Babilònia cultural: Intus (fotografia), Beethoven 250, Hundid el Bismarck!, Uncut Gems i ludopatia, Lectura fàcil, cinema coreà, Bienvenido al barrio i Cleopatra

Benvinguts un vespre més. Ai, molt bé. No anem fumats, eh? Avui no anem fumats. Diguem el nou programa, no? Babilònia. Babilònia. Ara expliquem això del vespre, eh, Rosa? Ara ho explicarem. Doncs, bueno, com sempre, comencem un dia més amb una oretta que té a veure moltíssim amb l'àmbit de la cultura i, doncs, tenim, com sempre, ens acompanya la Rosa Alcalá. Hola, molt bon vespre a nit. El Jaume Vidal. Bona nit, bon vespre. Molt bé. David Montaner, a veure què dius. Bona nit. Bona tarda. Bona tarda, no. Bona vesprada. Bona tarda, amb valencià. Bona tarda. Bona tarda, com a barri sésam, eh? Bona tarda, sí, sí, sí. Bona tarda, en els moments del dia. Exacte. Al matí, al migdia. O el cerca lejos, que també tenim. Ahora estoy cerca. Ahora estoy lejos. Ai, sí. És que jo, és que jo... De aquí no ho has passat. De aquí no ho vaig passant. Home, jo tinc un supercoco. clar, però autèntic, amb el barret i tal, i tal. Sí, sí, és molt xulo. Jo sóc molt de coco. Sí, a mi tens. No, no, no, que tinc a casa un supercoco. Tenim un. Sí, sí, sí. Bueno, jo vaig veure la... Digue-ho jo. Com es diu això? La rua de Carnaval de Sant Feliu, que passa per davant de casa. Ah, sí? I va guanyar el nostre col·le. Anda. Escola Montmany. Ah, molt bé, molt bé. Ah, molt bé. Que anaven de pirates. Jo és que estava fora. Ah, molt bé. Anaven de pirates. Sí, sí, sí. Jo estava a Sabadell, amb el teu... Bueno, igual, aquí parlem de la nostra vida. És que, clar, les ràdios de la nostra vida. Hòstia, no va veure, també. Ho haig enviar per WhatsApp, perquè el nano que es va disfressar del paracaigudista, és que caia a ple desfilada militar. Ah, sí. O sigui, amb el fanal incorporat. És que té molt... Però estàvem parits, que és que fa gràcia, no? Sí, sí, sí. No, no, perquè estava fet seriós, eh? Vull dir, no era cap en tu mateix, era seriós amb l'uniforme i tal. Amb el superapent té la bandera aquí. Bé, la disfressa de moda ha sigut el Satisfay, aquest any. Ah, sí. Sí, sí, sí. Bé, i la caça de papel, també. Ah, també, sí, sí. I també el coronavirus. I com ho feien? Eren de color verd, amb una malla, portava una corona al cap i aquí una mena com de virus dibuixat. Ah, va, i aquests eren d'això? Jo també l'he dit, i això què deu fer? Ostres, que... Sí, i el Satisfay era, pues, bueno, pues... La forma del... Tota la forma i on està el foradet, se'ls ve el caparró de la persona. Sí, però molt simpàtic. Bueno, mires el que hi ha. Bueno, és això, el canavale és la disfressa, és això, no? És divertit, clar, no s'adonen més moltes. Bé, doncs deixem el Carnestoltes perquè avui tenim moltes cosetes per parlar. Comencem a parlar d'una exposició d'aquí del celler de Can Ginestà, que és Intus, amb el Jaume Sarraíma, que el Jaume ens ho comentarà. Després la Rosa ens parlarà de música, però no de música qualsevol, sinó del Festival Beethoven, que aquí hi ha nivell, hi ha qualitat. I farem dues tongades a cinema. Una primera, que el David ens parlarà d'Undit, el Bismarck. Ja ens explicarà coses al respecte. Ja agrada amb les pel·lícules de Can Ginestà. Sí, sí, sí. Sí, sí, que és veritat. Arran d'un dia que va anar a la piscina... No, això ja ho explicarà, no, que és el que és el que va anar, no. Diamantes en Bruto, en parlarem d'aquesta pel·lícula, que a mi em va encantar. Sí? Que tu m'has dit que has començat a veure-la, però a mi em va encantar. Sí. Ara recomano i, a més, bueno, ja ho explicarem. Em va acabalar una mica a l'inici. Ah, ja ho veuràs. La leyenda de l'indomable, el Jaume ens comentarà. La Rosa ens farà un break parlant-nos del llibre Lectura fàcil, que té un subtítol que l'has de dir, que és molt xulo. De Cristina Morales. Perfecte. El títol no és tot això. No, no, no. Això serà el subtítol. Exacte. El diré també. Molt bé, molt bé. I de cinema, doncs veurem de tot, se'ns donar temps, parlarem de Bienvenido al barri, la Rosa i jo, que l'hem pogut veure, cadascú per separat i no barrejats, eh? Aquí fora està el marit, cadascú es consigui. El consorte. El consorte. El rei consorte, no? Ara mateix. El Jaume es parlarà de Cleopatra, de Cleopatra, de l'Elisabeth Taylor, parles del 66. Oh, vale, vale, vale. 66 o 63. 66, no? O us ho abans, calla. Ara m'hi en balla. 60 pocs era, eh? Ah, sí, perdona, sí, tens raó, sí, sí, sí. I si ens dona temps per una pel·lícula coreana que es diu Un dia. Un dia. Sí, ja l'explicarem, perquè és una cosa molt curiosa. I Jaume, tot teu, començant a parlar de fotografia, eh? Com deia, però jo no vull res. Ah. Bé, doncs, estem veient aquesta exposició aquí al Soller de Can Ginestà, el títol és Intus i el creador, doncs, Carles Serraíma. Tot és qüestió de fotografies, eh? Però fotografies que, per una part, són quietes, expressives, vull dir, d'una, d'una contundència realment remarcable, sobretot pels que volem, volem, dic, perquè jo també hem de vinar la psicologia d'una persona quan mira, quan està distreta, quan d'allò, doncs aquí trobareu aquesta qualitat amb unes persones, tant homes com amb dones. Després hi ha un apartat de nus, que també està molt bé, eh? i després hi ha una altra, que és aquesta part que d'allò que diu l'Intus, però, ah, no, no és això, ah, sí, aquí al darrere, perdó, es diu Mirga, exacte, Mirga, i aquí estem amb una, amb un treball de fotografia francament rellevant, perquè, esclar, es tracta de combinació persona fent moviments i l'aigua i els moviments que provoca, no? I llavors, això s'ha d'agafar molt bé, no? La veritat és que m'ha agradat molt i jo us recomano que la veieu, perquè, sí, no té desperdici. Jo el poc que he vist, que quan entres, perquè he passat per davant i no he pogut accedir, però m'ho he vist per davant, m'ha agradat moltíssim les imatges que he vist, que són com unes noies que estan de tors, mig nues, no? Vull dir, cap a un costat i tal, no? El que deies tu té una textura així, és un blanc i negre una miqueta peculiar, no? Sí, sí, blanc i negre, no hi ha color. Exacte, i una sensació com de, no sé, no? D'una proximitat amb el focus de la càmera, i aquesta manera lleugerament, a veure com entenem el concepte, una mica com decadent. És a dir, no? Vull dir, hi ha una elegància, però no és una elegància de fotografia, d'aquestes, de disseny i tal, sinó que és una cosa així com molt natural, no? I a la vegada, depèn de quin element, no? Veus com que no estem parlant de figures que són ni guapíssimes, ni amb uns cossos perfectes, no? No és propagandística, que ja és seriosa. Exacte, i té aquest cop expressionista per un costat, no? I per un altre, doncs així una miqueta, però no he pogut aprofundir gaire, però m'ha fet molt bona pinta, eh, les fotografies. Està vista aviat, això, i a més de més, es capta d'una manera molt senzilla. La veritat és que molt bé. Molt bé. Fantàstic. Doncs bé, doncs passem a parlar de música, del Festival Beethoven, Rosa. Música. A veure què tal. Bé, el Festival Beethoven és el que s'està fent no només a l'Auditori, que és on vaig anar a veure aquest concert, sinó, bueno, també s'està fent el Palau de la Música a tot arreu, perquè s'està commemorant els cent... No, cent anys, no? Quan era? No me'n recordo. Molts anys. Sí. He tingut un lapsus. Molts anys. Del 250 aniversari. Del naixement. Del naixement. Del Beethoven. Gràcies, David. I, bueno, el cap de setmana l'Auditori ha fet un repertori, els tres dies que fan concerts, que és divendres, dissabte i diumenge, dels concerts per a piano i orquestra, de Beethoven, eh? El divendres van fer el número el tres i el cinc. Sí. No, perdó, això va ser diferent. Divendres va ser el número dos, el quatre i el tres. Que eren els concerts. Concerts número dos. Exacte, perquè no repetien. Així com a l'Auditori fan la programació i la van repetint cada dia, divendres, dissabte i diumenge en el mateix concert, aquesta vegada no, el que han fet eren els concerts diferents, els concerts per piano i orquestra, com que són sis o set, són sis. Llavors el que han fet és que cada dia tocaven dos o tres concerts. Nosaltres vam anar dissabte que era el concert número u i el número cinc. Tots són per piano i orquestra, amb la singularitat que el mateix pianista, el solista, el pianista és del director mateix de l'orquestra en aquell moment. Llavors és molt xulo perquè a més és un pianista de renom internacional el senyor es diu Rudolf Baswinder ja té 74 anys pràcticament i és un prodigi perquè toca sense partitura. Ell va allà, està dirigint l'orquestra el seu a la cadira del piano, a la banqueta i està dirigint amb les mans i quan li toca amb ell actuar continua tocant ell al piano sense partitura. Se sap de memòria tot els concerts, clar, porta molts anys. És un especialista en Beethoven. Llavors la música, l'orquestra no era exactament no era de cambra, vull dir, era en tan petit format però eren relativament pocs muxis. Eren 54 músics sobretot de corda, violins, violes, contrabaixos, el piano també és de corda i després sí que n'hi havia 12 de vent, algunes flautes, flautes traveseres, fagot i de percussió només un, uns timbals i ja està. Perquè clar, són concerts molt suaus, molt d'adagio, molt d'alegro, són molt macos, els dos que nosaltres vam sentir són molt macos, els altres també. El primer, el número 1, Beethoven el va composar a Viena l'any 1792, això sí que tinc aquí la nota, però això és... que va ser quan ell va marxar allà a Viena per estudiar amb Hein, d'acord? Encara estaven tots molt influenciats per Mozart, totes les coses, totes les peces que encara es composaven, es veia molt clarament encara la influència i aquest no, aquest també es nota, però ja comença a notar que Beethoven ja té una personalitat pròpia i que ell ja comença a introduir moviments diferents i una personalitat, una empremta pròpia. I el cinquè, el cinquè era... Jo, vale, si jo sento bé, em diuen... No, no, és el concert número 5 aquest. Ah, l'has posat, vale, aquest és, el número 5 és molt conegut perquè a mi li diuen emperador. Ah, vale. Ja no només se li coneix pel número, sinó pel nom emperador. És molt maco, és preciós, és per tenir-lo posat tot el dia, si cal, perquè té molta vida, no? aquest el va escriure el 1869 i el va estrenar privadament a Praga el seu dedicatari que va ser, o sigui, li va dedicar a l'arxiduc Rodolf, que era el fill petit de l'emperador Leopold II i a més era alumne i mentor de Beethoven, vale, i el va estrenar amb Beethoven mateix a la batuta, vale, aquest concert és molt conegut, és un dels més coneguts, l'emperador, el número 5. És el número 5 que s'endó, però no, amb vi bemoll major, el número 5. Val molt la pena, bàsicament és això, és que què més has de dir, és que és posar el concert i escoltar-lo i disfrutar-lo i gaudir-lo i ja està, és que no pots... No pots dir salta la vista, salta les orelles. Salta les orelles, sí, sí, sí. Jo a casa tinc una col·lecció de moció clàssica i tal, i tinc un bloc de Beethoven que de tant en quant me'l poso amb bateria, ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta, quan estic fent coses allò una mica concentrat i en va. I t'ajuda molt. És potser del que més m'agrada així de la música més clàssica, diríem, de la línia, més... I aquest tenen una durada molt prudencial perquè som entre 35 minuts, 34, 30-40, com a molt, llavors, és molt assequible i no et cantes de... que t'estira allà una hora i pico i a vegades... Exacte. Tal, no? Molt bé, molt bé. Sí, és una composició molt rodona. Bueno, doncs la tenim de fons, mira, concert número 5. D'acord? Molt bé. Ha costat, però ha pregunto. Sí. Has trobat, oi? Sí. No, no s'ha costat, és que, bueno, com sempre, de la part tècnica... La tecnologia que quan funciona bé i tot està a punt, doncs és una meravella i quan no, doncs fa patir una mica. És el que tenim. Molt bé, doncs passem de la música al cinema. Un di de... al Bismarck. No, a Bismarck, pobrella era mort, eh? No. És que m'estic recordant el que ha explicat el David, que no ho explicarà en públic, evidentment. Òbviament. L'estic buscant perquè l'expliqui, però no ho explicarà, no el picaré. No. Explica'ns la pel·lícula, home, que és broma. Doncs és el director, és una pel·lícula anglesa de l'any 60, en blanc i negre. La que vaig veure jo amb doblada amb llatinoamericà, castellà, llatinoamericà, castellà, llatinoamericà. Però bueno, li donar el seu... Aviam, l'altre recordava quan érem petits, moltes pel·lícules eren doblades amb llatinoamericà. Sí, sí, sí. Sí, sí, quan hi ha Las callas de San Francisco. Sí. I tot això ho anava amb velles i ja està. I bonança, no? Sí. Bé, això, tu ja m'has grandit, aquello. Estic més centrada. Notes, notes centra també. Bueno. Doncs és el director de Lewis Gilbert. 3-4 anyets no és... No em sona de res. Kiki, perdona. Lewis Gilbert. Ah, ni idea, ni idea. Director anglès. No sé, no sé què és. Potser sí, campanes, però no... Dana Winter, que era una actriu molt guapa. Kenneth Moore, Carl Monner, Lawrence Naismith i, bueno, i a casa seva els coneixeran la resta, no? Sí, perquè els primers tampoc s'hauria coneguts. Bé, per qui no estigui dutxant la matèria, el Bismarck, no l'emperador, sinó el... No el canseller, sinó el vaixell. El vaixell. Va ser un nou vaixell creat per... Va ser un acuriasat creat pel... Ah, jo pensava que era un submarí. No, no, no. No, no, no. Vaja. Era un acuriasat construït per l'armada la Kriexmarin, l'armada nazi, bueno, amb Alemanya. i a partir d'aquí doncs, diguem-ho així, va ser el vaixell més brutal que en aquell moment d'aquesta categoria que s'ha construït mai. Potser n'hi ha hagut alguns altres més potents, però aquest era una bèstia. És que veus una foto frontal i dius, ostres, com una mala cosa. Era una mole amb uns canons bestials i perquè en aquell moment, fins a aquell moment, la flota més poderosa i tot i així ho seguia sent era la flota anglesa. Es pot dir des de les guerres napoleòniques Anglaterra va agafar l'empoderament del mar i no el va deixar fins acabar la Segona Guerra Mundial que en els Estats Units òbviament la va superar. Però no era inclús avui dia no és de menysprear la flota la flota britànica a nivell a nivell de poder i en aquell moment tampoc. Però aquest vaixell se l'exportava i juntament amb aquest i un altre que es deia el Prince Hegwen o alguna cosa així doncs el van votar el van votar aquest vaixell i van fer un recorregut pel Mar del Nord a l'àntic nord per a veure què anaven destrossant i realment d'un sol tret van enfonsar un vaixell un altre destructor la perla o sigui la joia de la corona de l'armada anglesa el van ensorrar a la primera patapam clar això els va inflar els fums i l'ordre del Winston Churchill va ser enfonseu aquest barco costi el que costi i va ser tots per ell això també va demostrar posteriorment que la guerra dels recorreguts i els destructors doncs ja estava finiquitada a partir d'aquell moment el poder marítim passaria a un altre tipus de vaixell com eren els portaavions perquè fins a la primera guerra mundial i tot a la primera guerra entre guerres diguem-ho així no hi havia una nova arma capaç de carregar-se a vaixells com era l'aviació a la primera guerra mundial l'aviació era més era més terrestre de corta volada de combats aèris i moltes vegades eren eren duels que no no van resoldre l'esdevenir de la guerra sinó eren simplement com com duels cavallerescos entre entre cavallers substituint el cavall i la llança per dos avions hi ha una pel·lícula que està molt bé que es diu Fly Boys que si la podeu veure els nois que està molt divertit comets que volen sí, sí els nois que volen i és de la de la patrulla la Fallet de l'època i parla de tots aquests duels amb els seus oposats alemanys i està molt xula amb els aviadors està molt xula sí està molt xula i en aquest cas a nivell de vaixell doncs van obviar que els avions poden tirar torpedes i un torpede va picar va esclatar justament el timó d'aquest Bismarck obligant-lo li va rebentar el timó i el va deixar fixe no podia moure per tant el vaixell estava obligat a navegar en cercle clar un vaixell que està obligat a navegar en cercle és que els altres barcos es posen a una distància potencial i és un tiro al pat tiro al pat allò vinga ara passarà per allà a més sabem per on passarà perquè va donant voltes pam i és que va anar a maixacar ostres el capità el capità del vaixell del Bismarck diguem-ho així per per dir que no li havia ensorrat el barco el va fer ensorrar ell perquè el barco s'hagués ensorrat igualment però va dir no no jo l'ensorro i per dir que no me l'han ensorrat i el va feint un de les les bodegues i el va ensorrar i aquí es va acabar el poder marítim a nivell de vaixells de la marina Alemanya diguem-ho així que a nivell de submarins van donar molta més guerra encara sí seran més famosos per això sí almenys eren coneguts però bueno van ensorrar milers i milers milions de tonelades de vaixells i van posar en cert perill la integritat i la supervivència de les illes britàniques sobretot a nivell de subministrament perquè bé fins que bueno van adoptar tàctiques de de de o sigui de transportar mercaderies amb convois i això els van protegir bastant molt bé bueno interessant la pel·lícula perfecte no he explicat més a nivell electoral perquè la pel·lícula és molt simplona és la parla de l'esdevenida de totes la totes les decisions tàctiques i que que s'empreava aquí per exemple una altra pel·lícula perdoneu que m'enrotlla una altra pel·lícula que està bastant millor per mi és una que es diu Torpedo amb el Clark Gable i el Bart Lancaster sí sí aquesta també és antigua i ja sí però aquesta està més bo aquesta ja et parla de la vida interior dels submarins també peinacanes sí també peinacanes no però són pel·lícula no són pel·lícula jo les quedé vista perdoneu són pel·lícula que abans veiem per la tele normalment avui dia tots aquests films s'han obviat i jo les veia molt el meu pare i ostres i gaudíem molt veient aquests films sí era una època diferent era quan feien pel·lícules xulíssimes per la tele feien pel·lí feien teatre jo recordo per exemple i només amb dues cadenes de televisió el Sargento York del Gary Cooper ostres m'ho haig passat però és que era un concepte d'acció diferent era com una acció més determinant no ara és una acció com vinga va tot ha de ser vinga destroyer trencar matar perdó eh tot ha de ser orgasme continua sí sí sí abans no abans era havia el seu moment de clímax i ja està ara és tot continu sí sí sí és un satisfactor sempre dalt si m'anava d'un exemple ja me'l callo ja hi ja no us hem sigut autocensura sí sí molt bé perfecte doncs res bueno perdona per la setmana que ve és possible perquè tinc pendent de veure el tiempo en sus manos aquesta que va recomanar la va recomanar la segona passada sí sí a veure com pugui el mundo no el tiempo el tiempo del Rod Taylor sí sí d'aquell que construeix la màquina del temps i se'n va 80.000 anys endavant molt xulo molt bé doncs anem a parlar de Diamantes en Bruto la banda sonora més rara que m'he tirat jo en els últims anys no és que sigui rara atabala atabala és que no concorda amb el que passa és com tot estrany no? vull dir és com una mena d'evàngelis jo he vist un tros al començar i és que això passa tota la pel·lícula hi ha uns corus que dius per què apareixen aquests corus perquè al mig és la banda sonora més anacrònica o més asincrònica que he sentit en els últims anys en una pel·lícula sincerament a més no li pega res al que seria el concepte potser vol fer referència amb el món de la música tecnopop és cert que aquests elements és com una mica aquesta sensació de brillantor a lo millor de les cares dels diamants que potser vol jugar aquesta idea aquests elements una miqueta més lluents de la música tecna que és una cosa que sí que s'ha parlat alguna vegada és això són uns cors estranys i això deixa'm que una mica us expliqui i a partir d'aquí doncs ja per on anem a parar és una pel·lícula sorprenent per una altra banda jo és de les pel·lícules d'últims anys que m'ha posat més nerviós sí em posava nerviós però per una sèrie de coses jo estava patint tota l'estona primer pel personatge segon per la càmera em refereixo com es mou l'espai vull dir quina manera d'enfocar quina vegades quins moviments que a vegades és una mica com dient què passa aquí vull dir que una mica trastavilla aquesta manera de fer però sobretot ell que és un desraciat no puc dir una altra cosa amb totes les paraules fill meu però com et metes en aquests embolaos vull dir jo soc molt patidor insisteixo no és recomanable perquè hi ha gent que home no és que siguem virtuosos tots ens equivoquem i tenim els nostres pecats però ostres aquest la fot una darrere de l'altra saps tu que t'ets pagant si no evidentment aquí amb aquells ja que deixen estrellats exacte a veure bàsicament és Adam Sandler que està en un registre desconegut no fa en cap moment broma estem parlant d'un personatge seriós és una pel·lícula molt ben qualificada per cert li han donat premis però una mica més independents que no evidentment no Oscars i tal i ben qualificada com a tal el director són dos són dos senyors que es diuen bueno es diu Ben no me'n recordo com és l'altre que es diu Safdi és una qüestió de Netflix estem parlant d'una producció Netflix i a partir d'aquí al principi com vaig començar es diu i això per on va però a mesura que va creixent la pel·lícula va creixent tot el que està passant simplement la primera imatge que veiem és allà a Etiòpia que estan doncs amb aquests aquests treballadors del diamant que tenen condicions terribles troben una mena de pedra un opal que és molt únic i tal que a partir d'aquí això entra al mercat negre mai millor dit i llavors aquest que és un venedor de joies jueu exacte és important perquè apareixen comentaris a banda d'antisemites lògicament algun comentari també al respecte de la família apareix un un set de coses qüestió que ell té un negoci de compra-venda de joies i ell et creix porteres a més porteres tots vesteixen per unos perrucos uns rellotges una cosa hòstia mal gust però absolutament a més la botiga és angoixant perquè llavors entra la gent i què passa llavors entren raperos entren així gent negra jugos de bàsquet negre aquells que van amb 3 quilos de cadenes al coll i es criden i ell no para ell és constantment ell és una màquina pa pa pa pa no calla i tal no sé què i venga no sé què i a més té un problema que a banda que li agrada aparentar i tenir és l'udòpata però l'udòpata no deia m'havia de gastar 50 euros a les màquines o al bingo que això ja es pot ser problemàtic depèn de quin nivell no no vinga 120.000 euros a un partit de bàsquet dòlars dius com mor clar jo em moro és que és terrible perquè estàs banyant tu el partit amb ell i estàs amb un atac de nervis perquè dius ostres clar perquè és la situació i d'això arriba amb una voràgine clar que evidentment d'aquests mafiosillos de 3 al quarto però alguns que s'ha de tenir en compte per mig la seva relació amb la seva dona que ell té relació amb una altra noia és que és tot plegat és que és un desgraciat és desgraciat amb moltes coses que ara no vull entrar com a tal és una persona que és l'udòpata que també és una cosa que s'ha de tenir en compte però a veure molt seriosa però clar aquí és la visió de que ningú li diu res és que fins i tot la pròpia noia que és la nova parella que té ell vull dir l'ajuda a fer aquesta aposta li diguis home no et gastis això perquè t'estan perseguint per matar-te clar és que deu diners a tot Déu i en canvi s'ho gasta amb això clar és terrible li foten de banda sense tenir-los perquè està enganxat és que és un problema és una edició el joc clar però ho té pot saldar els seus deutes però com vol tenir més llavors es posa amb aquestes coses és que pensen que guanyaran clar pensen que guanyaran és el problema i llavors què passa doncs aquí tens temps però clar evidentment s'ha de veure fins al final perquè fins als últims dos minuts que dius oh coi cau en tot plegat no sé què m'han fet petit per tot això no? sí sí no no no però i llavors dius mare de Déu Senyor és que no puc dir-ho no no no no diguis no m'ho destrossis però de debò vull dir si voleu passar dues hores de nervis balleu la pel·lícula és que destressa fins l'avorriment jo estava veient amb els meus fills i van acabar cridats dels nervis que vaig agafar no no però que no vegin els nens no al principi quan està allà quan està veient les vitrines allò de jo per a cosa s'ambienta no no aquí ja no i la cosa se'm va una mica més cap a dalt cap a dalt cap a dalt i arriba a límits una mica de sospitat sí clar però ella està magnífic Adam Sandler està molt bé està d'Òscar ja t'ho dic el punch drum glove sí sí sí exacte els pel·lis que l'he vist millor jo recomanaria vull dir jo l'hagués posat dins dels Òscars aquest any no sé si serà per l'any que ve aquesta pel·lícula no tinc ni idea no sé quan s'ha estrenat però molt bé molt bé i és una estètica diferenta aquesta música que acompanya estranya hi ha unes certes maneres de representar jo m'ha semblat molt interessant molt interessant però raro no sé si veuran val la pena sí val la pena bueno sabeu que és un problema l'edició al joc actualment hi ha molta gent amb aquest problema està clar jo no parlo de manera frívola ni molt menys però el que genera és una sensació de total descontrol és a dir ell controla ell creua controla tant el seu espai que no el controla i ningú li està dient res i està acompanyat per dir però què estàs fent m'entens ningú li diu res això és el més peculiar entre els joves també nosaltres estem fent a la feina fem ja xerrades amb els instituts amb això de les cases d'apostes amb el tema que es diu un taller que es diu què t'hi jugues i és precisament sobre el joc online perquè hi ha molts nanos que s'estan enganxant sí perquè a més a més et donen diners perquè comencis a jugar exacte et donen una bonificació 20 euros 100 euros perquè t'enganxin perquè suposo que amb fred tu comences a posar quartos i a més és que és molt fàcil l'accés perquè tu estàs a casa amb un ordinador amb una tablet i ja pots entrar és superaccessible llavors és un problema però en el cas aquí no és tan habitual a Catalunya no és tan habitual a veure com queda al final la llei perquè sabeu que ara és el Ministeri de Consum i Joc exacte a veure perquè en un principi volien limitar la publicitat de Joc i Apostes a partir només a partir de les 11 de la nit de la una de la matinada no de les 11 i ara no ara diu que també en l'horari també quan es facin els deveniments esportius que també es podran fer que aquí hi ha molts interessos a darrere i aquí algú s'ha de posar fort i dir no tu primer són les persones clar però si entrem també partim de la base que hi ha loteries de l'estat i la 11 tot això ja són també apostes el que vull fer són campanyes neutres és a dir campanyes que no fossin emotives s'ha de fer aquesta educació i s'ha d'ajudar però el que volíem fer no s'enganxin que siguin conscients dels riscos però una cosa és comprar una butlleta ni que sigui per internet que pots comprar butlletes també de la 11 i tu t'has d'esperar el sorteig però això és joc encara això és joc dinàmic sí i és instantà i la pèrdua o la pèrdua que sobretot és pèrdua pot ser apostes però també pot ser partides de poker està molt bé aquest allà està molt bé una psicòloga una psicòloga que treballa a l'hospital de Mataró i precisament està al departament d'addiccions al joc online o sigui ja tenen aquest departament creat el que sí que ha dit el garzón és que es podria exacte es podria exacte el ministre de consum i joc que es prohibeix a persones famoses que facin promocions d'aquest tipus això i que també l'element sentimental vull dir emocional exacte és a dir que siguin coses neutres que es prohibeixi que es prohibeixi i que es prohibeixi i que es prohibeixi la incitació al joc de juga juga a veure com queda al final l'avant projecte perquè des que es comença a l'adaptar fins que el tema queda després s'ha d'anar a Europa també perquè Europa dona el biciplau després s'ha de venir aquí i llavors l'han de provar però l'element internet és una cosa global és a dir si no apostes aquí apostaràs en una en una casa d'apostes en un link americà per tant això no es podrà erradicar no internet és molt difícil no però jo sempre el que dic hem d'anar molt per la línia de l'educació també i de la informació de dir mira hi ha tot això penseu a veure hi ha eines també eines psicològiques i eines emocionals per intentar no caure en això el que s'ha d'eliminar són les cases d'apostes que aquí no és molt habitual a Catalunya però és molt habitual a l'Andalusia a Castella i tal a Madrid és brutal exacte vull dir que hi ha col·les i al davant hi ha una casa d'apostes i són nens menors d'edat que accepten entrar vull dir que els accepten entrar i tu pots jugar-te un euro allà dins a no sé a qualsevol cosa apostar jo què sé al partit que estan fent ara o no sé què coses apostar a coses que poden ser molt genèriques des d'un partit de futbol a una màquina a tregar perres al casino d'allà al casinet el que sigui ara sortirà això sí i si això guanyaràs a comptes d'un guanyarà cinc a Madrid estan sortint al carrer ja els veïns d'aquest barri ja dic no sé si es la va a pies o curiós i molts nens menors de tot perquè estan a profil i feren molt les cases d'apostes i ja supos que van de l'escola i sense límits que a límits la gent està allà però en peu de guerra jo no sé si en altres comunitats però Catalunya ho té prohibit em sembla que no n'hi ha a Catalunya jo no he vist mai una casa he vist cases d'aquestes de joc a Sant Vicenç n'hi ha una de joc de tragaperres de tragaperres i tal però de cases d'apostes és un saló de joc jo no he entrat no sé ben bé què fan allà jo quan vaig veure també em vaig que era molt a Carre Palai al final hi ha una casa de cases de tragaperres molt grossa saps on està el McDonald's ha estat sempre però això és més aviat com un casino però aquestes cases d'apostes és més fàcil és allò que dius ara que em queden dos euros i tal no sé què llavors a partir d'aquí es poden fer apostes de tipus llavors hi ha molta gent jove menor d'edat adolescent de 15, 16, 17 anys que els hi deixen fan la vista gorda i ja són potencials rodòpates és el que tenim Jaume la llegenda de l'Indomable vinga anem a buscar la llegenda de l'Indomable jo penso que l'Indomable el que és el Paul Newman ja la recordeu aquesta pel·lícula cabut aquest eh? un cabut eh? sí sí però és un cabut que acaba donant-te una una visió molt interessant vull dir ell és un home que esclar s'enfronta amb tots els que té a davant o sigui els que manen per dir-ho d'una manera no? que són uns militarots que bueno que funcionaris però val funcionaris policia funcionari de qual doncs el maltracten molt però fixa't jo crec que el que és més important d'aquesta pel·lícula no és tant allò malament que li fan passar sinó més aviat de la manera que els companys d'ell doncs l'admira no sé entre ell que és així i la policia que actua com actua és un mite el tio és uns collons de toro el més llançat que el toricot els collons home no és un tio molt estimat precisament perquè té molt de carisme perquè té un carisme enorme sap viure que això es diu de moltes persones també aquest sí que sap viure tio no tinguis no tinguis pas por sí sí és viure el present això viure el present i llavors hi ha un tros al final i vull acabar amb això acabar vull dir del tema aquest que l'altre li diu com ho vas calcular això i tal perquè ell arriba a un punt que la seva capacitat de patiment ja no ja no la té ha perdut ha perdut perquè l'han sensible sí sí l'han sotmès i es transforma en una mena de servent de servidor vaja de tot el que li demanen però en el seu interior hi ha el punt aquell de dir però jo soc igual eh vull dir encara que actui d'una manera tan així no i aquesta o sigui tan així tan desmesurada i poca vaja poc pensada llavors el que és interessant és de la manera que actuen els seus companys també no quan veuen que ell demana perdó es posa a plorar i que no li peguin més que tal llavors els seus companys el menys tenen el diuen que no que tu això no mai home a tu et teníem pujat fins a dalt de tot no però jo el que penso que és interessant aquesta pel·lícula és precisament perquè veiem els que estan amb tu que a vegades són els pitjors no els que no estan amb tu que són els que els que t'obligaran a tot fins a fins a menjar-te del tot no vull dir perquè realment s'almengen amb ell ja no té capacitat de guant perquè li fan fer un forat quan l'acaba de fer doncs li tornen a dir no no però és que això ho has de tornar a posar aquí no i a més a més li peguen no llavors arriba a un punt i amb això voldria destacar com són els els castigadors no les persones que que estan en llocs com aquests que tu deies com són i com en definitiva acaben dominant la voluntat d'un altre i llavors amb això el que aconsegueixen és que tots els altres passin pelar-ho passin clar perquè és arribant a la decepció i l'avisen diu a la propera que t'escapis perquè s'escapa diu et pelarem i punt vull dir nosaltres tenim o sigui els drets humans aquí no no existeixen si li diuen clar sí sí i llavors perquè ell s'escapa i envia postals des d'on està el tio bueno això és un trucat sí llavors la primera vegada representa que s'escapa llavors doncs els envia un diari i està amb dues xavales va llavors aquest és el nostre però és que és un altre detall de com funciona com funcionem comunitàriament clar com a grup vaja i llavors allò esclar hi ha un moment en la pel·lícula que quan ja està així desinflat i que ja no val un duro vaja perquè l'han guanyat doncs llavors van agafant la revista i les tripen i van dir no me'n parlis mai més tot el que acaba molt bé no us explicaré com és el final però acaba molt bé perquè és la la vergonya humana de tenir persones que en lloc de ser formadors perquè no hi hagi persones com aquesta que probablement no ho podràs evitar mai no hi me l'encanta doncs el que fan és tot el contrari i vaja vull dir encara ho provoquen més molt bé molt interessant estàvem escoltant la venga sonora de la pel·lícula de l'Alo Xifrent això que està ambientat als anys 20 als Estats Units sí a l'època de la depressió jo diria que sí el que passa és que en tot cas deixa'm un moment que jo ho miri té pel·lículotes aquest senyor sí jo recordo una amb el Henry Fonda que era la casta invencible sí una família que es dediquen a talar a talar arbres també també està molt bé aquest film no tampoc no són pel·lícules que el típic no del Paul Newman no tinc tot el que he fet però d'aquest realitzador que que és el el d'això Robert Rosen no com és el Rosenberg que es diu el que passa és que no me'n recordo ara del nom eh igual això Rosenberg bueno és el Rosenberg aquest senyor que aquest senyor estava relacionat amb amb la d'això que era de bruixa la nou nou que jo sàpiga no almenys no he llegit però estava relacionat a nivell estètic i evidentment a nivell de contingut no hi ha cap dubte només amb el que us he explicat ja queda clar relacionat amb l'expressionisme alemany és molt dur sí ostres és molt recurrent tot el que ell planteja com a estètica i el resultat és molt potent molt llums i ombres sí que me'n recordo sí sí és molt potent molt aprofito per dir que els dimecres del mes d'abril maig i juny farem el cinema expressionista dadaista i surrealista unia publicitària juny juny juny bueno abril, maig i juny aquests tres mesos vull dir, perquè la gent ho sàpiga a les cinc de la tarda dimecres apa, ja l'he fotut i gratuito d'acord ja podeu venir ah sí, gratuito? no, no, gratuito a la cunya no, no, no el curs no el curs és una cosa d'això si l'ajuntament no, són 25 euros al mes no és car, està molt bé està molt bé bé, doncs passem ara fem un petit parèntesi per parlar d'un llibre que la Rosa ha llegit que es diu Lectura fàcil Lectura fàcil és el títol sí però té com a subtítol i a més ho posaven gros aquí amb Rosa ni amo ni dios ni marido ni partido ni de fútbol ole, ahí en na ni de fútbol ahí en na bueno són de feminista això és de... home no, que va no, que va és el poderío bueno vamos a acabar aquí oi aguantar a veure és una descoberta és una escriptora que es diu Cristina Morales sí Cristina Morales és jove és molt jove va néixer l'any 1985 a Granada el que passa és que està vivint aquí a Barcelona a Granada és paisana meva són paisanes molt bé jo sóc de Guadix ella és de Granada licenciada en Dret i Ciències Polítiques i especialitzada en Relacions Internacionals té algunes altres novel·les jo de fet ja havia començat bueno vaig llegir la meitat d'una novel·la que es diu Terroristes Modernos que és molt potent és molt potent era doncs no sé al segle XVII o XVIII amb una sèrie amb molts personatges amb una història així molt una mica complicadeta i tal que jo estic quina potència per ser una persona tan jove em recordava una miqueta jo no he llegit gaire coses del Pérez Reverte però bueno aquest tipus així de novel·la com històrica i tal i dic ostres molt potent molt potent té un domini del llenguatge impressionant i de la narrativa però males paraules i després ja la següent és aquesta de lectura fàcil lectura fàcil és Premio Herralde de novel·la i Premio Narrativa de novel·la Déu-n'hi-do o sigui que no és qualsevol cosa a més a més l'editat anagrama que anagrama també el que edita és d'entrades de qualitat no, no és seriós anagrama té qualitat i és seriós sí, sí a més ella també va tingut per exemple va tenir una beca també d'escritura de Montserrat Roig que es deia de la Fundació Han Nefkens i també una altra de la Fundació Antonio Gala para Jovenes Creadores o sigui de bo que és una descoberta a veure és molt transgressora és molt políticament incorrecta això mala molt és políticament incorrecta perquè es fica amb tot vull dir amb tot des de l'alcaldessa de Barcelona a l'independentisme amb tot amb moltíssima educació i amb molta finura i amb molta ironia però toma us llegeixo res és que amb la contraportada que explica de què va és que ja està el resumit a més està molt bé el fet son quatre Nati Patri Marga i Ángels són parientes tienen diversos grados de lo que la administració i la medicina consideren discapacitat intelectual i comparen un piso tutelat han passant han passant moltíssim en rúdis i crudis residencias urbanes i rurales per a persones amb discapacitat intelectual però ante tot són unes amb una extraordinària capacitat per enfrentar-se a les condicions de dominació que les ha tocat sufrir la sua és la Barcelona opresiva i bastarda la ciudad de les ocupats la plataforma de afectats per la hipoteca los ateneos anarquistas y el arte políticamente correcto esta es una novela radical en sus ideas, en su forma y en su lenguaje, una novela grito, una novela politizadora que cruza voces y textos un fancine que pone en jaque el sistema neoliberal eso son técnicas que ella utiliza narrativas, un fancine las actas de una asamblea libertaria son muy divertidas las actas, es que me disminuye se da risa las declaraciones ante un juzgado que pretende esterilizar forzosamente una de las protagonistas, eso también está muy bien, porque es una crítica toda la estona pero divertida, con mucha ironía y tú pasas bien la novela autobiográfica que escribe una de ellas con la técnica de lectura fácil, además lo va explicar toda la estona, porque la técnica de lectura fácil lo has de hacer muy sencillo que la gente entengue, lo has de hacer simple y si utilizas algún concepto o alguna palabra, algún vocabulario lo has de explicar, que potser la gente no entengui o que no es habitual, pues lo has d'explicar també, llavors és molt divertido cuando es posa i totes aquestes técnicas les va intercalant ara tens una declaración abans del jutjat, perquè a veure si poden esterilizar aquesta noia que declaren les altres o llavors tens el fancine aquest així en blanquinegre, que editen aquest Ateneu Libertario, de Sants o de Canvies a més és tot actualitzat del que està passant avui dia a Barcelona o tens la novel·la autobiogràfica d'una d'ellas que la està fent amb lectura fàcil o tens, pues això va intercalant i la veritat és que està molt bé i és això que diuen ni amo, ni dios, ni marido, ni partido, ni de fútbol subcarrega tot molt bé, escolta, mira, és curiós és una descoberta, Cristina Morales jo no la he vist en persona encara sí que he vist, a més a ella li agrada molt la danza i forma part de la companyia de danza contemporana que es diu Iniciativa Sexual Femenina sí, perquè reivindiquen la danza realment no la danza correcta políticament sinó la danza com a expressió realment de plaer fins i tot i de llibertat realment però sí que una persona amiga meva sí que a Barcelona la va sentir en una conferència o que van comentar un dels seus llibres van fer allò que tenen a les biblioteques que després comentes el llibre i després fas un fòrum i tal i diu que és una passada que és una tia superenrotllada supermaca, superagradable i tinc ganes de veure si un dia pesco a veure per on pot anar perquè m'agradia molt conèixer la persona algú que farà amb alguna biblioteca o alguna presentació o alguna cosa del 85, quants anys té? 35, 15 joveneta doncs em farà 24 o així 35 34, 35 estem al 20 exacte aquest any fa 35 sí, sí molt bé molt bé molt bé molt bé fantàstic a mi se m'acut una cosa perdoneu de tot el que acabes d'explicar jo vaig estar veient que l'altre dia el Batman aquesta del Nolan el Cavaller Fosc el Cavaller Fosc i hi ha un moment que feminista no en té massa eh? de feminista no en té massa no, aquesta no aquesta parlen del Joker sí que és no sé qui és no sé qui és l'intèrpret però s'assembla molt amb aquell que va casar el Ledger el Ledger el Heather ai com has deia aquell senyor que va casar aquell que no es va morir un paperàs sí, sí molt bé ho fa i tu ho fa pensar molt en aquest únic Joker jo és una pel·liquia que he vist a mitges no l'he vist a sencera el Heath Ledger Heath Ledger i hi ha un moment el Browback Mountain hi ha un moment diu hem de veure hem de saber què és aquest Joker no? hem d'interpretar què representa un home com aquest que que fa el que fa no? i llavors el el company que és el Michael Caine no? sí el doctor aquell li diu hi ha persones en aquest món que només van a desfer-ho tot a cremar-ho tot tot ha cremat clar no hi ha cap no busquis raonaments psicològics ni d'allò es van a cremar-ho tot doncs clar una miqueta jo trobo que aquesta també tira cap aquí en aquest cas en aquesta novel·la per allà ho vulguis t'agafa en aquesta novel·la sí després veig que té que ha escrit contes també i que no sé si té com un recull que bueno ja faré el possible per seguir clar i per anar a la gent això d'acumular quartos i no quedar-se'ls sinó cremar-los això desconcerta a qualsevol clar o a qualsevol sí a qualsevol i dius collons què fas què et els cul? el que costa no els criem no no no és ja aquí s'ha de cremar tot sí sí sí això de cremar ai ai ai molt bé doncs seguim parlant una miqueta que el Quixote també li cremen molts llibres de cavalleries clar clar clar allà estan crement llibres contínuament doncs queda cada 13 minutets podem parlar d'un període de 13 pel·lícules jo comentaré una pel·lícula molt ràpida una que es diu un dia és una recomanació més que comentar la pel·lícula perquè és molt difícil comentar-la és una pel·lícula coreana d'aquí de fa poc d'un senyor que es diu Cho Soon-ho que ha fet alguna cosa no recordo ara vaig mirar una mica la seva filmografia i algú em sonava en campanes ara no la liaria però que avisa al comès d'aquest home i és Atrapado en el tiempo la pel·lícula aquesta de com es diu Ben Murray Bill Murray el dia de la marmota és un dia de la marmota però amb coreà amb coreà clar que això evidentment té molta més xitxa no és allò que diguis està molt ben parit això la història és molt senzilla inicialment partís de la base d'un gran metge coreà que fa un viatge amb avió quan torna al seu país una persona que fa coses vinculades al tercer món i és molt estimat i tot això i tal doncs bueno queda amb la seva filla la seva filla és una noia joveneta d'aquestes coreanes que van amb els seus cascos tipus malibú moderneta la rosa així i tal moderneta i tal amb la seva gorra i tal però de quants anys és preadolescent 12 anyets només més que reu dic perquè aquesta noia el que passa és que és una mica enfadada amb el seu pare perquè el seu pare sempre està viatjant por ahí és una eminència i per tant no pot estar amb ella llavors ella es queixa i bé i llavors ella sempre quan torna a casa sola del col·le etcètera està amb els amics o una mica aquesta història llavors el pare diu que vinca vinca no sé què que ara sí que vinques sempre llegues sempre llegues tard i llavors això ho dic perquè això passa amb els primers 10 minuts no estic explicant res de l'altre món i llavors el que passa aquesta anya pateix un accident de cotxe i la criatura doncs mort però és que ella inicialment és a dir el que planteja la història perquè es veu no he explicat res més a partir d'aquí això es comença a convertir en una mena de somni recorrent que t'adones que això no és la realitat sinó que està passant i llavors entra en un bucle lògicament de cada vegada però amb una velocitat a vegades increïble és a dir molt interessant perquè no és allò que diguis doncs vinga va el temps d'explicació d'aquesta repetició del dia és sempre de 3 minuts no? pam, pam, pam no, no és a lo millor de 3 minuts de 2 i pico de 2 de 1 és a dir va evolucionant el que seria aquesta repetició amb variacions i connexions amb persones connecta amb una altra persona que llavors aquesta persona també està vivint el dia de la marmota per una altra banda que és el de l'ambulància per exemple i després el conductor que atropella es produeixen 3 elements vull dir que cadascú amb 3 blocs diferents es van plantejant i hi ha un motiu de ser llavors aquest motiu de ser que és el que evidentment no explicarem està vinculat a tots 3 hi ha una vinculació de tots 3 que genera aquest element de repetició de dia i és una autèntica passada hi ha un moment no ennegaré un moment en què una persona està en un estat límit a veure té components una miqueta gore la cosa no excessivament però és una mica aquest rotllo paràsitos per entendre's que hi ha un moment determinat que pam pam pam dius bueno ja és això al món coreà que ja els agrada se'ls imau una mica el cap altres coses però vull dir llavors hi ha un moment en què aquí sí que és una miqueta nyonyo que hi ha una cosa concreta que no ho vull explicar amb una relació entre dues persones però ja està però a partir d'aquí la pel·lícula evoluciona molt bé a mi m'agrada moltíssim m'ha sorprès d'una altra vegada el cinema coreà et diu coses diferents sobretot en muntatge aquí el muntatge és espectacular i jo em vaig quedar a dir què és esto madre mia un dia de quin any és aquesta pel·lícula del 2019 sí sí recent si fa poc estava al cinema és aquesta pel·lícula l'únic que jo per altres canals he pogut veure-ho però bàsicament seria aquesta la idea i Rosa i aquesta la recomano vull dir però ja et dic és una pel·lícula que no és còmoda no és una pel·lícula per recomanar allò a qualsevol sinó a gent que ja estem una mica avassats en veient exacte i després benvenido al barrio que sí Rosa aquesta la podem recomanar aquesta sí perquè és una pel·lícula és una comedia francesa d'aquestes que surten tampoc tan bé que són tan macas de final feliç tot el final feliç tot el que es proposen tot el que es solucionen tot el que es solucionen tot l'aconsegueixen i que bé que macos que som tots sí és una miqueta a partir de la premissa com aquella de bienvenidos al norte exacte aquella era molt bona dins de París aquesta jo la trobo molt més senzilleta per això és més senzilleta no és tan és més puntada també intenta imitar una miqueta així com serien aquesta gent que són parisins que tenen una empresa molt xula que són pigetes que són molt pigetes també se dediquen a temes de publicitaris sí, sí, sí és aquest món i marxandall i aquestes coses però han enganyat a Isenda per no pagar impostos i diuen que tenen la seu a la Vanlier o sigui a un barri perifèric de París però allà és super és la mina o jo què sé són canyeros aquests barris clar, allò que no pots deixar el cotxe fora perquè treuen la roda i si vols tornar a tenir la roda doncs 20 euros per cada una i si vols tenir llum i si vols tenir llum un poc 20 euros cada dia tothom en engegar això li fa un nen de 12 anys i li fa un nen un mafiosillo i aprenent les curses de cotxes aquestes del mundial que en re en 10 segons canvia les 4 rodes sí, sí és això en 10 segons i en 2 també una miqueta es juga amb el tema dels estereotips aquestes qüestions i trenca molt intenta trencar i dir mira què vols que som tots i què bé pensem que la pel·lícula està dirigida per un magrebí diríem que imagino que ha de ser un magrebí que ja deu viure molt temps allà a França vull dir com a tal perquè es diu Mohamed Hamidi per tant és la visió vull dir en aquest cas que fa ell bàsicament perquè la integració l'obliga aquest ministeri d'Hisenda a integrar dins d'aquesta empresa en aquest barri a gent d'allà almenys el 50% dels treballadors de la plantilla ha de ser gent realment del barri no només tenir l'asseu de l'empresa allà que realment sí que la tenen perquè al final sí que la tenen l'han de traixar fins i tot sinó que la meitat de la plantilla han de ser gent d'allà però està molt bé també a mi fa moltes les mafioros aquells els tios aquells que seran allà els traficants aquests són traficants de droga aquests mouen però aquests rollo que són després però fa una mica de por perquè no t'acabes d'enfiar gaire per dir hòstia però bueno aquestes serveis que també els ajuden alguns dels treballadors que tenen vull dir que hi ha de tot una mica també és curiós el portero el segurata que posen té gràcia aquestes comèdies franceses no direm lleugeres que té un missatge però és un missatge molt previsible que ja saps que tot anirà bé però és una pel·lícula plàcida mira passa una bona estona jo crec que val la pena vull dir que passar una estoneta doncs veieu-la també és recent de l'any passat sí aquesta era del 2018 a final no del 19 que dic jo del 19 ara estem al 20 perfecte molt bé doncs Jaume encara ens queda ens hem de parlar de Cleopatra imagina't això és un pelicol pelicol com una catedral és que jo estava amb Salomé no sé perquè no sé dues hores no jo tampoc què has dit Cleopatra o Salomé no Cleopatra has dit Cleopatra no hem parlat d'Elisabet Taylor ara l'hem viat ah Salomé no jo no sí sí Cleopatra és que fa poc em vaig llegir la biografia de l'Elisabet Taylor aquí va conèixer aquí va conèixer el Richard Burton sí aquí aquí aquí vam viure uns quants anys junts i tal francament la pel·lícula és d'aquelles que ostres tu com va això del poder no el que té un poder com ha de tenir cura d'ell de quina manera doncs no s'ha de deixar trepitjar cap a l'altre i tal em va impressionar tot el que és la història com s'explica no la manera que ells dos es relacionen com estan aconsellats per uns i per altres i bueno és una per mi és una esmiculada de por l'air no esmicular-lo vol dir explicar què és això no i diu no no nosaltres no trepitxarem i l'altre diu no no nosaltres hem vingut fins aquí però ara estem a la part nostra a Pèrsia no és oi no allò és Alexandria Alexandria Alexandria i vosaltres sou els romans que no que esteu a aquesta banda vull dir en realitat en realitat Cleopatra ara no recordo com es deia eren descendents de grecs perquè Alexandre el Magne va envair Egipte i els faraons a partir d'aquell moment Tolomeus els Tolomeus això gràcies eren grecs eren blanquets com nosaltres no eren més morenus com la gent d'Egipte d'Egipte sí d'Àfrica era foscor tothom que pugui pensar ostres l'Elisabeth Taylor fent de Cleopatra no caça pot caçar pot caçar pel fet de no perquè era lletja com un pecat això diuen però bueno aquesta era la novena però es va camalar el Juli César i el Marc António tenia dones de gentes sí sí les documents que això parlen de l'època parlen que era una dona absolutament amb una capacitat diríem de versat sí una persona molt així no vull dir ni sensual ni res simplement que convencia és una persona però físicament s'han vist bustos i tal i a veure i clar tenim la imatge de l'Elisabeth Taylor que és guapíssima i veiem la imatge clar tenia el nas una miqueta ligueny clar potser els estàndards de bellesa coincidien amb aquesta dona no però en canvi tu veus la Nefertiti que és una estàndard potser més clàssica això és més antiga i no dic per al caparro que de la Cleopatra la Nefertiti pot ser com de la Cleopatra fins ara que sí estem parlant de diferències però jo dubto que aquell canon justament no ho sé no ho sé tenint en compte altres bustos de l'època jo no tinc massa clar però és que és bastant retrat és que en aquella època ja es feien retrats el període grec egipci ja no és l'idealitzat saps el que vull dir? sí, sí perdona però vull dir que és el que diem és que a vegades diem l'imperi egipci però de la Cleopatra jo què sé els Ramsés o aquesta època pot passar dos mil anys igual que d'ara de la Cleopatra en sa hi ha tres mil i pico d'anys és una bestiesa és molt de temps és que pensió en compte abans de Cris abans de Cris que l'imperi egipci va durar el 31 que va durar tres mil anys poder? Egip sí els tres els tres imperis van ser bestials i em sembla que la part diguem egip grega entre el 331 i el 300 anys sí, 300 anys va ser aproximadament i després l'ocupació romana i després ja els Fatimil i això la cosa ja són altres però d'unidor d'unidor d'unidor això és la banda sonora si posem en les sonoles avui això és la Cleopatra vull dir que no no poseu aquí vull dir que val la pena bé, ens queda un minutet mira, deixem la música de fons si us sembla i ja ens acomiadem fins la setmana que ve adéu-siau adéu-siau adéu-siau adéu-siau Fins demà! Fins demà!