Babilònia

Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.

Horari d'emissió
Dissabte
19:00 - 20:00
Dijous
21:00 - 22:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Asimov: Robots i Imperi, Fundació i Terra; L’angosta; Roma; Avengers: Endgame; The Sisters Brothers

Resum general del programa

Episodi molt variat que viatja de la ciència-ficció literària d’Isaac Asimov a la distopia de Yorgos Lanthimos, passa pel neorealisme íntim de Cuarón, i tanca amb el blockbuster Marvel i un western fosc d’Audiard.

Temes principals tractats

  • Univers Asimov (Robots i Imperi, Fundació i Terra): expansió humana, tensions Terra–Móns Exteriors, robots amb tres lleis i decisions ètiques a escala galàctica, i el concepte de Gaia com a organisme col·lectiu.
  • Cinema – L’angosta (The Lobster): distopia sobre l’obligació d’emparellar-se, transformacions en animals i una resistència al bosc amb normes igualment opressives.
  • Roma (Alfonso Cuarón): retrat en blanc i negre, mirada objectiva i cadència pausada que culmina en escenes d’alt impacte emocional.
  • Avengers: Endgame: conclusió apoteòsica de la saga contra Thanos i el pes emocional del "xasquido".
  • The Sisters Brothers: western crepuscular, dur i contenut, sobre la violència estructural de la conquesta de l’Oest.

"La societat només s’entén com a parelles" — síntesi de la crítica social a L’angosta.

Ciència-ficció d’Asimov: de la Terra als 50 planetes

Robots i Imperi

  • La Terra funda una primera onada de colònies (50 planetes) que esdevenen potències econòmiques i tecnològiques; sorgeix una animadversió mútua Terra–espaials.
  • A la Terra, la vida sota cúpules afavoreix l’agorafòbia i frena l’exploració. En paral·lel, els espaials, malgrat la llarga longevitat (centenaris, fins a ~400 anys), queden tancats per barreres mentals que limiten la seva expansió.
  • Protagonistes robòtics: un robot humaniforme discret i Giscard, robot amb capacitat de llegir i influir ments (humanes i robòtiques) sota les tres lleis de la robòtica, que li imposen límits ètics estrictes.
  • Clímax: la destrucció de la Terra per part dels espaials, fet que paradoxalment força la humanitat a superar pors i re-expandir-se, sembrant la llavor de l’Imperi Galàctic.

"Les barreres no són físiques; són mentals" — idea clau que travessa la saga.

Fundació i Terra: Gaia i el destí galàctic

  • 20.000 anys després: cau l’Imperi, la Fundació pren el relleu i emergeix un pla a llarg termini orquestrat per un robot humaniforme que, sense vulnerar les lleis, ha anat modelant condicions perquè un humà amb gran capacitat decisòria triï el futur col·lectiu.
  • Alternatives plantejades: 1) Nou Imperi tecnològic; 2) Segona Fundació (poder mental, lectura de ments); 3) Gaia, planeta-comunitat amb comunió entre humans, natura i món. La tria s’inclina per Gaia, amb la visió d’estendre el concepte a escala galàctica.
  • Recerca d’orígens: la Terra és un record difús, radioactiva i deshabitada; el viatge inclou una parada a l’antic món espaial Solària, ara misàntrop i amb hermafroditisme auto-reproductiu.
  • Aparicions clau: un robot mil·lenari a la Lluna, ja esgotat, que necessita el suport d’una gaiana per culminar el “projecte de galàxia”. Fons musical: "The Robots" de Kraftwerk per ambientar el bloc.

Cinema: distopies, neorealisme i espectacle

L’angosta (The Lobster, Y. Lanthimos)

  • Distopia on l’estat imposa la parella: si en 45 dies no trobes parella a l’hotel, ets transformat en un animal triat prèviament i expulsat al bosc.
  • Emparellaments basats en trets comuns (miopia, sagnat nasal...), fredor emocional i teatrí propagandístic sobre els perills de la solteria.
  • Al bosc, la resistència també prohibeix l’amor i el contacte íntim: un mirall de dogmes oposats igualment coercitius.
  • To i estètica: ironia negra, decadència estilitzada (eco de "Brasil" de Gilliam), normes absurdes que denuncien la pressió social per emparellar-se.

"És una distopia sobre l’obligació d’haver de trobar parella" — clau de lectura.

Roma (Alfonso Cuarón)

  • Retrat de classe i intimitat familiar al barri Roma (Ciutat de Mèxic, anys 60) a través de la mirada d’una serventa d’origen mexica.
  • Blanc i negre d’una bellesa serena, càmera objectiva i ritme pausat que construeixen un mosaic de gestos quotidians fins a arribar a seqüències colpidores.
  • Disseny de so i música d’època que embolcallen una posada en escena precisa i immersiva.

Avengers: Endgame

  • Tancament de la lluita contra Thanos i el trauma del xasquido. Personatges tocats (p. ex. un Thor abatut), espectacle total i un final apoteòsic que busca catarsi col·lectiva.
  • Banda sonora d’Alan Silvestri, moments de pell de gallina i clausura emocional de la macro-saga.

The Sisters Brothers (Jacques Audiard)

  • Western fosc i reflexiu sobre la violència sistèmica i l’eliminació dels "versos lliures" durant la febre de l’or.
  • Duet de germans executors en un món de fredor moral, fotografia fosca i ritme contingut. Detalls sobre mètodes d’extracció d’or i les seves conseqüències.
  • Banda sonora suggeridora i un final inesperat que defuig el clixé clàssic del gènere.

Altres moments

  • Breu comentari sobre una novel·la de 600+ pàgines d’un amic del programa (memòries i joventut compartida).
  • Esment a possibles adaptacions televisives: projecte de Fundació per part d’Apple.