Babilònia del 15/1/2015 — Art, Jauja i memòria: exposicions, 28 dies i música

Panorama general

• Primer programa de 2015 de Babilònia, amb to festiu de Cap d’Any i una graella molt cultural.

• Eix del programa: quatre exposicions d’art, un concert de l’OBC, un llibre sobre el gueto de Varsòvia, homenatge a Joe Cocker, un documental musical, debat intens sobre la pel·lícula Jauja i repàs a dues nissagues de cinema més una TV movie sobre la Guerra Civil.

"L’art és un esdeveniment sensorial... allò revolucionari és vindicar l’art com a instrument de regeneració corporal davant els abusos del capitalisme."

Arts visuals

“Paisatge sense pàtria” (Celler de Can Ginestà)

• Fotografies d’arreu del món amb gran força plàstica: mars, cels, carreteres desèrtiques.
• Reflexió sobre la frontera entre fotografia i pintura: com la imatge pot assolir resplendor i to artístic.

“Pintors de Cornellà” (El Castell, Cornellà)

• 20 anys de trajectòria col·lectiva; creixement en maduresa i continuïtat.
• Contrapunt de concepció i recreació entre autors: composició de façanes, elements vegetals, colors i estacions.
• Valor del teixit associatiu per exposar i deixar catàlegs com a memòria.

Sempé: dibuixos, serigrafies i llibres (Llibreria Jaimes)

• Sempé, il·lustrador parisenc i co-creador de Le Petit Nicolas (amb Goscinny).
• Obra delicada, humor fi i mirada tendra sobre la quotidianitat; col·laboracions amb The New Yorker, Nouvel Observateur, etc.
• Recomanació del conte il·lustrat “Caterine” (de Patrick Modiano).

Carles Casagemas al MNAC

• Amic de Picasso; mort als 20 anys (suïcidi).
• Gran dibuixant; tècnica del dibuix fregit (carbonet/conté sobre paper d’estrassa, envernissat).
• Avançat al fauvisme: colors salvatges, siluetes marcades i caricatura de burgesos i lumpen.
• Mirada realista: bellesa i sordidesa sense idealitzar.
• Peça clau de context: el “Foll” de l’època blava de Picasso (model: Casagemas).
• Tangència amb Van Gogh per l’evolució pictòrica com a correlat d’un estat mental.

Música clàssica

OBC a L’Auditori: de Nielsen a Strauss

• Programa amb Preludis de l’amic absent (Lamote de Grignon), Concert per a flauta i Aladín (Carl Nielsen), i el vals de El cavaller de la rosa (Richard Strauss).
• Solista: flauta en màxima forma (virtuosisme i musicalitat).
• Bis de nadales catalanes amb orquestra: ambient càlid i festiu.
• Missatge clau: la música clàssica es gaudeix sense “haver d’entendre”, emociona per si sola.

Llibres

David Safier – “28 dies”

• Gir de l’autor (conegut per comèdies) cap al drama històric.
• 28 dies de resistència al gueto de Varsòvia narrats per una noia de 14 anys.
• Ritme àgil, sense caure en la comèdia; duresa sense morbositat.
• Temes: resistir, fugir per clavegueres, violència nazi i col·laboracions; no entra als camps, se centra al gueto.

Tribut musical

Joe Cocker

• Escolta de “You Are So Beautiful” i record de la seva veu trencada i carisma.
• Necrològic: mort amb 70 anys (problema pulmonar).

Cinema

Documental – “Searching for Sugar Man”

• La “ventafocs” real de Sixto Rodríguez: fracàs local, èxit massiu a Sud-àfrica i redescoberta.
• Direcció de Malik Bendjelloul (Òscar al millor documental); nota biogràfica: es va suïcidar el 2014.

Debat – “Jauja (Xauxa)”

• Context: mite de Jauja com a paradís d’abundància (ressons a El Dorado i a Bruegel).
• Ambientació: Patagònia segle XIX, exèrcit argentí i extermini indígena; protagonista danès (Viggo Mortensen).
• Forma: format 1.2/4:3, molts plans fixos, ritme molt lent, estètica cuidada.
• Lectures: film històric i també abstracte/somni; ambivalència pare-filla, paisatge com a estat mental.
• Debat intens: per alguns, preciosista però esnob i amb poca història; per altres, una sola imatge pot valer més que tres hores i el film obre capes de lectura.
• Meta-debat: crítica al classisme en dir “no és una pel·li per tothom”. El cinema d’autor pot interpel·lar tothom amb ganes de mirar.

Nissagues

• Alien (Scott, Cameron, Fincher, Jeunet): millor la 1 (terror i atmosfera) i la 4 (simbiosi Ripley-aliè); la 2 més d’acció, la 3 més tétrica però poc aportativa.
• Pirates del Carib: les tres primeres (Verbinski) són dinàmiques i divertides; la quarta (Rob Marshall) perd gràcia i to. Anuncien 5a part.

TV Movie

• “Les veus del Pamano”: memòria de la Guerra Civil i la seva pervivència política i social.
• Reivindicació de veritats ocultes i fer llum sobre vencedors/perdedors que encara marquen el present.

Idees clau

• Línia central del programa: art i memòria (del modernisme a la guerra), i utopia/desengany (Jauja, Sugar Man).
• Tesi musical: la clàssica és experiència, no examen.
• Tesi cinematogràfica: el valor del ritme i la forma pot dividir, però amplia mirades.