Babilònia
Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.
Subscriu-te al podcast
Art i llenguatge: exposicions locals, homenatge a Marcos Ana i "Arrival"; Lemaitre, Verhoeven, "Demolition" i "Snowpiercer" + 25 anys sense Freddie Mercury
Resum general
El programa recorre cultura i idees amb un fil conductor clar: la representació de la realitat i el llenguatge. Des d’exposicions d’art local fins a la ciència-ficció d’“Arrival”, passant per l’homenatge al poeta Marcos Ana, la crítica literària a Pierre Lemaitre i un repàs de cinema amb Verhoeven, Jean-Marc Vallée i Bong Joon-ho. Es tanca amb el record a Freddie Mercury.
Idees clau
- Art que interpel·la: exposicions que aborden el desordre mental de la guerra i la fugida, i un treball intens sobre el rostre i l’ànima amb ecos d’expressionisme alemany.
- Memòria i paraula: homenatge a Marcos Ana, el pres que més anys va passar a una presó franquista, amb poesia nascuda del dolor i la resistència.
- Llenguatge i percepció (“Arrival”): la pel·lícula s’articula al voltant de la hipòtesi Sapir-Whorf: el llenguatge que parlem pot modelar la nostra visió del món.
- Lectures i cinema: valoració crítica de “Tres dies i una vida” de Pierre Lemaitre (un thriller més suau dins la seva obra); recuperació d’“El llibre negre” (Verhoeven), i estrenes/comentaris de “Demolition” (Vallée) i “Snowpiercer” (Bong Joon-ho).
- Música i memòria: 25 anys sense Freddie Mercury — evocació de “I Want to Break Free”.
"Si salgo un día a la vida, mi casa no tendrá llaves, abierta siempre a los hombres, al sol y al aire..." — Marcos Ana
Art
Exposició al Celler de Can Ginestà (Carmelo Svord Roig)
- Pintura i instal·lació que representen el desordre mental i el trauma col·lectiu provocats per guerres i desplaçaments.
- Ús de materials no convencionals (com placa fina tipus radiografia) i ideogrames; peça que aborda el suïcidi amb fort impacte visual.
- Connexions amb la Divina Comèdia i la modernitat artística; exposició recomanada per la seva contundència.
“Entorn al rostre” (Joan Vidal Llargués) – Biblioteca Central, Cornellà
- Diàleg entre l’artista i el món exterior: rostres que “arriben fins l’ànima” amb una força que evoca l’expressionisme alemany.
- Agenda i espai: inauguració 9 de desembre (18:30–20:30) a la Biblioteca Central (c. Mossèn Andreu, 15, Cornellà) i horaris de visita regulars.
- Tracta temes com el patiment, el recolliment i la meditació; també paisatges d’etapa pagesa (treballs a casa, no exposats).
Llibres i memòria
Homenatge a Marcos Ana
- Poeta i antic dirigent comunista; 23 anys empresonat en el franquisme (rècord de permanència), inicialment condemnat a mort.
- Poesia de presó, combativa i humana, amb amistats i influències (Alberti, Hernández, Neruda).
- Reflexió sobre resiliència: creences fortes i joventut com a factors de supervivència en contextos extrems.
"El mundo es un patio cuadrado donde los hombres giran bajo un cielo de estaño." — Marcos Ana
Recomanació relacionada: “El hijo de Saúl”
- Film colpidor sobre l’Holocaust: càmera subjectiva i posada en escena asfixiant; potser la millor pel·lícula de l’any per alguns tertulians.
Llibres
Pierre Lemaitre — “Tres dies i una vida”
- Thriller psicològic ambientat en un poble francès: angoixa infantil arran d’un fet decisiu i els seus “fantasmes” al pas dels anys.
- Valoració: ben escrit però més fluix dins el cànon Lemaitre (comparat amb la tetralogia de Camille Verhoeven, “Àlex”, “Irene”, “Vestido de novia”, etc.).
- Recomanat per a qui s’inicia en el gènere; menys per a qui busca l’impacte de les seves obres més dures.
Música
25 anys sense Freddie Mercury
- Record del líder de Queen amb “I Want to Break Free”; icona pop i audiovisual inesborrable.
Cinema
“Arrival” (Denis Villeneuve)
- Premissa: arriben naus arreu del planeta; una lingüista lidera la comunicació amb els alienígenes.
- Eix conceptual: hipòtesi Sapir-Whorf — el llenguatge modifica la cognició i la percepció del temps/realitat.
- Punts forts: posada en escena sobria i poètica, ideogrames aliens complexos, aproximació científica a la comunicació.
- Observacions:
- Algunes concessions finals “de cara a la galeria” i una “trampa” argumental mencionada. - Comparada amb “Interstellar” per l’ambició, però més comunicativa/social que mística/física.
Lectura pont: “L’estrany animal del nord” (Lars Gustafson)
- Sci-fi literària amb idees sobre observador i realitat (eco de mecànica quàntica); influències reconeixibles en cinema posterior.
“El llibre negre” (Paul Verhoeven)
- Drama d’ocupació nazi rodó i accessible, amb personatges ambigus que relativitzen la “bondat” i la “militància”.
- Final molt tancat i “pel·liculer”, però globalment molt potent i creïble.
Jean-Marc Vallée: de “Dallas Buyers Club” a “Demolition”
- “Dallas Buyers Club”: denúncia de farmacèutiques i vies alternatives de tractament del VIH; grans treballs de McConaughey i Jared Leto.
- “Demolition”: després d’un accident inicial, un executiu s’enfonsa i s’“autodemoleix” per reconstruir-se; aparició de Naomi Watts.
- Punts forts: muntatge ràpid i elegant, ús de flashbacks, moments musicals (Aznavour) i un estudi psicològic tan físic com mental.
“Snowpiercer” (Bong Joon-ho)
- Distopia d’un món en glaciació: l’última humanitat viu en un tren de moviment continu.
- Microcosmos de classes (pobresa als vagons del darrere vs. privilegis a davant) i revolta cap a la locomotora.
- Estètica de còmic molt treballada; secundaris de luxe (Tilda Swinton, John Hurt, Ed Harris). Final amb to més Hollywood, però sòlid.
Tancament
- Apunt sobre Fidel Castro i reaccions a Miami/Havana; recomanacions ràpides: el drama “Viva” i el deliri sci-fi “Terraformars” (Takashi Miike).
Seccions de l'episodi

Art: Exposició de Carmelo Svord Roig al Celler de Can Ginestà
Pintura i instal·lacions sobre guerra, desplaçament i desordre mental; materials inusuals (placa fina tipus radiografia), ideogrames i una peça impactant sobre el suïcidi. Connexions amb la Divina Comèdia i la modernitat. Recomanada.

Art: “Entorn al rostre” de Joan Vidal Llargués (Biblioteca Central, Cornellà)
Rostres intensos amb ecos d’expressionisme alemany; reflexió sobre patiment, recolliment i meditació. Detalls pràctics: inauguració 9 de desembre (18:30–20:30) i horaris de visita. Altament recomanable.

Llibres i memòria: Homenatge a Marcos Ana
Trajecte vital del poeta (23 anys de presó franquista), poesia de resistència i humanitat; lectura de versos i debat sobre resiliència i creences com a suport psicològic en captivitat.

Cinema: Recomanació d’“El hijo de Saúl”
Pel·lícula sobre l’Holocaust d’enorme potència formal: càmera subjectiva, angoixa sostinguda i gran impacte emocional. Considerada de les millors de l’any pels tertulians.

Llibres: Pierre Lemaitre — “Tres dies i una vida”
Thriller psicològic centrat en l’angoixa d’un nen i el pas del temps. Valoració: ben escrit però més fluix dins l’obra de Lemaitre; adequat per iniciar-se en el gènere.

Música: 25 anys sense Freddie Mercury
Record emotiu del líder de Queen amb “I Want to Break Free” i la seva icònica posada en escena.

Cinema: “Arrival” (La llegada) i el llenguatge que modela la realitat
Arribada de naus i missió d’una lingüista per comunicar-s’hi. Eix teòric: hipòtesi Sapir-Whorf (el llenguatge altera la percepció). Virtuts visuals i conceptuals; alguns retrets a concessions finals.

Lectura pont: “L’estrany animal del nord” (Lars Gustafson)
Novel·la sci-fi amb idees sobre observador/realitat (eco quàntic) i influències percebudes en films com Matrix. Serveix de pont conceptual amb “Arrival”.

Cinema: “El llibre negre” (Paul Verhoeven)
Relat d’ocupació nazi àgil i contundent, amb personatges moralment ambigus. Final molt tancat, però film globalment potent i creïble.

Cinema: Jean-Marc Vallée — de “Dallas Buyers Club” a “Demolition”
“Dallas Buyers Club”: crítica a la indústria farmacèutica i grans interpretacions. “Demolition”: dol, autodemolició i reconstrucció; muntatge elegant, moments musicals i estudi psicològic intens.

Cinema: “Snowpiercer” (Rompenieves) — Distopia al tren perpetu
Humanitat confinada en un tren de moviment continu; estratificació de classes i revolta cap a la locomotora. Estètica de còmic treballada i repartiment de luxe. Final més Hollywood però sòlid.

Tancament: Fidel Castro i recomanacions ràpides
Breus reaccions a la mort de Fidel Castro; recomanacions: el drama “Viva” i la sci-fi extrema “Terraformars” (Takashi Miike).
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! també parlarem d'un llibre que és Tres dies i una vida de Pierre Lametre que ja veurem com va la cosa i cinema, on farem un gran recorregut per la llegada aquesta obra amb aquesta pel·lícula casualitat l'han vist els tres i tothom teniu alguna cosa aquí sense fer espoyler per això no es pot explicar si és pecat El llibre negre de Paul Verhoeven recuperarem aquesta pel·lícula que té uns anyets no gaires però que val la pena parlem de Demolition i de Snowpiercer que també hem de fer-ho en moderació perquè aquí hi ha gent que l'ha vist no l'ha vist jo l'he vist gairebé tota, faltaven 10 minuts i l'altre que vam fer TV3 me la vaig gravar i em falta acabar-la molt bé, doncs comencem parlant d'art i comencem parlant d'aquesta exposició del celler de Can Ginestà que tenim Carmelo Svord Roig és curiós perquè el que dius tu el primer que un nom és estranger hi ha alguna explicació per dir-ho d'algun quadre que està doncs en una llengua jo la veritat no l'he sabut de descifrar però no sé vull dir podria ser alemany perfectament no? sí, sí podria ser podria ser molt bé doncs ha dit això que tampoc cap garantia de res jo la veritat és que m'ha sobtat molt aquesta col·lecció no? és que necessitis massa estona per veure-la però d'una manera prou clara el que representa és precisament aquest desordre mental que en definitiva genera el fet de tenir doncs totes aquestes guerres que hi ha amb la gent que s'escapa dels seus països de la manera que arriba en els nostres val a dir-ho no? i automàticament et poden passar moltes idees per expressar aquesta realitat i l'he trobat molt interessant de la manera que en pintura aquest senyor Carmelo doncs ha pintat aquest desastre fins i tot ja aquest desastre que tenim vaja fins i tot ja en el requartet del fons d'aquesta sala d'exposició d'aquí a Can Gint està del celler sí del celler exacte per ubicar-ho doncs hi ha fins i tot unes tiretes molt primetes i d'una manera molt impactant parla del suïcidi no? i més que parlar vull dir és una representació en aquest cas no pictòrica o no ben bé pictòrica perquè utilitza també com un celofà o sigui com una mena d'això que si fos una placa d'aquestes que et fan quan fas radiografies no? com si fos això però més prim encara i llavors allà també hi sap dibuixar i llavors hi ha el títol genèric de trossos que han quedat de la divina comèdia per dir-ho d'una manera esclar connecta amb tot el que és manifestació artística la realitat que vivim i en definitiva molta modernitat i a mi m'ha semblat molt interessant us convido que l'anau a veure perquè sense abastar-ho tot jo crec que és o sigui bona és una molt bona exposició molt bé fantàstic bueno doncs no deixem el món de l'art i anem a recordar aquesta exposició que són poesies en torn al rostre Joan Vidal Llargués no? Llargués Llargués perdó ell s'hi posa així és Llargués perquè jo sabia que el David anava per aquí al seu cognom però aquesta és l'obra d'un diàleg de frustracions entre l'artista i el món exterior d'un desig deforgant les profunditats de l'absurditat humana per enditzar-nos en melodies de recolliment sofriment meditació etcètera cercant rostres amb realitats conscients diverses aquesta és la frase penso molt molt definitòria jo no sé no sé per què però quan la vaig llegir no l'he feta jo evidentment que l'ha fet ell mateix vaig dir caram tu que feia temps que pensava jo en això és curiós no? perquè esclar vas seguint és el teu propi fill i vas seguint la seva el seu caminar no? i llavors dius evidentment estàs reflectint tot un món interior el patiment que et proporciona i a més a més doncs jo penso que el que el que reflecteix d'una manera molt clara aquesta frase precisament és això gratar sobre les profunditats de la de l'absurditat que que si parlem de l'exposició que he esmentat abans doncs està molt clar que és així ell bàsicament dibuixa rostres tot això no vol dir que sigui tot rostres hi ha altres pintures que segons el meu criteri estan molt bé jo estic enamorat de quatre dels paisatges que ha fet impressionant llavors va recordar una mica doncs l'etapa de pagesia que va tenir durant dos anys eh i que això també ho ha reflectit en quadres que estan molt bé que aquests no els han mogut de casa eh val a dir però algun dia no es poquen no? algun dia no no crec jo almenys per mi no és això però no s'han mogut perquè a ell el que li interessa és aquesta frase i en definitiva les exposicions que va la tercera en aquest cas serà concretament aquí a la Biblioteca Central al carrer García Nieto ahir ahir la Biblioteca Central mossèn Andreu mossèn Andreu exacte al carrer mossèn Andreu número 15 de Cornellà de Llobregat molt proper a la plaça de Catalunya i allà ens trobarem aquest dia nou però tenim previst que el dia 17 que és dissabte faríem com una segona reflexió sobre l'exposició la qual doncs tota persona que durant aquesta setmana ja que és com és la setmana i que n'hi ha molts que marxaran aquell dia doncs una mica una segona inauguració repressar exactament repressaríem curiós la foto la foto del cartonet aquest d'alimentació està emmarcada dintre d'una indústria una fàbrica on jo treballava és curiós això són les aigues? no ho sabia ho intuït però no estava segur això fa dues setmanes que es va fer aquestes fotos i ell ho va situar i ell va anar escampant i buscant espais per allà això és on estan penjats ara actualment abans estaven en un altre lloc els tadanals per aixecar i baixar pesos i està molt clar jo crec que això aquesta és una evolució que en aquests moments planteja ell no vol dir que l'exposició serà això però sí que serà això quan hi hagi una exposició compartida entre ell i el fotògraf que ha fet aquesta fotografia això està molt bé i això pot ser molt interessant molt interessant també una cosa recordem bàsicament horaris i espais i l'oteca central carrer mossèn Andreu XV d'aquí de Cornellà de Llobregat el dia de la inauguració és el divendres 9 de desembre de 18.30 a 20.30 i després si es vol visitar de dilluns a divendres de 15.30 a 20.30 i dimarts i dissabte de 10.30 a 13.30 per tant ens refereixo que totes les tardes gairebé es pot visitar quan entreu a la sala o sigui a la porta de la biblioteca és la sala que hi ha a l'esquerra entrant i allà doncs molta llum molta claror es veu des de fora fins i tot bueno estem molt contents d'haver-ho aconseguit i tant que sí i és entorn al rostre Joan Vidal bé doncs és una exposició insisteixo aquí nosaltres hem pogut veure alguna cosa que es va fer alguna exposició que es va fer com es diu allà a Cornellà també el Cinema Titan i el Club Espai 3 el Club Espai 3 exacte i realment va ser sorprenent absolutament sorprenent són unes cares que t'arriben fins l'ànima i això és això és magnífic fins a l'últim plec de la teva sincerament sincerament i si haguessin de fer algunes algunes algun silogisme amb algun moviment artístic jo crec que és l'expressionisme alemany més més potent no amb una gran claretat i amb una gran potència t'estàs atrevint molt sí sí és que a més ara que ho estic preparant i ho estic fent això és t'entendeix que Paco Coix que aquests potentíssims pintors d'aquella època que per X motius van tenir certs elements als seus voltants que li van provocar una sèrie de reaccions pictòriques i van treure van treure tota la informació que tenien i la van vomitar m'he millor dit sobre un gens i l'altre dia estava veient coses i ara el veure m'ha tornat a recordar que això ja ho hem comentat alguna vegada però bueno per tant molt recomanable sincerament molt recomanable bé canviem anem a llibres una setmana que hem viscut unes setmanes de moltes pèrdues la Rita Barberà no fem comentaris el Fidel Castro podem parlar-ne i també el Marcos Anna aquest poeta que el Nacho ens farà ara una petita lectura i una mica ens explicarà perquè hi ha gent que no el coneixi sí exacte podria ser dels que has dit el menys conegut però sí que era conegut perquè fins i tot en els mitjans últimament i tal bueno aquesta persona era un antic dirigent comunista que va lluitar ara va morir amb 96 anys sembla que mor bona edat bona edat per morir llavors era una persona que molt jove allà es va es va llistar a l'exèrcit de la república llavors després de la guerra la van fer empresoner i el van condemnar a mort el van bueno ficar allà a una presó la van tenir 3 anys allà pendent de la condemna de mort llavors li van convutar la pena per cadena perpetua i té el rècord que és el pres que més estona ha estat en una càrcel franquista va estar 23 anys ostres cap pres va estar tant de temps diguem-ne o malauradament alguns van morir molt ràpid o els altres van sortir no amb tant de temps i pel que sigui aquesta persona perquè tampoc és que fos ni un destacant dirigent ni una persona significativa però bueno pel que sigui era molt jove a més a més doncs va estar 23 anys allà del fet d'estar 23 anys allà aquesta persona bueno aquesta experiència de la presó tan dura una presó franquista parlem o sigui del 39 en endavant en condicions duríssimes doncs bueno li va sortir la vena poètica una vena poètica molt relacionada amb aquesta experiència tot està molt vehiculat és una poesia de càrcel de presons diguem-ne i bueno però era un poeta que tenia una realitat un poeta que va conèixer Rafael Alberti que va conèixer Miguel Hernández després a Pablo Neruda vull dir quan va sortir i tot i les seves poesies tenen una certa rellevància després aquesta persona en els últims anys va aparèixer a Tertúlies moltes Tertúlies a la ràdio a la cadena C sortíem a Santiago Carrillo jo l'escoltava i a mi em sobtava que una persona que tenia ja molts anys molts anys tenia una lucidesa mental i una o sigui parlava amb una potència com si tingués 40 o 50 anys i tenia ja prop de 90 i allà nació també com el Carrillo estaven estupendus i vosaltres com haveis podido llegar aquí en tan buenas condiciones i dic bueno perquè somes comunistes i els comunistes si salen vivos són molt duros i bueno per això somes comunistes aguanta eren uns personatges a més a més tu tibes la foto d'ell i era un toro un home amb una determinació a la cara molt fort i una expressió de salut però brutal i amb 90 anys com parlava era increïble o sigui aquesta lucidesa una intel·lectual i bueno de totes les persones que han mort aquesta setmana que ja dic moltes són molt conegudes de manera poca afortunada la primera que hem dit el comandante sí que és tot un personatge sotani històric però aquesta persona també és una persona rellevant i bueno jo volia fer un homenatge perquè sempre m'ha agradat com a persona i les poesies tot i que estan molt inconscrites al tema carcelari bueno un monotema però se l'ha de perdonar perquè aquest home ha gastat tant de temps a la presó tot ha d'estar molt imprenat amb això llavors diré una molt curta molt curta molt curta que no és el que quan ell estava a la presó clar el presó que pensa en sortir el que faria fora i ell diu com serà mi vida després i ell explicava diu si salgo un dia a la vida mi casa no tendrà llaves abierta sempre a los hombres al sol i a l'aire que la amistad no detenga sus pasos en mis umbrales ni la golondrina al vuelo ni el amor sus labios nadie són totes poesies d'aquestes algunes són més reivindicatives perquè ell era comunista ell estava en contact amb el Partit Comunista era republicà parlava molt de la república bueno aquestes són que són una mica més panfletàries pues bueno però les que parlen estrictament del tema de que què és el mundo el mundo és un patio cuadrado donde els homes giran bajo un cielo d'estaño a més a més que si feien era un patio molt petit i si feien d'unas voltes perquè fessin exercicis estrenien allà i ara donen voltes al pati donen voltes al pati i cap a dintre parlem d'unes pressions no com les d'ara diguem-ne sí sí sí que eren més precàries on estaven allà on feien les saques aquestes famoses que de quan en quan arribava allà per la nit agafaven tu tu estrenien a fora i ja s'ho fosiaven i això clar cada nit cada nit i seré jo el següent seré jo el següent perquè els primers anys ell estava condenat a mort és una angoixa i pensava que el matarien després el van dir no ara et condeneu m'ha acabat per pètua igual ja havia pensat jo volia morir ja però bueno al final va sortir va sortir en el 61 no sé la història per què va sortir suposo que jo diria que perquè en aquella època venia el congrés eucarístic o alguna cosa així potser fan haver una amnistia van veure que ja pot ser la persona ja li van treure a quina edat dius que va sortir? no a l'edat vull dir l'any l'any 61 dos al 39 seria que hi ha que hi ha no papa llavors va venir els 50 i tant em sembla però no a congrés eucarístic però potser això m'ho invento no estic segur no ho sé no ho sé algú motiu però no a mi has dit una cosa que m'ha cridat molt l'atenció dius quan anem per cadena per pètua d'una manera o altra ja et pots morir bueno això no és una bueno s'ha d'estar dintre clar nosaltres parlem d'una cosa que no coneixem ni podem conèixer és molt difícil de veure el que pensa no ell mai et va dir que volia que s'acabés sinó que ell volia ser lliure i sempre va tenir aquesta aquesta moral forta reivindicativa que diuen que ajuda molt vull dir que sí que estàs en un camp de concentració o una presó si tu tens idees forts siguis perquè és un cristià o sigui perquè és un comunista aguantes millor que no si no tens res aquí sí que a mi apunto sí senyor molt bé sí i ets jove i ets jove i ets jove no sé vaig llegir que no sé quin camp de concentració nazi no sé quin dels tants que hi va haver no va sobreviure ningú més gran de 40 anys bueno clar perquè jo cosa una mica aguanta ningú més gran de 40 anys va sobreviure si veieu l'Hijo de Saúl potser entendreu el per què segur que l'ambient era aquell aquesta pel·lícula s'ha de veure s'ha de veure perquè s'ha de veure és aquelles pel·lícules que et quedaran a la retina per tota la vida més jo és que potser és la millor pel·lícula d'aquest any sense cap mena de dubte jo crec que sí va estar premiada sí sí sí a Hollywood l'únic que no va va guanyar o callar no ho sé va emportar és igual però que em refereixo que va ser una pel·lícula que curiosament que estigués anomenada vull dir que quina hora i mitja de potència cinematogràfica en totes les paraules gramaticals tot jo aquella càmera subjectiva constantment que el persegueix i vinga i vinga i vinga i vinga s'angoixant i vinga i tira i tira i al final qualsevol moment no saps és que sens sorolls sens crits i aquesta càmera que es gira dius és que li tocarà i li tocarà a una altra és absolutament terrible és com si tinguessis perquè jo penso que et projectes en el personatge és com si tinguessis l'alè de la vida fins i tot en el clatell o de la mort és que si et tanques lògicament amb aquesta imatge clar el millor és el cinema en aquest cas però si pel que sigui ho agafes amb DVD o amb el que sigui doncs et trobes és que tu gairebé és el que diu el Jaume li pots donar-li un cop d'aire vull dir com estic darrere d'ell com si estiguessis perseguint-lo constantment no? és que et genera aquesta idea jo quan vaig sentir de format aquest dic que això és molt interessant molt i si estàvem fet jo vaig a veure això perquè encara no queda recomanada molt recomanada molt bé doncs seguim parlant en aquest cas de llibres i parlem del Pierre Lametre que aquí som una miqueta seguidors aquí uns quants hem llegit la tetralogia Verhoeven famosa del Camille Verhoeven sí va guanyar sí va guanyar oi que sí és que em sonava que va guanyar i és que s'ho mereix és que no sé tot l'altre que hi havia em sembla que estava també aquella hi havia diverses El abrazo de la serpiente de Colòmbia la guerra de Neymarca Mustang de França aquesta la vaig veure jo també i Zip de Jordània però Mustang sí que l'he vist Mustang està molt bé però si compares amb l'Hijo de Saúl no t'has a veure no t'has a veure vull dir que no té la potència que té l'altre està bé també és un tema delicat vinculat amb la dona Turquia i recordes aquesta pel·lícula farà una mica de fer una coseta i a partir d'aquí gairebé les tanquen com el que diu la cosa i a partir d'aquí el que genera això però bueno que és una altra història bé doncs el que dèiem anem a aquest senyor el Pirlametre que estem acostumats amb aquesta tetralogia magnífica d'Àlex Irene Johnny Ann Rose és d'ella Rossi John Rossi John exacte i Camil i després hi havia un altre també que estava ambientat a la Primera Guerra Mundial exacte que no me'n recordo com es diu ara però aquest llibre Esperame el cielo sí algo del cielo hi ha una altra que és Vestidor de Nòvia que és una altra que és una altra novel·la a part jo he llegit aquesta i l'última l'última no que és anterior a la tetralogia només si em permeteu un comentari aquesta última no és anterior no sí és anterior no és després la tetralogia quan s'ha dit quan s'ha dit trec Camil i en segueix entra una altra no és que van traient aquí digues només el comentari que una amiga meva ha agafat Àlex i no l'ha pogut acabar és que clar quan explica que li estan fent a la noia i ho explica d'una manera jo no he podido acabar-la jo l'ho he dejado això per introduir no? ja és que és que encara és pitjor el primer és Irene és que aquests llibres és una línia que va més enllà per tant és això però en aquest cas és el que dius oh busques estàs buscant aquest nivell aquesta història Vestidor de Nòvia també va per aquesta línia de tetralogia aquest que dius del cel de la guerra és una obra molt ben escrita però no passa res de particular passa moltes coses però em refereixo que no és cap thriller està bastant entratant amb la guerra hi ha unes relacions entre uns personatges bastant desagradables no? i tal però bueno això tampoc entrarem però aquesta de tres dies tres dies o sigui tres dies i una vida clar tomenen com un thriller i a partir d'aquí un thriller que té a veure amb un nen no tampoc farem molta història ni molt menys explicarem la novel·la de què va no? bueno és un poble de França perdut por ahí no? és un nen normal de deu anys vull dir que li passa una cosa bueno li passa ell fa una cosa millor dit i a partir d'aquí doncs això genera unes angoixes una mena de bueno de percepcions que té el nen més que la realitat en si mateixa que d'això es nodreix és a dir en comptes de com et diria és una mica bueno és una pel·lícula és un llibre que et parla de l'angoixa d'un nen davant d'un fet i a partir d'aquí clar ni barrabassades tipus Àlex o Irene a nivell diguem en aquest aspecte no hi ha cap investigació diguem de cap policia ni cap història sí que hi ha unes entrevistes i tal però llavors arriba un moment que bueno hi ha un canvi amb l'edat d'aquesta persona tornen a aparèixer aquests fantasmes però hi donen voltes però bueno sí no que no sé què que no sé quantos qüestió que el llibre en si mateix per mi és fluix tenint en compte el que és aquest home està ben escrit és un home que escriu molt bé però clar tenint en compte per mi és el més fluix de tots dins d'aquesta línia de thriller dins de thriller com a tal vull dir insisteixo que entra bé però jo gent també un altre company que l'he llegit que també som seguidors el Pierre Lametre clar a tu què t'ha semblat jo home doncs m'ha semblat fluix no és mal llibre però acostumat amb el que està acostumat el Pierre Lametre que em sembla es posa a aquest nivell doncs això queda una mica per sota és un bon thriller bueno suau és a dir per a aquella gent que es vol iniciar amb aquests temes no? vull dir ja està no puc dir molta més cosa ja està no diré res més tampoc mira doncs ja que estem i parlant en aquest cas no de pèrdues si em dóna temps sinó en aquest cas d'un un aniversari 25 anys de la mort de Freddie Mercury ostras això em sembla que el dijous passat no em vaig equivocar doncs el que farem si em deixa aquest magnífic CD sí jo crec que m'ho deixarà fer doncs escoltar una cançó posarem la I want to break free vull dir que és aquests temes de tota la vida d'un senyor ho alliberar exacte m'ho alliberar magnífic el vídeo tota la vida recordarem a Freddie Mercury exacte de xatxa amb aquell bigotarro i movent allò l'aspiradora vull dir que allò és divertidíssim aquesta espero que no hi hagi constància gràfica però jo en una festa de Sant Joan sí ho vas fer vaig ballar això i espero que no que s'hagi destruït tot i vestit com a Freddie Mercury no ah vale una mica es va alliberar es va alliberar es va alliberar anàvem una mica finets perfecte potser millor no vinguis a l'excursió i els hermanis s'han quedat sense portes per si de casa molt bé doncs escoltem aquest tema i després començarem a parlar de cinema i parleu vosaltres d'això de la llegada molt bé vale a Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins domàtica! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Parlem de cinema i aquí em sembla que tenim un triomvirat que ens parlarà de l'arribada, aquesta pel·lícula que ja fa dies que sento per aquí que tothom, hola, hola, hola, quina passada, quina passada i jo no l'he vist, no sé Expliqueu-me, expliqueu-me, home, clar Jaume, Jaume, començarà No em convido al cinema La veritat és que a mi una de les coses que m'ha sobtat més des de que tinc una mica de raonament és precisament com ens comuniquem i llavors quan vaig ser una miqueta més gran va dir, sí, diu l'home pretenia arribar a Déu i va començar a fer la torre aquella a Babel i allà ens hi vam perdre allà ens vam voler confondre i vam començar a parlar cadascú d'una manera diferent, però bé, això ens serveix per començar a parlar d'aquesta pel·lícula i el perquè és molt elemental evidentment una de les coses bàsiques que tenim en el món és que utilitzem mots i formes de comunicar-nos que es diferencien molt uns dels altres i llavors això ha generat doncs bé, que hi hagi moltíssima gent que el que fa és doncs això vull dir, aprendre moltes llengües i lògicament el que fa és traduir el que diu cadascú amb la seva llengua amb aquella que coneix gairebé tothom d'això va la pel·lícula, crec jo ara bé sí a més a més jo no m'he entrat gaire fer-me un resum una miqueta més així més per tontos no, no, és que no, és que si on te l'aixafem, home ah, vale ostres no, no, però la part inicial es pot explicar encara que sigui home, és que és que de cop i voltes això està molt bé però és molt genèric es troben unes naus apareixen unes naus gairebé a tocar que no toca de la superfície de la Terra però a diferents punts sense un un parquet concret ovnis? sí, sí ah, vale però unes naus com no són no, no, no són grans com uns cons unes conos com unes coses així no, és una figura ovoidal ovoidal bastant gran semicercle com si fos un semicercle 200-300 metres d'alçada sí, 4 metres i estan allà suspesos a poca distància dalt de la Terra sí, uns 20 metres i estan allà o 20 metres a l'aigua sí, sí és com una imatge una mica com els quadros de Magritte una mica surrealista perfecte una cosa així en tots els llocs diferents del planeta sí i jo que deia continua, continua ah i sí no, i a partir d'aquí clar doncs el normal qui són aquests no anem a comunicar anem a averiguar què a veure què hi ha i clar qui millor per averiguar doncs que una lingüista vale una lingüista que vagi cap allà i a veure que que intenti primer veure qui són qui deixen de ser clar clar quan ella entra allà ja ja els hem vist o sigui hi ha qui ja ha entrat abans per mirar no vale vale vale vale més o menys més o menys més o menys s'entenem però la pel·lícula sí que sí que es pot explicar alguna cosa més sí i tant la pel·lícula tampoc no aquí difícilment és per l'espoiler aquesta pel·lícula perquè al final al final no té un argument que tu puguis espaiar perquè vull dir l'argument principal es coneix ràpid perquè a més s'ha parlat molt del tema els dos minuts ja ja l'estàs veient i ja és el desenvolupament com desenvolupa aquest tema l'interessant perquè al cap i a la fi en certs de la pel·lícula la posada en escena primera mitja hora tres quarts d'hora que és les imatges d'aquestes naus allà enmig de camps verds i tot en el cinema guanya molt i bueno l'aproximació una aproximació molt molt en comptes a la tercera fase vull dir no una cosa jo molt yanqui sinó que una cosa molt científic que es van aproximant allà a l'objecte que fan llavors la interacció una interacció amb uns alienígenes que de moment es deixen com a mínim es deixen interactuar i el treball d'aquesta persona que és a part d'una llingüista és una una experta en teoria al llenguatge diguem-ne no és una persona que coneix només llengües sinó en teoria al llenguatge perquè el punt fort la criden allà perquè volen desxifrar l'idioma dels alienígenes que estan intentant complicar-se en un idioma diferent verbal verbal al principi verbal al principi sí i després gestual no després és el telepàtic no no telepàtic però que no són és un llenguatge de símbols ideogrames tipus erounífic tipus una cosa així d'aquest estil llavors bueno també es veu ja una miqueta de com ella pensa que és més fàcil que ells aprenguin l'idioma nostre que nosaltres el d'ell llavors fa una com un matxembrat sí a partir d'aquí tot el desenvolupament de la pel·lícula gira un tort això al final s'espatlla una miqueta perquè no sé sí que s'ha comentat que potser el productor va dir que això era massa feixuc i s'intenta al final donar-li un altre caire més al que estem acostumats aquest tipus de pel·lícula el que demanaves tu i es queda una cosa es queda una cosa una miqueta a mitjans més de la mental però tampoc però tampoc perquè si hagués estat una cosa dic mira això ara bueno es desenvolupa aquí una sèrie de efectes especiales i una passada no però tampoc i per tant et quedes una mica i per què no has continuat no bàsicament jo crec que el tema central és a mi hi ha un moment que ho diuen que els pobles normalment estan fets a partir del llenguatge que utilitzen aquesta és la teoria i llavors a partir d'aquí el film va més enllà més enllà i diguem-ho així que d'alguna forma tu perceps la realitat en funció del llenguatge que parlis correcte aquesta és la teoria forta de la pel·lícula llavors tu perceberàs la realitat d'una forma que no direm com si tu aprens el llenguatge d'aquests éssers alienígenes vale comença amb una aproximació diguem-ne que també serviria per qualsevol llengua de fet això és una teoria científica que és una hipòtesi de Sapir Ward és una teoria dels anys 20 que diu això el llenguatge que tenim sigui català castellà anglès xinès el que sigui és d'una manera determinada i això acaba modificant la teva manera de pensar però fins i tot acaba fent-te noves connexions neuronals és un tema més pot anar més sí, sí, sí això sí aquí ho trejada més bèstia llavors clar el llenguatge pot ser un llenguatge com el nostre aquesta hipòtesi a mi va semblant fascinant superinteressant pot ser un llenguatge com el nostre basat en símbols que vas posant lletres diguem-ne una darrere d'una altra o podria ser un llenguatge completament diferent basat en ideogrames i tal que és el llenguatge aquest que tenen les alienígenes va digues Jaume però arribant cap al final tot això tot això té un si posa una salsa al mig aquí ja no arribem jo no estic parlant de les sals arribem al final no, no, no tranquil que serem capaços de no que jo diria que això és a mi em va sobrar perquè tu veus al principi una sèrie de coses que dius i això perquè ho posa a la pel·lícula al final després t'ho explica però la sensació que em va donar a mi diu mira, m'estan donant respostes a preguntes que o no m'interessaven o ni me les havia plantejat i les respostes que jo volia han deixat de donar-me respostes i em vaig quedar com tot aquest final i així que justifica que arrodonés l'anterior però per què no calia és com si haguessin arribat al final ara veig enrere i posa això perquè quadri el final si ja era prou forta la pel·lícula hi ha un moment que està molt bé perquè diguem-ho així gràcies a una situació de la trama principal del film d'una resposta una resposta absurda d'una pregunta quotidiana del dia a dia d'una resposta a una situació en temps pretèrit sí però a mi també em va sobrar això no ho vaig veure a dir ostres sí però aquí és el kit aquest és el kit crec que dius ostres tot i que tu potser et s'obri si et quedes més en la teoria del llenguatge et s'obre si realment penses ostres aquí hi ha clar aquí és l'element aquest diguem-ho així més de ciència-ficció i més de cara a l'espectador sí hi ha qui l'ha comparat amb la del Christopher Nova ah Interestelar Interestelar amb algun aspecte aquella era més mística sí aquella era més mística allà sí que barreja dues coses la mística i la física que diria jo no? vull dir hi ha com una combinació hi ha una teoria de les dimensions aquí jo la física crec que acaba desapareixent no aquí no aquí no aquí no aquí no entran amb amb situacions diguem-ho així com tu diria més de supervivència directa no no aquella era una pel·lícula més existencial aquí no tant aquí és més és una pel·lícula comunicativa de de de relació social sigui amb humans o sigui amb alienígenes pacífica o sigui pacificadora és la pel·lícula al cap i a la fi el desenvolupament del nus va parar amb el que cal tenir molt present hi ha una trampota al final hi ha una trampota grossa que dius aviam com el número d'aquell de telèfon és el que no quadra massa per això dic jo que hi ha hi ha algunes coses que patinen és l'únic però ja suposes que allà es van trobar amb un etzucat com es diu i van dir ara com ho arreglem això no calia que ho arreglessin això em sobrava completament és igual de tota manera hi ha una cosa que està molt clara que totes les persones fins i tot els mateixos militars doncs en un moment determinat poden recapacitar sobre la seva vida si ho mires d'aquest punt de vista també si no mira el Fidel Castro optimisme ah sí també l'he dit que passi però bueno això no que la teoria a mi que em va semblar fascinant és la teoria aquesta del llenguatge en si mateix que a més fins i tot es van fer estudis als anys 30 o 40 i jo crec que basant en aquesta teoria han fet la idea del guió perquè el llenguatge simbòlic que estan parlant que parlen les alienígenes és molt semblant a un llenguatge que va estudiar un d'aquests estudiosos que és el de Cines Hopi que també tenien símbols i també a la percepció d'una cosa que es parla a la pel·lícula la percebien igual sense ser alienígenes però algú s'ha inspirat en això directament no en aquest celebari però el que semblava en un principi llenguatges així com una mica borrosos en realitat no eren borrosos eren complexíssims sí sí sí el que voldria també accentuar que no ho hem esmentat és en Villanueu que és el Denis Villanueu és un director clar és un realitzador potent tot el que he fet té les imatges del principi són prou oníriques prou interessants prou dures sí jo gairebé fins alhora molt bé sí tres quarts d'hora una hora després el tema hi ha alguns elements més de cara a la galeria sí dels soldats sí sí allò ja dius sobrava no calia no calia molt bé molt bé no l'expliquem no l'hem explicat jo només voldria no l'hem explicat això em va recordar un llibre que tothom que pugui aconseguir que el no sé si el trobaran perquè ja no sé si està que es diu l'extrany animal del norte que és un escriptor que es diu Lars Gustafson que és suec però que no s'ha dedicat mai a la ciència ficció i va fer un llibre de ciència ficció genial perquè així fullejant-lo ara fa una estona he vist la trama de Matrix per exemple de film Matrix aquí reflexada en aquest llibre i hi ha algun punt que també que és anterior a la pel·lícula que havíem comentat sí i hi ha algun punt que també fa esmena també una mica és allò de dir no amb el llenguatge sinó amb la visió és allò de dir si jo miro alguna cosa més pel fet de mirar-lo ho modifico canvio substancialment la seva estructura doncs aquí hi ha una història que ens parla d'això la Mercànica Quàntica diu que sí però bueno aquí hi ha una gent que es troba amb una nau interestel·lar molt grossa i enviant una sonda amb sis homes a dintre només que pel fet de passar per davant i que aquella nau tan bèstia els observi una mica simplement per adaptar-los a la seva manera d'entendre les coses els modifica i els converteix en unes columnes de pedra i ja està ah també va d'això sí ui es troba la pel·lícula perquè ara ja m'heu confós absolutament ara ja sí hem tornat tonto ara ja sí que bueno més explicacions ho veurem d'aquesta manera no m'ha arreglat gaire no fantàstic molt bé doncs seguim amb directors potents el Paul Verhoeven també tela aquest vull dir amb el llibre negre més d'aquí sí jo és d'aquelles pel·lícules que he vist sobre el tema dels nazis i la seva ocupació més rodonota vull dir i més entenedor o sigui més fàcil d'entendre i paral·lelament tenir una versió del que va ser això molt interessant no menys a mi em va semblar extraordinari ja l'havia vist evidentment però ostres tu vaig cada altra part allà però no me'n recordava d'això saps perquè hi havia alguna coseta que sí i sobretot el llibre negre molt fantàstic al final crec jo vull dir excessivament preocupat per lligar-ho i tancar-ho absolutament si vols tu però penso que se diu perfectament amb el senyor Verhoeven i aquesta voluntat que va tenir d'anar a Nord-Amèrica a filmar al cap i a la fi no? perquè ell es va entregar amb Soul Girl i jo què sé el que va arribar a fer i jo crec que és molt potent la pel·lícula molt és molt creïble tot vull dir cada personatge té un un empaque que es diu que dius carai t'arriba però fins al moll de l'os i molt bé molt bé aprenc vull dir els resistents això també és aquesta mesura que precisament pel Fidel ara amb la seva mort doncs també doncs ha surat per la informació i tal no per ser així doncs ets bona persona vull dir cal altres elements també vull dir la pel·lícula també en parla d'això i trobo que que bé que relativitza la bondat humana d'una manera molt potent i qui aparentment és el millor doncs a vegades pot ser el pitjor i tot això no? Això és més real clar jo ho vaig trobar sí encara que hi hagi un component fantàstic fins i tot no? però a mi m'agrada molt un component fantàstic o el llibre negre? fantàstic en el sentit de posar argumentalment unes resolucions en el tema perdona no he utilitzat la paraula correcta per posar en el tema solucions a tot el que es desenvolupa imaginatiu cinematogràfica doncs digue-li vull dir de ficció de ficció és per mi excessivament peliculera perdona no havia no era la paraula fantàstica si ho lligava dic no ho sé com a l'estil Indiana Jones però directament ja està ah vale perfecte no jo crec que es fa dir tot no no que sí que sí no no és una pel·lícula quan la repeteixin per la paramunt la tingueu present si no l'heu vist jo és que la tinc una miqueta desperdigonada aquesta pel·lícula jo l'he vist a trossos sí sí potser és això que jo no l'he vist tampoc se n'ha de ser mai o alguna cosa sí la repeteixen per la paramunt una barbaritat molt bé doncs parlem d'una d'una estrena d'una pel·lícula que es diu Demolition que és una pel·lícula també estem parlant de pel·lícules potentes avui em sembla que no les quatre que parlarem no quedarem tranquils vull dir que és d'aquestes coses que passen aquest senyor el director d'aquesta pel·lícula és el Jean-Marc Vallée que és aquest director canadenc que es va donar a conèixer amb aquella pel·lícula que es deia Crazy no sé si recordeu Crazy C.R.ZI. que era una pel·lícula que anava una mica sobre el món també gay d'aquella zona era una cosa així com no recordo molt bé d'un jove i tal però era una pel·lícula amb una canya i amb una capacitat de fer-te reaccionar vull dir que que deies mare meva què és això vull dir quina cosa més original més potenta vull dir no estem parlant d'una altra pel·lícula més que tracti el tema de l'homosexualitat sinó molt més enllà perquè hi havia una sèrie de problemàtiques una sèrie d'identitats i recordo que una pel·lícula que jo n'hi tinc molt de bon record com el Fassbinder sí, exacte sí, doncs no creguis vull dir és una dissecció molt Fassbinder però amb una altra línia amb una altra línia potser una mica més comercial i més del segle XXI però la gran pel·lícula que el va fer famós i que el va coronar va ser de les Bayers Club de les Bayers Club amb el Matthew McConaughey que era una pel·lícula que parlava era un bon tros que l'han fet per la tele sí, tu no l'has vist la pel·lícula? he vist un bon tros per la tele ah, per la tele doncs la pel·lícula vull dir en aquest cas que és l'anterior aquesta és que és d'una jo pensava dic, mare meva a veure el plantejament tornem a la teva el tema sobretot de la sida als anys 80 amb els vincles que hi havia el fet que tenies una identitat i torna amb aquest film sí, sí, sí em parla d'aquest tema una altra vegada i ho planteja des d'un punt de vista gairebé bueno de plantejar un espai on hi hagi em refereixo una mena de ho diré ara de medicació experimental és a dir que realment funciona i no aquella medicació experimental que està imposant el govern per una sèrie de motius farmacèutics hi ha un joc aquí molt potent amb el que és l'indústria farmacèutica és el que seria la medicació adient els poders també aquest submón realment on es mou la medicació dins un àmbit una miqueta de camells etcètera i on apareix la persona del Matthew McConaughey que fa un canvi espectacular de la seva fesomia va haver d'aprimar-se no sé quants quilos i realment estava però xupat cadavèric que dius no, no, no és que no el veus i també que no me recordo com es diurà aquest noi que és un magnífic bé, d'igual que també que fa de transsexual no, que fa més que transsexual de transvestit no i em refereixo també fa un paper al Jared Leto ah, al Jared Leto exacte que realment és que és magnífic com ho treballa no, amb una problemàtica vinculada amb la d'edicció vull dir són personatges una mica portats sempre al límit no i això és el que a mi m'agrada d'aquests directors no, que et diuen ostres, què és això i ara amb Demolition ha fet una mena de cosa curiosíssima que jo bé, que et perds no que et perds vull dir que et obre moltes opcions a veure el que seria explico el primer minut perquè encara que és el primer minut simplement és una cosa vull dir que no us destrosso res perquè haig d'explicar aquest primer minut perquè entenguem el que hem de parlar és a dir el Jake Gyllenhaal el de Brockwood Mountain a Coreno per entendre'ns per si algú no no es situa doncs resulta que va amb el cotxe amb la seva dona ell és un executiu d'altíssim nivell i tal i doncs van tots dos van explicant-se el que faria qualsevol parella d'avui en dia parlant portant el cotxe dius que no em fas cas que no sé què que no sé quant per de temps per de tant per de pum accident de cotxe ja està primer minut i a partir d'aquí doncs passa el que poder imaginar que pot passar i després el que ve després és ell i el títol Demolition és a dir què és el que fa aquest home per intentar organitzar de nou la seva vida el per què el com realment estima la seva dona realment no l'estima hi ha uns vincles exteriors per què es mou d'aquesta manera estem parlant d'una profunda depressió estem parlant un intent d'autodestruir al seu voltant física i mentalment amb el risc de destruir-se ell exacte però també és una qüestió física destrossar el gust per destrossar coses clar hi ha tota una línia això ens porta amb el tio aquell també com se deia aquell sí sí és tota aquesta línia i dins de tota aquesta mena de caos que no saps ben bé per on aniràs a tirar si va per aquí si va per allà no saps ben bé és a dir et deixa en punts a vegades oberts de cop i volta apareix una persona que és Naomi Watts apareix una persona que atempera aquestes qüestions hi ha una escena que m'encanta que sona la bohem de Charles Aznavour de fons és una escena preciosa té un muntatge a la pel·lícula espectacular jo crec que és dels millors muntatges també ja ho tenia a Dallas Buyers Club el mateix concepte un muntatge amb una rapidesa amb una capacitat amb un bon fer com fer aquests flashbacks amb una categoria uns moments de càmera a vegades ralentitzats és d'una elegància absoluta aquest home vull dir sap un pebrot no puc dir una altra cosa i realment tot això clar jo no vull anar més enllà però és aquesta sensació que notes com una mena de caos dins d'un ordre que cada vegada sembla que la pel·lícula va adquirint i bueno i tot això amb l'aparició de la Naomi Watts bueno aquí hi ha és una aparició molt peculiar de com apareix és a dir ell l'aprèn amb una cosa molt banal i arran de prendre-la amb aquesta primera petita demolició de les seves reaccions coneix aquesta persona i arran d'això s'inicia la relació que tampoc saps si la cosa es mantindrà o la demolirà és que és molt potent perquè vas dient a veure què passa a veure què passa l'aparició de demolir les teves exacte és magnífic el plantejament i és que una altra vegada més el senyor Valé t'ha portat a un àmbit que dius ostres és que coi sempre són uns àmbits molt profuns i amb la línia sempre que és mental i en aquest cas també físic està molt bé la pel·lícula potser el que diem i no direm res però a mesura que vas cap al final dius ja t'imagines a veure que això com acabarà i dius bueno ja està acabaré així i ja callo i no dic res més però ja està callo suficient a mi ja m'has ja t'he captivat jo crec que sí ojo que jo una altra persona la va veure i no li va enganxar tant la idea la va considerar molt més freda molt més distant és que a vegades hi ha moments aquest director no és que sigui un director que t'escalfi vull dir que al contrari et va fotent uns cops i dius bueno vinga va ves cap allà tira tira tira llavors la torna a enganxar és camaleónica és camaleónica l'actor molt l'actor el director és magnífic el que fa ell és bastial ho vols estar molt bé com sempre aquesta dona molt bona actriu molt guapa i el Chris Cooper també que fa de que fa de sogra qui no l'hagi vist que m'hi ha dit l'Hone Star ah doncs aquesta l'he vist oh és deliciosa aquesta pel·li jo l'he vist aquesta pel·lícula m'agrada del John Sayles no l'has vist mai de qui és perdona el John Sayles ostras el John Sayles que ha desaparegut aquest païsor té presència també aquest director és espectacular aquest film molt molt ja ho recuperà aquest cinema que ens arriba d'això d'Orient això de Hong Kong i de tot això el John Sayles li dona aquest tòner nord-americà i és tan interessant com això sí és veritat la potència que aconsegueix em sona però no la tinc controlada és boníssim és boníssim molt per tenir-ho en compte i bé ens queden es queden set minutets Nacho parlem del Snowpiercer bueno tant no sé si es tornarà però bueno però hem de parlar una estona una distopia si voleu teniu tres minuts per parlar de Fidel Castro és molt curiós aquesta bòlícula podem parlar de Fidel Castro al final és una d'aquestes distopies que a mi m'agraden molt i com hem començat avui amb la Sci-Fi amb la ciència-ficció doncs ara acabem doncs vinc endavant clar que sí bueno idea molt potent això està basat en un còmic francès és una pel·lícula dirigida de 2013 dirigida per un coreà que es diu Boo Won ara et ho diré és pa prèmio i si ho memoritzem encara més això és el més complicat un momentet Bong Joong-ho bueno però sí encara actors actors una mica coneguts surt Tilda Swinton surt John Hart surt Ed Harris diguem-ne que no fent allò uns papels principals i el principal que és el Capitán Amèrica i el principal que és el Capitán Amèrica el que fa de Capitán Amèrica llavors idea distòpica que es pot dir perquè està molt comentada ah i també el que feia aquell el nen que ballava com es diu sí exacte el Billy Elliot el Billy Elliot té un paper ja més adult i tal bueno idea distòpica que s'ha explicat molt i fonamental doncs bueno experiment climàtic que algun il·luminat fa per controlar el clima la cosa s'espàtia per passar la temperatura diguem-ne i es passen de fregada la cosa s'espàtia i arriba una glaciació brutal en el planeta bueno els mateixos que havien estat en el tema de l'experiment que no se sap si això no ho deixa massa clar tampoc si venia tot si buscaven això doncs vés a saber bueno han muntat és un d'aquests milionaris excèntrics que té molts calés i tal bueno ell ha muntat un tren diguem-ne que és de moviment continu que diu ell o sigui ha anat més enllà de les lleis de la termodinàmica i amb una herejia ha descobert el moviment continu i llavors ha muntat un tren amb una màquina de tren de no sé quants vagons de quilòmetres de quilòmetres tira unes vies per tot el planeta de tal manera que es faci un moviment circular i comença allà el tren el posa en marxa una mica per fer l'experiment però què passa que quan arriba aquesta glaciació doncs tot el món està absolutament inevitable excepte el tren aquest que sempre està corrent sempre està durant voltes en aquestes vies i aquest tren com és autoalimentat vull dir sempre és un moviment perpetuo bueno també pot generar energia i allà es desenvolupa la nova humanitat dintre d'aquest tren un microcosmos la resta la resta la idea és molt potenta evidentment com a tota nova societat acaben d'estar els que manen i els que obeixen els rics els pobres els vagons de darrere estan la gent els pobres i la gent de davant em sembla que ho conec i esclata la revolució com a arriba a la que ha mort el comandante doncs el comandante l'equivalent del comandante busca la revolució perquè estan molt oprimits els de però molt i bueno la manera de és curiós perquè un mètode de càstig sí, sí, això no es pot explicar però tu creus que no es pot explicar? jo no l'explicaria jo diria que hi ha no no, perquè és que hòstia sí, sí, es sobte et sobte i si ho expliques hòstia, que has rebuscat però no, no és lògic té la seva lògica perdona, és pel·lícula d'estrena? no no, de 2013 2013 ah, vale, vaig ser l'única perduta no, no, no no t'ho volem a xafar tu no l'obico però no, que la buscaré la buscaré, és clar aquesta la vam presentar al Festival de Sitges va tenir una bona acollida està molt bé és molt bé l'únic que jo no sé com acaba em vaig quedar a 10 minuts al fil jo no t'ho explicaré però sí que és veritat que és molt molt imaginativa en moltes coses en la posada en l'escena una estètica molt còmic molt treballada amb molta, molta imaginació clar, pensa que amb aquesta longitud de tren allà ha de sobreviure tota una societat allà hi ha de tot allà van passant vagons i també la sorpresa d'aquests pels que van perquè hi arriba un moment en aquesta evolució van descobrint ells van cap amunt i en aquesta evolució van descobrint coses allà i també hi ha això que ha comentat el David això torna a lligar amb l'arcadona bé, no? bé, té moltes té moltes altres al final al final aquesta posta en l'escena s'aguanta bastant bé tota la història s'aguanta bastant bé al final com tot com tots els finals aquests doncs, bueno pecan una mica que se fica Hollywood pel mig i les coses són bueno, com són però sí que és veritat que s'aguanta molt i que la distopia està molt ben plantejada i els personatges aquests personatges secundaris però amb molta qualitat com John Hart com el Harris com la Tilda Swinton que fa una mica així raro histriònic histriònic però molt, molt, molt currat i, bueno és molt interessant per tot el plantejament s'aguanta molt bé la pel·lícula i traient alguna cosa que, bueno que la vida més Hollywood pues s'aguanta molt bé i val la pena i basada en un còmic molt estètic molt interessant molt interessant com a distopia m'ho apuntaré perquè expliqueu que els dius mira, que van passant i no te n'adones sobretot quan descobreixen què és el que mengen ells correcte ai ai ai no ho saben ara m'estiu deixant aquí intrigat si estiu Snowpiercer o Rompenieves l'han traduït o l'expresso del Miedo no sé com l'han dit a l'Amèrica però Snowpiercer si la veieu en l'original els mirarem i tal fantàstic tenim un minut tenim un minut però un minut literal és que ni minut hasta la victòria siempre hasta la victòria siempre que vagi molt bé que ara no marxem seguiu un minut i dium un minut vull dir que és el que tenim bueno, s'ha mort un ídol del Jaume a banda de la i fins i tot jo tinc una mica escobar ja treballant i fins i tot ell que ha sortit d'allà i tal diu que li sap greu que hagi mort el comandant o sigui fins i tot això ja de tot hi ha gust per tot vull dir a part de l'Àngela Molina l'altre ídol del Jaume era allà en Miami a l'Àngela Habana s'estan bueno, unes festes allà unes borratxeres que estan normal normal que això és lògic no que una mica doncs hi hagi aquesta aquesta alegria del Che i del Che Guerrilla mira, jo l'altre dia vaig veure Viva Oliver Stone jo vaig veure Viva que va cuantar la rosa i també es veu com viuen també a aquella Habana vull dir que és una pel·lícula potentíssima Viva molt potenta aquesta pel·lícula i també un altre que he vist que ja la comencem que es diu Terraformers d'Atakashimike ostres amenasso amenasso home i és que jo sóc forofo d'Atakashimike jo atacaré també vale, vale però és una cosa super friqui home ja adeu adeu adeu adeu adeu Fins demà!