Art (Herzog i barroc), Kafka i McCarthy, i cinema en majúscules: Florence Foster Jenkins, Tren a Busan, Un monstre ve a veure’m i L’olivera + temporada de premis

Fins demà! És que el temps vola, eh? No vols que passi el temps. Mare meva, no, no, sí, sí. És que abans tenia... És que és una cosa que estava preparant l'altre dia i ja està, ha vingut per aquí. 26 de gener, sí, senyor. Correcte. Molt correcte, perdoneu, eh? Que aquestes coses passen a vegades. Jaume, no miris amb aquesta cara. Jo m'equivoco. El Jaume que sempre està centrat. El Jaume sempre està centrat. És una manera d'arreglar l'edat i l'horror, no? Molt bé, doncs com sempre, un programa que ja sabeu, que tracta de temes vinculats al món de l'art, de la literatura, de llibres, de tot això, no? Diguem, de cinema. I tenim la companyia de la Rosa Alcalá. Què tal? Hola, molt bona tarda. Com estem? Molt bé. Bé? Sí, i tant. El Jaume Vidal. Hola. Molt bona tarda. I el Nacho Alonso. Jo també estic al dia 19, eh? Exacte. Perquè avui estic una mica... Però segurament també. Seguríssim. Doncs avui tenim un munt de cosetes. Tenim tres seccions. A part d'art, parlarem d'un article que el Jaume ha trobat, que és molt interessant, que ens parlarà d'art en general. Que ens ho digui ell, millor que ens ho expliqui. I també parlarem de l'exposició d'abstraccions i figuracions. A veure què és el que veiem i no veiem. Llibres, un clàssic del Frank Kafka, el Proceso, de la Rosa, ens parlarà. I també un altre... Jo crec que podríem dir d'un clàssic ja del segle XXI, no? El llibre de la carretera. Cormac McCarthy, sí. Jo crec que sí. Aquest autor el posen com això, sí, sí. Exacte, no? Com un clàssic. Jo crec que com un clàssic i crec que és una forma d'escriure molt punyent i que també ens comentarà el Nacho. Cinema. Doncs una mica riurem amb la Florence Foster Jenkins, encara que no és per riure. Passarem por amb el tren abussant. Passarem xungo amb Nightcrawlers, que també parlarem d'aquesta pel·lícula fosca i molt peculiar. I, bueno, doncs també El monstre vient a ver-me. I potser parlarem fins i tot d'una olivera. També. De la Lucía Arbollaín, no? Sí. Que m'ha deixat una miqueta... Tinc unes sensacions trobades amb aquesta pel·lícula. Ja l'havies vist o no t'aporta res. No, no, no. L'he recuperat amb DVD i tal i a mi sincerament... S'espera molt aquesta acció, però després... Sí, senyora. Jo tots els comentaris que he sentit, no l'he vist encara, per això mateix. No sé si m'acabaré d'entrar aquí. Bueno, vull dir que una mica m'he barallat una mica amb l'Aizia Arbollaín, que no és que estigui, bueno, doncs massa animat quan veig les seves pel·lícules, no?, perquè he vist cosetes i no m'ha acabat mai. Hi ha hagut coses que sí, però no he acabat tampoc d'entrar mai, eh?, amb l'Aizia Arbollaín. I mira que jo soc molt amant de les... Sobretot del cinema de directores, no?, perquè és una percepció a vegades molt diferent de molts temes, que a vegades sempre la direcció masculinat té unes línies molt concretes, no? Però sempre admiro, no?, aquestes... Per exemple, hi ha una pel·lícula, aquella pel·lícula de la Paula Ortiz, que parlava d'aquella obra de Bodes de Sangre, La nòvia. Ah, La nòvia, home, allò sí que és majúscula, és una joia. Clar, clar, clar, vull dir que són pel·lícules que en aquest cas, vull dir, jo crec que hi ha una percepció diferent amb un altre tipus de cinema més masculí. Això ja un dia ho podem parlar, eh?, però molt en positiu, eh?, molt en positiu en aquest aspecte. Molt bé, Jaume, això, doncs, parlem d'aquestes exposicions. Sí, bé, de la Galeria d'Art Santa Mònica, eh?, que és on trobarem fins al dia 29, em sembla que és, sí, fins al 29 d'aquest mes, o sigui, fins diumenge, doncs trobarem aquestes dues exposicions, eh? La primera d'elles rememora un viatge a peu del cineasta Bernard Herzog i reflexiona sobre el paisatge i l'utilitat en la pràctica artística. O sigui, recordeu que aquest senyor va fer la... aquí arriba la còlera de Dios, que és... Sí, jo me'n recordo, jo sempre que veig... Impressionant, també. Jo sempre que veig aquesta pel·lícula, diu, hi havia... O sigui, quan es feien els mapes, o sigui, va arribar un punt que es viatjava, que s'investigava en definitiva, i es d'anar fent mapes del que hi havia, que si un riu, que si una muntanya, que si, eh?, un d'això, un... Això com si... Una cascada. Sí, el que sigui, no? Sí, sí, una sola cosa. I llavors arribava a un punt que en els mapes aquests hi posava, doncs, com una mena d'això, o de fantasma, o de bestiola, que d'això, que el que provocava, això ho vaig llegir una vegada, em va fer molta gràcia, que provocava, diu, molt de perill, molta por, i no us acosteu per allà. No, senzillament és que no s'havia investigat que hi havia, i llavors hi posaven el mitjoguet o aquest ombra, no? Precisament perquè ningú, doncs, ningú que s'estimeix ell mateix, com que era desconegut, doncs que sapigués que no anava per un camí, ja, diríem, ja a regla d'edat, no? Vull dir, allò que... I això em va fer molta gràcia, i parlant amb Bernard Herzog, que li hem vist moltes coses, per exemple, al Fins Carrados, es va encamarrar a portar el vaixell aquell per la montaña. Sí, el Klaus Kinski se li va posar allà i va dir, escolta, amb això ho porto fins aquí a l'altre. Sí, és per llogar-hi cadires, no? Doncs aquest senyor, tal com el que podem anar a veure en aquesta exposició, aquest senyor va decidir fer un camí a peu entre, d'això, Múnich i París durant l'any 1934 per anar precisament a visitar la seva amiga i, a més a més, crítica de cinema que es deia Lotte Esmar i que estava, doncs, francament malament. i en aquest trajecte és precisament quan va experimentar tot un seguit de coses amb el paisatge, el gel i tal. I al final de l'article, perquè ho tinguem clar, diu, ah, per cert, diu, aquesta senyora va superar la seva malaltia i no va morir fins l'any 1983. En definitiva, s'atribueix una mica el goig d'haver fet aquest viatge i, diríem, recuperar-la a la vida, no? Vull dir, sí, tot un canvi. Bé, doncs això és el que veureu. És una exposició de traducció directa del gest d'Ersoc a través de 12 obres de nous artistes que ell va anar coneixent o, en definitiva, el fet d'aquest viatge doncs li va proporcionar, doncs, aquesta afinitat amb diferents artistes, no? Jo crec que és un d'aquells senyors cineasta, no? Que no només sap explicar històries sinó que cada història és tot una obra, no? En ella mateixa. és com una poesia inventada vull dir que realment sempre t'aporta alguna cosa, no? Jo crec que és molt interessant que anem a veure que tinguem present això i després l'altra bona notícia també no, el mateix ah, no, aquí estem parlant ara, perdó, de la Filmoteca la Filmoteca precisament el que està el que passa aquesta setmana i fins també el 29 de gener doncs és un cineasta barror que es diu Eugen Green i que en definitiva és un gran enamorat i especialista en el teatre barroc francès i ell el que proposa doncs precisament és un viatge en aquest sentit, no? és com una com una proposta on totes les pel·lícules que va fer doncs té a veure precisament amb aquesta constat. Com es diu? Perdona, Jaume. Ell es diu Eugen Green Green Green Sí Sí, no? A mi també m'ha sorprès Sí, jo la coneixo potser el millor i alguna pel·lícula El documentalista està treballant Bé Parla d'alguna pel·lícula en concret a veure si ens sona alguna campana Havia descobert com calia fer-ho com calia fer per fer una descoberta parteix d'una idea d'un home una idea l'home barroc sempre expressa simultàniament dues idees contradictòries i considera que totes dues són semblants o sigui en definitiva són coincidents no? però aparentment d'entrada no ho sembla no? i llavors el que diu l'article aquest diu el resultat és que treballa contínuament per destruir el que crea o sigui estem parlant d'un art i llavors hauríem de dir la inutilitat de l'art perquè el mateix petit primer argument anul·la la possibilitat d'un de segon o sigui l'art barroc és absurd vull dir que no té una base social una base reivindicativa és el que es diu el teatros mundi és el concepte que es dona és una mena de gran espectacle visual que no aprofundeix mai amb cap temes temes mitològics temes galants temes campestres bueno és el que hi ha precisament en aquesta constant és on surt la força dels seus films que evidentment tant per tu com per mi pel que veig pel Nacho i la Rosa també doncs d'entrada és desconegut títol si ho has trobat això ja bueno he trobat aquest home ha fet diferents pel·lícules el que passa és que a mi no em sona ja em sona les sapiens són totes en francès en francès the son of joseph the portuguese bueno està aquí introduïdes a l'inglès the bridge of fars the living world poison no ho sé les signes no jo no conec jo no conec cap així d'entrada per tant és un senyor així una mica veieu la foto una mica així sí sí sí sí especial ostres sí no aspecte estrafulari recorda una mica allò es mostra aquí sí sí que m'escabeixi així ja no tenen mirat alguna cosa perquè això imagino que algunes pel·lícules que deuen tenir molts anys i potser amb línies es poden veure allò amb el youtube una cosa d'aquestes a veure què és perquè m'ha de ser una mica intrigat sí a mi també a veure a veure jo esclar jo quan vaig llegir aquesta informació vaig dir ostres tu encara hi ha coses que no coneixem i tant llavors acaba dient que diu la força dels seus films que busquen crear una realitat superior poètica i i fer viure a l'espectador allò que la superfície del món amaga en definitiva allò que veiem d'una manera clara amaga precisament una realitat molt més poètica realista és bueno a veure a veure què tal ojo amb això vull dir perquè és que hi ha molts hi ha alguns directors que recerquen aquest barroquisme Peter Greenaway per exemple el cocinero de la mona ay el cocinero de la mona és un bon exemple el Derek Jarman ha fet alguna coseta vinculada sobretot amb altres períodes però també amb aquest àmbit aquella del no me'n recordo no em recordaré com es diu aquella del cuiner barroc su mujer y la mante si no no aquesta no però és una altra és una altra ja em recordaré i de semana que ve m'agradaria comentar-ho perquè és una estètica molt determinada molt concreta i hi ha pel·lícules que val la pena recordar per aquesta estètica barroca jo penso que anem a parar en un punt que fins i tot ens pot fer mandra d'investigar o de retrobar o de trobar-nos amb ells encara que sigui puntualment per enriquir-nos però pot ser curiós perquè hi ha unes quantes pel·lícules que intenten reformar aquesta estètica barroca i ho han aconseguit però és que no recordo ara hi ha un parell que a més recordo que a la universitat quan es feia quan es parlava de l'assignatura de barroc d'art barroc es posava aquesta pel·lícula ja me'n recordaré la pel·lícula quina és però és una pel·lícula que es ve que l'estètica és tan perfecta tan ben parida que recorda perfectament el concepte que és el barroc a nivell artístic a nivell també social com es movia ja me'n recordaré vol haver-ho? Sí, home té una memòria aquí una enciclopèdia una enciclopèdia molt bé impresionant Jaume ens falta no, home, no tampoc és això ens falta expressions i figuracions sí bueno jo aquí veig dos pits sí tu sí sóc molt pesat veig dos pits sí em fas pensar una cosa ja ho veuràs tu ara però hi sortirà em fas pensar en una cosa que m'he trobat avui m'escolta a mi què és això saps? i ja has hagut d'explicar aquí i has explicat no veig no, tu el que estàs fent és desqualificant una realitat que en definitiva és la pràctica de la prostitució i tu no ho has de fer això d'entrada tu l'has d'exposar sí senyor amb una nena de 10 anys vull dir així de fàcil toma pastanya aquest migdia això la joventut va forta i nosaltres estem encara la setmana passada la joventut baila allò que es feia en aquella època però t'asseguro que aquesta nena és la rapera vi té allò i el pederasta i el no sé què pregunta en 10 anys no, no, ja ho saps però està molt bé és que ho sap tot que això ho sàpi i què et refereixo davant del parí i el fil eròtic saps què és? un fil eròtic, tu? fil? fil eròtic, sí un fil o un film? el Nacho diu que sí no, jo no sé què és el Nacho et dóna la raó en castellà un hilo eròtic està a l'internet oi, busques allà això que truques i diguem-ne que per un preu ah, vale línies, les línies jo les conec professionalment com les línies eròtiques pel tema de les trucades el que costa les trucades i que ens han d'informar primer del cost de la trucada i del preu per minut és el concepte fil pensava que tenia a veure amb un fil literal vull dir alguna cosa que es feia amb un fil dic, ai mare de Déu Senyor on anirem a parar? digues-li la pregunta ha estat així tu saps, a mi, que és un fil eròtic? doncs sí home, que l'ha vista en el món ja fa temps escolta'm la meva renavoda té 6 anys ja te l'enviaré no, no i feu el campament això està molt bé això ho havíem dit però no ho practicàvem i en canvi ara tenim oportunitat que ho hem après bé doncs de practicar-ho per internet s'explica a internet molt bé doncs l'exposició aquesta que dius tu abstraccions i figuracions esclar, probablement i ja que tu has esmentat em sembla una contradicció això val, és probable que l'exposició com que és de més abast que no pas la d'aquest company meu que el conec molt bé que es diu francès de Diego Fuentes que bé que segur que el que ell fa té aquestes atraccions i figuracions segur perquè ell aquí tu què hi veus aquí em va preguntar tu m'has dit i tu m'has dit el que vas dir clar, no, jo he fet la broma però és a dir, la veritat és que em desconcerto una mica jo el que entenc és que això és una abstracció d'una realitat que m'agradaria saber quina és però que probablement té més sentits perquè l'abstracció al cap i a la fi també ha de ser això si no no té sentit que sigui abstracte l'abstracció té un sentit per l'artista i un sentit per la persona que està veient i a partir d'aquí l'ideal seria la comunió de les dues coses per poder entendre la peça però a vegades no hi ha aquesta informació no hi és i llavors simplement el cas és relaxar-te i deixar-te anar pels colors per les moviments per les línies i clar és això és aquesta la percepció i al mirar aquest quadre un pot sintonitzar i l'eròtic i un altre amb una altra cosa i jo veig dos pips i ja està l'imaginació lliure jo penso que és molt interessant perquè som boi tenen un patrimoni cultural interessant digues on és hi ha xillida això està a la saleta és una sala que es diu la saleta no massa gran però és una casa així recuperada pel poble per fer això val la pena això sí cada vegada es fa més i llavors doncs ja he dit vull dir des de Tàpies a xillida i també Salvador Dalí i Miró i Miró fantàstic o sigui com a mínim un quadre de cadascú i d'alguna altra ara no recordo si era sí del del ja li has mentat home el que feia el mitjà home com el Tàpies del Tàpies dos dies segur doncs això mira vols saber aquests petits espais que ja tenen petites obres i que a vegades sorprenen i ho tens allà d'acord molt bé doncs anem a parlar del Kafka Déu-n'hi-do mira a més ho diguem molt amb el tema de com interpretem cadascú de nosaltres ja sigui una obra d'art una pintura o en aquest cas una novel·la i dins d'aquesta mateixa novel·la on és el procés el procés de Frank Kafka que és tot una és com un somni de fet és un somni és un procés que se li fa amb ell un matís desperta i ja té els guàrdies allà davant al seu dormitori que el venen a no? sí, sí bueno comença tot perquè al final bueno és que està una mica enrevesat sembla un somni en tot moment i ell mateix ho diu que té la sensació que sigui un somni però amb escenaris molt reals i amb una descripció de situacions molt reals el de fet el protagonista també hi ha una identificació total el protagonista que es diu K casualment com l'inicia el seu cognom el seu cognom treballa en una oficina bé és un subdirector una cosa així d'una entitat financera o sigui està ben situat i es guanya bé la vida però bueno paral·lelament li estan fent aquest procés i veus com el porten i com ell s'ha d'adreçar bueno davant d'un tribunal que és com desconegut existeix però costa molt d'arribar fins allà i és curiós perquè tot en voltes per intentar arribar al tribunal per saber coses del seu procés per intentar defensar-se perquè no s'acaba de saber tampoc de què l'acusen no acaba d'estar clar de què l'acusen i el procés veus que és un procés molt enreversat també que tot és una maranya d'edificis qualsevol persona n'hi ha tres personatges que són importants que és un advocat un pintor i un sacerdot que ell té converses amb aquestes persones els va veure cadascú al seu lloc on treballen on estan ja sigui allà amb una guardia el que està pintant o el sacerdot és una trobada que té a la catedral amb aquest sacerdot que dius ostres què pinten aquestes persones millor dit què pinten perquè el pintor en el procés clar i veus que tots tenen alguna cosa a veure amb el tribunal tenen influència davant del tribunal el pintor perquè clar pinta els jutges perquè són molt narcisistes i els agrada després figurar i constar en els quadres amb els retrats aquests el sacerdot també perquè també clar suposo que és una miqueta ja no suposo la part ja de la religió també a veure els estudis que s'han fet sobre Kafka i sobre en concret sobre el procés coincideixen amb que és una reflexa també la seva situació personal perquè és molt autobiogràfic també i l'atenció que hi havia amb el seu pare ho dic pel tema del poder del tribunal de l'Església també ell tenia molta inseguretat de complir precisament amb aquesta educació una miqueta distant i autoritària molt utípic d'aquells anys a principis del segle XX i per exemple també la relació que ell va tenir a la realitat a l'Àida Real amb unes noies amb una senyora que fins i tot que va estar a punt de casar-se amb diverses vegades però sempre acabava trencant el compromís noies perquè ell sempre tenia aquesta lluita entre dedicar-se a la literatura que és el que ell volia que era la seva vocació el sentia que és el que volia fer en aquest món o sentia que si si es casava ja es veia obligat a mantenir una família és com ara abans les dones no treballaven llavors havies de mantenir la dona i les possibles criatures que et venien i llavors per això sempre l'últim moment s'empenedia i no trencava el compromís i no es quedava això també es veu a la novel·la al procés perquè també ell veus que va darrere d'una noia però que tampoc no acaba de voler casar-se amb ella després veu una amiga que fa com d'intermediària per intentar arribar amb ella i a la vida real també li va passar també amb l'amiga de la seva nòvia Aquesta seria una forma abstracta també de presentar la societat tal com t'escolto pots arribar a una interpretació de com és la societat i en definitiva com és el tribunal perquè és clar en l'estat espanyol últimament també ho tenim això el gran tribunal que és el que decideix el que sí i el que no això no pinta i llavors ens estem preguntant tots però si aquests diuen que no que són el d'allò que és el que tu dius jo penso a veure està clar que el cap que tenia una patologia psicològica això d'inseguretat d'una sèrie de coses però la novel·la aprofita i la descripció que fa del sistema judicial es veu que és molt verídica molt d'acord amb la realitat la maranya la dificultat d'arribar als jutges tots els funcionaris que hi havia en aquest sistema alguns d'ells corruptibles subornables fins i tot en violència també era l'època clar una evolució que s'ha suposat que ha millorat aquest sistema encara que tampoc ell descriu el que hi ha en aquell moment per exemple a mi sempre m'ha cridat molt l'atenció el que va fer Salomón amb la criatura que les dues mares deien que era seva el que va fer Salomón va dir un partíbul per la meitat llavors què passa que és veritable la mare d'aquesta lògica és el que predomina i és molt elemental si vols tu però és la que caldria però clar tot això remena o és escolta'm aquest llibre no el va fer no el va fer l'Anthony Perkins és que sí que hi ha una versió cinematogràfica una pel·lícula en blanc i negre que és el d'Anthony Perkins que ho fa és que em sonava això moltíssim i aquesta l'he vist o em sonen campanes i això també ho va tocar Brasil els d'això els germans aquests els que van fer els germans gris Brasil es deia la pel·lícula és el mateix tema Brasil MZ MZ sí me'n recordo aquesta pel·lícula també la tinc una mica allunyada aquesta no és del Terri Guiliam Brasil Terri Guiliam sí és el Guiliam és igual el que acabes de dir tu et veus dir és que no sé ni de què m'acusen mai no queda clar però tu et has de defensar però de què si jo no hi fas res sí sí sí ell va tranquil però a la vegada està nerviós perquè és que no tens accés al tribunal és que és impossible i saps que tot això ho jutjaran és que n'es teva a mi saps què és però què et passa a tu i què li pot passar a qualsevol que tothom està jutjant i que li van explicant casos d'altres persones i tens la sensació que el procés pot durar tota la vida pràcticament i que està clar que no tindrà absolució doncs també sabeu que és el que em fa pensar la sensació és com el càstig no dels deus el càstig eter que diu que mai acaba que sempre és la bola que torna a començar sí sí sí el castell la betamorfosi va fer diferents coses i ara s'ha publicat precisament una biografia diu que l'ha fet el reiner Stach diu que publica una rigorosa i monumental biografia de l'escritor més influent del segle XX vull dir que que estigui interessat doncs suposo que valdrà la pena t'hi vas llegir i no fa gaire la metamorfosi i m'ho vaig passar jo la vaig llegir a temps i era increïble és increïble és coses que comença com si comença a picar-te coses et s'assossegues tot aquest home és així vull dir que un escriptor tingui el mèrit que una paraula el definís i dir kafkia això ha relat va ser estimat pels surrealistes vull dir en un artístic kafka era un déu evidentment imagina't el temps que va haver-hi aquestes desenes d'Ostoyevsky també això és una altra història això ja és una cosa és una altra història però és que com kafka és tan especial ja dic perquè provoca provoca això provoca aquest malestar de quan estàs malament però amb petites cosetes que comença comença a sentir físicament coses ara em pica aquí hòstia ara tinc calor i al mateix temps ara no sé què és un malestar psicològic que arriba a ser somàtic i ara hi ha un soroll fort i tot això comença a ficar-se dintre i jo tinc la sensació d'aquest amplacar és aquest malestar psicològic que ell té que ho reflecteix molt bé a les seves obres i aquesta percepció i aquesta percepció no l'has tingut i ja que parlem amb la carretera amb el llibre que comentaràs tu ara sí has tingut la sensació com de soledat absoluta no sé algú inabastable no sé que la figura del nen ho salva una mica al final del nen ho salva una mica perquè si no seria una miqueta d'escalfor sí una miqueta en un món no em fa molt és el llumí però sí que és veritat digues comenta-ho comento ja bueno pues com s'ha introduït l'altre dia vaig parlant que era on the road on the road i aquesta és una novel·la més moderna és del Cornwall McCarthy del 2006 guanyadora de Premi Pulitzer Cornwall McCarthy és un escriptor molt bé considerat una figura que la hi posen com Melville com Follner li posen aquest nivell de grans crítics li posen aquest nivell un escriptor que ha anat bastant al cinema perquè han adaptat en els païs para viejos han adaptat aquesta bueno i aquesta és una novel·la petita de la qual es va fer una pel·lícula també amb Viggo Mortensen amb un nen que no em recordo ara sí, tampoc no que ho feia bé i bueno l'argument diguem-ne de la pel·lícula és el mateix que el llibre que al final l'argument és la base per tota la resta diguem-ne perquè és un món post-apocalíptic en el que ha hagut una catàstrofe nuclear invierno nuclear està plovent cendra tot el dia i el pare i el fill van caminant per la carretera una carretera és molt perillosa ells porten un carrito supermercado on tenen les seves pertinències són uns homeless però diguem-ne que com tothom que està corrent per allà per la societat si s'ha integrat i la carretera és un lloc molt perillós molt perillós on hi ha caníbals o hi ha gent que troba tot el que poden que et mata i ell va amb el seu fill i jo crec que ja s'escalfor o sigui tot el que salva aquest món tan tan aspera de tantes imatges tan de tot gris tot d'immatges coses com metàfores d'ossos metàfores de cavernes metàfores de pedra tot allò molt el que salva tot això una miqueta és aquesta la gent amb el pare i el fill del pare que vol salvar el fill però no només vol salvar-li perquè pugui sobreviure sinó vol salvar una mica en ell la civilització que pugui quedar la civilització ell li dona esperança tota l'estona al nen i el nen amb els seus pocs anys i amb els seus uns diàlegs molt curts perquè el nen clar els nens parlen poc diguem-ne tampoc es parlen allà de vegades en raó molt però el nen està una mica i parla poc i ell li conforta tota l'estona i ell li explica no, no morirem no, no es venjaran coses molt fortes si està parlant amb un nen no, tranquil no es robaran jo et cuidaré jo no sé què bé, tota la història llavors l'estil l'estil del llibre és acompanya molt a generar aquesta atmòsfera perquè són ell alterna molt curtes molt curtes fins i tot d'una paraula separades per un punt el que et dona una imatge tot de flash flash flash cops cops ells no poden perdre temps ells no poden perdre temps perquè si d'allà per temps pot passar alguna cosa llavors es alterna en descripcions una mica més llargues llavors molt oníriques explicant comparacions però que et contribueixen no són comparacions amables són comparacions de coses més aviat monstruoses o textures això molt aspres totes molt aspres colors molt grisos totes aquestes coses generen una sensació veritablement de desolació diguem-ne tu estàs allà però bueno però el pare intenta salvar el fill i és curiós que diuen que quan tens una situació d'aquestes és més faci sobreviure si estàs lluitant per un altre que per tu mateix diguem-ne que el pare treu les forces per sobreviure pel fill perquè si no potser es deixaria anar perquè és una l'instinct de protecció sí o anar més enllà de creació anar més enllà de tu mateix però això està estudiat diguem-ne encara que no sigui un fill dos muntanyeros que si passa alguna cosa potser un està ferit i l'altre no i aquest potser té més possibilitats de sobreviure perquè està cuidant l'altre i això li fa aquesta creació que deia el Jaume li fa oblidar-se de si mateix li fa sobreviure amb més possibilitats que no si estigués no millor sol i bueno jo recomano el llibre recomano la pel·lícula perquè és bastant fidel el llibre tots dos és que són boníssims una cosa o l'altra el llibre i la pel·lícula però el llibre el que fa aquest estil tant a més a més també aquests diàlegs hi ha vegades que sí que es posa separats per guions però hi ha vegades que es posa separat per punts també tot separat per punts això genera una sensació tota d'això és oníric de cops i et porta et porta allà dintre aquesta atmosfera et porta però ràpidament i val la pena a més a més jo quan vaig acabar el llibre vaig tenir la sensació de quedar-me sec per dins i per fora tu us dic en sèrie vaig dir que he llegit quina cosa més seca vull dir no et deixa gairebé entrar però fins a un límit t'està entrant entre i surts t'estàs ressecant estàs sentint el fred estàs sentint el color gris estàs sentint que toques coses que són aspers i dures no allò toves i tal no no tot això no hi ha coixins no en absolut saps em fa pensar precisament escoltant aquesta valoració que vaig veure els Cruts aquest dia aquesta pel·lícula de dibuixos animats que són de l'època aquella i també és que jo penso que sintonitza perfectament amb el que tu i tu això de treballar per l'altre o sigui el pare és el que porta tot el pes de la responsabilitat no la normativa la moral què està bé què no està bé i tal fins que apareix un xitxarel·lo que enamora la nena que ja comença a estar una mica tipus del pare que és com ha de ser també ja sé que no té punt de comparació evidentment però és una formació bueno permeteu-me canviar l'objectiu d'adoració sí permeteu-me res doncs que ara farem un petit tall escoltarem res una cançó encara hem una mica volgut recuperar perquè és una llàstima des de la Marató vam llegir a sentir una cançó vull recuperar una cançó de l'Anna Belén que es diu Des de mi Libertat però en versió catalana canta l'Anna Belén en català des de la Llibertat per això m'ha semblat curiós posar-la és un tema molt maco i té moltes connotacions i de banda d'aquesta manera també recordar la mort de l'actor José Ferrer que amb 61 anys ha desaparegut també i la Bimba Bossé que era una persona era multidisciplinar la veurem a Julieta ara que després parlarem una miqueta també dels Gaudí els Goya bàsicament era model i ens ha deixat en 41 anys per una malaltia molt greu i ja està és el que hi ha i sap greu perquè era una persona que realment era molt solidària es movia molt a molts àmbits i era una de les generacions de la modernitat que una mica s'havia quedat perduda aquesta postmodernitat que havia quedat marcada amb uns ideals molt clars i molt concrets i molt modern i molt molt defensant els drets femenins al 100% bé doncs el que farem serà escoltar aquesta cançó un momentet i de seguida entrem al món del cinema i començarem parlant de la pitjor cantant de la història dels Estats Units la Florence Foster Jenkins Sola a l'estació Tramolo al Santiaque y Sol Lentament s'apropa d'un vell tren al raccord d'un patiment no sé si tornaré a ser la dona que va a ser que volava llora i sense fred que no la curava al vent no m'enduré ni un equipatge d'amà vull estar d'uva i tornar a començar he de saber que sóc capaç de somiar volar i ser viure sense tu al meu costat no m'enduré el teu cor sempre era una metat l'altre sense identitat no m'enduré ni un equipatge d'amà vull estar mua i tornar a començar hem de saber que sóc capaç de somiar volar i ser lliura sense tu al meu costat des de la llibertat hauré d'aprendre a estimar sóc la dona doncs fa molta pena tallar la cançó perquè l'Anna Belén és molt Anna Belén tant com a actriu i com a cantant quina força que té sí, sí, sí és una edat també que la senyora i a banda d'això doncs clar ja sé perquè és una de les cantants que millor cantona i que millor afina i ara hem de parlar de la Florence Foster Jenkins que és la pitjor cantant de la història dels Estats Units i és així considerada com a tal i és una pel·lícula de la Stephen Freer s'imagina't per on anem ja per tant ja anem amb tota la mala bava que té aquest senyor quan vol quan no vol però reparteix estopa i en aquest cas crea una pel·lícula crec jo de les millors que he vist mai d'aquest senyor evidentment els dos intèrprets són de luxe la Meryl Streep fent d'aquesta senyora i el Hugh Grant que allò està una mica barallat últimament amb ell perquè estava una miqueta tot ron sí, amb els tics i tal i massa massa massa histriònic i aquí està que torna a estar una altra vegada en Marabanyos i hi ha un tercer discòrdia que és molt poc conegut que no sé com es diu aquest home però la gent que segueix la sèrie de Bing Bang Theory no sé si algú potser segueix estonat ja l'alguna vegada sí, jo l'he vista el Wolovich bueno, hi ha quatre nois que fa una sèrie que és superimportant per aigua on molta gent la veu doncs no sé com es diu ara no es diu ben no me'n recordo però és un nanoprim així és del grup d'aquests quatre genis d'aquests quatre és el jueu per tant imagina tota la història que comporta al voltant amb totes les formes tot el que té a veure amb una sèrie americana però en aquest cas no té res a veure estem parlant de l'Audi perquè la gent ho conegui és un nano que fa sèries i és un actor és com la copa d'un pi és que vull dir que li donin ja el millor Òscar el millor paper secundari és que no sé si li donaran perquè estic esperant que surtin les nominacions però jo li desitjo amb totes les meves ànimes bé doncs això doncs aquesta senyora ho mireu per internet i ho trobareu és una senyora molt peculiar que tenia coll per avall que ella cantava de conya i era una senyora que tenia un dels teatres més importants estem parlant del Nova York no, del Nova York sí, és Nova York dels anys 30 40 post mira que això ja ve de la meva part post Art Deco i ho dic perquè els interiors recorden bastant aquesta estètica ja com vesteix amb aquestes formes amb aquelles plumes i aquelles coses que porta i tal i bàsicament és una senyora que es creu que ho fa molt bé té uns diners i llavors contracta directament el director del cor de no sé quin més prestigiós del Metropolitan de no sé què i quan comença a cantar i llavors aquest nano és a dir ella és la Mary Lestrip el Hugh Grant és el seu marit que té una vida doble vida no, una doble vida que ja veurem de què va el tema ella té una malaltia molt greu amb la qual doncs no, no greu em refereixo que té a veure amb la transmissió sexual això t'ho dic tot té una sífilis clar, a partir d'aquí això se sap al primer moment tampoc és que sigui molt misteriós refereixo a una sèrie d'elements que fa que clar que hi hagi uns components que bueno que hi hagi uns interessos generats per part del senyor però per l'altra vegada físics no sinó econòmics bueno i apareix pel mig aquest pianista ella vol un pianista per aprendre llavors apareix aquest personatge no un personatge que és meravellós el moment en què ella fa la primera actuació és a dir davant del director de la no sé què del coro i aquest nano clar que és jovenet i que l'agafen perquè és simpàtic té així una cara de bona persona vull dir aquells tres minuts has de ser molt bon actor per fer aquelles cares igual que tinc una cosa s'ha de ser molt bon actriu com és la Ned Strip per cantar tan malament és tan difícil cantar tan malament i a més líric que diguis bueno tu pots cantar com vulguis però és que a més el més fort és que després aquesta cançó ella la repeteix amb altres qüestions igual de malament per tant jo crec que és molt complicat repetir una cançó cantada malament vull dir no sé com ho va poder memoritzar tota aquella seqüència de notes impossibles i és meravellós perquè veus com ella va fent aquests va fent uns crits i el pianista va fent però gairebé se li veu a la cara se li desencaixa és un purista és espectacular el que fan i a partir d'aquí una mica l'evolució com ella vol arribar les crítiques tot el que apareix pel mig com s'intenta amagar és una pel·lícula per un costat és a dir jo deia que rius perquè és increïble vull dir com realment algú pot cantar d'aquesta manera i creure-s'ho i a més ella s'ho va creure en vida totalment ella era conscient és molt complicat que tu tinguis una oïda i que no t'escoltis ella no ens ho tenia d'aquesta manera i d'una qüestió de soberbia no, no, era qüestió que ella pensava que cantava bé el seu oïda li donava una percepció que la cantava bé no sé si és un problema ella que té a veure amb un element que ella té a veure amb un problema mental no ho sé bàsicament però vull dir que ella o l'autoestima o l'autoestima clar, vull dir no sé exactament per on però clar és que és evident que canta fatal vull dir que no no hi ha no és que digui que s'escapinotres s'escapen totes no hi ha manera i clar fa els espectacles i tal i és absolutament meravellós és una pel·lícula t'ho dic en sèrio que val la pena que la veieu perquè és clar s'està fent freer primer i segon perquè la temàtica és diferent original i curiós i més no per tant us recomano ferventment que la rescateu no sé jo la vaig rescatar por ahí em refereixo a DVD em sembla perquè ja no està però vull dir que per això una mica ho veieu té pinta una cosa molt fresca sí per un costat és una pel·lícula d'època així dels 40 dels 50 pega bé perquè ara igual aquesta distància suposo que t'ajuda més encara això mateix però bueno val la pena després realment quan una mica investigues sobre la vida personal d'ella sembla ser aquest pianista que en un principi no tenia males intencions que la pel·lícula no es veu sembla ser que sí que hi havia males intencions a la vida real que es volia quedar amb l'herència que una mica hi investigues amb aquesta vida perfecte doncs per aquí tenim això vamonos què fem ens anem a bussant o què fem perquè si anem a bussant la llegirem part de todos al tren todos al tren que tenia molts diners aquesta senyora i que invertia en la seva clar, clar, clar amb els seus espectacles vinga anem al tren va parleu, parleu no, no jo ja he parlat jo Nacho que tu t'ho vas proposar jo no sé un dia ja vaig parlar d'aquesta pel·lícula per tant us deixo m'agrada veure la vostra visió de la pel·lícula jo vaig parlar el que vaig sentir i de persones que sembla que bueno, que no sou del gènere llavors m'interessa perquè jo recordo perdoneu-me jo faig un minut digues, digues només dir jo em recordo que vaig dir mira, el que no li agradi el gènere de zombies i tal que comenci si vol començar que comenci per aquesta pel·lícula perquè és una mica diferent llavors si he començat per aquesta pel·lícula pues ara doneu-me la raó o treu-me la espereu que jo soc gos vell amb això de les pel·lícules de zombies i de por i tal que a mi això m'agrada i tal m'ho vaig passar de conya és una pel·lícula per mi de veu dins d'aquest sector és meravellós com es mouen aquells elements aquells éssers vull dir té una necessitat increïble hi ha un moviment de càmera meravellós i tal i encara que no que no sigui creïble o sigui creïble fins a un límit la credibilitat del cinema te l'has de creure tu sigui de por sigui de riure sigui el que sigui si no et creus si no entres dins de la pel·lícula una comèdia musical jo per mi si no entres i t'has de creure que es pot donar aquesta opció perquè deixa de ser una possibilitat d'una malaltia X que generi una epidèmia o el que sigui sí, sí ara superràpida com s'encomanen com s'encomanen una passada no sé si m'enganxaré jo en general no, però la pel·lícula sí que està bé home, fa una mica de por al principi fins que ja li agafes el truquillo i ja veus que no passa res i diu si és igual sempre hi ha una porta sempre hi ha una porta d'alguna manera sí, exacte sempre es va frenant tot no sé és com una mica un match mix hi ha aquella pel·lícula que us en recordeu també d'aquell tren que va viatjant i va sense frens sí ah, runaway train de la el padre del John Boyd i un altre nom recordo aquí sí, sí també jo tota la estona me'n recordava d'aquella pel·lícula d'aquell tren que no podia parar no podia parar no podia frenar perquè no podia i llavors per tot arreu totes les autoritats la policia tot arreu li havia de despejar el pas perquè anava ja tota pastilla com una bala doncs això me'n recordava molt el tema d'estar tancats allà que per una banda dius bueno, està clar que és una cosa bueno, està allà però està passant també a la resta d'altres ciutats i dius ostres, realment serem els últims supervivents el que fas aquí i què més em recordava bueno, clar les pel·lícules de zombis però em va sobta que es reproduia molt ràpid tot, molt ràpid i sobretot l'interessant per mi que és el que a mi em va salvar la història és la relació entre els personatges això no té preu que al final de la pel·lícula és una pel·lícula com Margin Call per exemple per això dic que és un mes mix de moltes pel·lícules que al final el resultat no està malament no està malament el protagonista el principal a més tot guapo són coreans tots però és també la zona de negocis que es dedicaven a posar això venia comercialitzava fons d'inversió un peix gros d'aquests un tauró que es menja el que calgui el que calgui que no es cuida de la família que s'ha hagut de separar segurament arran d'aquests problemes dedicar-se massa a la feina i a matxacar els altres la història o la relació amb la nena com va evolucionant durant la pel·lícula que és fantàstica aquella evolució clar també el que esperes jo saps qui crec la nena fantàstica fantàstica tu dius el nen del video Mortensen però aquesta nena també tela com plora aquella criatura o com no plora saps amb qui crec que no agrada aquestes pel·lícules aquests taurons que dieu en els taurons aquests que han fet tot el que han fet perquè aquesta pel·lícula per mi és una metàfora sobre el que veritablement pot arribar a passar com passarà això ja és una altra història però que en definitiva l'arrel del que passa t'ho deixa prou clar si estem fa una extracció de dir ben jo et dic que ho venguis i s'ha acabat una mica com allò que han fet els americans amb els preferents i totes aquestes coses no? han arruïnat qui sigui i ala i aquí i això es fa des de la normalitat no? el que diem si a més a més com diu la Rosa els vesteixes que no es preocupen de la família que només estan per ells que no sé què la família es rebutja i tal això potser és un pèl exagerat durant la pel·lícula no? però paral·lelament també per acabar com acaba llavors té un sentit vull dir tenim la possibilitat de regenerar-nos llavors hi ha una altra cosa que penso que també és molt interessant hi ha una pel·lícula de vampirs que van fer Abre la Puerta o la... Deja m'entrar Deja m'entrar exacte aquella és una pel·lícula molt bona sí és molt bona exacte per mi aquesta del tren no arriba en aquella categoria ja no, no, no és que clar tot i que hi vol anar a parar són pel·lícules diferents clar la setmana que per aquí la temàtica encara sigui com de por i que vulgui aportar coses sí, sí digues, digues no, que precisament com deieu abans vosaltres que no sou de zombi sí i en canvi a mi no em toquis home no a mi no em toquis els zombis que jo ja ho passo bé i tal però és que és una cosa divertida és fer el cofessiu com la rosa com jo els zombis com que no i llavors esclar veus aquesta pel·lícula i dius ops hi ha alguna cosa és que hi ha unes quantes l'Amanecer de los Muertos també quan te la mires dius no tenen dues pel·lícules una acaba per soda i una acaba per dalt ah, exacte exacte l'Alan passa el mateix bueno, mira mira i heu dit això dic què, ja l'he vist qui s'ha atrevit a veure perquè és que jo jo tinc una mica jo encara no l'he vist no sé l'ha vist no me la destroceix l'ha vist algú l'ha vist algú l'ha vist algú sí, però ho és comèdia musical jo és que no sé no és comèdia musical és comèdia musical no, jo no l'he vista però estava esperant que algú l'ha vist jo ja l'he sentit per la prou com per saber que és ah, vale no, no, l'hem de veure l'hem de veure és que diuen que és la repera la pel·lícula diuen que és molt bona llavors, clar i a partir d'aquí jo no sé per on tenir els tiros perquè vaig una mica perdut per el que deia la Rosa per una conjunció d'elements que precisament estan harmonitzats i en definitiva és el que fa bo a una obra moltes vegades no, deixa'm entrar aquesta jo per mi la comèdia musical que dels últims anys que més espectacularitat he trobat és el Molín Roig ho sento m'ho passo tan bé amb aquesta pel·lícula si la vaig veure aquest Nadal amb una estètica molt especial m'encanta és brutal aquesta pel·lícula com arriba als límits estètics musicals aquesta combinació vull dir jo aquell tango versió Roxenda de Polís jo em tornava tonto com es pot fer un muntatge amb aquestes característiques com es pot cantar no es pot cantar millor jo que sé dona igual és que són pel·libles era Nicole Kidman i a Leo en McGregor i canten com com dos toros aquests dos matxo de debò eh jo em quedo amb malta ja home no no clar però és que hi ha coses jo parlo de diguem ara de poc hi ha coses antigues que estan molt bé meravelloses allò em va arribar fins a la mateixa entranya aquella pel·lícula sí sí sí a més a més com que és el coro que falla hasta jer em mola a mi sí hombre bueno nos hemos ido a los cerros de V de què? no no no si voleu comentar alguna coseta més la metàfora que deia el Jaume d'aquests voltors d'aquests taurons de les finances no? sí hi ha el que treballa per ell que hi ha un moment que diu ei això ho hem provocat nosaltres ho he provocat jo ho he provocat jo perquè l'altre sí que té l'altre sí que té més consciència o té més remordiments no? o té més escrúpols i diu no no tu vengues això que jo t'ho dic que ho facis no? però hi ha més coses mama clar hi ha moltes més coses el marit que diu el fill l'he fet jo aquell és un tio bueno però aquest és el brutot és que és el Quijote i el Sancho Panza és l'heroí i l'antiherói les dues dones les dues dones allò també és molt interessant de la manera que acaba acaba anant a parar la pel·lícula amb aquell desenvolupament és que jo quan vaig dir ja veràs ja ja veràs aquesta mestressa que sempre caminant eh? vull dir sempre està acostumada que la serveixin és que sempre està contemplada diu ara vols deixar si home ara menjaré jo això imagina't això és la reacció d'un que està excessivament atès no? és una reacció normal en aquest sentit i llavors tots aquests elements estan posats a la pel·lícula i trobo que queda rodoneta no? avui que hem parlat d'abstracció sí creix que ostres tu sí per resumir veiem com quatre persones hem vist dos pel·lícules diferents la qual parla bé de la pel·lícula això és molt important però a mi al final també està molt bé perquè no és previsible tampoc tu pots anar imaginant-te com pot anar acabant i mira sembla ser que al final feliç home no tan feliç no tan feliç no tan feliç això està bé sí la fa pensar dispara trombols i l'altre personatge el contrapunt aquell senyor que no es deixa entrar tela però allò és un altre concepte és a dir és la tirania i com fa moure els altres i com intervenen amb l'opinió dels altres també els deixem entrar salvem o no els salvem el benefici meu excessivament o sigui protegit per la seva pròpia mare i ho acaben dient també que també és una altra cosa interessant sí això també ho aclareixen la mama la mama sí i el conductor i el conductor molt bé m'encanta el personatge del conductor del tren sí fa la seva feina que bon és el que diem el maquinista el maquinista sí sí si home hi penses de seguida clar clar bé l'actualitat i el temps ens reclamen perquè lògicament aquest dissabte hem de parlar de temes Premis Gaudí a la vista la setmana que ve sembla que el dia 8 de febrer o l'altre no recordo ara exactament es farà el tema dels Goya i a finals de febrer es faran els Òscars per tant i ho tenim tot en capella aquí a partir d'aquí a partir d'ara serà un no parar de veure pel·lícules de bona qualitat bàsicament perquè acostumen a ser de bona qualitat i bueno i bàsicament el que comentarem és que bueno doncs els Gaudí de les quatre principals em sembla que està Un monstre vint a veure em sembla que està les amigues d'Àgata això comenta el rei Borny el rei Lluís XIV el rei Borny i això jo intentarem veure-ho per la setmana que ve parlem d'aquestes pel·lícules menors 100 metres la primera que has de veure és la de l'Albert Serra la propera pell quina és? la de l'Albert Serra la mort del rei aquest el rei Borny el rei Borny no, no, no la mort del Lluís XIV el de Lluís XIV és la de l'Albert Serra a veure però aquesta pel·lícula sembla complicada perquè aquesta estrenada això costa la païdio sí això és però segueix estrenant jo em sembla que no les crítiques la posen molt bé aquesta pel·lícula sí, no, no la posen molt bé clar, clar els crítics no s'emboliquen a la troca amb aquesta pel·lícula intentarem a veure si la podem trobar i bueno a l'Oliva on està no, no això són les Goya vale, vale, vale tira, tira, tira llavors tira que comenta les millors pel·lícules el monstre que ve a veure sí a veure és que hi ha diferents categories està el millor mutatge millor so direcció artística sí, no, no però parla de les millors pel·lícules les millors pel·lícules quines són? més que res per tenir una referència i d'aquesta manera doncs ja seríem això seria aquesta qüestió carai quin treball ara no ho trobarem a veure millor direcció sí millor direcció sí que és l'Albert Serra per l'Amor de Lluís XIV vale l'Isaquila Cuesta Isa Campo per la propera pell aquesta no és la que tenim el Juan Antonio Bayona per a Monster Call o sigui el monstre bé a veure i el Marc Creuet per al rei Borni vale bueno la setmana que ve podem comentar-les gairebé totes perquè les hem vist totes no? bueno les veurem o les hem vist no? i les podem comentar o si vols comentar una mica un monstre ben a veure-me també i així aquesta sí que l'he vist allà a mi sí que m'ha agradat en un principi pensava que no seria però bueno penso que sí que Déu-n'hi-do està força bé és una pel·lícula fantàstica sí però que crida molt que crida molt l'atenció és molt espectacular els efectes especials són buai el monstre aquell de l'arbre el teix que es comparteix amb aquell monstre és fantàstic no? sí i bueno manté tota l'estona l'atenció fins que ell li van explicar històries mentre que al final li va explicar també la seva hi ha una càrrega psicològica i de sí com dir-ho de desfogament d'intentar vehicular tot aquell moment vital que està passant al nen sí i com li ajuda aquest arbre el teix que dintre té efectes curatius l'arbre també com li ajuda mentalment anímicament psicològicament emocionalment com li ajuda a passar aquell moment vital tan greu tan dur que li ha tocat passar sent tan petit sí està molt bé jo penso que això sí que val la pena el dol el dol abans que passi abans que arribi sabent el que hi ha que es vagi preparant d'alguna manera davant l'absència del pare el pare s'adivina molt lluny si recordeu aquella pel·lícula que era no me'n recordo com se deia ara però que la mare escrivia perquè sap el seu final immediat escrivia era mi vida 5.000 de la coixeta ah sí està bé també aquí també va la cosa sent de la coixeta mira sí sí sí no no no només que sí no Xesco pots girar-te un momentet sisplau seguiu seguiu nosaltres anem comentant aquí doncs sí vosaltres també l'havíeu vista no el monstre sí tu també jo no l'he acabat de veure ah no quin pendent no em fareu espolles tranquils que ja sé de què va i sé tot el fons de la qüestió i tal però bueno suposo que és suficient que es pot veure encara que sàpigues això m'imagino i tant que sí no desveiem res l'important és després com es va desenvolupant tot això totes les històries que li van explicant i el nen tot això com ho viu i hi ha moltes escenes que no jo se trobo un moment per veure l'obra aquestes així dures hi ha vegades que mira deixem per un moment més no ara és un moment més festiu saps a les quatre a la tarda a vegades s'ha de buscar no és que es punteria s'ha de buscar el moment un llibre té un moment del dia i una pel·lícula té un moment del dia clar que sí com ahir a les set de la tarda els ponts de la mà i són tios bueno, bueno, espera Jaume, no me l'alís no me l'alís perquè com estem parlant de l'actualitat hem de parlar una mica de l'olivo encara que sigui un minut i ara parles i no pot el Nacho parlar dels Nightcrawlers que no es falta tempo la setmana que ve ja, Nacho cap problema no, bàsicament és que jo volia comentar aquesta pel·lícula de l'olivo perquè a mi em va deixar la gent l'heu vist vosaltres algú de vosaltres? no ningú l'ha vist? no tothom la deixava pels núvols i jo m'hi trobem amb una pel·lícula que m'ha costat veure la manera que jo m'hi han passat coses la premissa és bona és a dir estem parlant d'això d'aquest senyor que ha perdut aquesta olivera però per una qüestió purament econòmica per una qüestió familiar i ja està a la seu d'unes assegurances alemanyes que és el logotipus d'aquesta olivera meravellosa i a partir d'aquí l'encaparrament de la seva neta quan el seu avi està en una situació bastant greu diguem per l'edat simplement és una persona que pateix un Alzheimer i és en un estat molt avançat i que a partir d'aquí vol que amb això s'hi pot recordar vull dir un recordatori que la idea és molt bona però igual que la idea és genial el plantejament el que seria aquesta mena de road movie però això és una road movie des de no són és exactament no sé si és a Granada o per allà a baix fins a Düsseldorf són 100.000 quilòmetres o quants quilòmetres són allà és on queda descafeïnada la història per mi ja falta aquí li falta aquesta mena com resoldre tot això exacte està bé el Jordi Gutiérrez que és el Jorge Gutiérrez que és l'actor que és aquest que va fer l'Eisla Mínima aquell que era més més baixet que feia de policia franquista exacte i que aquest ho fa prou bé i és que a mi la noia no em va acabar de captivar aquest també surta a los últimos de Filipinas que també està nominat per algun està nominat em sembla als Goya per els papers aquest però ve que a la pel·lícula li falta li falta rodatge i mira que és un senyor que porta anys fent cinema però no sé no sé que li noto que això és que és posar molta imaginació perquè el punt de partida està molt bé que aquí també està passant a Tarragona tots els arbres les oliveres que estan venent per quantitats milionàries que és un espoll natural perquè això és patrimoni natural la premissa està molt bé jo la trobo molt bona també encara no he vist la pel·lícula perquè molta gent m'ha comentat això que un cop la vas a veure et queda com si ella no acaba l'exaborsat o ella no acaba de saber com resoldre tot això a veure què t'imagines com pots resoldre això com pot rescatar descartes aquell arbre falta credibilitat que s'intorpori que s'integri a la cultura de l'altre país llavors no te la creus i llavors no acabes d'entrar en el joc és una llàstima si tu tens una olivera te la paga no sé quan ni això resolt no sé quants problemes que tens plantejat ens queden 30 segons vas plorar bé no es pot entrar a Madison Jaume jo he plorat també sempre que la veig quan ella diu que se'n va i diu no te'n vagis queda't amb el Clint Eastwood jo ploro sempre amb aquesta pel·lícula que sou homes sensibles sí senyor clar que sí la satisfacció no no perquè fa pena perquè se'n vagi queda't amb ell i disfruta de la vida que coi el Clint Eastwood sota la pluja ja esperant aquest és el criteri que jo no puc estar d'acord mare meva anda que jo m'hi va a ir en el cas que espera que el Nacho està a punt de dir alguna cosa digues Nacho tens 5 segons que jo tampoc l'he vista aquesta no l'he podut acabar molt bé adeu perquè que sigui adeu adeu que marxem adeu-siau adeu-siau adeu-siau La ràdio de Sant Lluís 98.2