Tramvia per la Diagonal, Boqueria i llegendes, Evita Perón, Glinka i higiene: una hora de «Seixanta i més»

Seixanta i més. Molt bon capvespre, amics audients de Ràdio Desver. De nou estem amb vosaltres l'equip de Seixanta i més per recaudir d'una hora d'entreteniment radiofònic. Música, comentaris, informacions, curiositats... En resum, de tot aquell contingut que fa interessant una hora de ràdio. Bé, fem una miqueta de comentari, però sí, el Carles ens posa una refegueta de sintonia. El Barça no va fallar i la copa del rei d'enguany lluu en la vitrina de l'equip. Però, esclar, que els culers estan satisfets, però... i una altra vegada, però... Per què m'ha semblat que l'entusiasme no ha estat com en d'altres moments? Que injustos som els culers! Hem de pensar que no sempre podem ser infal·libles i els jugadors són éssers humans, amb dies bons i bé, al contrari. Siguem tan expressius com un altre equip de l'Estat que diu Visca el Barça, man que pierda! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! L'associació va fer dos actes la setmana passada que els nostres socis han qualificat molt positivament. El dimecres van visitar l'edifici de Capitania que durant uns anys va ser la seu de la quarta regió militar. Edifici renovat, amb jardins ben cuidats i estances redecorades, sumament agradables. I el divendres, la interessant xerrada sobre les pensions, història, estat actual i futur a càrrec de la senyora Mercè Gómez Ceba, secretària general de la UGT, de el Baixes i el Berguedà. Qui va exposar els temes amb tota claredat i va atendre molt amablement totes les preguntes i propostes que se li van fer per part d'un públic força interessat, com és natural, per aquest tema que potser no afecta tant als pensionistes d'enguany com als pensionistes del futur. No cal dir que esteu convidats a inscriure-vos a l'Associació de Gent Gran de Sant Just. Estem amb vosaltres tots els demarts de dos quarts d'onze del matí fins a dos quarts d'una del migdia. Bé, i ara, un apunt interessant, una mica d'història i una mica d'actualitat. Tornem a ser de nou, a voltes, en la Muxi Ganga de la continuació del tramvia per la Diagonal, en l'espai comprès entre la plaça Francesc Macià enllaçant amb el tramassós a la plaça de les Glòries. Recordem que en els moments inicials de la posada en marxa de les dues línies dels tramvies actuals van haver-hi moltes veus en contra. Bé, perquè la velocitat no era la desitjada, bé, perquè cobria solament, en un tant per cent minso, les necessitats dels ciutadans d'aquell temps i, entre altres, moltes inconveniències, doncs perquè a la gent no li agradava. Per això va ser al principi. A poc a poc la gent s'ha anat acostumant i ara ho trobem fantàstic. Era còmoda per accedir-hi a les persones amb mobilitat difícil, amb els cotxets de bebès, cadires de rodes i fins i tot, en moments puntuals, alguna que altre vici. El tramvia havia tornat per quedar-se en la nostra societat. I ara arribem a l'explicació més o menys coherent d'una decisió, sembla que absurda, d'interrompre els 4 quilòmetres de traçat entre les dues places. Amb el nou tramvia interruptus, que va ser batejada la paradoxal interrupció d'un tram que podia haver unit el transbassós i el transbaix al llarg de la diagonal. si es van construir 30 quilòmetres de tramvia, que va treure el cap deixar sense servei aquests 4 quilòmetres, la distància que separen en dues places. algú va abatar la construcció d'aquest tram, utge tant que encariria el projecte. Doncs no, ja que el periodista que cobria el tema va fer el següent càlcul, va fer el següent càlcul, la unió d'aquestes dues línies per la part central de la diagonal i en aquest tram, de solamente 4 quilòmetres, supondria elevar la demanda dels usuaris en un 50%. I recomanava que seria, sens dubtes, la millor i més rentable operació per promocionar el transport públic per part de l'administració cap als altres ciutadans. Però la proposta va ser escoltada. No va ser escoltada. No va ser escoltada, perdó. Perquè sembla ser que es tenia el calaix i segons informacions de l'època, un suposat projecte d'enllà subterrani entra en dues places, cosa que no s'ha produït. Cosa que no s'ha produït. No, perquè és que si ho mires amb coses de tipus de geologia, és gairebé impossible. És que han de travessar la plaça. Han de travessar un munt de carrers. I la plaça, i tot el que vulgui. El problema deu ser pel cos. perquè es pot fer. Perquè només heu de veure... Clar, tot es pot fer. A veure l'ABE. L'ABE TV va amb 50 inconvenients, que enfonsaria la Sagrada Família. Res de res. Vull dir, els sistemes que hi ha són suficients i segurs per fer-ho. Sí. I si recordeu, sobre aquest tema, jo vaig fer un article fa més d'un any, i vaig dir, i vosaltres no hi estàveu d'acord, que s'havia d'haver fet... De bon principi. De bon principi. No, i ara encara hi som i temps. No, però ara, saps què passa? Ara, la Diagonal ha estat ja ordenada i arrenjada des de la plaça Francesc Macià fins a la plaça del Llàpix, amb un projecte votat i acceptat pel veïnat, mitjançant un referent d'un popular. Ara, les autoritats municipals han tornat a posar sobre la taula el projecte de la unió de les dues línies del tramvia, a més a més, referendant per un grup d'especialistes de la universitat. I hi ha altres grups que treballen amb aquest assumpte, que són per part de l'Ajuntament. Clar, els interessa pel que sigui. De voler fer això, aquest enllats. Sí, per variar també els projectes d'altres consistents. Ja. Això també... A més a més, podrien carim... Sempre, sempre, la gent per sistema, encara que després... Sí, diu que no. No, diu que no. I costa. Però, de totes maneres... I llavors s'ha de tenir prou visió per dir-ho. Ah, visió. Llavors, per 4 quilòmetres que hagués costat dos rals, a qui li va interessar no fer-ho? Bé, però ara encara, en queda segles. Ja s'amortissarà. Total, hem passat amb aquestes obres que han fet, hem passat 3 anys. Doncs, guita, per la circulació de Barcelona i per la contaminació, perquè aquest tramvia contaminarà molt menys. Esperem. Que tant de cotxes. No, no, s'acabarà un tel. I el futur de Barcelona, igual que totes les altres ciutats, passa pel transport públic, no contaminant. Per tant, la bona direcció, encara que valgui inés, se'ls gasten amb altra cosa. Sí. El tramvia ha de passar per aquests 4 quilòmetres i ja. De la mateixa manera que aquesta setmana s'ha firmat... No, saps què passa? que ara ja els comerciants i els dianants ja han trobat... L'arranjament l'han trobat perfecte. Ja és la idea que ells van votar, que a més, el projecte de tota aquesta regla, arreglo, va costar dos milions d'euros, eh? A l'hereu, a l'alcalde hereu. A l'alcalde hereu. Doncs la gent va voler això. O sigui que... És que una cosa és... La gent no sap el que vol. Han de ser els tècnics el que han de dir. No la gent. A vegades. A vegades, Joan Maria... Escolta, posaré un altre exemple que encara és candent i està tots els diaris. I ho tinc claríssim. Ho tinc claríssim. Barcelona han canviat el sistema d'autobusos i han fet-lo racional. Mireu un plànol de Barcelona. És modèlic. És com de les millors ciutats europees. perquè el Cerdà va fer una feina preciosa. Que també li van protestar. ara s'ha de treure del cap el partit polític que ha dit que s'havia de fer això. Perquè moltes vegades un ho diu l'altre per portar-la a la pandèmia. Sí, va. Doncs el sistema que està fent els autobusos, és a dir, els... Sí, les línies... Horizontals i verticals. Això és el més racional de tot. Perquè aquest sistema farà que qualsevol casa, qualsevol illa o habitant, tindrà més a la vora el metro, perdó, l'autobús que pas abans. Ara, això sí, la gent que el tenia molt a la vora, el dinava molt bé i ara que li canviïn això, evidentment, estem acostumats. Però és el racional i jo n'estic convençut que d'aquí 10 anys diran, això, i per què no ho feien abans, això? Perquè és molt raonable. És el que jo dic. Llavors ha resultat més barat que no pas ara. Perquè ara ja està arreglat. Doncs rebenta tot això que ha costat una milionada. El que passa és que tenim la mala costum que coses que funcionen les volem modificar. Si funcionen... Ja que ho ha fet, menganito, que no ho faci el zutanito. De fet, hi haurà molta cosa que no s'haurà de tocar. El esparatxer per les acedes no crec que s'haig de tocar. Ara, serà de partir de l'as d'or, és la van pregada que se'n diu, no? Sí, de la plesa de llapis. Sí, de les dades o sin llapis. El monolit. Fins al... Sí. Al bar de gué, que això s'ha de fer. Sí. Encara hi som a temps més de la meitat. Aquí ja està la meitat fent el que es pot fer. I com estigui fet d'aquí, no ho sé, posem cinc anys, diran, ostres, que maco a Barcelona i no tant... Esperem, esperem. Que no sigui parlar malament de les coses abans de veure les meitats. Bueno, i una altra cosa del transbaix. S'ha firmat, heu llegit... No, espera't, no t'ho he llegit. Sí, sí, a la web de l'Ajuntament de Sant Just. Que s'ha firmat amb el Consell Comarcal tots els alcaldes perquè el transbaix passi per la carretera real, per Esplugues i fins a... Carrella Aureà Miró. Fins a Sant Just i fins a... Que ja s'hi podia haver fet, també. Però va ser un alcalde d'Esplugues que va dir que no. Que no. Perquè Esplugues està molt ben sortit de trànsit, de tot. però... Totes les línies d'autobús tenen les línies del tramvia i escolta'm... Però bueno, per una alcaldada, perquè això és una verdadera alcaldada, per què li van tolerar? Jo no sé qui li va tolerar. Això no li va tolerar. Vull dir, escolti, vostè és una alcalde de poble però el sistema radial, el sistema de transport no l'ha de dir vostè. No me'n recordo. No l'ha de dir vostè. qui va decidir. Ara n'hi ha una... Va ser dels altres que li van tolerar. Van ser els polítics que li van tolerar. Oh, esclar. És que els polítics són els que tenen de mà. Aquí hi ha una paraula que ara estem precisament parlant d'això. Aquest projecte va ser votat i acceptat pel veïnat mitjançant un referèndum popular. Sí, senyora. Per tant, per què tenen tants problemes amb el referèndum? Se'n va fer un. Mira, no en parlem del referèndum perquè, escolta, jo ja tinc... No acabaríem. Els cabells que apunten. Com que aquí diu es va fer mitjançant un referèndum popular perquè afectava molt a la gent que vivia allà. Més que els que transitaven. Més que els que transitaven, sí, senyora. A Barcelona hi ha aquelles illes que han fet el Popo Nou. Sí, i tothom està en compte. El que està allà, a la illa, estan encantats de la vida, el nen juguant al carrer i tal. Però, esclar, els del costat no resulta que... I el transport públic, o sigui, el trànsit, tot això és de pueblo. Allò és de poble, del barri de quan jo era petita. Ja, ja. Anar a jugar al carrer. Sí, però segurament, segurament, segurament, el futur és així. Però no una illa, tot Barcelona així. Per què? Perquè el transport públic ha de ser la manera de circular. No pot ser... Ja no és el transport públic. Barcelona tampoc va ser feta perquè estigui plena de cotxes, perquè hi hagi dos milions de cotxes al carrer. No va ser dissenyada per això. Per tant, el cotxe, al final, serà només per sortir de fora de Barcelona. que entri com a la City de Londres, que els cotxes que entren. Exacte, exacte. Però, el cor de la City de Londres, majorment, són negocis. És de negocis, que al cap de setmana queden buits. Però allà, la nostra ciutat, dic nostra, perquè jo vaig néixer allà, la nostra ciutat és viva. És viva. Però no podem pretendre, encara que sigui viva, que cada vegada, no sé si se'm matrícolen 50.000 cotxes a l'any a Barcelona o 30.000, no sé pas, però és que no hi cauen. Però a part que no hi cauen és que respirem un aire que ens estem morint. A més a més, hem de pagar unes muntes a Europa. És molt greu, això. Paguem muntes, a més. Que no els hem pagades, però els haurem de pagar. Les haurem de pagar. Ja les pagarem. Doncs haurem de canviar. Hurem de canviar el cotxe. Ja les pagarem. I si no, mira, com deia la meva sogra, penitas antaluciones. No sé què vol dir, però volia dir que, bueno, que ja està bé. Bueno, després de tota aquesta dissertació de trànsits, de plànols, de tot, aviam, què has portat? Aviam si també portes coses de carrers antics. També porto coses de carrers antics. Bé, mireu, diu aquí, les primeres evasions d'impostos. Amigo mío! Home, ara estem fent la declaració. Per això mateix. Ai, senyor. El pla de la Boqueria també es trobava davant d'una de les portes de l'antigua ciutat i com a espai d'entrada i sortida del recint emmurellat tenia forques espantadisses. Però la seva situació estratègica també era un punt de reunió de venedors amb volants i de pagèssos de pobles i masies properes que preferien vendre fruites, verdures i cereals fora muralles per estolviar-se a l'impost d'entrada de mercaderies. Amb tant. A poc a poc al pla s'hi van anar afegint tot tipus d'artessants comerciants de teles i fins i tot cenedors amb remeis màgics per allò que fes falta. Sí, la clàssica fira de tota la vida. Diu, el mercat va créixer de tal manera que també s'hi podia trobar arrengar queixals, juglars, narradors d'històries i, com no, lladres. Mentre els venedors continuaven a fora per no haver de pagar dins de muralles, la vida avançava. A la zona de la Rambla en el 1586 es va construir un nou edifici religiós. Era el Convent de Sant Josep. Però aquest va passar millor vida a 1835 amb una de les bellugues que van exaltar els carrers de Barcelona durant uns dies. Això ja havíem dit, no? Sí, van carregar el Convent. Sí, en el seu lloc s'hi va deixar una esplanada envoltada de porxos i aquesta esplanada va ser el nou lloc que van haver de moure les seves parades intremurs, suposem, pagant els que el tocava. O sigui, que ja en totes les èpoques sempre s'ha d'haver hagut de afluixar la mosca. La persona que s'encarregava en castellà era el fielato, en castellà el burots. Burots. Una segona cosa persona no, persona no. Era una entitat, sí. Era un carruatge o bé portaves conillus o... Inclús amb bicicleta. Jo me'n recordo que tenia vuit o deu anys i sortia de Figueres a qualsevol carretera, no gaire lluny, perquè era molt jove llavors. I no sé, deia set o vuit quilòmetres i al moment de tornar hi havia un senyor amb la gorra al burot i volia que pagués trent o quaranta centis. Si no tenia ni cinc. I a més, amb el meu cap llavors deia per sortir una feia una mica d'esporraig de pagar, res. Era, sí, sí. Anava a poc a poc i com veia el burot assalava, eh? I el deixaves amb un pap de nens. Ara, perquè avui ens hem entretingut en moltes coses, però un altre dia que tinguem temps jo us explicaré un acudit d'això. Bé, l'espai va ser dissenyat per francès Daniel Molina en el 1812 al 1867 que va viure aquest home, arquitecte, que es va inspirar amb una obra de l'anglès Sean Nash, autor del Regent Park en Londres. La plaça s'havia concebut com un lloc elegant, amb balconades obertes cap a l'espai central, però en una arrencada d'utilitarisme poc estètic i el 1914 es va cobrir la zona amb una estructura de ferro. I això és la boqueria. Ah, allà van muntar el mercat. Van muntar el mercat que és conegut arreu del món. És el més gran d'Espanya amb una superfície de 2.583 metres quadrats. I alguns diuen que a l'inici de la venda de flors a les Rambles s'ha de buscar en un acostum que seguien molts venedors del mercat. Per cada compra obsequiaven el client amb una flor. Ah, mira. Aneu a veure si us troben flors. Aviam. No, però ara sembla que les volen treure. Si no les han tret ja. És que no és estrany que a Barcelona tinguem tant d'èxit amb el turista perquè és de les poques ciutats del món que té tant de comerços a baix que la gent pot anar passejant i tantes botigues i arriba per exemple la tardor que es fa fosc aviat com que tots aquests comerços encenen el llum tot és ben il·luminat i és maco per... No, no, és molt atractiu. Això venen de tot Europa veuen això i queden al·lucinats de Barcelona. Això i després una altra cosa això que hem dit no solament de la boqueria no sé si hi ha 14 o 15 mercats molt ben montats i alguns de preciosos de les estructures. Escolta el nostre d'aquí de Sant Just dintre de lo petita que és escolta m'és molt agradable perquè tenim uns amics que ara ja pobres no perquè estan un poc patxutxos però venien i venien i escolta em diuen ai quin mercat més preciós perquè més tens aire condicionat a l'estiu i la facció a l'hivern i tanta llum i també hem posat tot que val la pena això sí que és un mercat i dóna gust de comprar-ne. Això és una de les coses que té molt de futur a Barcelona portar els turistes d'arreu del món a veure els mercats que hi ha a Barcelona val la pena i també el de Sant Just que vinguin que vinguin també a mi personalment m'agrada més ara que no en sé si ningú m'agrada més que el del meu poble que el d'Esplugues que ell és molt gran i a més l'estan cada dia enxamplant més però la gràcia i el diferent el savoir-faire que té aquest no el té hi ha una diferència bé ara ens n'anem per allò que ens agrada tant dels fantasmes i tots els llibres i diu el cavaller de la trista figura això he posat aquí com a títol si us en recordeu el cavallero de la trista figura era el d'Alonso Quijana sí però aquí no té nada que ver con el ni nada que se li parezca diu amb el temps el poder l'altre diu se'n recordeu que parlàvem de les poelles sí les poelles diu amb el temps el poder del monestir de Sant Pere de les Poelles va anar declinant però encara avui els diumenges i festes assenyalades s'hi fa missa a la petita església convertida en parròquia i encara la gent del barri ja acudeix amb la clareu del dia a ressar amb la claror tan sols perquè així que es fa s'envala llum cap veí assenyat no posaria els peus pels voltants perquè saben que corren el perill d'ensopegar en l'espectre del cavaller Pere Pals que ronda espantosament mutilat rand dels murs de l'edifici i amagant amb paraules inintel·ligibles un penediment que encara no li és prou per donar-li el repòs a terra en Pere Pals era un home acomodat que vivia al barri de Sant Pere i que sempre assistia a la missa de les poeles perquè això li oferia l'oportunitat de veure de prop el rostre de la novícia del qual s'havia enamorat era una noia de bona família que els seus pares a contracor d'ella havien destinat a la vida monacal tant i tant s'abrandava la seva passió i el seu desig mutu que finalment el cavaller i la novícia van acordar de fugir tots plegats la nit triada però Pere Pals adreçava en calte les espaces el monestir i en arribava a descobrir que dins de l'eclésia sortia un feix de llum i un murmuri d'oracions ple de curiositat per l'hora intempestiva el jove va treure el cap dins del temple i de seguida va copsar que allà s'hi celebrava un solemne ofici de difunts i que el mort devia de ser un gran personatge perquè els bancs eren ocupats per cavallers i dames de noble aspecte tots rigurosament vestits de dol interessat va preguntar a un dels assistents de les últimes files qui era el difunt és el noble Pere Pals que mor sobtadament aquest vespre podeu imaginar-nos en sur que va tenir el jove en sentir aquestes paraules ell era en Pere Pals i era ben viu convençut que l'home s'equivocava va fer la mateixa pregunta amb un altre assistent és el cavaller que Pere Pals aleshores va comprendre que allò era un avís que allò era un avís del cel per la sacrílega intenció que aquella nit s'havia de dur fins aleshores fins aleshores i va decidir tornar a dir tornar a casa seva esmentar la vida d'abans i oblidar i oblidar per la nit i oblidar per la nit i oblidar per la nit i oblidar per sempre més els seus folls amors però era tanta i tan incontrolable la passió la passió que sentia per la novícia de les poules poeles poeles sempre la diu poeles m'agrada més no perquè això de poeles no m'acaba d'agradar nina per som poeles que vols que et diguis que a l'endemà mateix i així que les sombres de la nit s'hagheren esveït esveïren també els seus temors i pensant que tot plegar no havia estat sinó un malson induït per uns ambigus remordiments va resoldre dur a terme l'aventura per evitar que altre cop les saltessin visions fantàstiques i aterridores aquella nit nit després de lluna opaca va decidir fer altre camí i accedir a la finestra on havia de robar la novícia pel costat oposat de la plaça principal allà va trobar parada una vestida que semblava esperar-lo era l'època en què les monges havien decidit fer reformes a l'edifici i alguns murs estaven preparats per iniciar-les Pere Pals va posar el peu a la vestida i s'impulsar ja per seguir l'ascensió quan de cop i volta prop dels turmells va sentir un baf càlid i humit i un gruny amenaçador que li va posar els pèls de punta no va tenir ni temps de girar-se que quatre ferotges llops el van tirar al damunt i en obrir i tancar els ulls se'l van desfer a caixalades esquinçant amb els seus terribles ullals la roba la pell la carn la pobra la pobra monja que esperava impacient el seu enamorat el va sentir cridant en el silenci de la nit entre els grunys ferestes d'aquelles criatures amb aparència de llop sorgides del norrés dos dies després a l'eglésia de Sant Pere de les Pueles se celebrava un solemni ofici de difunts tots els nobles cavallers de Barcelona van acudir a enterrar a Pere Pals quina gran pèrdua per la ciutat el fèretre dipositat a l'altamajor era tancat perquè el cadàver del jove havia quedat tan espantósament mutilat que feia horror de veure'l i aquí diu però que en realitat la caixa era buida que el cos d'en Pere Pals s'havia desaparegut misteriosament del lloc on havia caigut en ser atacat pels llops i què és que aquests mateixos cos mutilat i descarnat i què és aquest eh el que es paseixa de nit per la plaça de Sant Pere ja amagant sota la deserta finestra per on solia veure el rostre de l'enamorada aquella noia que com a monja va processar i com a monja devota va morir molts anys més tard el tanto el tanto el tanto mal pena però quina història més trista ens has explicat és igual però escolta agafa el tram via aquests dos primer el de Sant Jus i després el del Passos ja tenim tota la ciutat ai mare de Déu posa la sintonia de la biografia home perquè esclar són històries de l'edat mitjana i l'edat mitjana a Barcelona la mitjana dels edificis eren tot monestirs i sí convents i coses d'això sí sí i esglésies senyora Aulina me deja usted anunciar la biografia por favor sí sí ya lo creo más faltaría biografías de personatges il·lustres avui us oferim el perfil biogràfic d'Eva Duarte de Perón parlar d'Eva Duarte de Perón és penetrar inevitablement en un espai important de la política argentina perquè aquesta figura nascuda en un ambient molt senzill i que va arribar a un punt altíssim de la política del seu país ho va ser tot tot peça mestra clau i decisió els encers els errors la mateixa transcendència cap al futur comencen o continuen en l'activitat d'aquesta dona gairebé increïble que va aixecar a aixecar amors devocions i emissores de ràdio social sota el títol el cine minuts del poble el cinc minuts el cinc minuts del poble i era una cosa de tipus social com a crítica i és en aquest mitjà que comença el seu camí al poder davant del micròfon desencadena els més feroxes atacs contra qui ella considera els seus enemics els poderosos els clàssics els pervilajats en uns mesos aquella valenta amassona aconsegueix un èxit extraordinari i una espècie de llegenda comença a rodejar-la quan Domingo Perón per la seva banda després d'una llarga carrera militar es dedica a la política i arriba al govern de la nació com a titular de la cartera de treball i previsió social que ell mateix havia proposat arran de les seves idees nacionals socialistes i aquí el destí uneix dos éssers amb unes aspiracions de poder immenses ell al front del seu ministeri des d'on desenvolupa un intens programa social a favor d'obrers i peons aconsegueix per ells sous més alts indemnizacions en cas de malaltia habitatges socials i molts desavantatges més ella al front de la seva emissió de ràdio defensant amb tota la força dels seus seguidors els descamisats els quals infont la força del seu poder amb la unitat i la força així neix a l'Argentina un tàndem extraordinari un ministre que vella pel poble i les seves necessitats i una veu enèrgica a la ràdio que posa en marxa una campanya de divulgació a favor de Perón i la seva tasca se'ls veu junts a tot arreu i molt aviat es casen ella creix a mida que passa el temps és ella qui mou la propaganda qui fa la política i l'atenció popular i en Perón qui s'encarrega del sector militar ella va salvar el peronisme en els seus primers moments en la mítica jornada del 17 d'octubre de 1945 aquesta data clamorosa i delirant ha quedat en la consciència obrera argentina com la més gran victòria mai més aconseguida Perón havia estat empresonat per posar en marxa les idees a través d'un important moviment de les seves classes socials més marginals i marginades a gent crida al carrer demanant la presència del líder i Perón és alliberat va ser la veu forta i apassionada de la jove locutora de Ràdio Belgrano la que havia preparat adequadament els ànims de la gent que vivia als barris més pobres de Buenos Aires eren temps d'abonança econòmica i llavors es podien permetre certs excessos que més tard passarien comptes al peronisme podem explicar-nos més fàcilment el magnetisme d'Eva qui ve de la més baixa i humil línia social arribarà al poder d'una manera més senzilla i des d'ell reflectirà amb les masses una forma d'alliberament contra les classes poderoses i Evita va començar a ser venerada com si fos una santa el lloc preferent de xaboles i de les llars més miserables el congrés argentí li otorgar el títol de jefe espiritual de la nació el mite entrava en la immortalitat abans de morir en plena joventut això no va agradar a l'aristocràcia poderosa ella ho sabia i va aconseguir humiliar sobretot els seus a les senyores encopetades en aquell estament que aquestes tenien al seu avós va anul·lar la societat de beneficència substituir-lo per la fundació Eva Perón que va disposar de grans sumes de diners per les seves activitats caritatives era l'any 1947 i l'Argentina va organitzar la gira de l'arc de Sant Martí els diplomàtics de les ambaixades de cinc capitals d'Europa van organitzar una visita d'Evita amb representació del govern argentí França Itàlia Espanya Suïssa i Portugal li van retre amb major o menor entusiasme un homenatge pel seu paper com a figura important i destacada de la política argentina també la va rebre el sant pare Pius XII al llarg dels anys que va ser la figura indiscutible de la política del seu país van passar tota mena d'aconteixements a favor o en contra de la seva tasca el veronisme comença de caure i de sobte l'economia va començar a fallar la inflació era cada cop més alta i per als que fossin els sous no arribaven a cobrir les necessitats argentines Eva redueix els seus ingressos però això no soluciona la situació vagues avalots i tota mena d'incidents omplen els últims anys del peronisme ella hagués volgut ser la vicepresidenta però militars i antagonistes polítics ho impedeixen però el novembre de l'any 51 Evita pateix una operació que l'obliga a fer repòs i la part dels seus actes oficials van passar els mesos amb recaigudes fins al dia 26 de juliol de 1952 la llum de les seves estances es va esvair fins a extingir-se Evita havia mort tenia 33 anys i ara qui ve vella no llores per mi era jove molt jove molt jove molt jove molt jove l'aventura mi alma está contigo mi vida entera te la adoro mas no te alejes te necesito jamás poderes ambiciones mentiras digeré on te vi mi lugar esto es por vosotros luches la cançó és preciosa i aquesta noia la paloma s'embacilió és que la broda és que et fa posar els cabells de punta és la millor versió sí jo crec que sí perquè he sentit la versió americana i fatal perquè la lletra ja és de sensibilitat tot el que diu però ho diu igual en anglès el que passa és que esclar nosaltres la sentim més bé ara saps què posarem música per gaudir avui el nostre espai per gaudir torna a oferir-vos música d'un compositor rus Mikhail Ivanovich Glinka fins als 10 anys va viure cuidat per la seva àvia i per un institut trio qui li va inculcar l'amor a la música i li va ensenyar les primeres nocions de piano abans dels 20 anys va començar a composar petites obres per a piano per motius de salut va viure una gran temporada a Itàlia i més tard a Berlín on va escriure la partitura de l'òpera Una vida por el zar que va tenir un èxit extraordinari però la gran obra reflex de l'ànima russa va ser el poema sinfònic Taras Bulba dedicat a un personatge de llegenda de Rússia precisament que era un gran lluitador aquelles coses digues com el nostre sí és un mite naturalment és un mite sí bé però la gran obra reflex de l'ànima era aquesta Taras Bulba de la seva estada a Espanya queden dues obres la Jota Aragonesa imagina't una Jota musicada per un rus i Una noche en Madrid de l'òpera Ruslan i Ludmila escoltarem fragments interpretats per l'orquestra Filharmonia dirigida per William Bauten de la Leaf Father de la Leaf de la Leaf de la Leaf de la Leaf Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Les portaré! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! dien! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! no! No! No! No! És qüestió de cultura! En aquest país ja han tingut molts anys! I també dir-ho és racista! Però no tots els gitanos fan pudor! Però n'hi ha que sigui! Perquè no es posen desodorant! Un moment! Aquí discrepo! Discrepo amb una cosa! Els desodorants sí que van bé! la sudorana pot fer molt mal de pell! Aleshores les persones que siguin al·lèrgies! Que la setmana que ve parlarem de les al·lèrgies! Ja ho té amb el seu planning la Joana! Doncs n'hi ha un sistema molt fàcil! Que és una cullerada de bicarbonat! I dos o tres cullerades de pols de polvo de talco! No sé com se diu! Aleshores tot això! I tot això aplicat a l'aixella! després d'una dutxa sense massa sabó! El que interessa a la pell és cada dia hidratar-la! Que va molt bé! Vull dir clar! El que tu deies! Si tens uns esforços d'exercici! Sí! També depèn del treball que tu fas! Però amb una dutxa sense massa sabó! Aleshores! I aleshores! Les persones que tinguin al·lèrgies! Que agafin aquest sistema! Aquest sistema està recomanat pels mitges! Vull dir! que no ho diran! No! Perquè no venen desodorants! Sí! Perquè els desodorants moltes vegades poden criar! Poden provocar! Al·lèrgia! No! Al·lèrgia! I un altre tipus d'irritacions a les pells! Sí! A vegades hi havia un que era! Anava fantàstic! Però feia fer unos golondrinos! Unos golondrinos de cap i drac més! No molts! No molts! És que de fet el més... Bueno... Hi ha desodorants i transpirant! No és el mateix! No! Hi ha molta gent que va a l'estanteria i no sap el que està agafant! El més agressiu és el transpirant! El desodorant en si! O el transpirant no sé! Clar! No deixes sortir la suor! Això! Aquest té que ser! Però per la salut no és tan... No! Però vull dir que és un remedio casero! Que va molt bé! Sí! I es pot fer això així! No! L'única inconveniència... Perquè això ho feia una companya meva que la pobra s'ho passava molt malament! Doncs la inconveniència és que segons com feia després tot un cèrcol a sota de... És el que passava amb l'entrenador de... El Camacho! El Camacho! Sí! Bueno, perquè hi ha persones que suen moltíssim! És que aviam! La transpiració és normal! És necessària! No! No! És necessària! Perquè desintoxica el nostre cos! Treu toxines! Clar! És una manera! Bueno! El contacte amb l'aire és quan la suor... Sí! Perquè treuen les toxines! Són bichitos i bactèries que es treuen... El contacte amb l'aire, quan la suor s'ho fora, es queda com si diguéssim un producte que es fa molt bé! Sí! Sí! Sí! Exacte! Sí! És una cosa amb descomposició! Després també teniu que tenir en compte que la gent jove fa olor de tigre moltes vegades! Sobretot els nens! Els xicos! Els xicos! Els xicos! Els xicos! És normal! És normal! És normal! No és perquè ni es dutxin ni es deixin de dutxar! No! Perquè és un hormonal! Independentment... Ah! I després la última! Els gitanos moltes vegades a les classes que jo tenia a la facultat deien... Que veieu algunes infeccions amb els gitanos? No! Cap ni una! Perquè la pell moltes vegades una cosa que es fa que és molt dolenta és dutxar-te rescant la pell! T'està traient tot el peatge de la pell i tota la part! Vull dir que senyors! Renteu-se bé! Gasteu poca aigua! No! Tens molt cara! Els gitanos, com que antigament, ara potser no tant, anaven descalços la canalla! Sí! Llavors escurtien la pell! Sí! Amb la qual cosa era com si portessin una sabata! Una sabata! Sí! No! Era curtida! No! Jo tenia un tiet! Tenia un tiet que era pagès! I escoltem! Ell anava sense! Però hi ha un bitxo! A mi no me pica ningun bitxo! I és perquè ja tenia la pell tan encartronada! I era com si m'és calçat! Sí! És com això mateix! Mira! Fa més mal, per exemple, una criatura pellita que va per la plaixa i que no porta, que va a noar completament! Sí! Que en la sorra, la quantitat de... A pobret! Sí! I que se senten i que d'allò i... I el culito i tot el que vulguis! I el culito i tot el que vulguis! I el culito amb unes infeccions de calpistracs! Sí! Però, sobretot, la gent gran... Ja, el pro i el contra, no? Sí! El pro i el contra, sempre! Però, sobretot, la gent gran convé molt la neteja! Sí! Perquè hi ha una malaltia específica de la gent gran si no es neteja! Per això, quan van als hospitals, doncs, el primer que fan és ficar-los a la dutxa! Els dutxem! Tant si és dutxa com si no! Perquè a mi m'ho van dir l'altre dia! Ah, ja! No, no, miri, aquí té el sabor, això és per quan es dutxa! I dic, escolti, i el cap també! Diu, miri que jo, sense el meu pentinat, semblo una gallina matada d'escovazos, que deia la meva iaia! I diu, bueno, em va dir la infermera molt maca! Una senyora, dic senyora, i devia ser molt més jove que jo! A vegades què t'han de fer? Ens recomanen que vagis dutxada! No, no, t'obliguen a anar dutxada! I a la meva mare... Bueno, aviam, la recomanació primordial és que vagis dutxada! Ai, ja se suposa! Però la meva mare, pobra, que anava de 21 botona, acabadita de dutxar i tot, em va dir a la infermera... És igual, és igual! Aquí! I, escoltà, la vaig fumar dintre de la dutxa, i li vaig fer el cap i tot, i em va saber un greu! Ella, que era tan... Una obligació, no? Ai, pobreta! Amb els cabells tots esguitxats! Bé, ja, Carlos, ja ho sabem! Hem arribat, parlant de dutxes, a la final! Sí, parlant de dutxes... O sigui, senyores, senyors, sobretot dutxin-se bé, sense gaire sabó, prenguin el sol... No facin de quedar-se rato, rato, a la dutxa, perquè és molt agradable estar... I després pagarà molta aigua! I pagarà molta aigua! I pagarà molta aigua! I les senyores que continuen posant aquestes olors, que passa una senyora, em fa un olor... Mare de Déu! Bé, fins el proper dimecres i dissabte, si ens voleu escoltar, en segona audició! Gràcies, Carles, gràcies, Elina, Montse, Joan Maria, fins la propera! Adéu-siau! Adéu-siau! Adéu-siau! Adéu-siau! Gràcies.