Babilònia

Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.

Horari d'emissió
Dissabte
19:00 - 20:00
Dijous
21:00 - 22:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Bach, Schumann i Strauss a l’Auditori; “Trobades” fotogràfiques; “Venir a morir aquí”; Estiu 1993, Coco i el balanç 2017 + Band Aid

Resum general

Programa especial de final d’any amb to celebratiu i de balanç. Després de les salutacions i un breu apunt sobre el 21D, el grup presenta els temes del dia i clou amb un clàssic solidari de Nadal. El gruix de la conversa recorre música clàssica (concert a l’Auditori amb Bach, Schumann i Strauss), una exposició fotogràfica, la presentació d’un llibre de poesia amb lectura de poemes, i un tram ampli de cinema: Estiu 1993, un clàssic de Raoul Walsh, Coco de Pixar, i rànquings del 2017 amb millors, decepcions i “horroroses”.

Temes principals i punts clau

Música clàssica: L’Auditori (Bach, Schumann, Strauss)

  • Programa OBC amb dos concerts per a violí (J. S. Bach i R. Schumann) i el poema simfònic “Also sprach Zarathustra” de Richard Strauss.
  • Solista: Frank Peter Zimmermann, virtuós alemany, tocant un Stradivarius de 1711 cedit; elogis a la seva agilitat i musicalitat.
  • Context històric: el concert solista del període barroc i la reivindicació del violí com a instrument protagonista.
  • “Also sprach Zarathustra”: connexions amb Nietzsche i amb el cinema (“2001”). Comentari sobre timbals, percussió i la potència simbòlica del naixement/evolució.

“No em vaig proposar escriure música filosòfica… Vaig voler transmetre… la idea de l’evolució de la raça humana.”

  • Direcció: Kazushi Ono (OBC). Valoració global: concert “joia” per repertori i execució.

Fotografia: “Trobades” de Carles Serraïma (Celler de Can Ginestà)

  • Retrats amb aposta més estètica que no pas psicològica, cuidats i equilibrats.
  • Fil conductor inspirat en Roland Barthes:

“Davant l’objectiu soc, alhora, aquell que crec ser, el que voldria ser, el que el fotògraf creu que soc i aquell de qui se serveix per exhibir el seu art.”

  • Reflexions sobre on és l’art, la sensibilitat i l’anàlisi. Apunt lateral: crítica d’Àngel Quintana llegint Star Wars com a faula política.

Literatura: “Venir a morir aquí” (Alberto Cabello)

  • Poesia amb llenguatge ric i alta qualitat formal; presentació recent al Castell de Cornellà.
  • Estructura en parts: Momento cero, Infinitivo, Gerundio, Participio, Afasia — un cicle vital del naixement a l’absència de paraula.
  • Temes: vida, família, solitud, dol, recerca de sentit. Lectura de diversos poemes (“Naufragio”, “Sin plural”, “Big Bang”, “Despertar a medianoche”) amb ecos de Machado.

“Em sentia com Moïsès escrivint: condueixes cap a la terra promesa però l’escriptor no hi arriba; hi arriben els lectors.”

Cinema

Estiu 1993

  • Mirada íntima i naturalista a un dol infantil i a l’adaptació a una nova família i entorn; aparent senzillesa amb gran potència emocional.
  • Moments que remouen (prejudicis davant la malaltia; l’escena del parc). Debat sobre la sorpresa del seu recorregut internacional.

Clàssic: “El mundo en sus manos” (Raoul Walsh)

  • Aventura romàntica amb Gregory Peck i Anthony Quinn; revisitada amb nostàlgia i debat sobre el ritme i la recepció actual del cinema clàssic a TV.

Coco (Pixar)

  • Ambientada a Mèxic, Dia de Difunts; el jove Miguel vol ser músic i s’enfronta a la tradició familiar sabatera.
  • Tractament respectuós i colorista de la tradició (pont entre vius i morts). Música amb sabor de ranchera clàssica (aire Jorge Negrete), no tant mariachi.
  • Recomanada per a públic familiar i adult: temes de memòria, identitat i família.

Balanç 2017: millors, decepcions i “horroroses”

  • Millors destacades:

- Dunkerque (Nolan) — potència formal i sonora; per molts, la millor de l’any. - Déjame salir (Get Out) — cinema “petit” amb gran idea. - El sacrificio de un ciervo sagrado (Lanthimos) — originalitat i interpretacions. - Altres: Manchester frente al mar, Your Name, Coco.

  • Decepcions:

- Blade Runner 2049 (opinions dividides: notable per uns, fallida per altres). - Moonlight (no respon a expectatives post-Òscar, segons un dels tertulians). - El bar (Àlex de la Iglesia) — arrenca fort i es desinfla.

  • “Horrorosa” per a un dels tertulians: La La Land (manca de química, ritme i posada en escena musical tot i temes bonics com “City of Stars”).
  • Altres a radar: Perfectos desconocidos (millor que “El bar”), Wonder (correcta per a públic jove, temàtica anti-bullying).

Cloenda

  • Felicitació de festes i emissió de Band Aid – “Do They Know It’s Christmas?” amb reflexió sobre solidaritat i el paper de la música i les plataformes digitals per a causes socials.