Babilònia del 5/11/2015 — Art a Montserrat i MAPFRE, Mozart vs Haydn (OBC), teatre sobre l’Alzheimer, thriller nòrdic i cinema: Villa Touma, Viaje a Sils Maria i Her

Visió general

• Programa cultural amb focus en art i museus, música clàssica (OBC), teatre de creació, literatura nòrdica i cinema d’autor.
• Moments destacats:

- Museu de Montserrat i l’exposició temporal de Ramon Calzina. - El triomf del color (Fundació MAPFRE) amb obres d’Orsay i l’Orangerie. - OBC: Mozart vs Haydn – contrast d’estils, orquestració i caràcter. - Teatre: André i Dorín (màscares, llenguatge gestual) sobre l’Alzheimer. - Literatura: trilogia “Els rostres” – Persona, Trauma i Catarsis. - Cinema: “Villa Touma” (Palestina), mencions a “Viaje a Sils Maria” i “Her”. - Interludi musical amb Pablo Alborán – Solamente tú.

"Recordar qui van ser per no oblidar qui són" — sobre André i Dorín

Art i museus

Museu de Montserrat i l’exposició de Ramon Calzina

• Museu amb fons de primer nivell: Picasso, Dalí, Caravaggio, Pissarro, Fortuny, Mir, Rossinyol i d’altres.
• Exposició temporal de Ramon Calzina (1901–), amb ventall d’obres que van de l’objecte quotidià (cadires, taules, aixetes) a escenes íntimes i retrats, amb domini tècnic que frega l’hiperrealisme.
• Reivindicació del museu: molts visitants ignoren l’excel·lència del seu fons, sovint més enllà de l’art religiós.
• Apunt sobre l’escultura (ex. Llimona) i la presència de nusos en el fons.
• Invitació a redescobrir el museu com a complement d’una visita a Montserrat: natura, cultura i patrimoni.

Fundació MAPFRE (ex-Fundació Godia) — “El triomf del color”

• Nova etapa al c/ Diputació 250: exposició “El triomf del color. De Van Gogh a Matisse. Col·leccions de l’Orsay i l’Orangerie”.
• Mostra diàfana (50–60 peces; una dotzena de grans obres) que recorre del puntillisme als nabis i l’impressionisme/postimpressionisme.
• Peces destacades:

- Van Gogh: autorretrat. - Gauguin: dones de Tahití a la platja. - Cézanne: natura morta “Gerro, sucre i pomes”.

• Crítica al discurs comissarial (ordre temàtic que “trontolla” entre sales).
• Condicions de visita: reserva en línia, grups reduïts (14), algunes franges exhaurides.
• Context barceloní: mancança d’impressionisme en col·leccions locals; l’expo omple un buit temporalment.

Can Ginestà (Sant Just) — Col·lectiu Tarlatana

• Mostra col·lectiva amb propostes transvanguardistes i jocs d’espai-llum que transformen la percepció.
• Algunes peces d’abstracció i fusta “seccionada” que interpel·len la lectura de l’obra; d’altres destaquen per com l’espai i la llum fan “lluir” l’obra.
• Reconeixement al teixit artístic local i a la programació del Celler de Can Ginestà.

Música clàssica: OBC — Mozart vs Haydn

• Programa a l’Auditori dirigit pel convidat Jan Willem de Vriend; solista: Kristian Bezuidenhout (piano).
• Obres de Mozart:

- Obertura de “Les noces de Fígaro” — energia, contrastos; el contrabaix pinta la “petulància” del comte. - Concert per a piano núm. 9 en Mi♭ major (“Jeunehomme”) — plantilla de corda i 5 vents (2 trompes, 2 clarinets, 1 fagot); so melodiós i suau.

• Haydn: Simfonia núm. 103 en Mi♭ major (“amb timbales”) — més “canyera”, amb més vent (12) i percussió; recorda el ritme de vals; tercer temps: menuet deliciós.
• Contrast estètic:

- Mozart, més “galant” i ornamental (ecos del barroc tardà en el tast proposat). - Haydn, cap a formes més obertes, timbres expansius i expressivitat que preludia sensibilitats romàntiques.

• Context històric i social: patrons, encàrrecs, il·lustració i modernitat (dues d’Alba amb partitura de Haydn, 1795).

Teatre: André i Dorín (Kulunka Teatro) — l’Alzheimer en clau gestual

• Companyia basca Kulunka Teatro; intèrprets: Garbiñe Insausti, José Dault i Edu Cárcamo.
• Teatre físic amb màscares integrals i sense paraula: llenguatge universal basat en gest, ritme i transformació escènica.
• Tema: memòria, identitat i amor en una parella gran (escriptor i violoncel·lista) i el seu fill; metàfores escèniques (quadres/fotografies que “cauen”) per visualitzar la desmemòria.
• Reconeixements internacionals (Cuba, Regne Unit) i feina amb xarxes de suport a cuidadors d’Alzheimer.

“Recordar com han estimat per seguir estimant.”

Literatura: “Els rostres” — Persona, Trauma i Catarsis

• Trilogia sueca citada com a “Els rostres” amb volada psicoanalítica: identitat fragmentada, trauma d’infantesa, desdoblaments i “món paral·lel” com a mecanisme d’afrontament.
• Protagonista: inspectora (visió de gènere en el thriller) que investiga casos vinculats a infants; intersecció amb una psicòloga atrapada en el seu propi laberint mental.
• Valoració: els dos primers volums (Persona, Trauma) funcionen; Catarsis s’estira i “es perd”.
• Temes clau: abús, identitat, arxivar vs desenterrar el trauma, camins de resiliència.

Cinema

Villa Touma (Palestina)

• Drama íntim en temps de conflicte: una jove és acollida per tres ties cristianes de classe mitjana-alta en una vila sota control israelià.
• Retrat de gènere i tradició: educació rígida, expectatives de matrimoni, xoc entre món privat i realitat bèl·lica.
• Cinema d’atmosfera i petits gestos (allunyat de l’espectacle d’efectes).

Referències i debat

• Mencions a “Viaje a Sils Maria” (admira Juliette Binoche) i “Her” (revisitar).
• Conversa lateral sobre Star Wars: cronologia, preqüeles i efectes com a marca d’època.

Interludi musical

• Escolta de “Solamente tú” (Pablo Alborán) i comentari sobre la seva eficàcia emocional i versions (estudi/acústic).

“Haces que mi alma se despierte con tu luz.”

Idees clau

• L’art com a experiència total: col·leccions permanents i temporals, i el paper de l’espai-llum.
• Contrast Mozart vs Haydn: plantilla, caràcter i retòrica musical.
• El teatre gestual pot emocionar i explicar sense paraules.
• El thriller psicològic nòrdic explora trauma i identitat amb ambició formal.
• El cinema d’autor polític opta per la intimitat per parlar del conflicte.