Babilònia del 3/11/2012 — Arts, llibres i cinema: Cloud Atlas, Bond i envelliment
Benvinguda, presentació dels participants i avanç de continguts: llibres (Atles dels núvols, Contra el viento), diccionari vintage, teatre (pallassos), exposició de dansa i bloc ampli de cinema (Spider-Man, El professor, Les noies de la sisena planta, James Bond) amb debat sobre l’envelliment de les pel·lícules.
Comentari de la novel·la coral amb sis històries connectades per objectes i un signe corporal; recorregut del segle XIX a un futur postapocalíptic amb estructura el·líptica i llenguatge adaptat a cada època. Esment del film amb Tom Hanks i Halle Berry, dirigit pels Wachowski i Tom Tykwer.
Relat d’emigració i desigualtat: jove capverdiana als 80 a Portugal/Espanya, obstacles per raça i classe, violència masclista i somni de ser doctora. Reflexió sobre oportunitats i el tercer món.
Origen i recepta del còctel ‘Lumumba’ i record del líder Patrice Lumumba. ‘Kung Fu’ com a cruïlla de western, arts marcials i budisme; filiació amb Kurosawa i Els set magnífics. Tarantino com a col·lagista a Kill Bill; anècdotes pop setanteres (Bruce Lee, posters, etc.).
Elogi del clown poètic i físic (evocació de Charlie Rivel) amb Tot i Toronell. Crítica a un espectacle coral per improvisació mal conduïda i propostes del públic escatològiques; defensa de la planificació per preservar sensibilitat i qualitat.
Radiografia de la dansa catalana des del trencament clàssic→contemporani (‘Sweet Buffa’ com a fita) fins a figures com Sol Picó. Muntatge amb vídeos i fotografies en l’espai del claustre; recomanada per a amants de la dansa.
Reboot percebut com prematur; to més adolescent i aprofundiment en l’origen de Peter Parker. Valoració irregular del repartiment (Emma Stone bé; protagonista i científic menys convincents). Acció entretinguda però sense gran justificació creativa en relació amb la trilogia de Raimi.
Drama coral escolar amb Adrien Brody com a substitut vocacional. Efectiva suma de problemàtiques docents, encara que acumulativa. Destaquen el vincle amb una alumna i l’acollida d’una jove prostituïda; to humanista i contingut.
Comèdia dramàtica sobre minyones espanyoles a les golfes parisines als 60. Mirada afectuosa sobre classe i dignitat; bona feina de Carmen Maura, Natalia Verbeke i Lola Dueñas. Ritme amable i encert en detalls de context.
Refundació amb Daniel Craig: més físic i brutal sense perdre elegància. Repassada pels perfils de Connery, Moore, Brosnan i Dalton; contrast amb la serietat contemporània i la competència de Bourne. Discussió sobre expectatives i to en relació amb etapes prèvies més pop.
Anàlisi dels factors d’envelliment: moda, slang, música sintètica vuitantera i SFX caducs. Exemples: encara funcionen Jaws i grans autors; datades però carismàtiques Superdetectiu a Hollywood, Caça-fantasmes, Porky’s. Elogi de l’artesania (Harryhausen) i dels SFX de El senyor dels anells; dubtes sobre l’excés digital a El Hobbit. Referències a La balada de Narayama, Butch Cassidy i P.T. Anderson (Pous d’ambició).
Panorama del programa
"Com envelleixen, que bé ho fan o que malament ho fan" — debat central del tram final
- Conducció amb tres veus: presentador, Jaume Vidal i David Montaner.
- Estructura en tres blocs: literatura, arts escèniques i cinema, tancant amb un debat sobre l’envelliment de les pel·lícules.
Literatura
L’Atles dels núvols (David Mitchell)
- Novel·la polifònica amb sis històries interconnectades per objectes recurrents i un signe al cos d’alguns personatges.
- Arc temporal: del segle XIX fins a un futur postapocalíptic, amb estructura el·líptica (va i ve entre trames).
- Estil camaleònic: llenguatge adaptat a cada època (XIX, anys 20, anys 70, present, futur distòpic i postapocalipsi).
- Anticipació del film amb Tom Hanks, Halle Berry; direcció de Wachowski + Tom Tykwer.
Contra el viento (Ángeles Caso)
- Història de superació i desigualtat: una jove de Cap Verd emigra a Portugal/Espanya als 80.
- Temes clau: racisme estructural, classe social, violència masclista i somnis truncats (volia ser doctora).
- Mirada social crua i empàtica, ressaltant la falta d’oportunitats iguals.
Paraules i cultura pop (Diccionari Vintage)
“Lumumba” i “Kung Fu”
- “Lumumba”: còctel retro (cacaolat + brandi/xerès) i record del líder anticolonial Patrice Lumumba.
- “Kung Fu”: sèries que barregen western, arts marcials i mística budista; genealogia fins a Kurosawa (Els set samurais) i derivacions com Els set magnífics.
- Cinema de collage: Tarantino i la síntesi d’arts marcials + western (ex. Kill Bill), entre homenatge i perversió lúdica.
Arts escèniques
Festival Internacional dels Pallassos (Cornellà)
- Elogi del clown tendre i físic (referències a Charlie Rivel).
- Crítica a un muntatge coral: la improvisació mal conduïda i propostes del públic massa escatològiques van desvirtuar el to; cal planificació i ofici per improvisar bé.
Exposició: Arts del Moviment 1966–2012 (Santa Mònica)
- Radiografia de la dansa catalana del trencament clàssic → contemporani (des de “Sweet Buffa”, 1966) fins a figures com Sol Picó.
- Itinerari amb vídeos, fotos i cronologia; proposta recomanada als amants de la dansa.
Cinema
The Amazing Spider-Man (reinici)
- Reboot percebut com prematur; més adolescent, explora l’origen de Peter Parker amb nou to i repartiment (elogis a Emma Stone; dubtes amb el to del protagonista i el científic —Rhys Ifans—).
- Entreteniment àgil però amb poca justificació creativa respecte la trilogia de Sam Raimi.
El professor (Detachment)
- Adrien Brody com a professor substitut en un retrat coral de conflictes escolars.
- Barreja de referents (del Club dels poetes morts a Rebel·lió a les aules) en un mosaic efectiu però una mica forçat en l’acumulació de temes.
- Destaquen: el vincle amb una alumna i la trama d’acollida d’una jove prostituïda; humanista i continguda.
Les noies de la sisena planta
- Comèdia dramàtica hispanofrancesa: minyones espanyoles a les golfes parisines als 60.
- Classe, gènere i dignitat: mirada afectuosa, bona feina de Carmen Maura, Natalia Verbeke i Lola Dueñas.
James Bond: Casino Royale i l’evolució de la saga
- Reset del mite amb Daniel Craig: més brutal i físic, sense perdre elegància.
- Comparativa històrica: Sean Connery (equilibri), Roger Moore (cínic/irònic), Pierce Brosnan (gentleman), Timothy Dalton (episòdic).
- Context de competència amb la saga Bourne i relectura seriosa (contrast amb èpoques més pop).
Debat final: Com envelleixen les pel·lícules
Factors d’envelliment
- Estètica i moda: pentinats, vestuari, slang i tics d’època.
- Música i so: bandes sintètiques vuitanteres que avui sonen datades.
- Efectes especials: alguns SFX queden obsolets; d’altres artesanals (ex. Harryhausen) conserven una poètica pròpia.
Exemples i contrastos
- Encara s’aguanten: Tiburón (Jaws), clàssics d’autor (Fellini, Visconti), i El senyor dels anells (SFX mimetitzats amb la realitat).
- Datades però carismàtiques: Superdetectiu a Hollywood, Els caça-fantasmes, Porky’s, comèdies d’sketch.
- D’autor contemporani: divergències amb Pous d’ambició (Paul Thomas Anderson) i interès per Cosmopolis (Cronenberg).
- Mirada al present: tràiler d’El Hobbit amb possible excessiva digitalització; risc de perfecció “irreal”.
Idees clau
- La planificació i l’ofici són crucials en la improvisació escènica.
- El reboot cinematogràfic necessita una motivació artística més enllà del mercat.
- L’envelliment depèn del conjunt: quan guió, to i tècnica estan ben integrats, els films transcendeixen la seva època.

