Tres Tombs, “conill amb peres” i un tren fantasma: de les indianes de Barcelona a Verdi, Victòria dels Àngels i el Ral·li Barcelona–Sitges

Fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. La ràdio de Sant Just, 98.1 Seixanta i més Una setmana més, l'audició Seixanta i més arriba a casa vostra a través de Ràdio d'Esvern durant aquesta hora que ens porta al sopar. La taula de redacció del nostre magazín, l'Alina Santa Bàrbara, en Joan Maria, García Puigdeball, Carles Hernández de Lius i la Joana Garra us desitja en una estona de divertiment en consells, curiositats, música, temes importants o així ens ho ha semblat. Ja estem a punt per iniciar Seixanta i més. Avui la Montse ens ha fallat perquè s'ha anat de picos pardos. O sigui que... O picos o pardos. No, no, de les dues coses perquè si un va a dinar doncs és clar, representa que t'ha de sentar tot molt bé. O sigui que... Buena digestió, querida. No sé si és per on dirà. Pitjor seria un refredat. Això sí. Bé. Cap de setmana, al passat, en migdies preciosos de sol, força ventet, nits remullades, resumint, tot un recull de gairebé totes les possibilitats meteorològiques per tot aquell que sigui amant del tema temps atmosfèric, naturalment. quan a la festa de cavalleries per excel·lència, els tres toms, va ser, com sempre, d'una gran alegria, en majorets, amb la seva música marxosa, el so dels tambors i de les estridències dels instruments de vent. Benedicció d'animals, espantadíssims, pel xivarri i la gent. Abans, el senyor rector havia beneït dintre de la solemne celebració religiosa al temple parroquial els cistells de... el seu d'oborregos, presentats per l'agrupació de Sant Antoni. En fi, tots els temes clàssics d'aquesta festa de Sant Antoni Abad, molt celebrada en molt públic i molt agatzada. Des d'aquí felicitem els organitzadors i els desitgem que continuïn amb aquesta tasca de mantenir vives les tradicions gràcies a la feina desinteressada de les juntes, de les associacions que treballen pel gaudi del veïnat en general. I fins l'any que ve, que tornarem a Can Ginestar per degustar coca, borregos, tot ben regadet, amb bo vi dolcet, que es diu en castellà que alegra les pajarilles, acomiadant la festa amb un animat concert d'escollits temes populars. I fins l'any que ve, i que nosaltres ho puguem veure. O sigui que, ja ho sabeu, fins l'any que ve, passi bé, com diu la trinca. anna. Fins demà! En algun moment de temps antics del nostre magasin 60 i més havia publicat algun treball de persones destacades que ens havien semblat adients de ser radiades. Aquest que us oferim en segona audició es deu a la ploma i al gran enginy de la nostra veïna, la doctora Pilar Sempau, jover, metge especialista en dietètica, i diu així. El conill en peres és un plaer per al gust i un ajut per a la memòria. Fa temps, pagès, quan els últims freds de febrer marcaven el final de l'hivern, a les cases s'anaven apagant les velles estufes de clofolla que havien presidit dignament la intimitat de les nostres vides al menjador o a la cuina durant tot l'hivern. Curiosament, era al voltant d'aquelles meravelloses estufes on cadascú de la família expressava, mentre es fregava les mans, agafant el calor de la brassa, alguna manera de comunicació que anava des de «Avui sí que fa fred». Què hi ha per dinar, padrina? Fins l'encel, sembla que es trobi i no es trobi gaire bé. Aquell era, doncs, un lloc màgic de relació on es parlava o s'escoltava i amb la família, entre brassa i brassa, tenia temps de consolidar-se. I un lloc, en acabar els últims freds, desapareixia de la vida familiar. Invisibles aires calents ens travessen la vida i l'únic moment tribal que ens queda és davant del televisor, on tots callem i on escoltem la veu que ens parla des de la pantalla. És la d'un home que coneixem i aquí, curiosament, la meva àvia saludava cada dia quan sortia. Però ell no sap qui som nosaltres ni sap si passem fred o que estem menjant. Ara, l'única cosa que ens fa saber si és hivern o estiu és el que podem veure a través dels vidres de casa o el que sentim en acostar-nos la galta. Però, dins de casa, tot té un escèptic fred de silencis. Penso en les àvies, que amb el seu silenci, tot pel en patates, al costat de l'estufa, van fer més per nosaltres que aquest televisor que no para de parlar. Ens hem acostumat a deixar que els mitjans de comunicació parlin per nosaltres. No podem evitar, potser, suavitzant la ropa i, en canvi, no ho fem amb les paraules. No podem evitar posar olor a la brisa, de brisa marina a l'ambient, i, en canvi, no sentim l'olor que fa la soledat de la parella o dels pares. Aprofitant el fred de l'hivern i ja sense estufes de clofolla, voldria recordar un plat càlid, que mereix tot el nostre respecte, ja que és una de les més sàvies combinacions de la cuina tradicional ha fet per la nostra salut. Un plat que ens serveix per la producció d'una substància cerebral que ens permet gaudir de tot allò que té caliu a la vida, el conill amb peres. I si són de Lleida, que és la meva terra, millor. No cal dir que, si es vol menjar per separat, tampoc canviaran les seves propietats, sempre que sigui el mateix àpat. Entre els avantatges per a la salut d'aquest plat, destaquem que el conill és una de les carns amb menys colesterol, igualant-se al que poden tenir molts peixos. És, per tant, un aliment excel·lent per incloure en la dieta d'aquells que pateixen dislipèmies. La poca quantitat de sal que tenen els aliments que s'utilitzen per fer aquest plat, juntament amb l'efecte dietètic de la pera, fa que els hipertensos puguin gaudir d'una cuina de plaers sense prejudicis per a la salut. Per tots els que prenen alcohol amb aciditat, el conill és un dels aliments que seria recomanable incloure amb la seva alimentació. Els permetria compensar les pèrdues de fòsfor que es produeix en el seu organisme pels efectes de l'alcohol. També per a les persones que prenen antiàcids, per preservar el seu estòmac de medicaments forts o pels que pateixen gastritis. El conill és un dels aliments que reincorpora minerals que, com el fòsfor, es veuen reduïts en tractaments prollongats amb antiàcids. I he deixat pel final una de les propietats més importants d'aquest plat. La combinació conill-peres ajuda el cervell a la producció d'una substància anomenada noradrealina, que és la responsable que la nostra memòria emocional no es perdi. D'alguna manera, plats com aquests ens serveixen per obtenir doble plaer. El plaer de menjar-lo i la possibilitat que ens retorni records de plaers viscuts. Això és una meravella d'article que va publicar la doctora Sant Pau a la Vall de Berç el gener del 2007. Ja ha plogut. A Pagès, normalment, hi posaven les collites, per exemple, també de pomes. I realment, la carn amb peres o amb pomes, com era ja el més petit, a casa del meu avi ho feien, i encara m'agrada moltíssim. Sí, sí, sí. Li dona aquell sabor especial. La poma, sobretot, si és la de... El que sigui, no, no, però és que, a més a més, com que són agafats de l'arbre en aquell moment, i són unes fruites que és difícil de trobar-los al comerç... És dolç, però té aquell punt d'àcid. No, no, i tenen una qualitat extraordinària, encara que no són gaire comercials, perquè són petites, i de vegades són... No són boniques. No gaire presentades, no els han... En fi, que val la pena. Sí, sí, anar al camp. Nosaltres tenim allà, com estem allà mateix, que a fonolleres hi ha camps de pomes, i tirant més cap a la costa també, doncs agualta mateix, està ple, doncs sí, sí, tens unes pomes estupendes. I a Lleida hi ha peres. A mi el conill m'agrada moltíssim, és una carn que m'agrada molt, però tinc entès, i no vull treure cap mèrit al conill, ni el que diu, i a més és veritat, perquè la doctora en sap molt, però que és una de les coses que produeix una mica d'àcid uric, i aleshores saltant-ho. Bueno, ja... És que, esclar... Depèn també com el cuin. Sí, no ho sé, no ho sé. El conill, o per exemple a mi, una altra carn que m'agrada és la de bé, també. A mi em senta fatal. Clar, i vull dir que... Té molt de gres i no l'aguanto. Ara, el conill, el que sí que sèri és por que no et dona gaires calories en el sentit de greixar-te. Sí, sí, sí. Sí, menjant poc. A mi m'agrada molt el filet de vedella, però bueno, si menjessis cada dia hi ha problemes, però si de tant en tant... I mira, hi ha la pastilla pel colesterol i... Sí, anem més senzits... No anem amb pastilles... Anem més senzits que és el d'allò, el tomàquet, el tomàquet també dones i tu riu. I tant, i tant que sí. I és boníssim. I és boníssim. Sobretot el vermell vermell, segons el doctor de Senpau, és que sempre el recomana. Per cert, l'altre dia, no ho sé, en una revista, deien que les tres primeres fruites que es venen més a Espanya, la primera era la tomata, que és una fruita, el segon era el plàtan i el tercer era la poma, perquè és tolma. Sí, sí, sí. Bé, posem una mica de música, sisplau. Ara, la nostra querida Lina ens explicarà aquelles curiositats que a vegades se'ns posen els cabells apuntats. Sí. Bueno, primer no, les coses que són de Barcelona no gaire. Diu, la vida urbana al camp. Fins al segle X, la majoria dels habitants de Barcelona treballaven al camp. La producció dels obradors, que es trobava tant a dins com a fora de les muralles, tan sols estava destinada al mercat local. Amb el gradual augment de la població, però, creix l'activitat econòmica i sorgeixen nous oficis i tallers. I així passa un temps llarg, no? I aleshores se'n centren aquí perquè és un poble d'enginy als catalans, sigui el que diguin. Diu, una de les primeres claus que van permetre el ràpid desenvolupament de la indústria a Barcelona va ser la constant innovació tecnològica dels processos d'elaboració de productes en el món tèxtil i més tímidament amb la metal·lúrgia. Moguts pel progrés, els empresaris catalans van començar a construir molins d'aigua introduint les primeres màquines de teixir. Més endavant vindrien les màquines de filar manuals. Es tractava de crear empreses petites i mitjanes que no necessitessin de grans inversions inicials. Aquests nous capitalistes passaven de les precarietats de la menestralia a la riquesa en una o dues generacions. començaven començaven com a artesans o menestrals tenien tallers relativament reduïts pagaven senyors mireu això salaris baixos als quals la gent del poble ja estem i estaven acostumats i com que estaven habituats a estalviar i els seus costums eren austers reinvertien i creixien i amb aquesta política del cinturó estret el capital s'acumulava a bon rimne. Felip V havia conquerit Catalunya però això no va fer que l'esperit emprenedor s'aturés al principat. Els emprenedors que comerciaven amb les Amèriques tenien diners estalviats i aviat van trobar una bona manera d'invertir-los i alhora fer-los créixer. I així es van crear les primeres fàbriques d'indianes a Barcelona en 1737. D'on i do. aquests negocis serien la base de la futura indústria tèxtil catalana. Ara bé, això, diu, què són les indianes? Doncs eren teles de cotó que es compraven a la Índia ja teixides i que a Catalunya s'estampaven amb un o més colors només per una cara. Un cop pintades les teles rebien el nom d'indianes i es venien arreu d'Europa. Un dels introductors de les fàbriques d'indanies d'indianes Esteve Canals. El seu fill, Joan Pau, heretaria la fàbrica i, com que era químic de professió, no només es procuraria del bon funcionament del negoci, sinó que també es va dedicar part del seu temps a investigar els mètodes de tenyiment del tèxtil. Canals s'estendrà el cultiu de la Roja per Catalunya i Castella. Es tracta d'una planta de la que s'obtenen tins bàsics i que s'acabarà important per tot Europa. Les seves investigacions també el portaren a ampliar i millorar l'espectre del color de les teles. Joan Pau Canals era un home culte i tenia una extensa biblioteca i va impartir cursos a l'Acadèmia de les Ciències i de les Arts de Barcelona i es va acabar convertint en un exponent del naixement de la burguesia industrial catalana. Va arribar a ser director general de Tins del Reina en el 1780 i va rebre el títol del baró de la Vall Roja en referència al cultiu que havia popularitzat. També en el 72 1772 Canal va ser un dels 25 fabricants fundadors de la companyia de filats de cotó de Barcelona. O sigui que ja sabeu perquè després ara últimament totes aquestes empreses han anat al Marroc i no sé què han fet però vull dir que aquí n'hi ha poc teixit ara no? N'hi ha poc teixit perquè clar les bases socials ja començaven a ser mitjanament de 100 i esclar el capital sempre vol obtenir beneficis d'avui per demà i si pot ser en lloc de 10 100 millor o sigui aquesta és la meva visió ara que també et dic una cosa que passat el temps hem de retornar un altre cop perquè la qualitat dels productes no és la mateixa no no no ni la durada ni res ara tornem una altra vegada mirar que no estigui made in China en Xina sí però escolta és gairebé inútil inútil perquè tant en productes de plàstic com robes com vestits busques l'etiqueta patapum patapim ja està sí mira també tenen dret a viure pobret i tant sí el que passa és que és indignant que la mala vida que viuen per fer aquesta producció tan extraordinària que a vegades puguin fer-ho i per aquests preus no tenen de ser mils i mils i mils i mils d'articles per poder sortir una mica sí però és que ja et dic que les seguretats socials allà brillen per la seva ausència eso és doncs per a que no brillin tanto nos vamos con un tren fantasma que això ja és de l'altra banda que ens fa una mica més de riure riure o no riure és igual diu si ens parem a pensar un tren té ben poc de misteriós tecnologia metal·lúrgia electricitat tanmateix quan a mitjans del segle XIX va començar a circular els primers ferrocarrils la gent senzilla va agafar una gran aversió a l'invent perquè els espantava la velocitat en què es movia a part de moltes històries que es deien i que ja hem comentat una altra vegada diu van aparèixer unes altres una mica menys innocents que s'afirmaven que es tractava d'un artefacte diabòlic i que era el mateix satanàs qui el manava la iglesia sempre contrari al progrés no va fer ni el més petit gest per desmentir aquestes supersticions en qualsevol cas un segle més tard la gent ja s'hauria d'haver acostumat prou al modern mitjà de transport perquè deixés d'assemblar-li misteriós i potser per això es va esbaratant el guardabarrera de l'estació de l'Hospitalet quan va veure passar per davant dels seus ulls un inesperat tren que circulava fora d'horari i sense complir les normes els laterals dels vagons havien aquells cartells que es posaven sota de les finestres i el funcionari va llegir i sorprès la destinació del tren Igualada Igualada? ràpidament el guardabarrera es va ficar dins de la seva garita i va consultar els horaris i les notes adicionals del dia potser es tractava d'un servei especial va repassar dues vegades cada lletra i cada número per assegurar-se'n després va telefonar a la següent estació per on havia de circular el tren acaba de passar per aquí l'informaren a l'altra banda del fil el guardagulles l'havia vist venir llançat a tota màquina diu que ha cridat a més no poder però com si res mentre els dos funcionaris comentaven a l'estrany esdeveniment el tren de Barcelona Igualada seguien pertorbable la seva marxa creuant estació rere estació sense aturar-se cap sense fer el més mínim senyal sense atendre cap indicació la sorpresa i una certa angoixa va anar saltant de poble en poble i de telèfon en telèfon i algú els decidia trucar a la terminal de Barcelona de la plaça Espanya i va informar del fet el cap de l'estació va ser el primer en sorprendre's ell no havia donat pas l'ordre de sortida cap tren en direcció a Igualada ràpidament es va enviar un operari que compromés la via de partida on hauria d'estar estacionat aquest va tornar en cames algú i els fills desorbitats van pronunciar que el tren d'Igualada s'havia esfumat que l'aturin immediatament aquest convoy sigui on sigui va ordenar aleshores el cap de l'estació central i immediatament a poques parades del seu destí finalment el tren misteriós va ser interceptat l'esperaven tots els treballadors de l'estació els quals havien habilitat una via morta trebada amb un munt de travesses de fusta cap a la qual es va desviar les agulles en veure aparèixer algun boi abans de prendre la delicada decisió els guardabarreres encara van fer tota mena de gestos i crits per avisar el maquinista però no van obtenir cap resposta de fet no es veia ningú a la cabina finalment el tren va descarrilar per les travesses que li impedien el pas no va ser un impacte gaire fort perquè tampoc la velocitat que duia era excessiva però tothom va córrer espantat cap al tren disposat a prestar auxili a qualsevol passegger que ho necessités però ningú no ho necessitava perquè no hi havia ningú ni passegers ni mecanista ni mercaderia ni el tren era buit el guardabarrera va posar ràpidament en conferència en Barcelona per explicar els fets de segur que hi ha una explicació raonable va dir el cap de l'estació central amb ànim de pa i vegar la inquietud dels seus col·legues i la seva pròpia probablement s'ha desfrenat s'ha posat en moviment ha anat a agafar velocitat i més velocitat i es va fer un llarg silenci a l'altra banda de la línia hi ha més de 60 quilòmetres d'aquí a Barcelona li va arribar a la fi la veu del guardabarrera i la línia no fa baixada sinó puxada Barcelona és a 4 metres sobre el nivell del mar igualada a 284 quant s'ha sentit a dir que un tren pugui circular en punt mort pendent amunt doncs com el que li digui jo ara vaig clamar al cap de l'estació dels ferrocarrils catalans fet un feix de nervis potser és que el que tenim és un tren fantasma doncs potser sí portava el fantasma i era el fantasma o es va anticipar el tren era el fantasma tu és el primer tren que va anar automàtic a Barcelona es van avançar a Barcelona tenim la línia 9 que ja va sense conductor i fa besar vas allà davant no veus ningú i no veus ningú i dius vale titus què passa aquí qui el pararà si passa alguna cosa però què ha passat això vull dir que són coses d'aquelles que dius què ha passat no ja està sense explicació el tren faltar no tot és raonable no no escolta'm donem també una mica de pas al misteri i a les coses incongruents doncs ara posarem música per gaudir escoltarem avui el preludi del primer acte de l'òpera l'atrariata de Giuseppe Verdi aquesta òpera està inspirada en la novel·la d'Alexander Dumas La dama de les camèlies en l'obra la primera en la que Verdi fa aparèixer personatges contemporanis Verdi busca la profunditat de la vivència dels protagonistes en tot el dramatisme que l'argument reflex de la societat de l'època queda profundament remarcat per la música vibrant i profunda com a fons d'unes escenes plenes del drama humà que ens narra l'argument la trista història de Violeta la dama galant enamorada amb tot el cor d'Armand que sacrifica el seu amor per no perjudicar la carrera del jove al final ja es pot endevinar escoltem el preludi del primer acte d'aquest drama una de les òperes més famoses del gran Giuseppe Verdi interpreta l'orquestra sinfònica de Berlín sota la direcció d'Albert Font Camus de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín de Berlín Biografies de personatges il·lustres Avui, Victòria dels Àngels Avui us oferem unes breus senyals biogràfiques d'una dona que, abans de ser una soprano meravellosa, de fama mundial, era una dona bona, solidària, mare amant i amiga, sense condicions dels seus amics. Ens referim a la cantant Victòria dels Àngels López García. Neix el primer de novembre de 1923, justament a l'edifici de la Universitat de Barcelona, on el seu pare feia de videll. Era ben petita i un dels seus jocs preferits era cantar d'amagat, tot teclejant un vell piano, desafinat, que es trobava al peraní de la universitat. El rector en va tenir l'ocasió d'escoltar-la i va quedar encantat amb la veu excepcional d'aquella nena d'11 anys. Va ordenar l'arranjament del piano i el seu trasllat a l'àtic de l'edifici on vivia la família López García, perquè la petita Victòria dels Àngels desenvolupés la seva gran afició. L'any 1939, un cop acabada la guerra, amb 16 anys, va ingressar al Conservatori del Liceu, on a estudiar un gran nombre de disciplines musicals, fins que el 19 de maig de 1944 fó presentada al Palau de la Música. El gener de 1945 va debutar al Liceu en el paper de comtesa de l'obra de Mossad, Les noces de Figaro. Però l'enveja és molt dolenta i una veu tan excepcional va despertar-la en alguns cantants del Teatre de les Rambles que van pressionar la direcció i Victòria dels Àngels va estar molt de temps allunyada del teatre del seu cor, cosa que li va produir una gran tristesa durant un gran espai de temps de la seva vida. Ja estem a l'any 1947, quan va guanyar el Parèmit Internacional de Cant de Ginebra. Aconteixement que va propiciar el seu salt als escenaris d'arreu del món. A partir d'aquell moment va debutar en gran èxit a les òperes de Londres, París i l'Escala de Milà. I, sobretot, al Metropolitan de New York. És on va presentar per primera vegada l'any 1951, substituint a Renata Zabaldi a l'òpera de Verdi, La Traviata. L'èxit va ser extraordinari i es va consagrar com una gran soprano, actuant en aquest teatre de Nova York, 10 temporades sense interrupció. Tornar a Europa i l'any 1961, debutar a Bayreuth en Tannhäuser. Va ser la primera cantant de l'estat espanyol interpretant una òpera de Wagner. Un altre paper bagnarià, amb el que admirar el gran públic, va ser el d'Eva, dels mestres cantors de Nuremberg. Victoria del Sánchez va ser excepcional en tots els registres del cant, ja que abans de la seva presentació en teatres d'òpera, hi havia fet grans recitals de Liet, la forma més difícil del cant, per la soledat de l'intèrpret davant de la partitura. Algunes de les seves gravacions discogràfiques són considerades encara dies d'avui, passat el temps, no superades per ningú altre. Per exemple, Manon de Massanet, Fous de Gonor i algun registre més. Avui la podem escoltar en una de les seves interpretacions, en sentiment més pregon, la batxiana brasilera número 5 del compositor brasilè Eitor Villalobos. Ella era, com a persona, molt conscient al llarg de tota la seva vida que no solament s'ha de tenir el do d'una veu prodigiosa, sinó que s'ha de complementar amb un gran esforç permanent de preparació i d'estudi. El 23 de desembre de l'any 1987, Victòria dels Àngels va tornar molt emocionada al peranim de la Universitat de Barcelona, on, quan era una nena, va fer els seus primers intents de cant. Però aquesta vegada va rebre el reconeixement de la seva vàlua internacional i va ser nombrada doctora honoris causa. Mare amantíssima va espaiar moltes de les seves actuacions per atendre els seus fills, un d'ells de salut molt delicada. Un dels seus biògrafs, Jordi Frank Parella, comentava que els veus d'olsos n'hi ha molts, però de veus capaces d'il·luminar amb l'escalfor del seu art tot un abuditori n'hi ha molt pocs. I que, a més a més, reflecteixin una senzillesa i una bondat personal, com la Victòria dels Àngels, serà molt difícil de trobar mai més. Ella, a més a més de soprano, tenia una profunda qualitat humana. Mai no es va deixar portar per la vanitat personal, ja que era una persona senzilla i de desbordar en humanitat. La matinada del 15 de gener de l'any 2005, Victòria dels Àngels moria a la Clínica Tecnon de Barcelona a causa d'un quadre de greus problemes respiratoris. Com un homenatge a aquesta meravellosa cantant, ens permetim escoltar-la en la batxiana brasileira número 5 de Eitor Villalobos. Ambwertes A Cismic Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La cura dels dents. És un article de Yolanda García Malo. No és cert que... que les genives no estan sanes. No cal tractar les dents de llet. Les infeccions en les dents de llet. poden fer malbé les peces definitives, que els odontòlegs, per evitar... les respalls durs, amb un raspall de serres dures, pot desgastar l'esmalt pot desgastar l'esmalt i fer malbé les genives. l'important no és el tipus de raspall, espallat es faci de manera correcta i efectiva. Les neteges bucals... Les neteges bucals fan malbé l'esmalt de les dents. les coses incorrectes. Segueix. Les tècniques professionals actuals eliminen la placa i la tosca de la superfície dental sense afectar-ne l'esmalt. La neteja bucal és totalment inocua i necessària per una bona salut bucodental. Bé, una altra cosa que no és cert. Fer servir els curadents després dels àpats és bo. No. L'escuradent pot produir una lesió interdental per la qual cosa s'aconsella evitar-lo i utilitzar en el seu lloc seda dental o un raspall interproximal. No s'han de fer tractaments dentals durant l'embaràs. Cal extremar la higiene bucodental i fer un control odontològic per prendre les mesures preventives adequades durant la gestació, ja que els canvis hormonals acostumen a causar una major inflamació i enrugiment de les genives. Sí, o sigui, quan les senyores estan embarassades a vegades els hi ataca realment a les dents. Jo sempre dic que a cada fill m'ha costat una d'ells. A mi m'han costat els cabells. Bé, els cabells també una mica per les dents, sí. No, no, per les dents. Però fa gràcia perquè per allò de més estan bé. Sí. Mira, doncs pugem una mica de música. A mi m'ha costat. Ja. A mi m'ha costat. A mi m'ha costat. A mi m'ha costat. A mi m'ha costat. A mi m'ha costat. A mi m'ha costat. A mi m'ha costat. A mi m'ha costat. m'ha costat. Bé, aquesta música tan vibrant d'allò que el ben s'enduguer dona pas al reportatge que ens ha escrit aquesta setmana el Joan Maria. Bé, explicaré aquesta vegada dues curiositats que aquests dies de festes, a la sobretaula, doncs, bueno, vaig explicar per entretenir els nens i nebots i la cosa els va agradar molt. Mira. Una de les coses era, bueno, ells volien obrir les ampolles de cava i no podien. Ah, correcte, tu diràs. Tampoc jo, eh? I bueno, li vaig explicar, bueno, és que no ho feu malament. Normalment la gent posa l'ampolla vertical, l'agafen amb la dreta i amb l'esquerra agafen el tap, un cop tret el precintos, està clar, i volen girar. I esclar, no poden. Li vaig dir, escolta, en lloc de vertical, posa-la horizontal, agafa el tap amb la mà esquerra ben fortament amb un drap, l'agafes, i ara gira pel cul l'ampolla. Com que, esclar, l'ampolla té molta més superfície, és allò del tema de la palanca. I no surti, fas molt més força. I segurament el tap llavors surt. Ara, això sí, que no surti del tot, perquè si no també perdreu el cava. A la que comença a cedir, que ja es veu que és a fora, llavors la poseu vertical i tararat, ja teniu per servir el cava. I va ser efectiu. Sí, i llavors vull que els oients també sàpiguen com s'obre una ampolla de cava. Això jo ja ho sé, perquè jo tinc molt poca traça, però em sembla que no hi ha obert mai cap. Bé, i si es resisteix, que pot passar també de vegades, llavors s'ha d'anar, si teniu un trenc en ous, agafeu més de la mà i poseu el trenc en ous i gireu, i perfecte, llavors. No, jo tinc, que m'ho va regalar una persona que ja no és en aquell món, doncs un obridor de cava, que serveix també per trencar les nous. Sí, sí, sí. Bé, i després ve una altra cosa. Una altra cosa. Que ho he anat comprovant, i tothom ho fa malament. Ja. I no entenc el per què, perquè ni fer després la gent ho fan tant d'allò. Jo ja t'ho deia al principi, que ho feien fora d'aquí, de micro, que és perquè en realitat no està explicat. Esclar. Ni ningú t'ho ha dit. Esclar. I mai a la vida jo m'he quedat assombrada quan ho has dit, digueu coses interessants. És que com totes les coses, si no te'ls ensenya és que no en saps. Bé, no, no, o no li dones la importància, la importància vull dir que no, no prestes atenció, digues, digues. Bé, em refereixo al paper de plata, que en diguem en català, que també està mal dit, perquè no és de plata el paper. És d'alumini. És paper d'alumini. Sí, sí. Els castellans ho diuen més bé, perquè diuen papel d'alumini, no ho diuen mai de plata. Bé, ja m'he apuntat una cosa, que ja sabem que no és plata, que és alumini. Bé, tinc l'article, però ara ja diré explicar-ho directament. Tothom, des d'un entrepà, fins a posar-ho en una plata per fer peix, per exemple, resulta el contacte amb l'aliment i posen la part que no és polida. La part mate, hi posen el menjar, o hi posen l'entrepà. I la part més brillanta va fora. Doncs, molt mal fet, senyors. És l'Anne Ribes. L'Anne Ribes. I ara explicaré el per què de l'article. El paper d'alumini s'utilitza ampliament en els aliments, però en la majoria dels casos s'usa incorrectament. Veig gent que l'usa directament en els més plats variats i també en el seu dia a dia per embolicar entrepans. Els usuaris tendeixen a posar la cara brillant cap a fora, ja que deixa l'aspecte del plat més bonic. El costat més brillant és així perquè es fa un polit de l'alumini per crear una barrera i evitar el contacte directe de l'alumini amb els aliments i, per tant, el seu alliberament a la nostra recepta o al que preparem. Si no haurien de cridar-la, per exemple, si fem truita de patates, diríem que fem una truita de patates amb alumini perquè es contamina. Clar. perquè l'alumini entrarà com un butxí invisible dintre l'aliment. Sí. Aquesta protecció, és a dir, el polit, no està en banda i banda, ja que és un procés costós que faria que la comercialització de l'alumini fos inviable. Inviable no, seria molt més car. Molt més car. L'alumini és altament tòxic i és sens dubte responsable de complicacions en general en el funcionament del nostre cos i pot ser un factor de malaltia, d'accelerador de la malaltia de l'Alzheimer, fomentant la seva aparició primerenca. Per tant, molta cura té més importància de la que sembla. i això és el desconeixement i espero que d'ara endavant com cuinem o emboliquem un entrepà ho fem sempre per la part de la part de la part de la part això mateix, ja ho farem. I ja que parlem d'això també una altra qüestió que això ja venia dels romans que com bevien això els rics perquè és clar les copes al fons de tots hi posaven plom perquè s'ho entés perquè moltes vegades eren d'hort o de plata el plom amb el contacte amb i fatal fatal es morien i no sabien de què era clar amb les nostres àvies jo em recordo de casa meu totes les canyeries de l'aigua eren de plom i la punyeta de casa que jo vaig viure si el plom és verano com pot ser que poséssim plom a vegades és el desconeixement mira n'hi ha una dita en inglès que diu a veure has mat has mat a sa hata que vol dir tan boig com un sombrerero el que fa sombreros hat hat és sombrero hata el que fa sombreros i diu es mata sa hata és una expressió per dir està com una cabra però per què bé perquè per fer aquells bonvins feien servir vapors de mercuri i hi havia un índex molt elevat molt elevat de gent que feia sombreros que estaven tocats de l'ala i això que no tenien l'altra muntana o la siderúrgia que tots tenien allò de silicosi és a dir que de mica en mica es veuen aquestes coses però fan unes altres perquè escolta les contaminacions que es veuen quan ara que no respiren que han de posar-se mascareta però estic ara parlant de l'asiàtic del món asiàtic sí, i tant per excés de feina i per poca protecció de la persona és que jo crec que si són vius és encara per casualitat això mateix una altra cosa que era molt normal en aquests temps les plaques d'oralita tot arreu però acaben patint que la fabricava de veïns tocis exacte exacte però és que cuidado no solament les cases està dintre també les separacions de les parelles per aparellament també la fibra de vidre que també va molt malament i una altra cosa els conductors els conductors que fa temps que portem cotxes per exemple els frenos portaven per exemple avestos també que estan prohibits feia 20 anys o així però aquí a Espanya encara es fabricaven i bueno que això quedava dins que eren els embragues que també eren també eren benignosos així anem bé perquè així el control de natalitat i el de defunció va estar viatjarem per Catalunya per deixar aquest tema que és una mica antipàtic avui no hem de córrer gaire lluny del nostre punt de marxa visitarem una vila encantadora que és la preferida de moltíssims turistes i també de molts dels nostres veïns la blanca suburb Sitges però el motiu principal no és avui la vila sinó una prova automobilística clàssica el rali Barcelona Sitges el cor de Sitges sempre s'accelera quan s'acosta el carnaval fins i tot durant els anys de la dictadura les societats per autonomàcia del poble que és el casino Prado i el retiro celebraven sota el nom de fiestes d'invierno divertits valls de carnaval Eren anys d'aguditzar l'engany un esforç on prenen part tants sitgetans com burguessos catalans amb la casa a la vila en una complicitat que servia per fer-la més grossa per tal d'aconseguir que es parlés de Sitges arreu del món un dels estaments que plegaven uns i els altres era la primitiva associació d'atracció de forasters i el posterior foment del turisme una institució que ha arribat als nostres dies i que en el seu moment ja va intuir que Sitges havia de potenciar els seus atractius per fer-se un lloc a l'incipient món del turisme en aquest punt on l'any 1959 apareix la primera edició del ral·li Barcelona-Sitges de cotxes d'època que fins l'any 1977 aniria lligat al carnaval ja que es corria el mateix diumenge de carnaval el ral·li va ser una de les primeres i més exitoses mostres del que és una campanya promocional l'ajut de diferents persones de classe benestar va ser decisiu per la bona marxa del projecte el primer any es va haver de buscar a través del ministeri quins cotxes podien participar per al ral·li o en el ral·li i va ser una vintena però amb la incògnita de si serien capaços d'arribar a Sitges l'aventura va començar un diumenge 8 de febrer de 1959 i encara dura avui els cotxes que certificen haver corregut el ral·li augmenten el seu valor se'ls dona un reconeixement i si el propietari el vol vendre sempre tindrà el document que certifiqui que el vehicle funciona bé amb el pas dels anys la prova ha viscut alts i baixos però sempre s'ha mantingut com un referent promocional per a Sitges en un dia en què els propietaris dels automòvils els llueixen orgullosos precisament això però va ser un problema a finals dels 70 perquè hi havia empresaris que tenien por de participar en el ral·li perquè no volien que s'entengués com un signe d'ostentació en uns anys en què hi havia fàbriques que estaven en crisi en alguna d'aquestes edicions quan es tenia un descens de participants l'organització va passar al límit de l'edat dels vehicles de l'any 1924 al 1926 o fins i tot el 1930 més de 500 models diferents de prop d'un centenar de marques han passat per aquests anys llargs anys de ral·lis han vingut francesos alemanys anglesos polonesos i tothom ha estat molt ben rebut a totes les poblacions per on passa el ral·li en el camí de Barcelona a Sitges un dels apartats els quals s'ha donat més rellevància des dels inicis és el vestuari dels participants que ha d'anar en consonància amb l'època de fabricació del cotxe en aquest punt hi va haver tenir molt a veure l'assessorament del reial cercle artístic a l'igual que en la part més tècnica i mecànica la peça clau va poder ser comptar amb el real automòbil club de Catalunya actualment el ral·li s'acostuma a córrer primers de març i un dia abans els vehicles s'exposen en un lluïc perquè tothom pugui veure de prop aquestes joies de la història de l'automòbil el pas per les cosses del Garraf i l'arribada a Sitges són dos dels moments més esperats pels participants aquest any el ral·li celebrava el primer cap de setmana els dies 3 i 4 de març o sigui que esteu a punt si els voleu veure els cartells sempre mostren la icona més representativa de Sitges l'església de la punta acompanyada circumstancialment d'algun símbol barceloní per l'organització dels primers temps l'èxit inicial es va vessar a fer aparèixer Sitges als mitjans de comunicació com una localitat amb l'encant que li donaven els cotxes d'època ara representen un encant més perquè Sitges a l'actualitat atesora un munt de més atractius que fa un objectiu molt atraient pels turistes estrangers que ens visiten sí i nacionals també perquè hi ha moltes persones que tenen apartaments allà i estan encantats d'anar-hi perquè està aquí amb un pam dels nostres de Barcelona o de Sant Just però és que a més a més Sitges ja tenia una tradició perquè abans de fer aquest ratlli el primer circuit de velocitat d'Espanya va ser a Sitges i molta gent això ja no se'n recorda això no ho sap sí sí o sigui que bueno esperant anar-hi a Sitges doncs els cotxes és un encant perquè veus les persones vestides d'aquella manera del moment que es va fabricar el cotxe és encantador o sigui jo ja ho he vist 3 o 4 vegades i cada cop li trobo més encant sí un parell de vegades a Sitges i una altra vegada a la diagonal a la sortida a més abans els cotxes es fabricaven perquè donessin tota la vida no com els electrodomestis d'ara que els fan per viure 10 anys i t'anaves de comprar un altre aquest és un altre punt i tant però ja s'estan donant compte que això està ocasionant un desastre al medi ambient per excés de demanda de matèries primeres i que què fem amb els rebutjos o sigui que caldrà presentar-ho bé sí el Carles ja diu que podem dir adeu gràcies Carles per la teva ajuda i senyores senyors recordeu que aquest programa si el voleu tornar a escoltar estarà amb vostès el proper dissabte a les 11 del matí fins aleshores Lina bona tarda o bona nit ja joan Maria adeu Carles gràcies i senyores senyors a tots vostès també molt agraïts per la seva escolta la ràdio de Sant Just 98.1 Smooth Jazz De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el Chill Out l'Smooth Jazz el Funk el Soul o la música electrònica més suau 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club t'hi esperem et fa mandra reciclar oi? tan et costa tan lluny estan els contenidors dius que no tens temps per reciclar però la... el Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell que fins ara mutis 400 pisos per vendre si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir busco