Babilònia del 22/12/2016 — Babilònia: Granada i el Palau de Carles V, Revolta de bruixes, Museu de les Il·lusions, Cervera, Renoir i especial de cinema (True Grit, Vaiana, El día de la bestia, Los últimos de Filipinas, Sully)

Panorama general

Ambient festiu d’últim programa de l’any: cava, selfies i renovació per a la tornada al gener. A partir del sumari inicial, el programa s’endinsa en un recorregut cultural que va de Granada a Cervera, passa per una exposició de Renoir, i culmina amb un bloc de cinema molt ric.

"Visiteu el Palau de Carlos Quinto, a l’Alhambra" — la recomanació estrella del dia.

Granada i el Palau de Carles V

Idea clau: El Palau de Carles V a l’Alhambra és una visita imprescindible per entendre com va “salvar” els palaus nazarís i per apreciar un estil manierista avançat al seu temps.

• Context històric:
• Carles V (1526) decideix no habitar els palaus nazarís i encarrega un nou palau “a mida”.
• Arquitecte: Pedro Machuca (format a Itàlia), inici d’obres el 1533; pati circular acabat pel seu fill Lluís. Obres interrompudes i coberta completada el 1958.
• L’aposta va ser controvertida: contrast frontal entre façanes italianes i l’entorn àrab, però el Palau va evitar grans reformes intrusives als palaus nazarís.
• Clau estètica:
• L’Alhambra: exteriors bastos (funció de fortalesa), riquesa interior.
• El Palau de Carles V: façanes molt treballades, llenguatge manierista (no purament renaixentista), avançat a l’època.
• Consells pràctics:
• Entrades amb antelació i millor a primera hora.
• A l’estiu, tot i així, porteu abric: «fa un fred que pela».
• Jardins del Generalife: espai ideal per relaxar-se i fotografiar.

"Les façanes de tota l’Alhambra no tenen cap mena d’importància artística. El que importa és el contingut a l’interior."

Teatre — Revolta de bruixes (J. M. Benet i Jornet)

Idea clau: Mirada lúcida sobre la precarietat laboral femenina i les tensions entre acció col·lectiva i evasió/irracionalitat.

• Situació:
• Dones de neteja nocturna volen fer vaga per impagaments i explotació.
• Dues faccions:

- La “cap” sindical: consciencia i mobilitza. - La cosina “esotèrica”: cartes, promeses de solucions màgiques.

• El vigilant (home) personifica el manteniment de l’ordre i les regles imposades.
• Temes:
• Dilema entre protesta real vs solucions màgiques (tarot, “forces externes”).
• Final ambigu: la vaga no queda clara; guanya pes la via “irracional”.

"Déu-n’hi-do el que planteja" — una obra que remou.

Experiència — Museu de les Il·lusions Òptiques (Raval)

Idea clau: Proposta 100% lúdica i interactiva, ideal per fer fotos jugant amb la perspectiva i integrar-se en escenes pintades.

• Què és:
• Espai de 30–40 escenes i murals (alguns inspirats en Dalí i Picasso, o en iconografia com el “drac/iguana” del Parc Güell).
• L’efecte depèn d’on col·loques la càmera i de com poses.
• Consells:
• És millor anar acompanyat (algú ha de fer la foto); la selfie és difícil.
• Per famílies amb canalla “ja no molt petita” (perquè entenguin la recompensa visual).
• Preu orientatiu: 5 € (Atrápalo) o 9 € en taquilla.

"És lúdic, clarament lúdic."

Ruta — Cervera i voltants

Idea clau: Cervera combina patrimoni històric (Universitat borbònica) i gòtic de gran volada, amb el pintoresc Carrer de les Bruixes.

• Universitat de Cervera:
• Origen borbònic després del 1714: centralització i fi de les institucions catalanes prèvies; control eclesiàstic; català prohibit.
• Arquitectura: façana barroca i neoclàssica; patis mesurats; sala principal d’un barroc potent.
• Santa Maria de Cervera (gòtic):
• Gran qualitat i potència, línia “manresana”; amb capçalera àmplia.
• Dades històriques: el primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, fou nomenat a Cervera (1359).
• Carrer de les Bruixes:
• Passadís cobert (arcs i pisos que el tanquen), fosc, “medieval”, d’atmosfera angoixant.
• Extres:
• Menció a l’església d’Agramunt (portalada remarcable).
• Guia local d’excepció: Armand Forcat (87 anys).

Exposició — Renoir: Entre les dones (Fundació Mapfre)

Idea clau: Selecció exquisida —majoritàriament del Musée d’Orsay i l’Orangerie— centrada en la representació de la dona: íntima, quotidiana i vitalista.

• Eixos temàtics:
• Banyistes (a l’aire lliure), interiors (toaleta), maternitat, retrat burgès i primerenca etapa acadèmica en transició a l’impressionisme.
• Presència de la joie de vivre: somriures, benestar, vitalisme cromàtic.
• Salut i perseverança:
• Renoir pateix artritis durant dècades; acaba pintant amb pincells lligats als dits.
• Encara el 1919 (sis mesos abans de morir) crea una obra de gran qualitat.

"El plaer de pintar, fins al final."

• Logística: Fundació Mapfre (Diputació 250), exposició fins al 8 de gener.

Cinema

Valor de ley (True Grit)

• Crepuscular i moral: nena víctima que activa un viatge de justícia i complicitats.
• Comparativa:
• Versió Hathaway (amb John Wayne, Òscar per al paper), ritme més irregular.
• Versió Germans Coen: més rodona i vigorosa.

Il Gattopardo i adaptacions literàries

• “El Gattopardo” com a prova que la gran literatura pot convertir-se en gran cinema.
• Debat: bones idees vs bona narració.
• Cas Stephen King i el geni narratiu de Kubrick a The Shining.

Vaiana (Moana)

• Mite polinesi: la jove heroïna ha de restaurar el cor d’una deessa que equilibra la natura; amb el semidéu Maui i el seu ganxo màgic.
• Ritme i entreteniment per a nens i adults; sòlida (sense arribar al delirant enginy d’“Ovella Shaun”).

El día de la bestia

• Clàssic d’Álex de la Iglesia: comèdia negra ambientada en un Madrid 90’s més aviat sinistre.
• Dúo Quixot–Sancho modern: el pare Berriatúa (Àlex Angulo) i el heavy (Santiago Segura) en creuada “antianticrist”.
• Sàtira de capitalisme i iconografia urbana; secundaris memorables.

Recomanacions exprés

• Llibre: Carlos Ruiz Zafón, El laberinto de los espíritus (retorn a dècades 30–50; prosa i ritme potents).
• Film: Sully (Clint Eastwood) — el valor està en el muntatge i la mirada narrativa; Tom Hanks, 100% creïble.

"És que sempre és bo Clint Eastwood."

1898. Los últimos de Filipinas

• Superproducció coral (Luis Tosar, Álvaro Cervantes, Javier Gutiérrez, Karra Elejalde, Eduard Fernández…).
• Allò que resisteixen a Baler quan la guerra ja s’ha acabat: retrat del sense sentit bèl·lic i d’un “caràcter” tossut.
• Producció: rodat a Guinea i Canàries; vestuari i art molt cuidats; destacada als Goya.

"Té molt del caràcter espanyol" — (Tosar) sobre l’obcecació de defensar l’indefensable.

Tancament

Brindis final i bones festes. El programa torna al gener amb energies renovades.