Solidaritat a València, Flama del Canigó i Sant Joan; ajudes d’habitatge, escapades al Montseny i Vall d’Aran, el misteri del Tibidabo i consells de trànsit

Seixanta i més. Molt bon capvespre, amics ullents. A través de Ràdio d'Esvern iniciem un dimecres més l'audició Seixanta i més, un magasin de temes variats que la taula de redacció ha escollit per oferir-vos-alt. Som la Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puigdevall, Carles Hernández Rius i una servidora, la Joana Algarra. El passat diumenge vam poder veure a la televisió unes imatges colpidores, però alhora esperançades. L'arribada al port de València de les tres naus que després d'una llarga setmana portaven a terra a més de 600 persones, homes, dones, infants, i fins una petita nena, petiteta, amb uns encantadors munyitos, que somreia que, suposo, que no sabia per què. Sí, va ser un cas emocionant, perquè, desgraciadament, en d'altres ports no els havien volgut. No sabem el seu destí final. Tenen 45 dies per resoldre'l. I després. Però almenys saben que és possible una vida millor que morir de fam, de malaltia incontrolada, a causa de la guerra. Aquests han estat sobre uns 630 persones. Tele, ràdio, premsa, fotògrafs, autoritats, però i tots els que arriben a diari a les costes del sud de l'Estat, que sumen molts més. I els que han quedat al mar sense vida, sense control. Aquests no tindran ni tele, ni ràdio, ni autoritats. solament la injustícia d'haver abandonat el seu país i que ningú, mai, no en sàpiga el seu destí final. És per pensar-ho. Per pensar-ho una bona estona. No us ho sembla? No us ho sembla una bona estona. No us ho sembla una bona estona. No us ho sembla una bona estona. No us ho sembla una bona estona. No us ho sembla una bona estona. No us ho sembla una bona estona. No us ho sembla una bona estona. L'associació de gent gran ha programat, pel dia d'avui, una sortida per visitar la comarca de l'Alt Empordà, a Cadaqués, fent un recorregut en trenet. Com esperem que l'excursió hagi estat d'allò més amena, la propera setmana ja us farem una mica de reportatge sobre la sortida. 50 anys de la Flama del Canigó A motiu del 50è aniversari de la Flama del Canigó, tradició catalana vinculada al solstici d'estiu, diversos veïns i veïnes de Sant Just d'Esvern pujaran de matinada al cim del Canigó, muntanya del Pirineu català, on es renova cada any la flama i des d'on la transportaran fins a Sant Just. Un cop arribin, es farà un recorregut pels carrers del municipi fins al parc del Canigó, on encendrà la foguera de Sant Joan d'enguany. Tothom hi està convidat a celebrar aquesta festa ancestral amb coca i vidols. L'acte està organitzat per Òmnium i l'Ajuntament. Rebella de Sant Joan i Flama del Canigó Dissabte 23 de juny, a les 20.45, arribada de la Flama del Canigó al parc de Torreblanca. Recorregut fins al parc del Parador i continua en marxa a peu fins al parc del Canigó, on es farà la lectura del manifest i encessa de la foguera. Recorregut Parc de Torreblanca, carretera Rial, avenida Indústria, carrer Miquel Reverter, parc del Parador, marquès de Monistrol, carrer Bonavista, carrer Freixes, Creu del Padró i el parc del Canigó. I recordeu també, Rebella de Sant Pere, el parc de les bases de Sant Pere, botí ferrada i ball amb l'associació de veïn de les bases de Sant Pere i l'agrupament Escolta Martín Luther King. Divendres 29 de juny, a les 21 hores. Rebeccions IBI 2017. Bé, l'IBI 8, clar. Fins al 30 de juny? Però és respecte a l'any passat. Ah, bé, acabo de llegir, així ens entrarem. Això mateix. En el ple del mes de gener es van aprovar les noves bases per sol·licitar les ajudes econòmiques per l'impost de béns immobles, el que se'n diu l'IBI, de l'any 2017, ara 2018 i 2019, amb una dotació econòmica de 30.000 euros. Cada any s'han anat ampliant els col·lectius poblacionals que poden beneficiar-se d'aquestes ajudes fins a arribar, en guany, a la cobertura de totes les persones o unitats familiars del municipi amb uns ingressos topalls que van des del 13.545 en 06, si 07 ja no val, eh, bruts anuals per a persones soles fins als 27.885 en 05. Tornem-hi amb el 05. S'ha de ser cabut, eh, bruts anuals per a unitats familiars de 5 membres o més. Per poder-se beneficiar d'aquestes ajudes, cal presentar una sol·licitud a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament abans del 30 de juny. Podeu consultar les bases a sanjus.cat. Ajut al lloguer per a joves. Fins al 25 de juny, les persones joves de Sant Just d'Esvern que visquin de lloguer al municipi en un habitatge de cost de lloguer del qual no superi els 900 euros mensuals, poden demanar una subvenció a l'Ajuntament que pot arribar fins als 200 euros al mes. Les bases que regulen aquesta subvenció municipal es poden consultar a sanjus.cat i les sol·licituds s'han de presentar a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament durant el termini. Aquesta acció, que està dotada de 20.701 euro, 0,3, ha de permetre ajudar a pagar un import màxim de 200 euros mensuals al lloguer de l'habitatge habitual de persones empadronades a Sant Just d'Esvern des de l'1 de gener del 2016 que tinguin entre 18 i 35 anys. Per ser persona beneficiària de la subvenció s'ha de formar part d'una unitat de convivència de mínim de dues persones. Més habitatges socials. Fins al 6 de juliol està oberta una nova convocatòria per optar a uns dels set habitatges socials de lloguer que actualment estan lliures i que pertanyen al parc d'habitatge social de l'Ajuntament. El contracte, que permet beneficiar-se de subvencions de fins a un 80% del preu de lloguer, ha de ser per habitatge habitual i té una durada de 3 anys, amb possibilitat de prorrogar-lo dos anys més. El parc d'habitatge social de lloguer, gestionat per l'empresa municipal Promunsa, disposa actualment de 21 habitatges. Podeu consultar les bases i els requisits repromunsen putcat. d'ambícia socials d'ambícia socials. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Podeu descobrir els senders més potents del Montseny, a partir dels tracs de l'èpic Enduro Montseny, en ple bosc de pins, alcines i roures, que esperem que us agradaran. Quan el turisme rural, tot tipus d'allotjaments que allí trobareu us faran sentir com a casa. Escolliu qualsevol de les cases que s'hi ofereixen, on podreu descansar després de la caminada que acabeu de fer. Delta de l'Ebre. I ara gaudeix de la muntanya. La vall d'Aran, que es caracteritza pel seu paisatge alpí i la seva arquitectura tradicional, de la qual són típiques les cases de pedra i fusta, empeulades de pissarra. A l'hivern, a més a més d'esquiar, els amants de la neu trobaran l'estació més gran de l'estat, on a més a més de l'esquí, els visitants podran gaudir de banys termals, visites culturals i degustar la típica cuina aranessa. Ara es queixaven, perdoneu, però es queixaven que no estava la típica cuina catalana. I diu, com pot ser això? Vale, és igual. El senglar és un dels animals preferits pels caçadors de la vall d'Aran i el cibet és una de les formes típiques de presentar-ho. De presentar-ho, perquè si no es pot menjar, perquè si no fas un cibet, no hi ha ni deu que el pugui arrossegar. Els plats de caça són una constant d'aquesta comarca i a l'hivern se li afegeix la potent olla aranesa, els bolets, les truites de riu, els embotits de porc, tots ells acompanyats per licors autòctens, elaborats amb fruites del bosc, entre elles el cassis, els aranyons o els prunyons, i l'aigua de nodes, que és el suc de les nous verdes. No ens negaran que els programes que us hem presentat són d'allò més interessants i engrascadors. Si realitzeu algun d'ells, podeu veure, podeu venir aquí, a Ràdio d'Esvern, a comentar-nos si us ha agradat, si heu trobat alguna inconveniència, en fi, allò que us sembli interessant de comentar. Estem a la vostra disposició. I ara, després d'aquests passejos que, escolta'm, són molt agradables... Ara estic cansada, estic cansada. No, no, no els cansis, perquè ara et quedes aquí. I he pujat el pic més alt. Ah, sí? Relajats, ara podem aguantar el que ens explica l'al·linada. Ara, el que ve darrere. Mireu, aquesta vegada no explicaré res de les curiositats de Barcelona. No. Perquè aquest misteri que explicarem ara és una mica llarg, i aleshores es faria molt passada. O sigui, que avui només que farem el misteriós parc d'atraccions. i diu així. És maco, eh? Vull dir, no surten fantasmes. No, no, no. No, no, vale. Diu, no heu passejat mai de llit per un parc d'atraccions? No vull dir una nit de festa, quan tots els artefactes estan en moviment, i els sorolls, la música i la llum, són ells mateixos una festa. Vull dir una nit de cada dia, o de cada nit, quan tot és silenciós i ombres. Les nits, en què la gegantina roda de la cínia està aturada, i al capdamunt s'ingronxen, mogudes per la brisa, les petites cabines. Les nits, en què els cavallets resten immòbils, com fantasmes, amatents. Quan els saltos de xoc s'alineen silenciosos, mirant en la penombra, amb els apagats fars dels seus ulls diabòlics. Quan el tren de la bruixa no xiula, ni s'otrega, amb la seva alegria innocent. Les nits, en què la casa de la por té un aspecte paurós, perquè la por sembla vagar lliurement per les parets de falses tranyines, per les reixes cobertes de verdet, per les mesmorres ocultes i els passadissos llòbregs. Ai, que por... Les nits... És que és molt xulo, és molt xulo tot, mireu. Ai, que por... Les nits, en què els miralls deformats de la sala màgica, tenen una brillantor misteriosa, sense ningú que s'hi miri, com si darrere del vidre pogués sorgir de cop i volta l'ombra d'un atic reflexo captiu. De nit, un parc d'atraccions sembla tota altra cosa, gairebé l'antítesis d'allò que es veu al dematí. Tot això et donaré simadores. Amb aquesta frase, segons els evangelis, el diable va provar d'atemptar a Jesucrist perquè paqués quan dejonava en el desert. Ai comnia tibi d'abo sicadens adorevis mi. Algú la devia recordar en pujar per primer cop a la muntanya màgica de Barcelona i contemplar amb els ulls meravellats l'aspecte de la ciutat escampada als seus peus com un ric mantell rodat de llums. tibi d'abo. i el tibi d'abo li va quedar. i tibi d'abo va passar a substituir l'antic nom que es deia el fara blanc en què fins aleshores s'havia conegut fara blanc perquè hi havia l'antiga massia propietat dels pares dominics els de l'hàbit blanc per distingir-la d'una altra finca propera el fara negre propietat dels jesuïtes us va agradant, eh? i aquí no hi ha cap fantasma cap fantasma fares blancs farares negres diables sent dubte aquesta és una muntanya que no pot renunciar fàcilment al seu misticisme a la seva màgia i potser per això el tibi d'abo va ser un paratge solitari durant molt de temps fins que al final del segle XIX el doctor Andreu un farmacèutic famós per les seves pastilles contra la dos va adquirir la gegantina finca i va fer-se construir sobre les runes de l'antiga masia dels fares blancs la preciosa casa que es veu quan es puja per l'avinguda Tibidabo concretament el número 31 avui ocupada per un restaurant de rostits això va dedicat al Joan Maria que li agrada menjar amb postres bons en l'any 1899 es va fundar la Sociedat Anònima del Tibidabo i es va urbanitzar el camí que puja fins al peu de la muntanya i es va iniciar la construcció del tramvia blau i del funicular i es va posar la primera pedra del parc d'atraccions un dels més antics d'Europa la muntanya del frara blanc la muntanya del diable es convertia en la muntanya màgica i per si de cas quedava alguna reminiscència del maligne dominant de la ciutat en 1902 es va iniciar la construcció del temple expiatori al capdamunt se va col·locar una estata de bronze del Sagrecor obra de Frederic Marés que amb els seus immensos braços oberts semblava voler abraçar en un vol tota la ciutat i ara això ho he llegit ara però una vegada vaig dir que Barcelona era la ciutat més maca que jo havia vist d'Europa perquè si tu obries els braços podies abarcar tota la ciutat des de dalt del Tibidabo amb totes dic seu-se l'agafa Montjuïc agafa allà les tres xumeneies aquelles sí i li vaig dir i li vaig dir amb un urbanista amb un arquitecte urbanista dic ja podeu fer aquesta propaganda no no us bueno aquí ja estem aquí que ja ens hem fet això no? diuen que quan la en si ballaven un dels obrers va caure del tabaix de la cúpula i es va matar un trist accident de treball un trist accident mortal que no podia entervolir però la màgica encissadora del parc d'atraccions que naixia als seus peus com a contrapartida una mica enjugassada de tant misticisme de mica en mica el Tibidabo es va anar revestint de fantasia primer amb l'Atalaya incomparable punt de vista sobre Barcelona després amb el ferrocarril aeri que transportava els visitants en elegants cotxes suspensos sínies cavallets trenets cases encantades van acabar de convertir la muntanya en un festival de moviment música llum i l'avió i l'avió i una vegada vaig portar amb una senyora estrangera molt amiga i els joves pujaven a les atraccions i diu però tu no te preocupes que subiremos al tren sí perquè a mi les atraccions no m'hi ha gustat tu i anem a baix a pujar al tren que ni ara i el primer que ens diu el que estaven allà agafant els billes diu aquí tens les gafes cony quan agafes aquí el tren fa no és el trenet petit no però l'avió feia patxoca ara no ho sé però quan jo era molt petita vaig pujar a ma mare la família no va voler ningú i ma mare que era molt valenta diu sí sí la nena i jo pugem i escolta'm va ser molt emocionant diu bueno diu quan cau la nit i tot s'atura quan els perfils de les atraccions es tornen borrossos en la penombra i les remors es desvenen tan sols remors de vent la muntanya màgica es revesteix d'un halo misteriós diuen que algunes nits de l'any ronda un fantasma pel parc d'atraccions ja ha sortit ara ha sortit ara ha sortit d'estar amagat potser són els ulls magnètics allò que veiem brillar al capdamunt de la muntanya imaginant que són els reflexos de la lluna sobre els colors vius de les atraccions potser és el seu trepitj aquell soroll somor que pesen que és el gronjar de la cínia moguda pel vent tal vegada la sombra es reflexa en la superfície deformada de la gran sala dels miralls màgics contrafeta fascinadora més enllà del simple efecte òptic diuen que l'espectre de la muntanya viu a la casa de la por no podria ser d'una altra manera que de tant en tant s'esmull al museu dels autònoms a la recerca de companyia i amb els seus dits eteris posen marxa els vells inquietants ninots animats aleshores des de baix de la ciutat se sent llunyana i nostàlgica com si sorgís d'un món encantat la música enganxosa de fira que acompanya els moviments mecànics hi ha qui diu que el fantasma del Tibidabo no és altre que l'espectre d'aquell pobre bé que va caure del tabaig de la cúpula de la iglésia i que no ha pogut abandonar mai més el paratge on va trobar la trista mort altres creuen que pot ser l'ànima en pena d'algun d'aquells frades blancs que ronda per la muntanya sagrada esdevinguda muntanya màgica qui sap però avui quan entreu a la casa de la por pregunteu-vos quan us sobressalti algun dels nombrosos trucs de terror que poden passar per als ingeris aquests si es tracta realment d'un truc o si tal vegada molès per la vostra intromissió és el fantasma del Tibidabo el culpable del vostre esglai aquí he trobat a faltar una cosa i és que aquest el temple expiatori del Tibidabo en realitat són dos esglésies i hi ha molt poca gent que ho sabe i hi ha moltes una sobre sobre l'altra i després també seria interessant un dia fer una recopilació de totes les basíliques que té Barcelona que crec que en aquest tema és la segona ciutat del món que té més basíliques la primera naturalment és Roma i valdria la pena poder recopilar-los i explicar-los a Barcelona i això té un potencial de turisme cultural de primer ordre a nivell mundial si es protegeixi amb això gent que té poder adquisitiu i que els agrada que els agrada l'art seria qüestió de promocionar-ho i quan nosaltres que hem fet visites en ciutats diferents sempre hem entrat a visitar alguna iglésia la més important o una o dues però sempre sempre hem entrat eh cada un el seu estil ho tenim en compte sempre i ara un avís per a vosaltres amics i amigues que ens escolteu i que probablement conduïu hem llegit un article que hem considerat molt important com a recordatori d'un tema que hauríem de tenir molt en compte quan som propietaris d'un automòbil l'administració vigila i diem administració referint-nos a la direcció general de trànsit hi ha sis despistes que ens poden sortir força cars conduir amb el carnet caducat deixar-te'l a casa no portar el permís de circulació del vehicle circular sense assegurança no haver passat la ITV i descuidar-se de pagar l'impost de circulació i conduir borratxo també i amb el cotxe robat i amb el cotxe robat bé les obligacions que tenim els conductors són diverses complir amb les apartències del codi de la circulació portar el cotxe en perfect estat i atenció no descuidar el calendari un despiste pot convertir-se en una multa de fins a 3.000 euros 3.000 euros són molts calés no els guanyo pas cada vídeo recàrrecs impositius o pot ser embargament de comptes bancaris sí sí un sí pensem que el temps que passa molt ràpid i de cap i volta ens adonem que el carnet de conduir ens ha caducat és cert que fins als 65 anys obtenir-lo amb 10 anys de vigència però a partir d'aquesta edat deu tenir cura del pas del temps que s'ha transformat en 5 anys conduir amb el carnet caducat està tipificat com infracció greu i està multat en 200 euros sense pèrdua de punts descuidar-se el carnet a casa no és tan greu com el cas anterior però costa diners si la gent et demana el permís i no el portes a sobre però està en vigor la multa pot arribar fins als 100 euros com infracció lleu però generalment solament es paguen uns 10 euros no portar el permís de circulació del vehicle també es considera falta lleu i pots pagar 10 euros però compta si el que passa del cert és que el cotxe no té el permís de circulació la multa és de 500 euros ja que es considera falta greu circular sense assegurança encara que sigui un sol dia de caducitat o no portar-lo és considerat una falta greu tots els cotxes han de portar l'assegurança de responsabilitat civil com a mínim i quan vens la pòlissa la cobertura desapareix no existeix pròrroga possible si els Mossos o la Guàrdia Civil ho detecten la multa va des de 601 a 3.000 euros la quantitat depèn de diversos factors si el vehicle estava circulant en el moment la seva categoria la implicació o no en un accident el temps passat sense assegurança o bé si el conductor és reincident i conduir amb la ITU caducada equival a 200 euros de multa si és un agent el que el detecta la infracció i no un radar aquell retirarà el conductor el permís de circulació i li donarà un volant per qui vagi fins a un centre d'inspecció abans de 10 dies també s'han de pagar 10 euros si no es porta la targeta de la ITU bé encara que estigui feta la inspecció no ens oblidem de pagar l'impost de circulació aquesta taxa municipal també és obligatòria i el seu import depèn del tipus de vehicle i de cada ajuntament en aquest cas cap agent ens privaria de circular per no haver pagat l'impost però el consistori corresponent anirà aplicant recàrrecs que augmentaran la xifra en funció del temps que es trigui a pagar si al final no s'atén el deute després dels corresponents avisos el compte bancari pot quedar embargat per la quantitat no pagada i els corresponents recàrrecs compreneu perquè comentàvem sobre la necessitat d'estar molt atents al calendari respecte als diferents pagaments i obligacions impositives si tenim un automòbil a la nostra disposició a la nostra disposició a la nostra disposició a la nostra disposició Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit