60 i més
Magazine per a la gent gran. Actualitat, novetats editorials (llibres i pel·lícules DVD), poesia, dits i acudits....
Subscriu-te al podcast
Tardor, Salut i Cultura: MPOC, Bacallaneries, Cafès Cantants, Esperitisme, Viatges, Ali Bey, Ming i Daltonisme
Introducció i ambient
- Inici distès amb comentaris de tardor: dies suaus de sol i nits fresques, «temps clàssic de tardor».
- Agenda local: «Nit del Comerç» a Sant Just (esperant bon temps) i mencions personals (companys absents; un al Liceu per veure Doña Francisquita).
Salut: MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica)
- Definició i evolució: la MPOC és una malaltia respiratòria progressiva i potencialment mortal que implica inflamació dels bronquis i destrucció dels alvèols; provoca ofec en activitats quotidianes.
- Símptomes principals:
- Tos amb expectoració, falta d’energia, xiulets en respirar. - Dispnea, pèrdua de pes i cames inflades (per insuficiència cardíaca associada).
- Què fer per millorar:
- Deixar de fumar (mesura clau per frenar l’evolució). - Evitar hores de màxima contaminació, mantenir-se actiu amb exercici progressiu. - Pes saludable, hidratació, vacunació anual de la grip, seguir tractament i revisions amb metge i pneumòleg.
- Causes i factors de risc: tabaquisme (principal), exposicions laborals a pols (miners, metal·lúrgia), asma + tabac, infeccions com a agreujants, i component genètic.
- Dades rellevants: 20 de novembre, Dia Mundial de la MPOC. L’OMS preveu que el 2030 sigui la 3a causa de mort. Fins al 50% dels fumadors poden desenvolupar MPOC. Missatge insistit: «No fum. No fum més.»
Cultura i memòria de Barcelona: bacallaneries i cafès cantants
Bacallaneries (història i gastronomia)
- Tradició a Catalunya lligada als mercats (Ninot, Sant Antoni) des del segle XIX; el bacallà salat era menjar popular (com sardina, patata, llegums).
- Cuina de calendari:
- Final d’estiu, bacallà amb samfaina; tardor, amb olives; hivern, a la llauna (també amb mel, panses i pinyons); Quaresma, amb espinacs i cigrons; dijous, arròs de bacallà.
- Talls i receptes: «morro, penca, cua, tripa i fetge» amb plats específics des del segle XVIII.
«El bacallà és un peix que, un cop mort, ressuscita.» — Josep Pla
- Clàssic barceloní: bacallà a la llauna (recepta senzilla però exigeix bon producte i respectar els temps dels ingredients).
Cafès cantants (1880–inicis del XX)
- Espais d’espectacle musical (sobretot flamenc) i joc; sovint amb reserves i ambient canalla.
- Locals emblemàtics: El Sevillano, Edén Concert, Café del Puerto, Casa Macià, La Triana, Villa Rosa, La Taurina; ruta des del Portal de la Pau, Rambla, carrer Sant Pau fins al Paral·lel.
- A finals de 1900: plens de pinxos, joc, borratxos i baralles; obrien de matinada quan la resta tancava.
Esoterisme: l’esperitisme del XIX a Barcelona
- Difusió d’Allan Kardec (pseudònim d’Hippolyte Léon Denizard Rivail): el 1861 el bisbe Palau i Termes confisca i crema a la Ciutadella uns 300 llibres kardecians, fet que encén el moviment local.
- Figures clau: J. M. Fernández Colavida (primer traductor, revistes), capità Ramon Lejer (porta llibres des de Marsella), Anna Campos (una de les primeres mèdiums catalanes).
- Com eren les sessions: llum difusa, taula rodona, mans esteses, trance del/de la mèdium, canvis de veu/gest; proliferació de mèdiums a finals del XIX.
- Centre «El Profeta» (Sants, 1870): promogut per Narcís M. Unseti, famós per «curar» malalts; clausurat arran d’una crida messiànica.
- Avís irònic de les locutores: fe sí, però butxaca ben tancada.
Oci i viatges de tardor: Vall del Jerte, Sajazarra i Los Pedroches
- La tardor convida a rutes entre castanyers, vinyes i alzinars; proposta d’escapades culturals i gastronòmiques.
Vall del Jerte (Càceres)
- Festival cromàtic (vermells, grocs, ocres) i programa “La Otoñada” (nov.-des.): degustacions, caminades, rutes en bici.
- Rutes recomanades: Quatre Cascades o dels Nogales; visita a Cabezuela del Valle i festa de la Caiguda de la Fulla.
Sajazarra (La Rioja)
- Un dels «Pobles més bonics d’Espanya» (2017). Castell s. XV (privat), fortificació s. XII–XIII i entorn verd ideal per senderisme i ciclisme.
- Vinya i vi de Rioja Alta: acidesa natural, envelliment excel·lent; patrimoni i paisatge vitivinícola.
Los Pedroches (Andalusia)
- Deveses d’alzines amb porc ibèric com a emblema gastronòmic; municipis com Villanueva de Córdoba i Pozoblanco.
- Plats típics: duelos y quebrantos, caurueñas, xanfaina; debat culinari: pa, oli i (sense) tomàquet amb un bon pernil.
Pausa musical
- Sonoritat clàssica: Mocedades – “Amor de Hombre” (adaptació de «La leyenda del beso»).
Biografia: Ali Bey el Abassí (Domènec Badia i Leblich)
- Català (Barcelona, 1766 – prop de Damasc, 1818), viatger i escriptor disfressat de senyor moro per explorar el món islàmic (1803–1807).
- Obra principal (en francès): Viatge d’Ali Bey a Àfrica i Àsia (París, 1814), clàssic d’observació de la realitat musulmana de l’època.
- Tasca geopolítica: investigacions per a Manuel Godoy (Carles IV) sobre perspectives colonials al Marroc, Tripolitània, Xipre, Egipte, Palestina, Síria i Turquia.
- Final de trajecte: serví als interessos napoleònics; mort controvertida (assassinat vs. dissenteria). Llegat: relat minuciós, culturalment valuós.
Història: la dinastia Ming (1368–1644)
- Apogeu xinès: període brillant en art, filosofia, literatura i administració; centralització del poder i exàmens d’estat que formen els mandarins.
- Arts i tècnica: auge de la porcellana blanc-i-blau, esmalts (cloisonné) i cuina imperial; retorn a Confuci (gastronomia com a cultiu espiritual).
- Navegació i diplomàcia: grans expedicions de Zheng He (eunuc musulmà) fins a l’Índic i costes africanes; debat intern i gir a l’aïllament (fi de les expedicions, Gran Muralla com a símbol).
- Decadència: corrupció i lluites de poder entre mandarins i eunucs; entrada manxú (1644) i caiguda dels Ming.
Salut visual: el daltonisme
- Què és: alteració de la visió del color; habitualment genètica, però també pot ser adquirida (traumes, patologies vasculars/metabòliques; riscos: DMAE, Alzheimer, Parkinson, diabetis, glaucoma, anèmia falciforme, leucèmia).
- Fisiologia: afectació dels cons (verds, vermells, blaus) de la retina; els bastons no perceben color però són molt sensibles a la llum.
- Símptomes:
- Dificultat per veure colors i la seva brillantor. - Confusió de tonalitats (sobretot verd–vermell; també blau–groc).
- Qui en té més: homes (1/10 segons l’AAO), especialment caucàsics.
- Tractament: no en té (en general); ajudes òptiques poden millorar la discriminació cromàtica. Recomanat: visita a l’oftalmòleg (prova d’Ishihara).
Cloenda
- Acomiadament amable i recordatori d’horaris: reemissió dissabte a les 11 h. Agraïments a l’equip i audiència.
Seixanta i més. Benvolguts i benvolgudes. Dimecres de nou i també de nou estem amb vosaltres per oferir-nos l'audició Seixanta i més. Tardor amb temperatures de mig hivern. Quan el sol ens acaricia tenim una estupenda temperatura, però quan cau per l'oest comença una fresqueta considerable que es perllongra fins al matí següent. O sigui, temps clàssic de tardor. Ja comença a observar-se la manca de segons quins tipus d'ous. Se'n van a terres més càlides per passar l'hivern. Quina sort que tenen! Segur que nosaltres, si tinguéssim males, també voldrien fugir del fred. Però no ens queixem, perquè segur que el fred s'apaivagarà i serà molt agradable passejar segons sense aquell engollós i festigós, aquell escalfor horrorós, l'alina fa una cara, no li agrada aquest estiu horrorós que hem passat. Bé, preparem-nos per gaudir també de la nit del comerç aquí a Sant Jús, que esperem que faci bon temps. Bé, serà com sempre força agradable, o així ho esperem. Ja us ho comentarem. I una altra vegada estem solites. La senyoreta Montserrat, la Rea, està de mucha comida. Vale. Bueno, de mucha comida no. Está en un convite, porque mucha comida, o de toda la que quiera comer-hi más. Bé, i el nostre Joan ja està més bé, però aquesta tarda se'n va de Pindonguió. A Guarí, sí. Ah, se'n va al Liceu. A Carambres. Sí, a veure, a Doña Francisquita. Són palabres mayores. O sigui que, amb la il·lusió, perquè és que a la dona li agrada, i amb ell també, amb la cara que ha fet, dic, bueno, bueno, doncs que us ho passeu molt i molt bé. Bé, doncs, estem l'Alina i jo. Aquí, al peu del canó. Això, també ens acompanyarà el Carles, que ell, com sempre, està amb nosaltres. i ens fa l'àleg de companyia. Gràcies, Carlitos. Bé, faim una miqueta de referència a la salut. Sabem alguna cosa sobre la MEPOC? Què és la MEPOC? La malaltia pulmonar obstructiva crònica, amb les sigles M, P, O, C. La malaltia pulmonar obstructiva crònica, també coneguda amb les seves sigles MEPOC, és una malaltia progressiva i d'evolució potencialment mortal. Es produeix perquè s'inflamen els bronquis i es destroveixen els embans dels alveols. I el resultat és una dificultat progressiva per respirar adequadament, cosa que es tradueix en ofegament en realitzar les activitats de la vida diària. Ara mirarem quins són els símptomes del MEPOC. Les persones que pateixen MEPOC notaran els símptomes una vegada s'hagi produït un deteriorament significatiu de l'aparell respiratori. En termes generals, és habitual que els anomenats símptomes puguin empitjorar amb el temps. Els guns dels que podem observar són Tos amb expecturació Falta d'energia Respiració amb xiulets Dificultat amb la respiració Pèrdua de pes Cames inflades a causa de la insuficiència cardíaca Què podem fer per trobar-nos millor si tenim en boc? Mira, si fumeu, deixeu-ho, deixeu-ho, deixeu-ho. Deixeu-ho. Deixeu-ho. És l'única manera de retardar la seva evolució. Limitar la nostra exposició en hores de màxima contaminació ambiental. Mantenir-nos actius amb ajuda que ens ajudarà a respirar millor. Podem començar per activitats suaus i senzilles i després augmentar-ne progressivament la intensitat. Intentar mantenir el nostre pes ideal a través d'una dieta equilibrada. Hidratar-nos ajudarà a aconseguir que les secrecions siguin menys espesses i així expulsar-les és més facilitat. Vacunar-nos anualment contra la grip. Seguir correctament el tractament prescrit pels professionals sanitaris. Realitzar revisions periòdiques amb el metge de família i el neumòleg. Aquestes serien les màximes que es podrien fer, no? Mirem això de quines són les causes, o què et sembla? Bé, sí. Doncs la diu, quines són les causes? Hi ha molts factors que poden afavorir l'aparició d'aquesta malaltia i entre elles observem... El tabaquisme, que és la causa més estesa en els països desenvolupats. Les feines de risc en què els treballadors estan exposats a la pols, com és el cas dels miners o aquells dedicats a la metalúrgia, entre altres. Asma, aquelles persones que pateixen aquesta malaltia, que també inflamen les vies respiratòries i, a més, fumen, que multipliquen així el risc de patir boc. I aleshores tenim les infeccions, eh? La M-po no es contrau per una infecció, però aquesta última pot ser un element agreujant dels símptomes i de les dificultats respiratòries que ja se suporten. També influeix molt la genètica. És l'encarregada que alguns individus siguin més propensos que altres a contraure M-POC. El 20 de novembre, que és el Dia Mundial de la M-POC, una iniciativa per incrementar el coneixement i la conscienciació sobre aquesta malaltia entre la població en general. La realitat de l'en-poc és que sovint els símptomes solen passar desapercebuts. No se'ls dona importància atribuït-los a l'edat o al fet d'estar en baixa forma física o realment s'està produint o una obstrucció dels bronquitis o dels bronquis i una destrucció del pulmó amb els anys pot arribar a afectar-les les activitats bàsiques de la vida diària de la persona. I val la pena preguntar al farmacèutic, no? I tant. Per informar-se. Sí. Tenim en compte que l'en-poc és la quarta causa de mort en el món i l'OMS preveu que sigui la tercera l'any 2030. Fins al 50% dels fumadors desenvolupa en poc i el tabac n'és la primera causa. Si ets fumador feu-no cas. Fes-te una revisió. Deixa de fumar demana ajuda al teu farmacèutic. Ell t'acompanyarà en el teu procés de deshabituació del tabac. El tabac en si no fa mal però els components que fan de totes les cigarretes són les que fan que tot això doncs perjudiqui de mala manera. I tant. O sigui que ja ho sabeu. No fum. No fum. No fum més. No fum més. Vinga, carinyo mío, ara ja veiem aquestes coses que ens expliques, que a vegades... Escolta'm... Aquesta vegada, excepte la tercera part, aquella dels misteris, no està malament. A més, ja veureu que aquesta primera és xuló, perquè és les bacallaneries. Ah, molt bé. Això ja té una mica de gustet. Això. Diu, les bacallaneries només hi ha a Catalunya, el lloc més del món. Això no ho sé, però bueno, diu... Ah, sí, ella ho diu. Sí, ho diu, ho diu. Però escolta'm, jo he anat a Portugal, i el clàssic... Una cosa és menjar bacallà, que a Portugal és un dels puestos que tens que anar a menjar a bacallà. O a Islàndia, ojo, nenes. Bueno, però a Islàndia sí que... Però no, el que... No, no. El sal és el que volies, però aquí es refereix segurament a aquells puestos que n'hi ha, que és el bacallà, olives, encurtidors, i totes aquelles coses. El millor vol dir això, no? Bueno, diu, el lloc més del món. I de primer, només venien bacallà les dones. A Barcelona, les bacallaneries afegeixen... Bueno, agafen una gran embrancida quan s'aixequen els nous mercats, quan la desamortització de les municipis, les celebracions gregues dedicades... Ei, això us ha passat o no? Usted se ha pasado de pàgina. Pues si tiene señorita y tanto. Ya no puede ser eso. L'amortització de 1865. Hi havia grans i cobertes i estables. Anar a la plaça, se'n diu a Barcelona, anar a mercat. Hi ha bacallaneries, centenàries, al Ninot i a Sant Antoni. El bacallà salat era un menjar de pobres, com l'arangada, la sardina, la patata, la col, la cançalada, el llagum i el pa, aliments habituals dels obrers arribats a la ciutat quan la gran industrialització del segle XIX, quan Barcelona s'omple de fàbriques. Molts no tenen temps de cuinar, o viuen a dispensa, o no tenen dret a la cuina, i també forma part dels esmorzars dels treginers i de la gent que fa feina dura, el que ara avui dia se'n diu esmorzar de forquilla. Trobem bacallà en els menús de les fondes de Sisos, que és el que dèiem l'altre dia, de gent pobra, no?, que servien menjars cassolans i barats, freqüentades per gent modesta, obrers i menestrals, i hem vist que els cambrers cantaven els plats amb una cantarella i amb noms fabulosos. Per cantar un plat de bacallà dèiem, per exemple, un bacallà buit, que era el bacallà bullit, amb all i juliver picat. Boníssim! Molts plats d'aquests locals populars són els plats de la cuina tradicional, la que segueix al calendari, i les receptes van canviant els ingredients. A final de l'estiu, bacallà amb s'enfaina, a la tardor, amb olives, a l'hivern, a la llauna, i amb mel, i amb panses i pinyons, i per quaresma, amb espinaques i cigrons, i els dijous, un brutal arròs de bacallà. I diu, i sabíeu que a casa nostra cada tall de bacallà, morro, penca, cua, tripa i fetxa, des del segle XVIII, té un plat i una recepta? Deia Josep Pla, el bacallà és un peix que un cop mort, ressuscita. xapó per ell, eh? I diu, jo ara em faré un bacallà a la llauna. Moltes gràcies. I el bacallà a la llauna es feia a les fondes barcelonines en el segle XVIII, i encara és un clàssic en molts restaurants de Barcelona, potser perquè és una de les maneres més bones de menjar-se'l. el van portar a Barcelona els treginers del Bages, que el prenien per esmorzar. El nom li ve del recipient on es fa, la llauna del forc, amb nances i poca fondària, d'alumini, i és senzill de fer. Ara bé, cal utilitzar bons productes i respectar el temps d'incorporació de cadascun dels ingredients, perquè si no, no val res, eh? Jo faig un bacallà boníssim. D'acord. No m'estranya perquè... No, no, no, sóc gaire... No, no, amics suïdors. Gaire bona cuinera, però... Sí, home, sí, sí, sí. Sí, molt bona cuinera. Bueno, ara ens anem a aquella part lúdica que avui no és tan lúdica, o sigui, no és tan... no sé, tan picarona com la de setmana passada. Sí, perquè a vegades, a vegades... A vegades és picarona, però ho diu el llibre, eh, senyors? Jo ja sabeu que sóc molt seriosa, eh? Sí, sí, sí. Diu, jo... Doncs sóc artista d'un cafè cantant té. Els cafès cantants apareixien a Barcelona gràcies a l'auge que agafen d'Europa amb els cafès amb espectacles musicals. Els gèneres que integraven l'espectacle eren sobretot flamenc i el públic que hi anava era teoregènic. En els més grans no faltava la taula de joc, la consigna era que el client sortís plumat, ni el feier. El feier era l'espai on hi havia el servei de cafè i de menjar, on es destapava les ampolles de xampany i s'alternava amb les artistes. L'encarrat duia un llibre de comptabilitat on apuntava les despeses promogudes per als artistes en favor de la casa. Els reservats... en els reservats l'agresca durava fins que s'acabaven els diners. De fet, la majoria dels propietaris dels cafès cantants obviem les normes i les prohibicions a l'art i el que tenien era fam de diners i no interessos artístics. A la Barcelona de 1880 hi havia cafès cantants de renom El Sevillano, El Edén Concert, Café del Puerto, Casa Macià, La Triana, La Villa Rosa o La Taurina. I van proliferar arran de l'exposició del 88 i a començaments del segle XX. I els estrangers que venien a Barcelona demanaven que els ensenyessin el barri xino i un cafè cantant. L'ubicació d'aquests locals seguia una ruta que partia del portal de la Pau, pujava per la Rambla i entrava al carrer de Sant Pau fins al paral·lel. I el 1900 la majoria de cafès cantants estaven plens de pinxos, meuques, senyoretes tomaquets, no sé què són aquestes, joc, borratxos, torresos de segona mà, artistes de tercera, baralles i el seu aspecte era desordenat i viciós. Obrien a la matinada quan els altres locals ja havien tancat. I el pròxim dia parlarem d'un concert i d'uns crims que van haver dintre d'un d'aquests cafès. I ara ens n'anem a la part esotèrica, a la part de les brujes, però aquí no tant. i diu embrancida a l'esperitisme. Aquesta no l'havien fet, oi que no? No. No em sona. No. Diu. Alan Kardec era el pseudònim del pedagog francès Hippolyte Léon de Nisard Lébel que durant la primera meitat del segle XIX va recopilar i codificar les comunicacions de diversos mèdiums de l'època. Gràcies als seus llibres va sorgir els primers esperitistes de Barcelona. Un grup format per un llibreter, un notari i un capità de la Marina amb l'ajuda d'un bisbe. Mare de Déu. Som a l'any 1861 i el senyor Moïse Llatorek té una llibreria al número 1 de la plaça Rial. És un exiliat per haver publicat els misteris de Poblé d'Ugentsu i acaba d'encarregar una sèrie de llibres de Kardec molt famós per la seva llibreria. Els volums arriben a la duana però el bisbe Palau i Termes els confisca i obre un procés inquisitorial a l'esplanada de la Cidadela. El 9 d'octubre d'aquell any són cremats 300 enmig dels crits i les protestes dels espectadors als llibres de Kardec. Sí, però també se sent una sonata dictada per l'esperit de Mozart La Història de Jean D'Orc dictada per ella mateixa des del més enllà. La majoria de la gent present a l'acte s'acosta a la pira i en guarda les cendres i els bocins de llibres que queden. Una part d'aquestes restes seran enviades a l'Ancardec a París on els nazis les destruiran en 1940. Entre els indignats per aquell foc hi ha el notari José María Fernández Colavida i el capitan Ramon Legier. Colavida serà el primer traductor de Kardec, el fundador de la revista Espiritista i el marit de l'Anna Campos, una de les primeres mèdiums catalanes. I a partir de llavors Legier duria més des de Marsella a bord del seu vaixell tots els llibres i publicacions que necessitessin els esperits catalans. les sessions d'espiritisme demanaven una aposta en escena, una habitació amb llum difusa, una taula rodona al voltant de la qual s'asseuen els participants sense creuar cames ni peus i amb les mans esteses damunt de la taula. El mèdium, sovint la mèdium, precedeix la reunió, beneeix els assistents, entra en trànsit i demana els morts en qüestió que ha pensat amb la persona que ha pensat que vol comunicar del més enllà, que es comuniqui amb ella. Sovint, de mèdium, cau en mans de l'esperit que la possegeix i la fa canviar de veu, fins i tot de cara. Hi hagué al final del segle XIX i començament del XX moltes mèdiums a Barcelona que es van saber fer riques. Van saber com fer ser riques. Ah, quan parles d'això me'n recordo de la pel·lícula aquella a Agost. Ah, sí? Ah, home, que la... Però, aquella té una altra finalitat, aquella no volia ser rica. No, que va! No, el que passa és que... La pena que li dóna el xec a la germana. Sí, sí. I, bueno, i acabant això surt aquí que diu el profeta. Diu, amb aquest nom era conegut el centre espiritista de Sants, que obria el local en 1870 al carrer de Miguel Ángel. I el promotor fau el senyor Narcís M. Unseti, un mestre. Al centre, el senyor Unseti curava malalts i es va fer molt famós tant que va aparèixer a les guies de Barcelona com a lloc digne de visitar. I en l'any 1870 va ser detingut el conegut com a curandero de Sants. Vaya! el nostre Unseti arran d'una convocatòria que havia fet. Com si fos un profeta de l'Evangeli, en Nicassi va fer una crida a tots els coixos secs i esgarrats, prometent que tots els que assistissin serien guarits dels seus mals. Bueno, esclar, el centre va desaparèixer amb la mort del guariu. El pròxim dia ja continuaran dient les sales que hi havia de tot això. Vale, senyors, si van d'una sessió d'espiritisme, estenguin bé les mans i portin la butxaca ben tancada i ja està. Això mateix. Bueno, potser es poden comunicar, tu, que no creu, perquè no. Mira, tot és fe. Això. Bé, una miqueta de la música. de la música. de la música. Aprofitem el temps lliure. Paisatges de tardor. Bé, hem d'anar-hi per explicar-ho. La tardor, malgrat el que hem dit al principi, que sí, que no, que sí, que sí, que sí, fred, que és igual, guarda velles sorpreses per a nosaltres. Les fulles cauen, com la calor, però no les nostres ganes de visitar altres indrets. Aquesta vegada, ens aventurarem terra endins per conèixer paisatges plens de siderers, vinyes o els cines, o els cines. És un paisatge preciós. Sempre hi ha l'opció de quedar-se a casa, però també podem anar-hi per explicar-ho. Comencem per un lloc molt bonic. Ai, tan bonic. que és la vall del Jerte. La vall del Jerte, situada a Càceres, és tot un festival de color i textures durant aquesta estació. Terra i vegetació es canvien a tons vermells, grocs i ocres, a més a més del clàssic verd. La regió coneix el valor del seu paisatge tardorenc. Per aquest motiu celebra el canvi d'estació amb un programa de turisme cultural. de tardor es gaudeix des de tots els angles. Aquí ens trobem amb el poble també de Sajazarra. Vols dir-ho tu, aquest? No, no. És honorat. Espera, aquí dalt, celebrando la otoñada, que continuem amb el vall del Jerte. Pues aquí no se celebra nada. No, se celebra. Ah, sí, celebrando. No. No vamos a dejar de celebrar. Aquí, celebrando la otoñada, a la vall del Jerte, aquí dalt, carinyo meu. Mira, aquí, aquí. Ala! Ala! Senyors, és que la Joana m'ho ha posat amb dues fulles i aquesta estava de darrere. Bé, doncs anem a celebrar-ho, tu. Diu, a la vall del Jerte es ret homenatge a la tardor programant una sèrie d'activitats relacionades amb la cultura i les tradicions que em marca sota el títol la otoñada. des de finals de novembre fins a principis de desembre podem gaudir de degustacions, tast o caminades i rutes amb bici, entre altres activitats, per viure la tardor a la vall. Que és preciós a la vall. Ja, ja. Encara que ara ja li comencen a caure, bueno, ja li han caigut les fulles, però, sobretot, a la primavera continua, al costat. Aquí, el senderisme i BTT. Gaudim de la natura amb una bona caminada per la ruta de les quatre cascades o los nogales al matí. Per continuar el nostre dia podem visitar Cabezuela del Valle i deixar-nos portar per la música i la degustació gastronòmica de plats típics i el tast de la matança que ens du a la festa de Caiguda de la Fulla. Jo vaig anar en primavera. No hi havia, encara, perquè era Sant Josep i havia fet fred. Sí. I encara no hi havia ni una fulla a cap arbre. Ja. Però vaig menjar una caldereta de, de, espera, de cabritets. Sí. Amb una entran de patata aixafada, amb una picada d'all i pebre vermell que, escolta'm, aquello ressuscita un muerto. Vale. O sigui que, jo us recomano la Baix del Jaite. Els esprits de la primera lectura, doncs que vagin a anar allà i resucitaran. Això és que se resarten. Bé, ara continuarem. Ens n'anirem a Sahasarra. El poble de Sahasarra és honorat amb el títol Un dels pobles més bonics d'Espanya des del 2017. Aquest poble es troba es troba a la Rioja, entre els rius Aiguanal i Ea. El seu nom prové en l'àrab que significa llacuna de les flors. El seu castell, la parròquia de Santa Maria de la Asunción, la Casa de los Ruiz de los Aiga o l'Ajuntament, són els edificis d'aquesta localitat més emblemàtics, tan lligada precisament al vi. Bé, el poble... El poble, sí. Continuo jo o tu? És igual, continua-me tu. Diu, el poble de Sahasarra, nens, que aquesta paraula costa, és Sahasarra, diu, de tan sols 120 habitants, està farcit d'història. Podem trobar un paisatge, un passeig amb la seva antiga fortificació, datada del segle XII i XIII, i el seu castell, construït durant el segle XV, que va pertànyer als contes de Nieva i que avui és de propietat privada. A més, el seu passatge verd i fresc ofereix rutes a senderismes i a ciclistes a prop de l'aigua. Bé, i ens ofereix degustar els vins de la zona. El vi va arribar a la Rioja a través dels pobles romans i es va establir en aquestes terres fins a l'actualitat. Les vinyes de la Rioja Alta es troben a les zones de la Grava i als vessants. Envelleixen bé gràcies a la seva acidesa natural, cosa que els fa un dels millors vins de la comunitat autònoma. I si busquem localitats en la terra, ens trobem la comarca de los pedroches, que està situada a Andalucía i ofereix passatges rocossos als cines que cobreixen la terra amb una manta d'aglants i la cadena de muntanyes de Sierra Morena al sotest. Alguns dels pobles que ocupen són Villanueva de Córdoba i Pozo Blanco, fundats al voltant del segle XIV. Un dels encants de la comarca de los pedroches és el municipi de Pozo Blanco. La seva existència és remuntar al segle XIV. Alguns dels edificis i indrets emblemàtics que no podem perdre són la plaça del Pozo Viejo, l'Ajuntament, l'església de Santa Catalina, l'església hospital de Jesús Nazareno o l'ermita de la Virgen de Luna. Hablando de la pedroche, que és aquella noia tan simpàtica que a vegades surt per la tele, deu de ser d'aquí. Però la Joan ens ha dit que vayamos por aquí i veiem totes aquestes coses que són interessantes. Però jo crec que el que no es pot perdre d'aquestes terres és el que ve ara. I tant! Que diu que alguns dels menjars que podem degustar en aquesta zona tenen molt a veure amb el porc iberi. Vull dir que això potser que no s'ho perdeu. Molts dels plats típics de la cuina andalusia local estan fets a base de carn. Els duelos i quebrantos, les caurrenyes o la xanfaina són alguns de los platos que no podem perdre'ns durant la nostra estada. I suposo que el pernil de pata negra. Home, com ho saps? Aquí hi ha una preciosa fotografia. No es veu si el pa és pa amb tomàquet, però nosaltres li afegim amb el tomàquet i sense oli i sense oli i sense sal. Jo discrepo amb tu. Per què? Quan és un bon pernil es té que ser una bona llesca de pa, una mica d'oli bo, molt poquet. Sense tomàquet. I sense tomàquet. El tomàquet jo normalment me'l menjo sense tomàquet, les coses com són. Aleshores, que sigui el pernil molt finet, molt finet i mira, si te'l vols menjar sol, doncs clar. No, però sembla que amb una mica de bon pa queda més bé. És que amb el formatge, un bon formatge amb una mica de pa. Sí. En sol, més bo, però... Li falta alguna cosa? Sí, està un poc cojillo. C cojillo. Si no confundir-nos de consonants. Això. C cojillos, molt bé. Molt bé, puja una miqueta la música, sisplau. de Bé, escoltem la versió... No, la de l'Alina, no. La de Amaya de Mocedades. A Mocedades va a fer el tema principal de la leyenda del beso de Sobutullo Ibert. Ells la van titular Amor de Hombre. Amor de Hombre, puñal que corta mi puñal. Amor de Hombre, puñal que corta mi puñal. Amor de Hombre, puñal que corta mi puñal. Canto es por qué ni por qué no, no estoy hablando yo. Te quiero, porque quiere quererte el corazón. No encuentro otra razón. Canto de gorrión, que pasea por mi mente. Canto de gorrión, que pasea por mi mente. Canta ríndete, si le estás queriendo tanto. Canta ríndete, si le estás queriendo tanto. Canta ríndete, si le estás queriendo tanto. Canta ríndete, si le estás queriendo tanto. Canta ríndete, si le estás queriendo tanto. Centro ríndete, si le estás queriendo tanto. Canta ríndete, si le estás querido tanto. La azúcar blanca, negra, sal va a dormir Te quiero No preguntes por qué ni por qué no No estoy hablando yo Te quiero Porque quiere y quiere tu corazón No encuentro otra razón Tanto de borrión Que pasea por mi mente Al dar rinderte Si le estás queriendo tanto No encuentro otra razón Biografies de personatges extraordinaris Avui farem una breu semblança d'un català extraordinari Que va viure fins als primers anys Del segle XIX Ali Bey Ali Bey el Abassí És el sobrenom De Domènech Badia i Lleblir Escriptor i viatger Nascut a Barcelona L'any 1766 I mort Misteriosament Prop de Damasc A Síria L'any 1818 Va viatjar A terres islàmiques A les primeries Del segle XIX El resultat D'aquest viatge És el llibre Escrit en francès Viatge de l'Ibey A Àfrica i Àsia Durant els anys Des de 1803 Fins a 1807 Que fou publicat a París L'any 1814 L'any 1986 Publicava l'escritor Xavier Febrés Al seminari El Mediterrani Ciutat Un interessant article Sobre el viatge A Istanbul De Domènech Badia Dit a l'Ibey Deia Després dels Almogàveres La segona vocació Inevitable Pel viatger Català A Istanbul És l'aventura De L'inafable L'inafable Ciutat De Ciutadà Inevitable Si bueno Tinguis en compte Que l'any 86 A vegades Els escriptors Reflorien una mica Els articles Ja, ja, ja Del L'inafable Ciutat Barcelona Domènech Badia I Lleblí El que han passat A la història Amb la celebritat Internacional Amb el sobrenom De Ali Bey El Albací El motiu De la seva Anomenada Arrenca Del llarg I meticulós Viatge Que va efectuar Durant 5 anys Per terres islàmiques Disfressat De senyor Moro La seva obra Publicada a París Com ja hem dit Està considerada Eixamplar Entre els més Importants Del món Pel que fa A l'observació De la realitat Musulmana De l'època S'ha afirmat Que Ali Bey Va ser El primer cristià A penetrar Subrepticiament A la meca El santuari Badat Als infidels Potser l'afirmació No correspongui A l'estricte realitat Però El testimoniatge Detallat Que em va ser Reportar Figura Entre els més Considerats Arribats A les nostres mans El viatger Domènec Badia Es va fer passar Per Convers Sota el nom De Ali Bey Però el cert És que El seu viatge Estava destinat A descobrir Les perspectives Colonials Del príncep De la Pau Manuel Godoy Primer ministre Del rei Carles IV Va investigar Intensament Amb la situació Del moment Els territoris Del Marroc De la Tripolà Tripolitània Diu aquí De Xipre D'Egipte De Palestina De Síria I de Turquia En retornar Va trobar-se Amb la situació Creada Per l'ocupació Napoleònica No S'ho va pensar Gaire Va Entrar Al servei De l'ocupat I va marxar A París En l'any 1814 Napoleó Va apreciar L'experiència Del barceloní En matèria D'espionatge I el va enviar Amb missió A la Índia Però els anglesos Betllaven Escrupolosament Pels seus interessos Colonials En aquella zona I Segons diuen Algunes versions El van assassinar A Damasc L'any 1818 D'altres informacions Creuen Que la mort Va ser causada Per la dissenteria De totes maneres De totes maneres El minució relat D'Alí Bey el Abasí Sobre el seu primer viatge Al llarg del món islàmic En aquell moment Completament desconegut S'ha convertit En un clàssic Del gènere Potser com a obra literària No resulti Cap obra mestra Però conté un munt D'informacions I d'observacions Realment valuós Encara Que no corresponguin En absolut A la fesumia actual D'Istanbul El llibre d'Alí Bey Va aparèixer Per primera vegada En una llengua Original francesa A París En l'any 1814 La primera edició Castellana És de l'any 1836 Va ser traduït Al català En l'any 1888 I la segona edició Ja en el segle XX En l'any 1934 Nicolau Maria Rubió I Tudorí Va escriure Un religiós Pròleg Per aquesta última traducció En el qual Expressava així La seva admiració Aquesta vasta I complicadíssima Màquina De simulacions Intrigues I confabulacions S'aguanta Per l'habilitat Immensa De l'Ibey Per la seva Enorme cultura Aràbica Per la Escrupolositat Del seu Mahometanisme Per la seva Energia Indefallible Per la sang Freda Desmesurada Amb la qual En moments Difícils Sap prendre El to Sever Senyorial I finíssim Del musulmà De raça Amb les dues versions Catalanes Malgrat no ser Una obra De gran interès Literari Va aconseguir Grans elogis Per tota la informació Abans desconeguda D'un món Desconegut Gràcies a la gran Habilitat D'en Domènec Badia I Leblic Alias Alivei El Abazí Alias Alias Alias Alias Avui ens ve molt de gust Parlem uns minuts D'història D'una història Llunyana La d'un gran Imperi Que no va tenir Una durada Molt llarga Però que En el seu temps Va marcar La gran vàlua D'una dinastia Que va convertir Un gran país La Xina En un referent Mundial d'art De filosofia De literatura De societat Envejable I que va morir Desgraciadament D'èxit Ens referim A la dinastia Ming Que va deixar Una història Recordada Fins a l'actualitat Amb admiració I respecte Com acostuma a ser normal Quan un gran poder Es desintegra Internament Dóna pas A que Uns altres poders Amb afanys conquerors L'envaeixi Com va passar Amb els menjús Entrant a Beijing Trobant-lo gairebé indefens Era l'any 1644 En aquest moment La Xina Tancava Un període Més brillant De la seva història El període De la dinastia Ming Una associació D'emperadors Que en el temps Que va ser Des de l'any 1368 Fins al fatídic 1644 Van governar L'imperi Del centre D'acord Amb l'esperit I les tradicions Més pregons Del país Amb l'imperi Dels minks La Xina Va ser La nació Més desenvolupada I poderosa Del planeta A Duc Es va permetre El luxe De menysprear L'ampliació Dels seus confins En aquell temps En que Les potències D'Europa Donaven Les seves Primeres passes En l'expansió Colonial Confrontats Al sistema Rudimentari Dels mongols Qui eren Qui regien Aquells llunyans Temps Als finals De 1360 Fiscats L'heroi Zhu Yuan Zhang Líder De la dinastia Ming Va conquerir Primer Nanjing La capital Del sud I després Va arribar Victoriós A Beijing On va decidir Establir L'acord imperial Els emperadors Ming Van dotar L'imperi D'un sistema Molt avançat Gràcies a Una eficaç Centralització Del poder I també La restauració Dels exàmens D'estat Per accedir A llocs De l'administració I de la governació I aquests sistemes De proves Va crear Un cos Estable I aristocràtic Dels funcionaris Que són Els mandarins Amb ells Es va instaurar Una espècie De despotisme Il·lustrat Que explica Alguns dels encerts En obres hidràuliques Organitzacions Administratives Així com El modern cos D'estat També Amb el pas Del temps Els mandarins Van enquistar La corrupció Desgraciadament Un mal endèmic A la Xina Que s'ha perllongat Al llarg Dels temps Que Arriba Gairebé Fins al present Per la dia Del monopoli Del poder Polític Del partit Comunista La paraula Ming Significa Brillant Clar Dominós I així va ser La dinastia Ming Que va fer De la Xina La civilització Més desenvolupada Del món Del seu temps Al llarg De gairebé Tres segles Temes Com La restauració De la Ceremonia Del té O L'auge Renovat De la Porcellana Characteritzen Aquest Espírit Purista Igualment El retorn A les doctrines De Confuci I dels seus Consells Els minks Varen rescatar Aquest gran Pensador Dels confinaments En què havien Condenat Els mongols I això va influir En molts aspectes De la vida Normal Com l'extraordinària Cuina imperial Confuci Havia associat La gastronomia Al cultiu espiritual De l'individu Ell va dir Que els aliments Delicats I adequadament Ingerits Són Aliments Tant pel cos Com per l'esperit Què us semblen Aquests consells Respecte a la ceràmica La dinastia Ming Va impulsar Una creativitat Fent unes peces Que posteriorment A Occident Van desitjar Amb codícia I també va impulsar Altres arts Decoratives Gràcies als nous Avenços tècnics Aquest nou Impuls De les arts Va atreure A molts artistes Altres nacionalitats Que van gaudir De la protecció I de l'empar D'una flamant Acadèmia real De la pintura I d'un ambient real De més sonatge Les grans famílies Preocupades Per l'educació I el refinament Van promoure El comerç artístic A la dinastia Ming Va cobrar Relevància La ceràmica En blanc I blau La invenció De l'esmaltat I del clòsoner L'esmaltat En coure Va impulsar La creativitat I va fer Que els europeus S'interessessin Moltíssim Pels objectes Decoratius Procedents De la llunyana Xina Amb aquest motiu La capital Beijing Va impulsar Importants Expedicions Navals Les més conegudes Són Les set Que va comandar El gran Almirall Zen-hi Que era Un eunuc D'origen musulmà Que amb la cor Va representar Salvant les diferències El paper Que va tenir En el seu moment Cristòfor Colón A Occident Gràcies Als seus viatges La flota xinesa Va arribar A les costes D'Àfrica I va permetre L'establiment De relacions Diplomàtiques I comercials Amb uns 30 territoris Com Java L'Índia Pèrsia Aràbia L'Àfrica Riberenca De l'Índic I més Els progressos I l'esplendor De la Xina Representats Per aquestes expedicions Van donar lloc A un gran Debat A l'acord Que estava Dividida Entre els que Defensaven L'expansió D'Ultramar I els que No la volien Perquè Consideraven Que no s'ajustava Als principis De la civilització Ginesa Va triomfar Aquesta última tendència En part Per l'elitisme I en part Per el conservadurisme Per això Beijing Va suprimir Tot d'una Les expedicions Navals A l'imperi Xenès del centre En aquell moment Amb tot el seu orgull Va dir Que res s'esperava Ni res necessitava De l'exterior Aquest il·lecionisme Ple d'autosuficiència Es veu En l'impuls De la construcció De la Gran Muralla Una barrera Tan imponent Com inútil De 6.700 kilòmetres Que no va aturar Més tard L'ocupació De Beijing Per part Dels veïns De Manxúria I la següent Desfeta De la dinastia Ming Van ser segles De gran floriment De la cultura I el coneixement Però La corrupció I les lluites Pel poder Entre els mandarins I Com és clàssic Dels dissidents Organitzats En un òrgan consultiu Anomenat Consell Imperial Que aglutinaven El poder Dels eunucs Servidors De la cor Que coneixien Perfectament Els punts Febles D'aquells Grans personatges Moltes De les revoltes Internes Contra la dinastia Ming Van tenir El seu origen Amb les intrigues Organitzades Pels eunucs Fou l'amor De l'emperador Wan Li El que va marcar Definitivament La fi d'una dinastia I va facilitar L'entrada I el domini Per part dels veïns De Manxúria A la capital De Beijing De gran capital Que coneixem Com Pequín Que es diu Beijing Ara es veu que li diuen Beijing Sí, sí Li han tornat Li han tornat El nom tradicional Ho dic perquè Des dels Jocs Olímpics Van intentar Tornar Tornar a ser Els noms antics Sí, sí Bueno, doncs El que tingui diner És que es compri Un jarró de la dinastia I si es cau a terra Ens donem Com canto en los dientes O sigui Que val més Que no ens ho comprem Això mateix I per acabar Us preguntarem Què en sabem Sobre el deltonisme Mira Aviam Aquelles anècdotes Que jo explico Al mig del programa I no vull que sigui personal Però és que és tonto I es pot dir El fill gran meu Volia ser pilot I aleshores A part de que Ara sempre està viatjant No com a pilot Però Va dir Que Bueno, va dir La cosa va ser Que van veure Que tenia un lleuger Deltonisme I aleshores No podia ser pilot Clar, perquè confonia El verd amb el blau No arribava tant Però no El vermell Però va ser un dels hàndicaps Que no va poder ser Aquest i una de les primeres vegades Que el Lluís Casal El va portar amb la seva avioneta Per por que agafa un Marex Que no sé Llavors va dir No vull ser pilot Ara sempre està Sempre està Amb avions I està viatjant Que no és com si agafés L'altonisme Bé El daltonisme Afecta la manera De veure el món De forma literal Ja que Implica albirar El nostre entorn Obviant-ne Determinats colors Hi ha diferents Graus de daltonisme Que afecten Les tonalitats Vermelles Blaves I verdes En aquest article Aprofundim En aquesta dificultat Perceptiva De la qual Molts hem sentit A parlar Però Que pocs En coneixem Les característiques I les causes Peruntarem Diu El daltonisme És la majoria de cops Una afecció d'origen genètic Encara que també és possible Adquirir-la A edat adulta Si notem un canvi En la percepció de colors És primordial Demanar cita Amb un oftalmòleg Ja que pot ser Un indici D'altres problemes Més seriosos Algunes de les causes Que poden ocasionar Un dèficit De la visió del color Poden ser Traumatismes Malalties vascolars Malalties metabòliques Malalties que poden augmentar el risc de patir deficiències de color adquirida Degeneració macular Alzheimer Parkinson Diabetes Glaucoma Anèmia falciforme I desgraciadament Leucemia Bé El daltonisme És una afecció que altera la visió dels colors En la seva forma més habitual Els afectats No són capaços no són capaços de distingir determinats tons Com ja hem dit abans Com ja hem dit abans Com ja hem dit abans El vermell El vermell El verd O el pelau Aquest fet succeeix a causa del mal funcionament d'unes cèl·lules concretes anomenades cons Que es troben en la retina El motiu podria ser un defecte funcional o per la seva absència en la retina Tot seguit us descrivim les dues cèl·lules, principalment que poblen la nostra retina Cons Són els responsables de la visió dels colors N'hi ha de tres tipus Uns detecten els verds No, perdó Sí, ja ho deia bé Els verds i els vermells I els altres, els blaus Bastons Detecten la llum amb gran precisió Són molt sensibles i abundants a la retina Aquest tipus de cèl·lules no percep el color Quins símptomes té? El daltonisme pot presentar-se en diferents graus Des de lleu fins a intens Pot arribar a ser tan subtil Que ni la mateixa persona se n'adona que en té Els dos símptomes principals que apareixen durant el daltonisme són Dificultat per veure els colors i la seva brillantor Dificultat per diferenciar les diferents tonalitats entre un mateix color o semblants I aquest fet es dona entre el verd i el vermell El blau i els rocs Qui en té? Els homes s'acostumen a tenir més daltonisme que les dones Segons l'Acadèmia Americana d'Octalmologia Un de cada deu homes tenen deficiències per percebre el color Des d'aquest grup d'homes afectats Els caucàssics són el segment que posseix més prevalença de patir daltonisme Segons un estudi entre preescolars del grup estudi de malalties oculars pediàtriques multiètniques El podem tractar? En la seva majoria aquell que en pateix no presenta signes apreciables de discapacitat El daltonisme no té cap forma de tractament Encara que hi ha suports que ajuden a advertir les diferències entre tons i amb més precisió Bé, doncs el més fàcil de tot és anar a l'oftalmòleg Aquí en els papers aquests que ens donen aquesta espècie de gràfic És veritat, perquè et posen una cosa per fer la prova aquesta I tens que descobrir un número o alguna cosa que amb els diferents colors queda que no l'acabes de veure bé si és que tens una mica d'eficiència d'allò En canvi el que no té això ens destaca Ho destigeix perfectament Bé, una mica de música i ja Us diem adeu que sí Sí, sí, sí Bé, senyores, senyors Ja arribem al moment del sopar I desitgem que ho passeu molt bé I si ens voleu tornar a escoltar El dissabte hi serem amb vosaltres a les 11 del matí Molt bé Senyores, senyors, Carlitos, moltes gràcies Lina, moltes gràcies I fins la propera I records als companys A això mateix A veure com venen Ens han oblidat-ho No, no ens obliden De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda Relaxa't amb estils com el chill out Les moods, jazz, el funk, el sol O la música La música