Babilònia del 9/3/2013 — Amor, Cloud Atlas i més: cinema i lletres

Panorama de l’episodi

• Programa centrat en cinema i literatura amb un to reflexiu i proper.
• Eixos clau: vida, malaltia i mort, ètica del cuidar, memòria cultural i llengua.

In memoriam i música

• Record a María Asquerino i Pepe Sancho: trajectòries, llegat i impacte a TV i teatre.
• Homenatge a Tony Ronald amb “Help” i breu debat sobre el seu carisma popular.

Cinema

Amor (Michael Haneke)

• Tema central: el deteriorament per malaltia, la intimitat del dolor i l’ètica del cuidar fins al final.
• Punts forts:

- Interpretacions “colpidores” de Emmanuelle Riva i Jean‑Louis Trintignant. - Realisme auster que frega el cinéma vérité sense ser documental. - Tracta l’eutanàsia i la presa de decisions en la intimitat de la llar. - Simbolisme: el colom (llibertat, deixar anar) i l’aixeta (llindar entre presència i absència).

• Diàlegs amb altres films: “Barcelona (Un mapa)”, “Gritos y susurros”, “Las invasiones bárbaras”, “Mar adentro”, “La vida sin mí”.

“Aquestes pel·lícules, per molt dures, són lliçons de vida.”

Cloud Atlas (Wachowski & Tom Tykwer)

• Estructura coral de sis històries i muntatge ambiciós al llarg dels segles.
• Valoracions mixtes:

- + Muntatge i segments com el del músic i la distopia neo‑Seül. - – Caracterització/maquillatge forçat i connexions filosòfiques new age poc cohesionades.

• Temes: bondat sense creença, lliçons ètiques al llarg de vides, ecos a “Soylent Green” i l’amor transgeneracional (“Dràcula” de Bram Stoker).

Los girasoles ciegos (José Luis Cuerda)

• Adaptació d’Alberto Méndez. Postguerra: doble vida d’una família i obsessió d’un diaca.
• Punts clau: fe repressiva, clandestinitat domèstica, angoixa del perseguit, treballs de Maribel Verdú, Javier Cámara i Raúl Arévalo.

El cel protector (Bernardo Bertolucci)

• Viatge com a recerca interior d’una parella i xoc amb hàbits i paisatges del Magrib.
• Comparació amb “Passatge a l’Índia”: aquí, menys exotisme màgic i més quotidianeïtat.
• Destaquen la fotografia i el tractament del desig/desesperança fins a l’últim sospir.

Llengua i cultura pop: “samarreta” vs “camiseta”

• A partir de Vicenç Pagès Jordà: matisos d’ús col·loquial i imatge popular de la peça.
• Iconografia: Marlon Brando (Un tramvia anomenat desig), Grease, Freddie Mercury, Winona Ryder (Reality Bites), cançó de Gossos (“Que guapa estàs amb la teva samarra dels Rolling Stones…”).

Literatura i assaig

El Trecento / El siglo XIV (Sandra Baracli & Dario Tagliabue)

• Manual divulgatiu per ordenar el gòtic europeu: arquitectures, miniatura i escultura.
• Figures: Giotto, Simone Martini, Ambrogio Lorenzetti, Juan de Lieja.
• Clau: entendre el que precedeix el Renaixement.

El temps que ordena les paraules (Josep Maria Ferrer i Martí)

• Assaig amb mirada humanista (arrel a Verges, identitat jueva).
• Catalunya:

“La principal característica de Catalunya és la voluntat de ser.”

• Comunitat jueva:

“Els jueus són càlids entre ells, generosos en l’amistat i tolerants en la dissidència… el seu gust per la varietat i la curiositat impenitent fa possible que no se’ls trenqui mai la il·lusió.”

• Referència a la Dansa de la Mort de Verges i memòria històrica (calls, expulsions, pes econòmic‑cultural).

Avanç i tancament

• Avanç de lectura: Victus (Albert Sánchez Piñol): documentació històrica, ritme i debat sobre la primera part i el rol dels enginyers.
• Cloenda amb to de companyonia i promesa de tornar amb més cinema i llibres.