Babilònia del 23/1/2020 — Ballet, llibres i cinema: La Bella Dorment, Las ganas, Dràcula, 1917, Litus, Quien a hierro mata i els Set Pecats Capitals

Panorama general

Programa variat i àgil amb cultura en majúscules: ballet clàssic, novel·la contemporània i gòtica, divulgació musical i cinema d’autor. Els temes centrals:

• Ballet en directe: La Bella Dorment (Russian Classical Ballet, Auditori de Sant Cugat)

• Llibres: “Las ganas” (Santiago Lorenzo) i “Dràcula: L’origen” (sobre Bram Stoker)

• Música i divulgació: “Els set pecats capitals” de Ramon Gener amb l’Orquestra Simfònica del Vallès

• Cinema: “Litus”, “Quien a hierro mata”, 1917 (Sam Mendes) i “Cegado por la luz”

Ballet: La Bella Dorment (Russian Classical Ballet)

Crònica de l’espectacle

• Companyia de Moscou amb un cos de ball nombrós i escenografia i vestuari molt cuidats (palau, bosc encantat).

• Música de Txaikovski i coreografia de Marius Petipa; celebració del 130è aniversari de l’estrena original al Teatre Mariïnski (1890).

• La posada en escena destaca per la fada Carabós (personatge imponent i teatral) i el final festiu amb cameos de contes (Gat amb Botes, Ocellet Blau, Caputxeta i el Llop).

Recordatori del conte

• Malefici: la princesa Aurora es punxa amb un fus als 16 anys i s’adorm; tot el regne queda adormit entre un bosc encantat.

• El príncep, guiat per la fada de les liles, trenca l’encanteri amb el petó i culmina en un gran ball nupcial.

“La música és preciosa tota l’estona… i els vestits, una xulada.”

Llibres: narrativa contemporània i gòtica

“Las ganas” (Santiago Lorenzo)

• Sàtira sobre la mediocritat i la frustració, amb un protagonista químic/inventor que busca fer fortuna amb un producte per a la fusta.

• Història de desig i bloqueig: lligam amorós perfecte però amb impediment sexual per una associació mental; ritme i prosa menys depurats que a “Los asquerosos”.

• Valoració: idea potent però irregular en ritme; Lorenzo “broda” més a “Los asquerosos”.

“Dràcula: L’origen”

• Aproxima el mite a la biografia ficcionada de Bram Stoker: infantesa malaltissa, una mainadera “vampírica” i l’ombra del Comte Dràcula.

• Novel·la molt cinematogràfica; es comenta la llegenda de les suposades “200 pàgines” perdudes de l’original de Stoker.

• Debat de clàssics a la taula: relectures de Don Quixot, contes de Sherlock Holmes i el Comte de Montecristo (“dinamisme” i ganxo serialitzat).

“És un llibre molt pel·liculero… d’aquí en pot sortir una pel·lícula perfectament.”

Música i divulgació: “Els set pecats capitals” (Ramon Gener)

Format de l’espectacle

• Concert-divulgació amb Orquestra Simfònica del Vallès (uns 70 músics), soprano i ballarina. Conducció de Ramon Gener (gran comunicador).

• Fil conductor: els Contes de Canterbury per abordar els pecats com a temes musicals al llarg dels segles (Mozart, Wagner, Txaikovski, Debussy…).

• Encaix lúdic i didàctic: exemples, anàlisi tonal i petites dramatitzacions. Votació final del públic: va guanyar la luxúria.

“Jo aquell dia el meu pare va morir per primera vegada.” —Cita del llibre “La mort ens farà immortals”, arrel de l’Alzheimer del pare de Gener.

Cinema: amistat, venjança, guerra i fanatisme musical

“Litus”

• Reunió d’amics després del suïcidi del Litus; to de comèdia agredolça i estructura teatral (80% en un menjador), amb ritme àgil i repartiment coral.

• Eix dramàtic: cartes que el difunt deixa a cadascun; tensions d’amistat, amors creuats i oportunisme.

“Quien a hierro mata” (Paco Plaza)

• Thriller sobri i dur: un infermer (Luis Tosar) en una residència i un narco gallec en decadència per demència; el passat arrossega venjança.

• Destaquen els fills del narco i un secundari molt llaminer que ha fet carrera als premis.

“1917” (Sam Mendes)

• Missió a contrarellotge a la Primera Guerra Mundial: travessar la terra de ningú per aturar un atac condemnat al desastre.

• Posada en escena en aparent pla seqüència: immersiva i hipnòtica; la guerra mostrada com a desolació absoluta més que no pas gore explícit.

“Sobretot, quan doneu un missatge, tingueu testimonis al davant… la gent ha embogit i vol lluitar.”

“Cegado por la luz”

• Adolescent paquistanès a l’Anglaterra dels 80 descobreix Bruce Springsteen i troba veu pròpia com a poeta; retrat tendre però irregular en to i musicalitat.

• Banda sonora amb el Boss omnipresent; base en un cas real (fotos finals amb Springsteen).

Apunts i connexions

Notes ràpides

• L’auditori anuncia també “El trencanous” i hi ha intertextos Disney en el reconeixement musical de Txaikovski.

• Traça històrica: de Perrault (contes clàssics) a Canterbury, cap a la codificació musical d’emocions i pecats.

• Discussió lectora: la importància del moment vital per abordar clàssics extensos (Quixot) i el valor de relectures.