Stonehenge, Picasso i Orwell; ictus i detox; petjada ecològica i mobilitat a Barcelona — Seixanta i més

Ràdio 2VM 98.1 Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Come on to my love. Smooth Jazz Club. I esperem. A les contes de viudas que... Seixanta i més. Benvolguts amics i amigues de Ràdio d'Esvern. Desitgem de tot cor que l'hora que iniciem amb aquesta sintonia us sigui molt, molt, molt agradable en la música i les qüestions que hem seleccionat per tots vosaltres. Aquest hivern, tan canviant que estem patint, no ens deixa gaudir delmenys un dia de treva. I mira que les advertències del servei meteorològic no és per donar-nos gaires alegries. Alerta, de neu cat, de ben cat i de totes les cats possibles. Ens han posat la pell de gallina. I que consti que a mi no em fa gaire gràcia, ni gens ni mica, que caigués una sola volva de neu aquí a Sant Just. Això per desgrat dels meus fills, nevors i la resta de la jovenalla de la família. La neu és molt bonica, però a la muntanya, fora dels genys de la ciutat. Cotxes, motos, autobusos, furgonetes, camions, que quan han passat dos o tres vegades per qualsevol carrer, l'han deixat negre, l'han embrutit, que quan passen a prop teu t'esquitgen i et deixen fer-te una pena. No, definitivament no m'agrada la neu. I això que tenim aquell refrany que diu any de neu, any de bé de Déu. O aquell altre que diu en castellà anyo de nieves, anyo de vienes. Que Déu escolti els refranys, que per alguna cosa diuen que són la gramàtica parda i el gran seny del poble senzill. No us ho sembla? Bé, i avui al complet tenim l'Alina, la Montse, el Joan Maria, en Carles, una mica engripeat, però bé, mira, de quan en quan estossega una miqueta, i una servidora. Ja estem disposats a iniciar 60 i més. Avui iniciarem l'edició parlant de pedres mil·lenàries. Stonehenge, l'enigma fet pedra. Aquest és un dels lleixements més espectaculars i misteriosos d'Europa. Però, qui el va construir? Com? Amb quina finalitat? Un camp de conjectures on els laberins de l'opinió desbocada són més complexos que la ruïna mateixa. Aquestes paraules de l'escriptor del segle XIX, John Britton, referint-se al megàlit de Stonehenge, després de tants anys, aquestes paraules no han perdut vigència. Cal explicar que el megàlit és el nom que es dona al monument prehistòric del Neolit i l'edat de bronça, format per un o diversos blocs de pedra, de gran tamany, compost per dos tipus de conjunts de pedra, els dòlmens i els menirs. En el cas de Stonehenge, es tracta del conjunt de menirs més impressionant d'Europa. Després de molt de temps passat, els experts sobre el tema encara no s'han pronunciat amb un cert èxit sobre l'origen i la funcionalitat del monument. La primera referència... Escrita. Escrita del megàlit, aixecat entre finals del Neolític i a principis de l'edat de bronça, data de l'any 1130, en el que archidiàcon Henry de Hunting, aquest devia caçar, no? Sí. Encarregat d'escriure una història d'Anglaterra. Va fer la primera descripció de Stonehenge. Durant l'edat mitjana dominaven en la societat els components religiosos i màgics. Per això es va pensar que aquell gegantí cúmul de pedres devia ser obra de Merlí, el mag, per excel·lència. De les legendes de l'antic poble celta, basant-se en diversos escrits del segle XIV, bé, l'interès del renaixement anglès per recuperar l'antiguitat clàssica comportaria un canvi de patró respecte al tracte anterior envers el conjunt megalític. A mitjans del segle XVII, l'antiguari John Obrier va escriure un tractat amb una de les teories que va tenir més èxit, la que vinculava l'origen i l'ús d'Eston Henge no amb el mag Merlí, sinó amb els druïdes, sacerdots de l'antic poble celta que supervisaven i practicaven sacrificis, se suposa que humans. L'any 1649, Obrier va trobar clots amb línies en el complex d'Eston Henge. Coneguts com clots d'Obrier, en honor del seu descobridor, estan col·locats, un al costat de l'altre, en intèrvals de meticulosa precisió matemàtica, dintre del terraplen d'una raça que havia estat excavada amb anterioritat. Molts d'aquests clots contenien restes de cendres humanes, o així ho van considerar a Obrier, i que podia tractar-se de vestigis, de les sofrenes rituals, que els druïdes dedicaven a les deitats del món subterrani. Però anàlisis molt posteriors van demostrar que les cendres eren més modernes que la construcció dels clots, per la qual cosa aquestes devien estar destinades d'altres propòsits. Fins avui, encara es desconeix el destí pel qual s'havien obert. S'ha arribat a la conclusió que els raonaments d'Obrier eren simples conjatures, però el seu descobriment dels clots porta a la creença que el passat d'Eston Hone és celta druïc. L'arqueòleg anglès William Stuckley va recolzar aquesta idea després d'explorar la zona entre els anys 1719 i 1724 i va afirmar rotundament que Stonehenge va ser un llac consagrat al culte per la casta sacerdotal dru... druídica. Druídica. Druídica. Per aquesta romàntica i il·lusòria idea que va servir per reclamar turístic fins a la meitat del segle XX ha estat refutada fins a principis del segle XXI. Els historiadors diuen que el lloc pla i pràcticament desèrtic no es correspon amb els clàssics llocs de cultes druídics caracteritzats caracteritzats per boscos espessos i columnes cobertes d'eure. Malgrat això i mantenint-se la creença del passat druídic sobre l'imaginari col·lectiu, molts centenars de persones ataviades amb la vestimenta de l'antiga casta sacerdotal dels druïdes continuaven anant fins a aquest extraordinari monument durant l'estiu. Els druïdes pots moderns no són els únics de bots de Stonehenge. L'efecte lluminós que durant el solstici d'estiu provoca el sol al projectar el seu primer raig de sol sobre la pedra del taló situada fora del fossà convoca cada any a centenars de curiosos. El joc de llums i ombres sobre les pedres mil·lenàries resulta impressionant. Aquest efecte en tronca directament amb una nova teoria. Stonehenge no seria un temple sinó un observatori solar i estel·lar i una espècie de calculadora de l'edat de pedra que permetia predir amb exactitud les dates en què es produeixen els eclipsis. Aquesta tesi anunciada per l'astrònom general Hawkins l'any 1965 no va trigar a aconseguir molta publicitat i encara a hores d'ara hi ha molts adeptes que la defensen sent també un gran nombre de científics que la rebutgen. L'ànsia per decifrar els misteris del monument són prioritaris per l'Institut Wessex d'Arqueologia institució que compta amb molts anys d'experiència i que l'any 2002 va trobar les restes de l'arquer de Menysburis l'home considerat com un dels que van intervenir probablement en el projecte del megalit. L'any 1984 l'administració britànica es va fer càrrec del conjunt megalític i dos anys més tard l'UNESCO o sigui l'any 1986 l'UNESCO va declarar Stoneheim Patrimoni de la Humanitat o sigui que és molt curiós i tu que dius que has estat et va agradar et va impressionar perquè és gran és enorme jo del text que avui estret la fotografia és impressionant és sobretot deu ser maco aquest raig de sol a primera hora quan cau sobre les pedres si coincideix que tu la fas la visita al matí perquè clar quan de cau ja el dia durant el dia ja no té gràcia però aquest primer raig de sol deu ser fantàstic és gran el cercle impressiona impressiona veure-ho bé doncs ja ho sabeu convidem els oients que vagin a veure-ho si van a Claterra de pedres la casa s'ha de impressionant són a l'illa de Pasqua els moers aquells aquells tenen cara de persones almenys els moers un amic nostre una amiga nostra acaba de venir i ara vindrà el divendres a dir noca te'n faràs cinc cèntims fantàctics te'n faràs cinc cèntims és veritat vinga doncs després d'aquestes coses sobre pedres del menir i dolmens ara de pedra abans anem a una altra pedra pedres n'hi ha moltes també o sigui que continues amb coses de Barcelona o no? el que jo encara no he vist mai és una pedra moderna totes són antigues les pedres hasta los de riu però escolta'm si agafen les pedres per fer cases noves mira la gata Cristi el seu segon matrimoni va ser amb un arqueòleg i va dir que és estupendo casar-te amb un arqueòleg perquè li agraden les coses velles ella era ella era vella i etxa les dues coses però va ser feliç eh sí bueno us en recordeu que estàvem amb el Picasso ja amb les senyorites aquelles que estaven allí del carrer Vinyó doncs diu uns detalls d'aquest quadre que això no ho vam llegir vam dir que aquelles eren les que començaven l'art del cubisme sí van ser però és interessant també el que acaba d'explicar una mica sobre això diu els teòrics de la pintura consideren les senyoretes de Vinyó com la frontera entre la pintura clàssica i la moderna el quadre que és força gran té 224 x 234 centímetres i s'hi pot veure 5 dones despullades oferint-se amb un client invisible del bordell en alguns dels esbossos es veu com Picasso havia jugat amb la possibilitat d'incloure dos homes dins de la pintura indicant clarament la temàtica de l'intercanvi sexual de la pintura però al final se'n va desdir i sense la presència masculina la història del quadre va romandre més diluïda el que ara es considera el quadre més famós de Picasso no va ser gaire ben rebut amb un inici Matís el considerava la mort de la pintura Brankle va dir que allò era com si et beguessis petroli mentre et menges un estop encesa i de reng va batissinar el suïcidi de Picasso ja ja si no van ser un comentari gaire bo diguéssim no i alguns estudiosos creuen que aquest quadre és l'obra amb més estudis previs de la història de l'art Picasso es va passar gairebé mitjant el seu taller fent més de 800 esbussos si es vol veure el quadre en viu i en directe haurem d'agafar com a mínim un avió ja que es troba exposat al MoMA a New York des de la seva compra en 1939 per 28.000 dòlars dun i duret el que van pagar no? que era època el que valdria ara el que valdria ara em sembla que ara deu ser gairebé gairebé inabastable suposo que ara no pot tenir preu no ho sé però a vegades jo crec que aquestes coses sí que són molt interessants però que es paga es paga es paga es paga o sigui que cadascú considera el que no no però coses per exemple això encara dius bueno aquí n'hi ha una obra d'art o més o menys la té per ell sol perquè la ha comprada però a vegades que si per un vestit o per si unes sabates d'alguna actriu doncs es paguen un milió de dòlars les coses de la Marilyn això és horroroso bueno s'han anat senyor explicat i jo l'hem acabat ah sí però aquí encara tenim gent que funciona dintre de Barcelona un d'ells a mi m'agrada molt que és George Orwell que va ser un escritor es deia Eric Arthur Blay i va ser el veritable nom o era el veritable nom de George Orwell que el senyor va viure de 1903 a 1950 les seves obres més famoses on s'hi llegeix una forta crítica a l'estalinisme soviètic són Rebelió a la Granja ah sí que la fan llegir amb els nanos i jo l'he anomenat diverses vegades el 1984 que aquest el va escriure en el 21 i resulta que és el que passa ara és d'actualitat que és una novel·la aquesta última que introdueix el concepte del gran hermano el que no sàpiga d'acabar estan tots dintre i tenen pantalles que els van controlant a tothom que és el que passa ara sí el control de persona per persona de persona a persona diu però Orwell que ara després veureu això una mica interessant per dir no només lluitaria contra les injustícies amb la seva literatura ja que l'escritor va venir a Catalunya els primers dies de la Guerra Civil com a periodista i es va acabar unint a les milícies republicanes per lluitar contra els feixistes. De les seves experiències a Catalunya i al front d'Aragó em va sortir aquell llibre que es diu Homenatge a Catalunya amb una sentida crònica dels dies més tristos i incerts de Barcelona. I diu, irònicament, aquesta és el puntet aquest, diu, a la plaça que porta el seu nom a Barcelona s'hi poden veure cartells on s'hi anuncia l'existència de càmeres de vigilància amb un radi de 500 metres. Com el Gran Germà. Com això mateix. I ara direm d'aquest llibre que és molt maco i que ens ha il·lustrat bastant sobre Catalunya l'últim que, aquest sí que el coneixeu tots que diu, un nen, una carabassa i una tècnica personal. Qui era aquest? No. Jo no. Pau Casals. Ah! Diu, Pau Casals va néixer al Vendrell a 1876. En els cinc anys ja començava a acompanyar el seu pare a l'església que tocava l'òrgan. El nen aviat va aprendre a tocar l'instrument i en quatre dies ja col·laborava amb el seu primogènic en la creació de composicions simples. Molt precoçament Casals va manifestar les seves dots. Va entrar com a soprano al cor de l'iglésia i va aprendre a tocar el violí i el piano quan tan sols era un infant. Va descobrir el violoncel amb una funció de músics ambulants. El seu so li va produir tal impacte que va construir el seu propi violoncel amb una carabassa traient de l'artefacte sons i melodies difícils de concebre. Des d'aquell moment va saber que aquell seria l'instrument de la seva vida. El músic va arribar a crear una tècnica basada en la naturalitat i la llibertat. Va actuar el Royal Albert Hall de Londres amb un èxit clamorós. Però després d'una setmana de concerts el músic va decidir no tornar mai més a Gran Bretanya per la passivitat que el país estava demostrant davant de la tirania d'en Franco. El nom de Pau Casals està indissolublement unit al violoncel. No obstant això, a més d'un predigiós violoncetista, va ser un bon pianista, director d'orquestra i apreciable compositor. Va passar la història pel seu virtuosisme, per la seva actitud davant del món que li va tocar viure. Va aprofitar que la seva fama per realitzar una incansable labor a favor de la democràcia, les llibertats i els drets dels més desfavorits. Com a director d'orquestra va fundar Barcelona, en 1920, l'orquestra Pau Casals. La derrota de la causa republicana a la Guerra Civil Espanyola el va obligar a exilar-se. No tornaria mai més a Espanya i va morir a Puerto Rico en l'any 1973. i amb la seva producció com a compositor cal destacar l'oratori el pessebre, l'himne a les Nacions Unides, però sobretot el cant dels ocells. Una emotiva peça que apren la seva melodia d'un tema popular català i que avui tothom sap i tothom canta. Molt bé. Ara el llibre s'ha acabat, senyors, però tenim una mica més d'idees, si us en recordeu, i la ressenya d'ell. De la gent, sí. Està bé. Doncs molt bé, senyores. Hasta la setmana que ve. Adiós. Començarem, lo millor, una altra vegada amb fantasmes. No sé què passarà. No m'ho sé. Fete el libro. Feli. Feli. Feli. Feli. Feli. Feli. Feli. Ara, l'espai dedicat a la salut. Avui destaquem els titulars d'un estudi publicat en una revista de divulgació sanitària del barri de les Corts de Barcelona. Bé, doncs, poses una miqueta de rafagueta i així separarem unes paraules de les altres. Catalunya i Europa es preparen per l'increment de casos dictos. L'envelliment progressiu de la població de la nostra societat té moltes conseqüències en l'àmbit de la salut que ja s'estan notant i d'altres que tindran efecte a mig i llarg plaç. Una d'aquestes, i potser la més important, serà el fet que, segons les previsions dels experts sanitaris, els casos dictos a Europa es poden incrementar en un 34% des d'avui fins al 2035. Aquest augment, en tants pocs anys, pot provocar un 45% més de defuncions i un 25% de persones supervivents amb seqüeles. Aquestes són algunes de les dades més destacades del document Catalunya i Europa davant de l'ictus, presentat per la Fundació Ictus. Cada any, 13.000 persones s'ingressen per aquesta causa als hospitals de Catalunya. És la segona causa de mort i la primera causa clínica de discapacitat. La incidència és de gairebé 180 casos per 100.000 habitants, mentre que la mortalitat se situa en 30 per cada 100.000 habitants. A Catalunya, 6 de cada 7 casos són atesos pel sistema d'emergències mèdiques i 3 de cada 10 acaben en tractaments d'hiperfusió. No, reperfusió, que és molt, és molt, molt, molt concret. Reperfusió. Jo també vaig trobar una paraula una mica especial. Bueno, sempre reprenem paraules noves. Sí, és una teràpia, digues. Una teràpia que desfà el coàgul, que provoca l'atac i que, aplicada a temps, pot minimitzar els danys. Aquest tipus de tractament han experimentat un increment molt accentuat a Catalunya en els últims 10 anys. i són més efectius quan més ràpida, quan més ràpidament s'aplica, fet pel qual queda justificada la dita, quan menys temps, més... Més cervell. Més cervell. Clar, quan més trigues, quan menys temps trigues a atendre la persona, el cervell queda menys perjudicat. Menys perjudicat, si no, que des de ser. En els últims anys s'ha observat una millora en la duració del temps del tractament, coincidint amb l'aplicació del codi ICTUS. Aquest codi permet d'identificar ràpidament els pacients i traslladar-los el més aviat possible fins a l'hospital, preparat per... A l'hospital preparat. Més proper... Per avaluar-los. Per avaluar el diagnòstic i tractar-los. Els últims estudis apunten que 9 de cada 10 ICTUS es produeixen per factors relacionats amb l'estil de vida i, per tant, modificables fàcilment. Per exemple, hipertensió, tabaquisme, excés de pes i colesterolemia són alguns dels condicionants controlables. Tant a Catalunya com a la resta d'Europa, un dels reptes que planteja l'ICTUS és l'atenció dels supervivents de llarg plaç. Un document presentat recentment reconeix que el recolzament i l'atenció a llarg plaç és la part del procés assistencial menys valorada i del qual es disposen menys dades, tot i la càrrega assistencial i econòmica que representa. El pla d'acció presentat proposa, entre altres mesures, establir plans nacionals de recolzament als supervivents, independentment del lloc de residència i de l'estatus socioeconòmic del pacient. Per tant, és una malaltia que té un impacte social molt gran. Com ja hem comentat, la hipertensió, el colesterol, el sedentarisme, el tabac i l'alcohol augmenten el risc de patir un ictus. Però què és un ictus? Doncs una malaltia aguda ocasionada per una alteració de la circulació sanguínea que evita que arribi la sang al cervell en condicions normals. És greu perquè a Catalunya és la primera causa de mort entre les dones i la tercera entre els homes i també la primera causa de discapacitat en adults. Aquests són els símptomes, debilitat en una part del cos, pèrdua de visió o dificultat al parlar, símptomes que acostumen a aparèixer de forma repentina. A la persona que presenti aquests símptomes se li ha de demanar que faci tres accions, que aixequi els braços, tots dos, que somrigui i que parli. Si té dificultats per realitzar qualsevol de les tres accions, s'ha d'avixar urgentment els serveis mèdics trucant al 112. La rapidesa en l'actuació és vital per a la supervivència i la qualitat de vida dels afectats. Podem dir que degut a les millores en l'atenció a l'ictus a Catalunya, els últims anys s'ha aconseguit salvar gairebé un 9% de malalts que equival a unes 2.000 persones, de les quals més de la meitat tenen menys de 75 anys. I després d'aquest rotllo de l'ictus, que és realment important perquè ho tinguem en compte, perquè quan més anem més de pressa, millor, no? Digues. Mira, el Joan Maria, la part que li ha tocat de llegir, ha dit que més de dones, no sé quant les dones, i menys els homes. Per què? Aquí n'hi ha una cosa que a vegades no se'n té en compte i s'ha de tenir. La dona és més oferta en un moment determinat. I li passa una cosa d'aquesta, no, no, no, ara se'n passarà, ara se'n passarà. I quan arriba el moment... L'home s'espanta més. I aleshores la dona retrasa... El diagnòstic. El diagnòstic. I no va broma, eh? Sí, sí. I això va així. Sí, sí. Però sí, senyores... Ja passarà. A quejar-se. A quejar-se, quan sentiu una cosa d'aquestes, aixecar els braços, fer una somriseta pel nodo... Sí, podeu. Sí, podeu. Sí, podeu parlar. No, no, però tenim un cas molt, molt a prop de casa nostra, que gràcies a aquesta rapidesa... Sí. De moment, l'única dificultat és que ha de fer rehabilitació d'un braç. Però, escolta'm, és que... Sí, sí, sí. Ja n'hi veia i... Però, escolta'm, però ràpid, eh? Ràpid, ràpid. Ràpid. Estaven acabant les postres, eh? Sí, ja, ja, ja. O sigui que... Bé, per això ens convé netejar-nos. D'acord. Després de totes aquestes festes, que torrons, que si rostits, que si cremes de llet, que si beixements, que si canelons... Res, netejar-se amb naturalitat. No, no per neologia, eh? Ni se'l fuma. No, això no. Però heu de prendre tisanes. O sigui, bé, en època d'excesos, i també d'ansietat i estrès, allò de que no se't fa prou el pollastre, el forn i tot això, és beneficiós realitzar accions desintoxicants al nostre organisme per eliminar les toxines que genera el nostre propi cos, així com agents externs als quals podem estar sotmesos. Lina... Per un tema farmacèutic? Actiu. No, mira, millor, aquí diu el Consell. Ah, aquests Consells d'aquí... Diu el Consell, aquí a la Rodoneta. No, per això, eh? Sí, sí, sí. Preguntem al farmacèutic? Ah, sí, home, sí. Clar, home, quan veiem algú raro anem al farmacèutic i li preguntem... Però al farmacèutic... O a la farmacèutica, parlem-ne, eh? Fem les coses ben fetes. Pregunt, diu, pregunta al teu farmacèutic i segueix sempre el seu Consell sobre quin actiu o combinat d'actius és necessari en cada cas. Actius naturals, que ajuden a fer que el nostre organisme funcioni en normalitat, després d'eliminar aquelles toxines que ha acumulat. Romero de Berberona. Tònic hepàtic per a casos de fetge gras i tractament d'acné. Cart Maria. Cardo, eh? Sí, Cardo, Cardo. Cardo. Pot utilitzar-se en trastorns digestius i com ajuden al tractament d'inflamacions hepàtiques. Carxofa. Aquesta planta té activitat protectora del fetge i acció desintoxicant. Sí. I prenem cua de cavall, que té propietats diurètiques, incrementa el grau de formació i s'alimina per l'orina. El te verd. S'utilitza com a conjunt per al control de pes. A test que controla el metabolismo dels greixos. També s'utilitza com a diurètic ja que augmenta l'eliminació de líquids. S'utilitza... I després, Boldo. Boldo. S'utilitza en disfunció del fetge i la bilis. Jo puc dir realment que va molt i molt bé el Boldo, eh? Ara és amar com una malatosa. Mira, ara és igual. I poses... Una mica de sucó, un poco de azúcar. No, no, mel, mel. No, no, mel, mel, a mi no se'n de bé. Ara queda la Joan. Bé, a l'Aloe Vera, sí, la Joana. Sí. A l'Aloe Vera se li atribueixen propietats antioxidants, ajuda a la eliminació de radicals lliures, metabòlits, i enforteix la mucosa intestinal. I els efectes d'una dieta detox? Detox, eh? Sí. Diu, si seguim una dieta destoxicant amb responsabilitat després d'una època d'excessos, els efectes que podem experimentar són reducció de líquids, regulació del trànsit intestinal, rehidratació de la pell, millora del son, sensació de lleugeresa corporal i augment de la vitalitat. Aviam, segueix aquí que diu, què és una dieta detox? Aquí ho veus, Maria? Aquí. Què és una dieta detox? No, perquè... Això. Sí. Què és una dieta detox? De detox. De detox. Que, perdona, que no és detox. Una altra paraula, no? No, no. Una altra paraula, vull. El nostre cos és capaç de desfer-se de toxines utilitzant els diferents filtres que tenim al nostre organisme. ronyons, fetge, sistema digestiu i pell. No obstant això, en algunes ocasions, quan la velocitat i la quantitat de toxines que ingerim o les quals estem exposats és superior a la capacitat d'eliminació dels mecanismes, s'acumulen i poden causar problemes de salut. Per això, un pla detox ens permetrà evitar que els nostres principals filtres s'obstrueixin. Montse. Senyals que ens indiquen són aquests, senyals que ens indiquen que podríem necessitar iniciar un pla detox. Vale, un a un, eh? Un a un. Sí, falta d'energia i cansament. I cansament. Sí. Irritabilitat. Pell sense brillant. Això mateix. Mal de cap. Problemes digestius, sobrepes i insomni. Molt bé. Qüestió de bons hàbits. Fer un pla detox no significa abandonar els bons hàbits. Lina. Exercici físic diari. Evitar el sedentarisme és clau. Només caminant drenarem els productes detox del nostre cos. I ara, Joa Maria. Dieta saludable. Si tornem als excessos i a rutines poc saludables, tornarem a acumular toxines i tot el nostre esforç haurà estat en bar. Mantinguem la cura de la dieta tot l'any per mantenir-nos en un estat òptim de salut. I que no tornem enrere i estem intoxicats al cap de dues setmanes. Patates amb bledes i col. No, no. Bleres sense patata, eh? Que consti. Bueno, una patata va bé, eh? Un hidrat de carbó aquí posat, que la patata va bé. I ara, una miqueta de música i ens sentirem molt bé. Ah, sí. Que bé. Fred, el bull, bé. El benestar no és patrimoni exclusiu de la primavera-estiu. L'hivern és tan capaç com les seves estacions germanes de fer-nos sentir bé. Tot seguit, us oferim bones raons per tenir en compte la positivitat que les baixes temperatures ens ofereixen en múltiples aspectes. Vosaltres ja sabeu que a mi m'agrada molt el fred. Sí, ja, ja. Però bueno, a vegades també diu calor per calories. Diu, el cos necessita mantenir-se a una temperatura adequada que funcioni bé. Quan ens trobem en un clima fred, el cos crema calories per mantenir els graus òptims de funcionament. Dit d'una altra manera, accelerem el metabolismo. Ara tu, Joan Maria. La frescor ajuda a dormir millor que està exposat a altes temperatures durant la nit. Els graus centígrads més favorables per agafar el son són entre 16 i 18. D'aquesta manera, el nostre organisme s'aclimata a l'ambient sense la notjosa sensació de suor. A l'hivern necessitem més temps de son a causa de la falta de llum. Com més foscor, més hormones del son, melatonina, segreguem. Al contrari, el sol inhibeix aquesta producció. Aquest sistema regula els nostres cicles de son. Bé, i ara anem aquí, Montse. Ho tens? No, ho tinc jo. No, sí. Ho tinc barrejat. Un, dos, tres. Un, dos, tres. Posa. Sí? Mira, rodonet, aquí. Mira, aquí l'estrella, a sota. Mira, aquí. Per aquí. Pell fina? No, és això? No, un, dos, tres. Un, dos, tres, quatre. Ens posem en marxa. Fer exercici a la tardor, hivern, fa menys ànsia que a l'estiu, que les temperatures són elevades. L'esport hivernal elimina la sensació de fred corporal, ja que genera calor amb el moviment, a més d'omplir-nos, a més d'omplir-nos d'energia, ja només per exposar-nos a temperatures escasses, cremem més calories. És temps d'aprofitar aquesta situació per posar-nos en forma. Això mateix, pell fina i disminució de molèsties al sistema circulatori. Encara que pugui semblar mentida, el fred contribueix a tenir cura de la pell del cos. S'afavoreix la microcirculació cutània, cosa que provoca que la pell s'oxigeni i el seu to es torni més bonic. Els vessos sanguinis es contrauen, una característica que atenua les inflamacions i inflors, a més dels problemes de circulació i varius. Una altra virtut dels climes gèlits és que actuen com un tònic per als poros de la pell. La secreció de greix es redueix, cosa que repercuteix en les brillantors que reflecteixen sobre la pell i en la reducció de l'aparició de granets. Bueno, ara ens anem a menjar fruites, eh, nens? Oh, i tant, per compensar. Sí, diu, a més a més de tots els beneficis en si de l'hivern, la natura ens ofereixen fruites ben preuades. Taronja, la reina dels cítrics, per excel·lència, rica en vitamina C, un bon antioxidant per lluitar contra els radicals lliures. Magrana, fruita típica de la tardor i hivern. També és una font de vitamina C, B2 i B9. Caqui, conté musíl·lec, pectina, beta-caroté, però vitamina A, a més a més de vitamina C. Rim, ric en fibra i antioxidants. Xirimoya, conté molta aigua, hidrata i hidrats de carbono. També aporta altres minerals com el potassi i el ferro. Codony. Amona el contingut en fibra, pectines i tenins. Quant a minerals, conté potassi, fòsfor i ferro. I la poma? Les goldens, reinet i royal gala, es troben amb la seva millor època. Tenen vitamina A, B, C, potassi, sodi, entre altres minerals. I aquí n'hi ha una nova, no sé si és nova o és una varietat, que és la fugi. La fugi. La fugi, que dieu, a mi m'agrada perquè és molt dura i molt sucosa. És dura, és dolça i té suc. I té molt suc, sí. I no és farinosa, que a mi és el que em molesta molt de la poma, que es torna farinosa. Això, la fugi, no? T'atreu una dents i les tens fuses, però per lo de merda. Mira, en què hi farem, eh? Tot són coses, no? Música per gaudir. Estem escoltant la meravellosa Maria Calas, en l'àrea Casta Diva, de l'òpera Norma, de Vicenzo Bellini. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Ara, la Montcita. Ah, sí? Sí. Estàs a punt? L'espistada. Què tens avui? Mira, la petxada ecològica. Petxada ecològica. Ens estem menjant el planeta. Ostres, avui sí que sortim d'aquí Sí, sortirem d'aquí una miqueta Entre ictus I ictus I erbes per netejar-los No sortirem malalts, eh? No, al revés La petxada ecològica Ens estem menjant el planeta Els humans estem explotant Els recursos del planeta Terra A un ritme insostenible Consumim molt més Consumim molt més Que el nostre entorn Has de parlar davant de la carxofa Ens estem Consumim molt més Que el nostre entorn Que el nostre entorn pot produir Aquestes són les dues formes D'expressar un problema Que augmenta constantment Una realitat que reflecteix L'anomenada petxada ecològica La mesura De l'impacte de les activitats humanes Sobre la natura Representen per la superfície Necessària per produir els recursos I assimilar els impactes d'aquesta activitat Un dels sistemes del càlcul Càlcul de la petxada ecològica Amb més reconeixement internacional És realitzat per la Global Optimum Intimprim Network global de la petjada ecològica. Perquè tinguem una idea de la relació entre generació natura de recursos i consum humà, aquest singular sistema de càlcul ens indica que cada any que cada any el dia en què és superada la capacitat de regeneració del planeta. A la dècada del 70 quan es va iniciar aquest tipus d'estudis es calculava que el consum humà superava la producció de la naturalesa a finals del mes de novembre, és a dir, que vivíem per sobre de les possibilitats del planeta poc més d'un mes a l'any. El càlcul de la gent indica que aquest 2018 la humanitat ha superat el pressupost de noval el dia 2 d'agost, és a dir, que durant els últims 5 mesos de l'any estem consumint recursos que la naturalesa no pot generar. Els costos d'aquest sobreconsum ecològic estan fent cada vegada més evidents a tot el món en forma de desforestació, sequeres, escassetat d'aigua potable, erosió del sol, pèrdua de la biodiversitat i augment del diòxid de carboni a l'atmosfera. Adverteix l'informe publicat per GEN, el nostre planeta, és finit, però les possibilitats humanes no. viure dins del límit de la naturalesa o dins de les capacitats de la regeneració de la mateixa és tècnicament possible. Finançament benèfic i la nostra única possibilitat per a un futur proper és essència. És el nostre propòsit és retardar la data del sobreconsum ecològic al calendari. Així ho indica Matis Watker Nagel, president del Global Footprint Network i creador d'aquesta metodologia de càlcul de la petxada ecològica. La petxada ecològica que cada humà produeix varia molt en funció del nivell econòmic, classe social, compromís personal i país de residència. La gent considera que el país amb més petxada ecològica total són Xina, Estats Units i la Índia, mentre que els que tenen una petxada ecològica per càpita més elevada són Luxemburg, Austràlia, els Estats Units, Espanya ocupa el lloc 25 del rànquing mundial de la petxada. Renoi, doncs sí que els països emergents doncs ara és que són moltes persones. No podem viure dels recursos que ens produeix la terra. Podríem, sí que podríem, el que passa és que estan mal administrats. Podríem, però no ho fem. Podríem, però no ho fem. Això mismo. Com està de preparat vostè, senyor Joan Maria? Ah, preparadíssim. Sí? Doncs aviam, també ens col·loques un rotllat d'aquest, com del delicte. Ja veuràs que em vistareu... Estem contents? Vale, vale. Bueno, aviam. Què passa amb el transport, bueno, situació del transport públic a Barcelona. Ai, ai, ai. És un resum una mica de tot, eh? Sí. Sense quasi adonar-nos, Barcelona, igual que la majoria de metròpolis del món, ja està adequant als seus medis de transport, tant públics com privats, als requeriments mediambentals necessaris per salvar la nostra salut. La petxada, doncs ara, de la salut. De la salut. Sí, el primer, escoltem, tot. Sabem que tots els canvis són difícils de portar a terme, perquè la ment humana és molt conservadora i no té memòria dels mals del passat. Arrelant la idea errònia que més val tonto que conegut que sàvia per conèixer, doncs no. la praxis demostra que la dita és un fec neus, com ara es diu una mentida. Una mentida. Barcelona gaudeix d'una xarxa de metro que cal ampliar i modernitzar i acabar d'una vegada les obres que falten per les retallades de la crisi. El metro és el sistema de transport col·lectiu més ràpid i sobretot menys contaminant. El problema és que és molt més cart. Sí, clar. Ara parlem dels bussos. Trobo-te molt encertada la nova xarxa, disposada horizontalment i verticalment al plenol de la ciutat de Barcelona. És la més lògica i racional perquè cada ciutadà tingui al seu abast una parada a màxima distància. la substitució de les unitats que utilitzen gasoll per altres de gas o elèctriques no contaminants és del tot imprescindible i ja s'està portant a terme. Un altre tema. El tram per la diagonal coneixi el tram baix amb el tram llobregat és del tot imprescindible per acabar de tancar la mobilitat terrestre de la ciutat. serà tot un complement ideal per la nova xarxa d'abusos. Naturalment que hi ha persones que opinen el contrari. Faltaria més. Però no per això s'ha de descartar. Ha de parlovaldre el sentit comú i no la xerrameca incompetent o el que és pitjor els interessos partidistes malentesos que tant de mal han fet sempre el país. Pico't una mica però n'estic convençut del que dic. No, no, naturalment ets molt lliure de expressar la teva opinió i tant. La xarxa per a bicicletes i patins s'està ampliant a marxes forçades. Forma part de la nova mobilitat de Barcelona i de la zona metropolitana. Pocs anys enrere ningú hagués pensat que tingués tant d'èxit. Els beneficis són excel·lents. No contaminen de fums la ciutat i l'esfort per fer-los anar millora la salut de les persones que les utilitzen. és veritat que s'han de dictar noves ordenances per ordenar el nou tràfic. Tant de bo es faci com cal. La base ha de ser la tolerància i el respecte als uns envers els altres. L'altre mèdia de locomoció de servei públic dintre Barcelona la formen el taxis i els nous BTC en plena lluita per continuar el monopoli uns i els altres per trencar-lo. Solucions n'hi ha. Cal reunir-se tots plegats. Ja ho han intentat, eh? Sí, bueno, però ja... Avui deien les UB TCE ja deien que havien de llegir la lletra menuda i treien els cotxes de la Diagonal que déu-n'hi-do l'enrenó que han fet. Bueno, cal reunir-se les parts interessades tècnics i totes les administracions perquè, esclar, han de canviar lleis i si no no iran bé per trobar la manera de sortir de l'embolic però cal tenir clar que les administracions han de defensar els consumidors els clients i aquesta vessant crec que ni uns ni els altres no s'ho han plantejat fins ara van a defensar el seu Sí, sí, sí No, les han tingut en compte els usuaris en absolut No, el bé comú d'usuari és el que per tant Que per això els paguem, eh? Per això els paguem perquè pensin a favor nostre Ja Què més, Joan? El tràfic de cotxes i motos privats en recessió el primer per diverses raons La principal a curt termini pot ser és l'exigència d'utilitzar cotxes amb motors de zero emissions al centre de la ciutat i d'altres pobles de la corona metropolitana Per acabar comentar que el cotxe sense conductor ja és un fet en una dècada en una dècada com a molt ja els tindrem circulant per Barcelona i Madrid esclar Més novetats la firma la firma fabricant d'avions nord-americana Boeing ha anunciat que té un prototip de taxi volador volador sense pilot el que faltava cotxes volant i sense pilot s'obren el taxi i el BTC ja m'imagino el taxista i el BTC fem vaga tots junts perquè el taxi volador sense pilot no puguin volar en aquest país coses del pogrés senyors i senyores i tant que sí aviam per què volem un taxi sense conductor ai un taxi un avió un avió una avioneta sense conductor bueno escolta'm que l'altre dia som més segurs que els altres dones escolta'm l'altre amb això no estic d'acord amb tu l'altre dia un avionet taxi i un helicòpter es van donar una bufetada que es van quedar fetes truites les dues però no anaven amb automatisme senyora anaven volant mirant mirant mirant i a les estrelles perquè entre muntanyes no pot anar automàtic entre muntanyes no hi ha i és el fall humà que va ser no va ser de l'automatisme té tota la raó senyor Joan i la majoria dels avions que és el que el que té menys accidents de tot el sistema de l'avió és el que té menys accidents i va tot automàtic el pilot és res no tenen res a veure sí, sí però com hi hagi una tempesta o el que sigui és el pilot el que pren les decisions els pensants pensant que són el rei del mambo no, no, no és que ho som és que hem fet les màquines nosaltres les màquines funcionen més bé només una cosa per exemple jugar a escats jugar a escats que és una cosa que s'ha de pensar molt les màquines d'IBM han guanyat a tots els grans campions però sí, sí bé, clar no tenen ànima no tenen ànima no tenen ànima no tenen ànima no tenen ànima no tenen ànima no tenen ànima Bé, parlant d'avions avionetes helicòpters i cotxes sense conducta resulta que hem arribat a la fi i no se'm passar un poc de música això mateix veus bé, senyores senyors el dissabte si ens voleu tornar a escoltar estarem amb vosaltres a les 11 i si no fins la propera setmana el dimecres a les 8 de la tarda nit sí sí al capvespre que m'agrada més la paraula molt bé i guardar la viure fiel adiós molt bé gràcies adeu-siau adeu-siau la ràdio de Sant Just 98.1 el just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell que fins ara mutis a la fest