Babilònia: Art egipci al CaixaForum i marató de cinema — The Homesman, La bicicleta verda (Wadjda), Ahora o Nunca, Escobar, Vigas Luna, Sicario i Pixels, amb notes de Björk i Pablo Alborán

Benvinguts un dijous més a la Babilònia. Què tal, com estem, Rosa? Hola, bona tarda. Molt bé, aquí. Ràpida reacció. Rauda. Rauda com el vent. És que, no tenim càmera, però és que la Rosa ha fet un requiebre, allò m'estava fent una cosa. Però he arribat ràpida aquí. Home, li estava traient so al mòbil, que és el que s'ha de fer, no? És que no t'hi ve. Quan vas al teatre, a la ràdio. Estava amb la vista baixa, amb els botons t'hi ve. Era el mòbil, eh? T'ho juro que li estava traient so al mòbil. Molt bé, doncs la Rosa, com veiem, com sempre... Cariño, no es lo que parece. Clar. Bé, el David el tenim callat. Hola. Raro. Ui, que està molt seriós. No, no, estava mirant, m'estava documentant. L'estava amb el mòbil, també. No, m'estava documentant d'una pel·lícula que he vist. Ah, vale, vale, vale. És l'altra utilitat del mòbil. Clar que sí, no és el que diem, no tot és el món del WhatsApp, no? No, no, no. Que val la pena, doncs també comentar. Molt bé. Doncs avui tenim un programa, mira, parlant del cinema que deia el David, eminentment cinematogràfic, perquè parlarem de moltes pel·lícules, de Homesman, que és aquesta segure que està mirant el David, seguríssim. No, no és aquesta. Vale, vaja. La troma que està. Joroba, pues el Pablo Escobar. Sí. Vale. Que també ens parlarà del Pablo Escobar, El paraíso perdido. Molt bé. La Rona es parlarà de la bicicleta verde i de huevos d'oro. Bueno, dejémoslo ahí. I després jo us parlaré d'Ahora o Nunca, i una cosa que es diu Pixels, no? Que ja he dit cosa. Ja ho he dit bé, una cosa, no? Que ja comentarem, no? Amb l'Adam Sander i allà. I després intentarem fer una mica de tertúria també en Viajes a Silsmarí. Sí, Silsmaria. Silsmaria, exacte. I que, bueno, doncs una miqueta podem comentar. Però abans de tot, com és un programa, insisteixo, eminentment musical, ai, musical, cinematogràfic, parlarem una miqueta d'art, d'acord? Us sembla bé? Sí, i tant. I parlarem del Caixa Fòrum, d'aquesta exposició que es diu Animals i Faraons. Ah, ja l'has vist? Sí, sí, sí, està molt bé, molt xula. Bueno, molt xula. Animals i Faraons. Sí, ara farem cinc cèntims, molt ràpid, a veure què... Bueno, hi ha una percepció que tens quan entres, no? Que dius, bé, no? Vull dir, és una exposició que parla, lògicament, de l'art egipci. Ah, molt bé. I són, perdó, peces del Louvre, que dius, home, doncs això, la cosa, doncs, ha de tenir pes i enjundia, que es diu, no? En castellà. Però què trobes? Que realment aquest tipus d'exposicions, a vegades, volen ser massa didàctiques. i, esclar, quan parlem d'animals, lògicament, hem de parlar de la cultura egípcia, no? Tots els que serien els gran parts dels déus, no? Doncs Amenofis, Hathor, d'aquesta gent serà en cap de tabaca, de gos i tal, no? Tota la simbologia dels escarbats, la serp, no? Les cobres, tot això té una... Les esfinges, no? La filla cap per un animal mitològic i tot això. Bé, tot això té molt a veure amb la cultura. També dels gossos, també, no? Els gossos, els gats. Els gats, sí, efectivament, els gats, sí. Hi ha una part molt interessant, és a dir, que entraria en el que seria el tema de la mumificació, perquè hi ha fins i tot un cocodril mumificat, que és espectacular. I veiem, per exemple, que és molt simpàtic, o simpàtic perquè és curiós, no? Els sarcòfags dels gats. Ah, sí. En comptes de ser l'Amenofis o l'Amenhotep, no? O qui sigui, doncs és a la cara d'un gatet, no? I a dins està la cara, el cos, no? I a dins està el gatet mumificat, no? Vull dir, que té la seva gràcia, no? Digues, digues. No, no, que m'he quedat pensat. Hi havia també una exposició sobre l'art forerari egipci, al Caixa Fòrum de Girona, fa un any, també. I sí que és veritat que també hi havia una part d'aquestes coses que comences. Sí, que és molt curiós. Sí, sí. Amb els gats i els gats, els gats... Exacte. Crida l'atenció perquè dius, home, evidentment els gats estaven molt... La simbologia que tenia. Que ara no me'n recordo massa, però segur que tu ens ho recordes, no? Sí, sí, sí. Aquells deu representaven cada animal, no? Bé, evidentment hi ha una vinculació, no? Amb certes evolucions, no? Hi ha deus que evolucionaven amb les seves formes, no? Però el gat en concret era la mateixa funció que tenim ara. Era la funció de... D'animal de companyia. Sí, sí, sí, animal de companyia. El gos no. El gos ja, a menò ofici, aquesta gent ja tenia la cara del gos i tal, no? I hi era un tema vinculat amb el Déu de la vigilància, del traspàs dels morts, no? Diguem, sempre apareixia al costat del que serien les tombes, no? Vull dir, aquesta línia també de la lleialtat, que també s'utilitzava en les tombes cristianes, no? El peu... El gos, el peu del sarcòfag, sempre representava lleialtat i fidelitat. Sí, senyor, sí, senyor. Moltes dones tenien el gosset als peus, no? Però amb la intencionalitat de ser fidel al marit, que això ja és aquest punt. I hi ha alguns nobles també, que eren fidels al rei i a la monarquia. Ah, també. Vull dir que aquí hi ha una doble lectura o triple lectura, fins i tot del que és l'ús del gos en diferents èpoques, no? Però el que era molt curiós és, sobretot, el que eren els avaloris, no? El que utilitzaven les dones en aquella època, no? Les petites peces, no? En forma d'escarbat cobries i era per als afeites, no? Que es deien, els ungüentos, no? Aquestes històries, no? Per tant, és curiós. Aquesta part està molt bé, la part de mumificació està molt bé, i una part d'esteles, que també són molt curiós, però, clar, aquí una miqueta s'ha de tenir una base, un coneixement, ho explica molt bé, eh? Vull dir, el terrorífic de l'alcó vol dir tal lletra que juntament amb l'altre vol dir no sé què, i això significa, jo què sé, no me'n recordo, jamà, per dir alguna cosa, no? I això vol dir tal cosa, per tant, però és una cosa totalment complexa i però curiosa de seguir, clar. És que jo crec que si no volgués ser per la pedra de Roseta, potser encara estarien intentant de xifrar-ho, no? Clar, la pedra de Roseta era egipci, grec i llatí, no? Vull dir, eren les tres, no? Era egipci, grec i anameu. Ah, sí, anameu. Sí, sí, una llengua d'aquestes, sí. Una llengua d'aquestes, sí, o fenici, una cosa d'aquestes, sí. Però com el que dius tu a res és això, doncs a partir del grec has de poder, clar, fer l'evolució, no? I hi ha una part final que està molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, que és la part, diguem, vinculada a les esfinks, no? Tot això que està molt... allò és espectacular. Allò s'ha de dir que ja és la part... és la part, però clar, per un costat dius, has de passar per un procés, no? Vull dir, que és molt didàctic, els nens ho passaven d'allò més bé, els nens, tot sigui dit, la gent que una mica estem una mica curtits amb el món de l'art i que ha estat al Museu del Louvre, per exemple, jo no he pogut acelerar això a la galeria, perquè... i, clar, i veus tota aquella immensitat, no? Jo no me'n recordo. Perquè és bestial. Vaig acabar saturat. Clar, no és que saturat. Amb un dia et satures, allò has de viure allà i anar-hi-nant. Jo m'he d'entrar, haver sortit al migdia, si m'he recordat haver-ho d'entrar, haver sortit al migdia, anar una miqueta i tornar a entrar, perquè, clar, si estàs de viatge, doncs clar, i tot el dia ja no veus res. Arriba un moment que ja vas passant sales així, pim, pim, pim, com qui va pel metro, no? Però, bueno, en si mateixa l'exposició està molt bé, és a dir, jo les recomano, sense cap mena de dubte. Jo recomanaria, en aquest cas, que la gent que anés una miqueta guiada, les guies del Caixa Fòrum són magnífiques, tots són noies, em sembla, i ho fan molt bé. L'únic que, clar, són guies d'una hora, és a dir, que faran una selecció, clar, i allà n'hi ha milers de peces per veure. Ja, com acabar. Llavors, clar, jo recomanaria que una explicació genèrica, perquè... I després ja que et quedes i vas veient les coses amb Carme. Perquè és molt dens, no? Vull dir, l'art egipci has de tenir un coneixement increïble dels seus déus, el que deies, no? I, clar, i com vas explicar, és molt llarg, no? Però val la pena, com a mínim, els essencials moure'ls, no? Jo és curiós perquè, quan vaig fer Humanitats a la UOC, una de les primeres coses que ens va ensenyar, sobretot amb l'art, amb la cultura egípcia, perquè era... El primer que va intentar fer és treure'ns tot l'eurocentrisme que arrosseguem i que és inherent, no? Perquè vivim aquí i no ho podem evitar, no? I és perquè, normalment, tot la civilització europea ha admirat les grans altres civilitzacions, entre elles l'egipcia, no? I la considerava com un... Algú únic que havia nascut allà i és mentida, podrida. O sigui, la... L'art i tota la... Sí, sí, la part cultural, no? La part cultural egípcia, mama, però bàsicament, de cultura africana. No és una cultura que va néixer allà, a la riba del Nil, i perquè sí, no, no, no, no. O sigui, la majoria de simbologia, d'iconografia egípcia, està treta d'iconografia africana, dels voltants. Però també de la zona de Mesopotàmia, no? Tota l'art mesopotàmic, no? No, no, no, no vavien tant d'allà. Però hi ha influència, eh? Però vavien més de... Vavien molt més de... Sí, sí. De la part africana... No, no, segur, segur, eh? Que en el pas de la part... De l'altra part més asiàtica, no? Ah, ah, ah. Sí, sí, sí. Perquè en aquella època, abans els deserts, doncs, allà van bastant, no? Pensar que hi havia tot el desert aràmic i tot això... Allà... Diguem-ho així que hi havia un desert pel mig, no? Clar, clar. Fins a l'altre imperi mesopotàmic. Sí, sí, sí. I això... Home, sí que hi havia un excess de connexió, suposo. I suposo que hi havia filtracions, però bàsicament viva jo aixà. Vavia d'allà, no? I doncs... Però bé, més que res el punt de vista, no? Perquè jo particularment no m'agrada massa, no? La cultura egípcia. Ja. A vegades compro revistetes d'aquestes... A mi tampoc. D'història. D'història. D'història. Però a mi m'embafa. M'embafa. Sempre hi ha... A cada número, a cada número, per exemple, d'història de National Geographic, t'endinya en una de... Perquè és venible. D'Egipse. D'Egipte, perdó. I dius... N'hi ha altres temes. No hi ha història moderna o... No, sempre hi ha d'haver alguna cosa d'història clàssica. Perquè és exòtic. És exòtic encara. Vigui grec, romà o egipci. Clar. Dius, ostres. Perquè això crida l'atenció. Sí. Clar. És quan parles d'art, doncs el 400 italià, és a dir, Velázquez, i hi ha coses que són com uns referents, no? Vull dir, a l'impressionisme. Pam, pam, pam, pam. Que la gent li dius, anem a parlar, jo què sé, de l'art del romanticisme i se't queden així com dient, què és això, no? Llavors, clar. Vull dir, que en refereixo que hi ha una sèrie de parangons que quan es fan revistes d'aquest tipus, que ja són complicades que la gent tingui una tirada important, no? Doncs van a buscar coses molt venibles, no? O que siguin més de moda, no? Però, bueno. És el que hi ha. Bé, doncs fet aquest comentari. Bé, per cert, avui tenim de fons escoltant a la Björk, ja la veieu per aquí fent crits, no? amb el Dancing in the Dark, eh? Dancing in the Dark, perdó. Que, bueno, és que avui la Björk compleix, eren 56, no me'n recordo, o sí, 50... No, té una edat, no? No, perdó, 50, 50. 53, 53, 53. Ah, vale. Perdoneu, perdoneu, que m'estic liant. No, això estava pensant. Que jove. Sí, sí, sí. A mi, aquestes edats, és que em van joves. Llavors, això... Ara estic exagerant una mica, eh? Clar, clar, clar, clar. I després escoltarem una cançoneta a mig programa del Pablo Alborán, que, bueno, doncs un disc, doncs així, doncs especial, que té el DVD, tot, eh? Vull dir, el Terral, l'últim disc que ha tret aquest monoma, perquè realment està venent tot. Llavors, bueno, doncs... Sí, està omplint, està omplint estadi, com va estar aquí a Barcelona, al Sant Jordi, està omplint una barbaritat, eh? Sí, sí, està venent molt. És un tio bastant natural, cantant, fent, com a persona... És una persona que, jo, que representa bastant això. Sí, molts valors, no? de senzillesa, de bona persona, és que n'hi ha idea. Joventut, a més, és guapo, és jove, és simpàtic, és compositor. Té el toc així també tímid, una mica, no? Clar, clar. És un encant, és un encant, és com un bombonet, no? Seria, en plan... Noi, a més, el tio té una veu molt maca, una veu molt... Sí, una veu molt maca. Trobo que sap també trobar, sí, molt acollidora, tot, clar, cançonetes així, tot, cançonetes romàntiques, no? L'amor, amor. Amor així en general, amor, perquè potser pot ser un home, una dona que a la vida, que a la mort, no? Una mica el sentiment aquest d'estar enamorat, de tenir ganes, de tenir ganes de viure... Les males lengües, el que diuen de Paula Alboran. Ai, que diuen, no, no, no. Sí, sí, sí, sí. Seus de ser que sí. Però bé, això, no, això m'ho he dit perquè una amiga meva va anar a un concert, no? Llavors hi havia un club de fans i tal, no? I, bueno, però és la típica xerrar i no sé què, s'haven fent la cua perquè seves cançons ja no ho escondrem després. És un amor neutre. Exacte. És un amor neutre. No parla d'ella ni parla d'ell. Ah, efectivament. Per tant, això és peculiar, si més no. I això vinc a tots els públics. Clar, per fer-ho universal, evidentment, no? El concert aquest que vam fer a Barcelona van anar a les meves nevodes, que per cert, la meva nevoda Maria és la que m'ha deixat el CD. Clar. Li agraïm amb ella. Des d'aquí un petó, si s'escolta. Sí, exacte. Clar que sí. Petó. i van anar amb la seva hermana, Natàlia, Massa Espar. I diu que hi havia moltíssima gent, però de totes les edats, eh? Això sí que els va agradar l'atenció. Hi havia, igual, hi havia eniaies de no sé quants anys. És un públic molt alt. Però gent gran, vull dir, en plan gran. Hi havia gent jove, amb nens, amb tot, totes les edats. I igual la gent cantava i ballava. Sempre hi havia el que no, no? Que va al concert i que es quedava allà mirant i ja està. Però que la majoria estaven cantant i se sabien les cançons, les lletres. Bueno, un èxit. amb un públic molt heterogènic, molt. Molt bé, fantàstic. Doncs mira, ara l'escoltarem d'aquí una estoneta. Les cançonetes molt així, no? De la musiqueta que té com moltes influències, no? Sí, sí, sí. Igual té el de Hekei Lara, i com es diu, flamenc, que potser agafa una rumbilla o que agafa, saps, diferents tonalitats. Hi ha una cançó que a mi em recorda molt una de Xambau, eh? Unes per res. I de l'anterior disc hi havia una que es deia El Beso que recordava molt a Carlos Cano. Tenia aquesta línia de l'Havanera. Sí, sí, està agafant una mica d'influència. De les Havaneres de Càdiz, no? Aquesta línia així. No, no, té aquestes coses que... Però ho fa bé, és que queda bé. Però bé. Ara escoltaràs, David, posarem una que és més rítmica, que és Passos de Ferro, que és potser... Bé, justament és una mica més antítesi del que ell fa, però bueno. Sí, però bueno, una mica per trencar. Més mogudeta, per ser. També, també, perquè senyor ens morirem aquí d'apu. Sí. Si posem el disc sencer... El primer disc estava molt bé, eh? Jo sí que vaig sentir... Bueno, el tinc el primer disc i la veritat és que molt bé, eh? Ahà, molt bé. Doncs ara escoltem aquest terral, aquesta cançó, i el David ens parla abans de The Homesman. Sí. El hombre de la casa. Sí, Déu de honor s'ha titulat aquí. Ah, vale, ah, ja sé quina és, vale. No l'he vist, però... És un western dirigit pel Tommy Lee Jones, que després fa un... El 2005 ens va... Ens va deleitar. Era una pel·lícula una mica... Ah, que surt. Aquell de los tres enterros de Melquiades Estrada. No sé si l'heu vist. Sí. Que és aquell home que diu, no, no, aquest... Se li mor a un amic seu mexicà i l'ha de portar a enterrar al poble d'ell. I, clar, en aquell moment l'home... El viatge és llarg i l'home es va podrint. Hòstia! O i on el porta? O com el porta? El porta a cavall, l'home... No, no és un western, és avui dia, no? Ah, vale. Però, bueno, no sé per què l'home va a cavall, perquè és vaquer i tal, i el porta a cavall i, clar, allò van passant mosques. I com que li he d'anar traient els cucs li van sortint. Ai! Sí, sí, és una cosa. Jo no me'n recordo gaire d'aquesta pel·lícula. La tinc una mica així... No sé per què, és que no sé exactament la trama, no me'n recordo gaire gaire. Però, bueno. Però ara aquesta és més impactant, encara. Sí? Sí, sí, sí, sí. Aquí estem a Déu de d'Honor, ens parla del mitjans del segle XIX, en plena... Potser a l'inici, inici... És que no sé més o menys com va començar tota la colonització de l'oest americà. Això va ser... A l'inici, com a tal, va ser coincidint amb la revolució francesa una miqueta abans, que va a 1700 i alguna cosa. Ja va començar llavors? I la declaració d'independència va ser en 1796, em sembla. Sí, sí, però jo parlo de la colonització de l'oest. Ah, no, no, la colonització de l'oest, no. Estem parlant de principis del XVIII. Doncs això és a mitjans del XVIII, o sigui, no feia massa. Vale, vale. I diguem-ho així, ja hi havia una esmena de colònies, això és a Nebrasca, però, clar, allò que abans diuen, veus els plics dels anys 50 i 40 de l'oeste, dels colonitzadors, no era... Tot l'oro el que relucia. I en aquest cas, hi havia gent que li anava bé, com és la protagonista de la pel·lícula, que és la Hilary Schoenck, però hi havia altres que no els anava bé, perquè hi havia molta embruna, hi havia passes de gana, i... hi havia... i la gent se li morien els fills, només néixer, i això que, el film, parteix d'aquesta premissa en què hi ha tres dones d'una comunitat, tres o quatre dones, no recordo, que bé que entre... bé, diferents desgràcies entre ella, que a vàries se'ls hi moren els fills acabats de néixer, que perden la xaveta. I avui dia, no sé quin trastorn seria així a nivell psicològic, no et sabria dir, però, bé, un xoc d'aquests bestials, i que perden el nord, absolutament. Només per dir-ne una escena és que una li acaba de néixer el nadó, en ple hivern, el nens despulladet el té fora, la dona que està... que l'actriu és la Miranda Otto, que és la que va fer els senyors anells. Doncs literalment el nen se'n va a la comuna, o sigui, l'agafa i el llenç a la comuna. Clar, et quedes... Hòstia! I a partir d'aquí la comunitat... Perquè perden una miqueta ja la desesperació, ja la... Ni les ganes de sobreviure, no? Ja es queden en forces. A més a més, és curiós, perquè això ho sap reflectir molt bé el Tommy Lee Jones. Les relacions interpersonals d'aquella època no eren comuns, potser les puguem tenir avui dia. Avui dia potser hi ha una mena de plus, un plus de comprensió vers la teva parella. Aquella època casar-te era més aviat un negoci que no pas una relació d'amor. Era un interès comun. I si, diguem-ho així, la dona et sortia entre cometes o l'home, tarada, doncs tu quedaves una mica com coi, ets negoci que he fotut, no? Clar, la dona m'ha sortit tarada, tu. Sí, era com comprar un cavall. Sí, sí, una mica era una cosa així, no? Totalment, vull dir que això... Llavors no hi ha cap mena de trauma, la comunitat sí que accepta que diu que aquelles dones no poden estar allà, perquè el clima aquell no, no, i a més que interfereix en la supervivència de la resta, no? I ens encarreguen a una bona veïna, que és la Hlerison, solterona radomada, però molt efectiva amb els seus negocis que munta perquè agafi aquestes tres dones amb un carro i se les endugui a l'est d'on venen amb una mena... Clar, a l'est ja estem parlant de la civilització. amb un poble on són originàries perquè ja hi ha la dona d'un pada, d'un frara d'allà, d'un reverendo que diuen ells, que les internaran en un lloc que estaran ben adeses, no? i doncs, ella a principi ho accepta, però diguem-ho així d'un atzar de la vida, doncs, el Tomi Lijons que fa un paper d'un d'un poca pena, li deu un favor amb ella. D'acord. I doncs, el favor ella se'l cobra que l'ajudi a portar aquestes dones amb un carro, un carro ja preparat tipus gàbia i tal, ben acondicionat. Bé, els estàndards d'avui dia diries, jo aquí no estic ni dos minuts, però en aquella època allò era d'una confortabilitat que tira d'esquena. Doncs que les portin a l'est perquè les ingressin. I a partir d'aquí la trama és molt dur, molt dur. Hi ha alguna escena onírica, surrealista, en què al mig del Renault Res hi ha un catxo hotel impressionant. Un catxo hotel allà, però de lujo, eh? Una cosa bestial. I clar, ells van amb una gana i porten diners. Escolteu, doneu-vos-nos a sopar i deixeu-nos dormir. Ah, no, no, no, està tot l'hotel ple. Què m'estàs dient, no? Era un miratge, aquest hotel era un miratge, no? I el que passa a continuació ja no ho explico. Molt bé, ah, doncs mira, és d'aquelles pel·lícules, clar. Sí, sí, però aviam, acabes la pel·lícula i se't queda un mal rotllo, ja no explico més perquè ja se't queda un mal rotllo el cos, sí, però de clar, ample, eh? Bueno, mira, la veurem, és que jo la tinc per ahir per donar voltes per allò que dius, la veurem o la veurem? En tres quantes parts de la pel·li et quedes, dius, hòstia. Clar, què és això, no? Hòstia. La descobrirem i quan la veiem ja farem un comentari, no? A vegades dius que la ficció, no, però la realitat sempre supera també la ficció. Sempre, sempre. Jo m'he explicat aquesta escena que ha acabat de néixer al Nadó, no?, que el dient senyor a la comuna. Sí. M'han recordat quan ens explicaven les vivències dels espanyols o dels catalans que van estar exiliats a argelers, aquests clars de concentració. Allà a la platja. Exacte, a la platja aquella, no? I hi havia dones, les dones que ho explicaven, que van veure companyes seves que, clar, dius cap aliment tampoc, que sabies que es moria o a més agafaven febles de seguida i tal. És que, o sigui, la dona entra a l'aigua, entra a la platja amb el nen i ho feia. Sí, vull dir que, són situacions extremes, extremes, extremes, que és la desesperació aquella i dius, li està el viu, li està el viu a l'últim i ja està. En fi, vinga, va. Passem a la bicicleta verda. Rosa, com ho tenim això? A la bicicleta verda molt maca. Sí, bueno, canviem una miqueta a la línia, no? Sí, un cant de la vida i, bueno, la vida a la igualtat i a ser persona i a poder viure com tu vulguis viure, no? Fantàstic. És la primera pel·lícula que ha fet, que ha estat dirigida per una dona a l'Aràbia Saudita. És de l'any 2012. La directora es diu Haifa al-Mansur i és la història d'una... Al-Mansur. Al-Mansour. Anda. Al-Mansour. Al-Mansour és el Manzor. Sí, bueno, suposo que deu venir també igual per aquí, igual són... a l'Aràbia Geneàlgica. Al-Mansour es deia al-Mansour. Sí, però m'ha fet gràcia. Seria el Manzor a traducció en castellà. Igual és la... Sí, sí. Té origen per aquí. Vale, vale, perdona. Doncs és una història molt macia és la història d'una nena que no sé què deu tenir uns 12 o 13 anys, sí, per ahí no té més que ella va a l'escola, és clar, és a l'Aràbia Saudita, ella va a l'escola amb altres nenes, és clar, ja s'ha de que l'educació allà és separada i és per sexes, no? Ara no recordo com és jo aquell nom quan és... Sí, segregació? No, té un antrenom, sí, té un altre nom. Ja ho direm. I bé, clar, els ensenyen el Coran, els ensenyen tot això, i les matèries que han de fer elles, no? Però ella a la sortida ella de fet va vestida molt occidental, occidentalitzada, va amb els seus texans, amb les seves bambes, no? Veus que sempre van les seves bambes així d'aquelles de tela, però aquelles de roba, no de cuero. i les dues que ella ha subit, va jugant, té un amic també que és de la seva edat, un nano, un nano, que juguen, que fan una miqueta d'alguna competició i tal, no? I el nano sí que té una bicicleta i a vegades li deixa, o sigui, ella s'ha muntat amb bicicleta. Ah, llavors hi ha una botiga que té, com un batzart, no? Un batzart, i un dia ella veu una bicicleta, doncs això de culo verd, que m'encanta. I li diu al senyor, guardi'm aquesta bicicleta que ja la vindré a buscar, i ella intenta treure els diners com siguin. Jo aquesta pel·lícula l'he vist. Sí? Sí que l'he vist, és preciosa. Sí que sí? Digues, és molt maca, és molt maca. És preciosa, sí senyor. Llavors, clar, ella veus que ella a casa està amb el seu, ja en el pare i la mare, no? Sí. Llavors, clar, tot això és per veure la societat, no? La societat com viuen, no? I com la situació de la dona amb aquesta societat, no? Que la veus que sí que és oberta, aquesta nena és molt occidentalitzada, ho tenen tot molt occidentalitzat també i vesteix molt bé i molt maca, s'arregla i tal. Però en canvi, quan surten al carrer que siguen s'han de posar aquell vell, no? Així una miqueta de paretas i tal, no? I per provar amb les amigues als centres comercials a comprar roba i tot això, no? Però clar, encara de cara a fora han d'anar amb aquells vells i aquestes coses, no? I el pare, veus que hi ha molt bona relació amb el pare. Se l'estima molt a la nena i tal. I un dia ella veu com a l'arbre genealògic i hi ha tot homes, hi ha tots homes. Llavors, ella s'apunta, no me'n recordo el nom, però ella baix, clar, on hi ha el nom del seu pare, ella s'apunta com a, no? Com a assessora. Com a assessora. I posa el nom. I quina és la seva sorpresa, pobra, que un dia, quan el pare està amb uns amics i tal, però clar, quan fan una reunió estan només els homes també. I la dona, doncs es limita a servir el menjar. El menjar, que es mengen les restes. Ah, exacte. I ella després es mengen. Ara me'n recordo de la pel·lícula. No sé com, el pare al treball li va ensenyar a un d'aquests amics, d'aquests homes que estan allà reunis, xerrant i tal, i li va ensenyar, no sé què per què, a l'arbre genealògica, i quan veu que està apuntat al nom de la nena, ell el tatja. Que dius, ostres, aquí ja se't comença a caure aquella idea que tenies, no?, d'aquest, mira, aquest senyor és una mica diferent, o sembla que ja està avançant, i que no, que va, no veus que no, que per molt que això, que no. Clar, la nena també, després quan ho veu, ostres, no? I després hi ha una altra història, que és el que ell vol tenir també com un hereu, clar, masculí. Sí. I al final, bueno, ell acaba casant-nos amb un altre, llavors es veu la boda, es veu el casament, es casa amb un altre, des d'ella, on viuen elles, ella amb la mare, des del terrat, veus com allà davant s'estan veient el casament, no? I dius, ostres, llavors et cau una mica tot, no? Però bueno, la nena, finalment, com aconsegueix els diners per la bicicleta? Doncs amb un concurs de versos del Coran, que hi ha a l'escola. Sí, que es memoritza. És curiós perquè ella és molt mal estudiant i sobretot amb el tema de religió, com que no, i en canvi, quan hi ha aquest concurs i quan se les aventa del premi, dius, ostres, em presento, i llavors s'aplica moltíssim a classes extres per tenir. Per aconseguir la bici. Sí, sí, i al final guanya fins i tot el concurs, és molt divertit, sí, sí. No sé per què, ah, bueno, no li donen el... és que a davant de l'escola les professors són també molt ortodoxes, però són molt islàmiques, no? I diuen, no, no, tu has d'anar amb el vell, sempre l'estan renyant perquè ella no porta el vell, per com es comporta, tot. I, per exemple, si n'hi ha homes, ells ja no poden mirar els homes, diuen, home, però ells ens estan mirant, per què no podem mirar nosaltres, no? Doncs no, no, tu cap a classe, no sé què, no? Dius, hòstia, les mestres aquelles, no? I llavors quan ella guanya el concurs i diu, què? Diu, clar, li pregunten, no, bona i en què invertiràs els diners i tal? Diu ella, allà davant de tothom, saps? Allà a l'escola, allà a l'escola, diu, santa innocència. Per comprar la bicicleta, hòstia, què has dit? Li treuen el premi. Hòstia. Li treuen el premi, pobreta. Això no me'n recordo. Li treuen el premi. I llavors al final és, bueno, no sé si diu o no, però bueno, al final, veus la complicitat amb la mare, amb la mare, que dius, i intentes ser feliços en aquest món, no? Dins una societat que evidentment les dones surten perdent, no per la serà sèrbica, no? Sí, sí, sí. En canvi, i el personatge del nen és molt maco perquè el nen encara té aquesta innocència, que són superamics, que ja li diuen, bueno, de gran ens casarem, no? I tal, i jo, com dius, jo sí que l'estimo tal com ets i vull que siguis així, no? Bueno, doncs... Molt maco. Però el plicament està molt bé, és una pel·lícula molt ben feta i molt propera. La Lourdes també l'havia, o l'hauria en DVD, seguríssim, perquè jo, com vaig veia a fer, no me'n recordo. Sí, sí. Bueno, vale, doncs seguim parlant de més pel·lícules, ara que ve una mica del xip, d'aquí una estona t'escoltarem a Paula Alboran, però ara el que farem serà parlar d'Ahora o Nunca, una pel·lícula de la Maria Ripoll, amb el Dani Rovira, amb la Maria Valverde, amb la Clara Lago, i, bueno, així de coneguts, bueno, hi ha més gent coneguda, però són gent que sobretot ha fet sèries de televisió i tal, amb aquesta línia, no? Bé, la Maria Ripoll és bastant coneguda, ha fet moltes cosetes, no? Però aquí fa una comèdia, una comèdia, doncs, bueno, doncs bastant espontània i n'hi ha cap, perquè es veu que una vegada veient justament aquesta pel·lícula un tràiler, doncs el Dani Rovira, que avui en dia és un dels còmics més, bueno, aquest jovenet, sabeu qui és, no? el Dani Rovira, i tal, que fa... El Socho Pedillos Vasco. Exacte, el Socho Pedillos Vasco, i ara no sé si ha fet també els ocho pedillos catalans, no? Sí, sí, sí, exacte. És el mateix? Ajà. Però vull dir que també fa sèries i tal, és una persona que es mou molt, que fa això al Club de la Comèdia, és un tibet còmic de base, no? Llavors demena, i llavors a partir d'aquí això li surt molt bé. I llavors la Maria Ripoll li va deixar molta teca, molta canxa per fer, no? A ell també surt la Yolanda Ramos, clar que aquesta també deixa-la anar per fer els comentaris, no? Fins i tot està la Melody, la del Baile del Gorilla. Ostres! L'ha posat per allà al mig. Que te confunde, David! Sí, sí. El Baile del Gorilla, uh, uh, allò, que no, no, no, no, no, no, las... Las... Agüeixera, no? No, no, ni idea. Però creascuda, i, bueno, i molt maca i tal. A mi, no era aquella que van segrestar, aquesta nena? No, no, això és la Melody. No, era l'altra Melody. Ah, hi ha una altra criatura, no? Que era la filla de la cantant d'òpera. Quimera, què deia Quimera? Ui, mare meva, una setmana alta, no? Aquesta és de... que era coreana o així. Aquesta és de Santa Coloma, em sembla. Ara viu a Miami i tal, bueno, té ínfoles de grandeza, però bé que no passa res. Bé, doncs el que et dic, és una pel·lícula, és una comèdia, una comèdia d'aquestes que, bueno, complica la dada que això pugui succeir, no? És a dir, el Dani Rovira coneix amb una noia mentre està fent un, no sé si un Erasmus o està... Està a Londres, d'acord? Doncs allà i es coneixen, no? Llavors, al temps que estan allà, doncs diuen, escolta, doncs ens casarem i quan ens casem ens fem nòvios, no? Doncs... Ens casem i ens fem nòvios? Al revés. Ens fem nòvios i ens casem. Però després, quan tornarem cap a Espanya i tal, ens vindrem a casar aquest poble que ens vam conèixer. Llavors, clar, passa el temps, es fan més grans, passa el període de nuvis i es casen d'ella. Clar, llavors, ella ja se'n va cap allà, una sèrie de coses, i ha de venir el nuvi amb tota la seva parentela. D'acord? I llavors, clar, és impossible arribar. Doncs, primer, perquè hi ha una vaga de controladors aèris... Ah, d'acord, i que van a casar-se a Londres. A Londres, i tant. Després hi ha un núvol d'aquests volcànics a Islàndia, bueno, un rotllo d'aquests. Clar, qüestió, que és totes les peripècies, pobrets meus, per arribar, sobretot el Dani Rovira, amb el seu pare i el seu sogre, que munten uns cristos, recalan a Amsterdam, i jo pensava que moria del riure, eh? vull dir, per aconseguir una maleta que perden, fan una mena d'aposta, amb una mena d'holandès, peli rojo, d'aquests invenços, no?, menjant pastís de marihuana, a veure quin aguanta més, perquè és una mena, bueno, és una aposta que fan, no? i és boníssim, és boníssim. I és que em pensava que em moria del riure perquè és molt catxon, perquè és que el Rovira és genial, vull dir, totalment bufat, no?, vull dir, vull dir, diu de tot, és boníssim, boníssim. Vull dir, que hi ha molt d'espontaneïtat, no?, per exemple, quan està l'avió, que diuen, l'avió lo desdiaremos a Amsterdam perquè tenemos una nube, que no, que me caso mañana, que me caso mañana, i que volsen a agafar-lo, que hago un Belendi, eh?, que hago un Belendi, que me tiro, que me tiro. Aquesta espontaneïtat, clar, és el bo de la pel·lícula, no? En general, s'aguanta, està bé, gairebé és impossible, pot passar totes aquestes coses, però tot el que li passa en tres dies, pobrets meus, és impossible. A més, ella té un petit... Un cúmulo de... Clar, llavors ella, mentre va fent comiatra soltera, llavors un dia que s'emborratxa, li passa una cosa, i llavors es desmunta tot, i, bueno, està molt bé, està... Però té gràcia, és molt dinàmica, és molt fresca, bueno... Es passa una bona estona, no? Sí, sí, sí, en cap moment, pateixes perquè dius, coi, no arribarà mai, pobret meu, no? Però, bueno, no, està bé. A més, ella ho fa molt bé, ella ho fa amb unes cares que es gira i uns gestos, es sentit molt expressiu, no? I això és molt, molt important. Sí, el fet d'arribar o no a Londres és el que més important, no? Sí, no, clar, clar, clar, exacte. Arriba el moment que dius... És la peripècia, no? És la peripècia per arribar-hi, no? Perquè al cap, el que diem després, el que és la... O sigui, per entendre's, hem de buscar, d'esperar la boda. Clar, la boda és un minut, vull dir que em refereixo, que és una cosa que tot és tot el que passa abans d'arribar-hi, no? Que no és quatre bodes i un funeral, no? Que també van per aquí els tiros, però tampoc és això, no? Però vull dir que està bé la pel·lícula, val la pena. Jo la recomano com a alguna cosa divertida. Res de cap obra d'art, eh? Però, bueno, per passar una estona bé, que ja fa falta tant en quant, tenim això. I ara sí que ens anem amb el Pablo Alborán, que ens va cantar Passos de Cero, que està molt bé la cançó. David, eh? Prohibit, eh? Posar-se que això en du, eh? Jo et veig venir, eh? Vinga, fins ara. Entre tu boca y la mía hay un cuento de hadas que siempre acaba bien. Entre las sábanas frías me pierdo a solas pensando en tu piel. Qué curiosa la vida que de pronto sorprende con este loco amor. Y es que todo se acaba y termina si dejo de ser lo que soy. Bésame, no dudes ni un segundo de mi alma, alteras mis sentidos, liberas mis alas, no cabe tanto amor en esta cama si me dejaras. Qué bueno es sentir que suspiro de nuevo, que tu roce y mi roce juntos forman fuego, de él y cada llama que nunca se apaga. Sin ti yo me pierdo, sin ti devuelvo veneno, no entiendo el despertar sin un beso, de eso, sin tu aliento en mi cuello. Sin ti yo me pierdo, sin ti me vuelvo veneno, no entiendo el despertar sin un beso de eso, sin tu aliento en mi cuello. Qué futuro más bello, qué plan más perfecto presiento, no tendremos que estar batallando, buscando siempre el momento, por dar pasos de cero y un camino certero de sueños. Liberamos el llanto vacío que tanto provocan los miedos. Bésame, no dudes ni un segundo de mi alma, alteras mis sentidos, liberas mis alas, no cabe tanto amor en esta cama, si me dejaras. Qué bueno es sentir que suspiro de nuevo, que tu roce y mi roce juntos forman fuego, delicada llama que nunca se apaga. Sin ti yo me pierdo, sin ti devuelvo veneno, no entiendo el despertar sin un beso de eso, sin tu aliento en mi cuello. Sin ti yo me pierdo, sin ti devuelvo veneno, no entiendo el despertar sin un beso de eso, sin tu aliento en mi cuello. que no entiendo el despertar sin ti yo me pierdo, no entiendo el despertar sin ti yo me pierdo. Los senyors, hem de dir que el David no ha entrat al joc? No. Si això és el gran èxit de la música espanyola, tio, pues... Home, té el seu públic Sí, no, no Jo no ho faig millor Per poc, però no ho faig millor És un públic així molt adolescent El missatge aquest romàntic Que bonica Que bonica vida No, a veure, no és una persona Vull dir que tingui una embranzida Ni molt energètic i tal Però bueno, és aquesta línia romàntica Aquest disc a mi Jo també el trobo més Sucete El primer era genial Era una sorpresa Molt bé Doncs bueno, deixem el Pablo Alborán I parlarem amb el Pablo Escobar Entre Pablo Entre Pablo i Sant del Juego Home, no, no és el mateix Aquest es guanya la vida honradament Pot agradar més o menys Però l'altre no L'altre va arribar a ser l'home més ric del món No sé si ho sabíeu El Pablo Escobar es va considerar als anys 80 Durant algun moment Un dels homes més rics del món Ah, no ho sabia, no ho sabia Sí, sí, sí Que el títol Home, la mafia dóna molt d'això No, no, no, clar, clar, clar El títol porta l'engany Crec jo Perquè el títol es diu Escobar Paraíso perdido Però jo crec que el paraís No és el que tenia l'escobar a casa seva Que realment ho podia arribar a semblar Sí Perquè hi havia animals Hi havia semblant un zoològic Hi havia elefants Allò era impressionant O sigui, la coberteria d'or Sí, sí, sí Era espectacular O sigui, era una cosa brutal No, el paraís no és això El paraís és És És el que els dos nois, dos germans El Nick Brady i el Dylan Brady Troben a la platja de Colòmbia Troben una platja paradisíaca, verge On ells poden fer surf Perquè els encanta fer surf I on poden muntar un xiringuito de menjars I a l'hora d'ensenyar surf I per ells allò és el paradís El problema, diguem-ho així d'alguna manera És que un dels dos germans, el jove Es creua amb Maria Que és l'anaboda del Pablo Escobar Una noia que l'actriu és Claudia Traizac Per cert I que és espanyola, és d'aleganés Onda Guapíssima, més no poder Però guapíssima Aquesta noia marcarà carrer Jo no ho feia, no ho feia, m'ha ensenyat la foto No, clar No, noia farà carrer No, semblava que fos una actriu sud-americana i tal Ja Cal dir que la pel·lícula està dirigida pel Andrea Di Stefano Que no tinc notícia perquè és la seva òpera prima Anda I cal dir que la pel·lícula està produïda pel mateix Benicio del Toro Que fa el paper de Pablo Escobar L'actor protagonista, el germà jove que és el que s'enamora d'aquesta noia És el Josh Hutcherson Que devia estar qui és I està qui és Doncs no sé si heu vist Los Jogos de l'Hambre Ah... Alguna de les tres Sí, la primera La primera va jove La primera, doncs el noi que va juntament amb la noia De la mateixa zona A fer els Jogos de l'Hambre Sí Doncs aquell és actor Aquell actor és el que fa Ah, sí? Sí Doncs, què passa? Doncs que la noia s'enamora La noia està per allà fent un... No sé si sabíeu que el Pablo Escobar tenia... O sigui, era un paio molt hàbil I, doncs, a la vegada que s'enriquia Part dels seus guanys També, com, diguem-ho així, Colòmbia era un estat fallit En aquells moments Doncs ell, d'alguna manera, agafava I no sé si amb quin tipus d'interès Doncs, sí, si amb un interès O sigui, si amb ganes d'aconseguir un Reddit a darrere Però ell, d'alguna manera, invertia en obra social Com ara fa la Caixa Doncs aquell moment ho feia el Pablo Escobar Obre social, la Caixa I no estic establint comparacions, eh? Patrocinal? Doncs, sí Crea hospitals, escoles i tal Carai Diguem-ho així que la seva neboda De responsabilitat corporativa Sí, la seva neboda, d'alguna manera, feia de supervisió d'aquestes instal·lacions Després venia ell, ho inaugurava Amb tota la pompa i el boato habitual Amb unes pancartes en la foto del Pablo Escobar i tal El patrón, ja se li deia el patrón, d'alguna manera Però i això d'una treia, de la droga? Clar Clar, però així què feia? Ell s'assegurava un clientelisme a tot el país En tot això, d'alguna manera, s'assegurava una base popular que el recusava amb ell I a la vegada també, que darrere de tot això hi havia policia, exèrcit, tots untats pel Pablo Escobar D'alguna manera, dions, d'alguna manera, el noi coneix la noia, doncs s'enamora A primera vista I passa a formar part de... bé, ella el presenta a la sala de família seva Perquè, diguem-ho així, el Pablo Escobar, doncs vivia en una finca, en una hacienda d'aquelles bestials Però jo era com una cort, barcellesca, o sigui, d'alguna manera, la seva família vivia allà Treballaven per ell i vivien allà O sigui, no cadascú viu a casa seva i va treballar No, no, inclús ella li aconsegueix una feina a aquest noi Aquest noi que, bé, de manteniment per allà, d'anar a la piscina, d'anar a menjar els animals, els cavalls i tal I clar, això és com quan entres en una secta De bon començament, tu és com estar enamorat d'una secta La gent que entra en secta es pot dir que s'enamora de la secta, no? I només veu les virtuts I de bon començament tu només veus les virtuts Evidentment, el Pablo Escobar tenia una personalitat ambivalent O sigui, sabia camalar-se la gent, la sabia enamorar La sabia fer-se seva No, però per l'altra banda tenia l'altra faceta que era la d'un assassí per bestial, o sigui, brutal O sigui, s'assassinen criatures de nadons, directament Sí, sí, sí, i es veu, o sigui, no se n'estan I clar, amb ell se'l camela, el xaval se'l camela, no? D'alguna manera I el xaval, ostres, sí, accepta perquè està molt enamorat de la noia Sí, sí, sí Però clar, mica en mica, ostres, veu un pallo, s'està netejant les cames de sang, no? Dius, coi, què li ha passat, no? I ja és un sicari I els sicaris també corren per allà Sí, sí, clar, és evident I el problema de... La pel·lícula mostra, aviam, tindrà els seus defectes, que jo crec que sí que els té Potser de tempo, hi ha moments que baixa, moments que puja, però està molt ben agafada I et sap transmetre perfectament tot el poder que aquest individu tenia a Colòmbia Sí Perquè, diguem-ho així, que les tornes es giren Passa de ser Com un fill pel Pablo Escobar A ser una mena de De perseguit I el moment que se n'adona En que En que En que El poder que té aquest home Perquè un dels sicaris, com no el troben Pensa, bueno, l'han perdut, se n'aniran Que carai, tio No, no, no el deixen estar O sigui, allò no es deixa estar És com la màfia siciliana Sí, sí, sí Acabarem amb tu Sí, sí o sí O sigui, no hi ha No tens alternativa, tio N'hi ha termamig No, no, i A cap d'una estona truquen al xèrif I el xèrif truca a l'exèrcit I munten un tinglau allà al poble Només per buscar-lo amb ell Que et quedes, dius Ostres, Pedrín, no? Jo n'hi do, eh? Sí, sí, sí, sí És espectacular És espectacular Estant llarga la pel·lícula, em sembla, no? Dos horetes Ah, no, però es queda més llarga Dos horetes Jo la recomano Per ser l'obra prima d'aquest realitzador Està prou bé O Benicio Toro borda el paper d'aquest home És que faci el que faci No fa molt bé És un tímol És que no sé realment Una presa d'aquest home Però té una capacitat Sabeu què és così, germà? D'aquí, digues Que em sé qui és De la cantant aquesta De aquesta cantant que anuncia pneumàtics Ah, sí, sí, sí De la calla Com es diu la del... Ai, no es poden dir marques No, sí Duro de pelar Sí, aquesta Rebeca, Rebeca Rebeca Són cosins germans Aquestes cantant Sí Que em dius Sí La Rebeca, sí Por favor Que no sé ara amb el Mario Vaquerizo Primera notícia Bueno, jo l'he vist que sí Alguna cosa ha fet amb el Mario aquest Però, por favor No, però no Pues és cosina germana Del Benicio Toro Sí, sí, sí Això dels pneumàtics D'Aurge D'Aurge D'Aurge, sí, sí Aquesta tia és És que la cançó aquesta que canten I no sé què i tal Duro de pelar És una cançó de l'any 95 Maquinorra Aquesta ha tret una cançó en sa vida Bé, haurà tret un parellot de cançons Però no ho va fent Deu tenir el seu públic i tal I va vivint d'això Va a discoteques A ballar Ja està Tota de silicona I va fent No, vull dir aquestes coses Aquesta línia Pues és cosina del Benicio el Toro Jo no sabia Vaig dir, hòstia Va, dona meva Sí, sí, sí És que jo sabia que Algum dia vaig sentir El Benicio I per això no me'n recordava El Benicio on va néixer? És mexicà, no? És mexicà, no? No, no, és portorriquen Ah, portorriquen, sí, senyor Sí, senyor I, però em sembla que El seu pare ja era d'aquí El seu pare era d'aquí Sí, sí, sí A veure, t'ho dic ara Un momentet Bueno, jo tinc una amiga Que és cosina de la Lola de León Sí, sí, és portorriquen Ah, mira, mira Tots aquí tenim família Sí, cosina d'aquesta segona O no sé Però han coincidit En festes És curioso El nom complet Les diu Benicio Montserrate Rafael del Toro Sánchez Por Dios, Montserrate La de Montserrate És una cosa que dius Mala meva, no? Sí, sí, sí Molt bé, Rosa Doncs ara ens parles Huevos d'oro No és lo que parles Vigas l'una A ver, partem No, a veure És que em va fer gràcia Perquè com que estan fent A la 2 Estan fent aquella repàs Del millor del cinema Que està molt bé No sé què És magnífic Sí, sí, sí Estan passant pel·lícules Que, bueno, que està bé O que si te les has perdut Al seu dia Doncs mira I que són difícils de recuperar Aquestes pel·lícules De Vigas l'una Amb huevos d'oro La teta i la lluna Aquestes coses Són difícils de trobar Aquestes pel·lícules Aquesta fa poc també Que havia vist Jamón Jamón Que tampoc no l'havia vista Però són d'aquestes pel·lícules Que al seu dia Doncs mira Se'n van escapar És una trilogia, ho saps Sí, és Jamón Jamón Huevos d'oro I quin és l'altra? La teta i la lluna La teta i la lluna És una trilogia ibérica Ibérica Sí, sí, sí Però és autèntica també Aquesta és Amb la idiosincràsia ibérica total Sí, sí, sí Bueno, és el tema Sobretot de l'especulació immobiliària A la costa del Sol Allà a Marbella Aquests nanos que estan fent la mili Primer comença que estan fent la mili Allà al Marroc No sé Al Marroc Sí, sí, al Marroc Estan fent la mili A Casablanca I ell ja està ja ajudant Vull dir, quan s'escapa Bueno, quan s'escapa Quan té permís al quartell I ell ja comença a ajudar De manobra Amb una obra Una petita obra Així a fer el ciment A transportar sacs No sé què A llançar runes No sé quantos I clar, ell veu que això Mira, pot donar de sí I diu Mira, quan torni a Espanya A la península Jo faré Començaré a construir edificis I ja veuràs tu I sí, sí Acabant la mili Se'n van cap allà És que són uns prendes Són uns dividors Que dius, vull diner ràpid i fàcil Eh, doncs això I vinc a construir Imagina una persona Que no té diners Que no té cap avall D'on començaràs a construir Què faràs, no? Per amuntar una empresa Del Norres, no? I voler arribar a ser milionari Tenia aquestes llotges d'or Que sempre tenia ganes, no? Doncs, bueno, doncs ja Comencen a fer els trapicheus Sus massis, sus menors, no? A fer el braguetazo també Es casar amb la filla d'un banquer Que és la Maria Medeiros Ostres, sí, és veritat La Maria Medeiros Senyor Que sortia en aquesta pel·lícula De fet, la seva primera núvia allà És la Maribel Ordu Ella havia tingut primer Un amor d'aquest Així que va acabar fatal Allà al Marroc Amb una noia d'allà Que, bueno, va ser allà Que el va deixar a veure Amb un amic, imagina I després, doncs això Quan està a la península Doncs la Maria Medeiros Que veus que és una noia Amb una mica el paper Que fa la Maria Medeiros Una mica de noia Una mica perduda Que no té ningú Que no, ara sí, una mica Però després, clar Ha de fer Ha d'aconseguir casars Amb la filla del banquer Que és la Maria Medeiros Ja vivint allà Amb una casa Que, bueno, impressionant Amb aquelles piscines Aquella cosa I, bueno, és tota una mica La història aquesta De com comencen a construir Amb materials De baixa qualitat Que els mateixos treballadors Ja se n'adonen Ja ho diuen I que és que això aquí No estem fent les coses bé I, bueno, finalment Ja veus que no pot acabar De construir Perquè no Bueno, totes les històries Que hi ha entre dones És molt mujeriego Entre dones I tot això Molt quillo Doncs veus que no acaba Molt quillo A veure, és una persona Sense educació Sense cultura Ai, mare meva Amb aquest traixó blanc Que porta aquest vestit I agafant-se el paquet Així amb la mà Sí, sí I a més Qui li agradava molt Al Julio Iglesias Tota la pel·lícula Es passa cantant La cançó aquella De... Ai, quina era Soy un turan Soy un senyor No? No? Ah, ja ho diré La vaig veure Fa molt, molt, molt Sí, sí És que jo la vaig Quan la van estrenar I la vaig retrobar No fa gaire Però farà Parlo de mi fa 7 o 8 anys Bueno, aquesta de desamor Que t'encanta Sí, sí, sí El meva, meva, meva No, no, no Un altre També d'un desamor Ve quin any és i Huevos d'Oro Noventa i algo No és massa després D'aquella de Jamón Jamón No, és que és la trilogia És després És la següent És que va fer Aquesta Jamón Jamón Ai Huevos d'Oro Més, més, més Cap al 90 Cap al 90 90 a les principis És Jamón Jamón Huevos d'Oro I la Teta i la Lluna Són les tres Que són la trilogia Que xulo La Teta i la Lluna És la que més m'agrada El Digues Luna I la Juani També em guarda bastant Però la Teta i la Lluna És que és encantadora Aquesta pel·lícula Sí, sí, sí Aquesta em falta Aquesta mena de telèpa Que està molt bé No l'has vist a la Teta i la Lluna? No, jo diria que no Oh He vist l'anunci El trailer Com es diu aquest? El cantaor aquest? El Miguel Póveda El Miguel Póveda Ah, home Aquesta s'ha de veure Quan era petitonet Aquella xena tan maca Que li dona la llet Que li surt No, però aquell era el nen Aquell era el nen No, però no era el Miguel Póveda El que va viar la llet No, no, no Aquell era el nen que feia d'enxaneta Perdó, perdó, sí senyor El Miguel Póveda És el que està enamorat de la dona Que viu amb aquell artista Que té un espectacle de circ Que es basa a tirar-se pets Ah, mira Això no me'n recordo Sí, sí, sí Doncs mira, Rosa És una pel·lícula molt maca I molt encisadora, eh Vull dir que ja Ara te la recomano, no? El tio s'entrena Està allà la rulota I el tio s'entrena Ara entenc el David El concepte de pel·lícula entranyable A millorar la marca, no? No, clar, perquè Clar, la tia Es desenamora una mica Del seu marit I s'enamora L'actriu Del Miguel Póveda Que, clar, és una mena De Don Juan romàntic allà Fent-li Seguidilles Aquelles I Canta Cantejondo Que bé canta Miguel Póveda Els homes com siguin, eh Home, sí És un piaçó No, no, no És un piaçó, piaçó, eh Vull dir que més canta el que dóna la gana Vull dir que És el que Pues està bé, no? Llavors la intervenció del Miguel Póveda Després a la Juani És la que puso la música Aquests de que són de Samboy De la Fe No, no, no La Juani Sí, de la Fe i les Flores Azules Sí, exacte Ah, sí Sí, sí Que s'han separat, ho sabeu Ah, sí Però en canvi em sembla que la cançó principal de la Juani Era una cançó De la Fe De la Fe, sí Però la principal Facto de la Fe Facto de la Fe Quan era en Facto de la Fe Ah, vale, vale, vale Però no és un rap? No és rapero? Sí, sí De Facto de la Fe És que jo juraria que hi havia una altra, eh No, no, no Ara no recordo Però la cançó principal és aquesta No, no, sí, sí que són ells Sí, sí No, no, sí, sí Em sonava això però que la cançó Ostres, bueno És que em sonava alguna cosa de l'Esbolla Però l'Esbolla ho va cantar una altra gent em sembla Sí, sí, jo miraré No sé, ara ja no ho sé això ja Molt bé Doncs... Pues això Ai, perdona, Rosa Ai, i també el Benicio del Toro Que també actua, eh No, no és el paper del Pablo Escobar Però fa de jardiner així Pues això cubano, portorrigueño Que tinc ganes de veure aquesta I fa la faena a la tercera núvia Ah Que del Bardem Clar, després quan ja cau en desgràcia Ja es queda a la ruïna més absoluta Llavors enamora d'una altra tia Sempre al mateix perfil Així de dona, no, explosiva i tal I marxo amb ella cap a viure No sé si, a Miami I clar, viuen allà en una casa No sé què Doncs el jardiner és el Benicio del Toro I és que se n'encupa d'ella Quan, com que ell no pot Pues mira Clar, quan sigui Clar Està l'altra Llavors ells monten unes escenes Que també és una mica així I jo tinc una miqueta oblidada, eh Tinc ganes de veure Tinc ganes de veure Tinc ganes de veure que això que he estrenat ara El Benicio del Toro Aquesta de Sicario Sí Perquè I un dia perfecte no l'has vist? Un dia perfecte no Aquella que és un dia així a la guerra de Bòsnia Aquells es fan de col·laboradors internacionals Estan aquí allà I han de treure un cadàver d'un pou És de l'Ara Noa Sí, és de l'Ara Noa, no? De l'última que ha fet Sí, exacte Perquè aquesta de Sicario Ara ja posats a entrar Sí Aquesta la dirigeix el Denis Villeneuve Que el Denis Villeneuve N'ha fet una Que protagonitzava el Jack Gyllenhaal I el que fa de l'Obez No et vas dir El Hugh Jackman Ah, Hugh Jackman, sí Que està molt bé Que es diu Prisioneros Prisioneros Le recomano que la pugui veure Sí, que l'he vist Sí, que l'he vist El de la nena El de la nena que la segresten Que s'estan, sí Això és molt bo, eh Aquesta pel·lícula Doncs ha fet Sicario, aquest, ara Ah, vale, vale, vale Aquesta que estan anunciant Amb la Emily Blunt I el... Qui és el... Els actors són Emily Blunt Benicio Toro I George Brolin Vale, vale Té molt bona pinta Doncs mira, la recomanem Sí Però jo abans de marxar vull parlar de píxels Ah Ah, doncs vinga Vinga Vull parlar de píxels Poc, però parlaré de píxels A veure, jo anava molt despistat amb aquesta pel·lícula És una pel·lícula de la Sony Entertainment I pensava, dic, bueno Serà una cosa d'aquestes Una miqueta entre, no sé Això de stop motion i tal Que també, que també No dic que no I clar, i em trobo davant d'una cosa Absolutament terrible I és que és Adam Salder Evidentment, com a personatge principal De tota la història Que en un principi ens ubica Als anys 80 En l'època de los comecocos De los asteroids Quan tothom vam descobrir Aquelles màquines de jocs Aquelles, bueno, les màquines de jocs No, els llocs On hi havia aquestes màquines I tal, no? I que, bueno, anaves allà Posaves 25 pessetes, recordeu I jugaves a aquelles maquinetes Clar, és un homenatge Aquest tipus de jocs Aquests clàssics que es diuen Perquè, clar, avui en dia Amb els jocs que hi ha Amb la Playstation I aquestes coses Ni a la Nintendo Allò és una tonteria Allò, mic, mic, mic, mic, mic Jo no tenia gràcia Però encara i així Hi ha seleccions S'han retrobat aquests Aquests jocs, no? I ara a la Nintendo Pos jugar amb aquests també, no? Se'n diuen classic games, no? Bé, llavors Passen els anys, no? I resulta que, clar Que aquest nano L'Adam Salder Que són jovenets Són petits, no? Tenen uns anyets 10 o 12 anys, no? Es converteixen Es converteixen En experts, no? D'aquests jocs A partir d'aquí Què passa? Que llavors passa el temps I l'amic De l'Adam Salder És ni més ni menys El president De les Estats Units No et dic res més, mira És com si Jo s'haguessin conegut De petits I el David Fos el president d'Espanya No? Suposem, no? Vull dir El David en forma Mariano Rajoy, no? Doncs imagina't O, bueno Això no hi ha cap problema Bé Doncs el mateix concepte Dius, vale I a partir d'aquí Resulta que Quan eren més joves Havien fet proves Els de la NASA Enviant informació A l'espai D'aquestes maquinetes De l'esteroi Del comecocos No? A veure si Bueno Era com la modernitat No? I a veure si Com contactar Doncs amb jocs Amb música Amb sons No? I clar Què va passar? Que després amb els anys No? Els marcians Després del seu viatge Interestel·lar Doncs ataquen la terra I ataquen en forma De comecocos Clar Ja te lo pierdes I a partir d'aquí És quan entra Tota la infografia O tal joc I tal Amb les persones No? I clar I criden Adam Salder Que és un repartidor Pobret meu D'una missatgeria Que és L'especialista Amb aquests jocs I com poder aturar Aquest tipus de guerra Que es genera Lògicament A Washington I a Nova York I aquests jocs No? Una guerra Clar Vull dir Un comecocos Que és igual de gran Que la cinquena vinguda Vull dir Que van allà En plan salvatge I s'ho menja tot I llavors clar És una cosa Absolutament anodina Tontíssima No es pot dir una altra cosa Que homenatxant Aquests videojocs Dels anys 80 Ja està I a partir d'aquí Doncs bueno No hi ha res més Que treure Llavors sí que té Una certa espectacularitat De cara sobre de tot Imagino A la gent nostàlgica D'aquests jocs Que jo ho soc una mica Però no fins a aquest límit A mi m'agradaven Jo jugava molt amb això Però que a mi tampoc Em provoca cap reacció Em sembla una tonteria Com una casa La pel·lícula Però bueno Pensava que anava més Amb la línia De qualsevol pel·lícula D'aquestes Que hem comentat Més d'una vegada Jo què sé Doncs bueno Des que hem parlat últimament I no I és persones Amb elements virtuals Però més aviat Persona amb element virtual Però bueno És el que hi ha Per tant pel·lícula Recomanable Fins a un límit Bàsicament Per anar acompanyat Una mica de decepció Exacte Una mica de decepció Jo diria que bastant Però bueno Rosa tenim una No és com un inside out No, no, no Ni molt menys Ni molt menys Exacte Jo pensava Algo així Una cosa d'aquest tipus I no, no, no És una cosa d'aquestes rares Rosa Saps que tenim tu i jo La maldició de Viaje a Sils Maria? Sí, oi? És recorrent això La setmana que ve La primera que explicarà Exacte La setmana que ve De debò que la posarem No, ja hi ha amb el Jaume també Que així podem Comentar-ho a altres bandes És que al final Es convertirà en un clàssic Com ja es pot considerar La pel·lícula en si mateixa El continuarà, no? Exacte I no parlarem d'ella I deixem aquí a l'expectació Clar, clar, clar Sí, farem, farem Molt bé Doncs res, doncs Ens queda a acomiadar-nos I ja ens trobem la setmana que ve Fins la setmana D'acord? Vinga, adeu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau St-Jeu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau EWhile Adéu-siau