Babilònia del 7/6/2018 — 2001, Neon Demon i més: Match Point, Gorrión Rojo, Una habitació amb vistes, El malvat guineu ferotge i la novel·la Les souvenirs

Visió general

Podcast cultural amb crítiques de cinema i literatura. Es repassen clàssics i estrenes, amb un to analític però proper. Destaquen: 2001: Una odissea de l’espai, The Neon Demon, Match Point, Gorrión Rojo, Una habitació amb vistes, l’animació El malvat guineu ferotge i la novel·la Les souvenirs de David Foenkinos. També hi ha un homenatge musical a María Dolores Pradera.

Les souvenirs (David Foenkinos)

Idea principal

Novel·la de records en forma de capítols breus i episodis biogràfics d’un jove aspirant a escriptor. Estil col·loquial i agradable, però amb cohesió irregular.

Punts clau

• Protagonista: fill únic, recepcionista nocturn d’hotel que vol escriure; pares en crisi (mare professora, pare jubilat).
• Eix emotiu: relació amb l’àvia, residència geriàtrica i retorn al poble natal—moments més tendres i “maco”.
• Estructura: capítols com a records, amb moltes referències culturals (Modiano, Fitzgerald, Kawabata, Camus; i a l’art: Van Gogh, Camille Claudel; arquitectura: Gaudí).
• Temes: desencant juvenil, precarietat de rumbs vitals, apatia social; sàtira del sistema educatiu francès i el desgast docent.

“l’ensenyament és una màquina per a formar la joventut… i una màquina de crear depressions als ensenyants”

• Valoració: lectura fàcil i distreta, però “massa de records” i menys compacta que La delicadesa (novel·la i film del mateix autor).

2001: Una odissea de l’espai (Stanley Kubrick)

Idea principal

Clàssic de la ciència-ficció (1968) de gran ambició tècnica i estètica, que va redefinir el llenguatge visual del gènere. Reaccions mixtes: influència enorme i, alhora, percepció de fredor i ritme lent.

Punts clau

• Context 1968: conjunt amb Planet of the Apes, Rosemary’s Baby i Night of the Living Dead—any fundacional per al gènere.
• Escenes icòniques: “Dawn of Man” i el tall de l’os a la nau; vals amb El Danubi Blau; desconnexió de HAL; viatge “psicotròpic” final.
• Temes: evolució i violència com a motor; tensió humà-màquina.
• Aportació: gran angular, pantalles i tècniques pioneres; va crear una estètica “seriosa” per a la sci-fi.
• Debat: obra “sobrevalorada” per a alguns per metratge i fredor; però “de culte” i analitzada acadèmicament.
• Comparació: Solaris (Tarkovski) compartint lentitud/filosofia; per alguns, amb idea més rodona.

The Neon Demon (Nicolas Winding Refn)

Idea principal

Conte fosc sobre el món de la moda a Los Angeles, amb estètica hipnòtica i tempo pausat. No és “amable”, però impacta visualment i deixa imatges inesborrables.

Punts clau

• Protagonista (Elle Fanning): noia de poble que entra a un ecosistema “antropòfag”.
• Estil: neons vermells/verd/groc, contrallums buscats, direcció d’art contemporània, música electrònica repetitiva i immersiva.
• Influències: molt David Lynch (especialment Mulholland Drive), ecos de Blow-Up i iconografia simbòlica (p. ex., el “puma” a l’habitació).
• Ritme i guió: ritme molt lent i guió prim, però posada en escena potent i escenes que sorprenen per la seva naturalitat inquietant.
• Valoració: per qui aprecia el cinema d’estil i la simbologia; “deliciós” a nivell visual.

Homenatge a María Dolores Pradera (parèntesi musical)

• Recordatori afectuós de la “dama de la música hispana” i escolta d’“Amarraditos”.
• Apunt curiós: diferències entre el vals mexicà i el vals vienès.
• Anècdotes personals de ball.

Una habitació amb vistes (James Ivory, 1986)

Idea principal

Romance d’època entre convençions socials i amor genuí, amb el xoc cultural Florència–Anglaterra i l’elegància clàssica d’Ivory.

Punts clau

• Repartiment: Helena Bonham Carter, Julian Sands, Maggie Smith, Daniel Day-Lewis.
• Temes: xoc de maneres de viure i estimar; xaperonatge i reputació; triar per amor vs “bon partit”.
• Estètica: paisatges, interiors i vestuari exquisits; classicisme i contenció en el tractament del desig.
• Fil d’autor: connexions amb James Ivory guionista de Call Me by Your Name (elegància i recat latent).

Match Point (Woody Allen)

Idea principal

Allen s’endinsa en el drama criminal britànic: ambició social, moral ambigua i destí (la “bola a la cinta”). Guió i diàlegs per construir personatges amb precisió.

Punts clau

• Entorn: alta burgesia/elit britànica; “wannabees” que s’hi volen infiltrar.
• Protagonistes: Jonathan Rhys Meyers i Scarlett Johansson, outsiders atractius i calculadors.
• Metàfora: el punt de sort al tennis com a metàfora vital (“la bola toca la cinta i… no saps on caurà”).
• Estètica: elegància fosca, espais de caoba, xòfer, vestuari.
• Woody Allen fora dels EUA: línea que continuarà amb Scoop, Vicky Cristina Barcelona, Midnight in Paris, Café Society, Wonder Wheel.

Gorrión Rojo (Red Sparrow)

Idea principal

Thriller d’espionatge amb Jennifer Lawrence molt sòlida. Formació “Sparrow”: seducció i manipulació com a armes d’Estat. Correcta però massa explicada i llarga.

Punts clau

• Direcció: Francis Lawrence (maduració respecte a The Hunger Games).
• Dinàmica: espia russa vs espia nord-americà—joc de veritat vs engany.
• Escenes potents: seqüència de classe on ella capgira el poder davant d’un agressor—escena crua però empoderadora.
• Pegues: excés d’exposició “a l’americana” i metratge (2h20)—li “sobren 20 minuts”.

El malvat guineu ferotge (animació francesa)

Idea principal

Antologia d’animació de Benjamin Renner: dibuix encantador però històries massa senzilles i lentes. Millor per a nens petits; als adults els pot faltar “xispa”.

Punts clau

• Format: tres contes amb marc de “funció de fi de curs”.
• Humor: caigudes i gags recurrents, ritme pausat.
• Moment simpàtic: “impronta” dels pollets que prenen la guineu per la mare.
• Valoració: visualment maca; narrativa fluixa.

Tancament

• Comiat musical amb “Caballo Viejo” (versió de María Dolores Pradera).