Babilònia
Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.
Subscriu-te al podcast
Art i Cinema al CaixaForum, “Jugant amb l’atzar” a Can Ginestà, Castell romànic de Loarre, Berlinale 2017 i Òscars (La La Land vs Moonlight) amb interludi Dusty Springfield
Resum general
Episodi de Babilònia (Ràdio Desvern) amb to distès i crític sobre arts i cinema. Els temes centrals són: exposicions (CaixaForum i Can Ginestà), patrimoni (castell romànic de Loarre), Berlinale 2017 (i un flashback 2016 amb Hedi), i un especial Òscars 2017 amb debat intens entre La La Land, Moonlight i altres títols. Interludi musical en clau del Mes de la Dona, homenatjant Dusty Springfield.
"El passat és història, el present és vida i el futur un misteri."
Exposicions i art
“Art i Cinema” (CaixaForum)
- Exposició recomanada i amb recorregut cronològic: de primers dispositius (daguerreotips, fotografia de moviment) fins a les avantguardes (cubisme, expressionisme, surrealisme).
- Peces, fragments de films clàssics (p. ex. El gabinet del Dr. Caligari, Faust, La caixa de Pandora) i materials gràfics per connectar història de l’art i llenguatge cinematogràfic.
- Fort vincle amb la Cinémathèque Française: abundància d’autors francesos (Duchamp, Godard) i certa visió esbiaixada cap a França.
- Crítica a partir dels anys 80: enfocament massa historiogràfic i poc desenvolupament de videoart, performance, instal·lació i body art.
- Consell pràctic: reservar 1h30 per llegir, mirar fragments curts i comparar; comissariat sòlid malgrat el biaix geogràfic.
“Jugant amb l’atzar” (Can Ginestà)
- Sèrie de 15-20 quadres amb forta coherència visual: formes que, vistes conjuntament, generen unitat i “il·lusió d’insiem”.
- Dispositiu participatiu: tires de paper per anotar què suggereix cada obra.
- Debat sobre la possible estètica “burgesa” i la idea d’art “venible” vs. recepció sensible i gaudi igualment vàlids.
- Digressió cinèfila: “Interestelar” desperta curiositat i reflexions posteriors, exemple de com una obra pot perdurar mentalment més enllà de la sala.
Viatge i patrimoni: Castell de Loarre (Osca)
- Castell romànic pur (s. XI), sense afegits gòtics; un dels millor conservats d’Europa occidental.
- Ubicació en roca viva (castell roquer) i disseny defensiu: muralles, recorreguts en angle per evitar ariets, porta de l’església protegida.
- Església romànica de gran alçària (mestres llombards), monumental per a l’època.
- Anys d’ús militar, monàstic i de nou militar; el poble es va desplaçar i això en va afavorir la integritat.
- Connexió cinematogràfica: rodatges de “Kingdom of Heaven” (Ridley Scott).
- Visita guiada recomanada: 6 €, guia de 2 hores, poca restauració visible, experiència autèntica (no moblat, però molt escenogràfic).
Mes de la Dona i interludi musical
- Sant Just omple el març d’activitats (conferències, sortides, tertúlies) més enllà del 8M; crida a treballar-hi tot l’any.
- Fons musical de veus femenines (Sade, Tina Turner, Donna Summer) i homenatge a Dusty Springfield (15 anys de la seva mort): elegància pop i vessant jazzística. Cançó destacada: “Anyone Who Had a Heart”.
Berlinale
Berlinale 2017: palmarès i destacats
- Or d’Or: On Body and Soul (Ildikó Enyedi, Hongria). Història de dues persones solitàries que s’acosten; joc entre por, inhibició i humor.
- Millor òpera prima: Estiu 1993 (Carla Simón, Catalunya). Duresa íntima d’una nena que s’adapta a una nova llar després de perdre la mare.
- Competició disputada amb Aki Kaurismäki: “The Other Side of Hope” (immigració, refugi i humanitat).
- Guió (Ós de Plata): Una mujer fantástica (Sebastián Lelio, Xile).
- Premi del Jurat: Félicité (Alain Gomis).
- Nota editorial: programació percebuda com cinema de qualitat.
Berlinale 2016: “Hedi (Un vent de llibertat)”
- Film tunisià premiat (millor actor i millor òpera prima): matrimoni concertat i un jove que descobreix una altra via vital i afectiva.
- Temes: emancipació masculina, tradició vs. modernitat, pes familiar, i transformacions socials post Primavera Àrab (impacte en el turisme i en projectes vitals).
- Debat sociocultural: contrast d’occidentalització urbana amb persistència de codis de gènere (vel, segregació d’espais), i l’augment de formes d’integrisme importades.
- Testimonis i experiències personals reforcen la lectura crítica de context.
Òscars 2017: debats, elogis i decepcions
- Valoració general: any fluix; percepció d’Òscars cada cop més comercials i menys exigents.
La La Land vs. Whiplash
- Punts forts: música i cançó; moments finals d’alta volada jazzística.
- Crítiques: tòpics de parella, trams lents, relació poc creïble, emoció intermitent.
- Comparació amb “Whiplash” (mateix director, Damien Chazelle): es destaca més intensitat, emoció i clímax a Whiplash, considerada “superior” en direcció i impacte.
Jackie (Pablo Larraín)
- Elogis a la posta en escena, muntatge i treball psicològic; càmera propera a una Natalie Portman superlativa.
- Definida com a impecable i de gran potència emocional i formal.
Moonlight (guanyadora)
- Òscar a millor pel·lícula, guió adaptat i actor de repartiment.
- Virtuts: temes socialment potents (gueto, masculinitat, bullying, homosexualitat, drogues) amb mirada intimista i pressupost baix.
- Retrets: direcció i guió sobris però poc memorables, final percebut com abrupt; manca de frases o imatges que quedin gravades.
- Lectura del premi: possible correlació amb context social i comparació amb un any de nivell irregular.
Altres destacats
- Manchester by the Sea: Casey Affleck, premi merescut per contenció i complexitat del personatge; record per Viggo Mortensen (nominat per Captain Fantastic).
- Hasta el último hombre (Hacksaw Ridge, Mel Gibson): realisme bèl·lic extrem, muntatge i immersió poderosos; patriotisme amb to crític; menys profunditat psicològica coral però gran eficàcia cinematogràfica.
- Curtmetratge Timecode: idea original, coreografies ocultes i humor subtil; celebració de la nominació.
Recomanacions exprés
- Reserveu temps per gaudir “Art i Cinema” al CaixaForum.
- Visiteu el castell de Loarre amb guia.
- Seguiu els títols de la Berlinale (especialment “On Body and Soul” i “Estiu 1993”).
- Recupereu Jackie; valoreu Moonlight sabent el seu to contingut; i, si us agrada la guerra realista, Hacksaw Ridge.
- Escolteu Dusty Springfield en el marc del Mes de la Dona.
Seccions de l'episodi

Sintonització i obertura
Arrencada del programa a 98.1 FM (Ràdio Desvern) i salutacions informals.

Obertura i sumari del programa
Banter entre els participants i avanç de continguts: CaixaForum, Can Ginestà, viatge cultural a Osca, Berlinale i Òscars. Nota: encara no comencen els temes; és només sumari.

Exposició “Art i Cinema” (CaixaForum)
Revisió cronològica dels intercanvis entre arts plàstiques i cinema; fragments de films expressionistes; focus francès; mancances des dels anys 80 (videoart/performance). Recomanada, cal 1h30.

Exposició “Jugant amb l’atzar” (Can Ginestà)
Sèrie coherent de quadres amb participació del públic; debat sobre unitat formal i percepció d’“art venible” vs experiència estètica.

Tangent: Art ‘venible’, gustos i “Interestelar”
Reflexions sobre recepció i gaudi artístic; “Interestelar” com a exemple d’obra que desperta curiositat i roman a la ment.

Viatge cultural: Castell de Loarre (Osca)
Descripció del castell romànic pur del s. XI: arquitectura defensiva, església alta, estat de conservació, connexió amb el cinema i detalls de visita.

Mes de la Dona: agenda local i fil musical femení
Activitats de març a Sant Just (taula rodona, sortides); proposta d’escoltar veus femenines durant el mes.

Berlinale 2017: palmarès i títols clau
Guanyadora On Body and Soul; premi a Estiu 1993; presència de Kaurismäki; premis a Una mujer fantástica i Félicité. Valoració de cinema de qualitat.

Berlinale 2016: “Hedi (Un vent de llibertat)” i debat sobre Tunísia
Sinopsi de Hedi i discussió sociocultural: tradició vs modernitat, codis de gènere, integrisme i efectes post-Primavera Àrab; testimonis personals.

Interludi musical: Dusty Springfield
Homenatge a Dusty Springfield; soa “Anyone Who Had a Heart” i comentari sobre la seva trajectòria i estil.

Òscars 2017: introducció i criteri general
Arrencada del bloc Òscars; percepció d’any fluix i comercial; preparen el debat de títols.

Debat: La La Land vs Whiplash
Punts forts musicals de La La Land vs. major intensitat i clímax de Whiplash; crítiques a tòpics i trams lents de La La Land.

Jackie (Pablo Larraín): elogi unànime
Gran treball psicològic i formal; Natalie Portman sobresurt; muntatge i posada en escena molt valorats.

Moonlight (guanyadora): anàlisi crítica
Temàtica social potent amb to intimista; virtuts de context vs. retrets d’execució (guió i direcció poc memorables, final abrupte).

Altres guardons i comparacions
Manchester by the Sea (Casey Affleck, contenció elogiada); menció a Viggo Mortensen i comentaris generals sobre el rànquing de l’any.

Hasta el último hombre (Hacksaw Ridge)
Realisme bèl·lic impactant, muntatge immersiu i to patriòtic amb matís crític. Eficàcia cinematogràfica per damunt de la profunditat coral.

Curt Timecode i tancament
Aplaudiment a l’originalitat i humor de Timecode; recomanacions finals i cloenda del programa.
Sant Just, 98.1 Dijous, 2 de març, Babilònia, Ràdio d'Esvern. Hola, Jaume, per què em veus d'aquesta manera? Aquí estem, et miro malament o bé? No, bé, bé, bé, de bon rotllo, de bon rotllo. Molt bé, doncs estem aquí a Babilònia, estem amb la Rosa. Hola, bona tarda, molt bé. Amb el Jaume que em mirava muix perversos. És que em deia que m'estimava, eh? Això és maco. T'ho he dit alguna vegada que t'estimo? Sí. És que si no t'ho hagués dit, ja t'ho diria. Ah, doncs moltes gràcies. Jo també t'estimo molt. Molt bé. Nacho. Nacho està aquí, amb aquesta administració de romanticisme. I, bueno, a més a més, i l'alala, monla, és aquell... Hola, home, aquí... Potser amor i intimisme. Jo crec que aquí hi ha més moonlight, no? Amb versió una mica així més clareta de pell, però és una mica més moonlight, això. Sí, sí, sí, clarament. Molt bé, fantàstic. Doncs tots aquí juntets, estimats, i la Babilònia comença a parlar de temes d'exposicions. Parlem de l'exposició del Caixa Fòrum. que es diu Art i Cinema. Parlarem d'una exposició, aquí, Can Ginestà, jugant amb l'Atsar, que jo encara no l'he vist, he passat pel davant, però no l'he vist, Jaume. Ens explicaràs tu. El David... Ai, el David, el Nacho, que s'ha anat a... El David ja vindrà la setmana que ve, el més segur, eh? Vull dir, perquè, bueno, per coses personals. I el Nacho ha anat al castell de l'OAR, s'ha anat a Òscar... Sí, sí, correcte. ...a fer un viatge, com bon Burgès que és. Com bon Burgès, exacte. Com bon Vivant. I hem de paraula aquesta perquè Jaume faci allò... Sí, sí, sí. Li agafa un ramper... La mirada... Potser es fa ras, no? I es gira, no? Puja, puja jo la... L'atenció, l'atenció, l'atenció, l'atenció metro. Que no ho puc pair, això? Sí, clar, clar que sí, clar que sí. Clar que tenia dificultats. I parlarem de cultura, d'un castell romànic, una visita guiada molt maca. Parlarem del passat, d'història, no? Parlarem d'història passada. El passat és història, diu. El present és vida i el futur un misteri. Molt bé. Mare de Déu, senyor. Molt bé. Estan profuns, eh, aquests nois? És molt maco. Rosa, parlarà del Berlinali, de la Berlinali, l'antiga pel·lícula que va guanyar l'any passat, no? L'any passat, Gedi. I comentarem una mica passat. La Berlinali del 2017, d'aquest any. Que s'ha de comentar. I parlarem dels Òscars, que fa quatre dies es van entregar i aquí ens hem vist gairebé totes les pel·lícules, hem vist cadascú, tenim gustos per tots i farem una mica d'espacial sobre Moonlight, Jackie, la Comanxeria, l'Adalant, Manchester, Frente al Mar, bueno, tot això, eh? Doncs, bueno, he de començar a parlar jo, ara que penso. Clar, una vegada a la vida començo jo. Bueno, bueno, esperem que la veu m'aguanti, que la cosa va millor, però encara hi ha problemes. Escoltem. Sí, molt bé. Doncs comencem per una exposició molt recomanable, que abans comentàvem quan s'acabava. Doncs mira, va començar el 16 de desembre i s'acaba el 26 de març. Per tant, falten quatre semanetes. No va bé. No va bé per veure-la. I és un espai molt curiós que es diu Art i Cinema. Són 120 anys d'intercanvis, no? Està clar que, lògicament, el cinema és un element que va sorgir l'any 1895, aproximadament, com a concepte de cinema, amb aquella entrada del tren i tal, a l'estació dels cinemes... Jambans Lumière. Jambans Lumière, exacte, no? I vinculat amb la Cinémathèque francesa. Ho dic perquè, justament, aquesta Cinémathèque és la que fa l'exposició. I té molt de material. I això és molt interessant. Encara que també tot s'ha de dir. Cadascú tira cap al seu terreny, no? I quan les... A mesura que va explicant els diferents períodes, perquè és una exposició que està organitzada de forma cronològica, parla d'uns inicis que van dels 1800 fins al 1895, no? On es parla dels primers de Guerrotips, d'aquests elements inicials de moviment, bueno, del que són fotografies de moviment, que genera aquesta percepció de dinamisme sense ser cinema, i passa per les diverses dècades, no? Sempre des d'un punt de vista artístic, esclar. Comença amb els inicis del cinema, a partir d'aquí ja, a l'any 1910, comença a parlar del primer cinema cubista, de l'expressionisme, del surrealisme, és a dir, va parlant d'artistes com Duchamp, no? Que fa el seu ballet mecànic, que és un curt que realitza, vinculat amb l'estil, bueno, doncs, totes aquestes peces, no?, que tenen a veure amb la modernitat artística, amb les avantguardes, bàsicament, no? Lògicament, quan parlem d'expressionisme, doncs, es plantegen trossos de pel·lícules del gabinete d'autor Caligari, de Faust, de la caixa de Pandora, és a dir, aquestes peces clàssiques del cinema alemany expressionista. I a mesura que anem entrant cap als anys 40, 50, 60, és veritat que hi ha un moment d'un gran tall que tothom estàvem d'acord, que és el senyor Goddard, que trenca amb el cinema d'una manera, però, esclar, és la visió francès, és a dir, és el gran trencador francès, quan hi ha altres que han trencat a partir dels anys 60, o 50, 60, un cinema que busca una experimentació i una altra forma de lectura del cinema, que està molt bé, però jo crec que hi ha més gent. Vull dir, el que sabés, aquesta gent, queden una miqueta amb un costadet, no queden tan infiltrats com el que serien els seus propis directors francesos. Si tenim un coneixement de la història del cinema, és tremendament interessant. Si no es té coneixement de la història del cinema, és interessant perquè, a banda del que seria posar els trossos de pel·lícula, que estan posant diversos punts, que has de fixar-te, que no et despistis, perquè també hi ha unes pantalles als sostres, i ella et van posant constantment... El bo que fan és que no et posen pel·lícules d'una hora, et posen un trosset de l'octor Caligari, per exemple, de cinc minuts, a part més representativa i tal. I també et posen peces, més aviat cartells, algun quadro, algun espai que et recorda les tipologies visuals d'aquell període, perquè tu facis una connexió entre art i cinema, que per això està plantejada la idea. I també, lògicament, els vincles que hi ha amb la història de l'art, és a dir, si aquella pel·lícula té una vinculació amb l'avantguarda tal o amb l'avantguarda qual, és a dir, si és dadaístes... Tot això ho fan d'una forma molt determinada. La pena és quan arribem als anys 80, que llavors el discurs ho fan d'una forma massa, com diria, massa historiogràfica. Jo ho explicaré per què. Perquè quan, al món de la història, de la història de l'art, els últims 40 anys, mai s'estudien, mai hi ha una perspectiva suficientment bona per poder crear escoles, per poder crear una història objectiva. I ells ho fan així. Arriba als 80, dius, s'ha acabat. Home, hi ha alguna cosa que et posen, però no és això. Quan realment aquí fallen en l'aspecte que hi ha altres elements vinculats amb l'art, com és el videoart, com serien les performances, com serien les instal·lacions que es poden gravar, que hi ha elements vinculats amb la fotografia, amb el cinema i tal, que aquí no s'han desenvolupat. Hi ha una sèrie de gent que habito a compti, hi ha una sèrie de gent que no entren en aquest joc. El body art també, que és l'art del cos, també té molts vídeos explicatius. Tot això queda una mica a la llueira. Bé, no és una crítica, sinó que és molt vinculat a això, amb el món del cinema i tal. Està molt bé, igualment jo la recomano. S'ha d'anar una mica de temps, jo crec que hora i mitja tranquil·lament, perquè has de llegir bastant, has de mirar, has de fixar, has de comparar, i val la pena, perquè, clar, veure com a mínim els petits talls, d'un o dos o tres minuts, que a cada una de les sales et pots trobar dos o tres talls, de tres o quatre minuts, i això ja et comporta un freno a l'hora de passejar per allà dins. És per gaudir-la, per disfrutar-la, per estar-se allà bé. Aneu en temps. Però val la pena, val la pena. Està ben comissariada, que es diu, això com a mínim. L'única pega és que, insisteixo, han mirat molt pel que és el cinema francès, que també és molt interessant, perquè hi ha una base molt positiva. Sí que, lògicament, surt aquest element, però han mirat molt. Marcel Duchamp, vull dir, han buscat molt els seus artistes. És a seva cinemateca, tampoc podem fer més cosa, que sigui això. Però bé, bé, està correcte. Jaume, anem aquí, es quedem a Sant Just, anem aquí a Can Gina Està, al celler, jugant amb l'atzar, no? Sí. Bé, a mi m'ha sorprès. La veritat és que és una forma de pintura, que veureu que hi ha uns quants quadres, probablement entre 15 i 20, que tenen una semblança molt clara i que posats un a costat de l'altre, si ho posessis, doncs ens donaria una versió, jo crec, de forma, de forma i de contingut, fins i tot, no? Perquè tot és com una mica el darull. Si mireu això, això no ho podem ensenyar a nivell radiofònic, no? però són com unes formes que, i a més a més, han posat unes tires de paper allà perquè opinis què et suggereix cada quadre? Sí, sí, d'aquest estil, sí. I llavors, esclar, vull dir, el que està clar és que et suggereix una cosa que més aviat sembla un tsunami, vull dir, és aquest tipus de pintura. O sigui, aquest contingut, diem-ne, no? Però, esclar, llavors m'he fet una petita idea d'agafar tot això, i posar-ho, doncs, en una mateixa sala, probablement, perquè no fa gaire que amb el meu fill també vam fer una mica el mateix i es veia, només entraia veies tots els quadres i et formava, et podries formar com una il·lusió, fins i tot, no? I llavors m'ha agafat, o sigui, m'agafa, doncs, com que sí, que veritablement hi pot haver un seguit de quadres que poden tenir una semblança molt clara, però que hi ha unes formes diferenciades i que aquestes formes poden arribar a tenir una unitat i que aquesta unitat veritablement també ho concebeixo com a art, no? Ja que us heu posat amb mi amb la qüestió aquesta de que si i tal i qual, doncs, llavors, sí que és veritat que aquí pot haver una concepció més aviat burguesa, no ho nego, eh? però que això no vol dir que pugui passar desapercebuda o encara que no hi estiguis absolutament d'acord no vol dir que ho menys tingui sinó tot el contrari, el que passa és que és aquella fórmula o aquella forma i llavors automàticament tu la gaudeixes igualment, això està més clar que l'aigua. Passes dient que això és venible per un ser públic? Jo crec que l'art com a producte em sembla que no. El que digues un producte que pot tendir cap a un ser un ser públic és més fàcil de vendre, no? Vale, vale, vale. Alguna cosa haurem de fer referència. No, que sí, que sí, que sí, però que a vegades potser una cosa sigui visualment fàcil o més fàcil, no? Jo crec que no és ni fàcil ni és difícil, sinó que crec que m'he fet amb una petita idea igual com em va passar l'altre dia amb Interestelar que jo no soc un amant del que vindrà. Del cinema de la cesta ficció. És un misteri que no no hi tinc gaire preocupació probablement perquè jo què sé, és igual. Tampoc ho veurem nosaltres. Exacte, vull dir, jo crec que això però vull dir que hi ha qui sí que veritablement hi entra. Llavors, el que sí que és cert que amb Interestelar també va passar el mateix, però ostres, aquesta pel·lícula té com un, tot i que hi havia el que et passava a tu també que hi ha moments que hi havia alguna capcinada el que és cert és que et queda tot un tot un alè en el teu interior o sigui en la teua ment que dius una menjada de coco que es diu, no? No, no, jo no diria que és una menjada de coco sinó que veritablement et desperta una mena de curiositat de curiositat de sabatí d'argumentació també i tal i llavors dius hòstia amb això sí que m'hi quedo jo no? Sí, sí, sí Ara no tant però quan anava molt abans al cinema abans estic parlant de 20 anys enrere em passava molt perquè anava molt a primera tarda ben dinant ja vull dir ja sabeu què passa però és curiós com em quedava com una sensació molt rica d'haver estat allà i d'haver gaudit encara que no sigui en tots els sentits d'haver gaudit d'una qüestió que després no sé quin favor et fa però que veritablement però com a mínim queda potser ja la incursió quan hi penses sí que te'l fa aquest favor clar, clar, clar molt bé no crec que tingui res a veure amb la... no bé bueno ahí queda ens anem a Òscar Nacho nos vamos a Huesca el meu viatge al Burgès en carroza carroza de carruaje por supuesto allà aturades per prendre el vi i el formatge i mirar mis dominios clar, exacte això és cultura burgès això és això és cultura noblesa abaturra no sé què però ja que ho fas ho fas bé la próxima vegada et portes uns servents jo si vols em portes a mi de servent jo estic encantat de la vida i fas el tast del vi i del formatge exacte tast, formatge romànic a mi em tens guanyat com a servent i veig amb uniforme ja jo t'estic veient jo em poso uniforme si me'ls regales tu aquesta és la cosa m'ho bueno doncs a part de moltes coses que hi ha per allà interessants visita cultural i vam veure un castell que és el castell de l'Oarre un castell que és el castell romànic perquè no té després afegits ni gòtics ni posteriors però això és raro és bastant raro romànic pur romànic pur bastant ben conservat i el millor conservat de tota l'Europa occidental romànic pur que diuen per diferents circumstàncies es va quedar així un castell que també té algun ressòs cinematogràfic perquè es van gravar escenes del Reino de los cielos la pel·lícula d'Eli Scott sí un castell que només coneixia la gent d'allà de la zona fins a la gravació d'aquesta pel·lícula i llavors i bueno podia anar qualsevol vull dir estava bastant obert quan va sortir aquesta pel·lícula es va fer conegut llavors va molta gent anava a veure-ho i bueno la comunitat o la gent d'allà va decidir que això s'havia de protegir també van veure una miqueta l'interès econòmic bueno ho van redreçar ho van posar una miqueta allò d'ordre amb guia no hi ha molta restauració perquè el que es conserva es conserva bastant bé no ha calgut i tal i el que ha caigut del tot doncs ja ja està molt escenogràfic bueno ara que tindran diners ara podran sí sí però que no ha calgut fer una restauració allò tu no veus la restauració veus com estava que sòlid està ben construït està ben construït i el terreny deu ser establert també és roca pura el terreny és roca pura llavors és un castell roquer com el del papiol clarament sí sí com aquests escàters no allò no recordo el nom ara Montsegur però es pot accedir i en sales i tal o solament és l'estructura sí no no pots entrar dintre i hi ha en sales que es conserven més o menys l'església es conserva de dintre bastant bé l'església és que està bastant diguem-ne que la van fer en una perquè això primer era un castell més petit llavors van fer una església aprofitant una part de la muralla després van abandonar aquesta església perquè o sigui primer era una funció militar després una funció de monestir després el monestir va ser abandonat i va tornar a ser va tornar a ser funció militar correcta i llavors van fer més gran el castell aprofitant l'església i l'església queda com molt enterrada diguem-ne de tot el parell defensiu diguem-ne o sigui està pensada la porta d'entrada de l'església no està directament oberta a l'exterior sinó que fa com un un revolt perquè si algú venia amb un ariete no podes anar directa sinó que hagués de girar i tal tot està molt intrincada amb una funció militar s'aguanta molt bé és una església bastant ¿te foso? no, no te foso ¿como es diu en català? te fosar fosar te muralles te muralles per fora te... bueno està bastant aparent i l'església és romànica l'església és romànica però amb una curiositat que és molt alta té una cúpula bastant alta la van fer maestros lombardos i és com un got és un romànic però ja com apuntant el que vindrà però molts anys abans perquè això és del segle XI vull dir... i segle XI tan alta? per això, per això bueno, podria ser no, no, és una... Cardona, eh mira Cardona segle XI sí, sí o sigui el guia ho comentava com una realesa dic això és estrany perquè... no és habitual la monumentalitat del segle XI no és habitual però hi ha en església la de Cardona és del 1064 imagina't aquesta sembla que és 1070 o així més o menys bueno es va començar a construir els 50 perquè hi ha dècada molt bé diguem-ne i... bueno recomanable perquè tot i que clar de vegades veuen fotos per internet i això està una miqueta adornat no, no és tant però això és un castell que és com és no, que és com és perquè té mil anys diguem-ne però es conserva bastant bé estàncies per dintre es veuen coses vull dir però no no pensis que estarà allò moblat i que estarà no, bueno evidentment estan les parets estan algunes finestres es veu bueno l'església es conserva bastant bé hi ha altres dependències per allà que pot anar passant i tal però bueno té mil anys el castell les torres les barbacanes tot es conserva bastant bé el que és la muralla exterior es conserva bastant bé perquè es veu que el poble del costat que era l'Oarre diguem-ne que va ser una miqueta abandonat i ho han fet una miqueta més avall en el que és la planura i aquest és un avantatge perquè la majoria dels castells el problema que tenen és que el poble comença a agafar trossos del castell trossos de la muralla i se n'emporten al pati de casa i se n'emporten tot el castell al pati de casa aquí com va ser una miqueta abandonat el tema i llavors el que és la marca la frontera va arribar fins a la ciutat de Huesca més cap enllà això es va quedar una miqueta no era tierra de nadie no era negociar re no volia ningú anar allà perquè es veu que als nobles no els interessava i es va quedar una miqueta amig abandonat i per sort això no ha patit cap guerra ni cap bombardeix ni res i està bastant bastant sencer tot el que es veu que et desvall és per pas al temps i és recomanable un preu molt raonable sembla que eren 6 euros amb guia un guia que va estar dues hores allà xerrant i explicant-nos la vida i miracles i molt bé recomanable val la pena aquests guies que ho fan també clar, clar, clar bueno, bueno doncs el que farem fem una cosa la Rosa has parlat de la Berninale de l'actual i d'una pel·lícula de vist anteriorment i després perquè estem escoltant una mica així de fons quasi gaire doncs com aquest és el mes de la dona o el mes de març es parla que el mes el dia és el dia 8 tot l'any sí, el que deia la Rosa és veritat té tota la raó del món i s'ha de celebrar no s'ha de celebrar s'ha de treballar tot l'any l'únic que és curiós perquè també les institucions per exemple Sant Jús està parlant del mes en concret clar, perquè ja no és el 8 de març ja només és un dia abans era un dia després una setmana i ara ja és tot el mes es poden fer activitats és tot l'any sencer però em refereixo que està molt bé perquè estem aquest dilluns en una taula rodona jo vaig fer aquest dissabte passat una sortida sobre la dona al menac i tal en un espai determinat vull que em refereixo una mica tot això anem vinculant aquí també coses que es fan a Sant Jús que esteu a la White del que passa al Can Ginestà i al Centre Cívic Maragall perquè hi ha conferències hi ha tertúlies hi ha sortides vinculades amb la dona i bueno tot això està bé a tocar-se una mica i a reflexionar i parlar d'aquest tema amb aquest homenatge jo tinc per casa un parell de discos un que es diu Elles 1 i Elles 2 jo crec que és un disc descatalogat de la casa Polidori i tal si el trobeu bé perquè tots són cantants femenines de tots els temps i tal i bueno escoltarem de fons doncs aquests dies si us sembla molt bé sí, sí, sí de tot vull dir abans sonava la Sade la Tina Turner sonava la dona Summer en plan així discotequero i després escoltarem quan la Rosa acabi un tema de la dàstia Springfield perquè bueno per una sèrie de motius perquè bueno és una de les grans cantants angleses i perquè bueno simplement fa 15 anys de la seva mort i bueno la recordarem perquè són aquelles cançons que dius ai que maca quan l'escoltes i tant recordes una cançó dels anys 60 que bueno que recordarem després però abans la Rosa vinga en representació de les dones de tot aquest món ole ens parlarà de la Berninale a més la Berninale també en nom de dona exacte i la guanyadora clar clar clar molt bé molt bé de la guanyadora i la directora catalana també fantàstic millor camí i no ho havíem comentat encara eh aquest any la ganadora de la Berninale el festival de cinema de Berlín ha estat una directora que és hongaresa diu i la seva pel·lícula és on body and soul és la història bueno d'unes persones que es coneixen una dona que entra a treballar de controladora de qualitat o alguna cosa així i es coneixen a la feina conèixen amb un altre senyor i bueno veus com de mica en mica es van apropant ella és una persona que es veu que és una mica solitària o que li costa una miqueta enganxar amb els altres perquè no sé l'articament i tal i bueno vale aquesta és la va estar com quan la guanyadora la millor pel·lícula que és a l'os d'or després tenim la pel·lícula catalana a estiu de 1993 que la guanyadora a la millor opera prima la directora és la Cara Simón i explica la història d'una nena que es diu Frida que bueno a causa de la mort de la seva mare ha d'anar a viure amb una família amb una família d'ella no una família diferent d'adopció sinó amb uns famílies d'ella i clar malgrat tota la mort que aquests seus familiars li fan i l'accepten i l'acullen a casa i tot clar lo difícil que resulta per aquesta nena fer-se aquesta idea que em vica petita la vida pinta molt bé em penso que encara aquí no s'ha estrenat espero que l'estrenin sí Nacho Tomás deia ostres no la vista és que no està encara per aquí espero que l'estrenin no perquè ja porta la bandida per això ja sabem que és cinema de qualitat quan estem parlant de la Berlinale és qualitat després dels dos sortes ja se veurà però amb la Berlinale sí que és cinema de qualitat penseu que a la millor pel·lícula estava una miqueta renyit el tema amb el Kaurismaki que ell també es presentava amb una pel·lícula que es diu The Other Side of Hope i aquí parlava de la història de la immigració d'un senyor que ve d'un siri que venia de l'epo i com va aconseguir arribar fins al cinqui l'altra cara de l'esperança doncs la traducció l'altra cara de l'esperança no, sí, sí The Other Side of Hope sí, l'altra cara de l'esperança per això dic traduïa per explicació què estàs dient exacte la història d'aquest senyor que l'explica de tot el perible que va passar exacte pagant diners a les màfies per poder anar passant i que a més el que diuen és que moltes vegades els que arriben aquí són gent amb cultura amb educació amb un cert benestar econòmic pot ser-ho segurament no, amb això que no en podem fer broma perquè arriba de tot aquí sí que no aquí sí que no i bueno una mica una mica seria també aquesta història que ha quedat també com a l'os de plata el millor director d'altres jo acto el George Friedrich per Bright Night la millor actriz és a Kim Mini per On the Beach at Night Alone clar de moment és la pressió en anglès no s'ha fet la traducció ja quan l'estrenin aquí ja veurem quina traducció posaran esperem que l'encertin aquesta vegada després hi ha a l'os de plata el millor guió a la pel·lícula Una mujer fantàstica de Sebastián Leilo aquest si no m'equivoco sí, és xileno d'acord? és xileno aquest senyor i després la pel·lícula Felicity és el premi del jurat és de l'Alain Gómez i ja està la que hem comentat millor opera prima de la Carla Simón a l'estiu 1993 bueno tenim una miqueta aquest llistat de fet aquí són només només són set pel·lícules sí, sí diu lo breve sí, bueno dues vegades dues vegades clar que sí i això ha estat aquest any aquest any aquest ha estat el Festival de Berlín d'aquest any del 2017 aquí tinc jo també un petit sí, no bueno vull dir que no que explica una petita història i parla precisament d'això que deixa la veritat vista per sentència i llavors del que parla aquí és que es tracta d'una pel·lícula que té molt a veure amb les problemàtiques mentals i tal Anna Monamurt i el film animat Happy Day Happy Nis Day completen la competició i en definitiva aquí el que m'ha cridat molt l'atenció és això precisament perquè parlen de la filosofia mentre les rialles de la conversa i el llenguatge dels cossos revelen a l'espectador una tensió crítica entre ells a punt d'alliberar-se o sigui estem amb una transcendència molt alta és una pel·lícula que caldrà com dieu vosaltres caldrà esperar que s'estreni aquí perquè està catalogada com de com de trastorn per ser adhesiu a una parella o sigui en definitiva està parlant de les dificultats dins d'una parella i veritablement això sempre és interessant això és la guanyadora que sí la pel·lícula a veure si es van estrenant quan l'explicaven a l'aleguaria també em comentaven que és un film sobre les pors i les inhibicions associades a l'apertura cap als altres i quan hilarant té pot ser quan de divertir queda clar diferència d'arguments que s'utilitzen en segons quins festivals amb els que veurem ara que s'utilitzen en segons quins altres ja parlem dels Oscars d'aquí una estona i ara a partir d'aquí ja farem una comento llavors o després com tu dir-ho la pel·lícula Hedi que és la que va guanyar comenta clar que sí perdona això l'he passat a l'edició anterior el del 2016 la pel·lícula Hedi un vent de llibertat és una pel·lícula tunisiana que va guanyar l'os de plata el millor actor i també el premi a la millor ópera prima la pel·lícula ja dic que és tunisiana és molt occidental home Tunisia és un dels països més occidentals jo ja he estat i es va estar l'occidental l'inter del món àrab l'inter del món àrab Déu-n'hi-do jo he estat a Tunisia i estaven i ho dic i ara ja estaven molt oberts al turisme sí, sí perquè jo he estat una setmana i mitja allà vaig estar i home sí, sí tens raó és més occidental que ningú home a les ciutats a les zones turístiques però encara té molta tradició clar que sí té molt ara una amiga que anava una miqueta això ha passat el que ha passat a veure la pel·lícula es veu es veu molt bé el que passa que el noi el protagonista el Hedi el Hedi és el fill petit d'una família el germà gran ja ha marxat a viure a França s'ha casat amb una francesa ja tenen una nena i no pensa tornar al país només torna amb motiu de la boda del casament del germà petit que li estan preparant un casament consensuat amb famílies o sigui ell no ho ha triat a la núvia i la núvia tampoc l'ha triat amb ell les famílies ja estaven d'acord el que passa que sí que veus que s'estaven veient i que es coneixien vull dir que d'alguna manera tots dos estan d'acord en aquest matrimoni de conveniència estaven d'acord llavors és tota la parafernàlia tota la cerimònia tota l'anar a demanar a la núvia a demanar la mà de la núvia que va tota la família ell no té pare el pare ha mort i és la mare la que agafa com una matrona com la mater de família la que agafa les rendes i la que és la que la que bueno fa tota la la tradició amb els vestits amb la forma de fer amb les sofrenes o els regals que li has de portar a la núvia després quan venen a casa també veus per separat també després els homes això clar és molt típic també a l'hora d'anar a pregar hi ha un moment que es veu la mesquita també que van a pregar i estan els homes sols pregant quan van també els homes a ratificar d'alguna manera aquella petició o aquella acceptació d'aquest matrimoni que també van els homes sols també per la seva banda clar aquí ja veus que realment és una ciutat molt tradicional però en canvi aquest noi aquest noi treballa bueno treballa a la Peugeot treballa en un concessionari és un comercial i ell es mou per diferents ciutats i va a la capital a Tunes es mou molt i bueno té una forma com més occidentalitzada a més tots estan vestits a la feina amb vestit vull dir amb pantaló amb jaqueta i van a visitar empreses que la gent també està com molt occidentalitzada treballadors privilegiats sí exacte perquè ell és d'una família bé és d'una família bé que té una certa posició i la família de la novia també també té una certa posició gent que per negocis o pel tipus de o perquè tenia possessions doncs bueno estan bé i llavors ell coneix amb una altra noia amb un amb un d'aquests viatges que ha de fer ell s'enamora d'una altra noia i crec que ja li comença tota la història no desvellaré res perquè penso que val la pena val la pena veure-la més és que en el trailer ja es veu vull dir que no desvello res perquè en el trailer ja es veu que ja li dius que és que em caso passat de mà és una mica ell descobreix aquesta llibertat perquè la noia que coneix és també de Tun però és una noia que treballa amb els turistes clar ella té aquesta manera és com més s'accentralitzada encara ella sí que és més europea de fet està pensant això tens raó hi ha duplicitat amb les dones digues la diferència és que són dos molt diferents la noia que coneix allà i la seva nòvia és que no t'agrada i pel carrer ho veus és que a la seva nòvia li pregunten però tu què vols fer tu alguna vegada has pensat què voldries fer si no si no haguessis de dependre que una mica t'organitzin la vida i l'altra és que ni s'imagina que ella pogués pensar res ni què vol fer que és que hi ha alguna cosa més a part de casar-se i tenir fills clar clar sí sí no hi ha res més flipes és molt fort és molt fort o sigui sembla que no sembla que no sembla que és una pel·lícula senzilla i que no hòstia però aquí és que ho trobes tot ho trobes tot i és una miqueta em fa gràcia perquè mira els cinevais que són la vaig veure en la ressenya que et donen que tenen allà preparada diu o la emancipació masculina aquesta vegada no és la noia és el noi de com està també manegat i preparat tota la seva vida tota la seva vida ha estat preparada tot des que va néixer fins al que havies de fer no havies de treballar amb qui t'has de casa després el sogra també l'està buscant una altra feina és que el noi dius hòstia pobra li agafa una angoixa al final i llavors no explico perquè està molt bé com es resolt la pel·lícula està molt bé com la resolt allà pateix tothom això no s'ha de confondre precisament amb la planificació comunista quan funcionava és una altra història però és que sí, sí, sí ho planeja l'estat d'aquesta manera és la família que ho planeja tot és la proximitat que porta endavant amb tot aquest tema però això que explica Rosa és molt clar jo he estat allà i veus a la dona occidental absolutament no excessivament desvestida vull dir aspecte vull dir que no va massa curta va vestida vull dir més així més taxa i tal però llavors tenim la part d'aquesta línia que van vestides de negre amb el calor que fot allà això de negre això de negre és una pel·lícula important perquè això no es veia abans és a dir jo també conec el tema perquè jo tinc una amiga que és marroquí jo vaig estar en un casament d'aquests quan vaig passar la tanca de Melilla famosa aquesta que vaig comentar aquí un dia vaig anar al casament aquest i tot això que explicaves els homes separats i tal de fet nosaltres vam menjar amb les mans perquè era la tradició no vol haver-hi ver i bueno va ser una història amb els homes separats i tal i sí que és veritat que per molt occidental que sigui la dona al final si t'hi fixes el xesco portava un mocador perquè el tema del mocador és un tema clar al final elles potser sí que podrien casar-se amb algun de fora però al final com tota dona té un desig important de formar una família de fer altres coses però també de formar una família si no estàs si no cercleixes unes determinades normes i la més visible encara que sigui una xorrada és la del mocador doncs bueno potser no et veuen igual no t'accepten igual llavors has de mantenir com una dualitat i això de vestir de negre abans no es feia sinó que era més normal però amb l'arribada de l'integrisme aquest wajavista de l'Arabia Saudita i tal i qual van començar a aparèixer aquestes noies que es vestien completament de negre cosa que ja no s'havia vist la noia aquesta ens ho explicava això no es veia abans aquí això es veia mocador es veia la dona tradicional marroquí però no aquesta aquesta passada de rosca d'anada negra això és de l'Arabia Saudita exacte això és un altre tipus de és que jo ho dic perquè ja anava amb una amiga amb una amiga ella és rosa bueno era rosa i tal bueno i anava una miqueta feia calor estàvem a 45 graus de temperatura i anava amb una samarreta sense mànigues i tal i això i bueno com vostè el tepit us dona igual però bastant visible era impossible anar pels carrers al final haver de posar-se ella alguna cosa a sobre perquè era insuportable és que era vull dir paraven al davant i miraven descaradament és a dir que per molt que hi hagi aquesta occidentalització ells encara no estan acostumats a aquesta visió va ser horrible aquell passeig per l'avinguda a Bugavi no sé com es diu d'allà a Tunísia és que ella estava avergonyida perquè és que paraven els tios i miraven directament no? i se volien apropar i li volien tocar el cul vull dir era una cosa horrorosa jo anava fent així tota l'estona que semblava la d'avui no és broma parlo de l'any 2000 no parlo de tant d'un enrere vull dir que no ho sé però a la pel·lícula es veu més la part que és més recent per exemple el vestit aquest sí que es posa en un vel per sortir al carrer la mare d'ell per exemple si ha de sortir al carrer deseguda es posa un mocaduret i ja està vull dir que sí que és gent gent com més avançada i la novia no porta que no va vestida de negre ni molt menys va vestida molt occidental també només amb el mocador que està per la cara no és que segur que hi ha les zones més rurals o les zones o allà mateix que sí però bueno la pel·lícula més és sí que és aquests mons confrontats però a la vegada també que ha suposat això que ha suposat l'arriba d'aquest integrisme la primavera àrabe aquesta que estava vivint també es fa menció a això ja et dic no es veu directament és posterior a això i llavors com hi ha gent que està marxant i se'n va del país perquè clar el turisme també s'acaba i aquesta noia que viu del turisme aquí se li acaba la manera de viure llavors ha de marxar fora també molt bé és molt interessant la reflexió que es fa i al final està desinteressant perquè no és tampoc el final que et pots esperar doncs Hedy es diu la pel·lícula per recordar-la Hedy un vent de llibertat fantàstic doncs farem una cosa com dura dos minuts la cançoneta posarem aquest tema de Dasty Springfield per molta gent que no la conegui és una de les divas angleses de la música dels anys 60-70 és com una carina enteneu-me però amb el sentit correcte del terme és a dir amb una qualitat la carina també ho feia bé però és així com més festivalera doncs aquesta tenia més qualitat ara faria 15 anys que va morir i bueno Dasty Springfield va fer després moltes col·laboracions amb cantants més moderns amb els Pet Shop Boys amb una sèrie de gent va sempre fer les seves cosetes a veure si coneixeu aquesta cançó una cançó que es diu alguna cosa així com algú finalment trobo algú que té un cor a veure si ho té algú en aquesta taula any one who ever loved could look at me and know that I love you anyone who ever dreamed could look at me and know I dream of you knowing I love you so anyone who had a heart could take me in his arms and love me too you couldn't really have a heart and hurt me like you hurt me and be so untrue what am I to do every time you go away I always say this time it's goodbye and hear loving you the way I do I take you back without you I'd die and hear knowing I love you stop anyone who had a heart could take me in his arms and love me too a veure què passa amb la Carina? Ah, no, no ei, jo la Carina va ser la meva i ara ja dic molta informació però va ser la meva infantesa i bueno cantar les cançons de Carina que sí m'agrada moltíssim i és coneguda internacionalment la Carina però clar és una qüestió emocional jo de qualitat no entro clar no, home evidentment era més folclorico festiva no he cantat jo cançons de Carina m'ho d'amor meva té una vessant jazzística molt elegant encara que va tirar cap al pop així una miqueta dels seixanta aquesta que has posat com es diu molt maca la cançó anyone had a heart és una cosa així com això pues que anyone who had a heart una cosa així com algú que tingui un cor com dient ja ho ha dit eh? vull dir que estigui molt maca la cançó és una cosa és un clàssic d'aquest sí, sí, sí exacte molt bé doncs ara ja passem directament als Òscars eh? sí has aturat alguna cosa? vinga no, jo un cop aclarit ja tot el jaleu jo potser per arredonir una mica el que hem dit fins ara i que té a veure amb el que vam parlar la setmana passada el que passa és que no sé si ho veuré és allò de allò que deia el senyor Fellini no? sí que en definitiva diu ja ja a vegades moltes vegades podem arribar eh? eh? doncs a sintonitzar amb coses que vindran més que les que ja tenim que tenim actualment sí i llavors jo penso que això és molt bo això ho va dir el Fellini ja veus tu i també va estar contrastat pel mateix Jank que dèiem el el psiquiatre aquest no? llavors penso que a nivell artístic això és molt important no? perquè esclar vull dir aquesta aquesta esment que jo feia que moltes vegades una pel·lícula o el dissabte mateix o el divendres que vam fer Interestelar no? doncs sense veure-la ben bé tota vaig dir ostres tu quina bellesa i quina singularitat de coherència narrativa i tal jo crec que bueno això és el que el que es defensa sense posar-li segell d'etiqueta seria la eh? que és el que jo defensaria molt bé vinga doncs parlem una miqueta d'això dels Oscars no? Oscars d'aquest any bueno res la gran decepció jo crec que ha estat una miqueta decepció per mi il·lusió eh? que la famosa lalalán i tal no? que s'emportaria tot amb aquesta vida doncs al final no s'han portat tants s'han portat set em sembla no m'he equivocat no? sis no? bueno s'han portat el millor actor amb la millor actriu perdó la millor direcció no m'he equivocat no? la millor música la millor cançó sobretot els musicals s'han portat la Emma Stone que no s'ho mereix ho sento perquè jo he vist una pel·lícula això de l'alany ja vam parlar amb el seu moment però he vist una pel·lícula que hi havia una de les nominades que era la Natalie Portman per Jackie i allò és absolutament meravellós és que per sobre estaria fins i tot la Meryl Streep amb aquella cosa de la Florence Jenkins que era la pitjor cantant de la història americana que era meravellosa com estava la Meryl Streep i és que insisteixo vull dir jo crec que la Emma Stone aquí no és mereixadora ni molt menys d'aquest Oscar però ni a distància hi ha una cosa sí volia comentar el de Jackie digue'm tu Jaume però ara comentaré no no digues tu Jaume digues no jo penso que el judici i sempre és una cosa una mica complexa però estem jugant a crítics d'art i a crítics de cinema vull dir és una opinió clar clar perquè ningú té la veritat absoluta jo l'Alan no l'he vista i no sé si la veuré o sigui ja us dic el que jo penso és una percepció que molta gent té davant d'aquesta pel·lícula i sempre ho sabem que els Oscars som molt comercials clar clar últimament som abans no eren tan comercials però últimament no comercials sinó la qualitat ha baixat moltíssim ara en parlarem l'Alan no és una pel·lícula mareixadora de 14 Oscars previs al que seria els guanyadors clar a nivell musical sí que s'ho mereix jo no t'ho negaré la cançó és molt bona la banda sonora és molt bona i tal l'Emaston no és mareixadora millor pel·lícula tampoc o millor director tampoc sense que mena de dubte és molt millor cinquantes vegades White Flash com a millor direcció per mi que no pas que és el mateix director és el Damien Chassel aquest em sembla i tal li dóna 40 potes que podríem buscar les semblances com de peu sí home hi ha una semblança amb el tema musical hi ha una qualitat exquisida en el moment de treballar la música però l'emoció que té White Flash no la té l'Alan ho sento aquell final amb aquell moment amb aquests moments de bateria amb aquella aquell esforç aquella és d'una finor i d'una qualitat increïble fixem-nos amb el que té de similitud perquè White Flash és en tot cas la dificultat per arribar a l'estadi suprem aconseguir l'excel·lència sí l'excel·lència per dir-ho d'una manera i llavors això hi ha un professor que és el que té molt clar com s'ha d'aconseguir això discutible tot el que vulgueu i fins i tot podem estar en desacord clar clar quan arribar a extrems de pràctiques del tipus aquell i amb l'AlaLan a mi la impressió que em dona és que tal com ha funcionat la pel·lícula de la manera que ha connectat la pel·lícula més enllà de la tramolla que s'ha muntat a l'entorn d'ella crec que també hi ha una cosa semblant per exemple quan fa referència al jazz que jo soc molt poc expert bueno jo una miqueta no gaire però quan arriba al final aquell final fictici que no és el real exacte doncs allò té un té una coincidència de valor artístic jazzístic totalment però és un quadrat és un parèntesi dins d'una pel·lícula de dues hores d'acord estem buscant similituds deixem ara que si són més bones o no llavors aquí sí que tindríem una similitud amb Weeplash exacte segons el meu però Weeplash flueix la pel·lícula va fluint van passant cosetes hi ha un element hi ha una frescor que no hi ha és tan cursatada l'Aladan però allà allà el que t'està passant és que no estàs d'acord amb tot allò clar no et creus la relació entre ells dos és un musical i no és un musical hi ha moments molt lents i molt avorrits clar perquè carai hem d'arribar a una situació excelsa com aquesta si has de fer o has de patir d'aquesta manera tan bèstia digue-li a qualsevol pare i mare jo crec que l'Aladan és una pel·lícula de tòpics és el problema que jo li trobo és molt tòpica amb molts elements amb la relació de parella amb el que serien els diàlegs són previsibles els balls els números musicals excepte insisteixo aquell final que em sembla meravellós em sembla un alarde de muntatge de música de tot però ja està és que la pel·lícula es queda en flor d'un dia per mi el principi i el final i l'arresta de la pel·lícula allà està no hi ha coses que estan bé la cançó està bé hi ha coses determinades però hi ha moments que t'avorreixes profundament i jo i mira que aquí hem vist pel·lícules japoneses de 40 hores m'enteneu i xineses que hem estat 4 hores allà mirant com aquell està movent l'ull i ens ho passem millor veient això que no les converses tontes que tenen aquests dos a vegades de debò ho sento a tothom s'ho passa tan bé no no ja ho sé ja ho veus i ha sigut radical no ho sé que ha sigut molt bèstia però que li falta teca ho sento ara parlem de la guanyadora Moonlight però deixa'm un segon Nacho el Nacho ja està preparat sí sí sí no no ara s'obtira l'artilleria però deixeu-me només dos minuts perquè són dos minuts perquè és el que hem de parlar de les quantes pel·lícules per parlar de Jackie és una pel·lícula minoritària que molt poqueta gent ha vist molt poqueta gent no he vist el tràiler i pinta molt bé tenia bona pinta sí base director Pablo Larraín sí sí el club Neruda sí sí anem molt bé clar i anem un director xilè que fa una pel·lícula americana sí sí Jackie Natalie Portman Natalie Portman me la crec per la forma del cos el físic i tal i això li encasqueta una càmera aquí tota l'estona és un drama psicològic increïblement ben parit és a dir com han pogut fer aquells interiors com han pogut fer-la ella portar els límits d'aquella cara d'aquells moviments d'aquella forma el muntatge és fabulós és a dir és el que diem què fa aquest home Pablo Larraín el club és una cosa totalment diferent Neruda és poètic amb un cert element i tal això és tremendament no sé com dir-te és com una serra que t'explica com és ella què és el que ha patit què és el que hi ha què l'envolta vull dir té una potència la pel·lícula que jo pensava jo pensava quina mandra veure la pel·lícula quins nassos està és una pel·lícula crec impecable de debò i en cap moment allò que a vegades tens allò flueix a això un cinema determinat allò que a vegades sembla que cine espanyol cine sudamericano és que no t'ubiques i quan has vist coses del senyor Larraín com hem vist nosaltres dius encara m'ubico menys tu l'has vist al club sí, sí he vist al club i és el Neruda les dues i és que no té cap vincle és a dir sí que hi ha vincles clar que sí hi ha una narrativa i una forma i una cruesa i una cosa xuta quan planteja les coses però ostres són tres conceptes diferents de cinema que Tomàs és un geni ho sento perquè les tres són absolutament meravelloses cadascuna amb la seva línia doncs veieu aquesta Jackie de debò fineta molt ben feta és que no puc dir una altra cosa aquesta m'havia dit a mi quan havia vist m'havia dit això una sensació com de aquesta va ser bona sí, sí, sí jo crec que sí i més hi veus a la Natalie Portman exacte molt ben clar, home, genial i a la guanyadora de la millor pel·lícula Moonlight doncs parlarem de Moonlight i el trasbals de Warren Beatty el trasbals de Warren Beatty que això diguem-ne acabant la línia general del trasbals o la que tombe diguem-ne a les Oscars del 2017 doncs sí doncs sí així com a explicació general molt fluixos o sigui sota el nostre humil punt de vista que som qui som i estem fent aquí un programa de ràdio però molt fluixos no tant de modestia molt fluixos fins i tot la pel·lícula guanyadora que bueno ostres aviam si ja l'han donat això que comentaves tu ara de la pel·lícula de la Jackie d'aquesta potència d'aquest anàlisi psicològic aquesta potència en la pel·lícula guanyadora desapareix falta per tot arreu falta bé és una pel·lícula es diu Moonlight la pel·lícula ha guanyat tres Oscars eh que vale que és el millor pel·lícula el millor guió adaptat que és aquesta categoria una mica que es treuen per diferenciar si és ben llibre o no i el millor actor de reparto que és un dels negres protagonistes que és una espècie de camello que fa ja bueno hi surt poc eh diguem-ne surt la primera part de la pel·lícula i al final segurament té uns deu minuts d'actuació i tal però bueno ho fa bé jo per donar-li el premi no ho he compartit amb la resta però és una actuació però això no és la tasa de l'agenda color que ha de rebre el premi sí sí és aquesta la idea claríssima ha estat exagerat i bueno pel·lícula intimista és una pel·lícula de molt baix pressupost sembla que és 1,5 milió de dòlars una cosa que és ridícula poquíssim es veu es veu de la manera com està rodada perquè fins i tot suposo que la qualitat de les càmeres tot plegat l'abandonar la nit abans l'abandonar sis premis Spirit que és la aquest certamen diguem-ne del premis independents o sigui fora del Festival de Sant no sé si està això una mica com l'antesara del que vindria i l'han donat el premi a millor pel·lícula doncs pel·lícula intimista el que l'hagin donat el premi al millor guió adaptat el guió és molt simple diguem-ne que no té no té grandes floritures ni desenvolupaments el que passa és que el tema és un tema socialment potent perquè és una barreja del món dels guetos de les bandes de les ciutats negres de la droga tot ambient aquest ambient molt masclista molt d'homes allò que s'han de d'impulsar els carrers de matxotes que porten la pistola i que este es mi territori barrejat amb un adolescent que comença a despertar la vida i que és homosexual bueno aquesta barreja que d'entrada dius això sembla hi ha un caldo cultivo potente diguem-ne està bueno la direcció normal tant per no donar-li la millor direcció no sé com ho farà l'alambra que el senyor el dirigeix normal les actuacions normals la pel·lícula intimista però és d'aquestes que tu quan veus una pel·lícula que això ho comentava abans a l'antena veus una pel·lícula intimista el que esperes comentaves tu amb Manchester frente al mar que hi hagi una contenció per sota que d'alguna manera t'està penetrant per dintre tu estàs veient la pel·lícula i quan acaba la pel·lícula dius ostres aquí hi ha hagut una cosa continguda que m'ha entrat per dintre m'ha fet pensar no sé ben bé què però aquesta sensació m'està treballant per dintre quan acaba la pel·lícula de Moonlight doncs et quedes com bueno al final a més a més que és una mica així és que et deixa una mica perplexa al final perquè dius és com si hagués tallat la imatge o sigui pum i bueno i ni les actuacions ni el guió ni la manera de tractar-ho ni aquest anàlisi psicològic de problemàtica del nen que primer és un nen petit bueno té preadolescent després és un adolescent i al final fa una transició diguem-ne com una un reverso del que ell veritablement és acaba convertint-se en un bueno també un capitòstia aquest de les bandes ell també trafica i tal la figura aquesta masclista completament contrària del que és ell diguem-ne s'adapta a la societat seva d'aquesta manera doncs tot això no sé queda molt a pincellades queda no sé si és el muntatge el que ha fallat si és que bueno una pel·lícula de la que no surts amb un recordant un diàleg ni que sigui un que diguis mira aquesta frase està bé de la que no recordes una imatge o un conjunt d'imatges que diguis ostres doncs mira mira aquí que ben rodat i tal que no tens cap xoc i tal i acabes dient bueno aquesta pel·lícula l'han donat un Òscar doncs bueno jo dic que és correcte per dir-ho perquè tampoc vull dir jo vaig ser una pel·lícula mediocre d'aquestes cada vegada es vas a veure allò del verd que no són molt reixides que dius és per la seva problemàtica social i perquè és bastant potent la combinació de factors perquè surt allà bullying bullying a l'escola perquè ell com és gay en aquest món ja comencen a fer assetjament tema homosexual i acceptació d'aquesta realitat d'un mateix i en un entorn completament diferent del que és masclisme violència gueto pobresa drogues tot aquesta barreja doncs bueno per si mateix ja té força però tal com està tractat no i home aquesta és la meva opinió que l'hagin tornat la millor pel·lícula doncs home a lo millor comparada amb la resta doncs mira allò també parlaven fora d'antera igual és per comparació que al final una que jo vaig dir que era una pel·lícula correcta que era com anxeria doncs a lo millor és la millor de saps els que hem vist perquè bueno jo sincerament el productor de Moonlight és Brad Pitt només una és bo que va ser un dels grans absents ell i l'Àngel i la Jolie de on està jo evidentment no soc Déu i si no si exercís i hagués tallat uns quants caps amb aquest món no que és broma entrés al tram Jaume per exemple però refereixo que esta Mallorca és el que he vist potser més pel·lícules perquè jo he vist l'Alalán he vist la Jack he vist el Manchester he vist hasta l'últim ombre he vist unes quantes vull dir el Comanxeria ho dic per això que deies de la millor pel·lícula i tal a veure jo evidentment la millor pel·lícula tal que m'expliques tu m'ho crec perfectament m'estimo una mica també l'ha vist i m'ha parlat d'Agus en Blanc per tant segur que no anem equivocats i el millor director l'Alalán per tant estem parlant de dues pel·lícules històricament mediocres amb aquesta línia que no sembla ser que sigui el que esperàvem tots no alguna cosa així i en canvi hi ha pel·lícula on és com la copa d'un pino aquest el Manchester frente al mar és una pel·lícula molt complerta tremendament complerta per mi amb una senzillesa brutal amb un Cassellà que li han donat el premi si us plau que bé menys mal han tingut ull per aquesta contenció aquest paper és molt difícil de fer això les coses com siguin que jo solament hi puc veure l'altre que és cap tan fantàstic que és Vigo Mortensen l'altre que estava nominat també que també d'unidor i aquesta no s'ha endut cap no s'ha endut cap i a banda d'això doncs que bueno que ja hem de comentar-la m'agradaria res esmentar en dos minutets i acabem de rematar amb aquest tema doncs aquesta hasta l'últim ombre el high show no me'n recordo com es deia high show rise sí això sí vol dir com el cim d'aquest d'aquesta high show d'aquest espai per entendre'ns d'una mena de ferro que entendríem en un espai ostres quina pel·lícula és que jo clar l'altre dia vaig dir vinga va a veure què és el que hi ha vaig a mirar Mel Gibson jo saps que Mel Gibson ja hem vist unes quantes des de l'apocalipto passant per la passió de Cristo i tal sí sí sí que estan molt ben fetes i que és com molt clar i pensava pel·lícula de guerra i Max també sí no però com a director ah perdó perdó perdó se em parles de Mel Gibson no no no se va la cabeça i pensada doncs bueno dius ostres vaig a veure una pel·lícula mira una pel·lícula que em va frapar moltíssim sobre el realisme de la guerra va ser salvar el soldador Ryan no sí la primera mitja hora exacte la primera mitja hora dius ostres aquí és com realment seria la guerra no cames volant braços clar és la guerra tira una bomba i passa això no sé que ai m'han ferit no no és la realitat Mel Gibson ho supera de quina manera és a dir segueix amb la línia de la claritat de la passió vull dir que la sang és sang i el que és fetge és fetge sí sí quina borrada fa aquest home quin muntatge tan increïble fa és a dir el terra és bali i on et quedaria no ah anava a dir-t'ho jo la línia roja on et quedaria és que és diferent hi ha molta cosa és diferent és que és una pel·lícula diferent hi ha molta volta aquí al cap amb el senyor Màlic i tot el que passa el subconscient de tot aquestes d'aquestes persones és molt dur aquí no aquí és molt evident el que passa es parla d'un fet real d'una persona que és un heroi d'un nano adventista amb una línia cristiana i a partir d'aquí sobretot és aquesta percepció però també és objector llavors no vol portar una arma ell vol ajudar això és desapareix és el minut número 1 no explico res de l'altre món ella el que vol portar és una vol ser metge i salvar els companys que tothom el titlla d'aquest que és un fluix que no vol agafar una arma no vol matar ningú i acabar convertint-se en un absolut heroi perquè això és una cosa que si mires ho diu la pel·lícula de seguida però sobretot és com es planteja no estem parlant d'una obra d'art no estem parlant d'una pel·lícula que com Terrens Màlic que aprofundeix amb el subconscient de la gent no, no, no aquí és vinga passa això passa això passa això passa això i com es desenvolupa ell també estava nominat a l'Andrew Garfield que és el que va fer l'Amazing Spiderman a l'últim Spiderman però no aquí no es mereixeria guanyar a l'Òscar te'n poso una altra la jaqueta metàl·lica hi ha moments que recorda la jaqueta metàl·lica o Black Hawk Derribado que Black Hawk Derribado és una pel·lícula d'acció també bastant potenta no tan realista però sí que tal com està muntada tal com està desenvolupada sí que t'hi fiques d'entra el més semblant serien aquests inicis de Saber el Saldador Ryan és aquesta línia aquelles càmeres en primer cop hiperrealisme hiperrealisme absolut absolut però a part d'això té una potència molt sobretot guanya el muntatge més que la profunditat del personatge en si mateix no té una profunditat excessiva vull dir que ell sí però el que envolta es mou allà però té una gràcia la pel·lícula en si mateixa té alguna cosa que et va embolcallant embolcallant i t'enganxa t'enganxa i vas veient i vas dir ostres tu vull dir que que bé hi ha un esperit lògicament un cert patriotisme però és el patriotisme també aquest crític de Clint Eastwood a vegades entenem-nos és jo noto hi ha moments que dius ai Clint Eastwood però no guerra Iwo Jima aquesta línia aquest tractament aquesta elegància hi ha moltes cosetes aquí i jo em sembla una pel·lícula prou correcta home potser per guanyar la millor pel·lícula tampoc ho t'ho sabria dir perquè el moment que ja t'acaba la capacitat però jo la veuria ara una mica de sang i fetge bastant vull dir que paciència i entomar-te coses i bueno i la gran pena que no hagi guanyat el curt el Time Code que sí que vam poder veure el cap de setmana passada el van passar per TV3 com que s'ha de nominada i tal i molt bé em va agradar em va agradar molt original tenim un minutet molt original i molt currat com s'inventa la història i al final com es van trobant molt original molt bé és una cosa contemporània que això és guapo sí, exacte home, adonés dels ballarins impressionants com dissimulen amb aquells vestits amb aquest uniforme de vigilant de parking està molt bé molt bé i després amb el toc d'humor també del propietari de l'amu del parking quan arriba diu bueno, aquí són els anteriors companys teus després marxen clar, s'han d'acomiadar l'història està molt bé jo no sé ballar sí, sí, sí molt original és una pena que no hi hagi un premi però bé és molt bé que hagin arribat clar va guanyar el gol jo no sé ballar clar, clar a mi no tindrà aquest problema a mi m'estranyava que això guanyés els Oscars però amb els jocs de càmeres el joc de càmeres com es posen l'hora busquen l'hora aquí tens el missatge connectat amb la càmera és que aquests anys com es diu com nom ell diu que fa curs pensant en pel·lícules amb llars metratges no fa un curt perquè ha de ser curt perquè ell crea una història ho talla i fa aquest muntatge tan maco per fer una mini pel·lícula però ell fa una mini pel·lícula un tema molt concret molt determinat la setmana que ve seguirem perquè segur que veiem pel·lícules més dels Oscars anirem acabant de parlar d'altres que queden por ahí o si voleu veure el documental del mes que faran bueno ja sabeu que fan per tots els cinemes la xarxa de cinemes el faran el dissabte dia 3 ai no el 4 el faran a Molins de Re ai perdó Sant Feliu Niña Sombra Fantàstic Doncs recomanació Fins la setmana que ve Adéu Adéu Adéu 98.1 Music Club Selecció I Peat Total Motion Pé Tot Francesco Estat preach Obama Selecció founder ika Eisen amet Atari Isle ���