Art local, ciència i gran pantalla: Mari Àngels Abad, CosmoCaixa, Reina Roja, La favorita, Bohemian Rhapsody, La muerte de Stalin i Totoro

que s'enjuç durant el bit.com. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola. Ah, sí. Hola. Què passa? Estem aquí nosaltres. Directament, no? Hi ha qui, hola, hola, ja saludem a tothom, al món mundial, no? Sí, sí, ja. Aquí hi ha l'escalfureta de l'estudi perquè a tu ara no vegis quin fred que fa. Sí, no i tant, fa molt de fred. És que, bueno, hem passat la setmana dels barbuts, no? Em sembla, no? Estem a la setmana. Ah, estem a la setmana. Bueno, no em sonava... Sí, perquè comença, no sé... Bueno, hi ha una companya de feina que se sap tot als sants. Des de Sant Anton, que és el 17, després Sant Vicenç, que és el 22, i no sé quins dies més n'hi ha, n'hi ha uns quants, 5 o 7 barbuts n'hi ha. És aquesta, a mi em sonava, crec, aquesta setmana. Sí, que són tots els sants que tenen barba. Clar, el 17, no? El 17 era la setmana passada. Clar, la setmana passada, però una miqueta imagino que va d'una edat a una altra, entre un sant barbú i un sant barbú. Sí, coincideix, i coincideix que és una setmana que fa molt de fred, després dintre la candelera, que també és tradicional que faci fred, també, per la candelera. Clar, la setmana hipster, no? La setmana barbuda, clar, no? Anem tots amb la barba i tal, allò. Però això ja passa una moda, no? Bueno, sí, diuen que sí. Encara seies el hipster? No, però tu, Nacho, tens una barba guai, no és hipster. No, jo mai he tingut una barba hipster i la portava, sí, i la portava abans que he portat perilla, després la barba i després van sortir les barbes aquestes hipster i tal, i encara continua, eh? Sí, sí. Però poc, però poc ja, eh? Aquest moviment tan... Ara no ho sé, ara és una altra història. Clar, és que era tot una mica també com anàvem vestits, no? Amb aquelles camines tapades fins aquí dalt, no? Com el B-Feeder, aquest que sortia, allò, sí. Sí, sí, sí, aquesta cosa que... Sí, sí, el retorn de... Molt d'Andy, no? Està el corrent de la moda, eh? I tant i tant, no, no, ostres, tu. Bueno, doncs comencem a la Babilònia, un dijous més, amb la companyia de la Rosa Alcalà. Hola, bona tarda. Com estem? Benvespre. Bé, bé, bé, molt bé. Bé, molt bé, aquí a... Jaume Vidal. Cap vespre. Cap vespre. Cap vespre com aquest vespre. A les 8. A les 8. Sí. I el Nacho Alonso. Què tal, aquí estem? Fantàstic, no? I el Xesco Ramos, que me presento jo, perquè com nadie me presenta, nadie me quiere, com estic aquí a la passera. Ah, dius, no, bret. Aquí amb aquest raconet. Un dia estaràs tu aquí i nosaltres si treme la païtina de llavors. Com toquem els controls, eh? Començarem nosaltres els tres a tu. Hola, el Xesco Ramos i tal. Què tal, Xesco, diràs i tal. I el Jaume i dirà el mateix. I tot el programa per tu. Llavors? Aplaudiments, eh? Vull dir, jo vi una cosa així. Placa. Ja, vinga. Protagonisme total. Totalment, totalment. Furor. Tant d'anar a dir el programa que deia furor. Furor, furor, sí. Jo vaig veure la televisió italiana i era brutal. I la italiana era... Furores, deia. Aquello era una cosa... Bueno. Tens raó. Els aplaudiments els has de posar tu, eh? Sí. Sí, però que no siguin enllaunats, que siguin autèntics. Perquè llavors hem fotut a plorar. Llavors és una pena, no? Vull dir, m'animo jo mateix. Agafem gent del carrer, no? Hi ha problema. I li paguem quatre euros, no? Hi ha plaudiments. Bueno, tot el públic que tenim aquí. Que saludem el públic. Exacte, sí, sí. Bona tarda. Estim a Can Ginestà. Molt bé. Estudi Can Ginestà, Estudio Uno. Bueno, escoltem, però jo des Ver moltes vegades ha fet la ràdio al carrer, eh? Ha fet allò, sí, sí, al mercat, aquí a Can Ginestà, aquí a fora. T'ho he entrevistat alguna vegada? Sí. Hòstia. Amb aquesta casa? Sí, tres o quatre vegades. Jo soc molt important a Sant Jus. Aquí podem buscar, podem provar de fer el Babiloni fora. Sí, sí, sí, no? Això estaria bé buscar. Trepitjant el terreny. Això és xunguillo, això és xunguillo. Bé, no necessitem un deixó mòbil, no? No, això és una que hi ha alguna vegada, no sé si és quan es fan just al carrer o al dia de Sant Jordi, es fa això. Abans es feia, quan es feia el Cira d'Esvern, i llavors si tu volies, podies fer allò, a Fira d'Esvern, a l'espai i tal, se'n va a la ràdio, es crea un estudi allà paral·lel, i llavors allà tu pots fer el programa de cara a la gent, tapat amb un vidre, però amb això, amb un vidre clau, vull dir que la gent no entra allà, eh, eh, passa, no? I tal, i bueno, i sí, llavors tu pots demanar per fer el programa allà. Llavors això ja ho pararem, quan fem la Fira li podem demanar, podem anar allà, a l'hora serà un diumenge al dematí, no sé com ho veieu. A la primavera, eh? Sí, no, costant serà la primavera, eh? Cada dos anys ho fan, això. Sí, sí, sí. Ja m'agradaria, sí, seria divertit, sí, sí, home. Llavors acabem fent-los unes triptease. Programa especial, però sí, és necessari. Alfred, què fot, tu? Bueno, però a la primavera no, Ros. Jo estic molt bé, eh? Ah, a la primavera? A l'estiu millor l'estiu, tu. Em tanga, em tanga Animal Print, què? Ai, estem estupendo, però si estem estupendo, estupendo. Ara que dius això de les triptease, no? Sí, parlem del Cosmo Caixa. Sí, perquè fot allò. No, precisament ja he estat parlant amb la senyora que fa l'exposició. Ah, doncs molt bé, parlem de Mari Àngels Abad. Mari Àngels Abad. Comencem amb el Jaume. I ara m'ha explicat, dic, escolti, que el detall dels quadres és impressionant. Diu, és com si vestissis una persona. Jo també he pensat en el que tu dius. Clar, clar, clar, clar. Sí, més aviat. Doncs vinga, avui sobre la marxa on anirem comentant, així una mica farem que us quedeu, perquè clar, a vegades fem el sumari i pot sortir corrents. Avui no hi ha sumat. Avui no. No, avui directament. Avui directament parlem de les cosetes que hem vist, que hem fet, que hem comentat, i el Jaume, com ha començat parlant de l'exposició d'Abat, de Mari Àngels Abad, Mari Àngels Abad, pintora famosa aquí a Sant Jús, alumna meva per altres elements, vull dir, perquè la coneixo personalment, és una persona absolutament encantadora, i està des del 17 de gener, em sembla, fins al 17 de febrer, aquí al celler de Can Gina està presentant pintura al pastel. i el Jaume ha anat a veure i què t'ha semblat? Li ha preguntat què és això del pastel. Diu, sí, te'n recordes aquells tubets que de quan érem petits? No, he estat parlant amb ella i ha estat molt interessant, perquè li ha parlat de les dues coses que ja hem esmentat, de què és això, i paral·lelament també sobre els quadres i el seu rigor, evidentment, allò és vestir, doncs un quadre que ja té molt de valor per a ell mateix, però quan li poses el quadre... Sí, té un marc, uns marcs i unes pas per tu, i unes emmarcacions que dius... Com una novia vestida, eh, tio? Sí, sí, sí, sí, sí. Impressionant. Però guanya molt, eh, amb això? Molt, sí. Moltíssim. Ja, ja, clar. És molt bo el que fa la Mari Àngels, però en aquest cas guanya encara més, perquè té molt bon gust, combinant les pas per tu amb els marcs, i això sembla que no, però és un element, eh, perquè treballa molt la natura morta i tot això, digueix-ho. El que està clar és que aquesta senyora pinta moltes flors, eh? Sí. Vull dir, tot és una cosa molt important per a ella. I fruites, sobretot, també. I fruites, sí, també fruites, i vegetals, i pebrots, esvergínies, tot això. Esvergínies no ho recordo ara, però bé. Sí, no, no, sembla que sí que... Hi ha una col i un bròquil, tu, que és impressionant, i li ha dit, lògicament, diu, sí, em va portar un pagès, i clar, és que no t'ho pot portar ningú més, això. Clar. Està clar, i a més a més, amb un camp segur molt ben abonat, perquè és on surten les bones peces, no? I la veritat és que fa molt la gotja, eh? Tant el bròquil com la col, eh? Ara, esclar, vull dir, has d'entendre una mica de pagès, també, en aquests casos. Sí, per veure la qualitat. Sí, per veure la qualitat del que està pintant, i llavors és quan t'imagines, eh?, vaja, de bon ho ha copiat, i la seva balizera, i tot aquest camp, no? És que a vegades l'art és això, també, no? Sí, no, no, i tant, i tant. Hi ha una frase que ja la vam esmentar la setmana passada, que és més l'impacte, eh?, que de la pintura ha de ser més l'impacte, que no pas la reflexió o la tècnica i tot això. També n'hem parlat d'això, no? Sí, sí, sí. I llavors m'he dit, és que jo ja estic molt d'acord. Jo encara tinc alguns dubtes, eh?, però, bueno, vull dir, són coses que en tot cas les has de parir. Clar, i tant. Però molt bé, eh?, vull dir, i el que sí que m'ha dit és que jo li he explicat, diu, ara anem a fer un programa i tal, i parlaré d'aquesta exposició. Diu, és que no ens anuncien ni aquest diari, ni... Sí, no, és el que diem, és una mica la promoció que se l'ha intentat fer, i això és un clàssic, però, bueno, no parlarem d'aquest tema. Però és veritat, que costa una miqueta, Sant Jus, promocionar certes coses. Hem de ser crítics, no hi hem de ser totalment coherents, no?, amb aquests elements. Però, bueno, per això estem aquí. li he dit això, no?, que ja ho diríem, i vaja, vull dir, ha estat molt interessant, no?, avui dia, no? És molt recomanable. Ja no només és veure el que fas, sinó que, a més a més, tractes a la persona i al seu marit, que també hi estava allà. Sí, sí, a l'Antoni, l'Antoni fumador, sí, sí. L'Habido, tot queda al dia. Molt conegut. Sí, sí, sí, no. No, però això és perquè no és... Pots anar a parlar amb l'autora i amb el seu marit. Sí, sí. Segur que... Uy, i em donaran de cafè i tot, i t'ho fan ell. No, però és interessant, eh? Sí, que sí, que sí. Home, és la proximitat, és l'art de proximitat, eh? Com l'agricultura de proximitat. És correcte, correcte. Exacte. Coneixer la persona, home, penso que és molt xulo. Sí, sí, sí, sí. Però una cosa molt important, ella, amb aquesta exposició, durant aquest mes, estarà cada dia. Cosa que molts artistes van allà, presenten i desapareixen del mapa, i ja està, no?, i apareixeran i tal. I ja està tot el dia, matí i tarda, eh? És a dir, per explicar a la gent, si subes allà, t'explica les seves obres. Sí, sí, sí. Clar, això que dius, bueno, vas a tenir temps, no és allò d'arribar a una exposició, clar, d'exposició és que sigui massa gran, però has estat allà i, bueno, i t'explicarà, i tu entraràs en el joc, i a partir d'aquí, si t'interessa, doncs compraràs o no compraràs, això passa a qualsevol galèria d'art. Evidentment que estigui l'autor, lògicament, més que el venedor, que és una altra història, no? Sí, és això. Però realment té peces molt impactants, és aquesta manera de revisitar el món de les natures mortes, de los bodegones famosos, però amb una forma més minimalista, és a dir, més impressionista, és a dir, t'agafa això, doncs un meló, i te'l converteix en una peça impressionista de moltíssima qualitat, no? Dins del món també és real, és a dir, estem parlant de realisme, però a la vegada una pintura molt lleugera, molt colorida, molt interessant, no? I és això, no? I realment és que frapa bastant, no? La seva percepció que té del... Bueno, és una... Bueno, ella va estudiar aquí a la llotja i tal, és una persona que té una base acadèmica molt important i a partir d'aquí sí que últimament està innovant bastant amb coses, no? Però, bueno, això una miqueta, doncs, treballa sobre paper de diari, perdó, sobre anuncis a color del diari i a partir d'aquí genera unes estructures més simbolistes, per tant, bueno, està evolucionant amb les seves formes com qualsevol artista, no? I això està bé, té la qualitat és bona, fa molt bé. Però sabeu una cosa? Jo sé que hi ha hagut una persona que l'ha orientat a fer aquesta exposició. Bueno, què vol dir això? Deixem-ho així. Bueno, ja sabem de l'autora, sabem del marit, ara falta aquí, si és una miqueta la qui ha fet l'empenta, no? El Mac Goofy. Doncs el de la peixera. El Mac Goofy. Aquí ja tenim. Veus com el programa pel lloc de tu? Mai ho hagués dit. Així és Corramos. Vale. Doncs ja està. S'ha tot dit, no? Vinga, molt bé. Jo no he volgut. Ja està, al final tot se sap. Todos lo saben, com a la pel·lícula. Sí, exacte. Hem deixat els homes estar pictòricos. Sí, sí, sí. Bueno, ja que estem, i així de forma rapideta. Molt bé el comentari de l'exposició. Sí, sí. m'ha agradat molt. Res, així de forma molt ràpida també, bueno, també hem estat al Cosmo Caixa, no? I vam estar aquest diumenge uns quants companys, altres companys també han estat altres dies, per tant una mica ho coneixem en general. I bueno, jo, que sóc el que menys coneixia l'espai, perquè jo fa temps que no he anat, jo faig comentari molt ràpid i a partir d'aquí ja m'ho comentem i tal. Com que no té criatures. Sí. No, no, no creus. No, però jo no tinc criatures i sí que he anat moltes vegades, moltes, moltes, o realment és que... I m'agrada, m'agrada molt, eh? Clar, és que jo vaig tenir un problema i és que la banda baixa es veu que la part de física l'han tret tota. Ah. I llavors poden posar l'exposició que es diu Univers, que estan preparant-la. Què passa? Clar, que estava molt desvestit tot i clar, i vam veure l'exposició dels robots, que està bé, que està molt bé, no ho negaré, la del Tintín aquesta, del viatge a la lluna, que és una excusa total i absolutament, perquè solament està el coet del Tintín, i dins no hi ha res, al fons hi ha una explicació de com es fa un còmic i tal, bueno, hi ha quatre còmics, però l'altre és una excusa per parlar del viatge a la lluna, que també està molt bé, ojo, no dic que no. De l'arribada, no? De l'arribada. De l'arribada. De l'arribada. De l'arribada. Però és que, de debò, és que vam pujar als pisos i no vaig veure res de partícula, que és preciós, allò sí que m'encanta. És una passada, xulada. Però, de debò, vull dir... I el planetari? No, no vam poder entrar. Que és en visita prèvia, en reserva i tal. Sí, hi havia moltíssima gent, moltíssima gent. Sí, estava molt plena el dimenge, eh? És que tot era visita prèvia, no sé què, no sé quant, doncs era molt... El que podies veure així, en plan de pim-pam-pum, doncs a mi em va semblar, a part d'exposicions, que estaven bé, però el que és l'exposició permanent, o el que està permanentment al Cosmo Caixa, jo no sé encara el que és. M'he quedat amb ganes de saber què és el que hi ha al Cosmo Caixa com el que és permanent. No, no vaig poder anar a dir. Ara, quan ho tinguin muntat, espero que potser això de l'univers ja quedi com a element definitiu, o és que no sé si és una exposició nova. Em va dir l'Al Lourdes, és que tota la part de física que hi havia a baix, ho han tret. Uns experiments que eren molt duros, el toca-toca, hi havia diverses coses. Sí, d'això, res. De física i coses. Clar, i per tant, jo vaig veure tot molts espais buits, i per què dir això què? i per aquí hi havia coses, ja ho han tret i no sé què. No? Ja me'n tenia la sensació una miqueta de buidor. Estan renovant, no? Probablement. I llavors també em va decebre una mica per això, eh? De buidor, però també de construcció. Exacte. Clar, clar, que estan coses previstes, eh? Perquè, és clar, el que està arrasat, que és el que no, hi ha allà uns elements que s'han de construir. Què ha passat a això? Què has pensat? No, no, no. He volgut una anècdota que en això de la física hi havia una plataforma giratòria que no sé si es feia servir per demostrar això, el moviment circular o alguna cosa d'aquestes i una vegada la dona i jo ens van posant allà i va començar a girar. Llavors va venir un nen petit de 4 o 5 anys es va mirar i hi ha un altre, no? I diu Mira, són com els ninos de la caixa de música. Que bo. Jo no te'n recordo això, no? De la mà de la caixa de la física. Molt bé. Que maca, la sinceritat dels nens és allò que diràs. Els adults que fem unes coses, eh? Fem unes coses. La teva en a boda se m'apropa i diu Tito, tienes pelos en las orejas. Dic, mira, dona igual, deixem-ho. I mira que me'ls trec, eh? Però allò que... Dic, vale, no he tingut temps de terra amb els pèls... No, no vull. I no tens res millor, dic, que a veure'n del Tito. Dic, no, vale, però aquest és un comentari. És una anècdota així com aquesta. Els nens hi venen sempre la veritat. Bueno, Jaume, alguna cosa del Cosmo Caixa? Bé, jo vaig estar bé. Vull dir, ja ho havia vist i no feia massa que ho havia vist. Doncs va ser, per un dematí com el d'ahir estava bé, allò. Sí, sí, sí. Ara ho vaig trobar fred. Sí, i que sí. Fins i tot de temperatura pel que m'estava. És veritat, sí, sí. Home, són espais molt grans, i això s'ha de tenir una mica de calèfà. Sí, no, no, ui, mare meva. És que els nens ja podia anar res confortant. Feia fred, sí. I bé, doncs m'agradaria que estés aquí a la meva... Que també va estar allà. Oh, quin fred, no? No, el bosc em va encantar. No el coneixia, el bosc, eh? i no he estat mai en aquell espai. El bosc, que xulíssim. És una reproducció d'un bosc tropical. Una virgueria. Ara, la part que ja no està sota l'aigua, ho vaig veure una mica més... Sí, una miqueta més... Ja ho havia vist. Sí, una mica més allò més pedagògic, més informatiu. Però ho conserven bé, no? Jo vaig veure al principi quan el van instal·lar i estava superxulo i després alguna vegada més l'he vist. Continuen conserven bé. Sí, sí, sí. Hi ha uns xots que sembla que et vinguin a donar la mà i tot, eh? Sí, no? I el pèndul, el pèndul de fumó, aquest encara està també. Sí, sí. Molt bé. A mi em va agradar molt, per exemple, l'amor. És mític. És el museu de la ciència antic. Sí, sí, sí. A mi em va recordar el bar de copes Nicabana. Bueno, bueno... Jo vaig fer una assimilació. La magdalena de Proust. Però a mi em va agradar molt el Nicabana i anava allà i amb mola... I quan portaves dos copetes i allò com mola, no? El pèndul. És que és psicodélico, això. Això s'ha de dir en cículos íntimos, ja, perquè si no quedes de pureta, ja, bum... Perquè quedem, no? Tu i aquest que toca i dispara l'altre... Ah, sí, sí. Torna a disparar l'altre, és veritat, sí. Mare meva. Bueno, això ho passa bé, vinga. Molt bé. Doncs sí, abans de passar a parlar del cinema, que parlarem... Bé, ja més creu que anem una mica amb l'ordre, no? Ja sé que estic parlant jo molt avui, però ja em callo. Per sempre, no, per sempre no. I hi ha un llibre, em matarà la rosa, és que em matarà, que es diu Reina Roja de Juan Gómez Curado. Aquest senyor, Juan Gómez Curado... És el que és el que... Ja com diuen, ui, què passa... Reina Roja, adiós. No, es diu... Dels escacs no és, eh? No, no, no. Perquè és blanca o negra. És una cosa molt curiosa, però està molt ben parit això, eh? Dels escacs. Aquest senyor és un senyor que fa... o com a Alicia en el País de les Meravilles, la reina dels maips. Sí, sí, sí, sí, sí. És això. Va per aquí, va per aquí. Sí, sí, molt bé, molt bé. Doncs, bueno, és un thriller. Ja ens ha passat, i em matarà la rosa, perquè mira el Jaume, que sé que em matareu, perquè jo lleixo aquestes coses... Bueno, ei, doncs hi haurà de llegir el que vulguis. Però aquesta vegada no és tan truculent, eh? Aquesta diena, ara que ens coneixi... No ho sé. I que ens enfadrem, si no ho sé. Sí, si no, no. No, perquè l'altre dia vaig parlar d'aquell llibre, recordeu, que no sé com ho has dit ara. Que te'l vas carregar, que te'l vas carregar. Un que et vas carregar, no? No, un que era molt truculent. Ara m'recordo ara quin era. Bueno, da-la igual. Sí, sí, sí. Que vau dir, ara, però tu com et pots dir així, això? Vull dir, però estàs boig i tal. Perquè clar, jo que era una cosa així com molt potenta. Això. Ja me'n recordaré el nom, eh? Ja faré memòria. És de broma. Cadascú és com és. Només serveix una mica per sortir de... Potser d'aquest món també, tant de... Això el vaig llegir perquè jo, bueno, el tema ferida m'agrada i doncs aquest senyor és un senyor que va escriure un que es deia El Pacient que tant aquest El Pacient com aquesta Reina Roja estan segur, es convertirà en guions de pel·lícules americanes. Per tant, ja la cosa ja... Pot semblar una cosa rara, però sabem que s'han comprat per fer els guions corresponents i ja està. En aquest cas, és l'inici d'una possible nissaga de novel·les, no? En el que, per aquí al mig, apareixen moltes coses. És a dir, per un costat apareix una noia, superdotada, que forma part d'un equip espacial que seria com una mena de CIS, clar, estem parlant de l'estat espanyol, lògicament, no?, amb el qual, doncs, bueno, ella té un cosset intel·lectual de 240. I és una persona... I és normal, quan és? 120 o 130 o 140. Sí, bueno, 100. Normal seria 100. O ser ni alguna cosa. Però és una borrada. És una noia que té una problemàtia que, clar, la seva ment va tan ràpid que ha de prendre una medicació, clar, això és molt lleuger, segur, però, vull dir, per frenar tots els impuls que té aquesta noia, perquè té una capacitat d'observació, de control, d'arribar a lògiques instantànies, instantànies, que és brutal. Aquesta noia... Això és una sort, no? Sí, sí, sí, bueno, una sort, però també per a ella li comporta un neguit absolut. No, això no ha de ser fàcil. Terrible, eh? Això no ha de ser fàcil. I hi ha moments que diu, em prenc alguna cosa perquè, a la meva ment, clar, llavors què passa? La contracten, la preparen per ser una mena com de macroconeixedora del que seria el món del crim, és a dir, d'arribar a conclusions, no?, d'aquest àmbit, que són complicades a vegades, no? I, bueno, a partir d'aquí, això juntament amb la imatge d'un comissari que s'ha equivocat amb una sèrie de coses, basc, un armari de quatre portes i a sobre és gay, tocat els nassos. Vull dir, perdoneu el comentari, vull dir... Per allò de basc, vull dir per allò de basc o per allò de quatre armaris de quatre portes. No, no, perquè, clar, te l'imagines, clar, amb tota la potència, no? I a més, és... Ui, no, és que... N'ha dit una bestiesa. Llavors, clar, és molt curiós perquè quan... És que l'has dit abans. No, ja l'he dit, ja l'he dit. No, no, no, en refereixo que, a veure, que dins dels estilemes no quadra tot això, sincerament. És a dir, ell diu que és una persona no sé què i tal, no sé quantos, no? Tremendament tal, però, en canvi, menja tal, i no ho diré la paraulota, i ho diu clarament. És com si diu, és vegetarià i en canvi es menja ous ferrats i de d'ella i de tot. Exacte. O feus de porc. Sí, però diu una cosa, molt potenta, i llavors diu, jo soc d'aquesta manera, soc d'aquesta forma, soc una persona totalmente masculina, ta, ta, ta, ta, ta, ta, ta, però tra, ta, ta. I llavors, clar, és que no vull dir-ho. Ho dic o no ho dic? Sí, dic-ho. No cal. No, no, jo crec que pel que estàs dient no sé si llegiré el llibre, o sigui, pots dir, pots fer l'espoiler. No, no, no. És el mateix. Llavors, a partir d'aquí no importa. Canxa, tu què dius? No importa tant. No importa tant. No és que... No ho entens? Jo sí, però és la fusió d'aquests personatges és normal, més normal del que sembla no, però no m'entens és a dir, clar que és normal absolutament, però el format d'ell comissari de policia, que també hi haurà gays, evidentment, la manera de ser la manera en què el pinten el concepte de ser una persona que diu que és grasa que és gran, que no sé quantos, que aixeca pedres que és pelotari d'aquells que no sé quantos, tot això et genera un prototipus totalment heterosexual, aquesta idea clara, però llavors dius sí, però a banda d'això menjo polles, i ho dius així de clar i això és una cosa que et deixa com una miqueta trasbalsat, perquè no dius, ostres, allò que dius no sé, m'enteneu? no sé si ho enteneu, potser no ja ho sé, tots els gais que és així, són nosaltres però és això no importa tant importa per al que hi ha una mica la trama interna, que ja per allà donen voltes però ja està, però el que importa és aquesta fusió d'aquest personatge, que tots dos són molt peculiars, i el que passa al voltant llavors el que passa al voltant és que hi ha dos personatges un que es fa dir Ezequiel però atenció, és una cosa que cada vegada més passa, i ara aquí em poso en un altre jardí, i és que la representació de la persona que intenta fer una sèrie de coses vinculades amb elements religiosos, ella es fa dir Ezequiel és a dir, és una dona, en aquest cas la que genera una sèrie d'assassinats en sèrie és una dona, no és un home en aquest cas sempre es busca la imatge de l'home com un arcàngel sí, sí, hi ha un joc androgin, una sèrie de coses vinculades amb aquest element que és absolutament diferent als altres thrillers i que dius, ostres, aquí això te teca i tot això va ajuntat amb una mena d'alter ego del que seria un segrest determinat, no?, que té a veure amb una dona que recorda el de Zara com es diu aquest bon home, el del Zara l'Amancia Ortega sí i llavors ella es diu es fa dir Carla Ortiz i tot el que passa dins d'uns espais és a dir, tot això es combina un segrestament, un assassinat aquestes dos personatges la policia per una banda investigant per una altra banda ells dos que és una policia d'armari i la noia, vull dir, fan un tàndem totalment diferents però a la vegada saben unir-se totalment i generen una investigació alternativa amb una potència de coneixement i de no sé què i tal que està molt bé el llibre és com una pel·lícula realment, és que allò que no pares no pares, vas llegint i dius, ostres, ostres, et va enganxant són capítols bastant curts molt ràpids, molt dinàmics no està malament el nivell de, diguem, de lectura vull dir, no és allò que sigui una cosa molt bàsica s'està molt pendent perquè hi ha molts elements que apareixen per tot arreu per tant, pel·lícula recomanable llibre recomanable per passar una estona no és massa truculent recomanable sí, sí, sí i hi haurà segona part, segur perquè seguiran aquests dos vull dir que és actual no és un escriptor que està viu és viu, sí, sí per això dic, llavors és actual és probable que sí que en faci un altre ha fet tres obres solament el pacient era molt bon Reina Roja, no? Reina Roja, sí i bé, llavors té a veure una mica amb aquest món de la fantasia que ella es troba una miqueta doncs com una mena de perduda dins d'aquest món de l'ICN País de les Meravilles i la Reina Vermella fa un símil que no vull comentar-ho llavors té per això aquest títol però insisteixo la Reina que cortava cabezes que li cortava cabezes exacte exacte home, és que la literatura infantil Déu-n'hi-do si és també bèstia si parlem dels contes de perró que acabaven matant a tot Déu la caperocita vermella per exemple per això dic l'anava a casa de l'àvia resultava que estava el Llop allà perquè ja s'havia menjat s'havia menjat o havia matat ja l'àvia i després a ella també no, no, que és canyero també és gore també és gore molt gore, molt gore arquetipos bueno, els psicoanalistes dirien això que són arquetipos i moltes vegades quan t'estan explicant eren lliçons clar agafen exemples de l'arquetipo del no sé què i agafen el conte de no sé quan i t'expliquen amb aquests contes perquè és un tema clara sí, els psicoanàlisis de los contos d'Adda del Bruno Betelheim és això sí, sí bueno, va començar Freud i va començar després i a més que era això realment tenia una finalitat també educadora educativa penseu que no hi havia pràcticament literatura ràdio per suposat que no hi havia ni ràdio ni tele era una manera d'educar entre cometes a la gent sobretot a les noies joves que anessin amb compte que mira què et pot passar el barba azul el barba blava és igual també segons on entres d'aquella casa del palau o amb qui et casis no sé què ostres, si et diu que el marit que no entris no entris perquè mira què et pot passar al final pots acabar morint per exemple té molta tela aquí té molta tela molt bé doncs res passem al cinema la favorita i després parlem de Bohem en Rhapsody també doncs la favorita ja sabeu que si a tu t'agraden les novel·les truculentes a mi m'agraden les pel·lícules rares sí, sí, sí a mi també i llavors presentem aquest senyor que és un dels senyors més bizarros que tenim ara mateix tot i que en aquesta pel·lícula fa un giro hacia el més Hollywood diguem-ne o sigui ha canviat una miqueta i ha frenat com tots ha frenat perquè clar al final arriba un moment que clar aquest senyor George Slantimos que va començar amb unes pel·lículas de baix pressupost molt potentes molt surrealistes que Canino Langosta i tot el sacrificiu moltíssim de Un Ciervo Sagrado el que passa és que aquí ja en el sacrifici d'Un Ciervo Sagrado ja va començar a comptar amb actors de Hollywood Nicole Kidman bueno i aquí ara sí aquí ara ha tornat a comptar amb actors de Hollywood i ja la cosa ja no és aquest ambient surrealista d'abans tot i que és una pel·lícula bastant decent i bastant bona està a la carrera dels Oscars ara sortiran les nominacions d'aquí molt poc i és una de les que diuen que poden quedar finalistes junto con Roma alguna que han col·lat per aquí bueno pel·lícula d'època ambientada en el 1700 i pico proper a la guerra de la successió de la guerra del 1714 diguem-ne que començava en el qual és l'última l'última reina d'Anglaterra Estuardo que és Anna d'Estuardo suposo que després vindria Windsor ja o no sé qui vindria sí jo diria que sí perquè he mirat l'última però no sé qui ve són els George ja que venen darrere sí el primer és un George el 4 exacte llavors aquesta és l'última Estuardo que va començar amb el llinatge aquesta de la Bloody Mary que era Estuardo i bueno i va acabar amb aquesta aquesta reina té el i el seu millor general és el famós Manbrou Manbrou que és el vesconte de Malború i bueno aquest home està lluitant a França i tal i a tot arreu i aquest home té una dona que és la marquesa de Malború o alguna cosa així que és la favorita de la reina no només és favorita com a consellera i com a amiga sinó que la reina és desbiana i aquesta és l'amante de la reina per tant aquí han donat un canvi que sempre es mostra el rei i les amantes del rei aquí és la reina i l'amante de la reina i llavors arriba a la corte una cosina d'aquesta marquesa de Malború que és més jove i que és amintrigant i tal i al final aquesta intenta agafar el favor de la reina i ho aconsegueix i és la lluitant d'aquesta és una mica el desnudo allà lluitant per prevaler i al final la veneritza es queda amb la posició i l'altra queda muerta bueno aquest marc és un marc una mica trillat perquè s'ha vist bastantes vegades aquest home ha construït una història molt personal també molt d'ell diguem-ne només que aquí en comptes del surrealisme que tenia les primeres pel·lícules de fer-te unes situacions inconcebibles o poc normals fer-les normals i assumides per tothom aquí no que és un plànum més realista diguem-ne però clar aquestes cortes d'aquella època eren tan grotesques en si mateixes que si tu les trus punta totes les coses que feien els bufons que tenien allà totes les intrigues totes les maneres de conduir-se clar això dona per humor negro per també un cert surrealisme molt grotesco i bueno amb tot això va trenant una història això negra àcida amb una ambientació molt bona perquè és una ambientació d'època vestits que és la càmera molt travel i molt travel incircular jo no sé per què tota l'estona hi havia travelings per tot arreu li agradava molt aquí la donar per això i el director es nota i bueno ja dic s'allunya del que estem acostumats jo m'he quedat una mica així i dic bueno milantimos me l'han canviat però però és una pel·lícula que té qualitat es pot negar que té qualitat les actrius ho fan molt bé l'actriu és la Colman Alicia Colman o alguna cosa així és la reina que ho fan molt bé l'altra la favorita oficial és la Rachel Weiss coneguda i tal i la favorita que entra i que lluita amb ella i que li treu finalment la posició és la Emma Stone diguem-ne que a l'antimos fa una bona direcció d'actrius ho fan bastant bé no no no ho fan totes bastant bé llueixen bastant la reina que fa el paper aquest d'una mica despota i una reina més a més que està mal alta perquè té gota és bastant grotesco no vull dir no són i clar aquestes amantes que són guapes i bueno i tal i està amb aquesta reina que a més a més amb les malalties que té se li queda la cara una mica així com girada una mica com de paràlisis i tal i és tot un aspecte i les ties estan aquí tragant perquè clar no poden estimar aquesta persona perquè no té cap virtut de res i estan allà per agafar el poder i un està també amb el marit amb l'altre que està a la guerra al vesconte amb el Boruc i allà les intrigues amb els partits polítics i els Toris els Wigs i tal o sigui la base històrica és correcta i bueno la pel·lícula ja dic entretinguda interessant àcida hi ha moments grotesca bastant grotesca tot un ambient una mica de surrealisme grotesco però no té aquella disbauxa que tenia inicialment sobretot l'èxit inicial que he comentat les pel·lícules inicials de l'Antimus era tu agafes una situació que no és normal una realitat que no és normal i els personatges la fan normal i fan com l'única realitat possible o la realitat més probable i tu estàs veient una cosa que per tu és bastant marciano i això ho tenen assumit com lo normal com si volia normal i això contrastaven amb molta més dinació i aquí ja dic és més més una direcció d'actrius més jugar amb la càmera més l'ambientació una pel·lícula ja amb una altra intenció ja clar evidentment ja es juga en una altra lliga i que bueno la mostra que està ja a la carrera dels Oscars i bueno aviam el senyor l'Antimus ara com reorientarà la seva carrera si es quedarà aquí o farà un salt de qualitat però amb aquesta nova versió ja ho veurem jo no és quants jo crec que hem perdut és com Stephen Frears se'n va anar cap allà tant en quan torna tant en quan fa pel·lícules amb les petitonetes però bueno el seu canvi va ser les amistades peligroses recordem Stephen Frears va veure a veure allò apreté d'orejas i mirar la banderia i tot allò de cop i volta pum les amistades peligroses dius ostres no ho vaig entendre Malkovich Facebook clar és que va ser superbe aquella pel·lícula fantàstica però a mi em va a mi em va a mi em va una qualitat impressionant allò és brutal i llavors aquest sí que ha sabut tornar després a fer la camioneta ha fet cosetes al Frears una miqueta més així més petitonetes més irlandeses per tant espero que el Fatemus torni a fer cosetes una mica més aquesta pel·lícula era per encàrrec o alguna cosa així podria ser quina? la favorita no sé és que a vegades passa a la cuixeta també li passa en funció quan ella és lliure i tria el guió i tria com vol treballar i la pel·lícula que vol fer li surten obres mestres ara quan li diuen mira t'encarrego que facis això ella ho accepta suposo que també necessita diners o el que sigui fa una cosa molt digna perquè és molt digna però clar veus que no acaba de ser a lo millor no tant Calés també necessitarà però a lo millor clar o el que sigui o el que sigui no sé senzillament perquè a lo millor si li dius que no a algú ja o sigui aquí suposo que que has de mantenir has de mantenir perquè si vols si vols i no fas i dius que no i surts i bueno no sé que faci el que vulgui al final tampoc tindrà molt bé però recomanable un altre lentimos però recomanable doncs anem a parlar de poemem rap si d'una altra vegada però que sí que val la pena perquè és genial les versions magnífiques bueno una mica llargueta això sí reconec que una mica llargueta potser podíem haver abriujat una mica perquè és una mica lenta sí que trobo entre tota l'evolució d'ell a nivell personal a nivell del grup que és contradictor i això sí que crida molt l'atenció com a nivell personal el mica en mica es va entrant en un món una mica ja oscurs perquè a ell li costa també acceptar una mica la seva situació de homosexualitat o de sexualitat deia ell i clar després un cop que entres en aquest món i a més quan la sida encara no estava controlada com està avui dia doncs clar ell ja acaba amb un pou que s'hi va acabar i en canvi la seva carrera professional com cada cop no es va pujant van increixent fins que arriben a actuar aquell arriba a actuar en solitari una miqueta no sé si enganyat o manipulat o dirigit per aquell mànager que tenia i com al final sí que actuen en aquell concert de solidari i molt bé o sigui èxit rotundo jo pensava que sortiria l'actuació també en els Jocs Olímpics de Barcelona ai vaig quedar amb les ganes dic ui som a som hagués estat bé home això també va ser a nivell mundial joling al Jocs Olímpics però bueno va estar bé després l'actor em va agradar força però no sé el trobava una miqueta raro en l'aspecte del tema de les dents que ell comenta no és que jo això era perquè tinc no sé què quatre incisius més o no sé què diu i clar però trobo com si li haguessin posat alguna cosa postissa o alguna cosa ja està tota l'estona que s'està tocant les dents amb la llengua i no sé i fa una miqueta raro i em fa l'efecte que el Ferdi Mercury no anava tota l'estona així no era tan excessiu no era tan excessiu jo crec que és una mica s'han passat és com un tic que li han posat aquí a mi em va costar bastant mira que jo és un personatge que a mi Queen com a l'agenda de la nostra època i a més si t'arra de la música rock i tal i jo soc molt de musiquero clar he vist vídeos i he vist coses jo no he vist mai tanta la posició que està tan allargada i després vaig veure un vídeo vaig dir mala llet és que jo no recordava mai que tingués aquesta no tant niqueta de res tenia unes dents importants però potser però s'han passat una mica s'han passat una mica i això a mi em va costar acostumar-me tota l'estona l'únic que sí que és veritat que tot l'altre sí clar perquè això també li dona la sensació de ser una persona encara amb algun problema més amb algun complex d'inferioritat que ell no ell sempre diu que no amb tot el contrari diu no no no mira això si em permet de cantar millor però sí que o no sé o potser ho puntualitzant més per demostrar o fer el paral·lisme de quan ell està també psicològicament pitjor potser emocionalment pitjor llavors sí que el veus que llavors dubta més el veus més dubitatiu llavors sí que amb la boca quan l'enfoquen a lo millor també és això una miqueta per posar l'èmfasi en què ell està físicament se li veu així però perquè emocionalment també està passant un mal moment o que està dubtant no sé bueno la pel·lícula és interessant està molt bé si t'agrada Queen si t'agrada Freddie Mercury com que van posant les músiques és xulo i el mundillo al final és un concert literalment aquests últims 15 minuts és el concert d'aquest sí perquè les imatges de l'escenari està clar que estan reproduïdes s'han fet ara amb els actors però mirant cap al públic allò són imatges reals sí sí sí són les imatges reals són les imatges reals del concert hi ha un pla contra gravades fa x hi ha un pla contra el concert no me'n recordo quin any el 85 85 i llavors això i tot el que sona el que sí que és veritat és que tot el que sona la música que hi ha tot està no hi ha res que estigui cantat per ell tot això és Freddie Mercury amb les seves errades amb els seus canvis de en playback avui l'actor en playback sí sí sí evidentment i a banda d'això és a dir quan fan allò que proven m'equivoco proven m'equivoco però m'equivoco estan agafant els tàcers diguem el que serien les prèvies de les cançons gravades qui són els productors executius Roger Taylor i l'altre com es diu ara el parell amb May clar tot el material el tenen ells llavors li ha donat no sé que sigui una mena de biòpic que hagin fet ha tingut tot el material d'això i això és una autèntica meravella reprendre aquestes coses que això no s'ha escoltat mai en refereixo al concert sí però aquestes errades aquestes coses clar ho han sabut muntar i remuntar per fer això està molt bé aquesta idea i la persona que li porta la noia la May la seva relació des del principi la mort de la seva vida que ell diu com es veu que realment sí que se l'estima com a amiga com a companya com a germana com a tot des del moment que ella està sempre ja està pendent d'ell o ell sap que té aquest lligam amb ella com ell encara es manté dins d'una estabilitat en el moment que ella ja dir ostres li presenta la parella és aquell moment que ja amb ella li comença a trontullar una mica la seva vida exacte però sembla que la parella final aquesta parella amb la que va estar fins a l'últim moment el senyor aquest que apareix sí que li dona estabilitat és quan està amb aquell ésser que és el panager que és un personatge que és una mena de rata d'aquestes que s'enganxa és una paparra d'aquestes paparres home clar és que és el món de la faràndula i has de vigilar i quan ets famós traïcions manipulacions a mi em passa sóc famós sí també et hem de rescatar hem de vetllar per tu no ho podem entendre exacte jo entenc jo entenc quina sot clar clar quins problemes que tens ja ho sabia i per això per això us he fet amics meus per trobar-me els diners i les coses clar no sí sí és l'única explicació nosaltres tranquil que et buscarem esponsos molt bé i mira doncs que mira la perdició Jaume mira per on mira que no per on ell ho volia ell ho volia sí aquesta és una pel·lícula que probablement l'he vist tres vegades del Sam Mendes recordem molt bon director és que sí que és bo és molt sencer aconsegueix uns registres a nivell d'imatges situar-les en pluges i dificultats enormes recordem que aquest home es va donar a conèixer amb L.A. Confidencial que va ser un pel·liculon que dius què ha passat aquí què és això una pel·lícula així com mig de no sé que eren gángsters jo no me'n recordo ara massa bé però així com una cosa bueno feien extorsions extorsions és aquest tipus recordo la tinc molt llunyana fotografies sí sí però la vull recuperar perquè és que em vaig quedar amb ganes la tinc molt llunyana però sí sí digues Jeume digues bé no jo a mi sempre m'ha agradat molt les pel·lícules de gángsters perquè penso que és la gran dificultat que tenim com a condició humana i estructura social no esclar i existeix una gent que no la lligaràs de cap manera en canvi la poses allà amb una pistola a la mà i ara dispara i dispara doncs esclar vull dir aquella persona fins i tot has de bé vàlida dins el context social però esclar paral·lelament també d'això que acabo de dir també crec que hi ha pel·lícules que això ho posen a dalt de tot perquè perverteixis o perquè desitgis aquelles coses tan elementals ma te la maca m'acagona que s'ho mereix saps allò tant una mica com els pistolers pistolers d'ara bé sí sí una mica com un western llavors aquesta pel·lícula la vaig trobar però interessant en molts aspectes i un d'ells queda resumit en aquell moment que ell s'exclama a meu mort el meu fill i la meva dona i diu no a tu què et sembla estem entre srecins aquí és la nostra organització d'aquest estranyes d'aquest estranyes és clar dius hòstia estàs veient la pel·lícula i et diu això és veritat tu no pots esperar res de bo amb una estructura com aquesta però malgrat tot i crec que aquí és on està el que és bo bo bo és com ell decideix la destrucció de tot allò com si arribés al punt de dir ara ja ho entenc tot com si no ho hagués entès aquell moment i llavors bueno esclar encara em fitxen un de millor encara n'hi ha un que és millor que fa la foto i el que sé allò està molt bé també al final i el Paul Newman està molt bé el Paul Newman fa un paperazo és que sempre està bé és que aquest home és genial aquella escena sota la pluja que la càmera se'n va diu m'agrada que siguis tu exacte hòstia això és bonic jo estic content que siguis tu sí senyor ja ho sabies esclar però diu allò és brutal vull dir aquí hi ha moments del cinema que dius l'estima que li té és que al canvi a la fi hi ha un vincle hi ha un vincle i al canvi a la fi diu va premi pel que has fet perquè és que esclar vull dir el fet de fer-ho no és altra cosa de dir és que ets el millor vull dir això està més clar que l'aigua sí sí sí en fi em va agradar fantàstic jo dins d'aquest món de pel·lícules de gangster hi ha una pel·lícula que odio profundament i que és un clàssic d'aquesta dels 60 que és el Bonnie and Clyde del Warren Beat i de By the way sí sí quina cosa quina quina quina mira no acaba de agafar no quina cosa més a banda de la cançó de bala tot vegades no no la tinc ha vingut al cap ara la tinc a casa però no la tinc aquí per fer un nananin nanin però la pel·lícula deixa l'anar bastant bastant bastant dolentota no és de les no no hi ha uns zooms sesenteros que dius què ha passat aquí la farof ha vingut però a nivell d'una exposició de valors que existeix a la societat i que nosaltres ens hem passat uns i hem rebutjat els altres jo crec que també té el seu sentit aquella pel·lícula sí però que són aquelles pel·lícules que tenen un renom o que dius ah i tal això de ser la repera i dius mare meva com el doctor cibago dius ostres el doctor cibago el doctor cibago hosti jo no sé si l'he acabat de veure sencera però home però és un pel·lículon el doctor cibago la història d'amor fantàstica excel·lència unes pel·lícules David Link no sé si l'he acabat d'aquí no d'Espanya però és veritat que en passar-te la sencera però aquí hi ha un punt de recarregament i un excés de color és un excés de tot un excés de tot és una pel·lícula rococó una novel·la russa ara m'agrada aquest segell que li has posat és el que m'agrada però és intensa però quan la vas veure amb molta il·lusió que dius vinga la vaig a veure i tal i dius mare de Déu senyor quina cosa quin tot xano escolta això perdona jo la comparo fins i tot amb els Pons de Madison ai ja han sortit els Pons de Madison ja triaven a sortir aquest any encara no havien sortit plorem amb els Pons de Madison vinga primera és una pel·lícula molt maca és una història d'amor molt interessant a mi se'n fa sempre curta sempre oi no se'n fa tot xo no és doctor Fibago això m'agrada molt quan li dius tonta no et deixis que no se'n vagi amb el cotxe que perds l'amor de la teva vida encara que tinguis una edat i vas allà al semaforio i vas allà al cotxe i vas allà al semaforio exacte no siguis tonta tira't allà sí senyor i no hi ha manera i no ho fa i no ho fa perquè al cap ja va a dir els seus fills els seus fills els seus fills però jo sempre ploro amb aquesta pel·lícula no és conya amb el dos simons igual que el color púrpura quan es troben les germanes que van a córrer llavors ja m'agafa una gent una ooooh una gentina sí jo he entès got de pel·lícules que m'agafa una cosa em quedo fluix aquella és l'espil vermès ja molen a vegades ah sí sí sí ho negarem com la la Júlia Roberts sí quina a Petty Woman la fotrem o no això no no ens passem home jo una cosa ui ui ui on estàvem on estàvem quina pel·lícula que no és una pel·li tan dolentota l'únic que han passat les vegades que t'agubies de la pel·lícula però bueno no està malament no ho sé no és mala pel·lícula igual que o Vigari Caballero que no està mala pel·lícula també no no i la banda sonora està molt bé també de fet li van donar un Òscar a la secundària a la secundària a la secundària a la secundària a la secundària a la secundària i el Lorenz i el d'això i la Marilyn Monroe no quina? la Lorenz i el d'això i la Marilyn Monroe a quina pel·li quina era? aquella a Lorenz Olivier i la Marilyn Monroe no recordo i l'agorista i tant i tant sí doncs aquesta no ha tinguat i va estar present hòstia és una virgueria la Marilyn allà està incomensurable la teoria la Marilyn hi ha coses també que s'hauria de revisar la Marlín és una gran actriu jo diria també Marlín és bona actriu és una actriu és que bueno tot depèn que l'hi posaven que l'hi posaven que l'hi posaven que l'hi posaven que l'hi posaven en Niágara en Niágara fa un paper me l'ha dit Niágara m'ha estat de la boca fa un paper un paper dramàtic potentíssim i ara te'n diré una però no me'n recordo el títol amb el Kurt Gable i qui més hi havia allà bueno era una pel·lícula xuta també i ella volta per allà també amb una manera de potència és que ha fet moltes coses amb ella moltes que val la pena ja no caic però no aquesta no caic ja amb blanc i negre sí sí jo sóc d'aquelles les primeres que feia bueno basta de cinema clàssic jo parlaré un minutet solament insisteixo però estic parlant molt avui un minutet no és un Kurt que es diu Madre del Rodrigo Sorogoyen és la diana va a Sorogoyen ara canviant Sorogoya que n'he dit abans perquè és clar el Kurt que li van donar en Goya m'has dit un Goya sí sí exacte un Sorogoya el que diu està als Goya bueno cada any no diguem-ne sí sí en teuria sí perquè abans d'aquesta havia fet que Dios no es perdone que va tenir molt d'èxit als Goya i aquest any al Reino cada setmana que dia en parlarem ja la vull veure i us ho comentarem una mica no res això de Madre és una cosa petitoneta molt curta mira que el Sorogoyen és una persona que és bastant canyera quan fa cinema és bastant allò i bueno bastant no sé té un ritme és una persona més fa una mica això de la càmera subjectiva que persegueix a la persona en aquest cas és absolutament tot el contrari és una cosa mínima és minimalista al 100% estem parlant d'un curt que dura 17 minuts que va guanyar com deia el Nacho el Goya el millor curt l'any passat i que simplement és inici una imatge d'una platja una seqüència que em sembla que no hi ha talls no em vull equivocar jo diria que no al final sí al final hi ha un muntatge si omple la seqüència si omple la seqüència bastant llarg això sí que ho tinc present perquè perseguis a càmera per la coïna etcètera amb el que hi ha una mare i una filla que venen de comprar i estan xerrant i llavors rep una truca dirà truca de la trucada telefònica desestabilitza absolutament tot i és el fill que té ella de 6 anys que està amb el seu pare que estan separats de vacances a França i el truca al nen i li diu mama i tal i li diu què hijo com està no sé què i dius no és que estic sol no sé on està el papa i el genera una angoixa allò durant 10 minuts de trucada telefònica i el papa no hi és i on estàs però no hi ha ningú a la platja perquè puguis parlar amb ningú no és que és una platja que no hi ha ningú que estic aquí entre els arbres perquè el papa anava a la caravana però és que a la caravana no hi ha ningú que no sé què i tal i això es comença a crear clar imagina't una persona que està primer no sé si està a Madrid t'imagino a tu no no jo estava absolutament però es veu el nen no no en cap moment és tot el telèfon tot és telèfon és un curt molt senzill però llavors quina imatge es veu no es veu es veu una imatge d'una platja la platja sí que es veu sí sí en un principi ja està una imatge deserta fa una mena de un travelling sí un travelling una panoràmica volia dir i automàticament la casa la casa a Madrid d'ella amb la mare el nen truca i comença a parlar d'això i això no complica més el nen està trucant des del mòbil llavors des del mòbil el mòbil se sent pip-pip que la bateria s'està acabant la dona i estic ja com dient l'altre comença a buscar l'amic de no sé què per a veure si troba no sé quantos i de cop i volta el diu mama que hi ha aquí un senyor hay un hombre que está haciendo pis que no sé què ui això encara complica més perquè clar llavors el moment en què el senyor li diu ben ben no sé què clar llavors la mare es torna lògicament com qualsevol surt cúrrents però on vas on vas no saps on està perquè el nen no sap té 6 anys diu d'on estàs has vist algun cartell no sé d'on estic estic aquí però no sé hi ha algú no és a dir la impotència absoluta i és una borrada de pel·lícula de curt que res que no hi ha una resolució pam surt disparada la mare panoràmica de la platja s'ha acabat i et deixa absolutament estabornit durar 17 minuts i dius ja em puc anar a dormir directament però molt ben parit i molta mala llet impacte sí sí sí és un impacte jo pam fotre fotre fotre sí sí sí això d'impacte necessari o no necessari és el que diem home és com tot però home li van donar el golla perquè realment està molt ben interpretat aquella desesperació de la mare tenim 10 minutets vinga aprofitem tenim la muerte de Stalin i el meu veí Totoro parlem 5 minutets de cada una vinga la muerte de Stalin i així acabem bueno Stalin va morir si no ho sabeu ah no va morir en el seu moment bueno Stalin va morir i quan comença aquest home a morir que era l'home controlava la Unió Soviètica en una manera ferra en una dictadura de les més brutals que hi ha hagut potser més brutals que la de Hitler potser no va fer tanta cosa tan mediàtica com Hitler però d'un i do aquest senyor o sigui les purgas que va fer la gent que va matar i el terror el que tenia allò a tota la població i a tota la camarilla i tal llavors en tot aquest context aquest senyor de cop i volta comença la seva agonia i a partir d'allà hi ha una lluita brutal pel poder entre diguem-ne la pel·lícula és històrica perquè els personatges que surten són històrics surt Niquita Cruixer surt el Molotov surt bueno tota gent que que en aquell moment estaven Beria que era el cap de la policia política estaven lluitant allà pel poder el que passa és que la visió que la dona és una visió deformada grotesca satírica negríssima d'una gent d'una gent que està allà que són com sabandijas ajutant pel poder una gent de veritat llavors ho fa tan exagerat i tan esperpèntic que aquest és el mèrit de la pel·lícula és un autèntic esperpento de com era agafa el cap de la policia política d'Stalin que compta com seria el deformes el fas encara més esperpèntic i clar aquest tio sembla com un assassinó sanguinari però que fa que fa riure fins i tot amb un humor molt negre agafes a l'altre que és un intrigant el cruixef i tal llavors tota aquesta cosa la juntes amb uns actors que són bons actors els tipus semi són secundaris coneguts actors anglesos una producció franco-britànica d'un director italià que es diu algo així bueno ja ho miraré no és tan conegut és conegut llavors no és una pel·lícula no és una comèdia que et faci riure mira quines coses més hilarants però sí que en algun moment de lo negre que és la cosa de tal com ho munten i tal com àcida doncs sí que et quedes com hòstia quina canya està fotent aquest tio sí que és veritat però és en aquest plano no és en el plano de dir ojo que risa hòstia quin gag mas hilarante però no són actors de comèdia però sí que són actors que estan portant a l'extrem papers molt esperpèntics i molt jo de la nomenclatura aquella del partit que t'hi volien i què dirà i ara és total i què dirà l'autre i tal i si no està mort Estàlin tot molt surrealista una mica Polònia de vegades quan parlen de Franco una cosa així un humor molt molt negre molt negre bones actuacions i val la pena però és una revisió d'un moment històric que es podia haver fet d'una altra manera una mort d'Estàlin una cosa allò molt saps acadèmica i molt allò emocional i no i han fet un esperpènt un potent basat en totes els arquetipos i els tòpics diguem-ne en què tu esperes que sigui una cosa així la parafranalia del amor d'Estàlin i no, no diga esto perquè Iberia ha sido el primer que ha llegado i ha llegado i le ha tocat i no sé què i unes coses molt surrealistes molt surrealistes i bueno aquell que dice una escena negra negra que diu el tío diu ay dice ha venido la esposa del no sé quién dice sí dice esa la veré después dice me encantan las esposas estas que quieren salvar a sus maridos son no sé qué tal y cual es un tío bonitablament un monstre sí, sí, sí arriba un moment pero es tan es perpéntic que acabas que acabas veient tú como desde afuera ¿no? porque dice eso sembra un amuario porque está bien ese me encantan yo estoy bien eso me encantan estas mujeres porque después suplican que hacen cualquier cosa para salvar a sus maridos tú ya entiendes el que va a dar el tío el tío es un perla de cuidado el tío al final el matan porque al final es al que la acusan porque alguien ha matado a Stalin entre cometas Stalin no s'ha mort sol no se sap què ha passat allà i al final acusan a aquest tío perquè era el que s'hi feia en osa la fusellan allà el porten a un pati que això va passar la fusellan aquesta escena és una mica forta perquè tota la pel·lícula és molt una cista al igual i diuen des de l'escena aquesta final hòstia se n'han pelat però d'una manera bastant desengenienta i no era l'està era el cap de la policia això és històric se va empelar llavors va entrar Nikita Cruzchef i bueno i bueno una pel·lícula una mica rara però que bueno que val la pena val la pena curiosa rous tenim tres minutets i mig quatre molt diferent mi vecino Totoro el meu veí Totoro preciosa una pel·lícula de la Ayao Miyazaki dels estudis Ghibli una joia una delícia de pel·lícula és una passada ja té uns quants anys aquesta pel·lícula però bueno està com el primer dia de fet no ha fet 30 anys ara i per això la torna a estrenar igual és per això perquè fan diversos dinemes entre ells els cinebaix que ara explicaré per què la fan allà fa 30 anys ara t'ho busco però estic bastant segur sí que pot ser del 70 no 88 sí sí sí 88 sí sí sí és la que els van por ahí bueno preciosa uns dibuixos magnífics la història la història és molt maca la història d'aquestes nenes que es veu que està basada en la pròpia vida fa 30 anys 30 anys que sí llavors és per això que era una de les primeres que van fer els estudis no la primera però sí que una de les primeres està basada també en un fet personal també de la vida del Miyazaki ell també és veritat que la seva mare també havia estat malalta havia estat anys també ingressada també per una tuberculòsita en un hospital i ell va haver de desplaçar-se amb el seu pare a viure al camp i llavors és una miqueta ell com anem petit també com va viure tot això l'absència de la mare la malaltia de la mare però ell ho desglossa amb dues nenes una altra més petita que també se'n va anar amb el pare amb el seu pare que es veu que deu ser professor a la universitat perquè ell pot treballar a casa i després de tant en tant es desplaça també en motobús a la universitat i veus una mica com elles estan vivint aquell moment vital d'això la història és molt xula llavors elles com una miqueta canalitzen cap a un personatge fantàstic que és el Totoro que és una mena de conillet però és prou gegant gran que només apareix quan realment el necessites i està allà sabeu que els japonès ho són molt de també detenen la seva mitologia també amb els personatges fantàstics que a nosaltres ens escapa una miqueta per nosaltres a més com una mena de talp un top o alguna cosa així molt difícil preciosa les imatges són una passada deliciosa magnífics els dibuixos veus com passa el riu com cauen veus després aquells petits com es diuen les granotes quan són petitones els els glipaus no més petites en castellà no es rena coafo en rena coafo ja ho direm ja ho direm ja apareixerà capbrosos sí capbrosos és deliciós tot és preciós la música que l'acompanya en tot moment també està superencertada quan plou música de pluja quan no una música també super bueno és que és una delícia és que és una joia l'hem de veure l'hem de veure amb l'excusa d'aniversari durant el cinema exacte i bueno en general totes les pel·lícules que han fet el Villazaki i els estudis glibli el castellambulant el castellambulant el viaje de chiro ponio el viento se levanta exacte i això llavors faig una mica una menció que al cinevaig aquest cap de setmana comença bueno faran una mostra de cinema asiàtic 20 segons entre ells aquesta pel·lícula n'hi ha moltes a més n'hi ha també dos cinefòrums val la pena tot el que s'ha programat un assunto de família en fi moltes pel·lícules asiàtiques que val la pena ens trobem en el cinema baix farem una cosa la setmana que ve Rosa ho fem el comentari del cine baix parlem d'aquest cicle de les que estiguin ja en presentes sí sí sí però que ja és aquest cap de setmana ja demà divendres ja comença divendres, dissabte, diumenge molt bé temps de dir adeu molt bé adeu adeu