Tardor melangiosa, Jane Eyre i les Brontë; agenda i patrimoni de Sant Just; Alzheimer i obituaris; teatre i festes (Santa Tecla, Olot); correbous i rècord de futbol

Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Iniciem el programa quan són les 8 i 6 minuts del dia 23 de setembre de l'any 2015. Avui dona la casualitat que aquest matí a les 10 i 21 minuts ha començat l'estació més melangiosa de l'any. La tarda. Gràcies. Gràcies. i els llibres també. I el vent del nord les emporta en la nit freda de l'oubli. Tu vois, que n'ai pas oublié la chanson que tu me chantais. C'est une chanson qui nous ressemble. Je crois que tu m'aimes et je t'aimais. Nous vivions tous les deux ensemble. Moi qui m'aimais, moi qui t'aimais. No digueu que no és meravellosa aquesta cançó. Per això dic que la tardor és l'estació més melangiosa. Les fulles mortes. És molt melòdica. És una cançó preciosa. A tothom m'agrada la cançó francesa. A mi sí que m'agrada. I a mesura que em faig més gran encara m'agrada més. Com que te fas més gran? Això no pots dir-ho. Mai jove. Vale, mai jove. Bé, doncs, aviam, comencem amb tu, Lina. Bé, jo no sé si podré venir cada dia. Sí, dona, sí. Si no per telèfon, si no gravat, és igual. Intentaré fer-ho. També, com sóc una mica caòtica, potser un dia us parlo d'una cosa i un altre dia us parlo d'una altra. Una de les coses que els que me coneixeu jo ho sabeu, a mi m'agrada molt llegir. I aleshores, el primer que vull fer és recomanar a totes les persones que els agrada llegir que s'apuntin a aquests cursos de lectura, aquests tallers de lectura que tenim aquí en el poble, afortunadament, aquí a la cançó en estar, que es fa un cop al mes i són molt interessants. Però està molt ple. Sí, però a vegades n'hi aposto i després pot anar. Sí, t'apuntes en llista i ja està. És maco i dius, bueno, i què fas aquí? Bueno, doncs tothom llegim un llibre i després quan arriba el dia que ens reunim tots, tenim un coordinador i aleshores doncs comentem els personatges i tot. No es té que sapiguer ni literatura, ni es té que sapiguer ni et demanen res, sinó aquells personatges que han sortit, la trama, del que sigui, no? Atenció. I ara començarem a l'octubre. Molt bé. I aleshores doncs us parlaré del llibre, un llibre conegut per tots vostès, perquè es diu Gent Eire. Oh, my God. Gent Eire. Vale. Gent Eire, i en comptes d'explicar el llibre, o sigui, ho farem d'una manera curteta, perquè tots cadascú digui la seva, doncs la Gent Eire, a vegades, doncs sí, és una novel·la bastant densa, que el qui la vulgui llegir està en català. És molt densa, sí. Sí, és densa. Nosaltres a l'institut l'hem llegit, eh? Ja. Però bueno, espera't un moment. Jo he llegit la gent d'una manera molt curteta, perquè les fan ritual, que diuen a vegades que vol dir tornat a llegir i comprimideta. Sí, ja l'havien fet en anglès. I després també l'hem fet en pel·lícula. Però us ho explicaré més que una miqueta l'argument, molt poc, perquè així vostès tindran ganes de llegir-lo, perquè és bonic. Es caracteritzen aquesta novel·la i les tres. Comencem per l'autora. L'autora és la Charlotte Bronté. Charlotte Bronté, amb les seves germanes, l'Emil i l'Anne, doncs van ser unes escritores que, fixeu-vos bé, elles van néixer, la més gran, que era la Charlotte, va néixer en 1816. I va morir en l'any 1855. Per tant, tenia 39 anys. Amb un altre posto molt bé, perquè quedés ben clar, tenia la pobretta de 39 anys. Sí, sí. Aquesta és la primera que va començar a escriure i quan va escriure Jane Eyre, doncs aleshores va tenir molt èxit. Però després explicarem una coseta més. L'Emil, que aquesta només que va viure 30 anys, del 1818 al 1848, aquesta va escriure la famosa Cumbre esborrascosa. Sí, i tant. Sí, amb borrascosos. Weathering Heights, que és molt bonic en ingles. I després l'Anne, que aquesta és la petita, i va néixer el 1820, i va morir el 49. Per tant, aquesta només que tenia 29 anys. 29 anys. Amb aquesta família també hi havia un germà. Eren filles d'un pastor protestant, i tota la vida se l'havia passat aquí amb el seu pare, amb aquesta casa que tenien, a Haworth, que és un condat d'Orxer, aquestes coses que fan per allò de la terra. Sí, sí, però van estar molt, molt, molt dominades pel pare. Van estar molt dominades pel pare, molt dominades pel pare, i a més a més, quan van començar a escriure, la gran, sobretot, va escriure un llibre de poemes, perquè a ella li agradava la poesia, però amb un pseudoni, perquè no deixaven a les dones, en aquella època, publicar i escriure coses. Ara, el que és interessant, molt interessant, tant si heu llegit a la Genaire com si heu llegit a les Cumbres Borresconces, és, en aquella època, els arguments amb uns amors passionals que ni els dramones i les coses que hi ha... Quasi tragèdies gregues. Quasi tragèdies gregues. I són novel·les que he llegit i que he relligit. Surnes a llegir i t'agraden. Perquè sempre hi traves alguna cosa. Aleshores, el que n'hi ha, jo no sé com te l'han explicat allà a l'Institut Xiquet, però hi ha vegades que els hi havia explicat també als nanos de les classes, els deia, fixa-vos-se, quina passió, tu, això és que ni la Jury, ni el Brac Pins, tu, ni el Brac Pins. La l'has llegit a tu, Jo Maria? No, no, no. El que m'estrany és que el Joan, tan jove, que li hagi agradat aquesta novel·la. Sí, és una de les novel·les que més m'ha agradat que hi hagi per obligació. però l'he llegit ni la versió original, no l'adaptava. La versió original, tancera? Sí, però no en anglès, eh? No, no, no. No, no, la completa, vols dir? Sí, sí. Jo a la Janer, la primera vegada era la completa. Sí, sí, un totxo així. Aleshores, jo a veure... I després vaig veure la pel·lícula, però res, no té res a veure. No, no, no té res a veure. Però bueno, no, més o menys va seguint una mica les pautes, no? Però el que fa gràcia, sobretot, és la descripció dels passatges. la descripció del camp, la descripció de tota la natura que té al voltant i també de les persones. I en aquesta, en aquesta, tu, bueno, això te'n recordaràs, però jo penso, les feministes estaran molt contentes, jo soc femenina, però no feminista en aquest extrem d'istes, no? Doncs estan molt contentes perquè aquí ella es queixa que els homes tenen dret de fer bla, bla, bla, bla i que en canvi les dones no s'hi deixen fer no sé què. I esclar, ella protesta. I en un moment d'aquests que ho diu i és molt xulo. Tot i que en aquella època, perquè parlem de molts anys... 1800? Fa dos segles. Tenien una cultura... Mira, exactament dos segles. Tenien una cultura... Ah, és que tenien preceptors... Preceptors grans, eh? Clar, perquè posaven escriure poesia, escriure llibres... Els nals va morir drogat i tícic. I aquest va morir molt jove. Però el pare les tenia amb una rigidesa enorme. Sí, enorme. Ara, després van tenir uns èxits extraordinaris aquestes novel·les. Incluso es considera que era el començament de la novel·la feminista anglesa i elles van ser les que ho feien. La gran fa això, unes altres més, la segona, l'Emil, fa les Combris Borres Cosses i la tercera fa una novel·la que es diu Anne Grey, jo no l'he llegit, eh? No, jo no l'he llegit, no ho sé. Però aquesta, per el que hi havia, més o menys, doncs, és la seva autobiografia com a institut rinc. Sí, totes elles estaven voltades d'unes normes i unes coses. Bé, això és les germanes, que és interessant saber-ho. Val la pena, val la pena i sobretot és romàntic i no romàntic, però està molt ben portat, eh? A tu et va agradar, no? Sí, tant. Quants anys tens? Puc preguntar-ho? 16. Sí, 16 anys, li va agradar i és un noi, segur que és una novel·la que té un cert sabor. Sí, no, però jo quan vaig llegir tant la Jane Eyre com el Congrés Borràs Coses també tenia 18, 17 o 18. Però, bonica meva, tu ets una dona, però aquí un xicot tan jove i tot això. Bueno, perquè va agradar a tothom, eh? Va agradar a tothom. Va agradar a tota la classe. Sí, sí, és una de les que més he estat tingut. Quan és que més a més, perdó, eh?, a l'institut us donen cada totxo per llegir. Sí, més avorrit, sí. Que dius que són avorits, ja que bé que els demanis tenien moviment, tot un. Però aquesta forma a part de com el manuscrit del segon origen, totes aquestes... Ui, el manuscrit... El manuscrit del segon origen. Però és que a vegades no la veu trobar. No la veu trobar? No us va agradar? A mi no m'ha agradat, jo l'he trobat massa pesada. Ah, sí? És que a vegades són pesats. Sí, sí, perquè a més una mica irreal. Em va agradar més la Ciutat de les Bèsties o... Ah, bueno, clar, clar. I també vam llegir la Ciutat de los Prodigios que tampoc em va agradar. No, a mi no m'ha agradat. El senyor volia dir alguna cosa, Joan? No, la pregunta era per al Joan. Ah. Aquest llibre que has llegit intuïeixut que la professora és una professora, no és un professor de veritat. Clar. Que l'hi ha fet entendre i l'hi ha fet estimar, no? No, vale, no. Sí. Ah, no, no. Per qui és coginar la novel·la? No, no, per el monitor, és monitor, perquè nosaltres ja som tots adults, però la persona coordinadora del nostre grup és un home, eh? sonava que també era... I segur que, eh? Segur que l'ha fet a llegir. Ja. I a més m'estranya perquè sempre ens fan llegir novel·les una mica més complicades i aquesta de complicada no té res. De complicada perquè és densa, perquè descriu fabulosament. No, no, literàriament és fantàstica. Jo ja ho trobo bé que el jovent avui dia, els nois, doncs també puguin llegir novel·les que abans eren impensables al meu temps. haguessin dit que no sé el que haguessin dit. Sí, sí, sí. Fixa't. S'havia de llegir el Coyote. Bueno, sí, sí, sí. I de l'oeste les que he llegit. Però jo també he llegit de l'oeste. Sí, sí, sí. A mi el Sengren m'agradava molt, eh? Jo no tenia ningú que m'orientés sobre la lectura, però... Jo ho llegia tot. Cada lletra que hi ha de bat meu que t'ha fet un xin-xin. Molt aficient. Digues, digues, Joan. Sí, sí. De fet, encara els homes són massa machistes, avui dia, encara. Sí, sí. Jo també reconec que ho soc, però també vaig tenir la sort o també vaig tenir la sort que vaig anar a un col·legi de pago i que era... Mix, mix. No, no, no, que de nois i noies. Sí, sí. Això em va agritir molt. Això ha arribat després ara amb la democràcia per impensar pel meu temps. Sí, és veritat. Sí, sí, sí. Bueno, continuem perquè jo me n'aniré, senyors, perquè dintre de tot sóc una farofa del futbol, eh? M'agrada molt la literatura, però el futbol m'agrada més. L'agrada estar jugant. I bueno, jo ho sento pel Joan, però me l'estimo igual, que és de l'espanyol. Bueno, i tant, bueno, ni que digui jo sóc de... El meu pare també ho mira. Una desgràcia com un altre. Coneixerà per a família. Que em perdoni el de l'espanyol. Visc al borsa. Això mateix. També, l'espanyol també. L'expectem. Només que us insinuo la persona, que jo crec que tothom l'ha llegida. Tu em corregiràs i no diré gaire cosa perquè al final no el direm perquè allò ho hi deixen. L'anísia, sí. La Genair és la història d'una orfa que de molt petiteta el seu tiet que està casat amb una senyora Rit, que és... Rit és algun nom, eh? És horrible la bona senyora i té dos fills. Fa de madrastra. Sí, no l'agafa i fa de madrastra. I és que ella és madrastra de veritat. I aleshores doncs ell allà ho passa a Canutes. I inclús li fan unes coses estat traumàtiques de ficar-les sol en una habitació i tal. Bueno, l'Anna total està fatal. I com està fatal i comença ella a estar una mica deprimida diríem avui dia. Això ha posat a paraules d'ara, no? Doncs resulta que la tia sempre la rebutja i al final la fiquen en un internat. En un internat. i si ha sigut de les brasses ha sigut de les brasses ha sigut a l'OPEO. I es fica el foc. El patrocinador de l'internat és un tal Brocklehurst i aquest és un tio horrible que les fa passar perquè en realitat tenen gana a l'adreçador. En realitat és un un asil una cosa de caritat. És un asil més aviat. No, no, és un orfenat però és un orfenat d'aquells tant d'allò. Però té la sort que la directora d'allà és la senyorita Temple recordes? Sí. I la senyorita Temple doncs és més carinyosa que la novel·la és diferent, eh? Però vull dir que la novel·la del cine és diferent però aquí també te la presenta més seriosa i tal i qual però que se les estima i és humana. passa una sèrie de circumstàncies total aquesta senyoreta se'n va ella s'ha passat vuit anys allà dintre vol veure uns altres mons perquè no ha sortit de la casa de la tia i després d'aquí i se'n va i se'n va a un lloc que és més llunyà i va d'institut triu d'una nena l'Adel amb una amb una casa senyorial que es diu Zorfield que vol dir Campo d'Espinos i tal i qual i total i allà està el Rochester i el Rochester és el caballero tant d'entè ell és vidú no? és vidú això això ho descobrirà el lector no és a meva això no ho diem no, perquè m'has dit el nom no, el senyor Rochester que és l'abo de la mansió fa anys que ha llegit ja, van molts anys i quan arriben allà té l'ama de llaves que és la senyora Fairfax i aquesta bona senyora doncs és molt amable sí, és molt amable i aquesta la gent es troba molt bé i després té una en contra perquè se'n va perquè li agrada el camp li agrada caminar i aleshores és el Rochester que no el coneix perquè aquest va esporàdicament en aquesta casa no va sempre però ho tenen tot a punt per ell sempre que vingui i l'Adela aquesta és una nena que ell va recollir aquí n'hi ha una cosa que si hi ha aprofundint no sabem si aquesta nena seria la seva filla no, no fa l'efecte que no bueno queda queda aquí n'hi ha marro però no ho sabem no? allà se l'estima com a senyor però com a protector no, però gairebé gairebé és la que representa que és la filla d'una cantant curista francesa que es mora i que ell el senyor Rochester la visitava molt eh nen? tu i jo eh? d'acord però és igual i se l'endú i aleshores li ha posat aquest institut com aquesta la gent pinta molt bé doncs li ensenya això i com sap francès perquè ha après moltes coses doncs fa molta cosa allà aquí ve una tragèdia molt grossa i senyors jo crec que val la pena que vostès la deixessin i si no el pròxim dia potser continuarem que ens sembla això jo em pensava que m'explicava tot no això és el que queda una part una primera part és que ho fa molt bé vostè bon gust sentit-la escoltant-la ara me'n vaig que no sopo ara no soplis tu i si el Barça guanya encara millor va sopar o beu-lo al Barça a les dues coses no sopar no a veure el Barça però el veuràs tu no que se m'hi va o l'escoltaràs avui si el canal liga que és el que pago me l'ensenya tenen una miqueta avui que no i un altre dia explicaré el per què sóc tan aficionada al futbol si bé n'he trasllat una història de de de genaire també eh molt bé que guanyi el Barça i moltes gràcies linda i ara continuem i el pròxim dia la Giovanna té preparada una cosa que és molt divertida ah sí és el que me vas comentar i ho comentarem per què parlo així perquè sóc una enamorada dels llibres i tant i m'agrada es nota i després he fet classe i als alumnes també els hi ha agradat l'inglès jo no en sé gaire ara ja en sé menys i cada vegada menys però però els alumnes els hi ha agradat perquè que puguin llegir que sàpiguen llegir aquest estima que entenguin el llegir que entenguin el llegir que no passi que estem a l'altura del betún que fins i tot gent en carrera no entén no té no compren no compren el que llegeix no comprense de la lectura perquè moltes vegades abans ensenyaven a llegir però no a comprendre i les coses s'han de de dir aquesta frase que carai vol dir això i aquest és el gran problema perquè moltes vegades llegeixen i no saben el que han llegit no entenen allò que han llegit moltes vegades avui dia sabeu què passa que aquests nanos que tenen tants mitjans al seu abast perquè totes les coses noves són per una banda molt atractives i molt interessants pam apliquen un botó ja saben el que és perquè ho tenen que si algú diu que si això que si allò jo d'això no entenc ni cosa a mi m'agrada el paper i el gos del paper però bueno però quina és la funció del mestre ara que és el que tindrien que fer tots els mestres estimular el nen el nen el noi sobretot el noi eh el noi i la noia no i els nens això ve de petits però d'estimular de voler aprendre és que és és maco és maco voler saber home doncs jo crec que estimular estimular molt bé de moment no ho fan no ho fan bueno tindres professors que sempre et quedarà un recorregut quan ho depèn clar mira la gent quan la vas llegir jo l'any passat no l'any passat no l'altre m'imagina te'n recordes sí i tant i tant però la professora ens va vendre molt bé el llibre jo sé una mica d'inglès perquè la meva època que no es feia que es feia francès vaig tenir la sort que va venir una noia que era irlandesa amb un col·legi de humil que no era pas era una acadèmia no era un col·legi com deies tu no no no un col·legi normal però aquesta noia era tan entusiasta que m'agradava i després això dels idiomes és a part tens una certa facilitat o no però si no no però vull dir que el metge el professor ajudi a que ell trobi les ganes de saber més perquè us llegeixen de corrida moltes vegades llegim per obligació i perquè hem de fer un examen d'un llibre però després que us heu fet l'examen no us enreta el rebre de res jo no sé si vaig ensenyar la teva mama jo crec que sí fill de qui de la Carmel o de de la Mari Carmel de la Mari Carmel penso que a la Mari Carmel i a l'Olga també li vas donar a totes tu vas li dones un visito de mi pati que la tea fan bueno disfruteu força molt bé després de més de 60 anys molt bé i perdoneu però m'hi vull com la música a altra parte i jo veus mi molt bé gràcies igualment bé bé després d'aquesta estona tan estupenda que hem passat amb la Lina ara li donem pas a la joventut i aviam el Joan que ens ha preparat doncs avui 23 de setembre ens trobem en el 266è dia de l'any del calendari gregorià i el 267è en els anys de traspàs queden 99 dies per finalitzar l'any que sí que el teníem ja bençut sí i tant doncs el 23 de setembre de 1893 a Barcelona va néixer l'escriptor i humanista català Carles Riba i Barcons amb la seva obra poètica podem distingir dues etapes la primera constitueix una de les millors expressions del simbolisme el primer llibre d'estances escrit el 1919 el segon llibre d'estances escrit el 1933 tres suïts escrites el 1937 i la segona etapa està marcada per l'experiència de l'exili les al·legies de Barbilla escrites el 1942 molt bé i ara em posa una miqueta de música de poesia la tens a punt? sí? no? va doncs posem una mica de música composició 42 del primer llibre d'estances ten-me a ment mon cant declina els mots som tendres i perfets més febre viva tu no hi ets tu ja no hi ets joia divina la blava com a ponentina escondí el flam etern del sol més fins que vencia el negre d'ol un llarg reflex ens il·lumina no per morir joia divina sota l'hort tímid d'un estel jo esperaré el retorn fidel del cant roent que ara declina bé continuem anys més tard un mateix 23 de setembre del 2001 els castellers de Barcelona descarreguen per primer cop amb la seva història el 3 de 9 en Folra el 3 de 9 en Folra és un castell de 9 pisos d'alçada i 3 persones per pis en el seu tronc reforçat en el pis dels segons pel Folra al pont de dalt el formen com la majoria de castells una parella de dosos un aixecador i una enxaneta i també porto unes quantes activitats de l'agenda Sant Justenca d'aquest cap de setmana molt bé endavant doncs divendres 25 de setembre trobem que l'edifici Walden celebra 40 anys de la seva construcció es faran diverses activitats com per exemple un concurs de fotografia tallers infantils música i activitats literàries si voleu consultar més informació a la secretaria del Walden o al telèfon 93 371 80 63 organitza la comunitat de propietaris del Walden 7 també trobem el cinema Déu meu però aquest hem fet de Filipe Charbon per la gent gran oi? sí a les 5 i mitja de la tarda al centre social el mil·lenari quin dia? divendres 25 el divendres demà passat el dia després de la Mercè sí sí sí sí a dos quarts de sis al mateix dia el casal de joves obre les seves portes a les 8 de la tarda jornada d'exhibicions i classes obertes dels futurs tallers activitats per a joves a partir de 12 anys i què més? què més tenim? dissabte ara passem a dissabte 26 de setembre trobem la caminada popular per Colxarola a les 9 del matí des del parc de la Plena Pedrosa la durada del recorregut és una hora d'anada i una hora de tornada esmorzar inclòs per als socis i les sòcies sí també trobem el concert d'homenatge a Enric Morera a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari de la Taneu amb música exclusiva del mestre del qual se celebra el 150è aniversari del seu naixement amb l'orquestra solista i cors venen d'entre les anticipades a la secretaria de la Taneu també trobem observació de la Lluna a les 8 de la tarda a l'Observatori Astronòmic del Milenari organitza el grup d'Astronomia d'Esbert i ara ja passem el dimecres 30 de setembre exposició el patrimoni industrial al teu abast a partir de les 10 al cim de Can Ginestà l'exposició dura del 30 de setembre fins al 12 d'octubre i està organitzada per l'Arxiu Històric Municipal Deu ser molt interessant aquesta exposició i tant o sigui que ja anirem a veure-la i tant vas a veure-la i ens comenta si t'ha agradat molt bé és de temes industrials dius? sí o sigui que hi haurà també el patrimoni industrial al teu abast parlaran del cotxe que es fabricava aquí a Sant Jus no? ah potser potser suposo que sí sí del famós que no tenien marxa enrere perquè la majoria de la gent no estan assabentats d'això joves potser no no jo no en tinc ni idea del que esteu parlant era divertidíssim era de llauna era de com de cartró amb planxat amb alumini amb ratlles així sí com raïnat era preciós vam baixar al carrer Valmes a tota marxa que es va encarregar quasi a l'urbano que havia al mig i en què havíeu de frenar perquè suposo mira amb els peus amb els peus marxa enrere marxa enrere no n'hi havia no n'hi havia i no n'hi era molt divertit no sabia que s'hagués fabricat aquí sí al final del carrer de la Creu el carrer d'abans del final sí sí tota la carrosseria tot i pel que sembla un dels fills va ser conseller de la Generalitat també no? no sé això ja no t'ho s'ha dit tota aquesta cosa de la família això ho diria més bé el meu marit que sí que tenia relacions amb la indústria i així però sí a la ràdio el primer cotxe una companya un dia que plovia anàvem tres dintre mojos del tot i escolta un carrer Valmes avall us en recordeu vosaltres que sou també de la meva edat que al mig no tu ets més jove però la Montse i jo som d'una època al mig del carrer Valmes hi havia com un pirulí i estava posat a sobre en policia a l'urbà no? sí sí amb un salacof llavors portaven salacof bueno aleshores hi havia moltes cruïlles moltes cruïlles Barcelona gairebé a les principals n'hi havia els urbanos doncs escolta'm no es vam estavellar contra el pirulí però per Nadal la gent hi deixava cosetes a l'urbano torrons sí torrons botellets totes les cruïlles totes i els que eren molt simpàtics sí sí sí més amables molt amables aquells feien una rodona però enorme ampolles amb el cotxe vam anar a fer punyetes amb perdó de la paraula el Quinto Pino tots els bé va ser una part dels regals que tenia sí sí i no se'l vam carregar amb ell perquè va fer un salt saps quan va veure que baixava allò tan de pressa clar polovís queixava i qui en frenava ai pobre ja està morta pobrissona però havíem fet cada bestiesa doncs aquest cotxe si no tinc mal entès era de patent francesa i la marca francesa era el Boisang sí sí era Boisang sí ja ho posava el nom del cotxe Boisang en aquell temps no tothom podia comprar aquest cotxe mare de Déu tampoc i tenia quatre rodes i poca cosa més sí sí res eh si no tenia gairebé ni xassis després d'aquest sí uns anys després va venir el 4-4 de Renault sí però en aquella època hi havia si te'n recordes el PTV te'n recordes tu que eren tres rodes dos en darrere i un endavant sí i li deien el huevo sí el huevo i també amb una veïna que el Carles i jo la coneixem sí sí doncs amb el seu marit es va donar una pinyada també que van venir els bombers a treure perquè s'obria per davant per davant s'alçava per davant ja el recordo o sigui que han tingut una sèrie de models fabulosos fabulosos sí aquest crec que s'obrigava a Manresa potser sí no sé bé posem una miqueta una rafegueta que continuarem parlant aquest passat estiu hem dit adeu a dues figures importants del teatre i del teatre i del teatre. del cinema d'entreteniment l'Alina Morgan i José Saza Tornil Saza qui no recorda a José Saza Tornil a la pel·lícula l'Escopeta Nacional i a l'Alina Morgan en tot un munt de pel·lícules còmiques o les sèries de televisió o els esqueig amb en Juanito Navarro diem al nostre Déu aquestes figures que tan bones estones ens vam fer passar en un temps en què no tot eren alegries. i justament fa dos dies ens ha deixat Carme Balcells la gran agent literària que ha portat al món de les lletres personatges tan importants com Mario Vargas Llosa Gabriel García Márquez Camilo José Cela i fins a tres premis Nobel més també va per emocionar els Goytisolo o a Joan Mercè o a Eduardo Mendoza i molts d'altres més fent tan important la literatura en les últimes dècades. El nostre més sincer record aquesta gran figura de la cultura del nostre país. Gràcies. A principi d'aquesta setmana es va celebrar el Dia Mundial contra l'Alzheimer. Aquí a Sant Just ho han fet saber de manera avançada el passat divent. Ho van fer saber de manera avançada el passat divendres dia 18 tot muntant dues tantes petites no vam fer dues taules petitòries dues taules petitòries davant del mercat municipal i del cap i de l'àrea bàsica de salut. Sí. L'Alzheimer és el tipus de demència més freqüent dintre de les malalties neurodegeneratives. Actualment afecta afecta entre 500.000 o 800.000 pacients a tot l'estat i repercuteix de manera molt important en la vida diària de 3 milions i mig entre familiars i cuidadors. Ara continua tu, Joan. L'Alzheimer és el tipus de demència més freqüent dintre de les malalties neurodegeneratives. Actualment afecta entre 500.000 i 800.000 pacients a tot l'estat. Això ja ho havíem dit, eh? Sí, aquí, més avall. Una mica més avall. Aviam. Bé, és igual. Aquí. desgraciadament les previsions apunten a que l'any 2050 estarem tots calvos, eh? La xifra de malalts s'haurà duplicat. El Carles no. El Carles en té. Ja que l'adaptat és un dels principals factors de risc. Per això, és molt important impulsar les línies d'investigació específica en teràpies no farmacològiques. També és molt aconsellable patrocinar la formació continuada de professionals i cuidadors i fomentar l'intercanvi de coneixements sobre el tema. I també informar xarxes importants d'experts en el desenvolupament de possibles teràpies que a curt termini puguin aconseguir diagnosticar precoçment l'inici de la malaltia. L'apostació que es fa a Sant Just és a iniciativa de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat que porta a terme tota una sèrie de tasques assistides en centres de dia a càrrec de psicòlegs i assistents socials amb la col·laboració de la Fundació La Caixa. Aquesta Associació de Familiars d'Alzheimer del Baix Llobregat té en marxa dos centres d'estimulació global i descàrrega familiar per a malalts d'Alzheimer per fer front a aquesta complexitat que comporta la malaltia. El malalt romà durant unes hores al centre on rep per part dels professionals una teràpia especialitzada que li permet mantenir durant més temps una millor qualitat de vida. El programa d'estimulació global que es desenvolupa al centre Elois inclou activitats tant a l'àmbit cognitiu com funcional i emocional. Es realitzen tallers cognitius de musicoterapia, fisioterapia, es fan ballar, es fan cantar, manualitats i manteniment de les activitats de la vida diària entre altres. Bé, el clima del centre afavoreix la relació entre els malalts que massa sovint pateixen les conseqüències de l'aïllament social provocat per l'Alzheimer. Els centres funcionen en horari de matí de 9 a 14 hores de dilluns a divendres. Paral·lelament a les activitats per estimular els malalts s'ofereixen als familiars uns programes d'assessorament, suport i alleugement perquè dispossin d'informació actualitzada i estones de lleure. L'altre dia el divendres vam fer amb motiu que havíem fet l'acostació al matí vam fer una sessió de l'alimentació senzilla per a aquestes persones perquè a vegades també els costa molt empassar, païr i va ser una manera molt amena perquè altres vegades havíem fet pel·lícules i pel·lícules en què realment surt una persona afectada de la malaltia a vegades estan molt ben fetes però a vegades és una mica depriment i l'altre dia ens vam passar pipes tot en cru i vam menjar cuscús i vam menjar de tot i la cosa va estar molt i molt bé. m'està molt divertit sí, molt amè la complexitat de la malaltia d'Alzheimer existeix una resposta global terapèutica psicològica i social i tant o sigui que no ens doni pena i no ens doni mandra de poder col·laborar perquè a més a més s'investiga sobre la malaltia i si a temps podem advertir que aquella persona està malalta o pot tenir la malaltia quan abans es posi fred millor bé posem una miquinona de sintonia Bé aquest estiu què? us heu dedicat a veure teatre cine com heu passat l'estiu? no? no gaire és que no gaire tu qui ets tant d'això aficionada a cine sí que has vist? no no he vist res perquè bueno diguéssim que he agafat com una espècie de fet un parèntesis ja sabàtic un any sabàtic perquè tampoc he vist les últimament massa pel·lícules que em imaginen rescat jo anar al cine i no veure una pel·lícula que m'ompli surto molt decebuda i molt enfadada sí tu tampoc n'has anat a cine? he fet un any sabàtic no un any però un estiu sabàtic sí a l'estiu és el per mi també un any sabàtic no no no és l'època per anar a la natura fer cenderisme anar amb bicicleta anar a la platja molt bé jo també he anat a la platja però no m'hi banyat com fa mal temps com fa mal temps llavors el cine al teatre però si fa molt temps és més diver doncs mira jo he donat la casualitat que aquest any sí que he anat dos cops i bastant seguidets teatre modern que és tipus opereta dies normals encara es pot veure fins al dia 27 a la versus teatre que està allà al carrer espera't castillejos sé on és però no sabia el carrer al carrer castillejos un teatre molt modern per la part de dalt sí tocant a baix a baix sí està bastant tocant allà a prop de glòries per allà aquell aquell contorn al començament sí aleshores es diu dies normals i és tot a base de cançons la vida un dia a Nova York quatre nanos que són joves i ho fan molt bé res una capsa de sabates gairebé una taula i aquí van cantant les cançonetes un noi que toca el piano i ja vaig pensar que era un entreteniment va ser distret sí a mi és que el versus teatre em perdona m'agrada gaire aquesta vegada sí perquè em va tocar a dalt de tot i era còmode però he anat dos cops més i és molt còmode els seients però en congits i he anat a la Villarroel també i això que a mi el Woody Allen no m'agrada gaire em perdona de los cinéfilos a tu t'agrada a tu a mi sí doncs a mi no té una classe d'humor que m'agrada que és especial bé algunes pel·lícules més que altres et poden agradar però vai el seu estil m'agrada doncs bé jo no era molt amant del Woody Allen però hi ha hagut una adaptació i direcció de l'Àles Rigola de Marit Simollers que escolta molt molt bé o sigui sobretot per mi la Mar Ull de Molins va estar fantàstica perquè fa dos personatges absolutament diferents i tots mira l'Andreu Benito per mi el més flotxet que és el senyor gran el Joan Carreras que el coneixíem de la tele la Mònica Glancel també la coneixíem de la tele de Plats Bruts no? Sí de Plats Bruts la Sandra Monclús la Mar i el Lluís Villanueva i aquest sistema abans la sala Villarroel doncs era un teatre normal i corrent jo ja havia vist alguna altra obra aquest teatre sí les germanes vam arribar tard mitja hora tard el meu fill es va confrontar d'hora i no ens van deixar entrar però clar diu que no no no no ens van deixar entrar teníem les entrades i tot però ara ho han modernitzat i ho han fet tipus versus teatre que a l'escenari està al centre i al voltant com els antics de comèdies del segle XVII XVI i XVII el Teatre Nacional de Catalunya hi ha moltes sales que també s'ha de fer sí les sales i el teatre no el teatre és i que menia una gràcia ha fet així també sí que l'escenari no sé quin quin teatre és no me'n recordo el cas és que no no em va agradar sincerament em vaig em vaig d'això està en cartell en cartell encara sí sí sí l'aquella altra de la de dies normals acaba el dia 27 però aquesta aquesta acaba de començar sí sí era el segon dia era el segon dia no sé quant temps està programada però però de ben segur que a la meva senyora li agradaria sí seguríssim seguríssim i a més que ho fan molt bé o sigui que ho fan molt i molt bé i tens els els intèrprets nosaltres ens va tocar allà toquem ells teníem la barana del o sigui el raspaller dels seus d'això el teníem el teníem és l'avantatge de la Villarroel que és un puesto collidor petitet i jo que soc una mica sord em va molt bé perquè així em anem molt bé no no la Versus també és petit però entre que la primera obra que vam anar a veure va ser molt trista o sigui va ser molt trista i estava molt incòpia sí perquè eren dues germanes que havien no se sap quina de les dues havia matat el marit d'una d'elles i feien entrar i sortir la que havia d'entrar perquè totes dues s'havien declarat culpables i no se sabia i al final surts una mica deprimida sí sí una mica entrística bueno ara saps què Carles ja que hem parlat de teatre vols que posem una miqueta la sintonia de viatjar per Catalunya en primer lloc us convidem a que aneu a Tarragona on celebren aquests dies les festes de Santa Tecla que és avui precisament amb danses de gegants i dracs de castells que passegen per escales i carrers tot mantenint l'equilibri de músiques de bandes focs d'artifici i tot un reguitxell d'actes festius tant pels residents habituals com per a tothom qui vulgui anar qui serà molt ben rebut amb l'habitual cordialitat que caracteritza els terrabollins aquestes són festes el dia d'avui però ara ens referirem a d'altres que es van celebrar a principis d'aquest mes o sigui que ens anirem a Olot de la mà de la faràndula festes d'altura a Olot s'han celebrat del 2 a l'11 de setembre i van ser molt divertides oi Joan Maria? va ser-hi? sí, sí hi solucionar cada any la meva senyora és d'Olot ah, molt bé a més en el menjador de casa hi tinc fets de ceràmica sí els caps del gegant i de la gegantesa d'Olot que són fets del famós escultor Miquel de Blai això mateix o sigui que quan veig a la tele veig els gegants d'Olot molt bé cada dia són monos mira té unes fets precioses penso que van declarar no sé si van fer un concurs que van quedar els més guapos de Catalunya els més guapos sí perquè de gegants crec que sí de gegants els nois els nostres d'aquí de Sant Jus són molt macos però no n'hi ha gaires que siguin macos més aviat són un tipus com de pagès sí no no no aquí són tots molt macos tant el gentil com la com la com la com la com es diu aquí per aquí n'hi ha tres n'hi ha quatre sí espera quatre i la i la Montserrateta cinc cinc sí sí bé aviam què diu aquí les festes d'altura d'olot són a parer de molts les millors festes majors de Catalunya mentre alguns actes tradicionals han desaparegut del programa per exemple el Vall Pla la processó de la Mare de Déu d'altura altres s'han recuperat com el Correbou o les Carroses i uns darrers s'hi han incorporat Correfoc la Torinada Vall de l'Ora la faràndula olotina composta de gegants nans i cavallets i un interessant mostrari de bèsties ha experimentat un augment substancial la demografia olotina almenys en aquest aspecte sembla estar assegurada perfecte bé continuem és difícil determinar si els diables olotins són mamífers carnívors amb una bossa ventral replena d'embrions i larves o bé si es tracta de persones de carn i ossos vestides per l'ocasió l'extrema foscor només interrompuda per un foc ensegador impedeix dilucidar el dubte en qualsevol cas la missió d'aquests personatges és temptar centenars de joves a seguir-los pels seus temeraris camins que comencen a la plaça de Braus transcorren pels principals carrers del centre de la ciutat i acaben en un multitudinari espectacle que té el foc com a element integrador a l'esmentada plaça un periple aproximadament una hora en el que els més atrevits amb el cabell i la roba mullada corren a situar-se sota el foc dels diables mentre que els altres segueixen les corredisses a una distància prudent i sempre vigilant que cap veí no els deixi anar una galleda d'aigua des d'una balconada tu em comentaves abans que els braus s'havien prohibit ja fa temps sí ja fa temps que la plaça de braus de olot no funciona però també cal señalar que la plaça de braus de toros d'olot és la més antigua d'Espanya cosa que molta gent no sap per tant Catalunya de sempre ha sigut taurina això va ser una cosa de tipus polític aquí ja dèiem que aviam havia gent a favor i gent en contra i aquí jo vaig comentar ja fa anys quan va sortir la llei vaig comentar que es moriria per consumpció vols dir? sí sí perquè a poc a poc havia anat perdent gent però Tormenta que fa auge eh sí fan unes barrabassades amb els toros no bueno això l'altre dia no parlem a mi personalment no m'agraden eh no a mi jo he anat una sola vegada a la meva vida i tenia 5 anys i em vaig sortir plorant com una tosia aquest any vaig anar al Sant Fermín eh si bueno a mi no si em perdo no em trobareu al Sant Fermín l'enferro encara però la plaça la correguda de toros no m'agrada gens jo ja he estat una vegada de joveneta a veure una xarlotada perquè ara no se'n fan se'n feien sí jo també vaig veure a l'entorn de Sant Joan crec que era quan per la xarlotada per la xarlotada vull dir veure una xarlotada vull dir no és una no és una corrida de toros senzillament és fer pallassades davant d'un d'un toro que tampoc no és massa brau no és massa sí i no n'hi he vist mai més eh a mesura que el poble la cultura va pujant jo crec que per si sol no poden permetre que es martirigin cap classe d'animals com el de la vera de la vera això caurà pel seu pes però aquí també se'n fa i la prova sí els correbols els d'això embolats i tot això sí els embolats o sigui que no s'han prohibit del tot sobretot a baix a les terres de l'Ebre perquè clar és una cosa de tipus popular bueno però diuen que és cultural home home molt cultural jo no ho trobo jo tampoc no ho trobo no ho trobo tampoc no ho volies dir volies dir allò del cinc de l'Evan Dosti aquest sí perquè ho vaig em va cridar l'atenció en pocs minuts eh que segurament que el Carles també n'està assabentat perquè es va comentar ahir sí clar ell va fer cinc gols amb nou minuts i el Cobala va fer cinc gols amb dinou minuts ah amb la qual aquest ha batut el rècord ha batut el rècord sobre el Cobala i el Cobala exacte si m'havia cridat l'atenció sí perquè estaven estaven una mica amb l'aigua al coll eh perquè escolta'm no no era la segona part per disparar al moment 68 anys de partit sí bueno estarà content el Pep sí és una sí no deixa de ser