Asimov: Robots i Imperi, Fundació i Terra; L’angosta; Roma; Avengers: Endgame; The Sisters Brothers

Bona tarda, Bona tarda, Bona tarda Bona tarda, Bona tarda Bona tarda Bona tarda, Bona tarda Bona tarda, Bona tarda Bona tarda Bona tarda, Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda David Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda finalitza amb la missió diguem-ho així és que ara haig de rebobinar recordar tota la història no entrarem per aquí bàsicament és que la Terra en una primera onada diguem-ho així va fundar 50 planetes fora de l'espai a l'espai, òbviament i aquests es van independitzar i van agafar una potència econòmica molt forta com les autonomies tant és així que durant un temps van sotmetre la Terra a la seva pròpia voluntat perquè ells van adquirir una tecnologia molt potent i la Terra doncs no, la Terra diguem-ho així d'alguna forma es va tancar més en si mateixa i literal perquè les ciutats van quedar arregloses en unes grans cúpules de cert i tothom feia vida dintre i d'alguna forma la gent va anar adquirint una mena de de claustrofòbia no, de claustrofòbia no d'agorafòbia teníem por als espais oberts això provocava unes limitacions a l'hora de de seguir explorant l'espai perquè evidentment tu quan estàs no hi ha més obert que l'espai exterior estic bé aquí clar llavors però hi ha un que no que va dir no, no o sigui casualment les novel·les són les anteriors eren una mena de de trames criminals de thrillers en què un un policia terrícola doncs ha d'anar a aquests planetes a investigar perquè com normalment els planetes aquests no es no es produeixen crims sinó que és una entre cometes societat gairebé perfecta els seus habitants viuen molts anys són centenaris però poden arribar a viure 400 anys llargs i en canvi els terrícoles segueixen amb la seva vida curta el fet de tenir per això també els hi provoca una limitació el fet de viure molts anys provoca que la teva vida la posis davant de totes les coses i tu d'alguna forma també et tanquis diguem-ho així que les les barreres no són físiques sinó com vaig explicar l'anterior programa són mentals com l'Àngel Exterminador diguem-ho així que els espaials són una manera de burgesia però que viuen enserronats on la seva la seva pròpia llarga existència els hi conforma també les seves barreres a l'hora de poder desenvolupar i expandir-se més perquè es van quedar amb els seus 50 planetes i d'aquí no els van treure en canvi i es produeix una mena d'animabversió mutua entre els terrícules i els i els espaials com es diuen ells i això provoca que en aquest llibre Fundació i Terra doncs ai Robots Imperi això es porti a la màxima expressió i la màxima expressió és la destrucció de la Terra per part dels espaials d'una manera molt retorçada molt retorçada i en els teus robots protagonistes que són hi ha un robot que és un humaniforme o sigui que és d'aparença com un home però en realitat és un robot i aquest passa més aviat desapercebut i en canvi a l'altre un que es diu Giscard que és un robot més o menys d'aspecte robòtic Giscard Giscard d'estén sí però que però que mentalment té una capacitat que el destaca que és que és capaç de llegir les ments humanes i robòtiques també i les pot modificar a voluntat pot influir en la ment de la gent però sempre ha auspiciat per les tres lleis robòtiques per tant ha d'anar molt en cura de no fer mal a ningú o sigui perquè llavors ell quedaria destruït si tu modifiques les tres lleis robòtiques el robot queda o sigui si tu en vulneres una queda destruït si un robot mata o causa danya un humà queda destruït i doncs el llibre va de la trama aquesta entre aquests robots que saben que diguem-ho així el supervillà no espai vol destruir la terra i ells han d'impedir han d'impedir aquesta acció per sort i per desgràcia el Villano aconsegueix la seva fita però això què produeix el que d'alguna forma s'aconsegueix que és que els éssers humans es treguin aquesta barrera física i com la terra està condemnada d'alguna forma no tenen més nasos que marxar d'allà ja espavilar-se i explorar altres opcions això dona pas doncs a tot l'imperi a l'imperi que més endavant es produirà mira quina música posada t'he posat de robots de craftwork això és craftwork això és de robots total llavors l'altre llibre que és Fundació Terra diguem-ho anem 20.000 anys més endavant quan ja realment la terra ai la terra perdó s'ha establert un imperi un imperi humà els espaials han quedat enorreats ja no se sap res més d'ells i d'alguna forma aquest imperi ha caigut i la fundació ha agafat el seu relleu el llibre ens parla d'un conseller d'aquesta fundació que és la que segurament i té punts d'arribar a ser el nou imperi però que en realitat hi ha diguem-ho així que hi ha un robot d'aquests dos l'Humaniforme que ha anat sobrevivint durant aquests 20.000 anys i ha anat manipulant els diferents emperadors i amb una feina de 20.000 anys imagina't quina feinada per anar conformant ell no pot decidir pels homes perquè vulneraria les lleis robòtiques però ell ha de deixar-ho tot ben empantenat tot ben planificat perquè hi hagi un humà amb prou capacitat decisòria i amb una capacitat hi ha gent que té una capacitat amb dades errònies o inconcloses són capaços de decidir de prendre la decisió correcta tu mateix i aquest home és un per tant ell li dona tots els paràmetres per exemple què vols un nou imperi com el que hi havia abans amb el que la tecnologia prima i és el que farà tirar l'imperi endavant una altra opció és la segona fundació que es basa en un desenvolupament mental i de poder no de raonament però sí d'un poder que tenen capacitat de llegir les ments o la tercera opció és existeix un planeta que es diu Gaia en què realment és una comunió d'homes natura i planeta en si tot plegat m'entens? no m'acosta una mica d'interpretar-ho però està molt bé sí llavors ha de triar entre una d'aquestes tres opcions òbviament tria la darrera perquè és el que realment aquest planeta el concepte de planeta com a organisme viu és per traslladar-lo a tota la galàxia i doncs que sigui una galàxia com un ens viu m'entens? a partir d'aquí a partir d'aquí hi ha una recerca dels orígens perquè el planeta Terra es desconeix es desconeix què se n'ha fet se sap que m'acaba 20.000 anys després ja ni se'n recordo a més a més el planeta va quedar radioactiu i deshabitat i no se sap què se n'ha fet d'aquest planeta i és la recerca d'aquest home d'aquest consell juntament amb un científic i una gaiana del planeta gaiana jo el que t'anava a dir encara no he vist cap dona i una gaiana robot home el robot no té sexe no, aquest sí aquest té sexe no, però s'ha parlat tota la estona de què són els homes els científics els astronautes en aquest cas hi ha una gaiana una gaiana que decideix que l'acompanya clar, no, i és quan parlem de que hi ha d'haver una persona un home i un ésser capaç de decidir sempre i el bon cas és que en el curs d'aquest camí es troben un dels antics planetes que havien sigut espaials en què la culte eren gent molt molt com ens diuen aquests que no volen contacte amb altres éssers humans els àmins no, no, no la patologia aquesta que no vols tu contacte amb altres agorafòbia no, no no, és antrop espera sí, bueno sí, sí ara ho diem ho han portat a un extrem tal que hi ha aquest planet espaial que es deia Solària abans i han portat a tal extrem el fet de no tenir contacte amb éssers humans que han desenvolupat misàntrop misàntrop han desenvolupat la tecnologia mèdica perquè tots ells són hermafrodites no els hi cal altres éssers humans per a autoreproducció clar, llavors ja com els cargols mira solució que feu és bona idea això llavors aquí n'has de buscar parella aquí a mi mismo jo me lo hago todo aquí n'has de buscar parella i et lliures de allò de l'angosta exacte que ara parlem a la lluna de la Terra a la Lluna sí allà és on troben el robot aquest que té 20.000 anys i els d'alguna forma els provoca tot perquè el vagin a buscar perquè ell s'està morint perquè el seu cervell robòtic d'alguna forma ja no és capaç de seguir avançant i posar més dades ja no pot seguir evolucionant i necessita la nena que és hermafrodita perquè té una capacitat cerebral molt potent per poder acabar de desenvolupar el projecte de galàxia d'alguna forma i això acaba home s'ha de reconèixer que és un esforç molt gran llegir la novel·la i imaginar-te tot això home en canvi quan ves una pel·lícula ja estàs veient les filmatges ja estàs veient les personatges es farà la sèrie diuen que Sony o Apple Apple que ha fet el seu canal de sèries farà la sèrie de fundació ostres però jo penso dic hem de fer la de robots perquè va tot lligat clar no ho sé no però el món de les sèries sabem com funciona que a vegades també parteixen d'un puntat fascinant eh sí pot ser fascinant molt bé utopia exacte i he començat perdó faig un apunt m'he començat a llegir un llibre que ha escrit un amic meu són 600 pàgines i el bo és que i reflexa elements de la seva infància en els quals jo també hi vaig pertanyar bueno joventut ah molt bé molt bé d'un moment ja he començat re per tu 25 pàgines sí sí ja en una pàgina ja descriu dos nois amb el mateix mot que els hi posàvem a dos amics que eren comuns i quantes pàgines del llibre home això és xulo 600 s'ha desbordat 600 i pico ell s'ha posat ja ho vinga s'ha desbordat aquí ja que s'hi posa s'hi posa s'ha descriu molt bé sí sí sí és que hi hagi aquesta capacitat sí molt bé doncs passem al cinema ah ja ho explicaràs sí sí passem al cinema anem a parlar de l'angosta ostres això sí que això és la banda sonora de l'angosta això sí que és fortet això és la banda sonora jo pensava que era més comèdia però de comèdia res de res home és a veure divertida ojo té moments irònics d'ironia però ja està és durota sí és una distopia sí és una distopia no no és el món ideal ni molt menys però bueno és una distopia sobre el món dels sorters i de les solteres així de clar carai sí és una ironia una mica de que no saben trobar-se bé perquè més que no saben trobar-se és de l'obligació d'haver de trobar parella exacte és una societat on tenir parelles obligatori obligatori per poder viure a la ciutat i de gaudir de totes les avantatges i totes les comoditats de la ciutat has de tenir la teva parella i després potser tens fills i tot això millor que millor a més tothom ha de portar el certificat d'apostació de matrimoni o de la parella a sobre o sigui la teva documentació és aquesta com la que vivim nosaltres sí tu ets aparellat bueno més o menys clar però una mica la societat està vinculada a això aparellat aparellar-se llavors la gent que està soltera o que es divorcia o que se para o que el deixen sí o es vidu o es vidu exacte o sigui torna a estar a la solteria torna a estar sengel sí doncs els porten els porten a un hotel i allà fan una estada de 45 dies per trobar parella de nou d'acord en 45 dies has de trobar parella i has de sortir d'allà parella si no doncs et fan fora et llensen al bosc prèviament t'han convertit en l'animal que tu has triat ah sí i llavors et deixen els solters et deixen anar cap al bosc i ja ho et converteixen en un animal en un animal que tu has triat igual la gent però a mida animal si tu tries un animal sí sí clar una langosta que és una langosta de mida humana no home no no se suposa que és a mida normal a mida natural a mida natural et converteixen en un animal no una reproducció tema no clar per exemple el protagonista el Colin Farrell el actor Colin Farrell ell ja ho té Colin Farrell o Jack in Fennig no no Colin Farrell ell ja ho té decidit quan va allà perquè no és tan fàcil trobar parella no ella ho sap que ho té triat ell voldria ser una langosta una langosta vull dir del mar que estigui vivint al mar i tot això el que passa que hi ha un que li diu sí però pensa que també segurament et pescaran i et posaran a bullir en una olla però aquesta transformació mai es veu i ell de fet se'n va allà amb la seva mascota que és un gos i resulta que és el seu germà que no l'havia aconseguit per ella i clar quan el va convertir en gos ell se'l va quedar el seu germà ostres sí és lorota és lorota perquè és l'original però fins i tot fan uns teatrillos no és tampoc com el que acabes d'explicar no no fa uns teatrillos també quan estan allà és que sembla una convenció d'aquestes dels americans quan fan convencions per fomentar i animar-los a que venguin a que facin ventes i tal doncs hi ha uns teatrillos que fan i simulen escenes de la vida diària que et pot passar si tu estàs sol per exemple si estàs a dinar i estàs sol i te'n nuegues ostres però si no tens ningú allà casques en canvi si tens parella pos la parella allà de seguida ja et fa la maniobra aquella de Hamlin i llavors ja et fa treure allò i ja et salva quin és l'afanya aquest perquè estiguis emparellat per quin interès hi ha en tot això perquè és l'única manera que pot amb aquella societat la societat està basada en això ja està és aquí el sentit a veure el sentit és aquest vist de nosaltres des del nostre punt de vista una miqueta la pressió jo crec que és la pressió que s'exergeix socialment sobre les persones perquè estiguin en parella però són parelles heterosexuals òbviament sí si tu ja quan arribes a l'hotel ja dius que si vols tenir que et presentin o bé homosexual o bé heterosexual no perquè fins i tot et donen els nens si cal vull dir els nens te'ls donen ja sí és més evident el tema de la unió però això és a partir d'una edat o sigui hi ha una edat ah no importa a l'edat no ho diuen un nen no el forcen a ser solter a ser parellat això no ho diuen això no ho diuen però sí és més major d'edat fins que casquis però el que és molt fort també que a més a més les parelles han d'estar basades en elements comuns en elements comuns o tots dos són miops o tots dos els s'hi sangla el nas perquè hi ha una parella que precisament es forma així perquè a la noia li sangla el nas així espontàneament però a vegades xoquen bueno xoquen l'altre és que hi fa xocar perquè li regi el nas llavors clar perquè has de tenir una característica en comú que ja sigui física sobretot física sí exacte però a vegades no engranen aquestes dues vull dir que no vull dir que no van bé no funciona la parella no però clar hi ha persones que potser sí que volen de tota manera fer-hi parelles perquè no volen estar sols o perquè no volen que els comparteixin amb un animal i llavors fan que allò quadri com sigui com sigui i si no quadra i està manting i està manting ha imaginat que tu t'enamores d'una persona però no tens cap cap coincidència física ni d'aquestes que dius no et pots emparellar no val ha de ser amb uns ha de ser amb uns paràmetres que comparteixis exacte perquè a més ells també tenen una fredor sí entre ells totes les persones tenen una fredor entre ells molt corta no clar si has estat criat així i hi ha un tuf decadent a tota la pel·lícula sonant aquestes músiques això això és la que està tocant al piano i ves aquesta cosa decadent és que és una mica és una estètica no sé com dir-te és que és molt difícil de veure com vesteixen és com una mica rancic com una miqueta trasnochado del del dels anys jo què sé cinquanta és com un art aviàrids és com per exemple sí però decadent decadent com la pel·lícula Brasil de Terry Gillian que és com modern però alhora tronat sí però no és més és que l'atmosfera d'aquestes pel·lícules és que el que està fent és posar una miqueta ja et dic irònicament o d'aquesta manera així l'obligació de tenir parella a veure no sé potser és potser és per la formació del director el Jorgos Lantimos és grec jo no he investigat res més d'ell ni de la seva vida ni de la formació que ha tingut però bueno Grècia també és una societat molt o fins ara o fins fa uns anys també una societat com molt molt clàssica també i no ho dic pels grecs però això ja fa pinça de la típica intromissió estatal en la vida íntima de les persones sigui en l'aspecte que sigui per això és una distopia i el bo de tot és que bueno hi ha parelles que sí que es formen parelles que no a més els que semblen que sí que ja quadren els hi deixen llavors passen a ocupar una habitació de matrimoni una habitació doble estan 15 dies allà i si la cosa sembla que funciona que va cap endavant doncs els envien els envien 15 dies amb un llat a veure si la cosa acaba d'anar i llavors perquè puguin tornar a la ciutat llavors a vivir allà com a matrimoni o sigui la societat només s'entén com a parelles ja està la resta no hi compta estan fets fora però el més fort de tot és que a més a més hi ha aquest personatge a més és que la resenya i el trailer ja surt que ell no al final no s'adapta a aquest sistema ell veu que no i diu mira jo i fuig se'n va d'allà però és que va parar al bosc i tot el que es troba al bosc també tela perquè hi ha gent que també ja s'han escapat també i que estan allà no estan convertits amb animals sinó que són persones encara el mundo caza sí el mundo caza que també és tela també les normes que tenen entre ells també clar allà tampoc no pots enamorar-te perquè si t'enamores o te'n xampan fent tapatons o fent el coit que diuen que és una gran part de la pel·lícula el clàstic és molt bèstia aquesta segona part és molt important aquesta segona part és la part de la resistència que diríem la part diríem dels anarquistes va per anul·lar tot el que no tot el que no siguis tan parella és que fins i tot aquests que s'han escapat que dius ostres aquests haurien de viure d'una manera més flexida també han fet les seves normes internes clar ho tenen tan assumit això és que l'último sempre és un tio molt profund les seves pel·lícules el de Canino també deixa m'anar part allò allò era molt bèstia el de Canino diguem la llamada també no no no no no no és d'ell ella ha fet aquestes quatre pel·lícules Canino l'angosta l'angosta aquesta que ha dit la Rosa abans no sé què no me'n recordo ara la de les cabres la de les cabres no sé què de salvatges i tal i la favorita ha fet aquestes no ha fet res més l'altre potser potser la llamada però quina dius la llamada és aquesta de los Javieres no aquesta no és no és una que parla de la capacitat dels humans per connectar amb altres ah no ja sé quina dius aquella que entra en aquella nou espacial vale vale que també surt la Emily Blunt em sembla que és sí sí sí i el Jeremy Remy exacte però no però això és una altra història allò va a pronunciar és un altre concepte però bé ja et dic això de Canino ja és clar és que és molt si comencem a parlar de totes pel·lícules d'aquest home però sempre hi ha un rarafons molt potent vull dir hi ha unes impercepcions en el cas de Canino és aquesta cosa de com crear un microcosmos on aquell pare ha conformat un món caní a la seva família és a dir és molt bèstia allò és a dir a la submissió bueno al desconeixement de la realitat no és a dir no vull dir és al·lucinant és a dir creen un microcosmos com si fossin gossos no dius això és molt bèstia no per tant jo ara estava pensant no perquè igual mira estic establint una relació que a veure aquest senyor és grec llavors està clar que té tota la cultura grega clàssica assimilada i potser sí que recorda una miqueta algun dels mites que també eren molt bèsties i amb càstigs molt bèsties pot ser el que passa és que ho ha fet en plan així més actual més contemporani però sí que la veritat que recorda potser algun dels mites una mica i la vida dels déus a l'olimpo el càstig si l'home intentava els homes o les dones intentaven per exemple prometeu que va robar el foc als déus i després el càstig que va tenir mira sí potser sí que potser a nivell temàtic i de tot perquè dius això no té càstig res és novatós sempre s'està copiant això ho deia allà el Picasso que deia des d'altamira res tot és copiat o sigui que amb temàtica anem a fer una cosa encara que ara quedaria bé més que l'heu perquè el David està veient la favorita vull dir que em refereixo que la veurà recentment doncs ho deixem si voleu per una altra setmana més que l'heu perquè m'ha vingut al cap que he vist una altra cosa que m'interessaria veure encara que la favorita és també una pel·lícula del Giorgos Lantimos però és clar si comences una mica a parlar a vegades potser li destroso i llavors és una pel·lícula que també deixeu anar és magnífica és potentíssima però bueno que ja comentarem amb el David però sí que vull veure vull parlar d'una que tothom hem dit però ningú l'heu vist i jo la vaig veure l'altre dia que és Roma de l'Alfonso Cuarón que tothom amb el Roma amb el Roma què collons ai perdó ostres jo em vaig quedar una mica sorprès vull dir que vaig quedar com no entenia res que passava és a dir Roma és un barri de Mèxic d'Efe és l'any 60 és un barri superbé d'aquella zona que és lleugerament decadent és un barri que era molt de palauets i de casetes de principis del segle XX però que als anys 60 és una mica decadent evidentment i clar hi estem parlant de la seva vida perquè es veu que ell prové d'aquella zona d'aquella barriada i per tant provenir d'una família bé i és la història de les en aquest cas d'una de les serventes que és ara ho diré malament Mexicalo es diuen aquesta etnia Mexica Mexiques exacte i bueno són els que van donar nom a Mèxic a Mèxic exacte i bueno doncs etnicament ja són més baixetes moranetes tenen trets indis vull dir ja és aquesta aquesta estructura que no són els mexicans que provenen bàsicament del que serien del nord que s'han fusionat exacte que són més blancs per entendre'ns més del que entenem com la idea més del caucàssic d'allà clar jo quan vaig començar la pel·lícula vaig dir ostres què és això la càmera és una càmera molt panoràmica sempre molt poc vinculada molt objectiva i que és un blanc i negre és un blanc i negre meravellós té unes imatges brutals té unes profunditats de camp que no s'acaben mai a la vida i dius ostres neorealisme mexicà clar és el concepte que et trobes al primer punt és a dir és com veure una pel·lícula de Vittorio de Sica en aquest cas amb una càmera molt més objectiva i molt més freda dins d'aquella casa com es mou tot d'aquella manera i com planteja la pel·lícula amb una sobrietat absoluta a vegades no s'entén el que diuen però fa consciència no tradueix les converses entre les mexiques entre elles per tant no saps què estan dient però quan li interessa sí que llavors puja el volum per entendre'ns de l'àudio de la veu i llavors estan enteres del que passa són dues hores i quart de pel·lícula que diu sembla que no passi res però van passant coses van passant coses que en un principi no són per tirar coets però estàs veient què passa amb aquella família tant el que seria a la secretària a la serventa com el que seria aquella família de dona marit amb quatre fills ideal inicialment però que a partir d'aquí doncs passen coses que lògicament lògicament el marit abandona la dona aquestes coses que evidentment passa al dia a dia però amb aquesta burguesia el tracte sempre positiu a la noia encara que no sempre és a dir hi ha un punt un positivisme que s'ha de tractar bé al servei però a tant en quant quan tu estàs de mala hòstia parlant clar aquest elitisme de pagar-ho amb la serventa és a dir i la veritat és que té una màgia la pel·lícula és lenta allò que veien Roma coma doncs allò coma de quedar tirat però té alguna cosa molt especial i entenc per què li han donat tot el que li han donat perquè és que la pel·lícula és una balsa allò que es diu totalment no cal que corris tot va perfectament ordenat un muntatge molt correcte les cançons que sonen de fons sonen més bonita que ninguna de Rocio Jodur que és Mèxic dels anys 60 i cançons que venien d'aquí i d'allà tot això es barreja no sé té en sis la pel·lícula té alguna cosa que et marca un cinema diferent igual que Gravity que és la prèvia aquesta era una pel·lícula amb una lentitud absoluta doncs és una versió neorealista del no Gravity però no eh Gravity no era lentitud eh Gravity tenia un punt un matxac a martillo tio però sí tot el que passa que dius hosti no para eh però el muntatge no és un muntatge amb una gran potència eh no no que et transmet sí sí sí sí no li cal acció eh no no clar clar aquí passa això en un principi sembla que no però al final hi ha una escena molt potenta de quan ella té un tel nen no això és molt potent molt molt molt mai vist al cinema eh però molt és molt bon és molt bon no no no és que és una cosa és una petita però clar és una petita joia que és molt fràgil de debò no és broma hi ha moments que dius ostres eh buf quin avorriment i a vegades bum hi ha hagut gent que s'avorria clar i llavors va pujant i va baixant però arriba un moment que dius entra entra perquè si no entres malament rai eh vull dir que m'anquieta no hi ha pel·lícules avorrides eh no no no no evidentment però hi ha percepcions de cinemes que dius per què per què frenes tant no per què per què en fas aquesta aquesta aquesta aquesta aquesta aquesta presa de dos minuts sempre hi ha alguna cosa interessant que et poden dir sí però perquè té un gelo polus clar clar i si hi ha molt cinema sèrie que també té aquest punt o aquella pel·lícula que és de tots els matins del món exacte que tot era viola de gamba i era genial que m'ho ha de passar pipa no per això dic això per aquí passa el mateix aquí hi ha càmeres quietes hi ha moments molt tranquils hi ha panoràmiques llarguíssimes que dius bueno quan acabaràs d'aquí mitja hora perdó eh és que la gent està acostumada a la pel·lícula que jo vaig veure l'altre dia que era els vengadores i clar li poses això que dius tu o la favorita o coses així i no li costa apreciar clar clar ja ho sabia ja ho sabia ja teniu hi ha nou minutets per parlar de los vengadores i de los hermanos cister una mica gràcies ja l'has d'alguna no però si hi he parlat poc avui no va no tira tira digues vale la pena Roma sí sí sí molt correcta digues bueno jo la líquido en dos minuts vengadores sí ma no però és que aviam és que és el mateix ja la vaig a veure perquè aviam i seguir la saga i vaig dir bueno ara la conclurem bé és un espectacle és el que avui dia és el cinema que tothom va veure i ha rebentat guixetes a base de bé i evidentment està molt ben feta és que només faltaria saps què ha passat? què? un quan anaven a entrar al cinema l'havia vist ja i va explicar un detall que és com ho va rebentar ho va rebentar i le van fotre un joc un joc de bufetades això m'han dit no ho sabia això aquesta anècdota és fort no? sí sí no hi ha per menys no ves que hi ha molta gent pensa és una pel·lícula dividida en dos parts la primera que és Infinity War i aquesta que és Endgame i han deixat un any un any d'entre una i l'altra clar si ve un desgraciat i et rebenta la pel·lícula potser se t'escafa la sang i ets prou calent doncs la pel·lícula bé és la conclusió de la lluita dels Vengadores amb el senyor Thanos que és qui té les gemes de l'univers aquestes que només fent així amb els dits xasquejant els dits és capaç de niquilar la meitat de l'univers hòstia per una raó diguem-ho així per què ho fa doncs és perquè ell considera que hi ha massa sobrepoblació a l'univers i que així queda més espunya és com quan vas al perruquer li toca a vostè aclarir el cabell el Jaume no que el té molt aclarit però li toca aclarir el cabell a veure que començarà a fotre qui bufes a tot Déu i llavors s'ha d'aclarir el cabell i llavors ell té unes gemes que fas així i te l'aclareix doncs ho fa el mateix amb l'univers clar això no pot ser els Vengadores però ho aconsegueix a la primera part ho aconsegueix i aquesta tots els Vengadores clar amb una depressió de cavall perquè ho ha aconseguit i s'ha eliminat la meitat de les persones del món i està al torn i surt una panxota que l'ample sí, sí, clar perquè està depressiu total i és dedicar a la beguda bueno als amigotes una cosa clar no us explico el final però ja podeu saber com acaba si m'apallixa m'apallixaran sí, sí efectes especials de tot i plen el final és apoteògic et posa la pell de gallina amb la música aquesta del Silvestri dels Vengadores i bé allò és allò és l'orgasme final però amb coets de tot de tot o sigui impressionant impressionant bueno haurem d'empalmar totes per seguir la bisaga i tant remata bueno tens 4 minuts per parlar de Sisters Brothers els germans aquests els sisters no aquesta és una pel·lícula que de cap manera jo recomanaré a ningú ah vaja les que estem aquí a l'estudi ni d'aquí ni d'allà perquè és una pel·lícula d'un fredor i una contundència que fa tremolar vaja vull dir has de ser com un expert en veure entre les ombres perquè la pel·lícula és molt fosca a més a més que i trobar-te amb ell però a la que hi entres la pel·lícula és es fa gran tu és com una dissecció del que és el món de com funciona i el western en particular o sigui com l'oest americà es anaven creant tot un seguit de ciutats perquè es trobava or perquè els grans i llavors doncs aquí hi ha un com sempre que té la pretensió de controlar-ho tot no i ni tots aquells que volen anar per lliure per dir-ho d'una manera eh tots els els els versos lliures ah sí aquests que van sols no doncs llavors aquests han d'anar eliminant i té té la manera d'anar eliminant a un munt de persones la pel·lícula l'interpreten dos germans eh que que estan dins d'aquesta dinàmica però n'hi ha un d'ells que no és el no és el d'això el Joaquim el Joaquim és l'altre m'ha agradat molt el paper de l'altre sí l'altre és molt el Fèix és més la víctima no és inventar hi ha una manera de trobar or el John C. Reilly això que hi ha una manera de trobar or que que bueno que que hi tiren no sé quina mena de material que crema mercuri que crema oi? no crema no no el mercuri és per per separar l'or de l'amalgama serà algun tipus de plom i allò queden tots completament marcats sí sí això per això que m'ha sorprès sí sí deu fer com una aleacció sí això però ho apoquen amb un vidó eh no creguis que hi pot una reacció allà amb un riu així controlat i tal és és molt bona a mi m'ha donat una versió de de com són les coses en general i la poca credibilitat que tenen per nosaltres moltes de les que vivim que aquests doncs van a parar i llavors com qui van a parar diu vale no dic més més perquè llavors és és que és un final realment inesperat i perquè no li veus la punta en tota la pel·lícula això com collons acabaran res a veure amb el Clint Eastwood no no això és més clàssic allò és clàssic amb mula sí amb mula i tot home si em perdoni deu ser una mena com aquella que vaig veure jo que es deia Boe and Tomahawk que és hòstia és un western però que acaba en cinema agora i canibalisme pel mig bé no arribem no és aquest punt no no no aquest disc hòstia surt també el Carussell la vaig comentar i ostres què és això jo he trobat una lliçó de cinema i la veritat així ho dic però no ho recomano perquè tot això ja d'haver em sembla a mi doncs com una predisposició a veure aquest director és el Jacques Audiard el que va fer allò de tanto llorar mi corazón com allò de tanto separó mi corazón no és una pel·lícula meravellosa que jo jo em tornava tonto una pel·lícula noir d'aquelles que dius quina posa més ben parida de veritat no me'n recordo massa bé jo no me'n recordo bé tampoc però tinc la recordo que l'aveu comentar però que era un pel·lículon amb un ritme també que dius hi ha unes moments lents allò que dius però amb una elegància que ben parit és això tu has parlat dels grecs això sí parla dels westerns i el que segurament que va passar i molt el que passa és que ens ho han ens ho han amanit tan dolç tot el que va passar no és que al final això és el que hi ha aquí no aquí són d'aquests que van matant a tothom i ja està no hi ha sí sí i quan n'hi ha un que s'ha escapat van allà són executors ejecutors total fins que què passa aquí què ha passat aquí molt bé doncs marxarem ens falta un minutet justament escoltant la banda sonora de The Sister Brothers que justament és una versió d'Atenit It Love del tema de Sobcel és molt bona la música també molt curiosa doncs amb això marxarem fins la setmana que ve adeu-siau adeu-siau d'Atenit It Love i've got to get away from the pain you drop into the heart of me the love we share seems to gone away and our love is not right for I toss and turn and can't sleep at night once I spread to you I ran now I'm born from you now I belong the change the change is life you're giving I give you all the girl can't give you take not give and let's not baby oh to love now I know I've got radio t'es fet durante 8.1 em poema radio t'es fet durante 8.1 laum j'ael em gelé il un gon ne dr mer Gràcies.