Temporal de llevant, agenda i cultura a Sant Just: Saló del Còmic, Castanyada, Salut i excursió a Sant Pere de Rodes

La ràdio de Sant Jus Seixanta i més, o menys? Amics i amigues de Ràdio d'Esvern, molt bona nit, o molt bon dia. De quina manera hem començat aquest mes de novembre? Una llevantada d'allò més forta ens va colpejar el passat dilluns. Aigua, vent, fins i tot una bona tarbonada per allà dalt, a Masroig, tot allò va ser horrorós. Tot un seguit d'accidents atmosfèric, foscor de nit, en ple dia, bé, onades de gairebé sis metres davant la costa, i que, malgrat el seu perill, van fer les delícies d'alguns surfistes i curiosos que, a mi personalment, em sembla que no tenen gaire sentit comú pel perill que comportava acostar-se a la riba. Imagineu-vos, Gien era a l'estat del mar, que el port de Barcelona va romandre tancat moltes hores. Els vaixells no podien ni sortir ni entrar, fins i tot un creuer va haver de fer nit a alta mar. Encara que no ens deuríem queixar, perquè l'aigua és vida i la necessitem per viure, però tots els excessos acaben malament. A Gramunt, a Lleida, el desbordament del riu Sió i les posteriors inundacions de les riberes ha provocat la mort de quatre velletes de la residència Ribera de Sió, a l'inundar-se la planta baixa on dormien. Altres cinc ancians han pogut ser salvats. De totes maneres, ja estàvem assabentats de la violència de la llavantada gràcies a les advertències del Servei Meteorològic. Oi, Carles? Oi que sí? Sí. Molt bé. Bé, esperem que, malgrat totes les inconveniències i desgràcies, aquestes pluges no us hagin causat gaire molèsties. Bé, esperem que, l'Alina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, el Joan Maria García Puigdevall, el Joan Girivella i qui us parla, la Joana Algarda, estem encantats de ser amb vosaltres per espai d'una hora per comentar-vos alguns temes interessants o, almenys, a nosaltres, així ens ho sembla. Di tot això, endavant Carles Hernández Rius, que comencem l'audició d'avui. Bé, Joan, aviam, què ens has preparat? Doncs, avui, 4 d'octubre, és el 277è dia de l'any del calendari gregorià i el 278è en els anys de traspàs. Queden 88 dies per finalitzar l'any. El 1918, a Barberà del Vallès neix Josep Maria, Aranella i Gallego. Aranella estudia els Escolapis de Sabadell i, des de molt jove, intervingué en les activitats culturals de la seva ciutat, col·laborant amb el Centre Cultural AVENS i amb la Biblioteca de Barberà del Vallès. Va ser militar en la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Acabada la guerra, entrar a treballar a l'Ajuntament de Barberà del Vallès i Fou Delegat Comarcal d'Educació Popular. Tot seguit comentaré algunes de les activitats programades per aquesta setmana. Dijous trobem el taller de suport a persones cuidadores a les 10 i mitja del matí al Centre Social Al Milenari. També trobem, a partir de les 7 de la tarda, xerrada taller sobre autoestima i adolescència per a pares i mares. I novembre literari, tertúlia amb l'escriptor Carles Prades, sobre el seu llibre La Setena Vida de Caspar Suarge. A les 7 i mitja, a la sala Isidore Cònsul i Gerbert de Can Ginestà, organitzat per la Biblioteca Joan Margarit. I també, a dissabte, trobem el punt d'informació del jaciment íver i medieval, des de les 10 del matí fins a les 2 del migdia a la Penya del Moro. I el Ball, discoteca per a persones amb discapacitat intel·lectual, també es celebrarà el dia 21 a partir de les 5 i mitja de la tarda. I seguim. Montse, endavant. Exposició de gravats al celler, col·lectiu Tarlatana. D'aquest mes, fins, dates de... Fins el 29, em sembla que ho fan. del 9 de novembre. Sí, sí, encara tenim temps. Sí, està bé. Sí, no hi ha res més, ja està. Només és exposició de gravats. Inciso. Inciso. Això, si us fixeu, si els oients han estat atents, ho han comentat cada vegada, però és que en realitat ho recomanem, perquè val la pena. Perquè és molt interessant. Perquè és molt bonic. És una de les exposicions boniques. Sí, ho recomanem. Ho recomanem. I tant, i tant que sí. Ho recomanem. Bé, ara seguirà el Joan Maria. Sí, a la part, no, la cultura, el trosset que t'hi he donat. Bé, és igual, la Lina. Vinga. Lina. L'o del còmic? L'o del còmic. Molt bé. D'acord. Aquí nosaltres tenim un amic, que ara no ve, però abans venia molt, que es diu Pere Oliver. Doncs bé, aquest, el nostre amic, Pere Oliver, en aquests moments ha d'estar contentíssim per l'èxit del Saló del Còmic de Barcelona. Celebrat el passat cap de setmana, més de 137.000 assistents van passar per al saló, gaudint de totes les novetats en el món del còmic d'enguany. dibuixants tant de manga com d'altres estils clàssics o d'altres tendències han exposat les seves creacions. Films, plats exòtics d'alimentació asiàtica, tallers de dibuix, gent disfressada, etcètera, etcètera, etcètera. Resumint, tan gran ha estat l'èxit d'aquesta organització que ells han pensat en augmentar a l'espai del proper saló. I des d'aquí li diem al Pere felicitats per l'èxit d'una de les teves aficions favorites, el còmic. El còmic? Molt bé, ara tu, Joan. Recordeu que el proper cap de setmana es currarà la trentena novena cursa de cars pels carrers Creu del Pedró i Freixes. Teniu en compte els talls de trànsit al voltant de la prova. Molta sort als participants i que guanyi el millor. i que guanyi el millor. Aviam, endavant, Joan Maria. Fins al proper dia 10 d'aquest mes de novembre podem visitar a la Sala Parés del carrer Petritxol de Barcelona les exposicions del pintor Ramon Moscardó a l'Espai 1 i a l'Espai 2 Manolo García exposa els originals del programa de la temporada 2015-2016 del Gran Teatre del Liceu. Editat per l'entitat Amics del Liceu. Caldrà dir que la qualitat en dues exposicions són d'allò més interessants. Bé, doncs haurem d'anar a veure aquestes exposicions i a la mateixa vegada anirem allà a les xocolateries i ens posarem... a qui li agradi, a qui li agradi. No, és negre, és negre. És igual i que sigui negre. Jo no tinc cap cosa contra la xocolateria. No, carinyo, però és que ja sé que a tu no t'agrada el dolç, però la xocolata negra la fan de rexupete. Va molt bé pel cervell, dono una felicitat, estorviament. No i tant, una enfòria. Que li agrada, sí, sí. Sí. El paregat, també. També, també. Aviam, ara tu, Joan. segueixen les activitats de l'Associació de Gent Gran de Sant Just. El passat divendres, un gran nombre d'associats es van anar a plegar per celebrar el dinar anual de Germanó, que fa el número 11. El diumenge, dia 1, Festa de Tots Sants al migdia, al Semendiri Municipal, la Coral Harmonia de l'Associació va celebrar un concert en honor dels éssers estimats, que ja no són amb nosaltres, i el proper dia 11 l'Associació farà una visita guiada a la Biblioteca Pública del Passeig de Sant Joan de Barcelona. És de destacar la gran activitat cultural que porta a terme l'Associació, que també té programat pel proper dia 13 d'aquest mes de novembre, un recital de poesia de la tardor, amb obra original de la protesta Soledat Gascó, recitada per ella mateixa, acompanyada pel rapsoda Jordi Vildana, amb il·lustracions musicals a càrrec de l'arsionalista Maria Rosa Tomàs. Si us ve de gust participar d'aquestes activitats, com de moltes altres, que tenen en perspectiva, no dubteu en apuntar-vos a l'associació, ja que la quota anual és d'allò més econòmic, solament 10 euros l'any. Ànims, l'associació de gent gran us espera a decidir-se. fa el que va dir ara el Joan 10 euros a l'any d'això i es veu que l'associació de la gent gran diu el tanto que els temps no estan permès. 10 euros fa 10 anys que estan donant 10 euros. Ui, més de 10 anys que fent. augmentar. Ja, i tant. Ens sembla que en tenim just per les cartes i els enviaments. Prou. Fem miracles, senzillament. I tant, i tu pots dir-ho. gent amb moltes ganes de treballar i no cobrem. Ah, no. I a la vegada recomano-te a la gent de més de 60 anys del poble, siguin dones i home, que s'hi apuntin. Passaran un bon rato i tindran ocasió per anar d'excursions, de viatges, de cultura, etcètera. Sí, la que preparem per demà és molt important. Quan s'urri de fer una mica el dia 11. Una mica de soroll que s'hi apuntin. Sí, per això, mira, parlem una mica. Perquè s'hi apuntin, perquè segur que hi ha molta gent que no ho sap i que no està apuntada. Home, cal dir que jo, per les reds socials, he vist que l'alcalde i alguna regidora ha penjat fotografies. Sí, sí, sí, oi? Però li pot que siguin grans, no? No. Ells no, seves. És que en penjant fotografies fem propaganda nostra. Potser voldrà dir que per apuntar-s'hi que es dirigeixin al mil·lenari els dimarts al matí, que és el dia que hi ha a la Junta de 10 o 12 del matí i seria adequat. De 10 cap a les 11, sí. Cap a l'1, dic. Sí. Seria el moment. Sí. I sobretot, cada vegada hi ha persones que viuen soles, siguin homes o dones, és una bona ocasió per tenir contacte amb les altres gent. Sí, és una mica de relació. Sí, sí, sí. El que no pot ser la gent gran és quedar-se a casa. No, no, no. Si jo em vol, reto. Ja ets mort. Si et quedes a casa, ets mort. Sí, sí, sí. El sostre damunt, no? Sí, sí. O i tant que sí. Bé, ara, últimament, tornarem a anar a Barcelona perquè s'està celebrant del 3 al 7 de novembre, o sigui, aquest mes que estem, al Born, al Centre Cultural, la tercera versió de la Barcelona, novel·la històrica. Està comissariada per Enric Calpena, que és un gran historiador que a TV3 ha fet moltes coses i presenta ara a Cronos, sí, és veritat. i que realment, doncs, val la pena, encara queden, tres dies, han sigut comentaris, taules rodones amb autors i passejades. I ell diu, la novel·la històrica ens torna a citar un any més al Born. Com tots els novembres, durant alguns dies, convidem els barcelonins i barcelonines i gent d'altres llocs a participar en aquesta festa literària de la història. El Barcelona, novel·la històrica, té, com sempre, una programació atractiva. Al Born, Centre Cultural, es pot viure les converses d'alguns dels autors que més ens agraden i que més lectors tenen. O sigui, l'entrada és gratuïta, fins a que s'omple el recinte. Ho patrocina l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut de Cultura. I recordem-vos que és al Born, Centre Cultural, a la Sala Moragas, Plaça Comercial 12, a Barcelona. O sigui, que si voleu... Una tranquil·litat. No, o sigui, la programació que encara queda, doncs, demà dijous, la gran i la petita història en la novel·la, un quart de sis de la tarda, passejada per la Barcelona dels bandolers, lliurament del Premi Internacional de Novel·la Històrica Bertino, que aquest any se l'ha portat, l'escriptor britànic Simón Scarrow. I, el divendres, la Barcelona novel·lada amb el Xufo Llorenç, amb el Xulio Ricardo Trigo i Coia Valls. I novel·lar els grans personatges amb el Daniel Sánchez Pardos i a l'ombra dels Tres Mosqueters. Finalment, el dissabte, farem una passejada a les 10 del matí per la Barcelona dels Bandolers, des de la plaça del Pi, recorrent llocs de la Barcelona barroca. Inscripció prèvia per un grup de 25 persones. O sigui, trobo que és molt interessant, no? Aviam, nosaltres, que ens agrada una mica la literatura, això deu ser molt important. És novel·la, novel·la... És novel·la històrica. Històrica. I és la que m'agrada a mi. Per exemple, aquella de Santa Maria del Mar, aquella de... Sí, sí. Sí. Està bé. Està molt important. La catedral del Mar. La catedral del Mar. Sí, sí. Sembla que l'hem lligit tots, no? Més o menys. Sí. I ara tenim aquí a l'Alina que ens porta aquelles coses que ens diverteixen de... Incrèples. increïbles, però autèntiques. Sí, és allò. I us era díbil, i no sortia un programa a la televisió. Incrèdible. Incrèdible. Diu, mireu, anem una mica per la cosa física i astronòmica. Diu, les taques solars. Les taques solars es creu que són unes irregularitats que es produeixen en el camp magnètic del Sol. els agricultors, els pagèssos, han pogut comprovar que aquestes irregularitats exercien una certa influència sobre la vida del nostre planeta. I així, en el període en què aquestes taques solars es manifestaven amb més intensitat que passa quasi cada uns anys, més o menys, la producció de blat és molt més notable que quan el número de taques solars ha quedat reduït. Senyors, aprofitin l'ataque solar, eh? I tant, i tant. I a les persones no dius res? No, però a vegades sí que n'hi ha una espècie d'irritació, però això ja és una cosa que... És una percepció personal, no? Sí, sí, sí. Bueno, aquesta seria una. estem en el cosmo i ara ens n'anem als grans desfiladeros, o sigui, els grans canons. Canons. I diu, si nosaltres, per exemple, quedem impressionats al veure el gran cañón del Colorado, no? El gran cañón. Sí. Resulta que aquest gran canó o aquesta d'allò, aquesta profunditat, resulta verdaderament insignificat comparat amb els canons que s'han observat a Marte, al planeta Marte. Va. En aquest planeta són sis vegades més amples i almenys són quatre vegades més profuns. Se suposa que deurien ser originats per els grans rius, com és el gran cañón del Colorado. Oh, i tant. Encara que no s'ha pogut demostrar. Aquest llibre va estar editat en 1995. que sí. Doncs d'en Saara s'ha demostrat als últims estudis que sí, que sota d'aquestes cauces que pensaven això està fet per la mà d'home i després vam veure que no, que eren coses de tipus natural, que no hi ha gels i que podria ser que ara encara trobessin aigua sota d'aquest gel. O sigui, que aquesta cosa és bastant... bastant... com diríem? Amb sentit comú. Amb sentit comú. Sí, podria ser probable, però... Sí, seria probable. Bueno, una altra cosa que també fa molta gràcia i aquesta que prenguin notes les senyores i potser s'estalviaran detergents, senyores meves. Ah, ah, ah. Perquè diu, fixeu-se-ne, diu, en el passat el pipí, per no dir el pixer, el pixer... Sí, no, el pipí queda molt... molt fís, no? Queda molt físníssimo. El pipí, eh, doncs feia el servei de sabó per rentar la roba. I diu, però això té una explicació molt lògica, perquè dintre del pipí nosaltres ens trobem que n'hi ha amoniac. Quants detergents avui dia no porten amoniac? Suposo que molts. Senyores, recullen el pipí de la família? Ja, no es faltaria més que això, eh? Els que reciclem ja ho fem molt bé. Un altre contenidor. Quin color li posaríem? Mira, gruguet, de pen. No, que hi ha un groc. Ah, pel contenidor, pensava que no ho he vist. No, no, no, no. No ho sé, no ho sé. Ja que parlem d'aquest tema, aprofitaré per dir, bueno, i que estem reciclant-ho tot, que seria bo que fessin com a la Índia. A la Índia reserven el pipí, el guarden uns quants mesos i després els serveix de depuració de la sang, se'l beuen. Així, això passa avui dia. Ah, no, no, però no diria que no, no? No, no, no, per la televisió sortia una senyora que deia que el deia un senyor que era així, la turista, i que cada dematí es tenia que prendre un el pipí que ha fet el dematí a primera hora. Sempre i quan la persona estigui sana. que vagis a aquesta casa. Ja ho esverinarem. Ja ho esverinarem. Un altre servei que pot fer perquè és un poderós desinfectant. Per això? A mi m'agrada molt la muntanya i jo sé que en cas de, per exemple, caure, fer-se sang i no tens res més a dient, doncs senzillament pipí directament. És el millor desinfectant. O si et pica una vella, una mica de fang, una mica de pipí. Per què? Perquè porta moniat. Senyors, ja veieu la importància del pipí. Veig que tots plegats som un enciclopèl i vivim tots. Quina gràcia. Sí, de veritat. I n'hi ha una altra que també, aquesta és molt xula, que diu que van fer unes excavacions a l'Iran que ja fa més de 60 anys i el savi rei Guillermo de Austria, no sé qui era aquest, si qui era, però no sé. Diu que va trobar un objecte que només que tenia una explicació. Aquest objecte que va trobar, que tenia 250 anys abans de Cris, sembla ser que és una bateria. Ah. Que bateria d'aquesta, no? Sí, sí, sí. En qualsevol cas, l'objecte de terracota, cobra i una lesió d'estany i de plom produeix un corrent des de 5 voltius. Ah. I per produir-lo en funcionament només havia d'afegir una mica d'àcid, que podia ser de llimona o de vinagre. I es va veure, després dels experiments que es van fer, que sí, que era veritat. Molt bé. es diu que quan, bueno, això és una fàbula o una cosa que... Sí, és igual. Quan Jesús, doncs, la Sàbana Santa que va quedar impresa, doncs era perquè hi havia com una espècie de bateria. de pensar el famós. No, de pensar el famós. I ja l'última de totes, em penso que era aquesta. Aquesta ja és xula de veritat. Julio Verne, que tots els coneixeu, Julio Verne, no? Mundial més famós com a autor de llibre d'aventures, doncs diu, potser pocs pensen que no tenia aquesta qualitat, però pocs són els que no ho pensen. Per què? Perquè era un visionari total. Totalment. Ell, en una de les seves novel·les, jo crec que és De la Terra a la Lluna, diu que tenia una astronave que li deien Nautilus. I aquí diu Nautilus, però jo no ho sé. No, això és 20.000 de viajes submarins. O sigui que aquí o és un error del llibre, de la qual ja dius, ostres, ens creiem un altre, però no, això potser s'han equivocat. Però bueno, el que és així és que aquesta nave sortia de Florida cap a l'espai. És la mateixa cosa, el mateix succes que va passar anys més tard des de la NASA, que en aquell moment era... El record debut que va fer, oi? Sí, sí. Diu, el temps que ell deia que va durar aquesta nave era 73 hores i 13 minuts. Això és el que deia el llibre. El Julio Berné. Sí. i, curiosament, l'Apolo 11, 11, va arribar a la Lluna a les 73 hores i 10 minuts. O sigui que... Curiositat, eh? Mira. O sigui que senyors, Julio Berné, Julio Berné, un visionari. Un dia d'aquests arribem al centre de la Tierra. No t'estranyi. Jo no m'hi apunto. No. Trobaríem massa escalfor dintre del centre de la Tierra, oi, Joan? Ens n'anem a la Lluna, tu, i estarem més bé. Allà fa massa fred. I tant. I ara, el Joan també ens parlarà d'una cosa, un tema que està molt d'actualitat, oi, Joan? Sí, la castanyada. Hombre, mira, endavant, Joan Maria. El passat cap de setmana, a Sant Just, es va celebrar en gran brillantor la castanyada a la plaça de Sant Joan Maragall del barri nord. Enhorabona als organitzadors per contribuir que aquesta festa tan nostra no desaparegui en benefici d'altres deforanes, com el Halloween, amb les seves calaveres, fetes de carbar-se, molt alliberadores i que tant agrada la mainada. I els jugadors del Barça. Sí. Sí. Bueno, aquests fan l'índio. No m'estranya que totes les festes d'origen pagà, Halloween n'és una altra, tornin per a quedar-se. En tenim d'altres ben arrelades, com les que coincideixen amb els sortissis d'hivern, el Nadal, i de la primavera, Sant Joan. Amb dues, també, d'origen pagà, i que la Iglesia catòlica va a fer seves. La tardor és temps de la recol·lecció de fruits secs, entre ells la castanya, molt emparada la cuina catalana, junta amb els naps, abans de l'arribada de les patates pel descobriment d'Amèrica. Avui dia, la castanya com a ingredient principal de la cuina ha quedat relegada als pobles de muntanya i a cuines d'autor, per exemple, per fer-ne purè com a complement de plats de carn principalment. La castanya és un aliment saludable, amb alt contingut d'hidrats de carboni, proteïnes, fibra i baix en calories, només 190 calories per 100 grams. També té un alt contingut de minerals, magnesi, potassi, ferro i fòsfor. Té propietats vasculars, reconstituents i antiinflamatòries. contràriament al que pensa la gent és a dient per dietes de primament. Principalment es cuinen torrades amb piella foradada, també bullides amb aigua i uns trossets de fonoll. Per acabar, els llamineres, per tots sants, és el dia de fer panellats a casa. Entemo que cada any som menys el que ho fan, però si no us ve de gust fer-ne, fora bo que els compreu a les bones pastisseries. Ah, i per beure, millor fer-ho amb porró, amb una bona mistela, mosquatell o vidols natural de ceps de garnatge de l'Empordà. Ah, sí? Boníssima, boníssima. Aquí es veu que el senyor Joan Maria és de l'Empordà, eh? Oh, es nota, es nota. De l'Ala Empordà, eh? Sí, bueno, és el que conec més i jo crec que hem de parlar del que coneixem. No, i a més a més la garnatge és boníssima, eh? Sí, molt bona, molt bona. Sí, sí, i vam anar-hi amb una excursió, no sé si vas arribar, si tu ja eres soci, i vam anar amb un hotel, ara no me'n recordo com es diu, i hi havia el senyor i diu, oferint-nos la garnatxa que estava amb garrafetes de dos litres. I llavors diu, mireu, us recomano aquesta garnatxa. Jo fa dos mesos que fotia un apudó a Xipré que, escolta'm, i mira, gràcies amb això, realment m'he revisculat. O sigui que, ja ho sabeu, visca la garnatxa. Bé, i ara informació del nostre butlletí municipal. Novembre, el mes per a la salut. Molt bé. Durant el mes de novembre, els infants de les escoles de primària i de secundària de Sant Just d'Esvern participaran en tallers per fomentar els hàbits i alimentació saludable i conèixer eines que els ajudin en les seves relacions afectives. La prevenció és fonamental per garantir una bona qualitat de vida. El mes de la salut es fa amb el suport del ABS, empreses especialitzades del CAP de l'Àrea Bàsica de Salut. del CAP de l'Àrea Salut, sí. Es fa amb empreses especialitzades, professionals, implicats i voluntariat expert juntament amb l'Ajuntament. Bé, ara segueix tu, Joan. Al llarg d'aquest mes, l'alumnat de primària rebrà coneixement sobre nutrició, hàbits posturals, el respecte al silenci o com fonamentar les relacions igualitàries. A l'institut, s'insedirà en altres qüestions com els trastorns alimentaris, la prevenció en el consum d'alcohol, cànnabis o tabac, els riscos dels tatuatges o pírcings, la prevenció d'accidents de trànsit, així com tallers d'autoestima i de relacions igualitàries i sexuals. Segueix, Montse? Hi haurà també un taller per a les famílies relacionat amb l'autoestima i l'adolescència i un altre sobre el malbaratament alimentari. Al casal de joves es podrà veure l'exposició Menja bé, tu hi guanyes. D'altra banda, el 14 de novembre hi haurà una jornada de 9 a 14 hores on es fomentarà hàbits saludables per a la ment i el cos, com la pràctica del ioga, fer un esmorzar saludable, sortir a caminar, practicar el kung fu infantil o els zumba. Que m'ho de la zumba m'apunto jo. Professionals de Sant Just relacionats amb la salut participaran a la jornada. Un tast de salut juntament amb personal del CAP i l'Ajuntament. Molt bé, perfecte. ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! És una tasca molt lluable, eh? I tant! Sí! No, no, perdona, perdona, però és que l'altre dia es queixaven, de falta de coordinació, tenien un accés de... De demandes, clar. No de demandes, d'estocs. Ah, ah, clar. Este cafè molt ben fet. I tant que sí. Segueix. A principi de setembre, l'Ajuntament va acordar sumar-se al conjunt de municipis que donen suport a les persones refugiades de Síria i es posen a disposició de les autoritats corresponents i de les ONG que vellen per aquest conflicte, per tal d'ajudar en tot allò que sigui possible. L'Ajuntament de Sant Just es coordina amb diferents entitats com la Creu Roja, la Federació Catalana d'ONG, UNICEF, totes les entitats del poble i la ciutadania, que ja ha començat a oferir-se per ser família acollidora, per tal de coordinar les diferents actuacions que es puguin prendre. Aquestes accions sempre aniran consensuades amb el govern, ja que és una situació que implica a tot el país. Molt bé. I ara continuarem amb el Joan Maria. Tenies alguna cosa a dir de la teva terra, no? Sí, mira, anem a un lloc que m'agrada molt i que quasi hi vaig cada any. Ara comentaré quatre cosetes. Jo també he anat tres o quatre vegades. Una d'elles, amb nostra amiga i companyera. Te'n recordes que estava tot en bobre, a punt de caure per tot arreu? No sé el que aneu a parlar encara, no me'n recordo. Sí, de Sant Pere de Robes. Ah, home, sí. Ui. I tant, ui. Jo hi anava amb els col·legis i era tot runa. Sí. I va ser una estònia. Quan vam anar amb ella també hi havia moltes runes. S'estava descobrint l'església preromànica. Sí, sí, sí. No, no, i després ja he anat dos o tres vegades que ja està tot. Ara ja està tot massa ben posat. Bé, he començat amb el tros de Joan Maragall, que m'encanta recitar. Cap a la part del Pirineu, vores serrats i arran del mar, hi ha una plana riallera, és l'Empordà. Ah, ah. Bé, avui us parlaré, com he dit, d'un monestir de l'Empordà, que conec molt bé des de fa molt de temps i que quasi cada any m'agrada anar-hi. Hi vaig entrant des de Figueres fins a l'estació de Vilajoiga, un poblet petit d'origen jueu, com el seu nom indica, que fer un bon vi i aiga mineral estupenda, de passo, sigui dit de passo. Des d'aquest poblet començo l'excursió a peu seguint senders i a l'adrecera de la vall de l'Infern. El nom ja ho indica, és una vall... Antipàtica. Antipàtica, sí. I és una bona opció, si bé la pendent és força exigent i es necessita estar en bona forma física. El monestir de Sant Pere de Rodes és una de les joies del romani català. Va ser fundat al segle IX pels monjos benedictins, la mateixa ordre que cuiden del monestir de Montserrat i de Sant Miguel de Cuixà. a França, a tocar. Sí, sí. Fa pocs anys, la Generalitat de Catalunya va fer-ho restaurar a molta cura. Val la pena visitar-ho. I us diré que hi ha un bon restaurant amb un menú molt assequible de preu. Avui dia no cal anar-hi amb el sender. Si podeu anar amb una bona carretera asfaltada, des de Vilajoiga mateix. Sí, però en el temps, l'última vegada que jo vaig anar-hi, encara quedava un quilòmetre i pico fins a arribar. Perquè també anàvem amb l'autocar, eh? No, no, i amb cotxe, no es podia arribar amb cotxe fins. Estem parlant d'un monestir que està a mitja muntanya. I aleshores, està clar, hi ha un petit sender i cal deixar els cotxes en un esplanada d'un quilòmetre d'un anys. I, per cert, ara amb aquesta esplanada l'Ajuntament ja fa pagar el de Port de la Senada. Ah, ben fet. Ja s'han espavilat. Sí. El negoci. Com deia, aquest monestir està situat a mitja muntanya, sobre uns 400 metres, a la part oriental de la muntanya de Verdera. De manera que des del mar no només és visible de bon matí. Això era una qualitat molt peraguada a l'edat mitjana per esmunir-se dels atacs dels pirates molt freqüents a tota la costa catalana. Al cim de la muntanya, uns 100 metres, hi trobem les ruïnes del castell de Sant Salvador, que protegien el monestir dels possibles invasors, o pirates. A la comarca de l'Empordà hi ha més de 30 castells, la majoria en runes. Ben pocs en bon estat, la majoria estan molt malmesos. L'Empordà és i ha sigut una terra de pas i de guerres. Al costat del monestir hi ha una església d'estil preromànic anomenada Santa Helena. També ha sigut restaurada. Pertenyia al poblet de Santes Creus de Rodes, que avui no existeix. Era el poblet on hi vivien els camperols que conreaven cereals, olives i vinyes, a les terres de Sacà del monestir. És a dir, eren els esclaus dels monjos. Els monjos resaven i... I ells laborats treballaven. Sí. I en aquells temps eren els únics que sabien escriure. La majoria de gent, inclús els terra tenents, no en sabien. No en sabien. Bé, doncs aquestes vinyes estaven conreades a multitud de terrasses escalonades, que cobrien les muntanyes del voltant. avui encara es poden veure les terrasses que són abandonades des de fa quasi 200 anys, des que va venir la malaltia des de França, de les vinyes. Sembla ser que els contes d'Empúries van cedir la propietat del castell a l'església, al poblet i fins i tot als pagesos del monestir. Si ve un bon dia, que al cap d'uns anys se'n van a penedir. Bé, un cop visitat el monestir, solos baixar a baix a la font, a pocs metres, i hi ha una aigua molt bona, fresca i regalada. A més, a l'estiu s'agraeix a l'ombra d'uns plàtans centenaris. M'emporto tot el dinar i m'agrada, doncs, tranquil·lament... Va solet? Des d'allà... Va solet? Sí, sí. Des d'allà i després es veu a la costa una meravella. Oh, sí. Es veu el bord de la selva, el llançar... Amb un bon dia, sense boies, es veu una meravella. Fins al cap de Cerravera, que hi ha a França, i tota la part de les muntanyes de les Olveres, que és un verdader, un paraïs. Bé. Bé, com he dit, llavors m'agrada sentar-me a la barana de la font i gaudir de les vistes, eh? I tant que sí. A l'esquerra de la muntanya, anomenada les Olveres, hi ha el Puig Naulós, que és el Puig més alt que separa de l'Empordà, o sigui, d'Espanya, de França. Bé, de la Catalunya surt la Catalunya Nord, com diguem els emporadans. Això mateix. La tornada la faig baixant per la vall de la selva, que hi ha un vist excel·lent, selva de mar. I quan arribo, també molt de gust prendre-ho en bon bany. Hi ha unes cales petites, i després segueixo a peu la carretera que va des de Port de la Selva a Llençà. Ah, sí. Tot de curbes i meravellosa. I a l'estació de Llençà, es peu-te el tren que en torna cap a Figueres. Per cert, aquest tren també va fins a Barcelona. Ah, ah. Per això, molta gent de la burguesia catalana es va decantar des de fa més d'un segle a l'Empordà. Clar. Per què? Perquè tenia el tren que anava fins a l'Empordà. Veus? Un avantatge. A més de ser realment molt bonic, però hi havia aquesta facilitat. I aleshores, a Port de la Selva, per exemple, hi tenia a casa l'escritor Joan de Sagarra, entre altres noms. Sí, sí, sí. Bé, és una excursió ben barata de fer, molt aprofitada i que m'agrada molt. Encoratxo tots els que els agrada el senderisme i caminar, que agafin el tren a Barcelona i que vagin fins a Vilajuïga i després se'n vagin a llançar. Quants quilòmetres creus que n'hi ha? Aviam, des de Vilajuïga fins a dalt al monestir, ben bé hi deu haver uns vuit quilòmetres, que en pujada i a peu són dues hores. Dues hores. De la baixada hi estàs menys. Si bé canses quasi, jo diria, més per anar fins a baix al Port de la Selva. Es pot fer segurament baixant a una hora. I després, de Port de la Selva fins a Llançar i a l'estació, perquè hi ha un tros des del Port de Llançar fins a l'estació del tren, doncs posem una hora i mitja. És a dir... Deu hores i mitja. Sí, són... Com fas estades per jo... Sí, sí. Mira. Però, bueno, també es pot fer en dos dies. Hi ha molt d'hostals. Sí, sí. I ja està. Clar. Això no és una hora de miss. Sí, hi ha molta gent que diu, no, en tirem i, bueno, fan excursions molt cares, doncs aquestes ben barata i la tenen aquí. No, no, és que aquelles coses tan boniques que tenim, la gent ni en fa cas i mira que són boniques. Sí, bueno, això, diguem així, és anant en tren i a peu. Sí. Però avui dia tothom té cotxe. L'altra possibilitat és anar per l'autopista. de Barcelona fins a Figueres, sortir a Figueres de l'autopista, agafar la carretera que és nacional, que va fins a Llançà i fer-ho la... Sí, bueno, va ser a Llançà, que és l'hora de la garnanja. O a Vila Juïga, que també hi baixar. O sigui, que es pot fer un dia tranquil·lament amb cotxe. No, no, una vegada que la vam fer amb la meva família, amb el Xavier i el Manel, doncs va ser amb cotxe, sí, sí. I després vam baixar, no sé per on, com es va manegar, va baixar per la Costa Vermella. No sé. Sí, un cop ets a Llançà, aquí és una carretera nacional, doncs passes per Colera, després de Colera ve a Portbou, hi ha uns... encara no 15 quilòmetres, i de Portbou hi ha enganxes, Cervera, i després per Vendres, en fi, en tres o quatre pobles no m'homens. La Costa Vermella francesa. I ho vam fer, vam sortir molt d'hora de Sant Just, però ho vam fer en un dia. Sí, sí. I si passeu per allà, no us recordeu d'anar també a Coll lliure. A Coll lliure també hi ha estat tres vegades. Vé de camí, oi? Tres vegades, sí, sí. Sí, sí, sí. Són carreteres estretes, amb moltes curbes, però, bueno, ben asfaltades. Sí, no, però són bones. Allà, a aquest lloc de França, vam veure les primeres rotondes, ja fa molts anys. Sí. En base a França que van començar a fer les rotondes. Van ser els inventors, certament, sí. Sí, sí, sí. Bé, doncs, ara, posarem música amb sentiment. Avui escoltarem la inolvidable venera de l'òpera Carmen del compositor francès Georges Visset. El llibret està basat en una novel·la del mateix títol, Carmen, de Prospero Merimer, d'argument d'allò més dramàtic que mostra una protagonista ardent i decidida disposada a estimar i plantar cara al món en defensa del seu amor. El que els autors van decidir que era el caràcter de la dona espanyola. Això, dit entre cometes. Fa unes temporades, Carmen es va representar en la versió moderna de Calixto Vieto, que reconec que a mi, personalment, no em va agradar gens. Aquesta és una versió orquestral de la London Festival Orchestra dirigida per Alfred Scholz. a la verediativa. Colopat Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! amb la menja, en vés de ser vi blanc o rosat, va molt més bé el vinegre. No sé per què, però el vinegre és més adient. Té uns tenins molt adequats. No mengeu formatges curats, xocolata, embotits, conserves de peix o col fermentada, ja que a vegades l'organisme no els metabolitza prou bé i pot provocar l'aparició de migranya. També alguns additius que potencien el sabor, com són el glutamatat, el monosòdic, o conservants com el nitrits o nitrats, que se'n fan servir en els embotits i que afavoreixen l'aparició d'aquest desagradable malestar. Seguint aquestes senzilles indicacions, tenim en compte que el nostre cervell és un gran devorador de greixos saludables com són les vitamines, el magnesi, el calci, el coure, el fòsfor i l'àcid fòlic. És molt recomanable seguir la dieta mediterrània quan més estrictament millor. Molt bé. També, si feu molt llarga l'espera entre els menjars, aquest temps pot potenciar l'aparició de la migranya. Intenta apaivagar, el dolor seguint aquestes senzilles normes. Bé, aquests són els aliments més recomanables, la llet i els seus derivats, les carns i els cereals integrals, els àcids greixosos omega 3 que es troben en el peix, sobretot el blau. Un intermig entre àpats principals pot ser una torradeta, enverat, amb sardinetes o tonyina, però que no siguin en conserva, sinó cuinats. També és molt beneficiosa la ingesta d'aliments amb un alt contingut amb vitamina C. Tota mena de cítrics, kiwis, pebrots, xulivert, capaibagava, el molès mal de cap i també les migranyes. O sigui que ja ho sabeu. I en la veritat està el gust, senyors. Sí, i tant que sí, i tant que sí. És que... També amb els aliments són més saludables, com més variats millor. Clar. I també deien colors diferents. S'ha de menjar sempre colors diferents. Sí, que el que dèiem anteriorment que vam comentar els colors de la tardor són els de l'hivern que són la carbassa, tots aquests colors que són tirana, vermells i coses així, no? Sí, estimulen l'organisme. Exactament. Per cert, ara que hem parlat de l'omega 3, mira, avui la meva dona m'ha fet unes sardines amb el xurrasquero fet el gas, però... Sí, sí, a la qual cosa posa la planxa. A la brasa i tal, em valís l'hivern, fantàstiques. Eren molt fresques, que és el truco, i a mi és una menja que m'encanta i a més a més és el peix més barat que hi ha a la sardina. O bueno, al barat. No, perquè el més barat és el barat, precisament. El barat, sí. El que la gent el descarta, potser perquè el troben massa... Massa greixós. Sí, però en canvi és tant o més recomanable que la sardina. Sí, no deixa de ser peix blau. Sí, és interessant i és el més barat i el nom ja ho diu. Ja ho diu i me'n recordo que és un dels peixos que ja la meva mare me'ls feia i posava, com se diu això, el de llons torrades. Bueno, torrades. Amb pa tomat? No. Amb pa torrat. Sí, amb pa torrat. No sé què hi posaves. Com les erengades per al tipus de peix fresc. Ui, les erengades un altre del peix. Sí, però ja no és natural. Ja el pesat. No, no, no, no. No tenia un tractament específic, té un tractament específic, però no hi ha additius de res, no? No, però ja sal. Bueno, sobretot a les persones que tinguin la pressió descompensada, no pot ser. No hi ha cap més additiu. Les erengades fumades, aquestes que van amb uns bombos de fusta, romanes de fusta. Allò és una de les coses que a més m'agraden. Ara ja les fiquen en bosses amb aire... O sigui, en cap del buit. Aquelles coses que semblaven un tonel. Sí, sí, si era com així, espèdic. Si era de fusta, no sé quin nom potser ni que és. Allò poques vegades es veu. No es veu, eh? Els grans mercats, segurament sí. I venien prensades i posades així de cintur. Totes, ben poc, feien un dibuix. Un arc, tot rodona. Tot rodona. Aquestes rodones, però més grosses, jo me'n recordo quan era petit, al mercat, ho feien les sardines de l'escala. Venien amb tunnels grossos. Aquests tunnels grossos, així, la sardina era una de qualitat extraordinària. Extraordinària. Allà sortia l'enxola. Fa molts anys que hi ha... No, no, no, ja et dic, que les fan amb bosses, amb bosses de plàstic al buit. Sí, fan al buit. I llavors, mira, encara que les tinc, perquè si obrien un tunnel d'aquells, s'oxidava, s'arrovellava. s'arrovellava. Arrovellava, clar, que és igual, que estaven bones igual, però, en la meva infantesa, el meu pare, amb pan tomàquet i una sardina d'aquelles, xafada amb una porta. Amb una porta, amb un trast de diari. Sí, però el meu marit ho fa a mà i, escolta'm, les deixa boníssimes i això que ell no deuria menjar. A mi, el tan salat no m'agrada, però... No, perquè les noles... No, però ell la posa amb oli uns dies, i unes godetes de llimona i una mica de pebre i una miqueta d'herbetes i, escolta'm, es fa uns plats que... Si s'entera el seu fill, val més que no en senti aquest programa. No, però això no... Tampoc crec que sigui tan, tan prejudicial, no? Hi ha altres coses que prejudiquen més. Sí, hi ha moltes coses prejudicials. Vintre de la menja normal, diària, no? Sí, sí. Jo crec que sí, eh? De quan en quan. Sí. Però és exquisit, eh? Sí. Això era per acompanyar les verdures que acostumaven a ser molt fades, molt soces. No, i que, a més, una sardineta d'aquella servia de segon plat, també la meva. Amb broqui. Amb broqui, sobretot. i mongetes seces. I col. I col també. Sí, però col, jo crec que això lligava més amb el broqui. Amb el broqui. Amb el broqui i la mongeta, sí. Bueno, la qüestió era... Bueno, aquestes verdures que en el tiempo que nosotros hablamos, amigos míos... I amb puré de patata, senzillament. També, també. Llavors, una que deien cibiles. Sí. Cibiles. Sardines. Sí. No sé per què de què derivava aquest mot. Doncs per en guàrdies. Prou. Prou. S'ha acabat. Sí? S'ha acabat. S'ha acabat. Ja hem menjat prou. Daltot. Ja hem arribat a la fi. Ah, molt bé, Carles. Molt maco. Ja hem menjat prou. Sí. Bé, com ja s'ha acabat el temps, recordem que el proper dissabte, si Déu vol, tornarem a... o sigui, a escoltar aquest programa d'avui. I si no, dimecres vinent, esperem que estigueu en la nostra sintonia. A tothom, molt bona nit o molt bon dia. Bona nit. Com està? MAG . A l'escoltes, plàsiu d'Esvern, sintonitzes, plàsiu d'Esvern, parà! Gràstia Sant Just. Ràdio Despert Ràdio Despert Ràdio Despert Ara escoltes Ràdio Despert Sintonitzes Ràdio Despert La ràdio de Sant Just Ràdio Despert