Babilònia del 15/12/2016 — Art i ciència-ficció a l’ona: exposicions a Cornellà (Carmelo Svord Roig i Joan Vidal Llargés), homenatge a Marcos Ana, Pierre Lemaitre i els films Arrival, El llibre negre, Demolition i Snowpiercer + tribut a Freddie Mercury

Panorama general

Programa coral amb quatre grans blocs: art local, llibres i poesia, cinema de gènere i autor i música. Els tertulians (Locutor, Jaume, Nacho i David) desgranen exposicions a Cornellà, ret un homenatge a Marcos Ana, comenten Pierre Lemaitre i analitzen amb detall pel·lícules com Arrival, El llibre negre, Demolition i Snowpiercer. Cloenda amb tribut a Freddie Mercury i un apunt sobre Fidel Castro.

Exposicions

Celler de Can Ginestà: Carmelo Svord Roig

• Tema central: el desordre mental i la commoció que provoquen les guerres i les migracions forçoses.

• Recursos plàstics: combinació pictòrica i materials com cel·lofà/plàstics tipus radiografia; peces d’impacte sobre el suïcidi i un marc conceptual que evoca “trossos de la Divina Comèdia”.

• Valoració: molt recomanable per la seva modernitat i capacitat de connectar art i realitat.

Biblioteca Central (Cornellà): Joan Vidal Llargés — “Poesies entorn al rostre”

• Línia artística: diàleg entre frustració i món exterior, cercant rostres amb realitats conscients diverses; ecos de l’expressionisme alemany (força i claredat).

• Detalls pràctics:

- Inauguració: divendres 9 de desembre, 18.30–20.30. - Visites: dll–dv 15.30–20.30; dt i ds 10.30–13.30. - Lloc: Biblioteca Central, c/ Mossèn Andreu 15, Cornellà de Llobregat. - Sessió de conversa: dissabte 17 (segona trobada/reflexió).

• Notes: paisatges i etapa de pagesia també presents en l’obra de l’artista, i projecte futur compartit amb el fotògraf de la imatge del cartell.

Llibres i poesia

Homenatge a Marcos Ana

• Perfil: exdirigent comunista, es va llistar a l’exèrcit republicà; condemnat a mort i commutat a cadena perpètua; va passar 23 anys a presons franquistes (rècord de permanència). Va morir als 96 anys.

• Poesia: escrita des de la presó, amb una veu que combina duresa i humanisme; reconegut per figures com Alberti, Miguel Hernández o Neruda.

“Si salgo un día a la vida, mi casa no tendrá llaves, abiertas siempre a los hombres, al sol y al aire… ni la golondrina al vuelo, ni el amor, sus labios, nadie.”

• Idees clau:

- La lucidesa fins a una edat avançada va sorprendre els tertulians. - El sentit de militància/fe ajuda a resistir en situacions extremes. - Recomanació vinculada: el film L’Hijo de Saúl (angúnia formal i potència cinematogràfica extraordinàries) per comprendre l’horror i la supervivència.

Pierre Lemaitre — “Tres dies i una vida”

• Context: després de la tetralogia Camille Verhoeven i obres com “Vestido de novia” o la novel·la de la Primera Guerra Mundial (“Au revoir là-haut”), arriba un thriller psicològic més contingut.

• Tema i to: la culpa i l’angoixa d’un nen de 10 anys arrel d’un fet iniciàtic; menys investigació policial, més perspectiva interior.

• Valoració: correcte però “fluix” comparat amb el millor Lemaitre; ideal per a qui es vulgui iniciar en el gènere sense excessos.

Cinema

Arrival (Denis Villeneuve)

• Premissa: arriben naus ovoidals arreu del planeta; es convoca una lingüista per desxifrar el llenguatge d’uns éssers que es comuniquen amb ideogrames.

• Eix temàtic: la hipòtesi Sapir-Whorf — el llenguatge que parlem modela com percepem la realitat. La pel·lícula explora què passa si aprens un sistema simbòlic radicalment diferent.

• Virtuts: imatges magritteanes (naus suspeses, atmosfera onírica), to científic i pacificador, gran treball de posada en escena de Villeneuve.

• Debat: alguns troben que el tram final s’“hollywooditza” i introdueix una “trampa” que desvia preguntes més interessants; tot i això, el conjunt funciona.

• Lectura afí: “L’estrany animal del nord” de Lars Gustafsson (ressonàncies sobre observació i canvi de percepció).

El llibre negre (Paul Verhoeven)

• Retrat de l’ocupació nazi i la resistència amb personatges matissats; ritme sostingut i trama rodona.

• Apunt crític: final una mica massa lligat, però el film és molt potent i creïble.

Demolition (Jean-Marc Vallée)

• Arrencada: un accident trastoca la vida d’un executiu (Jake Gyllenhaal). A partir d’aquí, dol, autodestrucció i una reconstrucció literal i metafòrica (demolir per tornar a entendre’s).

• Estil: muntatge vibrant, ús de flashbacks i musicalitat marcada; aparició clau de Naomi Watts. Vallée (C.R.A.Z.Y., Dallas Buyers Club) torna a territoris emocionals intensos.

• Valoració: contundent i elegant; alguns espectadors hi noten una certa fredor deliberada.

Snowpiercer (Bong Joon-ho)

• Distopia: un experiment climàtic fallit aboca el món a una glaciació. La humanitat sobreviu en un tren de moviment perpetu i de quilòmetres de llarg que dona la volta al planeta.

• Societat de classe: vagons del darrere (oprimits) vs cap del tren (elits). Revolta cap a la locomotora; worldbuilding imaginatiu i posada en escena d’arrel còmica (en el sentit de còmic gràfic).

• Repartiment: Chris Evans, Tilda Swinton, John Hurt, Ed Harris, Jamie Bell.

• Valoració: molt estimulant i visualment potent; algun toc final més Hollywood.

Música

25 anys sense Freddie Mercury

• Recordatori emotiu amb “I Want to Break Free” i el seu videoclip icònic. Petita pausa musical al programa.

Apunt final

• Fidel Castro: esment de reaccions a l’Havana i Miami; suggeriments per revisitar pel·lícules sobre el Che (inclosa la d’Oliver Stone) i el film Viva (visió de l’Havana).

• Notes de tancament: esment breu de la fantasia de Takashi Miike (Terraformars) per als amants del friqui.