Seixanta i Més – Especial final de temporada: Sant Joan, efemèrides i naixements, agenda cultural (Shopping Night, Festa del Mar, Peralada), viatge a la Vall d’Àrreu, Beatles “Yesterday” i Gloria Fuertes

a les 11 del matí. Fins a les hores, a reveure. Adéu-siau. No, a les 11 del matí no. A dos quarts d'11 del matí. Molt bé. Perfecte, perfecte. Clar, hem de rectificar perquè, si no, ens escoltaríem tard. Gràcies. Gràcies. Gràcies. El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Seixanta i més. D'aquí a pocs dies, amb tota la seva esplendor, haurà arribat l'estiu. Temps de canviar d'aires, de viatjar, conèixer món i també descansar. A més, com que dimecres vinent és Sant Joan, avui tenim el darrer programa de 60 i més de la temporada. Tornarem a dir que el temps passa volant. Shakespeare ho va dir millor. El temps és molt lent per als que esperen, molt ràpid per als que temen, molt llarg per als que pateixen, molt curt per als que s'ho passen bé, i per als que estimen de debò, el temps els dibuixa l'eternitat. Però com que només el més sublim i diví dels amors ens pot dur a l'eternitat, ens quedem amb el temps dels que s'ho passen bé. El que ens ha passat bé a la ràdio, i nosaltres ens ho passem molt i molt bé, o fent qualsevol altra cosa, qualsevol altra activitat que ens vingui de gust, anant sumant hores, dies, mesos i anys, fent allò que ens agrada fins que s'acabi la corda, que a vegades costa de fer les coses a la nostra edat. Sí, perquè hi ha dies que la corda va fluixa i dies que està bé, que està ben tensada. Per això també cada any, quan acabem la temporada, tenim un record per als pioners d'aquest programa, que ja no són en aquest món, o bé el seu estat de salut ja no els permet fer cap mena de feina, o potser l'ofici d'avis els teu ocupats a jornada completa. En aquests darrers hi podem comptar la Càndida Nevado, que per cert... L'acabo de trobar ara mateix i he dit que avui ens escoltaria. O sigui que felicitats, càndida, pel teu esforç que reflexes en el llibre de les miscel·lànies de les dones de Sant Just. Perquè, com moltes senyores d'aquesta edat, potser tu també t'hi vas trobar, van haver de cuidar de germans petits, de germanes malaltes, les van treure de l'escola... En edat massa joves... O no van anar-hi. O potser algures no van anar-hi. En el cas de la Càndida sí que van anar-hi, però la van treure de seguida per cuidar els seus germans petits. I aleshores l'esforç que han fet després per parlar dos idiomes i expressar-se bé... És un esforç al llarg de tota una vida, o sigui que felicitats càndida i totes les que esteu en el llibre. I també recordem, ens tenim també ben presents, l'Antoni Jordà, que molts dies ens escolta i ens passa textos, el Lluís Domènech, tots ells i elles pioners d'aquest programa amb els qui hem compartit moltes hores de ràdio. Salut i que duri, companyes i companys. I també fem un record a tots els que, com tu has dit abans, ens han deixat llar i que van iniciar aquest programa. Sí, el dia de difunts vam recordar els seus noms. Avui, com que no és de dia de difunts, ho deixem per la temporada vinent si tenim sort i salut. Això mateix. I, sobretot, comptem amb els nostres oients aquí a Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Atents al programa 60 i més, on us oferirem, com sempre, una petita varietat de les coses que ens han semblat més interessants. I avui sí, avui sortim en directe. I, per tant, ens podeu trucar al 93 372 3661 i ens feu arribar, si voleu, els vostres suggeriments. També estaria bé que algun dia truquéssiu. Sí, clar que sí, ens faria il·lusió. Però ja veiem que no té remei. Les xarxes socials és el que més atrau. Ens escriu algú des de les xarxes socials, però quedaria molt bé a la ràdio. Veniu, ja sabeu que podeu venir aquí, parlant viu i en directe. Bé, doncs, benvinguts, oients desvernians. Recordem que avui és dimecres, dia 17 de juny, Sant Ismael i Sant Gregori. Demà dijous, dia 18, Santa Marina i Santa Paula. Divendres, dia 19, Santa Aurora i Sant Gervasi. I el proper dia 20, dissabte, que sortim en segona audició, és el Dia Mundial del Refugiat, a més de Sant Héctor i Santa Florentina. I el proper diumenge, dia 21, comença l'estiu a 3.45 de la tarda. I ben aviat, com hem dit, dimecres vinent, serà Sant Joan quan diuen que tot creix un pam. De nou, una servidora, Joan Algarra, junt amb els meus companys, Carles Hernández Rius i Pere Oliver, ens disposem a compartir aquesta estona de ràdio. Felicitant, com sempre, a totes i tots els qui celebreu el vostre sant o aniversari en aquest 168è dia de l'any del calendari gregorià. Ja ens hem menjat, per tant, gairebé mitjany. I ens queden 197 dies perquè s'acabi. Que trigui, que trigui una miqueta, no? Trigarà el que vulgui trigar. El que calgui. Posem música, sisplau, Carles. Bona nit. esdeveniments que van tenir lloc arreu del món tal dia com avui. El 17 de juny de l'any 1870 a Espanya s'hi promulga la llei de creació del registre civil. A partir d'aquell moment es va fer obligatori el llibre de família on consten els moments més importants de les nostres vides. Quins anys després, el 17 de juny de 1885, arriba al port de Nova York l'estàtua de la llibertat. Va ser un regal dels francesos als estatunidencs per commemorar el centenari de la declaració d'independència i també com a signe d'amistat entre les dues nacions. Va ser obra de l'escultor Frederic Auguste Bertoldi en col·laboració amb l'enginyer Gustau Eiffel. Un altre 17 de juny, però de l'any 1921, el secretari del Comitè Central de la CNT, Evelio Boal, és assassinat davant la presó model de Barcelona quan sortia en llibertat. Cal recordar que Evelio Boal fou un destacat dirigent sindicalista, tipògraf i actor teatral molt popular entre la classe obrera i amic del també líder senatista Salvador Seguí, el noi del sucre. També un 17 de juny de l'any 1923 a Vila Real, a la Plana Baixa, ben a prop de Castelló, s'inaugura l'estadi El Madrigal, només una setmana després de ser fundat l'equip de futbol que porta el nom de la vila i el que avui els seus seguidors anomenen Submarí Groguet. I el popular TVO estatunidenc, encara avui editat per la Marvel Comics, G.I. Joé, creat pel dibuixant David Breger, és publica per primera vegada un 17 de juny de l'any 1942. El don complet d'aquesta sèrie de vinyetes és «Governement issue jour». Els seus personatges, a més de les historietes, són tot un fenomen de masses i s'han convertit en joguines com aquells estimats soldadets de plom de quan érem petits. I que ara els podem veure en diversos museus de l'exèrcit. Sí, i també en alguns llocs de museus de joguines. Museu de joguines com el de Figueres i tants altres, el que hi ha a prop de la cana, Ibis, perquè eren les joguines de la nostra infància. Sí, i tant que sí. Només dos anys després, el 17 de juny de 1944, Islàndia s'independitza de Dinamarca. Des d'aleshores es desenvolupa una forta consciència nacional liderada per diversos intel·lectuals del país. Recordem també el primer transplantament de ronyó que es realitza a París un 17 de juny de 1950. Va ser per iniciativa del doctor Joseph Edward Murray el mateix que va rebre el Nobel de Medicina l'any 1990. Ben present tenim també aquell 17 de juny de l'any 2002 quan es publica a Barcelona la gramàtica del català contemporani dirigida per Joan Solà. I un fet ben proper va ser la inauguració de la Terminal 1 de l'Aeroport Internacional de Barcelona, un 17 de juny de l'any 2009. Preciosa terminal. Sí, molt lluenta, per cert. De vegades, si mires a terra, et mareja i tot de tanta llum. De tant resplendor. Sí, sí. Posem una mica de música, sisplau. Fins demà! Fins demà! I, com cada setmana, recordem ara alguns personatges famosos que van arribar al món tal dia com avui. El 17 de juny de l'any 1873 naixia al Masnou, al Maresme, la pedagoga Rosa Sensat, la mestra que va contribuir al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX. Encara avui són del tot vigents molts dels seus plantejaments educatius. Com vigents són també encara les obres del compositor, pianista i director d'orquestra Igor Stravinsky, nascut a Lomonosov, a la Unió Soviètica, un dia 17 de juny de l'any 1882. Tant actuals com el primer dia són L'ocell de foc o La consegració de la primavera, que el van fer famosíssim. I seguim el món de la música, ja que el 17 de juny de l'any 1888 naixia a Banyoles, al Pla de l'Estany, el destacat instrumentista de contrabaix i compositor de sardanes Josep Juncà. Obres com Dols pensament, La meva banyaga o Neus són encara avui el repertori de les millors cobles. I de la música passem a la literatura, ja que el 17 de juny de 1914 neixia a Valladolid l'escriptor Julián Marías. Va ser d'exeble de José Ortega i Gasset i un destacat filòsof del pensament humanista cristià contemporani. El 1996 fou reconegut amb el Premi Príncep d'Estúries. Seguim el món de les lletres, ja que el 17 de juny de l'any 1917 naixia a Madrid l'escriptora Gloria Fuertes. Els seus poemes barregen un humor proper al surrealisme amb rimes senzilles i entenedores per als més petits, tot i que també va fer poesia per grans i en recordarem alguna avui al final del programa. El que tenim molt present és un globo, dos globos, tres globos, que va ser un dels seus èxits televisius. I de la literatura passem al setè art. Ja que el dia 17 de juny de l'any 1936, naixia el director de cinema anglès, Ken Loach. Va debutar al teatre quan era estudiant a Oxford i ben aviat passar a la televisió i al cinema. L'any 1914... 2014 aquí és un lapsus un lapsus del dedo no, a vegades aquestes correccions o són el dit o són una trampa que et fa l'ordinador veus com els ordinadors tenen mals humors no, però gràcies joana, que gràcies a l'ordinador podem fer tot aquest programa per una petita falla tècnica que et faci una petita, mira quants anys Però mira totes les dates que et dona de totes les coses que diem. Totes les coses que diem estan arxivades dins d'internet, per favor, si ja tenim una quantitat d'informació que anem a totes les enciclopèies del món. Això sí, massa informació. O sigui que quedem que l'any 2014 va signar el manifest Deixin votar els catalans. Pel·lícules seves com Plou amb pedres o Terra Llibertat han estat èxits mundials. I no ens oblidem de la cantautora mexicana Paulina Rubio, que va arribar al món un 17 de juny de l'any 1971. Els seus temes, El último adiós, Baila, Casa Nova o Te Quise Tanto, han estat superbendes de la música llatina. Dels famosos que han deixat aquest món recordem avui el director de cinema argentí Alejandro Doria, premiat amb un Goya l'any 2007, que va morir el 17 de juny del 2009, i també l'entrenador de bàsquet català Manel Comas, que va morir fa dos anys el 17 de juny de l'any 2013. I bé, avui, com entre la música ens ha sortit Stravinsky i Paulina Rubio, sé que posem la Paulina Rubio, que és més moderna, no? Sí, perquè l'ocell de foc o el naixement de la primavera és una mica, per aquesta hora, és per escoltar-la molt tranquil·lament. Doncs vinga, Paulina Rubio. Endavant, Paulina Rubio. Però tu no sientes nada y te disfrazas de correalidad. Ni una sola palabra, ni gestos, ni miradas apasionadas, ni rastro de los besos que antes me dabas, hasta la manse. Ni una de las sonrisas por las que cada noche y todos los días suyo son estos ojos en los que ahora te ves. Con un juguete que choca con tu muro salgo a encontrarte y me pierdo en cuanto busco una oportunidad o un milagro o un hechizo volverme guapa y tú guapo conmigo frente a los ojos que un día me miraron pongo mi espalda de algunos cuantos pasos y me apunto otra derrota mientras mi boca dice nunca más Una sola palabra, ni gestos, ni miradas, apasionadas, ni resto de los besos que antes me dabas hasta el amanecer. Una de las sonrisas por las que cada noche y todos los días se oyes a nuestros ojos en los que ahora te ves. No puede ser, no soy yo. I ara anirem a la... Radiocultura. Com hem dit abans, Sant Joan és una festa molt celebrada. Felicitats per endavant, Joan. Per endavant, van 8 dies de temps. Gràcies, gràcies. No tenim programa. I la nostra associació de gent gran farà possible que la rebella avançada per aquest dia sigui demà mateix, dia 18 a dos quarts de 6 de la tarda, al Centre Social al Milenari. Podrem fer Gresca i Xirinola sense haver d'anar a dormir tard. Veus que no anava jo tan equivocat, Sant Joan, a l'associació ja demà mateix. I demà passat, que hi ha el concert, no? També, també, ara ho direm. Molt bé. Digues, digues. Demà mateix, això és en un altre lloc, a les 6 de la tarda hi haurà un acte cultural d'allò més interessant a l'Auditori Residència La Mallola. L'antropòleg francès Bailón donarà una conferència sobre l'expedició de John Franklin al mar Àrtic. amb actuació tot seguit del quartet de corda Teatre Instrumental. I com que ja sabeu que l'associació de gent gran del nostre poble no hi ha qui l'aturi, demà passat divendres, dia 19, a dos quarts de sis de la tarda, ha organitzat una atractiva audició a càrrec de la coral Harmonia, que és la seva coral. O sigui, és la coral de gent gran de l'associació. Doncs ja ho sabeu, després no digueu que a Sant Just no hi ha coses. I també demà passat, però a les 9 del vespre a la sala municipal de l'Ateneu podrem gaudir una vegada més del festival de dansa que l'espai dirigit per Marta Roig ens ha transmet les millors emocions d'aquest art. I si divendres podrem admirar el festival de dansa infantil dissabte, dia 20, a dos quarts de 10 de la nit, podrem presenciar l'espectacle La Capsa, amb actuació del grup de persones adultes també de l'espai Marta Roig. Sense oblidar que el mateix dissabte, però a les 7 de la tarda, i el Casal de Joves tindrà lloc la celebració del Dia Mundial de la Música. I com sempre haurem de triar, ja que a la mateixa hora que actuarà l'espai de dansa a l'Ateneu, hi haurà sopar popular amb música i ball al Parc de la Plana Pedrosa per celebrar l'arribada de l'estiu. Un dissabte, doncs, molt mogut, perquè ja a les 10 del matí els amants de les arts marcials podran gaudir d'unes mini-olimpiades de taekwondo al Club Esportí Municipal La Bonaigua, organitzades per l'Escola Canigó i el Club Taekwondo de Sant Just. Aquest estat marcial d'origen coreà destaca per la varietat i espectacularitat de les seves tècniques d'apuntada i és un dels més practicats arreu del món. Requereix concentració i molta sensibilitat. Diuen els experts que la sensibilitat és potència. Ho diuen els mestres d'arts marcials, o sigui que són els més experts en aquesta matèria. I com sempre, recomanem als cinèfils una visita a la web dels Cinebaix de Sant Feliu per donar un cop d'ull a la programació tan interessant que com sempre fan. Aquesta setmana l'oferta és molt variada i teniu pel·lícules per a tots els públics, com la professora d'Història, molt recomanable sobretot per als adolescents, o cinema molt, molt adult com Fènix. Jo també recomanaria Lejos del Mundanal Ruido, una pel·lícula de Tomàs Winterberg, és un danès, un director danès, perdoneu que no pronunciï bé el danès, però és l'adaptació d'una novel·la de Tomàs Hardy en què una seductora dona és mestressa d'una granja immensa i el seu problema consisteix en que ha d'escollir tres homes que l'estimen. Un és un pastor d'ovelles, l'altre un solter gran i riquíssim i l'altre un militar. Amb quins els tres es queda? Ah, no us ho diem, perquè és molt curiós com es desenvolupa la cosa i com a vegades la persona més intel·ligent es queda amb la persona més equivocada, però la vida és així. I tant. I si voleu, un TVO divertit i entremaliat demà dijous a la una del migdia, presentació de Malvados e Invètiles d'Alfons López a la Casa de l'Ardiaca, al barri gòtic de Barcelona. Concretament, al carrer de Santa Llúcia, número 1, darrere de la catedral. I es presentarà també un recull d'Alfons López de la revista que va ser tan popular en el seu temps, en els dies de la transició, que es deia Botifarra. Bé, doncs això serà a migdia, però tenim a la nit molta, molta activitat a la Diagonal. L'edició estiuenca de la Shopping Night es dedica al moviment del pop art. L'Avinguda Diagonal es transforma la nit de dijous 18 de juny en una passarel·la de moda, gastronomia, tendències i espectacles. Actuacions musicals, exhibicions de grafiti, amb els grafitis ja saps que soc un fan dels bons grafitis. A mi no, però bueno, això sí. Depèn, si són bons i que t'agraden. Sí, en bon lloc, sí. Per fumants, hi haurà cinema, gastronomia i oferta comercial que seran els principals atractius de la tercera edició de la Shopping Night. El tram on es viurà la festa comprèn la diagonal entre els carrers Joan Güell i Entensa. En aquesta edició, l'eix temàtic és el moviment artístic del pop art. El cantant Pedro Marín serà el padrí de l'esdeveniment nascut per dinamitzar el comerç local. La festa tindrà lloc demà dijous entre les 8 de la tarda i fins a les 2 de la matinada. S'hi afegeixen a la proposta marques, establiments, hotels, restaurants i entitats. Així com els dos principals centres comercials de la zona, l'Illa Diagonal i Pedral Vicentre. El pop art va sorgir com a moviment artístic durant la dècada dels anys 50 del segle passat al Regne Unit. consisteix a fer art amb imatges de la cultura popular sortides sobretot dels còmics. Estàs content, eh? Ja la pots anar a veure. Val a dir-ho que Liechtenstein i Andy Warhol són els grans... I tant. Els màxims exponents del pop art. I tant, ells van ser qui... Els creadors del pop art, sí, sí. Crear aquest art. Bé, i ara anem al dia 21, a la festa del mar a Badalona, al passeig marítim de la platja del Pont del Petroli. Tallers d'estels mariners. Badalona celebra diumenge 21 de juny la Festa del Mar. Durant tot el matí, el tram del passeig marítim de la platja del Pont del Petroli acollirà activitats lúdiques i educatives vinculades amb el mar. Els visitants podran participar en actes, com ara batejos de rem i de vela, o conèixer el cueig Ciutat Badalona. Per als més petits està adreçat l'espectacle El mar, font de vida, font de comunicació i els tallers d'estels mariners de pesca sostenible i de maquillatge. I també el dia 21, el diumenge, serà el dia de la música. Amb jornada de portes obertes al Palau de la Música. Les obrirà tot el dia, crec, no? I oferirà actuacions durant tota la jornada, així com dos tallers gratuïts de Can Coral. A l'edició passada va reunir més de 5.000 visitants a l'edifici modernista Patrimoni de la Humanitat. Els cors de l'Orfeo Català actuaran en directe a l'escenari de la sala de concerts, tant en formació completa com en petits grups. Cada mitja hora... seran les seves actuacions. I hi haurà 160 participants inscrits als tallers. Per aquestes dues activitats que hem dit, ja sabeu que hi ha una pàgina web palaudelamusica.cat, la del Palau, i la de la Festa del Mar de Badalona, badalona.cat. Allà teniu tota la informació. I un gran festival de còmic. Potser que te'n vagis a Torruella, no? Sí, cada any ho fan. Cada any, pel mes de juny, aquest any del dia 19 al 21, Hi ha les jornades del còmic Costa Brava a Torroella de Montgrí. Estan organitzades per l'editorial Panini Còmics i altres agrupacions comiqueres. O sigui, és molt professional i hi ha convidats d'arreu del món. Al principi eren quatre gats i ara es fa ja a nivell internacional. O sigui que val la pena, si us agrada el còmic, que aneu a Torroell. A més, donar-se un bany per allà a la Costa Brava està molt bé. Sí, sí, que aquests dies hi ha una mar blava preciosa. Està molt a prop de l'Estatit. O sigui, a partir d'avui, perquè fins ara ha sigut terrible. Encara hi ha mala mar, avui han dit els del temps. Està la mar molt blava i molt maca, però... Sí, potser hi ha una mica de mar de fons. Hi ha unes corrents molt traïdores perquè encara no ha començat l'estiu i ja s'han ofegat 4 o 5 persones aquest any, i persones joves. Sí, però és que hi ha gent molt atrevida que ja sap que amb aquesta mar no s'hi pot acostar un a la seva vora. I com avui serà l'últim dia d'aquesta temporada, us recordarem unes quantes coses del Festival Castell de Paralada. El dia 10 i 11 de juliol, el ballet Béjar-Lossant, enamorat de l'esperit Béjar, amb coreografies de Maurice Béjar, Giroman, Toni Fabre i que el director és precisament Giroman. També hi ha una web on podeu trobar tota la informació. Ara, el dia 17 de juliol, divendres, a les 10 de la nit, Auditori Part del Castell. Estrena a Catalunya de El amor brujo, el fuego y la palabra. La Fura dels Baus reinventa el clàssic de Manuel de Falla. I el dirigeix Carles Pedrissa, que és el director de la Fura dels Baus, o sigui que segur que serà un muntatge atrevit, interessant i discutit, com tot el de la Fura dels Baus, que amb uns entusiasme i amb altres no. I el 31 de juliol, el divendres, a les 20 hores, a l'església del Carme, Claus Florian Boch interpretarà Elohengrid de Beuroyd, que dibuta a Paralada. O sigui, és una petita mostra d'aquest juliol que comencen aquests festivals tan fantàstics. Bé, hi ha alguns nedadors que ens han recordat, via Facebook, que aquest proper cap de setmana se'n van cap a Pontevedra a competir i a aconseguir uns palmarers interessants, doncs els desigem el bo i millor pels nedadors i nedadores catalans que se'n van cap allà a participar en aquestes curses. I bé, si voleu passar una estoneta tranquil·la, podem anar a la sala Parés, que hi ha dues interessantíssimes exposicions fins a l'11 de juliol. Tauromàquies, de José María Guerrero Medina, Miguel Macalla i Miguel Racero. O sigui, encara que no us agradin els bous, la tauromàquia sempre tota la vida ha estat i ho serà, un motiu artístic d'inspiració per dibuixants i pintors, perquè és d'una gran bellesa, encara que aquest sentit tràgic és molt dur i és molt violent pel que ho contempla, perquè és un espectacle que hi ha sang, hi ha una bellesa artística en el moviment i en les formes que no es pot negar. I també la d'Alberto Romero Gil, Pecios, també fins a l'11 de juliol. És una preciositat, o sigui, coses trobades al fons del mar i realment com fas un passeget i mira... T'estàs una estoneta amb aquells bancs que hi ha i mires tranquil·lament, doncs així, després d'un passeig per la Rambla, val la pena també estar-te una estoneta asseguda. Clar que sí. I ara, abans de posar una mica de música, recordem, no sé si és ahir o avui, però que Yesterday dels Beatles compleix 50 anys. Yesterday és una famosa cançó composta per Paul McCartney i, a part, abordar a l'almb, a l'àlbum Help, de Beatles, el 1965. Segons el llibre Guinness dels records, Yesterday Day és la cançó més emessa per ràdio en tot el món. A més a més, és la cançó més enregistrada de la història de la música popular, amb més de 3.000 versions. McCartney ha comentat en diverses ocasions que considera aquesta cançó la millor de les seves composicions. Yesterday Day Fou la primera gravació del grup en què un sol membre de la banda cantava. És una balada sobre l'amor perdut. Perquè yesterday, Joana, vol dir ahir, no? Ahir, ahir. I precisament la seva lletra diu tots els meus problemes semblaven tan lluny. Ara sembla que són aquí per quedar-se. Oh, jo crec en la I. Perquè ahir era millor que avui. Clar, o sigui que és una balada, com dèiem, sobre l'amor perdut, i es diferencia notablement dels treballs anteriors de la banda, per això la resta dels membres no van acceptar llançar-la en un senzill al Regne Unit. La cançó fue composta exclusivament per McCartney, però degut a l'acord sobre les composicions del grup, els crèdits s'atribuïa a la parella Lennon-McCartney. Anys després, McCartney va intentar invertir l'ordre dels noms, però no ho va fer davant les protestes de Yoko Ono, la vídua de John Lennon. Doncs no ens enrullem més sobre Yesterday i escoltem-la perquè és preciosa. Molt bé. Yesterday All my troubles seem so far away Now it looks as though they're here to stay Oh, I believe in yesterday Suddenly I'm not half the man I used to be There's a shadow hanging over me Fins demà! I don't know she wouldn't say. I said something Molt bé. Que hem escoltat una estoneta de yesterday. I els que estudieu anglès com la Joana, doncs gràcies a que la Joana estudia anglès hem pogut saber aquestes paraules de començament de la cançó. Una miqueta sí que ens ha dit, eh? Com a menys sabem que diu ahir ja és alguna cosa. Ja està bé, no? Bé, la flama del Canigó crida a la participació d'entitats i ciutadania. El 23 de juny, abans de la revetlla de Sant Joan, solstici d'estiu i festa nacional dels països catalans, Sant Jú celebra els focs de Sant Joan, amb l'encesa de la foguera amb la flama del Canigó. Un grup de persones voluntàries del poble aniran, com cada any, a buscar la flama encesa de bon matí al pic del Canigó, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, per portar-la amb torxes al nostre municipi, fent postellorment un recorregut pels carrers fins a arribar al parc del Canigó de Sant Lluís, on es llegeix el manifest del 2015 i s'encén la foguera. Es fa una crida a la concurrència, en especial a entitats, escoles i clubs locals, per acompanyar la Flama en el seu recorregut. Cal comunicar la participació fins al 19 de juny a l'Ajuntament. Recordem que l'adreça electrònica de l'Ajuntament al correu és ajuntament arroba santjust.cat I ara posarem la música de Viatjar per Catalunya. Arreu, el silenci permanent. Un paratge gairebé n'ha estat verge, i diem gairebé perquè la vall d'Arreu encara conserva algunes restes de presència humana, però poca. De fet, l'home ha hagut d'atendre els capricis de la natura i adaptar-s'hi sempre que ha volgut viure a la vall. A la dècada dels 50, les valls d'Àneo conservaven un nombre important de victants i a Àreu, la cantarella de les veus dels grans, es confonia amb el brugit de la canalla que corria amunt i avall per uns carrers costaruts. Però, als anys 50, al poble hi havia cases plenes de gent. Set cases, no només? Sí, sí. Set cases plenes de gent. Un temps després, la desolació va anar obrint-se a pas enmig de la corrua de veïns que prenien el camí de ferradura que els manava lluny de les seves arrels. Situada al sector nord-occidental del Pallar Sobirà, Ben a prop del límit d'aquesta comarca amb l'Aran, la Vall d'Arrau és un dels pocs territoris verges que encara avui es conserven en el nostre país. Sens dubte, la manca de comunicacions que fessin possible l'accés dels vehicles a la zona ho ha permès. En contrapartida, aquest fet també va ser l'esperó a partir dels anys 60 del segle XX d'un èxode dramàtic que va buidar el petit poblet d'Arrau, l'únic de tota la vall de qualsevol senyal de vida permanent. Actualment, visitar aquest paratge representa la possibilitat de contemplar la natura en estat pur. S'ha d'anar caminant. Des del moment de deixar enrere el poble de Vorent, situat al peu de la carretera comarcal, que va des d'Esteridaneo i que condueix fins a la vila d'Isil, i d'endinsar-nos, a peu, pel sender estret i costarut, que des de temps immemorials és l'única via d'accés a la vall. La sensació d'aïllament és molt profunda. i dona a sosseg i va imposant aquesta mena de desassosseg que pots anar camunt i avall i que està sol. Efectivament, a mesura que home aconsegueix i segueix els incomptables esglaons de pedra que conformen l'anomenada escala d'Àrreo, la visió sobre els pobles de Borent, amb el seu embassament, i Sabarre i, a mà esquerra, Sorpe, han d'haver una... Imatge mítica. En pocs però intensos minuts s'accedeix a la vall d'Àrreu, senyorejada per l'ombrívola presència dels pics de la Sigalera, del Montanyó d'Àrreu, del Rosari i de Marimanya, tots ells amb alçada superiors als 2.500 metres i banyats per llacs ferestecs, com el de Guerra Vella, del Rosari o del Montanyó. El que a mi planeixia llavors, enmig de l'abundància de bedolls, fins a arribar als peus de l'ermita de la Mare de Déu de les Neus, un edifici definit per l'escriptor Anneuenc, Ferran Rella, com una ermita de butxaca a causa de les seves dimensions considerablement reduïdes. Històricament, aquesta església del segle XII, per tant romànica, envellida pel relleu d'un crismó situat sobre la porta d'accés, havia estat el centre de les multitudinaris aplecs que avui només viuen en el record d'alguns dels seus darrers assistents. El primer dissabte de maig hi pujaven els de Borent i el 5 d'agost els d'Arrau, això sí, sempre amb la companyia de gent provinent d'Isil, d'Ester i Dánau o de Sorpa. Vora l'ermita, envoltada d'edificis de ruïts, s'aixeca l'enigmàtica Torre de la Minyona, lloc des d'on es pot contemplar un dels paisatges més impressionants de tota la vall. A l'altra banda del torrent, Les construccions de les bordes d'Àrreo, arrasades fa temps per una allau, conviuen amb l'exsoberància d'un paisatge, humitejat per la fortalesa de les aigües del barranc d'Àrreo, que baixa escumós fins a l'antiga serradora. Encara es recorda quan venia el caça moliner d'Isil i la posava en marxa per tallar fusta que li portaven des de totes altres pobles. La pagoda de la bellesa. al peu de la carretera comarcal on pot observar la presència atàvica de l'anomenat pont d'Àrreu, una construcció romànica embarcada de mig punt que s'eleva orgullosa per damunt de la roca viva. Aquest pont, situat molt a prop del nucli de Moren, fora ja dels límits de la vall d'Àrreu, és el punt i final d'una cingladura pel vell mig d'una de les darreres valls impolutes del Pigneu. Una vall genuïna caracteritzada per l'exoberància, el despoblament i l'harmonia serena d'Àrrau, un poble que l'escriptor Ferran Rella defineix com la pagoda de la bellesa. Una bellesa que el pas dels anys no ha pogut fer pensir, malgrat que la frondosa vegetació s'apoderi a poc a poc de les cases derruïdes per l'acció del temps i de les persones. Si voleu veure totes aquestes meravelles, us calzeu calçat adequat amb molta paciència, ben descansadets i amb un que fa pujada. I amb què s'hi va? A peu. No, no, però per arribar... Ah, des de Sant Just a peu? No, de Sant Just no, però des del lloc més proper, des de Vorent o bé, des d'Issil. I per anar des d'aquí fins a Vorent, amb què s'hi va? Hi ha combinacions amb tren, amb autobús, tot això. Doncs... O un cotxe particular. Però un cotxe particular és més senzill, però per anar-hi amb tren ja deu ser més complicada la cosa. Sí, suposo que sí, perquè aquella regió amb tren està una mica complicat. Però bé, mira. Mira, a mi del Descobrir Catalunya que has portat avui, saps quin m'atreu més? Quin? Altafulla, un placeig randemà, perquè aquest sí que sé com anar-hi. Molt bé, llavors a la temporada següent anirem a Altafulla. que està aquí mateix, eh? Sí, Altafulla, província de Tarragona, ja tinc planificat uns dies per anar-hi. Veus? Ja l'he vist aquí, dic res. Res, Altafulla. Altafulla passar uns dies. De moment, el que vulgui anar arreu, escolta, és... Una delícia. Oh, clar. Una delícia de la natura. Preciós perquè, a més, com que no és senzill arribar. No és senzill arribar. El que vulgui ha d'anar caminant. No és un lloc multitudinari i, a més, estic segur que per anar-hi en transport públic deu ser tot un poema. Perquè els pobles que són reduïts i petits... Quan has d'anar a Isil o Vorent, o Sorpe, i llavors, mira, agafar una d'aquestes voreres... I llogar una casa rural per passar-hi uns dies. També, també, no està malament. És una bona idea. It cost me life But there's one thing That I've got It's my man It's my man Cold the wind Fins demà! Yes, I love him to all three girls has he that he likes as well as me. But I love him too. res, una versió molt especial de mi hombre la cantava Edith Piaf també doncs aquesta no és Edith Piaf però què farem? I si alguns veieu per la webcam veureu que avui fins ara a aquesta hora ens ha estat tocant el sol damunt la taula o sigui es nota que estem començant l'estiu encara tenim sol a l'hivern és plena nit a l'hivern ho fem a plena nit però mira com estem aquí gairebé tot l'any passem les quatre estacions i tant Mira, escolta, ara parlàvem de caminar molt lluny i la dificultat. Podem anar caminant també a l'ermita del Tibidabo, que està aquí mateix. Clar, si tenim també coses molt maques que són molt a la vora. Doncs mira, no confongueu amb el gran temple del Tibidabo. L'ermita és més petitona i és al costat. Està al costadet. Al costat mateix, al costat dret del temple del Sagrat Corp, Trobem aquesta senzilla i petita ermita plena de romanticisme i envoltada d'una història convertida en llegenda, o a l'inrevés, depèn de com es miri. L'origen del topònim Tibidabo és incert. En llatí vol dir et donaré, fent referència a la tercera temptació de Satanàs a Crist al desert. Tot això et donaré si postran-te vedores. El 8 d'abril de 1886, ja fa uns quants dies, no?, d'això, arribava Sant Joan Bosco a Barcelona amb la intenció de consolidar el nou col·legi cel·legià de Sarrià i aconseguir ajudes per un temple del Sagrat Cor de Jesús a Roma. En el seu llarg viatge en tren, Sant Joan Bosco va tindre un son on divisava un turó en el que hi havia un temple i unes paraules sonaven constantment. El 5 de maig, l'últim dia de la seva estada a Barcelona, dotze distingits cavallers propietaris dels terrenys li van donar un pergamí en el qual deia que per agrair-li la seva estància li donaven la propietat Monte Tibidabo, perquè es construís un santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Sagrat Cor de Jesús. Ell va estar molt agraït i el 30 de maig es posava la primera pedra, una construcció costejada per una piadosa dama anomenada Doña Dorotea de Xopitea. El 3 de juliol de 1886 fou beneïda i el dia següent, el diumenge, es van celebrar les primeres misses. Don Bosco va morir el 388 i el 1902 el cardenal Cassanyes va començar ja el gran temple que avui veiem tan altiu i just al seu costat aquesta petita i bonica ermita. L'ermita és d'estil gòtic i té una altura de 8 metres. És de planta quadrada, de dos metres de costat i amb una imatge del Sagrat Cor de Jesús sobre un altar d'un metre i mig de llarg en mosaics de trencadís a l'interior. Hi havia una placa que deia «Fue costeada por la caritativa dama barcelonesa, la sierva de Dios, Doña Dorotea de Chopitea». Fou fundadora de més de 25 obres benéfices a Barcelona. Avui dia hi ha dues placas, una de marbre blanc, que diu «Poco despois de la avenida de Sant Joan Bosco a Barcelona, se levantó esta ermita julio de 1886, en este lugar, que entonces era el lugar más alto del Tibidabo». I l'altra placa, en marbre negra i en castellà català, dedicada al primer centenari de l'Ermita el 3 de juliol de 1986. Si voleu veure-la tan sols, heu de pujar per la carretera de la Rebassada. B, B de València, 1468, i direcció Tibidabo, a mà dreta. O sigui, aquí mateix. I era aleshores el punt més alt del Tibidabo. Mhm. Bueno, era les hores i ho deu seguir sent ara, no? Ara no veig a través del vidre si tenim el Carlos o no. És igual, mira, continuarem. És un reflex del vidre. Sí, continuarem ara amb aquelles paraules que són mal dites i que realment val la pena corregir-les. I que estan escrites amb uns graciosos i divertits rodolins. I tant. I diu així. Insistint en la consigna depurem el català, exposarem més paraules que convé rectificar. No us molesta les orelles sentir sovint ojalà, podríeu dir que així sigui, O tant de bo, que resti clar. Si dieu parlant de vendes al port menor, l'heu fallat, quins són els termes correctes? A la menuda o al detall? Heu de dir data i no fetge, perquè fetge pot semblar que parlem de l'altre fetge, vull dir l'òrgan glandular. Si sentiu que algú diu bitxa, poseu-vos les mans al cap. Cal dir sort o benhaurança o també felicitat. Molts diuen aigua i no aigua. Un altre gros disbarat és que es digui paga el pato. Digueu paga els plats trencats. També cal dir marxa enrere i no això de marxa atrás. No digueu ròtol, és rètol. Bé, res més de moment que se'ns fa tard. O continuem, que també val la pena. Escolteu, hi ha una paraula que té força mal regust, i això que es tracta de caldo, el correcte és brou o suc. Si algú diu que això fa bulto, digueu-li no, fa un volum o volum, si així us agrada. Mots d'aquests n'hi ha més d'un. El qui sigui un cara dura, digueu-li cara gruixut, també és barbarisme enfado. És molt correcte, és anuig. Campanilla, campaneta. El burnós, digueu, bernús. Donar ascos és fer fàstic. I susto és esglai o ensurt. Qui digui a poi fa una planxa, s'ha de dir suport o ajut. Peató? No. Alfabra posa vianant o transeunt. D'això del fi de setmana de debò se'n fa un abús. Val més dir cap de setmana i no us hi feu més embull. Cochino? No. Si és cochino, digueu-li porc o bé brut. Finalment, en lloc de tonto, heu de dir babau o ruc. Bé, doncs, ja ho sabeu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé, hem arribat a l'espai poètic. Avui fa 98 anys del naixement de l'escriptora Gloria Fuertes. Ho hem recordat a l'Efemèrides i no fa gaires anys que va morir. La recordem llegint algun dels seus poemes. Cuando te nombren. Cuando te nombran, me roban un poquito de tu nombre. Parece mentira que media docena de letras digan tanto. Mi locura sería deshacer las murallas con tu nombre. Iría pintando todas las paredes. No quedaría un pozo sin que yo asomara para decir tu nombre. ni montaña de piedra donde yo no gritara enseñándole al eco tus seis letras distintas. Mi locura sería enseñar a las aves a cantarlo, enseñar a los peces a beberlo, enseñar a los hombres que no hay nada... como volverme loco y repetir tu nombre. Mi locura sería olvidarme de todo, de las veintidós letras restantes, de los números, de los libros leídos, de los versos creados. Saludar con tu nombre, pedir pan... Con tu nombre. Siempre dice lo mismo, diría en mi paso. Y yo, tan orgullosa, tan feliz, tan campante, me iré al otro mundo con tu nombre en la boca. A todas las preguntas responderé tu nombre. Los jueces y los santos no van a entender nada. Dios me condenaría a decirlo sin parar para siempre. Los pájaros anidan. Los pájaros anidan en mis brazos, en mis hombros, detrás de mis rodillas. Entre los senos tengo codornices. Los pájaros se creen que soy un árbol. Una fuente se creen que soy los cisnes. Bajan y beben todos cuando hablo. Las ovejas me pisan cuando pasan y comen en mis dedos los gorriones. Se creen que soy tierra las hormigas y los hombres se creen que no soy nada. Ya ves qué tontería. Ya ves qué tontería, me gusta escribir tu nombre, llenar papeles con tu nombre, llenar el aire con tu nombre, decir a los niños tu nombre, escribir a mi padre muerto y contarle que te llamas así. Me creo que siempre que lo digo me oyes, me creo que da buena suerte, voy por las calles tan contenta y no llevo encima más que tu nombre». hem escoltat unes versions bastant poc conegudes, almenys no del gran públic, perquè són molt populars els seus poemes infantils, però en canvi aquests més adults i que tenen un sentit molt profund no són tan conegudes. I són molt poètics. I són molt poètics i són molt bons. I aquí més entre l'altra línia, més habitual, i aquesta sí, molt més popular, de Gloria Fuertes, recordem també aquell poema Pobre burro, Pobre burro. El burro nunca dejará de ser burro porque el burro nunca va a la escuela. El burro nunca llegará a ser caballo. El burro nunca ganará carreras. ¿Qué culpa tiene el burro de ser burro? en el pueblo del burro no hay escuela el burro se pasa la vida trabajando tirando de un carro sin pena ni gloria y los fines de semana atado a la noria el burro no sabe leer pero tiene memoria el burro llega el último a la meta pero le cantan los poetas el burro duerme en la cabaña de lona no llamar burro al burro llamarle ayudante del hombre o llamarle persona Bé, doncs hem arribat a la fi d'aquest programa últim de la temporada, perquè el proper dimecres, com és Sant Joan, és festa. Com hem dit abans, ja hem enviat la nostra felicitació a tots els Joans i Joanes, Juanitos, Juanitas, Juanes, o sigui, que us ho passeu... Janes, tot el que vulguis. Jons, que us ho passeu tots molt i molt bé. Que no els crimeu amb la rebella... Que mengeu coca i no oblideu que, si voleu sentir a la coral l'harmonia, podeu anar el divendres, dia 19, o sigui, demà passat, a dos quarts de sis de la tarda, que farà un concert de les seves melodies que val la pena escoltar. Els que els escolteu dissabte ja hauran fet tard. Sí, això sí. Per això, això ho recomanem especialment pels que sí, pels que ens escolteu avui. Això, que podeu acostar-vos i passaveu una vetllada molt agradable. I bé, doncs, com que han passat ja tota una temporada amb vosaltres, us hem d'agrair molt i molt els que els veieu per la webcam, els que escriviu a Facebook, els que ens escolteu per les zones, que és la cosa habitual de la ràdio, i donar-li les gràcies al Carles, que durant tot l'any ens ha d'aguantar aquí, Carles Hernández i Rius. A posar-nos musicuetes i tot. Clar que sí. Molt bé, fins la propera temporada i, o bé, fins el dissabte, que sortirem en segona audició. Fins aleshores, a reveure. A reveure. Fins demà! Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís, 38 punts.