60 i més

Magazine per a la gent gran. Actualitat, novetats editorials (llibres i pel·lícules DVD), poesia, dits i acudits....

Horari d'emissió
Dissabte
11:00 - 12:00
Dimecres
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Tardor, Salut i Cultura: MPOC, Bacallaneries, Cafès Cantants, Esperitisme, Viatges, Ali Bey, Ming i Daltonisme

Introducció i ambient

  • Inici distès amb comentaris de tardor: dies suaus de sol i nits fresques, «temps clàssic de tardor».
  • Agenda local: «Nit del Comerç» a Sant Just (esperant bon temps) i mencions personals (companys absents; un al Liceu per veure Doña Francisquita).

Salut: MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica)

  • Definició i evolució: la MPOC és una malaltia respiratòria progressiva i potencialment mortal que implica inflamació dels bronquis i destrucció dels alvèols; provoca ofec en activitats quotidianes.
  • Símptomes principals:

- Tos amb expectoració, falta d’energia, xiulets en respirar. - Dispnea, pèrdua de pes i cames inflades (per insuficiència cardíaca associada).

  • Què fer per millorar:

- Deixar de fumar (mesura clau per frenar l’evolució). - Evitar hores de màxima contaminació, mantenir-se actiu amb exercici progressiu. - Pes saludable, hidratació, vacunació anual de la grip, seguir tractament i revisions amb metge i pneumòleg.

  • Causes i factors de risc: tabaquisme (principal), exposicions laborals a pols (miners, metal·lúrgia), asma + tabac, infeccions com a agreujants, i component genètic.
  • Dades rellevants: 20 de novembre, Dia Mundial de la MPOC. L’OMS preveu que el 2030 sigui la 3a causa de mort. Fins al 50% dels fumadors poden desenvolupar MPOC. Missatge insistit: «No fum. No fum més.»

Cultura i memòria de Barcelona: bacallaneries i cafès cantants

Bacallaneries (història i gastronomia)

  • Tradició a Catalunya lligada als mercats (Ninot, Sant Antoni) des del segle XIX; el bacallà salat era menjar popular (com sardina, patata, llegums).
  • Cuina de calendari:

- Final d’estiu, bacallà amb samfaina; tardor, amb olives; hivern, a la llauna (també amb mel, panses i pinyons); Quaresma, amb espinacs i cigrons; dijous, arròs de bacallà.

  • Talls i receptes: «morro, penca, cua, tripa i fetge» amb plats específics des del segle XVIII.

«El bacallà és un peix que, un cop mort, ressuscita.» — Josep Pla

  • Clàssic barceloní: bacallà a la llauna (recepta senzilla però exigeix bon producte i respectar els temps dels ingredients).

Cafès cantants (1880–inicis del XX)

  • Espais d’espectacle musical (sobretot flamenc) i joc; sovint amb reserves i ambient canalla.
  • Locals emblemàtics: El Sevillano, Edén Concert, Café del Puerto, Casa Macià, La Triana, Villa Rosa, La Taurina; ruta des del Portal de la Pau, Rambla, carrer Sant Pau fins al Paral·lel.
  • A finals de 1900: plens de pinxos, joc, borratxos i baralles; obrien de matinada quan la resta tancava.

Esoterisme: l’esperitisme del XIX a Barcelona

  • Difusió d’Allan Kardec (pseudònim d’Hippolyte Léon Denizard Rivail): el 1861 el bisbe Palau i Termes confisca i crema a la Ciutadella uns 300 llibres kardecians, fet que encén el moviment local.
  • Figures clau: J. M. Fernández Colavida (primer traductor, revistes), capità Ramon Lejer (porta llibres des de Marsella), Anna Campos (una de les primeres mèdiums catalanes).
  • Com eren les sessions: llum difusa, taula rodona, mans esteses, trance del/de la mèdium, canvis de veu/gest; proliferació de mèdiums a finals del XIX.
  • Centre «El Profeta» (Sants, 1870): promogut per Narcís M. Unseti, famós per «curar» malalts; clausurat arran d’una crida messiànica.
  • Avís irònic de les locutores: fe sí, però butxaca ben tancada.

Oci i viatges de tardor: Vall del Jerte, Sajazarra i Los Pedroches

  • La tardor convida a rutes entre castanyers, vinyes i alzinars; proposta d’escapades culturals i gastronòmiques.

Vall del Jerte (Càceres)

  • Festival cromàtic (vermells, grocs, ocres) i programa “La Otoñada” (nov.-des.): degustacions, caminades, rutes en bici.
  • Rutes recomanades: Quatre Cascades o dels Nogales; visita a Cabezuela del Valle i festa de la Caiguda de la Fulla.

Sajazarra (La Rioja)

  • Un dels «Pobles més bonics d’Espanya» (2017). Castell s. XV (privat), fortificació s. XII–XIII i entorn verd ideal per senderisme i ciclisme.
  • Vinya i vi de Rioja Alta: acidesa natural, envelliment excel·lent; patrimoni i paisatge vitivinícola.

Los Pedroches (Andalusia)

  • Deveses d’alzines amb porc ibèric com a emblema gastronòmic; municipis com Villanueva de Córdoba i Pozoblanco.
  • Plats típics: duelos y quebrantos, caurueñas, xanfaina; debat culinari: pa, oli i (sense) tomàquet amb un bon pernil.

Pausa musical

  • Sonoritat clàssica: Mocedades – “Amor de Hombre” (adaptació de «La leyenda del beso»).

Biografia: Ali Bey el Abassí (Domènec Badia i Leblich)

  • Català (Barcelona, 1766 – prop de Damasc, 1818), viatger i escriptor disfressat de senyor moro per explorar el món islàmic (1803–1807).
  • Obra principal (en francès): Viatge d’Ali Bey a Àfrica i Àsia (París, 1814), clàssic d’observació de la realitat musulmana de l’època.
  • Tasca geopolítica: investigacions per a Manuel Godoy (Carles IV) sobre perspectives colonials al Marroc, Tripolitània, Xipre, Egipte, Palestina, Síria i Turquia.
  • Final de trajecte: serví als interessos napoleònics; mort controvertida (assassinat vs. dissenteria). Llegat: relat minuciós, culturalment valuós.

Història: la dinastia Ming (1368–1644)

  • Apogeu xinès: període brillant en art, filosofia, literatura i administració; centralització del poder i exàmens d’estat que formen els mandarins.
  • Arts i tècnica: auge de la porcellana blanc-i-blau, esmalts (cloisonné) i cuina imperial; retorn a Confuci (gastronomia com a cultiu espiritual).
  • Navegació i diplomàcia: grans expedicions de Zheng He (eunuc musulmà) fins a l’Índic i costes africanes; debat intern i gir a l’aïllament (fi de les expedicions, Gran Muralla com a símbol).
  • Decadència: corrupció i lluites de poder entre mandarins i eunucs; entrada manxú (1644) i caiguda dels Ming.

Salut visual: el daltonisme

  • Què és: alteració de la visió del color; habitualment genètica, però també pot ser adquirida (traumes, patologies vasculars/metabòliques; riscos: DMAE, Alzheimer, Parkinson, diabetis, glaucoma, anèmia falciforme, leucèmia).
  • Fisiologia: afectació dels cons (verds, vermells, blaus) de la retina; els bastons no perceben color però són molt sensibles a la llum.
  • Símptomes:

- Dificultat per veure colors i la seva brillantor. - Confusió de tonalitats (sobretot verd–vermell; també blau–groc).

  • Qui en té més: homes (1/10 segons l’AAO), especialment caucàsics.
  • Tractament: no en té (en general); ajudes òptiques poden millorar la discriminació cromàtica. Recomanat: visita a l’oftalmòleg (prova d’Ishihara).

Cloenda

  • Acomiadament amable i recordatori d’horaris: reemissió dissabte a les 11 h. Agraïments a l’equip i audiència.