Babilònia del 24/1/2019 — Art local, ciència i gran pantalla: Mari Àngels Abad, CosmoCaixa, Reina Roja, La favorita, Bohemian Rhapsody, La muerte de Stalin i Totoro

Panorama general de l’episodi

Un programa molt variat amb cultura local, museus i un ampli bloc de cinema. Els tertulians combinen humor i criteri per repassar una exposició de proximitat, una visita al CosmoCaixa, un thriller supervendes i un carrusel cinematogràfic que va de Yorgos Lanthimos a Ghibli, passant per Queen, Sam Mendes i una sàtira sobre el final d'Stalin.

"L’art i la ciència de proximitat també fan gran la cultura"

Introducció i tertúlia d’obertura

• Context i clima: fred intens i referència a la “setmana dels barbuts”.
• Presentacions del equip i to distès del programa.
• Idees per fer ràdio al carrer (Can Ginestà, Fira d’Esvern) i connexió amb el públic.

Exposició: Mari Àngels Abad (pintura al pastel)

El que destaca

• Tècnica i presentació: pintura al pastel amb una cura exquisida d’“emmarcacions” (paspartú i marcs) que eleva les obres.
• Temàtiques: natures mortes de flors, fruites i vegetals (col, bròquil, pebrots), amb realisme lluminós i to impressionista.
• Evolució: experiments sobre paper de diari a color, amb viratge cap a línies més simbolistes.
• Proximitat amb l’artista: l’autora és present cada dia a sala per conversar amb el públic —un valor afegit poc habitual.

Punts clau

• -
• Qualitat i gust en la combinació obra–marc.
• -
• Impacte visual per sobre de la mera tècnica, sense renunciar a base acadèmica sòlida (formada a La Llotja).
• -
• Crítica amable: manca de promoció cultural a Sant Just; el programa hi posa focus.

Visita al CosmoCaixa: llums i ombres

El millor

• -
• El Bosc Inundat: “una virgueria”, experiència immersiva que es manté en gran forma.
• -
• Clàssics com el pèndul de Foucault.

El que va fallar (en aquesta visita)

• -
• Sensació de buidor i renovació en marxa: la planta de física estava desmuntada per preparar l’exposició “Univers”.
• -
• Aforament i reserves: planetari ple, moltes activitats amb reserva prèvia.
• -
• Ambient fred als grans espais.

Exposicions temporals vistes

• -
• “Robots”: notable i divulgativa.
• -
• “Tintín — Viatge a la Lluna”: el coet com a icona i excusa per parlar de l’arribada a la Lluna i del procés del còmic.

Llibre: Reina Roja, de Juan Gómez-Jurado

De què va

• Thriller d’alta velocitat, amb capítols curts i ritme sostingut.
• Protagonista superdotada (CI altíssim) amb capacitat d’inferència instantània i tensions personals; fa tàndem amb un comissari basc d’energia desbordant i identitat no estereotipada.
• Trama amb: assassinats serials, alias religiós (“Ezequiel”), segrest i trama paral·lela d’elit econòmica.

Per què funciona

• -
• Lectura “com una pel·lícula”: molt visual, enganxa i no para.
• -
• Barreja de gènere: realisme policial amb tocs simbòlics.
• -
• Possibles adaptacions audiovisuals en ruta.

Apunt cultural

• Conversa sobre la duresa dels contes clàssics (Perrault, Betelheim): moralitats i arquetips amb components “gore” que encara interpel·len.

Cinema (I): La favorita, de Yorgos Lanthimos

Valoració

• Recomanable: direcció d’actrius i ambientació d’època de gran nivell; candidata als premis.
• Canvi de registre: menys surrealisme que a “Canino” o “Langosta”; to més “Hollywood” sense perdre acidesa.

Què explica

• Intrigues a la cort d’Anna d’Estuard (s. XVIII), amb triangle de poder i desig entre reina i dues favorites (Rachel Weisz i Emma Stone).
• Humor negre, grotesc calculat i política de saló (Tories vs. Whigs).

Cinema (II): Bohemian Rhapsody

El que ressalta

• Potència musical: temes originals de Queen; clímax Live Aid final molt efectiu.
• Retrat personal de Freddie Mercury: ascens artístic i turbulències identitàries i emocionals.
• Relacions clau: el vincle amb Mary com a ancoratge vital; alertes sobre la indústria i els mànagers.

Per matisar

• -
• Percepció de metratge llarg i alguns tics interpretatius (pròtesi dental) discutibles.

Cinema (III): gàngsters i clàssics — de Sam Mendes a Zhivago

Camino a la perdición (Sam Mendes)

• Noir elegant i plujós, dilemes morals i un Paul Newman majúscul.

“M’agrada que siguis tu” — una escena sota la pluja que es queda.

Debats exprés

• -
• “Bonnie and Clyde”: qüestionament del seu prestigi i recursos formals seixanteros.
• -
• “Doctor Zhivago” vs. “Els ponts de Madison”: romanços èpics vs. intimitat contemporània i llàgrima fàcil ben guanyada.
• -
• Marilyn Monroe com a actriu dramàtica: record especial de “Niagara”.

Curtmetratge: Madre (Rodrigo Sorogoyen)

• Goya al millor curt: 17 minuts d’angoixa minimalista.
• Una trucada d’un nen sol en una platja francesa desencadena el compte enrere: bateria a punt d’esgotar-se, ubicació desconeguda, impotència absoluta.
• Posada en escena austera i impacte emocional alt.

Cinema (IV): La muerte de Stalin

• Sàtira negra i esperpèntica de la lluita pel poder a la URSS en l’agonia del dictador.
• Personatges històrics (Beria, Khrusxov, Molotov) portats a l’extrem per denunciar el terror burocràtic i l’absurd del règim.
• Humor negríssim que fa riure amb incomoditat; un final sec i contundent.

Joia Ghibli: El meu veí Totoro (30è aniversari)

• Deliciosa faula de Miyazaki sobre infància, pèrdua i imaginació, inspirada en vivències personals de l’autor.
• Dibuix i música magistrals; evocació de la natura (pluja, rierols, capgrossos) i l’aparició tutelar de Totoro “quan el necessites”.
• Repassada d’altres títols Ghibli: “El castell ambulant”, “El viatge de Chihiro”, “Ponyo”, “El vent s’aixeca”.

Agenda

• Mostra de cinema asiàtic a CineBaix (cap de setmana): inclou clàssics Ghibli i títols recents com “Un asunto de familia”.