va saber que l'il·lustre mossèn Cinto que aleshores era confessor particular del marquès de Comides estava implicat en aquelles dubtoses cerimònies i va decidir prendre cartes en l'assumpte va prohibir els rituals i ordenar la detenció de Verdaguer amb la intenció de fer-lo tancar per boig fugint de la persecució el poeta es va refugiar a casa dels Durants una família benestar amb una filla que patia precisament unes estranyes possessions sobrenaturals això va provocar un altre escàndol a la ciutat i finalment en 1896 95 el bisbe va retirar els assessors d'or les llicències per consagrar i celebrar missa i és que evidentment el diable no té cap respecte pels cognoms il·lustres no en absolut en absolut ara jo no sabia això que li havien retirat la cosa no jo tampoc jo pensava que l'havien confinat amb una amb una casa a banda un lloc senzill però que li haguessin retirat la manera de consagrar i tot això quan fan aquestes pel·lícules que surten exorcismes els veus tu com aquella niña que s'aixeca i s'aixequen i tenen una força descomunal parlen lligues aramees o de l'època del rei escriuen parlen estídiomes estrangers bueno que és qui lo sa qui lo sa vinga vigileu no trobeu algun d'aquests per aquí bé ara parlarem d'una altra cosa important parlarem del billar hombre això que li donin amb una pilota al dimoni no? el dimoni el billar jo li perdon nines at sixes and sevens with you I had to let it happen I had to change Couldn't stay all my life down and heal Looking out of the windows Staying out in the sun So I chose freedom Running around Trying everything new But nothing impressed me at all I never expected it to Don't cry for me Argentina The truth is I never left you All through my wild days I've had assistance I kept my promise Don't leave your distance Bé ara toca preguntar als senyors de l'equip si els agrada jugar al billar No ho sé Jo Maria tu? Jo he jugat a tot quasi com era jove doncs una miqueta però no he sabut mai Ah I tu Carles sí també us agrada el billar Bé La pregunta com ja ho hem vist anava dirigida sobretot als senyors de l'equip Doncs bé La pregunta és per d'una entrada a una petita ressenya sobre l'afició a aquest joc i la fabricació d'aquests taulers amb el seu entepissat verd i les boles tan lluentes i tan bellugadisses L'afició al joc del billar ja era molt important cap al final del segle XVIII i s'havia anat introduint progressivament els cafès i en aquest temps la majoria d'ells disposava de diverses taules En l'any 1897 per exemple el cafè de l'Alhambra de la plaça Catalunya en tenia 24 També eren numeroses les cerveceries els bars i els restaurants que mantenien espais reservats per la pràctica d'aquest joc A la dècada dels anys 30 encara se n'obrien de nous tals com el velòdrom del carrer Montaner que a més de restaurant disposava d'una gran sala de billars anunciava amb un rètol d'estil art deco que tornar a lluir després d'una curada restauració del local Els anys 50 van ser molt populars els locals dedicats exclusivament al joc del billar com el de la Gran Via a tocar de la plaça de la Universitat molt freqüentat pels estudiants universitaris ocupava els baixos de l'antiga editorial espasa i es mantingué fins a final del segle XX quan l'edifici va ser enderrocat i substituït per un bloc d'oficines En el record de la ciutadania també estan presents dues emblemàtiques sales de billars associades a dos importants teatres de la ciutat Una era la del teatre principal de la Rambla en billars Monforte tenia una gran sala de joc Va ser-hi des de 1943 fins al 2014 quan a conseqüència de la remodelació del teatre la sala es va desplaçar a un nou local al carrer del Pare Claret L'altre que encara funciona i ha conservat l'ambientació i decoració original és el Club Billar Barcelona que ocupa des de 1926 el soterrani del cinema i teatre Coliseum A partir del segle XIX Barcelona es va consolidar com una important productora de taules de billar que es venien arreu de l'estat i s'exportaven a diversos països americans la majoria de les fàbriques dedicades a aquest joc es van iniciar a Ciutat Vella com la de Francesc Amorós del carrer Conde de la Salto actualment nou de la Rambla distingit amb el títol de avenista de la Real Casa i va obrir sucursals a Madrid amb el nom comercial d'Amorós Hermanos Francesc i Aleix la fàbrica es va traslladar a finals del segle XIX al poble sec tot i que va mantenir la seva seu social al carrer nou l'excel·lència de la seva producció es posava de manifest a través de la publicitat que remarcava sobretot que no se construyen billares econòmicos ja ho sabeu heu de comprar billars cars si érem parats no podien ser no podien ser bons continua Montse tornem als billars Montforte molt populars en l'època que van establir forta competència amb la societat escardívol introduint en dues societats diverses modalitats com el billar americà i posteriorment el futbolins actualment segueix la producció de billars jocs de taula i complements a la seva fàbrica de Mataró finalment parlarem de l'empresa billars soler que anunciaven els seus billars com los mejores y los más económicos i eren tan preuats que l'any 1928 es van establir el café del Liceu i més endavant van patrocinar el campionat Copa Billars Soler actualment segueixen construint billars de gamma alta i jocs recreatius automàtics a la zona franca això pel que fa als fabricants recordem que aquí a Sant Just a l'Ateneu també hi ha un espai reservat al billar sol i exclusivament pel gaudi dels senyors socis que estones s'ho passen d'allò més bé el meu home era un dels socis del billar més a més en sabia un rato quan era jovenet i abans d'estudir mentre estava estudiant la carrera sa mare s'enfadava molt perquè anava a jugar al billar però el billar no era però passava hores i aleshores es calla quan la vas conèixer vaig estudiar aquí s'ha acabat el billar i per això la sogra em va estimar a mi perquè de la vera aquesta noia el fa estudiar el que no ha aconseguit jo ho aconseguirà ella potser una mica és curiós però tenia una fama una mica de mala fama aquests puestos anaves molt al billar perquè és com si perdés el temps no, no, no pel temps no què vols dir que cobrien altra mena de cosa no, no, no era un puesto que anava molt als homosexuals i llavors aquest temps era el dimòria bueno, escolta acostumaven a estar en baixes això és un record que tinc de jovenet sí, sí aquell va massa al billar ja mirava mal mira són llegendes urbanes o allò que diuen en castellà no cria fama i ja t'hi ha a dormir sí, bueno millor també de totes maneres no és fàcil jugar jo no en sé però tenen que tenir no, una habilitat no, no més de tactes les jugades que calcula que el que calcula sap en quina direcció jo diria que és un problema matemàtic inclús o geomètic segurament segurament perquè calcula la velocitat d'anada tornada i el rei i el que farà la bola de retrocés perquè una pica l'altra i llavors jo ho he vist quan fan a la televisió a vegades quan fan campeonats a això mateix no, no, ja els veus el gordo de Minnesota és dels billars no hi havia un personatge no ho estic enredant i segons com piques els efectes la bola retrocedeix inclús i llavors piquen dos més i totes cap al forat no, no, bueno ja ho sabeu un golpecito i a l'oio no, home no a l'oio del billar avui a la música que us oferim no li cal gaire presentació la composició d'Humberto Giordano autor d'òperes tan famoses en el seu temps com Andrea Chenier i Madame Sangent és interpretada per un dels tenors més grans de la història del cant líric Luciano Pavarotti escoltarem l'àrea Caro Miu Ben acompanya l'orquestra filarmònica de Londres sota la direcció de Piero Gamba Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Primavera sense al·lèrgia, el que pots fer per aliviar els símptomes. Les condicions de la vida moderna són principalment causa de les reaccions al·lèrgiques, però podem reduir els seus efectes cuidant la nostra alimentació. Com la primavera els dies s'allarguen, les temperatures es moderen i la naturalesa entra amb ebullició. Tots celebrem, encara per alguns, ben acompanyada d'una mala notícia, com la primavera s'agudissen les al·lèrgies. Però podem preparar els organismes perquè el que ho pateix, possiblement, sigui menys atacat. Què és el que fa una al·lèrgia? El cos s'entrena amb una substància que no es reconeix com a pròpia i posa amb ell tot en marxa una sèrie de mecanismes que s'encarreguen d'eliminar-la. En el cas de les al·lèrgies, el que la produeix és una reacció immunitària anòmala de l'organisme enfront a les substàncies que, en condicions normals, no haurien de produir cap tipus de resposta. La hiperreacció que genera el nostre organisme, hiperal·lèrgia, es manifesta a través de la inflamació i al mateix temps de la depressió del sistema immunitari. Energia, la dificultat de reacció del sistema immunitari segons mecanismes que sembla que el que acabem d'explicar està en la base d'algunes enfermedades malignes com el càncer. La reacció més temible de les al·lèrgies és la denominada anafilàctica, que és una intensitat i rapidesc tal que, quan es presenta, inclús pot posar en perill la vida de les persones. Per què cada vegada hi ha més al·lèrgies? La pregunta és clara. Possiblement, amb l'increment tan desmesurat de noves substàncies i, per tot allò, estranyes a les que estem exposats, es produeixen unes alteracions immunitàries que donen lloc a les reaccions al·lèrgiques. Segons Worldwatch Institute, cada ser humà alberga en el seu cos uns 500 compostos químics sintètics que no existien abans de l'any 1920. Per poder tenir la capacitat de fer-ho propi, el que és estrany, és precisa disposar d'un mecanisme immunitari amb bones condicions, degut a que el ritme de vida d'avui, cridar progrés, ens esposa cada cop més als efectes de nous productes i com, a més, ens costa molt mantenir intacta la nostra immunitat. No és d'estranyar que les al·lèrgies siguin cada cop més freqüents a la nostra societat. Ja, ja, ja. El que les podria és símptomes habituals, hiperactivitat, fatiga, canvis d'humor, mal de cap... Estarruts. Sí. Una implorada d'ulls. I codulls, que es tornen com en roig. Sí, sí. L'agrimeu serà... Sí, llagrimeig. Sí, llagrimeig, inflamació, i la uïda, supuració, que es cou també. Jo he vist un atac d'aquests a nas. I el nas, estornuts, congestió, còlix, picor... No demostri vostè aquí la seva al·lèrgia, senyora meva. Ja ho sabíem, que vostè també tenia al·lèrgia. No, no, no tinc jo al·lèrgia. En principi seria... No, ja us diré per què. Com es presenten les al·lèrgies. Hi ha molts símptomes més, però jo crec que com a al·lèrgia avui ja n'hi ha prou. No, tot el que acabes de dir, que em sembla que sí, a vegades... Està incorrecte. A coses que estan fora i a coses que estan dins. Hi ha productes químics i tot això. Però una de les coses que s'entua d'una manera extraordinària l'al·lèrgia, tu l'has dit aquí també, és el baix estat anímic de la persona. Sí, també. Perquè aleshores les reaccions són molt més. Inclús és una manifestació del seu estat intervincial. Ja ho diu, l'evolició de la naturalesa. És el mateix que el càncer. Diem el càncer, el càncer. El càncer moltes vegades ve per un estat així, eh? Sí, de baix valor anímic. Sí, sí que n'hi ha alguna cosa que és completament tòxica per l'individu i aleshores fa aquestes reaccions anafilàctiques que es poden morir. Però jo, una veïna d'aquí, eh? Però morir, eh? Jo l'he vist... S'infla la boca, s'infla... No, no, no, en aquest moment. Si no haguéssim tingut... Estàvem fora, que teníem una caseta. Si no haguéssim tingut unes pastilles antihistamínicas, s'ofega, s'ofega. I saps què era? De la processionària. Es tanquen les... La processionària, escolta'm, clar, com era tot a sota, molt bucòlic, a sota pins... Sí. Noi, va veure allò allà... Sí. No se li va acudir. Bé, la processionària causa molts problemes, eh? Sí. I un dels problemes també porta la llet. La llet, tot l'operitzada. Bé, però això són intoleràncies a una... Són intoleràncies que un altre dia avui no tindrem temps. Un altre dia ho parlarem. Sí, tornarem a parlar, guardarem el... Sí, guarda, que ho tornarem a parlar. Sí, bueno, i després de la Montse, que parli el senyor Joan Maria. Joan Maria, exacte. Bé, ara toca un tema cultural. Sí, molt bé. Jugant amb l'atzar. Ahà. És el títol de l'exposició que es pot visitar al celler de Can Ginestar, del 22 de febrer al 26 de març, realitzada pels artistes Emilia Maller i Xavi Soler. Trobar relacions no òbvies entre elements o accions diverses, creant les nostres pròpies lleis d'harmonia o de distorsió. Amb aquestes dades, els artistes proposen als visitants que posin títol a les seves obres d'art, d'escultures, quadres i, en dic jo, pongos. Per poder-ho fer-ho, al costat de cada objecte d'art, hi ha una petita llibreta i un bolígraf enganxat amb un cordill. No sé si per què no es perdi la llibreta o per què no se l'enportin. Bé, he trobat la idea verdaderament genial. Per primera vegada puc escriure el que ens suggereix cada obra. Ja. I, de passada, saber el que d'altres visitants han escrit amb el que pensem sobre l'obra. Coincidim amb alguns casos, però d'altres s'adapten ben bé a la dita, tants caps, tants barrets. Tants barrets. Resumint, una exposició que aconsello visitar per passar-s'ho bé. La creativitat i les dots de comunicació singulars de l'Emili i el Xavi queda ben palesa. Moltes felicitats i enhorabona a tots dos. Molt bé. Per acabar, recordar que dintre del programa d'activitats per celebrar el Dia Internacional de les Dones, promoguda per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, l'Associació de la Gent Gran de Sant Just ha organitzat un cinefòrum pel divendres dia 31 de març a les 17.30 el mil·lenari. Sobretot, recordeu, a les 17.30. Perquè el butlletí ha sortit l'hora equivocada. A les 10.30. No, no, 17.30. Dos quarts de sis de la tarda. A la tarda, com sempre. Sí. La pel·lícula escollida porta partit-ho, Carol. Us hi esperem. Molt bé. Viatjant per Catalunya. Avui visitarem Raimat. Sí, sí, no us sorprengueu. Raimat no és només una marca de vi. És un territori concret del terme municipal de Lleida. La història dels pobles la dibuixa, moltes vegades, l'atzar. Això ens diu la Montserrat Trapat en la publicació Descobrir. Raimat és un petit nucli que depèn de l'Ajuntament de Lleida o en depenia ja fa uns anys. Raimat ha vist, al llarg dels segles, com la seva existència real sobre el mapa apareixia o desapareixia, com a conseqüència de l'esdeveniment tan cruels com la pesta o la guerra dels segadors, especialment devastadores de la zona o l'imparable desertització de les terres de Conreu. La ressurrecció de Raimat es va produir a principis del segle XX gràcies a la visió de futur d'un empresari que va saber imaginar que d'entre els matolls d'aquestes terres resseques i les plenúries ermes de la seva alabora de Lleida es podien produir hectàrees senceres de vinya fèrtil i generosa. Aquell primer acte de fe d'en Manuel Rebentós i dels seus baramadors i obrers que van venir d'arreu de l'estat espanyol a instal·lar-s'hi va ser la causa primera que va convertir Raimat en un nom conegut arreu del món gràcies a la qualitat del vi i del cava que allà s'hi elaboren. Raimat poble és un país oasi que es troba al vell mig de la plana que porta el seu nom a 14 quilòmetres al nordès de Lleida per la carretera nacional 240 que uneix la capital del Segrià amb la veïna capital d'Òsca. Al seu voltant s'hi troben dos petits poblets, Sucs i Gimenells repoblats durant els anys 40 per l'Institut Nacional de Colonització. Els habitants de Raimat tenen, o tenien, el costum d'anar a comprar al Macelles l'últim poble català abans d'entrar a Terres Aragoneses que es troba a només 6 quilòmetres de Raimat. A la gent de Raimat els agrada molt parlar del seu nom i expliquen al visitant que prové de la paraula àrab Raqmat que significa plenuri entre turons i terra d'acollida un mot que, cristianissant-se, es va convertir en Raimat la fusió dels mots, raïm i mà. La legenda funciona perquè és bonica i la bala l'escut, datat de l'any 1627, que té una mà, amb els dits estesos, cap per avall i un rim a la seva dreta. Aquest ascent precedeix l'entrada del castell de Raimat, propietat de la família Reventós, que va triar els dos signes com a símbol dels seus vins i caves. Malgrat això, Joan Coromines afirma en el seu diccionari toponòmic que Raimat no ve de l'àrab, sinó de la paraula llatina «rasemus», és a dir, raïm, «gotim de la vinya». En aquest cas, la recerca lingüística i la lògica del sentit comú coincideixen. Tots sortint de Lleida, per arribar a Raimat, hem d'enfilar l'anomenada carretera d'Osca fins al turó de la Cerdera, al tiplà que separa la vall del Segre del riu Cinca i que delimita la frontera entre les comarques del Segrià i de la Baixa Llitera. Passat el petit cim de la Cerdera, un mar de vinya espessa s'estén als nostres peus, mentre la carretera serpenteja buscant el poble del Macelles per seguir cap a Raimat, on els lleidatans es desplacen amb la facilitat d'equivar al jardí de casa seva a banyar-se a les piscines, menjar cargols, al bar Raimat, a casar-s'hi o retratar-se sota els baladres. i afegeixen la Montse Trapat amb picardia o, en el cas de les parelles joves, perdre's amb el cotxe entre les vinyes o els boscos de pins quan la sang batega fort. Quan Manuel Rebentós va comprar la propietat de Raimat en l'any 1914, enmig de les estenses planes enormes, esquitxades per petits turons, només les perdius i els conills corrien entre els batustes alcinars i els sofers matolls. A l'escritura de compra, venda, hi constaven les 3.225 hectàrees de terra aixuta que incluïen el turó amb el castell, una casseta de caçadors i també una alcina que els sereus reventors conserven com bonament poden com a símbol de la prosperitat aconseguida. La construcció del Canal d'Aragó, Catalunya va ser el factor que va tornar novament la vida, l'aigua i la riquesa en nuclis com Suez, Sudrets, Gimenells i Raimat. Manuel Rebentós va plantar superals per desal·lar la terra i poder construir la polònia. Les cases pels treballadors, les bodegues, les escoles, una estació de tren i una església. Aquesta és una interessant edificació modernista de l'arquitecte Joan Rubió i Bellbé, un dels deixebles més destacats de Gaudí, feta l'obra vista i fusta i precedida per un porxo semicircular. A la banda de l'església, cal visitar les bodegues amb la típica taulada ondulada, un sistema per controlar la temperatura que el mateix Rubió i Bellbé va construir l'any 1917 i que és la primera edificació feta amb formigó armat a tot l'estat espanyol. Bé, i sobretot no podem marxar de Raimat sense tastar el seu vi, elaborat amb el raïm de ceps californians de gustoses i aromàtiques varietats com Cabernet Sauvignon, Merlot, Tempranillo, Chardonnay i Pinot Noir, i que està integrat en la denominació d'origen Custer del Segre, a la qual també pertanyen les zones vinícules d'Artosa, la vall del riu Corp i les garrides, o sigui que ja ho sabeu, quan aneu a Raimat, tasteu els vins perquè valen la pena i les pomes també. Bé, senyors, em sembla que el Carles diu que ja ens hem quedat sense temps, ens acomiadarem, senyora Lina, senyora Montse, Joan, Carles, moltes gràcies i fins la propera, que tornarem, si Déu vol, el proper dimecres i recordeu que el dissabte també es podeu tornar a escoltar. A tots, bona nit o bon dia. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau.