Babilònia del 11/2/2016 — Art i premis: Exposició “Especulacions al voltant del rostre” de Joan Vidal, Oscars (El puente de los espías, La chica danesa, Mad Max) i balanç dels Goya

Visió general

Programa cultural amb dues meitats clares:

• Art: presentació i anàlisi de l’exposició “Especulacions al voltant del rostre” del pintor Joan Vidal (a la Biblioteca Marta Mata, Cornellà).
• Cinema: conversa sobre els Òscars (amb crítiques a “El puente de los espías”, “La chica danesa”, “Mad Max: Fury Road”) i un repàs ampli als Premis Goya (cerimònia, palmarès i comentaris crítics de diversos títols), amb un parèntesi sobre Tarantino i la cultura blockbuster (Star Wars).

“Els ulls que no es veuen és que s’estan mirant cap a l’interior.”

Exposició: Joan Vidal — “Especulacions al voltant del rostre”

• Eix conceptual: el rostre com a finestra a l’interior i l’exterior. Ulls oberts = curiositat pel món; ulls tancats = introspecció i recerca d’equilibri.
• Referents i imaginari: deïtats de l’Olimp (Cronos/Saturn) fins a iconografia cristiana. També ressonàncies de l’hinduisme (influència d’Aurobindo), misticisme i mantras.
• Estil: retrats en primeríssim pla, amb potència cromàtica i pinzellada que alguns oients associen —comparació “odiosa”, però útil— a Van Gogh (no per assimilació, sinó per energia del traç i color).
• Recepció: pintura que “cops(a)” l’espectador; cada cara és “un món”. Paleta acolorida, però harmònica per peces (vermellosos, groguencs, verdosos).
• Info pràctica: Biblioteca Marta Mata (Cornellà, c/ Rubió i Lluch, núm. 184). Horaris: tardes; dimarts i dissabtes també al matí.

Òscars: crítiques ràpides

El puente de los espías (Steven Spielberg)

• Context: Berlín anys 50 i construcció del mur; negociació d’intercanvi d’espies.
• Fortaleses: narració sòlida, final del “pont” ben resolt; recreació històrica del mur molt interessant.
• Debilitats: metratge excessiu (2h20), to previsible; voler reemprendre l’“alè” de La llista de Schindler sense assolir-lo.

La chica danesa (Tom Hooper)

• Tema: descobriment identitari i transició de gènere en els anys 20 (història real novel·lada).
• Eixos: el valor és en el camí íntim i la dinàmica de parella (aprenentatge compartit), més que no pas en el “final”.
• Interpretacions: Eddie Redmayne destaca tot i certa reiteració d’uns mateixos gestos/registre.

Mad Max: Fury Road (George Miller)

• Proposta: 2 hores de persecucions hiper-cinematogràfiques, espectaculars i pensades per 3D.
• Valor: domini del ritme i els efectes; presència potent de Charlize Theron.
• Crítica: sensació de repetició del model de la saga (lluita per aigua/combustible al desert); fatiga per excés d’acció.

“Són dues hores de persecucions.”

Blockbusters i franquícies

• Apunt escèptic sobre la nova Star Wars: “més del mateix”, producte ben venut però esgotat en novetat per als oients.

Dossier exprés: Quentin Tarantino

• Retrat: cineasta que fa un cinema “púrpura” i de cites/mescles, que remou el gènere policíac i el dialoga amb la cultura pop.
• Recepció: agrada a públics molt diversos; renovació del policíac amb “Pulp Fiction”, “Jackie Brown” i l’homenatge setanter de “Kill Bill”.
• Expectativa per “Los odiosos ocho”.

Premis Goya: cerimònia i política

• Presentador: Dani Rovira — fresc, àcid i eficaç; bon ritme i sàtira política.
• Dardes: “pacte dels Goya” amb els quatre líders polítics a la sala; al·lusió al “plasma” de Rajoy.
• Tesi: calen polítiques culturals (IVA cultural, etc.).

Goya: palmarès i comentaris de pel·lícules

Internacionals i animació

• Millor pel·lícula europea: “Mustang” — cinema jove i fresc.
• Iberoamericana: “El clan” — ferotge sobre feixisme i les seves derivades socials.
• Animació: “Atrapa la bandera” — entreteniment familiar amb to crític i debat posterior amb els més joves.

Acció i thriller espanyol

• “Anacleto: Agente Secreto” — diversió gamberra; sense dobles per Imanol Arias; to de “James Bond castís”.
• “El desconocido” (Dani de la Torre) — thriller en cotxe, angoixant i trepidant; Lluís Tosar en estat de gràcia; rerefons de les preferents.

Autoria i cinema d’ambient

• “Nadie quiere la noche” (Isabel Coixet) — proposta contemplativa i minimalista; gran treball tècnic (vestuari, perruqueria, producció, foto).
• “Palmeras en la nieve” — gran producció i direcció artística, amb aroma de melodrama exòtic.

Gaudí (cinema català)

• “El llarg camí de tornar a casa” — peça d’alta cohesió estètica i posada en escena virtuosa d’una història íntima.

Revelacions i mirada social

• “A cambio de nada” (Daniel Guzmán) — frescor i veritat del repartiment jove; radiografia d’adolescència i límits.
• “Techo y comida” (Natàlia de Molina, millor actriu) — retrat dur de la crisi i la precarietat.

Adaptació i grans guanyadors

• Guió adaptat: “Un día perfecto” (Fernando León de Aranoa) — recepció tèbia a la taula, percebut com a massa “tipificat”.
• Triomf absolut: “Truman” (Cesc Gay) — millor pel·lícula, director, actor (Ricardo Darín) i actor secundari (Javier Cámara).

- Fortalesa: amistat adulta davant la mort imminent; mesura emocional i honestedat. - “La novia” — lloances a la fotografia i estètica lorquiana, però menys premiada del que s’esperava.

Conclusions

• Art: l’exposició de Joan Vidal destaca per la seva profunditat simbòlica i la força pictòrica.
• Òscars: entusiasme contingut; es valora la factura però es critica la previsibilitat i l’excés de metratge o d’acció segons el cas.
• Goya: cerimònia àgil i amb contingut; palmarès equilibrat amb un gran consens al voltant de “Truman”.