Babilònia: Donato Carrisi i el nou Millennium; Escenes de la vida conjugal; La dama d’or i animació (Del revés); música de Revólver

A l'escoltes, l'àdio d'Esbert, sintonitzes, l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Clus, 98.1. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certifiquen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esbert. Ara escoltes, Ràdio d'Esbert, sintonitzes, l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Comencem el segon programa del Babilònia. És que estic mirant a Rosa, que ha vingut a Babilògicament, com sempre, a Baciu Anu, perquè és que estem passant aquest veranillo, no?, de Sant Miquel, amb una mica de retard. Ahir deia el temps... Ahir deia el temps de Garbí. a Sant Martí. Sant Miquel. Sant Miquel. Ara s'ha anat a mi al cap, a l'altre part d'Alfací. Sí, sí, sí, jo havia parlat amb els sants, amb un altre lloc, i ja no seré fins a Sant Patí. Molt bé, doncs, Jaume, què tal, bé? Bé. Sí, fantàstic, com sempre. David? Bé. Bé, aquí estem als quatre de Castilla, que es diu, no?, era un grup que fa molt temps, que hi ha als quatre de Castilla. Sí, era un grup que l'entrada així com a Lleger, era un grup que l'entrada així com a Lleger. Bé. I després d'aquest punt hortera, que acabo de... de coneixement artístic. Oh, que plàtic com he quedat. Amb la cara del David era un problema. David, la setmana que ve et porto els quatre de Castilla. Fliparàs, fliparàs. David queda divertit tot, eh? David era molt jove, David no, no és aquí. Tu és més gran què? Això amb allusion de falta a tu. Bé, doncs parlem avui com sempre. Doncs parlem avui de llibres, d'obres de teatre i de cinema. Llibres parlem de dues obres, bueno, d'aquestes que ens agraden, que són Logos i el Fotis i el Fes mal, de Donato Carlici, i el David ens parlarà de l'últim llibre, de Lleger, de Lleger, de Lleger... que és el que nou ha escrit d'Arson, bueno, el que ha escrit de la quarta part de l'escena mirant, no?, que ens explicarà molt bé. La Rosa farà doblete amb el tema del teatre, per la teatre, no?, perquè aquí tenia teatre, que només té la teatre de totes, eh? La capó, la... Digue'm això, dius! La capó! La que tenim, el senyor. Jo també parlo de la teatre. A veure, jo s'ha ficat. Molt bé, molt bé. Doncs, escenes de la vida conjugal i vivim al rabat, eh? Sí, m'hi ha fet el cinema. Cinema? Doncs, Jaume, que això sí que és un luxe, que ja ha dit que hi haurà de la sèrie de l'inversió. No, no, no, ja estàs aquí. Parlem de La dama d'or, una pel·lícula que fa una mica sense peda ni glòria, però és un pel·lícula, no? Com a la pel·lícula de l'inversió, que la gent ja ha fet un altre cas. I després farem una especial d'edicat al cinema, no diguem infantil, sinó, bueno, que és un animal, no? A la nació, la veia ja un, amb aquella mirada, la mirada, la mirada, la mirada, la mirada, la mirada, i d'enrevés, la mirada, la mirada, la mirada, la mirada, i potser no hi haurà de l'inversió, i potser no hi haurà de l'inversió. Bé, doncs que no ho parles, no? Mira, parol, no? Vull dir que hi ha progrupat, ha sigut una cosa que t'has de comentar. avui escoltarem pel mig de la cantineta, un senyor que es diu Carles Coimbi, que és un home, que és el líder de Trebono, un grup espanyol, que molt bé, que ha dit un altre estatus, i que és possible de milloret, tant rogues espanyols, d'Alcanç, i d'Alcanç, i d'Alcanç, i d'Alcanç. No, és el mig de l'inversió davant. No, no, és més... A veure, és la quinta de l'ofici, però la línia musical, ja escoltaré, que és una cosa molt acústica, molt bé. Gràcies, i d'Alcanç, no, no, no, jo també. Jo ho vaig aquí a tocar. Però no ho creguis, aquí també faltant pocs anyets, vull dir que no. Exacte, vull dir que tampoc. I escoltarem de fons allò, quan tinguem un momentet, doncs un visc que és un luxe, que és que el visc més enlloc de l'història, els vides, que no tots ja són, però amb la seva visió de luxe, és una visió que va treure quan es va complir 25 anys, és el visc quan es va treure, 100 de milions, dins. Prontos, però no m'ho recordo, no ho recordo. Al grup que el va desbancar del numerador. Al numerador de l'hedra? Però has vist que el cap allò? Ah, no sé ni res, i la segura. Sí, i la segura, mira! No sé, però bueno, traig així un dels més duros. No sé, però no sé, perquè hi havia un tipus molt, molt, molt entre el Prince i el Max. No, no, no, no, no, molt ritme en blues, però molt... No, no, no, molt així com molt fosc, molt fosc, no ho hem de fer com la música negra fosc, que ho hem de fer amb això, el fisc de l'espectiva d'ací, i el fisc de l'espai d'ací, el fisc de l'espectiva d'ací, sempre d'arcafón, aquest fisc de l'espectiva d'ací, o d'ací, el fisc de l'espectiva d'ací, el fisc de l'espectiva d'ací, el fisc de l'espectiva d'ací, que és un fisc molt dur, i també mentament perquè som un poet d'urbans, i un fisc de l'espectiva d'ací, però parlat a matí. Bé, doncs parlem de llibres, molt ràpidament. Jo vull comentar dos líders, seguint l'espectiva que va a faltar i l'altre dia, amb aquella història del fisc de l'amètre, amb aquells llibres, avi, genes, i mai... que no es pot fer mal, però ja, que tu s'ha fet mal. Sí, l'hemet. L'hemet, no? L'hemet. És que deixia mitja, que s'acaba i ja està. No fem riu, no. Vale, doncs en aquest cas, estem al franzet d'un instrument de l'Itàlia, és el que n'ha fet a Rissi, que s'ha dit senyor, però en una primera peix d'obra, l'Ovo va aprendre el telèbulisme, en una forma diferent, i ara no sé què passa amb el truix, últimament, que hi ha una tendència, que hi ha el tema tot del 2010, que ja s'ha acabat en parlar amb la... No eli我, ojalà, ojalà, ho proclaimed, perquè està en semblant les millores escriptores, digamos, d'aquest gener, que hi ha, escriptora, perquè escriptora que fa aquest tipus de llibre, me encanta, és que hem Conference un gener més masculí, que no passa como a mi, i me encanta que aquesta audició hem tantíssima, que hi ha cause... Són la fa, que no existeix per altres perquè és que aquí intenta fer com semblant però torna a parlar i entra en aquesta línia està molt de molt aquesta línia potser és un escriptor que es busquen i arribar a ser el que es té més mal d'aquestes persones i aquí es produeix una sèrie de qüestions determinades no entrem en detalls perquè tampoc és però entrem en una qüestió de motivació i llavors l'obos és molt significat aquests personatges en una visió totalment perquè canvia un lloc per una altra línia que ha de veure una, una, una, una molt, molt, molt fort però de nou perquè a més esforç està molt de moda i està molt bé que està que té un passat, un present, i es planteja això que és un punt de vista molt personal, molt maternalista, i que és una visió molt principal, que fa que el llibre, a vegades, és un punt de vista molt important. El primer és molt més preclat, el segon és l'època de ciutadà, per una part d'aquí, però aquí entrem en un àmbit en el qual ella, com a tal, entra amb un intent a dir, arriba a un límit que no suporta tant aquesta lamentació de la seva feina, que se'n va a una cosa de dir límite, que se'n va a estar-hi i a ser per a dir, la mare. Llavors, ella diu que cada dia passa per a qui està per a dir i veig que és aquelles sent de cara que han de ser per a dir, com ell ha de dir, per a dir, per a dir, personal, per a dir, psicològica, per a dir, per a dir, joveneta, no?, el que està per a dir, davant d'aquesta feina, que és tremendament intel·ligent, és gairebé la perfecció, és molt elèctrica, però, inclusive, la perfecció, perquè no s'ha de cap, res, s'ha de cap, no, no, a veure, no, no, no, perdó, és el plantejament, meticulós, no, no, però, clar, no, però ja, home, jo no es pot estar en una raó, és a dir, és el plantejament que es fa, el problema s'ha de fer intercedir, perquè s'assol, i llavors aquí veurem, i bé, el més fort és que no és un home, que no és un home, que no és un assassí, que és un assassí que crea, que ve a dir, que crea la llum, i que és un, la mare, la mare volia al centre, que ensinistra a altres, i tu, i això és molt fàcil, quan hi ha la cosa d'example, i és un llibre, i els llibres que tenen, però, bueno, és el llibre. Hi ha una altra cosa, d'aquell sí que m'agradaria comentar-ho, personalment, però encara no, personalment, sí, no, no, no, no, sí, ho parlarem aquí, però és un llibre que m'està donant un mal de cap, perquè és una trilogia també, donar un suet, que em semblen los rostros, i el que hi ha de ser, i a una part de cap múltiple també, que jo sí, però no de la cara d'hora, m'agradaria, també, 葉í, i, com el llibre, i donar tota risca. Però és molt això, el llibre, demiş, totes altres estan. I a més, és el que està sent molt dient. Bé, és altra cosa. a t'agradar els filers a vegades les passades que entrem en un món que som massa truculents però clar, dius, a veure, ho deixo, segueixo on arribaràs a distància i dius, fa de vegades exacte, exacte entres i dius, ja estic aquí surto, no surto David, parla amb els filers un altre, no? el que no se mata te acorda, no? te hace más fuerte bueno, sí, també més robust bé ara sí, ja tens una vida ja m'ho de temps i pel que et veu, no sé i pel que et veu el que et veu l'encàrrec de estar recusat per la família, imagino que també encarregat per la família va començar a fer una mica de xiqueta el total i bé, segueix la línia ja, bé ja, bé ja, bé però és el que et veu és el que et veu és el que et veu sí, sí és el que et veu bé, és en la línia suposo que amb imatge ha fulgat molt l'estil literari dels Gerson's amb descripcions té-vos però molt detallades a nivell tècnics Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. La batalla de la televisió. No. Le fa servir? El portador. I quan ell li diu amb ell ja que se n'ha enamorat i un altre dia... Ella es queda, o sigui, ja... Reactora, si previsada... Té molts personatges fins que rebent. A l'obra de teatre, sí. És una altra visió. Millor o pitjor, però és una altra visió. No ha acabat de... Això ja és una mica de l'anèctica de la referència d'aquests personatges. Per exemple, la xenografia és molt liberalista. Un plaer d'anè de aciqui... ... modela, i rep GHI, Aristòfons, руки i tot... Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Clar, no passa res, no? Ah, per això sap algunes coses de la vida privada. I el David porta una mena de quadernet i va apuntant cosetes a tothom. T'ha d'anar un conte amb què explica. T'ha d'anar molt, eh? Clar que sí, clar que sí. Molt bé, doncs, fantàstic, home. Doncs la farem ara és escoltar per dos minutets per passar a la secció de cinema, que ens agafa el temps, d'aquest senyor, d'aquest senyor que va dir, de Carlos Góñi, que va muntar un grup que es diu Revolver, i va tenir una cançó que va ser molt famosa, un disc que es veia bàsic, i que, essencialment, era musicadors tota de la guitarra i tal, bateria, i no hi havia un instrument de la cançó. Per tant, escoltem aquest, si no recordo el nom, si és cançó a l'obre. Un instrument de la teó, World Health Media pets Marta . Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit