Últim programa de temporada: Sant Joan, Alexandria i salut (peus, diabetis i cafè), amb música de Mar i cel, cotxes, Estany de Sils i safrà

Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Jus, 98.1. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'Smooth Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Primer, van ser les ones. 98.1 FM. Després, internet. Radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610 777 015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. La ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Lluís. 98.1. La ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Lluís. 98.1. Seixanta i més o menys. Amics oients, som al capvespre, però amb sol, del dia 22 de juny de l'any 2016. Aquest és l'últim programa de la temporada. Tenim per endavant dos mesos de vacances, com tot bon estudiant i amb totes les assignatures aprovades. Com el membre més jove del nostre equip, que sí que ha faltat a moltes audicions, però queda justificat perquè pot enorgullir-se d'haver fet bé la feina. Joan Xirivella, moltes felicitats. Bé, avui felicitem, pel seu sant, els paulins i els innocencis. I per quan sortim, el proper dissabte ho farem a les Eves, als Guillems i a les Alícies. El proper dijous serà a la Rebella de Sant Joan i divendres la festa del precursor de Nostre Senyor Jesucrist, Sant Joan Baptista. Festes grans que s'inicien amb les fogueres que cremen a qualsevol lloc del nostre país, igual ara que en temps llunyans. I per què les fogueres? Amb quina finalitat? Amb quin significat? Hi ha autors que asseguren que són un record de l'incendi de Roma que es va produir per aquesta època de l'any. D'altres, en canvi, les defineixen com la solemnitat celebrada pels pobles d'Orient en honor del sostici d'estiu i del Déu del Sol. Antigues tradicions diuen que llençar una cabeça d'alls a la foguera i menjar-la després alliberava de certs mals. I cosa curiosa, la cendra de la foguera hi ha qui les fa servir per alliberar-se de la suor dels peus. A partir d'això sabem, per una atonada popular, que el dia de Sant Joan les herbes tenen virtut. Si es recullen les flors silvestres anomenades flor de Sant Joan abans de sortir al sol, després es posen en oli durant 40 dies a sol i serena, es produeix un bàlsam molt preuat per segons quines nafres. I per últim, si abans de sortir al sol s'arrenca una malva florida, s'asseca i es guarda en un lloc sec i fosc, florirà de nou durant la nit de Nadal. Després de parlar de les peculiaritats de les festes i les fogueres de Sant Joan, no ens queda més remei que felicitar de manera adelantada els joans, joanes, jans, janes i a tots qui celebraran el seu sant el proper divendres, dia 24, festivitat de Sant Joan Baptista. Compte amb la coca, el cava, els petards, els coets, en fi, que passeu unes felices rebelles i que torneu amb nosaltres el proper setembre. Després d'aquests mots, d'entrada saludarem a l'equip, a l'Alina Santa Bàrbara, a la Montse Larrea, el Joan Xivivella, el Joan Maria García Puig de Vall i el Carles Hernández Rius. I qui us parla, la Joan Algarra, tots a punt per realitzar 60 i més o menys. Vinga, que niñitos, no hagáis tertúlia, que ja ara li toca el Joan Xivivella. Doncs avui, 22 de juny, és el 174è dia de l'any del calendari gregorià. Queden 292 dies per finalitzar l'any. Un 22 de juny, neix a Barcelona, Alexandre Cirici Pellicer, que va ser un crític d'art, escriptor, polític i pedagòg català. També, el 22 de juny del 1916, va néixer a Barcelona, Joan Baptista Sandrosi Carbonell, un empresari mecenes i promotor cultural català. I el 22 de juny de 1925, va néixer a Benassal, Sofia, Salvador i Montferri, que fa una escriptora, mestra i activista cultural valenciana, filla també de l'insigne escriptor Carles Salvador. I ara, informació d'actualitat. Ahir, al centre polivalent, al Milenari, es va celebrar la festa de la gent gran. Al matí, mostra de tallers i activitats, serveis, entitats i particulars, impulsen el programa 60 i més, que consti que ens han copiat el nom. Haurem de demanar cop i rai. És un projecte municipal que té com a objectiu dinamitzar la vida activa de la nostra gent gran de més de 60 anys en el nostre poble. Al matí, es va celebrar tot un seguizell d'actuacions de les diverses seccions del Centre Social al Milenari i d'algunes altres entitats de Sant Just, com, per exemple, l'Escola de Vall Amics del Barri Sud. No cal dir que va ser un acte amè i entretingut, durant el qual van gaudir de l'excel·lent actuació de la Coral Harmonia, de l'Associació de Gent Gran de Sant Just, a més a més de les presentacions dels altres grups. Un acte que, en definitiva, va ser molt ben acollit pels assistents, que van ser obsequiats amb uns detalls en acabar l'acte. Segueix, Montse. I a la tarda, Rebella de Sant Joan, i al pati interior del Milenari, a les 6, amb la coca, ball, a càrrec del duet Sol i mar. Resumint, va ser un bon dia de la festa per a la gent del 60 i més de Sant Just. Bé, aquests són els grups que es van presentar. Mira, els farem tu i jo un i un. Primer, com ja hem dit, la Coral Harmonia, que va cantar quatre cançons estupendament bé. O sigui, cada cop ho fan més bé. A les 11.30, Escola de Vall, Amics de la Barri Sud. Això. Després, activitat de memòria del Centre Cívic Salvador Espriu. Grup de Valls de Saló del Centre Social, El Milenari. Després, aviam quin més tenim. grup mota del Centre Social, El Milenari. Mostra del grup de Tai Chi, del Centre Social, El Milenari. Sí, ha sigut un acte molt relaxant, que gairebé ens adormim tots. No, no. Això es tracta de relaxar? Sí, però, escoltam, allà sota el sol no n'hi ha molt de gust, però bueno. Aviam. Un grup de Valls en línia del Centre Social, El Milenari. Màgia amb el Mac Ramó, de l'Aula d'Extensió Universitària. Que va ser realment molt, molt interessant, perquè ens ha fet uns jocs de mans molt divertits. I ara, una petita notificació. Jaume Figueres ha rebut el Premi Nacional de Periodisme Cultural 2016, fets pels mateixos periodistes. És un crític de cine, que presenta a la televisió Cinema 3, i també col·labora molt estretament amb la revista Fotogrames. El rebrà a la tardor, però el felicitem, encara que no ens escolti, perquè val la pena que les nostres figures que treballen aquí a Catalunya rebin aquests premis de caire nacional. Sí, igual que la Clara Segura dies abans. O sigui, representa que som algú, no?, dintre de la cultura nacional. Bé, l'Alina té raó quan diu que m'entusiasma la història. Per cert, que dies enrere vaig trobar en un racó d'una prestatgeria una publicació divulgativa de ciència històrica. Destacava un article sobre la famosa Escola d'Alexandria que va aglutinar la gran ànsia de saviesa i cultura imperants en els temps que va des dels últims segles abans de Crist fins al segle IV de la nostra era. Destacem un personatge important del final d'aquell temps, Claudi Ptolomeo, astrònom i geògraf, que va intentar, de manera científica, demostrar el moviment dels astres. Les seves aportacions, encara que a vegades no fossin encertades del tot, van canviar la visió que es tenia de l'univers en aquells temps. Aquest personatge va quedar fascinat per l'escola d'Alexandria que en aquesta ciutat funcionava com a centre d'investigació que a dies d'avui equivaldria a una de les grans universitats actuals. El complex comptava en grans edificis, jardins, botànics, col·leccions d'animals i la seva famosa biblioteca d'Alexandria que guardava còpies de totes les obres, gredes o traduïdes al grec, que havien estat escrites fins a aquells moments. En aquest complex es trobaven pensadors i investigadors de tot el món, ja que per aquests homes de ciència era un punt de trobada que els permetia accedir a diversos instruments per a les seves investigacions. Aquesta unió d'idees i saviesa va construir finalment la històrica escola que buscava ampliar els límits del coneixement més enllà dels quatre corrents filosòfics grecs principals del moment platònic, aristòtil, estoic i apicur. Aquest desit de l'avenç ideològic va propiciar el desenvolupament de les disciplines com les matemàtiques, l'astronomia, la geografia, la medecina, la biologia i la literatura, atret per l'ambient d'estudi en el complex científic d'Alexandria. Claudi Tolomeu. Claudi Tolomeu, sí. Va completar els seus estudis amb altres disciplines a banda de l'astronomia, que era la seva ciència principal. Va analitzar la influència dels astres sobre la manera de ser de les persones i va descriure el sistema per construir astrolabis i rellotges de sol. Un dels seus més rellevants estudis tracta sobre la teoria musical, aplicant la teoria general del seu temps, coneguda com música de les esferes, els espectres astrològics. Desgraciadament, el segle IV fou el principi de la fi de la importància del complex científic i també de la biblioteca d'Alexandria. Existeixen moltes hipòtesis sobre qui i quan va ser destruït aquell important font de coneixement universal. La més coneguda és la que diu que a partir de la proclamació del cristianisme com a relació oficial de l'imperi romà l'any 391 de la nostra era, un grup de seguidors de l'aleshores bisbe teòfil d'Alexandria va destruir el temple de Serapis on es trobaven el complex científic i la biblioteca. Si alguns textos d'aquella època han arribat als nostres dies, ha estat gràcies a la traducció dels àrabs que, com van invadir la ciutat d'Alexandria en l'any 642, van salvar el poc que havia quedat aprofitable de la destrucció anterior. La biblioteca d'Alexandria abans de la seva destrucció havia estat la més gran del seu temps i a les seves sales van investigar i estudiar més de 100 eminents savis. Segons alguns historiadors, a més d'un centre d'investigació i un museu, fou la primera biblioteca de caràcter universal, ja que tots els vaixells que atrecaven en el port de l'Alexandria eren inspeccionats curiosament, tot buscant llibres o fullets que, si eren considerats interessants, eren copiats per aconsalvar-los a la biblioteca. Es creu que el segle I abans de Crist va arribar a reunir 532.800 manuscrits. 1.600 anys després de la destrucció definitiva es va voler recuperar la importància de la biblioteca i l'any 1987 es va aprovar la reconstrucció amb la col·laboració econòmica de diferents països i governs d'Egipte i de l'UNESCO. Les obres van començar l'any 1995 i la nova biblioteca es va inaugurar el desembre del 1996. Es calcula que aquesta nova biblioteca en el futur pot arribar a contenir més de 20 milions de llibres. Doncs és molt interessant perquè retrobar un altre cop una font d'estudi com la que es va perdre és molt i molt interessant. Però el que és més desastrós de tot és que la gent, quan es baralla, quan té diferents opinions, el primer que fan és destruir les fonts de saviesa. I aleshores, recordeu-vos anant molt més cap aquí. En l'època de Hitler també es van... Va passar el mateix. No, no es van cremar llibres. La tira de coses. Sí, sí, sí. Vull dir que aleshores això és molt decebedor i és molt trist. La raça humana. Sí, sí. Bé, doncs, pugem música. Bé, doncs, pugem música. I ara l'Alina es parlarà d'aquelles coses que troba als llibres també. Sí. Aquests no s'han descobert, no s'han destruït. No s'han destruït. Aquestes no s'han destruït. De moment, el dia que em cansi també, crem-me tot el que tinc a casa meva. Ui, fora! Faríem una foguera de Sant Joan que arribaria... Bé, hem estat aquí parlant d'Alexandria i del que... Continuo amb la història, sempre en honor de la meva amiga, no? I parla, en aquest llibre, parla de soberans i polítics. I ara tot el que més o menys llegirem està relacionat així. Diu que la família Sennhauer, que ja sabeu qui era, no? Diu que quan va donar el feliç aconteixement que havia nascut el seu fill, doncs el que menys es podia imaginar que aquest senyor arribaria a ser el que va ser i el futur professional que ell va elegir, no? Diu que aquest bon home va ser soldat de professió. Va ser oficial de les forces durant la Segona Guerra Mundial i després va ser, degut als seus extraordinaris mèrits militars, va ser el primer oficial estadounidense que el van condecorar amb les 5 estrelles i també va arribar a ser president. Però, esclar, ara aquí el que fa una certa gràcia és que la seva família eren pacifistes i no volien res. I va estar al comandament de totes les forces que portava els regiments a Europa. Mare de Déu. Anant en un altre puesto i més endavant, bueno, més enrere, més enrere, diu que el rei Lluís Francesc, Lluís XIV, aquest, per fer-lo de Versalles i tota la mandanga, el tio tenia un pressupost de 120 milions de... Va arruïnar el país. De llibres, de llibres en aquell moment, no? Però després, a l'hora de la veritat, resulta que van sortir 25 milions o no sé quants més. Ah, sí. Total, que, bueno... I una de les causes que va encarir tot això va ser perquè ell tenia molta pressa. i en comptes de plantar els arbres, doncs, normal, i que anessin creixent, no. I el feia portar grosso. Va fer 25 mil arbres adults perquè així no tenia que esperar que creixessin aquests, no? Sí, sí. i diu, també hi havia un rei que era el Jorge I que va ocupar el tro d'Inglaterra durant 13 anys i aquest diu això en el cicle XVIII. Diu, és clar, com aquest tio era alemán, diu, ni parlava ni escrivia inglès. Però, bueno, va estar coronat als 54 anys i no va mostrar cap interès i mai a la vida va saber parlar ni alemán ni cosa que se li passés per als nassos. Diu, bueno, doncs, mira, titus, tu, ja que no volen fer-ho així. I n'hi ha un cas curiós que és, diu, un que era gassiu, era, feia servir, era muy ahorrativo, no? Sí. I aquest era el Felipe Lhermoso. Ui! Que aquest va dir, era el que era segons les costums que havia a França en el segle XIV, també, a les dones solteres, ni que fossin hereves de castells, només que podien tenir un sol vestit. Ah. I després, si hi ha els ducs, els barons, els condes i les seves esposes, podien de tenir, com a molt, quatre vestits. Ah, ah. Però no es va fixar en les sabates. Ah. Diu, a la sora es va posar la moda de les sabates, diu, i tothom portava sabates noves, amb unes modelos distins, no? I a vegades, diu, el que era moda era aquelles sabates que tenien aquelles punxes tan llargues. I els llaços grossos. I els llaços i grossos. tot això és de la història, no? Anem per una altra. Ah, aviam. Aleshores, diu, abans d'aquest espera tenia el cavallo celeste aquest, a veure on està el cavallo celeste, en la 148. Molt bé. Vinga, mirem el cavallo celeste aquest, així, aquesta també és xula. Diu, un fet sobradament conegut va ser que el Calígula, el Calígula, perdó, va anomenar, com a cònsul del seu reinat, els cavalls que li agradaven i amb un que es deia Incitatus. Incitatus. El que va sucedir a Calígula, no sé si heu vist aquella sèrie molt ben feta de la BBC, de jo, Claudio, eh? Bé, doncs el que el va sucedir va ser el Claudio. I aquest Claudio, com no estava segur dintre d'aquest cavall que és el que podia haver, doncs li donava tot el pinso i totes les coses amb or, el seu pessebre de marfil i les copes que li servien li servien a l'Incitatus. De totes maneres, avui dia encara en queden de Calígules, eh? Sí! Només fa quatre dies hi va haver un senyor, per dir-ho d'alguna manera, que és del govern, que se li va acurir donar una medalla a la Mare de Déu. Ah, sí? Imagina't, doncs imagina, pobra Mare de Déu. Sí, eh? I ja, com ja ho sé, heu parlat bastant de la història i continuem sent a la història, diu que Vladimir Illich Ulyanov, no sabeu què és, oi, quin oi? Un rus, un rus, això sí, no? Un rus, diu que va utilitzar amb la seva vida més de 150 pseudònims. Oh, oh! Diu, ara, de tots aquests pseudònims, el que és conegut, i ara sí que sabeu qui és, era Lenin. Lenin. No, era el Lenin. Lenin. O sigui que polítics i soberanos, doncs que se queden... Passen los tiempos que pasen, tots tenen el mismo corte. A l'ego. Bé, el pròxim dia més. Molt bé. Molt bé. Música per gaudir. Avui tornem a escoltar el fragment més vibrant del musical català Maricel, que va significar la productora de Goll de Gom en música de Guinobar. Aquest espectacle basat en una obra d'Àngel Guimarà s'ha reposat dos cops després de la seva estrena fa més de 20 anys i sempre amb un èxit clamorós. Tant és així que es va haver de prorrogar diverses setmanes l'any passat. Escoltem l'himne dels Pirates de Maricel. Acompanya l'orquestra del Vallès sota la direcció de Salvador Braconsa. El mar és com un desert d'aigua no té camins ni té senyals el mar és un desert d'onades una lluita sorda i constant és el mar la nostra terra ferma on vivim arrelats en el vell és el mar la nostra terra ferma on vivim arrelats en el vell les verdes s'inclaran el vell ens portaran amb un caball de sobrat per les zones les verdes s'inclaran el vell ens portaran amb un caball de sobrat per les zones el sol és el senyor del dia el senyor del dia la llum la leina de la nil la leina en forma les veles el senyor no és tot de camp a les hores se'ns va la bandera i el seu rol fer-se enrere i fugir a les hores a les hores és el senyor el senyor i el seu rol fer-se enrere i fugir les veles s'inclaran el vell ens portaran amb un caball desbocat per les zones les neves les neves s'inclaran el vell ens portaran com un caball desbocat per les zones el mar serà tot per nosaltres ja som senyors i veis del mar som del refugi de la lluna que maneja el nostre estandar però per ells no hi haurà a la lluvia per ells ha volgut triomfats però per ells no hi haurà a la lluvia per ells ha volgut triomfats les neves i plegats el vell el vell I el mar estimat serà nostre, germà dels germans musulmans. I el mar estimat serà nostre, germà dels germans musulmans. Les nens s'inclaran, a l'eina s'inclaran, a l'eina s'inclaran, a l'eina s'inclaran. Les nens s'inclaran, a l'eina s'inclaran, a l'eina s'inclaran, a l'eina s'inclaran. Bé, i després d'aquesta vibrant marxa dels pirates, a l'himne dels pirates, ara escoltarem més pausadament la Montse. Sí, però no escoltem... Bé, és una petita recomanació. Els peus i la llibertat. La llibertat, nostra base per aguantar-se i per avançar. M'agrada descansar el peu descalç i sentir el pes del meu cos. disfrutar de la llibertat del meu peu despullat i del meu cos apullat sobre ell, parat o a genollons, o de peu o caminant, girant, ballant. No entenc ni si em porto bé amb el peu tancat o apretat en la sabata, i molt menys amb talons i de puntetes, intentant buscar un equilibri que s'havia perdut. Per disfrutar d'un bon equilibri físic fa falta un bon apoio, o sigui, fa falta un bon apoio als peus o alguna cosa que connecti amb el sol, una bona vista, un bon funcionament de l'oïda i del cerebell, i sobretot, més immediat, sentir que els peus tornen a tenir contacte amb el terra, que hi ha seguretat en l'apollo per poder iniciar la marxa a nivell físic i psicològic. Admiro les persones que per accident o enfermetat han sofert problemes en els peus. Han tingut que retrobar el valor i l'ús a dia per recuperar aquests punts d'apollo que a vegades ajudades per una pròtesi amb ells mateixos. En aquesta recuperació d'un manteniment, per mantenir l'equilibri, tanta força física i psíquica que es podria dir verdaderament que són uns campions de la vida, els peus. Perquè les nostres mans puguin expressar-se com llibertat i poder treballar o crear amb elles, necessitem apollos. I per expressar la nostra paraula, el sentit, la força, la resistència i la intel·ligència també la necessitem. O sigui, s'ha de començar de nou. Som un animal que s'aixeca i que es mantén sobre els seus peus i que es mou en vertical. Aquesta defineix i ens presenta davant de la societat i de més animals. La posse, el porte, l'elegància, la dignitat, la formen part de la verticalitat que sustenten els peus. Quan un pateix una lesió en el peu o inclús una amputació, tornarem a revisar la nostra capacitat del sistema d'apoyar. La nostra missió és la vida, en la vida és la capacitat que ens queda per poder ser nosaltres mateixos. revisem el nostre pollo, les parts del nostre cos, com que ens apoyem a la Terra, a les persones que ens apoyen a nivell psicològic, però sobretot el punt d'apollo des que podem tornar a agafar l'impuls per recuperar la verticalitat, la física, la força, que ens impulsa a ser el que verdaderament som i el que volem a ser. Sentir i ampliar la base que formen els nostres peus, millorar i ampliar aquesta capacitat d'apollo de la força del taló, l'impuls dels dits, l'atenció de la bòbida del peu, i és recuperar i ampliar la base del nostre moviment, la capacitat de desenvolupar-nos en el nostre medi físic, a nivell físic, psicològic i social. Molt bé. El peu és molt important. Oh, el peu és la base de tota la nostra manera de viure. De la nostra manera de peu. Oh, i tant. És que ens sabem que vam fer l'evolució i ens vam anar aixecant. Aixecant. Hem de continuar drets. Hem de continuar drets i si no els peus no ens acompanyen, jo que he patit molt de temps dels peus, és que t'ho passes tan malament. O sigui que sabates ben còmodes, sobretot vigileu que no tingueu... I al estiu portar-los estepats al màxim possible. Això mateix. Per deixar-los respirar. Això mateix. Sí, senyora. Tota la raó tens. Camineu per la sorra descalçada. Sí, és bo. Sí, sí, va. Coroneu el tanto per un passeu. Que a vegades tira coses... I amb vidres i xeringues. I amb vidres i xeringues. Bé, com a continuació de l'espai de la Montse, farem més ment dels consells que l'Àrea Bàsica de Salut va publicar ja fa uns anys sobre una de les tres malalties anomenades assassines silencioses. La diabetis. Ja som a l'estiu i sembla que el bon temps convidi a fer una alimentació més llogera, permissiva, en menges, en molta fruita, sucs, que és allò que ens ve de gust. Però, atenció als diabètics. No baixem la guàrdia per res del món. És important remarcar que aquesta malaltia és crònica. Per tal de retardar i minvar les complicacions que pot tenir per la nostra salut, cal controlar-la de prop. I per aconseguir-ho, cal seguir les recomanacions següents. Cal vigilar-lo periòdicament i intentar ajustar-lo al pes ideal segons l'edat, el sexe i l'alçada. Mantenir un pes adequat és, doncs, primordial. Medicació. Pot ser que per les característiques de la diabetis s'hagin de prendre medicaments, insulina i ploglucemians orals o d'altres. Atès que es tracta d'una malaltia crònica, caldrà prendre-se'l sempre tal com ho indica el mitjà. I tornem als peus. Compte amb els peus. Els peus són una part delicada de l'anatomia del diabètic. Qualsevol lesió, per petita que sigui, pot donar lloc a trastorns greus. Cal revisar-los cada dia, tenir una bona higiene, consultar l'equip sanitari i seguir els seus consells. I també hem de tenir autocontrol. Saber un conjunt de tècniques per conèixer el nivell de glucemia és fonamental per assegurar-ne un bon control. El metge indicarà el tipus de control que es pot fer a casa. Freqüència, horari i modificació del tractament segons els resultats. És recomanable anotar els valors subtinguts en el carnet del diabètic i portar-lo en el moment de la consulta. Alimentació. Ah, això mateix. En primer lloc, cal evitar el consum d'aliments ensucrats. A més, l'alimentació ha de ser adequada el pes, l'activitat física i el tractament que faci el diabètic. Ha de ser la més variada possible i cal repartir equilibradament els aliments al llarg del dia i evitar passar estones llargues sense menjar. Compte amb els ulls. Sovint, en el diabètic, els ulls són un dels òrgans afectats. Per tal de prevenir les complicacions o posar-hi tractament si s'han produït, cal que revisi els seus ulls com a mínim un cop cada any o més sovint si cal. Exercici físic. Una activitat física adequada ajuda a controlar els nivells de glucosa a la sang. L'exercici ha de ser l'adient per a la nostra condició física, l'edat i tipus de tractament. S'ha de fer regularment cada dia si és possible i s'han d'evitar exercicis poc habituals o excessius. Últimament podríem dir la convivència en associar-se. Compartir informacions i dubtes i assessorar-se convenientment és fonamental per conèixer la malaltia millor i la qualitat de vida. Pertènyer a una associació de persones amb diabetis pot ajudar molt. Sí, sí, perquè cada un té la seva norma i el que fa un pot ajudar a l'altre. I sobretot els ulls i els peus s'han de mirar amb una cura extraordinària. Bé, i ara el Joan Maria ens farà aquells reportatges que ell fa tan acurats i tan intel·ligents. moltes gràcies. Home, clar. Moltes gràcies. Recordo que t'adac un cafè. No, no, gràcies. Ho dic desinteressada amb ell. Molt bé, molt bé. Bueno, ara que la majoria de la gent ja estan preparats per agafar el cotxe i sortir, convindria recordar quins manteniments s'han de fer en el cotxe. Principalment verificar el nivell de l'oli i canviar-lo almenys cada 20.000 quilòmetres. Abans, aquesta operació, juntament amb la verificació de les escombretes de neteja per a brises, la feien de franc les benzineres, cada vegada que hi anaven a repostar. Ara, no solament no tenen aquest servei, sinó que a més, el gasoll o la benzina ens l'hem de posar nosaltres. Ah, sí, encara més car, més car, i el servei se'l serveix. Bueno, és molt convenient que almenys cada 3 mesos comprovar la pressió dels pneumàtics a les especificacions del fabricant del cotxe o del pneumàtic. D'una pressió correcta ens estalviarà diners perquè gastarem menys combustible i a la vegada tindrem una millor seguretat de marxa. Reparem més. Oh, i tant. També cal portar el vehicle almenys cada any a revisió al concessionari o al taller mecànic de confiança. A partir del cinquè any és obligatòria passar a la ITUV. Aquí ho tenim molt fàcil perquè tenim l'ITUV aquí a Sant Just. Sí, i tant. Amb la qual cosa es garanteix la fiabilitat mecànica del parc automobilístic la prova la tenim a la causa d'accidents per falla mecànica que no arriba al 15%. Els altres són de fallos humans per no del cotxe. Consideracions sobre els pneumàtics. Els pneumàtics duen una senyal horizontal topalls a la banda de contacte a terra. Quan el pneumàtic arriba a aquest topalls indica que s'ha de canviar obligatoriament perquè estan gastats i són perillosos per circular. En canvi, als pneumàtics cal fixar-se en els números que hi ha gravats als laterals dels pneumàtics. Indiquen la mida i amplada del mateix i el codi de velocitat. Aquests números han de coincidir amb els autoritzats en el carnet de circulació del cotxe. Cas contrari, no passarien per l'ITUV perquè afecta la seguretat. També hi ha números que indiquen en clau la data de fabricació del pneumàtic que, com els iogurts, també tenen data de caducitat per poder-los vendre. I això no ho sap tothom. No, ni l'índex de velocitat tampoc. No, no, no, no. Els pneumàtics de marques de segon nivell caducats o amb índex de velocitat inferior poden ser oferts a un preu hasta d'un 50% més baixos per tal que cal tenir en compte el que acabo d'explicar. Que no és una ganga, dius oferta a aquest preu. Però si són caducats o... Esclar, la goma està passada o ja està, no pots córrer. Finalment, convé moure el cotxe uns metres cada mes per evitar que els pneumàtics perdin la forma rodona per l'efecte d'estar temps en la mateixa posició, ja que la banda del pneumàtic que toca terra gairebé només té 20 centímetros i ha d'aguantar tot el pes del vehicle la qual cosa fa que es deformi. Això també hi ha molta gent que no ho sap. Que no ho sap. Tenen 3 menors sense tocar. I després com van per carretera van zap, zap, zap, zap perquè el cotxe està desigual. Les rodes són quadrades ja no són rodones. Està deformada. Bueno, fins aquí 4 coses per tenir en compte. Sí, sí. No? Està de tenir en compte i tant. Bueno, i jo em farà ficta que ho diu un expert que sap de què va, no? Home, és que ha sigut el meu ofici. Per això mateix. Vull dir que prengueu un cop. No matis l'automoció. S'ha de desconeixer. Sí, sí. I tant. No matis l'automoció. S'ha de desconeixer. S'ha de desconeixer. S'ha de desconeixer. S'ha de desconeixer. S'ha de desconeixer. S'ha de desconeixer. S'ha de desconeixer. Avui us convidem a visitar un paratge ideal que és l'estany de Sills que en un temps va arribar a ser un dels estanys més grans del nostre país. Les vegades... Tres vegades més gran. Tres vegades més gran que l'estany de Banyoles. Sembla mentida, oi? Però fa uns segles els habitants dels entorns van decidir de secar-ho per guanyar terreny per a l'agricultura i alhora eliminar el focus d'infeccions que representaven les aigües estancades. Però això es va produir fa segles. Ara la tasca ha estat recuperar aquell lloc com a espai natural de vida. Sills ha treballat molt aquests últims anys per recuperar el seu oasi. Reflectim l'article de César Barba, col·laborador de la revista Descobrir Catalunya. Amb els canvis esdevinguts en el sector agrari a partir de l'any 70 del segle passat les percebes obtingudes de la dessecació de l'estany van ser poc rendibles econòmicament per la qual cosa van ser o bé abandonades o bé substituïdes per cultius de pollancres i plataners. Totes aquestes alteracions juntament amb l'urbanització creixent i la construcció d'infraestructures van anar transformant el paisatge i els sistemes naturals de la zona fins a conformar el seu aspecte actual format per un mosaic de prats arbessars tanques de vegetació pelustre i plantacions d'arbres de creixement ràpid tots ells separats per recs i canals construïts per escorre l'aigua. Tant l'Ajuntament de Sills com la Fundació Natura van ser confinanciats per la Unió Europea per la realització d'un projecte anomenat LIFE pel qual va aconseguir la restauració ambiental i una part de l'antiga llacuna aquest important projecte va donar lloc a un autèntic oasi recuperat d'una bassa permanent una zona humida en la qual les aus nien i reposen sense fer grans sense fer gens de cas dels camions trens i cotxes amb els que han d'aprendre a conviure l'estany de Sills manté una diversitat de flora i fauna molt important s'han citat al voltant de més de 150 espècies d'aus diferents entre les quals destaquen el Bernat Pascaire el Martinet Blanc el Cabusset el Bacadell els ànex Collverd Bellverd Xarnet i Xiulador bé ara t'ho faràs el tros del Xiri Vella perquè ha marxat perquè tenia mal d'orella i ha anat a la Torrinó el paisatge botànic per la seva banda està dominat pel Prat de Dalla un tipus de vegetació que durant molt de temps va ocupar les terres desacades d'entre aquests herbacars afloren gran matorrades o matorrades no de Val Calló el Lliri Groc els Canyissars i el Gatell que és un petit i colorit salsa que floreix a partir de febrer en els seus viatges entre l'Empordà i Barcelona en Josep Pla recordava el seu pas per l'estany de Cils per les arbreves i la música del Puyancra juganer i gràcil que fa pensar en les composicions de Mozart tan lliures i tan líquides amb més presses i menys poesia avui dia qualsevol viatger tant en cotxe com en tren en direcció a Girona que no sigui l'AVE que va molt ràpid reconeixerà des de la finestra de les les fileres dels arbres inundats o bé o bé el blanc boleteig del Martinet allí hi ha l'estany de Cils un meravellós espai natural de gran valor ecològic i paisagístic quan al factor humà recordem que l'ofici de Cisteller era en temps un dels més importants a l'entorn de l'estany els coves es confeccionaven a base de canyes i dímets del pla de Riu d'Arenes la seva abundància i qualitat va donar peu a la proliferació de l'ofici que avui dia té continuïtat per exemple a la masia de Camplanella als afores de Vilubí d'Unyà els cistells s'utilitzaven per empaquetar les patates primerenques collides sobretot al maresme i que s'exportaven a Gran Bretanya La primavera és la millor època per visitar l'estany que és quan la vegetació està més exuberant i quan s'hi poden veure més ocells El fet que el clima s'hagi suavitzat i que ara es tingui més cura de les zones humides fa caus com el Bernat Pascaire que ja hem citat abans és que es quedi a casa nostra tot l'any a la rodolia de l'estany hi ha tres punts de guaita des d'on es poden observar els ocells de la zona un veritable palè pels ornitòlegs d'on es poden Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Crocus sativus. Tenen un color taronja vermellós pujat, de gust fort i penetrant. Pel seu poder colorant i aromàtic, s'utilitzen preparacions culinàries importants. Per exemple, la paella valenciana, en la qual el safrà és un component imprescindible. D'altres, el suquet de peix nostre i també la famosa bullavesa francesa, que preparen també el port de Marsella. van introduir el safrà als àrabs, com la majoria d'espècies. El seu cultiu és d'origen oriental i per això moltíssims plats àrabs també el fan servir el safrà com a espècie. A més, és que dona un gust molt concentrat. També s'utilitza, des de temps immemorials, per les seves propietats medicinals, per millorar la memòria, la visió, malalties cardiovasculars, diabetis, antidepressiu, sedant, anticancerós, però ull, és tòxid amb segones quines quantitats. Home, però hauries de prendre molt. Amb el preu que val, no hi ha pas perill que ningú sap. No ens passarem, no ens passarem de pes. Com sabeu, el preu del safrà supera el de l'or, però això cal comprar-ho sempre envasat i etiquetat, per evitar la seva adulteració, és a dir, que ens donin gat per llibre. Ah, i tant. A més, a nivell mundial, el safrà espanyol està considerat dels millors del món. Sí, sí, sí. I bueno, si sabeu... Ja sabem més coses. I tant, hi ha una sarsuela molt famosa, que es diu la Rosa de la Safran, que és referent precisament a la collita d'aquests camps que es fa amb els llocs on es conrea. Sí, malgratament, ara, a molts supermercats, ja et venen que diuen sucedàneo del safrà. Ah, i afortunadament que posen sucedàneo. És un colorant. Un colorant. Sí. No bon gust. I el que passa és que la paella la veus groga igual, però no té res a veure. Sí, sí, però és de colorant. No, però bueno, de totes maneres, has de posar bastant safrà, si vols veure la vermella, eh, la paella. Bueno, vermella no, una mica groga. Aquell color... La meva mare feia servir unes cartaretes petitones que vanien cinc cèntims. Sí, sí. I llavors la picava amb el... Deu filets. Sí, sí, la picava el morter. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. La picava el morter amb una miqueta d'all i llavors, a mi personalment, no m'ha agradat mai el gust del safrà. Ah, sí, té un gust molt peculiar. Té un gust molt peculiar. I no, no és... I mira que m'agrada tot, però el gust del safrà, què vols? Què voleu que us digui? Que si la paella no porta safrà, també te la menys. Oh, i tant, jo li poso tomàquet i em queda molt vermella i molt bé. I la morceta, una altra cosa que també fa... A veure, sí, que és el cafè. Ja temps? Sí? El cafè, sí. Sobre el cafè. Sí, vale? El cafè indultat. Ah. De cancerigen i enemic cardiovascular a oncoprotector i antioxidant. Vaja, de la nit al dia. Em permeteu aquells lapsos, bueno, que us deia jo, bueno, aquells incisos. Sí. Ja sabeu que jo soc a Tessi, no? I quan estaves a la universitat, o sigui, quan estava a la facultat de medicina, doncs t'ho deien. Ara no podeu menjar d'això. Ara no podeu menjar d'allò. Per exemple, l'oli. L'oli d'oliva, perquè no sé què, l'oli no sé què. Oh, sí, massa fort. Temporades. Els peixos baus. El sucre. El sucre. Sí, ja els adulcoran. Doncs ara el cafè l'han indultat. No. El cafè jo tinc també algun problema d'acord, però per tenir alguna cosa, no. Perquè si no, no, no. Si mai m'han tret el cafè, jo li dic al mitjà, si vostè em treu el cafè, que no em pren molt. Ho treu tot. No, no. Li dic, no, ja no vinc més, ja per bones. Prema l'alegria. Doncs això, una miqueta, doncs el cafè indultat, de cancerígen i enemic cardiovascular a oncoprotector i antioxidant. Cafè rehabilitat i desimputat. Adeu a la seva mala fama, com a potencial agent cancerígen, especialment a la bufeta i al pàncreas, excitant, estressant i desencadenant d'infarts. No incrementa les possibilitats de tenir un càncer. Més aviat, al contrari. I tampoc no augmenta el risc de patir una malaltia cardiovascular. Això ho avalen. Diferents estudis científics publicats els últims anys i recent aval de l'Organització Mundial de la Salut, que durant 25 anys va considerar com potencialment cancerígen, per als sers humans, una de les begudes més consumides en tot el planeta. Si és com si ara haguéssim indultat el cafè, diu la doctora Josepa Rigau, experta en nutrició. L'indult ha arribat des de les més altes esferes sanitàries internacionals. La gran quantitat de proves disponibles actualment ha conduït a la revalorització del cafè, previament classificat com a cancerígen per al ser humà. Des de l'any 1991, destaca l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer, la IARC, que pertany a l'OMS. S'ha dit, s'ha dut a terme, la revisió exhaustiva del més de 1.000 estudis amb humans i animals. El grup de treball de la IARC, amb 23 científics, ha inclòs que no hi ha suficients proves dels efectes cancerígens del consum del cafè. És concreta que molts estudis epidemiològics han demostrat que la ingesta regular de cafè no té efectes cancerígens pels pàncreas, les mames de la dona i la pròstata, i fins i tot que redueix el risc de tenir càncer d'endometri, de l'úter o de fetge. Oh, molt bé. Desprèn vostès una tresseta de cafè. Bueno, així mira, ja t'accepto aquest cafè que m'ho faries abans. Escolta, primer fem una paella amb una mica de safrà i després fem un cafè. Hi ha molta més història, però en concret és suficient dir que el que deien... Donde digo digo, digo, digo, digo, digo, digo, exactament. Bueno, senyores científicos, facin vostès els estudis. Sí, aquí un estudi darrere a l'altre i això, donde dije digo, digo, digo, digo, i van indultant. I van indultant. Molt bé, senyors, senyores, oients, fins al proper setembre, que estarem molt contents de tenir-vos un altre cop aquí amb nosaltres, que diem aquestes coses, que surten així, gira. Sortint. Bueno, Montse, avui he rehabilitat el cafè i espero que més endavant la copa i el puro, que es trobem al dissabte. Em sembla que serà una mica més difícil. I recordeu que... Que va fallar el puro, no, però un ditet de whisky, que els hi creus que us diuen... Ah, també va molt bé. És al cor. És al cor. És al cor. És al cor, és al cor. No, no, no. Va bé, és al cor. Ai, ai, ai. Que va bé. Bé, fins al setembre, si a Déu plau. I recordeu que el dissabte podrem tornar a sortir amb vostès. Fins aleshores, molt bona nit, que no és tal nit, perquè ja és de sol, i molt bon dia. Que serà de dia. Que serà de dia, adequadament. Molt bé, gràcies, l'Ina, Montse, el Joan que ha marxat i el Joan Maria, que està aquí amb nosaltres. I el Carles, que està allà amb un ajudant maquíssim. Doncs, fins a la propera. Gràcies. Gràcies. Gràcies.