Teatre, Diagonal i Salut; Ruta del Císter i més

Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Bona nit. Avui sí, avui tornem a sortir en directe que és com més ens agrada fer el programa. Ja tenim assumit que el futbol ens resta oients, però això és el que hi ha. Les persones que anem molt amunt i avall en autobús de tant en tant Preparem l'orella. I de què sentim que parla la majoria? Doncs de futbol. Quina emoció tan gran vaig viure l'altre dia, Rosa. Saps qui hi ha? Qui hi havia la grada? El mateix Pep Guardiola. Sí, sí, el vaig veure. Era ell. Desconeixem el motiu pel qual el molt admirat Pep Guardiola es va estimar més veure el Barça Manchester City des de la grada, com un apunat més, en lloc d'aprofitar la seva mítica condició i seure al palco presidencial, al costat d'il·lustríssims personatges. Potser el millor entrenador de la història del Barça gaudeix així, sentint de prop la seva gent que l'enyora i l'estima. És perquè també estava el seu pare i estava al costat del seu millor amic i del seu pare. I va gaudir d'estar-ne al seu lloc. Ho vam veure més perquè el van enfocar perfectament. Des del camp, ha d'impactar sentir els crits, tant d'entusiasme com de rebuig. Tots ben freqüents als estadis, però l'agrada és la proximitat. la veu propera dels qui et segueixen, i el futbolista es deu sentir com l'actor o l'actriu de teatre que senten de prop els silencis i el xiu-xiuetj del públic, que, amb contingut d'emoció, està pendent de cadascun dels seus gestos. Sí, sí, el futbol és com un gran teatre. Com un gran teatre. I la gent està pendent del futbol. Però també ahir estàvem pendents aquí de les dones sanjustenques que han vist les seves experiències viscudes impreses en una apassionant miscel·lània que ha publicat el Centre d'Estudis Sanjustencs i es va presentar ahir amb tots els honors a la sala municipal de l'Ateneu. En parlarem avui aquí a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, i dins el programa 60 i més, us oferirem, com sempre, un petit tast de les coses viscudes al nostre poble, on, si us ve de gust, hi podeu dir la vostra, trucant al número 93 372 366 I a més de trucar i escriure'ns a Facebook, cosa que ja veig que a Facebook ho feu, us agrada més escriure a Facebook que trucar o venir. Ens faria molta il·lusió també que vinguéssiu. Ja sabeu que esteu convidats a venir aquí i explicar el que vulgueu. Benvinguts, oients desvernians. Avui, dimecres 25 de març, festivitat de l'Anunciació i de la Mare de Déu del Camí. De nou, una servidora, la Joana Algarra, junt amb els meus companys, en Carles, Hernández i Rius i en Pere Oliver, ens disposem a compartir aquesta estona de ràdio en la vostra companyia. No sense dir-vos abans que divendres dia 27 és el Dia Mundial del Teatre i que, per tant, ho podem celebrar acudint alguna de les moltes i bones representacions teatrals que tenen lloc a la veïna ciutat de Barcelona. En donarem informació a l'espai de Radiocultura. Però ara posarem una mica de música. Bona nit Fins demà! I ja que celebrem el teatre, aquesta vanera de Carmen... és una de les obres més representades, tant en teatre com... i tant que sí. No hi ha dia que no sigui el dia mundial d'alguna cosa. I avui, 25 de març, no podia ser menys. I resulta que és el dia internacional del gofre. Sí, sí, aquest postre que fa tan bona olor... i que van inventar els francesos. És una mena de galeta generalment rectangular... cuida entre dues planxes, anomenades gofreres, que hi graven un dibuix al veolar en relleu. Les gofres són cuinades fins que adquireixen un color daurat i són tendres per dins i cruixents per fora. Una vegada cuinada la massa, feta amb farina, mantega, aigua, oli i ous, s'afegeixen altres ingredients per damunt, com són la xocolata o bé la nata, el mus de maduixa o el gelat. Els seus orígens es troben a la cuina medieval i es feien en motlles de ferro passat, en forma de reixa. Diuen que tal dia com avui de l'any 1620, en Thomas Jefferson va importar A l'invent, els Estats Units i els americans, que tenen dies per celebrar-ho tot, van declarar el 25 de març com a dia mundial del gofre. Doncs res, mira, ens farem un pastisset d'aquests per sopar, no? Això mateix. Més interessant ens sembla el Dia Internacional del Teatre, que celebrem demà passat i que té els seus orígens, quan es va fundar el Teatre de les Nacions a París, tal dia com avui de l'any 1962, amb un missatge que va pronunciar Jean Cocteau i es va traduir a més de 20 idiomes. Bon moment per recordar a Llibert Forti, home de teatre, actor, director i sindicalista revolucionari que va viure intensament gairebé tot, des de l'Argentina volcànica de la seva adolescència fins a la Bolívia més ferma i contestatària. Havia nascut un 19 d'agost de 1919 i va morir la matinada de dimecres passat a l'edat de 95 anys. És curiós que ens ho recordés Gregorio Morán des de les pàgines de La Vanguardia i un ciutadà de nom Elmer via Facebook des de Cochabamba. Un noi que sempre ens parla de còmics i té predilecció per la tradició àcrata i potser per això s'identifica amb el comediant que va córrer mitj món donant a conèixer León Felipe, César Vallejo i tots els trobadors de la paraula que han militat a favor de la llibertat. Ah, i no se'ns escapa tampoc que dissabte passat va ser el Dia Mundial de l'Aigua. Alguns ho van celebrar dutxant-se dues vegades i altres en doble sessió de piscina. Però del que es tracta és de recordar que l'aigua és un bé molt preuat, com ens va dir el Museu de les Aigües de Cornellà, a l'Akbar, el seu president, Àngel Simón, dins d'un acte que va tenir lloc una brillant actuació de l'Escolania de Montserrat. I és d'aquesta Escolania i el seu Gloria in excelsis Deo que ara escoltarem com vam fer un homenatge al valor més provat que tenim, l'aigua. L'aigua que es vida. Bona nit Fins demà! Fins demà! Fins demà! Una meravella escoltar les colonies. Quedaríem aquí fins a les 9 escoltant-los, però hem de seguir amb el programa. I abans de recordar, alguns famosos nascuts, tal dia com avui, us fem memòria de que demà passat, divendres, dia 27, és la Mare de Déu dels Dolors. No us oblideu, doncs, de felicitar cap Lola, Lolita o Doloretes, I diumenge que ve és diumenge de Rams, el dia que a més d'anar venir palmes i palmons, toca avançar una hora el rellotge a les dues de la matinada. Traiem aire, respirem i estirem la musculatura, que la propera setmana farà bon temps i ens mereixem unes vacances. Les que no van fer mai, Anton Martín, successor de Sant Joan de Déu, que va néixer un 25 de març de l'any 1500. Metge i sacerdot va dedicar tota la seva vida a procurar la salut dels infants. Va fundar l'Hospital de Sant Lázaro, el més important d'Espanya d'aquell temps, al Raval de la Santa Creu, que és on es troba ara la plaça i l'estació de metro que porta el seu nom al cor de Madrid. Jo sempre em preguntava, quan baixava l'estació d'Anton Martín per anar a l'Avapies, qui deu ser aquest senyor. I un dia ho vaig mirar a Viquipèdia, i ho vaig mirar al Diccionari, i dic, mira, ho vaig trobar, i dic, i avui, que fa anys que va néixer, doncs mira. Ho diem. Va bé recordar-ho. Va bé recordar-ho perquè tant a Barcelona com a Madrid, com a totes les grans ciutats, la gent coneix els noms de les estacions de metro, però... No en saben... No sabem qui són. Sí, ja ho dèiem, a l'última audició ja ho dèiem, que valia la pena posar un petit requadre en quatre notes i tothom també tindria una miqueta més de cultureta. Molts carrers ara ja ho posa. I també poetes i músics van néixer un 25 de març. L'escriptor romàntic José Despronceda ho feia l'any 1808 i el poeta xilè Óscar Castro Zulliga l'any 1910. Però bastant abans ho feia el músic i compositor italià Arturo Toscanini, que va arribar al món un 25 de març de l'any 1867. I poc anys abans, d'acabar el segle XIX, naixia un dels metges oftalmòlegs de més renom internacional, el doctor Ignasi Barraquer. Ho feia a la ciutat de Barcelona, un 25 de març de 1884. Innovador en el camp de la cirurgia, està considerat el científic més rellevant en la seva especialitat. I de la medicina passem al món de l'espectacle, ja que un 25 de març de l'any 1947 naixia el cantant i compositor anglès Elton John. màxima estrella del glam rock, bona part del seu èxit es deu a la seva veu ben timbrada, elegant i ben modulada, molt identificable i difícilment imitable. Seguint el món de les estrelles, Ja que l'actriu estatunidenca Sarah Jessica Parker neixia un 25 de març de 1965, pel·lícules com Sexo en Nueva York o Tentacion en Manhattan li han donat renom internacional. Renom que té també ben guanyat el cantant i compositor de música pop David Bustamante, que va arribar al món un 25 de març de l'any 1982 a Sant Vicente de la Barquera, a Cantàbria. Ha fet més de 600 concerts i ha venut poc més de dos milions de còpies de les seves cançons. I dels famosos que ens han deixat avui, tenim un record pel polític, historiador i editor català Josep Benet, que va morir el 25 de març de l'any 2008, i també pel gran compositor de Sarsuela, Ruperto Chapí, que ens va deixar molt abans, un 25 de març de 1909, però queda per sempre la seva música. I abans de posar una mica de música d'alguns dels que hem citat avui, deixarem que el Carles trilli entre David Bustamante i Ruperto Chapí, el que vulgui, Tindrem també un record per al popular actor Pedro Reyes, que ha mort avui a València d'un infart als 53 anys. Creador del cub de teatre Centúria, en Pablo Carbonell, triomfa des de fa anys a tots els teatres de Madrid. És molt curiós que sempre, cada any que anava a Madrid, veia en algun indret algun monòleg de Pedro Reyes o una actuació de Pedro Reyes amb altres actors. Però va ser el programa No te ries, que és peor, produït per Josep Maria Mainat i Toni Cruz, el que el va fer més popular. Bé, doncs ara posarem música del Ruperto Chapí. Doncs molt bé, adelante con Chapí. Fins demà! Fins demà! Bé, la revoltosa. És fantàstica. Molt alegre. I a més, aquesta sí que vam tenir ocasió de veure l'any passat al Teatre Coliseu, per la companyia de Teatre de Fazora Madrid, que després de aleitar-nos amb cançó d'amor i de guerra, que ja saps que els hi vam agrair molt des d'aquí l'esforç que van fer els madrilenys per posar-la tota sencera, que no ho hauria fet mai. És que és tan... És tan melodiosa, és tan maca, que, escolta'm, no cal cap més comentari. I després de Cançó del món i de guerra ens van fer la revoltosa, la verbena de la paloma i doña Francisquita. I de moment no han tornat. Tant de bo, tant de bo, tornin l'any que ve. Suposo que també. Mira, Rodolmón i torna al born. Sí. Però així com a Madrid pràcticament la sarsuela és una cosa que una setmana sí i l'altra també, a Barcelona, mira, venen de tard en tard i quan poden, quan hi ha pressupost. Això mateix. Bé, doncs passem ara... A la radiocultura. Endavant amb radiocultura. Aquesta tarda a les 7 s'ha inaugurat al Saló del Tinell, al Museu d'Història de Barcelona, l'exposició Agadàs Barcelona, l'esplendor jueva del gòtic català. Recordeu que el Museu d'Història de Barcelona és a la plaça del rei. I recordeu també que a la web, jo ja ho he fet avui, que a la web del Museu d'Història de Barcelona podeu veure... posant la paraula Agadàs Barcelona, aquestes pàgines que són una autèntica preciositat. Jo les he estat veient per internet i m'he quedat amb unes ganes boges d'anar-ho a veure. Apa, animem-nos. L'han inaugurat ara a les set. Encara deuen estar cantant com a cloenda. L'hardit, sembla, que ha fet un concert de música jueva i cristiana medieval a la capella de Santa Àgata. Doncs hi hauria anat, eh? El que passa que com que no tenim el do de l'ubicuitat... No, mira, de gaire pensat. També ho podríem haver gravat, no? No, però és que ja gravem moltes setmanes. El directe és un gotge especial. Ara fins i tot hi ha algú que, fixa't, ens veuen per la webcam, Joan. Ah, sí? Sí, pocs, però alguns ens veuen. Doncs apa, pels que ens veuen... Ens estan veient dues persones. Ostres, molt agraïs, eh? Jo crec que més, eh, Carles. Jo crec que més. Molt agraïs. Molt agraïts, no? Perfecte, perfecte. Doncs seguim, seguim. Bé, aquesta setmana ja hem comentat que celebrem el Dia Mundial del Teatre. I, per tant, recordem que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ens proposa una sèrie d'actes per festejar-lo. Com cal. Al mateix centre, l'actriu Asunción Balaguer oferirà l'espectacle El tiempo es un sueño. Actuació oberta a tots els públics a preu de 10 euros. Les representacions tindran lloc el dissabte dia 28 i el diumenge 29 a les 6 de la tarda. Venda d'entrades a les taquilles del centre al carrer Montalegre número 5 de Barcelona de dimarts a diumenge des de les 11 del matí i fins a les 8 del vespre. Us recordem també que els dies 27, 28 i 29 d'aquest mes molts teatres venen entrades amb el 50% de descompte. El manifest d'enguany del Dia Mundial del Teatre el llegirà l'actor Abel Folch i la web Tot Teatre. trobareu tota una llista d'activitats i funcions amb preus molt rebaixats a l'Almeria Teatre, la Sala Atrium, el Teatre Neu, el Tantarantana, la Sala Fènix, el Poliorama i molts més. Atenció a la comèdia que es pot veure al Teatre Romea. Ja heu vist que aquests dies l'anuncien bastant. Nosaltres la vam anar a veure l'altre dia i és molt, però molt divertida. Els veïns de dalt. És una peça deliciosa que entra a fons dins el món de la vida en parella amb tota la ironia i sentit de l'humor possible. Tant el text com la direcció són d'en Cesc Gai, i els intèrprets que posen en peu la història són Àgata Roca, Nora Navas, Pere Arquilloé i Jordi Rico, tots esplèndids donant vida als seus personatges. I dels molts actes que s'han pogut veure darrerament a Sant Just, destaquem les converses de Clara Segura i Axel Pí, que van tenir lloc abans d'ahir a la sala Isidor Cònsul de Can Ginestà. La presentació a càrrec de la mestra Carme Caminals va engegar un corrent d'emocions i sentiments que va fer possible que la conversa donés a conèixer les millors vivències dels convidats. Com vam aconseguir partint d'un camí incert, amb motivació, il·lusió i compromís, arribar a obrir-se camí com a persones i com a artistes? D'ahir mateix va tenir lloc a la sala municipal de l'Ateneu la presentació de la miscel·lània sobre la història de 50 dones de Sant Just de la primera meitat del segle XX. Ens trobem davant d'un monogràfic que dona a conèixer la vida d'un poble i les seves famílies, vist amb els ulls de dona... que els han ajudat a créixer. L'acte va respirar els millors sentiments, però sobretot agraïment. Les 50 dones que han acceptat que la seva vida es conegui aposten per la dignitat de totes les dones en el seu dia a dia. En nom de totes, Joana Algarra, aquí present, va fer un breu i sentit parlament. Oi que sí, Carles, tu ja ets present? Aquest va agradar, va estar bé la Joana ahir. Ja l'hi he dit, eh? En la presentació de la miscel·lànea dic que van estar molt bé tots els parlaments, van ser breus, però molt exactes i molt concisos i van estar molt bé. I el de la Joana Algarra va condensar amb poques paraules tot el que moltes dones en el llibre diuen i expliquen. Sí, i és complicat, perquè quan tens tanta experiència i tantes experiències viscudes, resumir és difícil quan expliques la teva vida. I ho va fer molt bé, això. Per això, per això té doble mèrit. Com diuen allò? Lo breve si es bueno, dos veces bueno, no sé, alguna cosa així. Va anar molt bé, va anar molt bé. Sí, sí. Doncs moltes gràcies, Carles. Posem ara una mica de música. Això mateix. Doncs endavant. Fins demà! Fins demà! També avui estem de xarçó i la pujada, eh? Sí, sí, sí. Mira, aquesta també la van fer l'any passat. Marina la va representar, però em sembla que aquesta la van representar al Paral·lel, al Teatre Victòria. Van fer una temporada primer a la primavera al Coliseum i després a la tardor al Victòria o al Conde... No, no, al Victòria, al Victòria. I van representar Marina. Molt bé. Doncs ara parlarem de coses nostres del poble que ens diu el bolletí la Diagonal podria arribar a Sant Just d'Esvern. Això, aquest projecte, ens agradaria moltíssim que es dués a terme, perquè fa molts anys que està al cap dels Sant Justens i els barcelonins, perquè les vegades que la gent que hem anat a treballar cada dia de Barcelona a Sant Just hem hagut de venir caminant per mort del transport públic, el tros aquest que va... O perquè en el meu temps, perquè a les 10 de la nit s'acabava el transport públic per venir a Esplugas o Sant Just... I resulta que és complicat. És fàcil el trajecte. Trajecte senzill, és molt planer. És recte. Però hi ha un tros que està pensant només pels cotxes. I aleshores vas arrembat perquè et passen els cotxes a una velocitat tremenda i és una angoixa anar caminant des del tros de zona universitària fins a Sant Just per la Diagonal. Perquè és temible, no hi ha ningú que ha pensat que hi ha gent que va a peu. I encara veig ara, quan passa l'autobús a tota velocitat, que gira per aquella curva, que hi ha gent que va caminant. Perquè no hi ha altre lloc per on passar. I per això que la diagonal pugui arribar a Sant Just i que hi hagi un tros per ciclistes i un tros per peatons, això és indispensable. Mira, diu que l'àrea metropolitana de Barcelona planteja una nova porta d'entrada i sortida de la Diagonal de Barcelona des del Baix Llobregat. L'avantprojecte que Barcelona ha començat a treballar juntament amb els municipis de Sant Just d'Esvern, Esplugues de Llobregat i Sant Joan d'Espí preveu la construcció de... la construcció de vials segregats per les bicis i vianants a banda i banda de la B23. Es tractaria de crear un passeig urbà continu en paral·lel a la B23 en els 5 quilòmetres que discorren, des de l'entrada de Barcelona fins a la ciutat esportiva del Futbol Club Barcelona. Fixa't, podrà anar al futbol a peu. I tant. Quina meravella, no?, en lloc de tenir-se a pretojar, com es diu en català, a comprimir-se, a posar-se com sardines en llauna dins d'un autobús quan surten de l'estadi. L'autopista no desapareix, es manté com a via segregada al tronc central, però des de la zona universitària de Barcelona, la diagonal continuaria en amb dos sentits de la B23, com a dos passejos amb voreres, carrils bicis i calçada per a vehicles. L'avantprojecte també contempla millores en la connexió entre una banda i l'altra de la B23, on es troba el centre de negoci Sant Just Diagonal i l'Hospital Comarcal Moïsès Brogi. Aquest avantprojecte, sumat al futur desenvolupament de l'actual parcel·la pública de 9.500 metres quadrats, espai lateral sud de l'Avinguda del Baix Llobregat, comprès entre la carretera Reial i la B23, podria canviar totalment l'aspecte de l'actual accés a Sant Just d'Esbert per aquesta via. En el darrer ple municipal, l'Ajuntament de Sant Jus va acordar demanar al Ministeri de Foment l'entrega definitiva de l'Avinguda del Baix Llobregat, tram comprès entre la carretera reial i la rotonda de la B23, amb l'objectiu que passi a ser una via urbana del municipi. I ara parlem de salut, que la gent gran estem una mica perjudicats aquests dies amb aquests canvis de temps. No em diràs que ets al·lèrgica. Jo, Déu gràcies, si toquem fusta, em sembla que no. Mira, millor. Sí, sí, diu que amb la primavera i la presència de polen torna l'al·lèrgia a les nostres vides. Perquè fins i tot, si no la patim directament, segur que tenim al nostre entorn, això sí, algun conegut que en pateix els símptomes. Això és perquè més d'un 25% de la població espanyola pateix algun tipus d'al·lèrgia i no hem d'oblidar que aquestes al·lèrgies són presents a la vida de molts pacients durant tot l'any, no només a la primavera. La causa de l'al·lèrgia és la resposta exagerada del sistema immunològic enfront de l'exposició a un o diversos elements externs que es denominen al·lèrgens i que poden ser-hi tot l'any. Els símptomes varien segons la zona que normalment està exposada al contacte amb l'al·lèrgen. La pell i les vies respiratòries són els òrgans que amb més freqüència pateixen reaccions, molts cops caracteritzades per picors i inflamacions. A la pell es genera dermatitis, als ulls, conjuntivitis, a les mucoses, nasals, rinitis i, quan afecta els bronquis, asma. Si l'al·lèrgen és ingerit amb els aliments o els medicaments, llavors pot afectar també l'aparell digestiu, ocasionant diarrees o dolors abdominals. No està malament. Jo, per exemple, el que sóc més propens és a la conjuntivitis, però ja no sé si és per al·lèrgia o és perquè... al anar molt a les piscines, el clor de l'aigua és fatal. I sé que em prejudica l'aigua tant als ulls com a les cordes vocals, perquè noto també, molts dies després de nedar, que costa que la veus sortir clara. Sí, tens les cordes inflamades. Evidentment. I en les reaccions a aliments, medicaments o picades d'insectes, les manifestacions poden aparèixer simultàniament implicant a diferents òrgans, pells i mucoses, pies respiratòries i tracte digestiu. Les reaccions generalitzades més intenses i de presentació immediata després de l'exposició a l'al·lèrgen es denominen i constitueixen una urgència mèdica, atesa la seva potencial gravetat, ja que poden arribar a causar xoc i mort. I tant, i tant. O sigui, jo sé un cas molt a prop meu que una reacció a la penicil·lina, perquè el seu sogre es va donar compte, però ja estava ofegant-se completament. Oi, oi, oi, doncs, mira, parla'ns de tractaments eficaços i segurs. Això mateix. Per sort, existeixen tractaments eficaços i segurs per a totes les malalties al·lèrgiques, que recomanats pel metge o el farmacèutic aconseguiran alleujar els símptomes. Fins i tot pels casos més greus, com l'anafilaxi, existeix actualment un tractament adequat. L'adrenalina, que aplicada de manera intramuscular mitjançant un autoinjector, aconsegueix treure el pacient de la situació de risc fins a rebre l'assistència mèdica d'urgència. A diferència de la defilaxi, la rinitis al·lèrgica molts cops es trivialitza per no suposar una amenaça greu per al pacient i tanmateix té conseqüències perjudicials en la qualitat de vida. l'activitat física, el comportament del son i el rendiment escolar i laboral. Actualment, per al tractament de la rinitis al·lèrgica s'utilitzen, fonamentalment, els antiestamínics i els corticoides nasals. Segons opina el doctor Antonio Valero, alergòlogo de l'Hospital Clínic de Barcelona, fins a una cinquantena part dels pacients amb rinitis al·lèrgica no està ben controlada amb les teràpies actuals. Aquest percentatge pertany a aquells pacients que tenen formes de la malaltia més greus. Segons aquest expert, no hi ha dubte que necessitem tractaments nous, més eficaços i ràpids per als pacients amb rinitis moderada o greu. Fins demà! Bé, continuem en temes de salut. Ah, sí, avui m'ha recordat que parlem de temes de salut. Qui m'ho ha dit? A més de l'Antoni Jordà, que sempre ens recomana que vegin coses, a Lluís Domènech, que també sempre ens saluda, i avui m'he trobat a la Càndida Nevado, que també ens anima que fem aquest programa cada dia més i millor. Ells sempre venien, però tenen ara les seves coses de salut, i bé, doncs, parlem de salut... Bé, mira, és estret de la revista aquella del Ministeri, que a mi no m'agrada explicar perquè són tres conceptes diferents. El Ministeri que veia per nosaltres, així quedes molt bé. La revista és 60 i més i diu... Las autoridades sanitarias alertan de los riesgos de la automedicación y el uso inadecuado de los antibióticos. En poco menos de 100 años se ha pasado de la promesa de un mundo sin infecciones bacterianas al riesgo serio de no disponer de alternativas de tratamiento antibiótico frente a algunas de estas infecciones. Así, se pone de manifiesto en la jornada sobre el uso prudente de los antibióticos organizada por la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios, coincidiendo con el Día Europeo para el uso prudente de estos medicamentos. La amenaza de la resistencia a los antibióticos es seria. La falta de respuesta a los antibióticos tradicionales en las infecciones causadas por bacterias resistentes se traduce en una prolongación de la enfermedad e incluso de la muerte del paciente. Se estiman en más de 25.000 las muertes anuales en la Unión Europea con esta causa. Nos enfrentamos a infecciones por bacterias con riesgo de convertirse en clínicamente incontrolables, retornando a la era Preantibiótica, tanto en medicina humana como veterinaria. En el origen del problema se encuentra el uso inadecuado y el abuso en el consumo de los antibióticos. Dicho uso inadecuado genera un rápido aumento de las resistencias bacterianas y, por consiguiente, una pérdida de la eficacia de estos medicamentos en el tratamiento de algunas infecciones. Uno de los ejemplos del uso inadecuado es la automedicación y el uso fuera de indicación. En este sentido, la Organización Mundial de la Salud, que recientemente ha alertado sobre la venta de antibióticos sin receta en algunos países de la Unión Europea, sitúa a España entre los países que son un buen ejemplo del papel que los farmacéuticos deben jugar para fomentar el uso correcto de estos medicamentos. Por todo ello, la agencia, en coordinación con la Comisión Europea, el Centro Europeo para la Prevención y Control de Enfermedades y el Instituto de Enfermedades, Carlos III, se quiso sumar a la iniciativa del Día Europeo para el Uso Prudente de los Antibióticos con la intención de concienciar a ciudadanos y profesionales acerca de la necesidad de un uso prudente de los antibióticos de cara a preservar su utilidad. Sobretot, si la vaina diu... Mira, això a mi m'ha anat molt bé. O al nen li ha anat molt bé. Compte, val més que vagis al metge o, com a mínim, al farmacèutic, que et dirà si realment allò és adequat o no és adequat. L'article és molt més llarg, n'hem tret només un fragment, i sabeu que també, com tot, podeu consultar a internet, poseu a Google 60 i mas, amb número, un número 60, i a més escriure i mas, i us surt tot el contingut de la revista a la seva pàgina web. I tant. Musiqueta, si us plau. Som dins entre boires, pell a pell ombres dins el cel torna'm a somriure nena saps del meu cos guanya'm Bé, ara, com la setmana pròxima ja serà Setmana Santa... I fem festa. Sí. Uau, fem festa, no, Carles? Molt bé, molt bé. Déu plau, hombre. Doncs, gràcies a Déu que una setmana descansem, no? Sí. Està molt bé. Ens agrada molt, eh, venir. I ho fem amb molt de gust. Sí, però si tenim de quan en quan una setmaneta, no va malament, tampoc. I més aquesta que ens proposes una ruta pels monestirs, no? Sí, no, ara posarem la sintonia de viatjar per Catalunya. Doncs vinga, viatgem. Doncs avui us proposem una ruta pels palaus de l'esperit, monestirs del Císter. L'Orde del Císter va crear un model de monestir d'arquitectura sòbria i mesurada, d'acord amb els preceptes de la vida monacal dedicada a la pregària i al treball. Malgrat això, aviat s'imposa la profusió decorativa del gòtic. Daurada resplendor, les pedres, els conreus, les cases dels camperols, els monestirs i les vinyes, a la tardor, a les terres del císter, tot està banyat per una llum especial. I no diguem a la primavera. A la tardor ho endolceix l'espera natural dels paratges. I a la primavera, doncs... La verdor de tota la nova natura. La verdor de la natura que reneix. Molt bé. Diu que la ruta del císter, diu Norbert Vilbeny, És actualment només una part de la que ja va existir en el seu moment. Però és la més important i és, sobretot, una ruta viva. Forma una mena de triangle isòceles entre la vall del Gaià... El Francolí, on hi ha Poblet, la Conca de Barberà, la Vall del Corp, on es troba Vallbona de les Monges, a l'Urgell. I enmig hi situarem Serral, per on hauríem de passar si anem d'un vèrtex a l'altre. Combinarem així l'atmòsfera pròpia d'una vall, la de Santes Creus, amb un enclau a peu de bosc. Poblet i un entorn de l'Altiplà, el de Vallbona. Les ciutats que hi ha a l'entorn d'aquests indrets monàstics també són prou característics. Valls, Montblanc, Tàrrega... És un itinerari ideal per fer a peu, tanmateix sojornant, si es vol, a les hostatgeries dels propis monestirs de Vallbona i Poblet o a una fonda a Santes Creus, donat que en aquest ja no hi ha monjos. Aquest triangle té una unitat de pedra i llum i de gent, no cal dir-ho, però també d'història i simbolismes. Per això, últim, cal saber mínimament què va ser i què és el cister i què representen els seus monestirs catalans més cèlebres, Poblet i Santes Creus, Panteons de Reis. Els monestirs mateixos són un mirall d'aquella història, i un mirall també per a tots nosaltres, si estimem l'art i allò que representa, d'altra banda, la vida dels monjos. La vida dels monjos, que és un model d'entrega, no? I tant. Els monjos i monges del sister europeu, liderats per Bernat de Claravall i pels quals va apostar el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV a l'hora de repoblar la Catalunya nova, ens transmeten encara avui un model de treball, d'estudi i dedicació a la vida de l'esperit, allò tan bonic del hora et labora. Sí. No cal ser religiós per valorar també totes aquestes coses. El cister, a més, es distingueix pels seus ideals de sobrietat litúrgica, teològica i artística, tal com queda reflectit als seus edificis. No mirem, doncs, aquestes terres només com a paisatge o conjunt de monuments. Són part de la història d'Europa i una crida a viure d'una manera més reflexiva i senzilla. Són terres per admirar i mirar-nos dins. No tenen cap altre paral·lel. Bé, doncs, si teniu ganes de passar aquests dies amb aquesta tranquil·litat i aquesta serenor, ja ho sabeu. I com més a més, farà bon temps... doncs val la pena aprofitar ho haurem d'aprofitar i si no podeu fer una ruta dels monestirs recordeu que també en tots els temples per a prop que els tingueu i alguns els tenim ben a prop hi ha les celebracions de Setmana Santa o sigui que la vida de l'esperit que podem fer caminades en plan artístic o en plan turístic i podem fer unes estades religioses segons cadascú l'iman i l'esperit i tant que sí perquè el temple són dues coses el temple de la comunitat, que són tots els monestirs i totes les esglésies, i després el temple particular, que som cadascun de nosaltres. Temples de pedres vives. I tant, però també recomanem perquè aquests tres, aquesta ruta del Císter, és meravellosa. I com tenim gairebé una setmaneta, doncs podrem anar-hi tranquil·lament. Molt bé, molt bé. Doncs vinga, podem triar Poblet, Santes Creus. Si teniu cotxe, ho podeu fer tot. Si no tenim cotxe, n'hem de triar una. Hem de triar una i quedar-nos una o dues i quedar-nos a una hostangeria. La ballona de les monges també és molt maco. Molt, molt, molt. Així que és la part femenina d'aquest triangle. Bé, posem una mica de música. Fins demà! Fins demà! És una cançó molt alegre. No té res a veure amb la ruta del ciste, però amb ruta turística, sí. Perquè escolliu el que vulgueu. Lo bueno si breve dos veces bueno. Ara ho he dit bé, que abans ho he camgirat la frase. Però ja l'han endevinat, ja sabien que anava per aquí. Ara no cal que ens n'anem gaire lluny. Ara estarem aquí a Collserola, que també val la pena, que és un parc preciós, que el tenim a tocar, i a vegades no el considerem, perquè el tenim tan a prop que, escolta, altres els disfruten. Mira, i podem parlar de la rehabilitació integral del castell de Torrebaró, que el tenim ben a prop. I tant. Amb la finalització de les obres de rehabilitació, s'ha recuperat per a la ciutadania el castell de Torrebaró, un edifici emblemàtic i catalogat situat a l'extrem oriental de la serra de Collserola. Un magnífic mirador de la ciutat de Barcelona i el Vallès que inclou un espai expositiu de divulgació històrico-naturalística i un punt d'informació del parc natural. El castell està situat en una de les principals portes d'entrada de visitants al parc, tant d'usuaris que hi accedeixen a peu des dels barris propers com de ciclistes. La seva ubicació privilegiada permet vistes de 360 graus del Parc Natural de Collserola, del riu Besòs, de la ciutat i del Vallès Occidental, Forma part de l'àmbit d'estada del Mirador de Torrebaró, punt d'inici del futur passeig de les aigües, un cop s'enllesteixin els trams pendents. La recuperació del castell de Torrebaró és una llarga reivindicació veïnal, icona del barri i visible des de molts punts de Barcelona. L'edifici va néixer l'any 1905 amb la intenció d'esevenir un hotel, dins del desenvolupament d'una ciutat-jardí a la serra de roquetes. Però va quedar inacabat, així com tot el projecte d'urbanització. El castell, punt de trobada d'excursionistes i de famílies humils que hi feien aplegs i fontades, va tenir un llarg procés de degradació a causa del seu abandonament. Les obres, impulsades per l'Ajuntament de Barcelona, han permès la rehabilitació de les cinc plantes de l'edifici. A la planta baixa, totalment diàfana, s'ha instal·lat un espai expositiu amb informació històrica del castell. i del Parc Natural de Collserola, amb un mapa a gran escala de la serra i un plafó divulgatiu dels valors naturals de l'espai. A la planta inferior s'ha condicionat una zona de magatzems que bussarà l'Associació de Veïns de Torre Baró. Pel que fa a la resta de plantes de l'edifici, s'han protegit les obertures de la primera planta per evitar-hi l'entrada i s'ha millorat la seguretat amb baranes. L'última planta s'ha habilitat com un gran mirador a la vall del Besòs, les planes de Barcelona i el Vallès, i la serralada de Marina, en plafons explicatius de les diferents panoràmiques i de la història de l'indret. A l'exterior de l'edifici s'ha arranjat la plaça Mirador ja existent, que permet tenir vistes panoràmiques de l'entorn, un espai que també servirà per dinamitzar algunes activitats de les entitats dels barris de Torrebaró i Roquetes i que conté uns plafons amb informació històrica del castell i la seva relació amb la zona. A més de la recuperació arquitectònica de l'espai, també s'ha instal·lat una il·luminació ornamental en llums LED a les finestres de la segona i tercera planta de colors programats. Fa temps que no hi he estat jo a Torre Baró, però molt temps. Imagina't que hi vaig anar a escoltar un mítin de la Teresa Pàmies i Gregorio Rópez Raimunda, que en Glòria Estén, o sigui que fa temps, fa temps. Fa molt temps, Glòria Estén, tots dos... I glòries de los dos, i tant, sí, sí, que se la van guanyar, eh? I tant, i tant. Van lluitar moltíssim. Bé, com arribar? Com arribar? Doncs el punt d'informació acollirà activitats de dinamització de l'espai, tant passejades, tallers com xerrades. L'accés al Castell es pot fer a peu des de la parada del metro o amb els autobusos 81, 82 i 127. No sé si això està actualitzat, perquè hem canviat els números de gairebé dels autobusos. Sí, oi que sí? No, això és d'aquesta temporada, eh? Sí, és d'aquesta temporada, però... No sé quants dies deu fer que han canviat. Veus? És ara, de l'hivern. És de l'hivern 2015. És la revista de Collserola. Però, com que cada 15 dies estan afegint números, canviant números autobusos... A menys això, a l'hivern era això. A l'hivern era això. Jo no sé. De totes maneres, és possible que segueixi sent-ho, però mireu abans a la web de TMB, dels Transports de Barcelona, a veure quins busos... Si continuen aquesta numeració... El metro segur que és l'estació de Roquetes, però la numeració... Jo he vist que, per exemple, el que abans pujava fins allà, ara porta una B baixa i un 15. Ah, potser sí. Però... Consulteu, mireu abans. En un moment donem els horaris i val la pena que comprovem. L'accés rodat és seguint la carretera alta de Roquetes fins a l'aparcament del mirador de Torrebaró. Això sí que segueix igual. Està obert els dimarts i dijous de 10 a 13 hores, els dissabtes de les 10 a les 5 de la tarda i els diumenges de les 10 del matí fins a les dues al migdia. Per motius de seguretat, les tres plantes superiors només es podran visitar amb reserva prèvia el districte de Nou Barris. Doncs ja ho sabeu, ja teniu un altre lloc per passar una estoneta. Fins demà! Molt bé. A bailar la Jotica. Clar que sí, clar que sí. Una Jotica que va composar un francès, Xabrier. Molt bé, molt bé, molt bé. I ara farem rodolins d'allò més fins d'aquells que t'agraden tant, Joana. I els d'avui diuen... Quan dubteu d'una paraula, mireu-la de cua d'ull. Per exemple, el mot coxino no existeix. És porc o brut. Xisme, xafarderia, caldo, digueu, brou o suc. Sempre depèn de la frase i cal vigilar-ne l'ús. El brou pot ser una escudella. I algun líquid també és suc. Suc de poma, suc de pera i sucs gàstrics. Apa, brut. Dar-se pisto. Fer-se-hi beure. Puntiagut? No, punxagut. Tampoc no digueu gustillo. El mot correcte és regust. L'àmpara és castellanisme. Cal dir bombeta o bé llum. Tot sempre, segons els casos, això és de sentit comú. Ni por venir ni per vindre. Esdevenidor o futur són els noms que hi corresponen. Ho recordareu? Segur? No demaneu el recibo. El nom correcte és rebut. I pagano és el qui paga. I ara em paga el veure algú? Ah, no ho sé. Aviam si ve algun voluntari, no? Bé, continuem. traduint per si interessa el nom de certs animals. A veure, què és un rebeco? Un rebeco és un isart. La gardunya, la faixina. El gorrion, el pardal. La cigüenya, la cigonya. El jabalí, el port sanglar. I això de la comadreja, com es diu en català? Doncs mireu, se'n diu mostela. I de la rendajo, gatx. No us sona un xic estrambòtic, això de perdiz nival? De fet, és la perdiu blanca, que la vinagreta es fa... El ciervo, fàcil, el cèrvol. I quin nom té el gavilant? Esparvé, ocell de presa, que molts cops fa esparverar. Una urraca és una garça, i un pinzón és un pinçar. Urogallo, un gall salvatge. Oi que és fàcil quan se sap? El gilguero, cadernera. Murcielago, ratpenat. Tots els altres de la llista, impacients, s'han escapat. Bé, ja hem arribat a l'espai poètic. Exacte. Avui tenim un record per l'escriptor portugués Herberto Hélder, potser el més important de la segona meitat del segle XX a Portugal. Va néixer el 1930 a Funxal, a Madeira, però la seva obra és immortal. El que passa és que no hem trobat traduccions prou adients i llegir directament del portugués no ens hi entrevim. Per tant, recordem que el dia 21 de març vam prendre part amb la lectura de poemes en català i altres llengües en el Dia Mundial de la Poesia, i es va triar per aquest dia Illa Escrita de Jaume Pont. Doncs, pels qui no hi vau poder assistir, recordem una vegada més Illa Escrita de Jaume Pont. La mirada inventa el món, la llum. Aquí comença el naufragi de l'ombra, on la secreta deriva dels ocells. Sota la parpella, la matèria blanca i la llum negra, eternitat sospesa en l'aire com una música muda. Invento el temps i el seu viatge. Poema, areny i d'una líquida, tinta, tinta o roca, al peu dels núvols emmergida. Altra vegada sóc el lloc mateix on sempre arribo, la mar on viu la filla del més demnat dels déus i d'aquella gran vegassa del dolor que porta per nom Melanconia. Tot és un lena jornal clam de la modesa, Tot és callar d'espera. Només se sent una vaga fresa d'ales, el foc blanc i l'aigua negra que bateguen el cor d'aquella illa escrita. Només, en un mar de silencis, l'ofoscúria. I recordem també, en homenatge a Ovidi Molló, els companys. «Si t'arriba el matí, penses, ja ha passat un dia, han passat dies i anys, i sempre és el mateix dia, dia de mort i de dol, dia que mai no es voldria, però això ningú no el vol, encara que encara sia». temps tan llarg que hi ha qui es cansa, temps batejat amb vermells de sang, de sol i esperança. Saps que tens la veritat perquè viure així és mentida. Tens forces per esperar perquè és més forta la vida. Arribarà el matí que el plor serà d'alegria. Només per aquest fruit jo donaria la vida. Bé, i amb aquests poemes tan preciosos hem arribat a la fi d'aquesta audició d'avui de 60 i més. Ara ens acomiadem, que gaudiu d'una bona Setmana Santa. Bé, dissabte que ve, si voleu ens podeu tornar a escoltar, que dissabte tornem a sortir a les 11 del matí, com sempre. Repetició d'aquest programa, sí. Doncs, estimats oients sanjustencs, un goig està amb vosaltres i fins ben aviat. Bona Setmana Santa. I gràcies, Carles. Ràdio 2DM 98.1