Babilònia del 2/3/2017 — Art i Cinema al CaixaForum, “Jugant amb l’atzar” a Can Ginestà, Castell romànic de Loarre, Berlinale 2017 i Òscars (La La Land vs Moonlight) amb interludi Dusty Springfield

Resum general

Episodi de Babilònia (Ràdio Desvern) amb to distès i crític sobre arts i cinema. Els temes centrals són: exposicions (CaixaForum i Can Ginestà), patrimoni (castell romànic de Loarre), Berlinale 2017 (i un flashback 2016 amb Hedi), i un especial Òscars 2017 amb debat intens entre La La Land, Moonlight i altres títols. Interludi musical en clau del Mes de la Dona, homenatjant Dusty Springfield.

"El passat és història, el present és vida i el futur un misteri."

Exposicions i art

“Art i Cinema” (CaixaForum)

• Exposició recomanada i amb recorregut cronològic: de primers dispositius (daguerreotips, fotografia de moviment) fins a les avantguardes (cubisme, expressionisme, surrealisme).
• Peces, fragments de films clàssics (p. ex. El gabinet del Dr. Caligari, Faust, La caixa de Pandora) i materials gràfics per connectar història de l’art i llenguatge cinematogràfic.
• Fort vincle amb la Cinémathèque Française: abundància d’autors francesos (Duchamp, Godard) i certa visió esbiaixada cap a França.
• Crítica a partir dels anys 80: enfocament massa historiogràfic i poc desenvolupament de videoart, performance, instal·lació i body art.
• Consell pràctic: reservar 1h30 per llegir, mirar fragments curts i comparar; comissariat sòlid malgrat el biaix geogràfic.

“Jugant amb l’atzar” (Can Ginestà)

• Sèrie de 15-20 quadres amb forta coherència visual: formes que, vistes conjuntament, generen unitat i “il·lusió d’insiem”.
• Dispositiu participatiu: tires de paper per anotar què suggereix cada obra.
• Debat sobre la possible estètica “burgesa” i la idea d’art “venible” vs. recepció sensible i gaudi igualment vàlids.
• Digressió cinèfila: “Interestelar” desperta curiositat i reflexions posteriors, exemple de com una obra pot perdurar mentalment més enllà de la sala.

Viatge i patrimoni: Castell de Loarre (Osca)

• Castell romànic pur (s. XI), sense afegits gòtics; un dels millor conservats d’Europa occidental.
• Ubicació en roca viva (castell roquer) i disseny defensiu: muralles, recorreguts en angle per evitar ariets, porta de l’església protegida.
• Església romànica de gran alçària (mestres llombards), monumental per a l’època.
• Anys d’ús militar, monàstic i de nou militar; el poble es va desplaçar i això en va afavorir la integritat.
• Connexió cinematogràfica: rodatges de “Kingdom of Heaven” (Ridley Scott).
• Visita guiada recomanada: 6 €, guia de 2 hores, poca restauració visible, experiència autèntica (no moblat, però molt escenogràfic).

Mes de la Dona i interludi musical

• Sant Just omple el març d’activitats (conferències, sortides, tertúlies) més enllà del 8M; crida a treballar-hi tot l’any.
• Fons musical de veus femenines (Sade, Tina Turner, Donna Summer) i homenatge a Dusty Springfield (15 anys de la seva mort): elegància pop i vessant jazzística. Cançó destacada: “Anyone Who Had a Heart”.

Berlinale

Berlinale 2017: palmarès i destacats

• Or d’Or: On Body and Soul (Ildikó Enyedi, Hongria). Història de dues persones solitàries que s’acosten; joc entre por, inhibició i humor.
• Millor òpera prima: Estiu 1993 (Carla Simón, Catalunya). Duresa íntima d’una nena que s’adapta a una nova llar després de perdre la mare.
• Competició disputada amb Aki Kaurismäki: “The Other Side of Hope” (immigració, refugi i humanitat).
• Guió (Ós de Plata): Una mujer fantástica (Sebastián Lelio, Xile).
• Premi del Jurat: Félicité (Alain Gomis).
• Nota editorial: programació percebuda com cinema de qualitat.

Berlinale 2016: “Hedi (Un vent de llibertat)”

• Film tunisià premiat (millor actor i millor òpera prima): matrimoni concertat i un jove que descobreix una altra via vital i afectiva.
• Temes: emancipació masculina, tradició vs. modernitat, pes familiar, i transformacions socials post Primavera Àrab (impacte en el turisme i en projectes vitals).
• Debat sociocultural: contrast d’occidentalització urbana amb persistència de codis de gènere (vel, segregació d’espais), i l’augment de formes d’integrisme importades.
• Testimonis i experiències personals reforcen la lectura crítica de context.

Òscars 2017: debats, elogis i decepcions

• Valoració general: any fluix; percepció d’Òscars cada cop més comercials i menys exigents.

La La Land vs. Whiplash

• Punts forts: música i cançó; moments finals d’alta volada jazzística.
• Crítiques: tòpics de parella, trams lents, relació poc creïble, emoció intermitent.
• Comparació amb “Whiplash” (mateix director, Damien Chazelle): es destaca més intensitat, emoció i clímax a Whiplash, considerada “superior” en direcció i impacte.

Jackie (Pablo Larraín)

• Elogis a la posta en escena, muntatge i treball psicològic; càmera propera a una Natalie Portman superlativa.
• Definida com a impecable i de gran potència emocional i formal.

Moonlight (guanyadora)

• Òscar a millor pel·lícula, guió adaptat i actor de repartiment.
• Virtuts: temes socialment potents (gueto, masculinitat, bullying, homosexualitat, drogues) amb mirada intimista i pressupost baix.
• Retrets: direcció i guió sobris però poc memorables, final percebut com abrupt; manca de frases o imatges que quedin gravades.
• Lectura del premi: possible correlació amb context social i comparació amb un any de nivell irregular.

Altres destacats

• Manchester by the Sea: Casey Affleck, premi merescut per contenció i complexitat del personatge; record per Viggo Mortensen (nominat per Captain Fantastic).
• Hasta el último hombre (Hacksaw Ridge, Mel Gibson): realisme bèl·lic extrem, muntatge i immersió poderosos; patriotisme amb to crític; menys profunditat psicològica coral però gran eficàcia cinematogràfica.
• Curtmetratge Timecode: idea original, coreografies ocultes i humor subtil; celebració de la nominació.

Recomanacions exprés

• Reserveu temps per gaudir “Art i Cinema” al CaixaForum.
• Visiteu el castell de Loarre amb guia.
• Seguiu els títols de la Berlinale (especialment “On Body and Soul” i “Estiu 1993”).
• Recupereu Jackie; valoreu Moonlight sabent el seu to contingut; i, si us agrada la guerra realista, Hacksaw Ridge.
• Escolteu Dusty Springfield en el marc del Mes de la Dona.