Ballet, llibres i cinema: La Bella Dorment, Las ganas, Dràcula, 1917, Litus, Quien a hierro mata i els Set Pecats Capitals

Comencem un dia més el nostre programa Babilònia el segon de l'any 2020 i el dos exacte, molt bé, del 2020 com diuen que s'ha de dir això sencera sí, sí, això ja vaig sentir-ho l'altre dia perquè no hi hagi problemes, com tu deies que et canviï per contractes i coses d'aquestes que et puguin tirar en marxa doncs avui ja veieu que hi ha una veu masculina també és broma, eh? a banda de la meva, encara més baronil i així com i és que ha tornat el David, no, que és broma després d'aquest any 2019 sí sí, Bariton, Bariton, sí, sí de baix, no? doncs el David Montaner i la Rosa Alcalá que la tenim amb els seus magnífics auriculars, eh? sí, exacte no, clar, clar, clar això està claríssim, eh? ha de ser així sí, sí, sí els micròfons que són els quatre són totalment diferents, eh? sí són variopintos variopintos, no? a més, les espumes sembla que les hagin tret d'una gàbia de hàmsters perquè estan tots ratats sí, realment sí és una miqueta com que dius mare de Déu Senyor bé, és el que tenim molt bé, doncs avui el que farem serà, doncs bueno, parlar de, com sempre, de tot, no? començarem parlant de Ballet, no? perquè la Rosa ha anat a veure la vella durment amb la Russian classical ballet això aquí en un anglès de Segòvia que tinc jo a on? a l'Auditori de Sant Cugat a l'Auditori, sí ja la setmana que ve ja el David ens ha promès que ens parlarà del cas Canoesses sí, per nens per nens, no? bueno, mira, és una altra revisió és com el meu fill Fabellet ah, sí, és veritat i llavors, doncs molt bé fantàstic ens vam assabentar que al Cinema Quitània la setmana que ve fan molt bé bueno, era ja és dels últims dies em sembla que és acaba el dia 26, o acaba el diumenge fan el trencanous sí i vam dir, ah, doncs mira, anem-hi clar, és molt macat és molt xulo clar que sí però si la setmana que ve ens ho comentes hi posem la musiqueta però si hi podem i tal bé doncs, altres coses i ara si ja comença la Rosa a parlar-nos de La Bella Durment parlarem d'un parell de llibres per aquí que seran Les Ganes de Santiago Lorenzo i Dràcula l'Origen pel·lícules com Quina Llerro Mata Litus 1917 o Cegado por la Luz i també per aquí pel mig també la Rosa ens tornarà a parlar d'un altre element en aquest cas música un concert que els set pecats capitals del Ramon Janer amb l'Orquestra Sinfònica del Vallès i ens ho comentaràs després però ara ens explicaràs La Bella Durment i jo de mentrestant vaig a buscar una coseta a veure si ho trobo sí, estaria molt bé vinga parla, adeu fes la possible vinga és el ballet vull dir és el ballet en directe el ballet el ballet clàssic de Rússia que és de la ciutat de Moscú i van venir tots a la ciutat de Sant Cugat i hi havia no sé si eren 70 ballarins no me'n recordo una xulada una xulada és la que aquesta companyia està dirigida per la ballarina Eugenitja Vespalopa i aquí fa la coreografia és la Petipa es diu Petipa sí és la Bella Durment la música la va fer Tchaikovsky en el seu moment i es va estrenar el 15 de gener que precisament ara que la feia ja anys sí de 1890 al Teatre Marinsky de Sant Petersburg a Rússia és a dir 130 anys després sí no? exactament perquè de 15 de gener del 2020 doncs mira 120 anys curiós i bueno doncs és clar ja es nota que és Rússia l'escenografia és molt maca reprodueix un palau un interior d'un palau després també reprodueix el bosc perquè ara us explicaré us recordaré si voleu la història del conte de la Bella Durment jo és que l'he hagut de recordar perquè dic sí, sí, sí sembla que no ja han passat uns quants anys no tinc criatures per explicar aquestes coses es punxa en un fust sí, exacte és bueno però tot està té una història i si vols ja començo i així també ja n'he explicat és breument tampoc no a veure la història és un regne que hi ha el rei de reina com o no amb tots els servents a tota la cort que estan celebrant el naixement d'una filla d'una princesa i llavors veus la mainadera amb l'altra que és la maestra de ceremonies com estan convidant a tothom del regne per presentar aquesta princeseta que acaba de néixer és molt petitona és un bebè està allà al bressol veus que els pares estan en una banda i en canvi la princeseta i aquesta gent els servents estan al centre que dius ostres sí que estan lluny els pares a mi això em va cridar l'atenció total que comencen a arribar tots els convidats i arriben també les fades convidades exacte i cadascuna li regala un do el do de la bellesa en ve alta o el do de la bondat doncs positius bons tots fins que arriba una una fada que aquesta fada s'hagin oblidat de convidar-la sí llavors aquí ja tenim tota la història mala llet aquesta fada es diu la bruixa la bruixa la fada Carabós clar el que fa com que s'ha enfadat diu doncs ara jo el que faré un malefici a la princeseta quan faci 16 anys doncs es punxarà en un fust que sabeu que és allò dels teles de filar dic i es morirà ostres quina pena per els reis i per tothom no pot ser total és espectacular l'aparició d'aquest personatge mira aquí hi ha una fotografia és un ballari eh qui ho fa perquè a més és un cos supergran que dius no un gegant però és molt alt i clar li va perfecte el personatge perquè encara li fan més coses de por i de malèfica no? de malèfica doncs bueno aquest seria el pròleg després el primer acte és que efectivament la princesa ha fet 16 anys és el dia del seu aniversari estan celebrant com o no l'aniversari aquest que està evento i estan tots allà el rei i la reina durant tot aquest temps ja van fer desaparèixer tots els fossos es van destruir tot no es pot filar en el regne preveient una miqueta aquest malefici per evitar-lo intentant evitar-lo doncs a la festa de l'aniversari què passa? doncs que es presenta la bruixa Carabós i disfressada com de velleta i amb un descuit dels pares doncs li dona aquest un fosc a la princesa que la princesa tota encuriosida diu això què deu ser i comença a jugar comença a mirar-lo no sé què a manipular-lo fins que al final doncs acaba punxant-se clar els pares que ho intenten evitar però que no poden i ja està ja es punxa i queda doncs jo cao com una miqueta aquest inconscient els pares ja estarà espantats pensant que ha mort però no arriba la ai perdó m'he descuidat que hi havia una altra fada la fada bona de totes les fades la fada de les liles que ella li va dir que no s'amoïnessin que vale que sí que es punxaria es quedaria inconscient però no moriria només es quedaria dormida fins que després al despertés doncs el petó de mort que no sé què d'acord? doncs efectivament quan ja han fet aquests 16 anys i la princesa ha dormit apareix de nou aquesta fada i diu mira tranquils que ja us vaig dir que ara està dormida no passa res i ara tot el regne quedarà dormit també fins que això però clar queda tot el regne dormit i a més a més queda tot envoltat en un bosc i és molt xulo com veus com baixa del teló del sostre i baixa doncs un bosc i llavors ho envolta una mica i veus totes ballarins i tothom allà dormiret és una xulada sí és que està buscant la música vale doncs ja tenim el segon acte també i el tercer acte que ja on s'envolupa tot hi ha un príncep que està fent una cacera en total la cacera no només són quatre cavallers passen cent anys o així no? sí cent anys molt bé David és com aquella pel·lícula que es deia Brigadun ah no ho sé sí però aquí no és que ja l'explicaré sí sí sí vale no si l'expliques tan bé doncs passen cent anys hi ha un príncep que està per això fent una cacera però que ell no vol continuar ja amb la casa pot estar més així més tranquilet en plan així no? meditant i no sé què i llavors quan es queda sol apareix la fada de les liles i li explica però tu què fas aquí? diu no és que jo doncs no vull estar de casa jo vull i tu què voldria? no jo voldria doncs una princesa no sé què tota la que diu doncs mira si m'acompanyes jo et portaré fins a un castell que hi haurà una princesa que i és molt xulo com li acompanya fins al castell llavors és quan ja veu la princesa li fa el petó llavors desperta la princesa desperta tot el regne i al final clar per suposat els pares doncs accedeixen a aquest cas i tot això no ho soltamos i al final home no perquè tot s'ha salvat s'ha salvat i després és molt xulo el final perquè clar com que ja estan de festa que ja per fi doncs surten personatges d'altres contes del gat amb botes d'un plau és això? sí, sí, sí aquesta és la em sorpreneu la pel·lícula del Disney i no és la pel·lícula però bueno però a banda d'això és Tchaikovsky això em sorpreneu sí, sí això es toca penso que era el primer acte aquesta música així que de seguida la reconeixes la música és preciosa tota l'estona la música els vestits de tothom de les princeses de les fades però sí que s'ho corren aquí a l'auditori i al final i al final ja et dic surten el gat amb botes que fan uns valls molt xulos aquest pla amb un ocellet blau i també surten la caputxeta vermella i el llop que és molt xulo perquè clar el ballerí que fa de llop ha de portar un cap de llop i està ballant i tot amb aquest cap de llop és una xulada és molt xulo molt xulo sí no sé com el que hagi costat portar-lo però és una passada és una gozada és xulo la princesa Aurora el príncep Testiré jo sí he vist per la televisió però no he vist mai ballet en directe m'agradaria jo me'n recordo que la vaig veure per la tele dansa contemporània sí però ballet no sí jo sí vaig a veure Don Quijote no sé quantes hores dura tres o quatre era aviam és que la meva dona és molt aficinada llavors dur jo això uf va costar a costa i alguna altra jo estic llegint el Quijote ara i sencer porto altres altres pàgines ara aquesta vegada sí que l'legiré sencer ja me l'he proposat jo ho vaig proposar però mira potser no estenia no estava d'animós és una vegada potser que me l'he proposat no sé si sóc prou gran jo vaig fer-ho fa tres o quatre estilos a més tinc una edició d'aquestes de llibre que em van regalar per cert molt maca d'aquelles que vas agafant així en plan gran llibre que fotis sobre de la taula a llegir el meu és més de butxaca bueno de butxaca tot de butxaca és així il·lustracions i tal amb els comentaris crec que és del Blequa bueno d'un lingüista molt important jo vaig començar una versió que està actualitzada al llenguatge actual onda ostres sí perquè no és curiós no no sempre costa el llenguatge que necessita sí doncs diu és que hi ha coses que no ho saps és que està en diccionari al costat perquè no hi ha el castellà de l'època sinó que el Quixot parla amb un castellà arcaïtzant de la seva època exacte de més antica encara imitant el llenguatge dels caballers clar, llavors és de la nitxana llavors és no tenia jo no tenia el cuerpo para farolir sí, sí va molt la pena la història aquesta de la vella adorment us recordo que després de la pel·lícula és rec també surt una mica la idea aquesta és rec d'anar a rescatar la princesa que està allà al castell que està allà adormida una miqueta la història aquesta i bueno no sé el que tu David si volies comentar això que deies de la ah no que Brigadun és la pel·lícula d'Stanley Donin em sembla que sortia el Jim Kelly i són uns caçadors que arriben a un poble que es desperta un cop cada 100 anys ostres per ells quan se'n van a dormir passen 100 anys llavors es desperten i bueno és com un ballet també les pel·lícules de Jim Kelly perquè hi ha una coreografia és que els musicals era un musical molt xulo jo recordo que l'ho he vist amb el meu pare i ostres i al·lucinava aquella pel·lícula molt maca és preciosa molt bé doncs mira algun dia que la veiem amb profunditat doncs apuntem a l'altre dia disculpeu vam tenir un programa no sé si va ser aquesta emisora que es deia Brigadun anda doncs a mi em sona a lo millor sí ara no sé si era aquesta emisora com en aquella època en tocaven diverses però es deia Brigadun molt bé perfecte doncs això un conte basat en el conte de la Parró que ja s'ho veu que tots aquests contes que hem comentat del Gat en Bota la Caputxeta Vermella tots aquests la Ventafocs tot això són de Parró que són els franceses i d'aquí ve tota la història tot el bagatge que tenim després de contes infantils l'origen primer origen després ja hi ha moltes més i el més l'Anderson i l'Hanquist de Anderson també i tant són els dos més molt bé doncs ara passem a les ganes a veure de què és això de les ganes tinc jo ara a veure de què ens parla el David doncs després d'haver llegit Los Asquerosos del Santiago Lorenzo em vaig quedar amb ganes mai millor dit de llegir-ne un altre sí que estava molt bé Los Asquerosos sí és el millor que m'he llegit darrerament i bé aquest llibre es nota que és anterior a Los Asquerosos amb Los Asquerosos ha depurat la seva narrativa d'una manera ostres molt millor perquè i ara us ho explico així comparant-los perquè si en Los Asquerosos aquest aviam com t'ho explicaria aquest home sap barrejar molt bé un llenguatge àgil amb una bona descripció de l'entorn que l'envolta i no se't fa perquè de moment quan una novel·la es torna descriptiva doncs acostumas una mica a ferragós que has posat aquí perdons home estem parlant de les ganes clar clar clar sí sí sí després jo us parlaré dels pecats capitals i la luxúria és un d'ells vale vale ja posarem també et poso això perquè també en tinc mira la gent s'està posant no sé si nerviós o vermell però vinga perquè t'animis doncs aquí a les ganes es nota que encara encara no ho tenia massa per la mà diguem-ho així i les descripcions són més més barrueres no tan depurades com a Los Asquerosos però bé de què ens parla les ganes doncs es parla d'un individu com ens diu allò anodino sí el típic que entra a una habitació se li apaga l'aire acondicionat doncs un individu d'aquests que és químic i que el tio té una una miserable empresa per no dir alguna cosa i que en quatre treballadors que sembla allò cutres no i ell ell ha inventat una substància que aplicada a la fusta fa que aquesta no es deteriori ni a la intempèria ni res i ell és un inventor és un creatiu ha inventat això i i ell té l'ànsia de poder vendre això com aquest producte i poder-se diguem-ho així enriquir gràcies a aquest producte i estar darrere d'uns comerciants uns fabricants a Bristol a Anglaterra perquè li comprin aquest producte però és que l'ambient ja és que cada estil és és una mica cutre és cutre és naïf és que és és l'horror no de la mediocritat com si la nostra vida fos el més excel·lent no però no és que aquí encara t'ho destaca no i en aquestes que coneix una noia per més inri la filla d'un treballador seu doncs ostres que caçen ell també és ell és un paio que físicament no destaca per res però caçen amb tot del món ella també és química i ostres és que encaixen a la perfecció menys hi ha un problema a nivell sexual no hi ha manera per què? perquè segons els seus ulls ell la veu és que la veu calcada a la seva germana i doncs clar no le pone i no le pone i no le pone hòstia però és que fins i tot arriba a un quina frustració i arriba a un greuge fins i tot amb el seu propi consogre que és el seu propi que és el seu treballador clar hòstia perquè de tanto que no le pone el sogre li diu bueno tio a més ella va més calenta com el palonxo i doncs clar no es consuma allò ni per atràs i clar el consogre cada cop està més emprenyat perquè per ell el fet que no es benefici la seva filla allò és un greuge brutal i estàs fent un lleig a la meva filla i bueno això va increixent i increixent no explicaré mentrestant ell però és que passa que es lliga a una a una choni poligonera que ven que ven pa amb un forn de pa no? vale vale la cosa ja va per aquí ja estem liant-la vull dir que i amb aquesta consuma o no consuma? sí clar amb aquesta consuma i reconsuma però però clar ell està enamorat de l'altre bueno això ja ja és una cosa així com jo aquest llibre vaig començar a llegir-lo i no sé per quin motiu el vaig deixar no sé imagino que algun dia arrepentré però si com tu dius que jo no estava coix sí està coix cosa que a los asquerosos tu broda exacte aquí no aquí no i per això vaig dir la idea és bona però encara no l'ha enganxat bé que a los asquerosos allò era pim pam pim pam el ritme era molt millor que no el pas amb aquest aquí baixa baixa baixa hi ha un moment que puja més però ostres no acaba d'encaixar bé no acaba d'arrencar no acaba d'arrencar cosa que a los asquerosos allò era un pam pam pam pam i dius hòstia ostres si era molt potent era molt potent està bé bueno bueno doncs seguim parlant de llibres no? l'altre és Dràcula de l'origen aquest mira com vaig iniciar la lectura del Quijote i la cosa no acaba de prosperar o jo no estava de filis com per sí és que és trobar el moment vital el moment vital i l'edat de doncs no ho tenim el moment vital no el tenia i llavors vaig dir va anar a llegir algú banal ostres però m'ho vaig passar molt bé vaig començar a llegir aquest llibre com per dir va vinga va que m'enganxo sí i ostres ostres ostres ostres ostres i em va passar una mica com aquell de la senyal sents? Xesco? sí sí t'escolto aquest del Dràcula em va passar com amb el de la senyal ah vale no té el nivell que et vas enganxar no vas tirar no té el nivell de la senyal però és un llibre molt peliculero per dir-ho així o sigui que que en funció i el tio em posa el altre anile no en funció no es queixareu eh sí sí no no avui estàs ai el Dràcula de Bram Stoker m'encanta aquella pel·lícula és de les meves favorites sí senyor això m'encanta en funció d'aquest llibre jo crec que pot sortir una pel·lícula perfectament sí sí perquè aquest llibre ens parla de la història del Bram Stoker que és l'original perquè va escriure la novel·la Dràcula per què? doncs perquè ell realment va tenir contacte amb vampirs ja de ben petit la seva mainadera doncs era un vampir onda ah que bé i t'explica tota la història de la mainadera primer t'explica la història d'ell que ell era un nen absolutament malaltís hombre sí sí no no absolutament no no no ah no no jo és que estic imaginant jo no no no la mainadera què feia amb aquest nen era absolutament malaltís no no no no no vas molt equivocada i clar com es quedava esquifit no no és el contrari la mainadera se l'estimava molt amb ell i els seus germans ell era la mainadera pel que sigui que ja el llibre ho explica doncs va passar a cuidar nens d'aquella casa i ell era un nen absurdament malaltís fins al punt i si afegim que l'oncle del nen que era metge li fotia unes cagnies de calample que aquí el vampiro entre cometes era el cabronàs el cabronàs de l'oncle i el deixava pobret a la vora de la mort afablir totalment fins que ella d'alguna forma va dir bueno aquí aquí hem d'actuar i actua fent un pacte contra natura amb el nen no un pacte un intercanvi diguem-ho així sanguini amb el nen i el nen d'alguna forma té sang d'ella i això el fa revifar però a partir d'aquí entren altres elements entre ells el propi comte dràcula anda ja no explico més perquè és que si no és que clar hi ha una mica ja trencas això sí la novel·la agafa un un caire molt molt cinematogràfic del qual jo crec ostres que si algú s'ho planteja com a base d'un guió segur que algú agafarà la pel·lícula un film molt interessant molt interessant ja pot ser vull dir en refereixo que això com avui en dia van faltos de guions hi ha un com es diu un epílag sí un epílag el llibre és el final no l'epílag sí el llibre que indica que el el llibre del Bramestock és Dràcula sí l'original sí doncs li falten 200 pàgines anda què dius ara li falten 200 pàgines i que aquestes 200 pàgines explica tot això que aquest llibre ha intuït d'acord i altres coses perquè és que clar si no explico al final i és és comú perquè es veu que hi ha un milionari nord-americà que em sembla que és l'Steve Ballmer que és de Microsoft crec que és ell sí que va comprar com una relíquia aquestes 200 pàgines que falten ah o va comprar no perdó va comprar un dels originals de Dràcula el qual es marquen aquestes 200 pàgines perquè un original que es va imprimir es va treure qualsevol referència a les 200 primeres pàgines de Dràcula de Ramestoker però llavors existeixen aquestes pàgines és bo que sí però no se sap on són ostres doncs quina pena no que això no es pogués utilitzar o que diguem per poder acabar de redonir la història perquè més o menys més o menys de quin any se suposa que està escrit o finals de 1800 és un llibre del romanticisme final l'ambient de Dràcula del Còpola la pel·lícula és molt bona el llibre és molt bo el primer estòker Dràcula el llibre és molt bo vull dir que val la pena llegir-se'l és que a vegades el que diem veiem sempre als classes com el que et deia la setmana passada no sé si el tinc jo el de Dràcula em penso que el tinc jo el tinc segur vaig comprar en una edició i tal jo me'l vaig llegir jo fa molts anys però és que jo crec que a vegades val la pena i és com per exemple el que parlava amb ella l'altre dia que vam fer el programa que jo m'estic llegint ara contes de Sherlock Holmes jo no hi havia vist res del señor Arthur Conan Doyle i escolta'm jo estic al·lucinat de com escrivia aquell home quina meravella aparte de veure les pel·lícules vinculades amb quan veus els llibres doncs molt bé jo sempre ho dic el millor llibre la millor novel·la que m'he llegit jo és el Compte de Montecristó això és meravellós però amb diferència però amb diferència senyor tens raó té un dinamisme i una cosa això és el millor però de lo millor de lo millor però és que també era molt important eren bons escriptors i més escrivien en revistes que eren setmanals és que era lectura juvenil sí, sí, sí i flipes avui no hi ha cap nano que es lleieixi això però també és un llibre que estava pensat en que et deixaven sempre constantment en l'ual és a dir que cada capítula que quedaves com perquè clar era enganxar perquè la gent comprés la revista cada setmana i tot això era per facicles però això avui en dia farien bunyols i encara en aquella època era un llibre com de humana és a dir hi havia un seguiment però per trossets és bestial és bestial m'encanta m'encanta jo em passo molt bé amb aquest m'ho ha passat molt bé sempre i m'he llegit un parell de vegades em sembla jo que dius recuperes el llibre jo sempre que puc el recomano sí, sí, sí bueno doncs passem una mica al món del cinema encara que després comenta un parell de pel·lículetes la Rosa ens parlarà dels set pecats capitals i hem de parlar una mica més de cinema també amb 1917 i Cegado por la luz jo comentaré dos pel·lícules primer començaré per l'ítus que és la més bueno és que també l'altre no és que hi hagi també molta sí bueno fa referència a un tal carlítus que no és el de la ràdio no, no, no no, no perquè pobret meu es suïcida és a dir el carlítus acabo de parlar amb ell i encara està molt viu i dubto que no ho dic perquè ho dic per això perquè no és que hagi destrossat la pel·lícula és que això sabem el minut el segon un que el lítus ha pres la decisió de suïcidar-se i tampoc té un motiu excessivament sembla ser com que dius és que jo què sé qualsevol és clar no hi ha és que això dels suïcidis és com molt sui generis però em refereixo que en aquest cas no hi ha un motiu que diguis absolutament jo què sé que té una malaltia incurable alguna cosa que sàpiguis que no que no hi ha una qüestió que insisteixo no diré perquè això sí que és una mica d'estri per la pel·lícula que una mica sobta fins i tot dius ops home tampoc és això i llavors a més és molt molt correcte perquè el director el Dani de l'Orden ha agafat a sis actors que són aquests actors del cinema espanyol alguns catalans algun català en concret però que bàsicament són d'aquesta edat entre els 30 llargs sí 35 36 ho agrave cap a 40 no són la Belen Cuesta a l'Àlex García que ara s'ha fet molt famós per allò de Si jo fos ric aquesta comèdia que estan fent promocionada per Mediaset i tal i que bueno és una comèdia d'aquestes i tal a l'Adrián Lastra el Quim Gutiérrez el Miquel Fernández que canta com vol aquest nano i la Marta Nieto que no és gaire coneguda però en refereixo a aquests sis van a casa del Litus a casa del Litus viu és a dir al Litus vivia amb un amic seu una família econòmicament correcta vull dir perquè la casa és gran i llavors fan com una cosa molt americana potser no se va habitual fer-ho aquí una festa de recordatori que és una cosa potser no és potser sí però vull dir que en refereixo que no és gaire habitual els amics els amics es reuneixen al voltant de casa seva per una mica recordar alguns els fa mandra altres no volen alguns estan passant una depressió per la mort de l'amic hi ha una antiga parella quanta es fa que ha mort? res res uns mes o no poc més molt poquet i llavors van fer com una mena de seure per parlar o estar promocionat pel seu gran amic l'amic que viu amb ell que vivia amb ell sense cap tipus d'element d'ambigüitat és a dir són heterosexuals eren les noies cadascú té la seva història companys però que realment s'estimen molt és a dir és aquesta amistat aquesta complicitat tan potent i llavors a partir d'aquí un d'aquests és a dir he dit que són cinc amics m'hi confós i un que és el germà que és el Quim Gutiarrer i llavors la premissa és parlar d'ell i clar a més ell ho fa també ho diu als deu minuts el propi director és conscient del que estem veient pot recordar una pel·lícula que tots hem vist que són els amics de Peter i ell és conscient i llavors ho diu diu esto parece los amigos de Peter solo que Peter aún no está muerto está enfermo i llavors clar sent conscient d'això entra en una comèdia agra a vegades somrius allò com dient deixa-ho anar li diuen de tot des de magnífic fins a fill de sa mare és a dir hi ha reaccions totalment marcades i tot va al voltant d'unes cartes que ha deixat a cada una d'aquestes persones abans de la seva mort que en aquell moment el germà farà llegir i veurem si això és cert si hi ha coses si... bueno, ja ho veurem per tant no dic res més insisteixo perquè no vull és una pel·lícula d'aquelles el 80% de la pel·lícula passa amb el menjador de casa sí, sí teatral teatral, exacte i després hi ha un percentatge d'exteriors i tal i això entre ells hi ha per exemple un que és cantant que la mort d'ell sembla que li beneficia una exparella que curiosament quan mort se'n va amb el germà és a dir hi ha una sèrie de influències no hi ha influències com de no sé vectors diríem d'amistat interessos realitat de complexitat real interès vull dir és molt interessant la pel·lícula està molt bé el que tenen el bo és que és molt dinàmica la pel·lícula vull referir això que es parla molt ràpid a vegades veus que hi ha com una mena de nerviosisme davant de la situació i sobretot bé doncs insisteixo val la pena veure no és una gran pel·lícula per tant no és una pel·lícula que ja no ha estat nominada als Goya no és una pel·lícula que tingui una gran presència però bé és una pel·lícula que s'ho té molt bé perquè ells són bons actors alguns ho fan millor que els altres evidentment però bé hi ha moments d'improvisació que ho veus que veus que dius ha deixat llibertat que l'Adrián Lastra que és més histriònic pugui fer una mica de les seves per tant és una pel·lícula recomanable molt bé després tenim una altra pel·lícula salut tenim una altra pel·lícula l'ho he tallat ara has tornut llavors l'altra seria Quina Llerro Mata que és del Paco Plaza que tothom tenim present aquella pel·lícula Verònica és d'ella? I Rec no, no sí sí aquella nena que feia la guija allà a Vallecas i tal que escoltà veros el silencio que és una pel·lícula que és molt també molt així íntima però que a mi em va agradar aquesta Verònica sembla que ser una cosa rara i té una cosa té un punt és així com molt terror terror de barrio que digo jo una cosa d'aquestes així com molt però m'ha fet gràcia perquè el pis era d'aquests matadors aquests pisos amb aquells mobles i aquelles portes per tant és una cosa curiós a veure Quinaia Romata el David també l'ha vist bé és una pel·lícula dirigida per com dèiem per Paco Plaza i bàsicament és Lluís Tossar essencialment com el paper principal ja sabeu quan hi apareix es menja tothom amb patates però curiosament aquí hi ha aparegut un altre personatge que també sobresurt una mica que és que ara comentarem que és un dels dels fills del narco del narco que és el ara que comentarem el per què que és l'Enrica Uqué que és català i per cert des d'aquí dic a una amiga meva molt bona amiga meva la Maite que és professora m'envia dir escolta va ser alumna meu és a dir que durant molts anys per tant és un nano relativament jove i bé és un nano que s'està convertint en més va guanyar és el que fa de fill petit sí el que fa de ser una mica poligonero també aquesta cosa que fa pinta més exacte i que va guanyar i el Gaudí el millor actor secundari per aquesta per aquesta pel·lícula i també va guanyar els Premis Feroz i probablement guanyi els Goya per tant aquesta criatura s'ha erigit com un dels actors catalans amb més projecció i és català és des d'aquí bé doncs simplement això de Quindier Romata és una història d'un narcotraficant gallec que té dos fills per fer una base per fer una explicació molt ràpida que aquest home té un procés que cada vegada és l'edat es fa gran i a partir d'aquí aquest home té una demència sí algo degeneratiu algo que va degenerant i llavors ell demana entrar dins d'una residència perquè no té la capacitat i el Goy StoSar és un infermer que està allà i a partir d'aquí clar el que sembla un tio super vàlid i que està enrerelladíssim i tal hi ha una cura a sobre exacte que el vigila que està a sobre resulta que el que està fent és ho dic o no ho dic venjar-se ja deixarem aquí si es pot imaginar jo he vist el trailer de la pel·lícula ja es veu que ell es transforma d'una manera de ser la mala dulce a després exacte hi ha un passat i a partir d'aquí doncs hi ha moments de ser atenció el que diu abans el que deia el David ell no el coneixia per això el narco aquest o sí no no l'ha conegut allà a la residència se n'adona que aquell senyor és el que bueno no vull dir més a matraca però bueno és el que diem que fer universalitzar aquests narcos com els causants de moltes morts donats a les drogues mira podríem remetre'ns a la pel·lícula aquella que es deia Heroína que sortia aquella actriu la jo aquesta no l'he vist no l'he vist aquesta pel·lícula que parla aquelles mares de Galícia que van fer una una organització perquè els seus fills van caure tots presos de la droga exacte i caien com a xinxes i doncs aquestes mares es van organitzar i van sotmetre doncs a un un moving a tots els narcotraficants de Galícia sobretot a tots els de les 10 zones clar evidentment un escratxe un escratxe en tots els mitjans sí sí sí a denunciar-los a denunciar-los públicament que se sabies qui són està molt bé aquí en tronca bastant amb el que passa aquí perfectament l'únic que aquí lògicament la cosa va més enllà va amb una línia molt més salvatge i llavors els personatges d'aquests dos fills són com els personatges secundaris i que realment però d'altra banda intenten seguir mantenint el negoci i el destacable del personatge aquest que ha guanyat el Gaudí i tal és una mica per la seva passat de voltes el seu estrionisme la seva manera de ser aquest paper és un poligonero és un maquinorro d'aquests que li moua la música màquina que és una mica com una mica nen és allò del nen què passa nen aquesta cosa però bueno té un paper determinat però insisteixo el que sí que té raó el David és que no és una gran pel·lícula tampoc és una pel·lícula que llueix una mica però és molt aixuta això sí surts al cinema és com dir op què passa aquí això sí però jo crec que torna a ser una altra reinvenció del propi Lluís Tossard que és un home que sempre té sembla que farà el mateix però dius bueno ha canviat una mica l'únic que sí que es fa una miqueta omnipresent a vegades i això és el que a mi jo ara per exemple l'estic revisant que no la tinc per a mitja sí una plataforma d'aquestes de pagament sí et doy mis ojos oh està molt bé aquesta pel·lícula és fantàstica això és molt bon eh sí sí sí ja l'havia vist amb Nora Navas i el propi Lluís Tossard sí que en Nora Navas no qui és no no espera la Laia Marul la Laia Marul això és la Laia Marul sí sí està molt bé sí sí home és genial quan ella surta amb sabatilles ja en parlaré quan agrada la segona que ja en parlaré perquè crec que val val la pena recordar-la molt bé doncs deixem una miqueta al cinema i tornem a parlar una mica de música sí què t'ho va dir els set paquets capitals perdona-me ignorància en aquest cas que és algun tipus de de a veure és un espectacle és un espectacle mira qui el fa o qui l'organitza qui el condueix el Ramon Gené sí aquest gran comunicador aquest gran divulgador que era una sinfonia d'algú no i llavors ell havia fet alguna cosa és una miqueta el que ell fa a l'Òpera bueno per entes no seria més a veure el Disis Art que agafa un tema i sobre aquest tema ell busca o explica com la música ha reflectit aquest tema molt bé doncs al llarg dels anys no en aquest cas el que ha agafat és això els set pecats capitals i es diu així l'espectacle o el concert es diu així els set pecats capitals llavors a l'escenari hi ha tota l'orquestra en aquest cas està acompanyada de l'orquestra sinfònica del Vallès que són 70 músics allà a l'escenari després també hi ha una soprano que també canta alguna coseta fa un parell d'intervencions i una ballarina també així de ballet que també fa un parell d'intervencions però bé bàsicament és ell que va conduint tota l'estona aquest tema i llavors agafa com a punt de partida com s'han explicat o com s'ha expressat a la història de la música doncs aquests set pecats capitals aquests set sentiments que alguna vegada tots hem pogut tenir o tenim que el que el dium diu perquè pecar diu peguem tothom peguem tots us recordo quins són els pecats per si no els tenim presents jo me'ls sé tots la ira la luxúria és el que a mi em queda aquí aquí David ja ho deia jo que abans és que aquest tema tornaria a sortir i la gula l'enveja la luxúria la superbia la gola la mandra i la verícia i la verícia llavors explica el fil conductor són els contes de Canterbury i llavors explica com arrenquen aquests contes de Canterbury que és una nit d'hivern allà en un meson d'un camí es troben una sèrie de persones persones molt variopintes igual hi ha un cavaller que hi ha una monja no sé què hi ha un notari o un advocat o un ferrer gent molt variopinta i per passar una miqueta aquella estona o aquella nit de fred i de tempesta i de tal doncs diu expliquem un conte cadascú que expliqui un conte i després quan cadascú hi ha explicat el seu conte farem una votació i triarem quin és el conte que més ens ha agradat doncs això és el que ell fa en el teatre explica comença a explicar com si fos un conte sobre la ira però llavors agafa personatges de Mozart la flauta màgica em penso que va ser la que va agafar és cada memòria no sé si me'n recordaré de tots i llavors t'explica com s'enfada la protagonista i tal llavors aquella soprano com fa jo amb el re em penso que era el re major i t'ho explica i en canvi això si fas en comptes de fer el re major o fas en comptes d'anar tan ràpid o fas més suau i et queda com una nana com una cançó d'obresol creix que en sap molt de música i llavors el que fa és analitzar et fa venir ganes de sentir-ho tot i ho relacionar molt bé ho relacionar molt bé doncs la ira la luxúria la luxúria per agafar les músiques del can tancant allò de tan tan tan tan tan tan tan tan tan tan tan però això tocant-lo la música l'orquestra és una interacció molt xula a més ell posa allà a l'escenari posa una butaca i li posen també una llum així una lampada d'aquelles de pantalla per crear l'ambientillu que està això per explicar un conte per explicar els contes i ja dic que no és una interacció amb l'orquestra i toquen fragments de Mozart de Wagner de Tchaikovsky de Debussy explicant tot això arriba un moment que ell també arriba a cantar una miqueta el si jo fos Rick no sé què Rich no sé si ho canta if I were a Rich perquè ell és baritum aquest és el que representa la luxúria la luxúria és aquest el cancant primer ho explica amb la història d'Herodes i Salomé que Herodes era el tiet de la Salomé este tiet adoptiu de la Salomé la Salomé tenia 16 anys s'explica i ella ella clar és molt sensual i balla per ell perquè ell li demana que balli per ell el tio està a por ella exacte i ella diu jo ballaré però jo a canvi vull al cap de Sant Joan Batista i d'aquí tota la història perquè ella el volia basar a la boca la volia patronitzar a la boca és una mica macabra però bueno és això així és la història i després passa a la luxúria i més entès allà com més més com la coneixera avui dia doncs això pel cancant la foli la vida nocturna el París el llum tot això totes les festes que era i això era la luxúria també i així van explicant un conte amb cada un d'aquests pecats amb fragments de música que t'expliquen i al final diu ara ja hem acabat ara vinga tal com passa a Canterbury hem de triar a veure quin conte s'ha agradat més perquè això ja com a públic ets qui ha d'anar amb alçada a més és molt divertit com fa el tema de la votació perquè dius ostres a mi m'han dit que aquí a Sant Cugat hi ha molta pasta i tots teniu ara el comandament aquells que té uns botulets i podreu votar que bueno és broma és broma no tenim res i bueno i llavors això es vota i qui guanya guanya la luxúria en el nostre cas va guanyar la luxúria aquell dia no sé si no sé si no sé si ara no para no perquè és molt divertit però és que és molt com es diu que comunica molt bé i és molt didàctic és el que el tio fa molt bé sap moltíssim és una passada és molt sap molt de música i molt proper a més és que molt proper molt de música i molt d'art em sap de música i de cultura té un llibre que és la mort ens farà immortals la mort ens farà immortals que és un llibre jo l'he regalat al meu marit aquest Nadal és sobre ell diu per ell para que el seu pare va morir dos vegades la primera vegada va ser quan ell un dia va arribar per el seu pare patir Alzheimer i el dia que jo vaig anar a casa li vaig preguntar com sempre què papa com estàs com et trobes com ha anat el dia i em va mirar i em va dir i tu qui ets jo aquell dia el meu pare va morir per primera vegada i la segona vegada ja va ser quan ja va morir i llavors ell va pensar en escriure aquest llibre que és com un viatge que ell fa amb les com diuen uns personatges així de mitològics les no sé què no les que l'acompanya i de fet ell el que fa és un viatge les parques no no com no les muses de la inspiració algú així i llavors va a compositors de música compositors en diferents èpoques de l'història les nereides que havien no és igual vull dir no són molt conegudes no són ja ho diré sí sí doncs en el moment vital que aquell compositor jo què sé doncs Stravinsky qui fos pel moment vital que estava passant ja sigui la pèrdua jo què sé de la parella la pèrdua de no sé què una malaltia grossa no sé què i com ho va reflectir amb la seva música i com va la música li va salvar també perquè hauria pogut caurent a l'abisme a la perdició total i el desemparament total doncs això aquest llibre també és molt maco perquè es dedica a això es dedica a divulgar ja sabeu que fa els programes de diverses coses fa el disease opera ai perdó el disease art el disease opera també que ho té en anglès i en castellà l'opera en texans a més a més col·labora amb els programes d'Oi por Oi i de la cadena cert també el versió rac 1 i ja dic en el món literari he escrit aquest de l'amor l'amor perdó això l'amor farà immortal i si Beethoven pogués escoltar-me val molt la pena jo quan a vegades entro a internet i poso Ramon Gené i et posen les seves conferències i les seves actuacions no sé com dir-li les seves sí performants tampoc és performants ho té treballat ho té molt treballadet i val molt la pena la veritat és que jo penso que està fent una tasca molt maca a nivell de divulgació i que molta gent s'està animant perquè a més t'explica abans d'anar a una ópera t'explica molt divertit en quines coses t'ha de fixar i mira aquest sentiment i mira i el rei feia no sé què sí sí està molt bé molt jove l'orquestra de simpònica del Vallès també una passada ara em sembla que està fent també toquen ara em sembla que està fent a TV2 el dixi sart però en castellà o necessites repetint no sé a teva jove que estava fent tu no sé si és una repetició o és una revisió jo crec que és una traducció podria ser crec que és una traducció deu estar doblat molt bé doncs tornem al cinema avui David de la Bo m'has de fer un monument eh per què? t'estic posant 1917 la banda sonora carai molt bé no? això és bestial ja molt bé pel·lícula del senyor Sant Mendes que feia temps que no veia jo res d'ell no recordo que és l'últim sí jo també no recordo no no recordo ara que és l'últim que va fer i colló doncs s'ha lluit eh el senyor sí sí la pel·lícula està ambientada evidentment a la primera guerra mundial perquè no hagi relacionat l'any amb la ciència faltava un any encara per acabar i va ser potser el moment més cru perquè em sembla que els Estats Units encara no havien intervingut no va ser molt al final sí i llavors havia sigut no sé si no sé si estava a prevenir el Som o Verdun grans batalles que van morir alguna hasta milió algun milió de persones en una sola batalla sí sí sí o sigui és una barbaritat que hi ha com mosques és que fins a aquell moment el sentit el sentit de la guerra no va ser tan demolidor com llavors o sigui les batalles abans les guerres eren tenint un punt més cavalleresca allà ja es van perdre totes les formes d'absolutes d'humanitat segons els codis diguem-ho així de cavallerositat entre els exèrcits no allò ja va ser el despiporre el matar per matar sí és que tot va ser la no reacció de l'enemic en qualsevol de les seves formes això no en va esconeguda com la gran guerra sí sí sí la tinc confon a vegades en segona guerra mundial però això és la gran guerra perquè va ser el moment de les grans avenços bèl·lics d'una sèrie de qüestions però ja no es va millorar ja no hi ha avenços bèl·lics però també és això era el concepte de perdre qualsevol mena de forma de destruir sí sí sí pensa que fins i tot com va haver aquella famosa treva pel dia de Nadal en què els soldats dels dos bàndols alemanys bueno alemanys i francesos i anglesos doncs vam mira així improvisadament es van intercanviar doncs menjar torró xocolata van fer un partidet i tot de futbol doncs això això va haver-se vist pels màndols dels dos bàndols com una cosa ignominiosa i els van inclús els regiments que van fer aquesta treva diguem-ho així doncs els van disgregar i els van enviar a qualsevol altre lloc perquè allò no tornes a repetir-se perquè va ser impensable i bueno la pel·lícula aquella de Stanley Kubrick com es deia l'Enyer quina de quina fa referència de la primera la del Quirdu de la primera que era ah Cent d'Eros de Glòria Cent d'Eros de Glòria això mateix allò reflecteix molt sobretot l'esperit l'esperit en aquest cas francès però jo crec que era de tots els bàndols l'esperit aquest de tot per el tot que els meus interessos passen per sobre de qualsevol vida humana doncs aquest film d'alguna forma ens mostra les conseqüències d'aquestes decisions preses a la Babalá moltes vegades se li dona l'ordre a un coronel o un comandant feixis d'ara quin grau és doncs que ataquï una nova posició dels alemanys que han retrocedit 15 quilòmetres i més algú al llarg del film algú em manda i diu que és raro si fa dos dies estàvem batallant centímetre a centímetre una posició i ara s'han retirat 15 quilòmetres que estrany bueno doncs resulta que se'ls ha donat l'ordre a un batalló que ataquin indiscriminadament aquella nova posició dels alemanys però es veu que gràcies a noves tècniques d'observació aèria per avions evidentment doncs han vist que realment els alemanys allà diguem-ho així han retrocedit per poder tornar a avançar molt millor i han retrocedit s'han agafat s'han fortificat molt més bé s'han reforçat a nivell armamentístic per parar una trampa a qui els ataquin i què fan els el mando que s'ha observat que ha tingut aquesta visió diu ostres hem d'enviar algú allà que els avisi que sisplau que no ataquin i què fan doncs envien a un soldat sobretot que tingui algun lligam emocional perquè un altre diu perquè perquè han de passar o sigui per anar-los a avisar han de creuar tot el front han de creuar tota la terra de ningú i doncs dius aquí hem d'enviar algú que tingui algun lligam i envien a un soldat que té un germà que lluita amb aquell batalló que atacarà per tant aquell soldat sí o sí tindrà tota l'alicient del món per anar allà a dir-los eh que no taqueu i la pel·lícula està molt bé perquè van deixant petits missatges al llarg del film es troben amb un oficial que els porta un tros amb camions i li diu sobretot quan dongueu un missatge tingueu testimonis a davant diu perquè la gent ha embugit de tal manera que el que vol és lluitar ja o sigui que vigileu sí sí sí o sigui el fet de dir no i si estàs soles amb aquell mando igual t'ignora i diu que ets un mentir el que sigui sobretot tingueu testimonis al costat la pel·lícula té una curiositat molt bèstia és que està rodada en un sol pla a seqüència d'acord se'n recorda una pel·lícula que es deia l'arca russa que passava dintre al museu d'aquell que està a Sant Patassur com es diu el museu de l'hermitage i la pel·lícula aquella tot era un pla seqüència era tota una seqüència no aquesta no recordo la soga que són tres plans seqüència falsos aquesta és més moderna igual té a veure igual té fa 15 anys la pel·lícula doncs aquesta és igual o sigui des que comença la pel·lícula fins que acaba és tot un pla seqüència però no pot ser això sí té trucos té trucos perquè aviam no pot ser no pot ser per la senzilla durada de la pel·lícula i el que ens mostra la pel·lícula passa es pot dir un dia i mig de temps i la pel·lícula durada dues hores evidentment no pot ser un pla seqüència però ho fa tan bé que t'ho en passes aviam hi ha un parell jo vaig detectar un parell de moments un és molt fàcil però hi ha un parell de moments que jo vaig veure són molt fàcil perquè hi ha un pla fosc simplement ja està ja t'ha fotut el tall però hi ha algun altre moment que també juga amb això perquè clar hi ha un moment està amaneciendo i de cop i volta dius collots passem de la nit al dia i en un momentet en 10 minuts no és normal davant la sonora fa una mica de llu-lu sí jo estic aquí una mica no no és que és molt introspectiva és que mira aquesta música jo no sé ara em recordo a quin moment surt de la pel·lícula però és que tu veus la terra de ningú i allò és l'infern pujat a la terra la desolació que hi ha amb aquell paratge t'explico una escena ell és al principi no explico res ell és esclava intentant apartar una alambrada esclava una punxa i li fot un bon tall a la mà i acte seguit al cap d'un moment rellisca per una pendent d'un cràter i a repenjar la mà a terra la fot a dintre el cos d'un mort que està podrí què penses? hòstia aquella ferida tu allò serà el festival de la bactèria sí, sí, clar un mort que està allà amb el ventre rebentat i li fot la mà a dintre sense voler per això dic que el film és que mostra la guerra amb tota la seva cruesa i no es veu allò com el salvar els soldadors Ryan que rebint la cama i un cap no, no, no no li cal no cal és la desolació de la guerra d'una manera hòstia, doni-do és que se'm podria estar una hora parlant del film ja, ja, ja sí, sí, sí val molt la pena jo crec que rejarà els Oscars sí, jo crec que sí té la cama amb el prejudici de l'irlandès que crec que també s'ho mereixia ja però ostres és que això jo és que l'irlandès estigui així sí, sí, jo també m'ho miro així de reull sí, però aquesta ostres, aquesta clar val la pena, no? val molt la pena jo la recomano molt doncs, bueno doncs res ens queden cinc minutets faré un comentari d'una pel·lícula per mi fallida ho sento que en aquest cas és la aquesta càssoleta cegada por la luz i que res evidentment la banda sonora és Bruce Springsteen totes les cançons segur que se salva sí, això sí com a mínim s'ha de dir una cosa a favor de la pel·lícula i és que Bruce Springsteen segur que està a favor de la pel·lícula mai millor dit però surt al final surt però surt als títols de crèdit amb fotografies amb la persona és un cas real sí és d'un nano que és paquistaní que havia en un barri d'aquests lundinecs ja sabeu que els paquistanís i el drink digital estan prou ben organitzats diners d'aquests espais però encara hi ha així molt tradicionalistes sí, exacte molt de la família molt respecte als pares sobretot el pare perdona la setmana que ve parlaré del gran Torino perquè l'ha fet molt bé molt bé genial doncs això el que dèiem és una relació molt de família però sobretot respecte al pare més que a la mare que aquí segueix sabent lògicament estem parlant d'una línia de respecte però interna però és la imatge paternal és la que sobretot és un nano que té unes dots unes dots vull dir no musicals sinó d'escriure és un poeta és un poeta urbà i té els trens paquistanís i té un amic que és londinenc el típic nano bueno una miqueta així i estem sí i estem als anys 80 i alguna cosa perquè la banda sonora és brutal perquè a mi em recorda quan jo tenia exactament això quan teníem bàsicament aquests vint i pico d'anys que si l'Evel Fortitude que si Yahud aquesta gent una mica l'època del tecno d'aquella música funky que va sortir en aquella època i llavors és la curiositat de dir es mou la gent amb aquest àmbit musical i de cop i volta un amic d'aquest nano que també és pakistaní li fa descobrir Bruce Springsteen mira se li obre molt exacte i no per la qüestió de dir mira que guai sinó mira què diuen les seves lletres és un poeta urbà com tu ets aquest poeta i clar i llavors se li obre la llum és un concepte així com molt metafòric la pel·lícula prometia prometia però se'n va avall perquè dius ostres què què més tira llavors intenta ser clar és el mateix director no sé com es diu la criatura d'Slamdog Millionaire ah sí sí Burinder Chada es diu l'actor no no no el director ho dic bé no no no tens raó Milliat era una altra ai quina pel·lícula era aquella era una pel·lícula també hindú no però doni igual ja me'n recordaré ja ho diré la setmana que ve perquè ara amb el temps era una altra pel·lícula famosa hindú que va fer i que tenia una mica llavors és una mica el tema del musical llavors intenta fer un musical però no li acaba de sortir perquè hi ha moments en què sí que ell canta i tal però no no hi ha l'encant d'un musical al darrere el que a mi em crida l'atenció és que la banda sonora és ell cantant és bàsicament Bruce Springsteen s'agafa música d'ell no vol dir res és a dir sabem que a vegades amb aquestes pel·lícules quan hem vist doncs de Rocketman no hi ha cap cançó del Tom John exceptuant l'última cantar el protagonista cantar el protagonista és a dir aquesta el cedir la seva veu i la imatge és complicat sembla que ella està d'acord clar llavors ell canvia la seva manera de vestir la seva manera de fer la seva manera de ser es revela contra la família que la família no entén com és possible que aquesta criatura pugui escriure quan ha de fer una feina de profit com a tal i llavors això és el que passa que llavors aquesta sí aquesta revelació doncs el porta en marxa bé no hi ha més que explica vull dir ja em passen coses secundàries les cançons de Bruce Springsteen bàsicament és això exacte al final veiem les fotos d'ell realment és un cas real al costat de Bruce Springsteen perquè es dedica a perseguir-lo ha vist tots els concerts de Bruce Springsteen pel món aquest home i també ha triomfat d'una manera relativa amb el món de la literatura per tant no és un actor un director i un escriptor de masses però és el que tenim bé es queda un minutet deixarem escoltant el Henry Hart de Bruce Springsteen i ens aconseguim fins la setmana que ve molt bé adéu-siau adéu adéu-siau adéu-siau