Babilònia del 29/1/2015 — Barcino: del paganisme al cristianisme; identitat i migracions; del Danubi al Plata; i marató de cinema (Hawking, Turing, Big Eyes, Nightcrawler, Interstellar)

Resum general

Un episodi variat i dinàmic que combina història, música i cinema. Comença amb un petit homenatge a Demis Roussos, continua amb una ruta per la Barcelona romana i el seu sincretisme religiós, segueix amb una reflexió editorial sobre identitat i migracions, i passa per un concert que viatja de les ribes del Danubi al Riu de la Plata. La segona meitat és una marató cinèfila amb biopics (Hawking, Turing), art i autoria (Big Eyes), cinema català (Ventura Pons i una òpera prima sobre la crisi), thriller mediàtic (Nightcrawler), ciència-ficció amb ambició (Interstellar) i tanca amb el clàssic pedagògic-musical Pere i el Llop.

Temes principals

• Homenatge musical: record a Demis Roussos i la seva energia escènica.
• Barcino i sincretisme: transformació dels cultes pagans en creences cristianes a Barcelona (necròpolis, temples, festivitats, colors de l’alquímia, edictes de Teodosi, calendari de Sant Silvestre).
• Identitat i llengua: editorial sobre globalització, migracions i la dificultat de dir "qui sóc" avui.
• Música clàssica i folklore: valsos de Brahms i cançons argentines de Guastavino.
• Cinema: biografies (Hawking, Turing), autor i mercat de l’art (Tim Burton), cinema català (Ventura Pons), crítica social i mitjans (Nightcrawler), ciència-ficció amb ambició (Interstellar) i un toc crític a El Niño.
• Educació musical: "Pere i el Llop" de Prokófiev i la relació personatge–instrument.

Ruta històrica: Barcino i el sincretisme pagà–cristià

Punts clau

• Transformació de cultes: dels espais naturals i elements animistes (terra, rius, menhirs) a advocacions cristianes (verges i sants) a places i temples de la Barcelona romana.

• Festivitats reassignades: de celebracions com les Saturnàlies o festes d’origen celta (focs, "fantasmes" de maig) a calendaris cristians (maig com a mes de Maria; Sant Silvestre al 31/12 i reforma del calendari).

• Teoria de la compensació: contraposició bé/mal (Déu/diable) amb arrel índia, incorporada al discurs cristià per reforçar el monoteisme.

• Xoc polític-religiós: el cristianisme no adora l’emperador; per això Roma no el pot "absorbir" com altres cultes. Edictes de Teodosi (380–480) ordenen destruir temples pagans i d’emperadors (ex.: vestigis del Temple d’August al carrer Paradís) i substituir-los per sants/monestirs.

• *Iconografia i alquímia***: colors simbòlics incorporats a l’art cristià – negre (temptació/foscor), vermell (foc/sacrifici/purificació), blanc (puresa/resurrecció).

• Espais i llegendes: Santa Maria del Pi, Sant Just i Pastor (sincretisme a l’altar de Sant Fèlix, antic cementiri), i la vida litúrgica primerenca en catacumbes i coves (paleocristianisme).

• Costums que perduren: la deessa Strenia (regals/inici d’any) i el costum d’"estrenar" a Nadal o Cap d’Any.

Cita destacada

"La identitat és un mite que de totes maneres existeix i que té la seva realitat simbòlica."

Editorial: identitat, llengua i migracions

Idees clau

• La identitat avui passa per la llengua en què formulem la pregunta i pel gènere amb què la responem.

• Els moviments migratoris desafien categories nacionals rígides: segones generacions, pertinences múltiples i el risc de discursos xenòfobs.

• Necessitat d’evitar l’exclusió i entendre la identitat com un procés, no com una essència.

Música: del Danubi al Plata

Programa

• Valsos amorosos de Johannes Brahms (quartet vocal + piano a quatre mans) amb textos de G. F. Daumer i Goethe: amor i desamor, delicadesa i lirisme.

• Carlos Guastavino: Sonatina "Romance del Plata" (piano a quatre mans) i "Sis cançons indianes", inspirades en el folklore argentí (textos de Vázquez, Benarós, Eisenberg, Ferreira Basso). Concert íntim, elegant i de gran nivell interpretatiu.

Cinema: marató de títols i mirades

Biopics i premis

• The Theory of Everything (James Marsh): interpretació impressionant d’Eddie Redmayne com a Stephen Hawking; biopic clàssic, molt polit, amb aroma d’Òscars.

• The Imitation Game (Morten Tyldum): Alan Turing, Enigma, guerra i persecució de l’homosexualitat. Film eficaç i captivador, però amb envoltori de "gran relat" i control del missatge.

Art, autoria i mercat

• Big Eyes (Tim Burton): la pintora Margaret Keane, els "ulls grans" i una batalla per l’autoria en un mercat que premia la reproducció massiva. Un Burton més lluminós i clàssic.

Cinema català i crisis

• Un any de gràcia (Ventura Pons): comèdia de convivència intergeneracional; irregular però amable; debat sobre la trajectòria amb alts i baixos del director.

• Crisi que Crisi (Manuel Mira): òpera prima amb idea potent sobre la crisi/estafa i el paper del poder financer; narrativament desigual, però amb interès.

Mitjans, morbo i capitalisme de l’atenció

• Nightcrawler (Dan Gilroy): descens a la "manualitat del mal" en la televisió: imatges per sobre de context i ètica. Completa i incisiva.

"La notícia en si mateixa, complerta, no interessa. El que interessa és la imatge de la notícia que realment atrapa."

Ciència-ficció amb ambició

• Interstellar (Christopher Nolan): de la distopia domèstica al viatge interestel·lar; temps, gravetat, forats negres i emoció familiar. Complexa, expansiva i finalment cohesionada; no és un "2001", juga un altre partit.

Apunts finals

• El Niño: acció repetitiva i molt televisiva; contrast amb La isla mínima (molt superior). Es mencionen també Magical Girl i Relatos Salvajes com a recomanacions pendents.

Infantil i educació musical: Pere i el Llop (Prokófiev)

Clau pedagògica

• Conte musical (1936) per apropar la música simfònica als infants amb narrador i associació personatge–instrument:

- Pere → violí (agilitat/valentia) - Avi → fagot (autoritat) - Ocell → flauta travessera (heroisme/astúcia) - Ànec → oboè (vulnerabilitat) - Gat → clarinet (astúcia) - Llop → trompa (amenaça) - Caçadors → timbals (força institucional)

• Versió en stop motion: reforça l’atenció i el vincle amb el relat musical.

Homenatge i comiat

• El programa s’obre i es tanca amb Demis Roussos, celebrant la seva veu i perfeccionisme escènic.