Babilònia del 6/11/2014 — Batalla de l’Ebre, distopies i cinema: ‘La fi és el meu principi’, Hoffman, Robocop, Tràfic, El Cavaller Fosc i el fiasco ‘Supernova’

Introducció

• Presentació de l’equip: Xesco Ramos, Rosa Alcalà i Jaume Vidal. Avanç de temes: memòria històrica (Batalla de l’Ebre), literatura de distopia, reflexions sobre cultura i empresa, i una tanda de cinema (2010 i clàssics recents), amb pausa musical de Boyz II Men.

“L’art i la política sempre han anat de la mà.”

Ruta històrica: Batalla de l’Ebre

Context i claus històriques

• La batalla (25/07/1938 – 14/11/1938) s’emmarca en la Guerra Civil espanyola i en el clima internacional del Pacte de Munic.

• Alemanya i Itàlia hi proveeixen armament i aviació als nacionals; la zona de la Terra Alta pateix bombardejos massius (Corbera d’Ebre, Gandesa, Pinell de Brai, Miravet, Mora d’Ebre, Vilalba dels Arcs, la Fatarella...).

• El front esdevé un camp de proves de tàctiques i armes que anticipen la Segona Guerra Mundial.

La ruta i els espais visitats

• Pas de barca a Miravet per comprendre el repte del creuament del riu sense ponts.

• Poble Vell de Corbera d’Ebre (ruïnes, església de Sant Pere), i el Museu “115 dies” sobre la durada de la batalla.

• Trinxeres de la Fatarella: recuperació arqueològica amb camps de treball juvenils (Universitat Rovira i Virgili).

• Memorial de les Camposines: espai de memòria i identificació de restes, amb plaques i homenatge als desapareguts.

La lleva del Biberó i el cost humà

• Mobilització de reservistes i, posteriorment, de joves de 16–18 anys (“lleva del Biberó”).

• Xifra aproximada: 30.000 víctimes entre ambdós bàndols.

• Idea central: sacrifici, resistència i devastació; memòria familiar i col·lectiva.

Reflexions paral·leles

• Debat sobre si les guerres funcionen com a mecanismes d’“eliminació” i sobre la capacitat dels països (Alemanya, Japó, Xina) de reconstrucció basada en disciplina i organització.

• Crítica a la corrupció d’arrel franquista i a l’individualisme versus el bé comú.

Literatura: “Mañana Todavía – Doce distopías para el siglo XXI”

Què és una distopia

• Societat fictícia indesitjable, inversa de la utopia.

Contes destacats

• “We Kids” (Laura Gallego): pares que registren els fills en una xarxa social des del naixement; fama precoç, ansietat i expulsió als 16 anys. Crítica al cult a la notorietat digital.

• “Neteja de sang” (Juan Miguel Aguilera): retorn hegemònic de la religió islàmica en una València futura; instrument de domini a través de la incultura; retrocés en drets de les dones.

• “Gràcia” (Susana Vallejo): un Sants d’aquí 100 anys, mig buit; societat entropòfaga que ven nadons com a menjar; metàfora d’autodestrucció social i col·lapse demogràfic.

Idees clau

• Distopies com a mirall de temors presents: control social, fanatisme, mercantilització de la intimitat, i erosió de la cultura.

Opinió: empresaris sense cultura

• A partir de Francesc Cabana: la cultura és el que diferencia un robot d’una persona; sense cultura, ningú —ni empresaris, ni professionals públics— pot fer bé la seva feina.

“La cultura és imprescindible per pensar millor i actuar millor.”

• Avertiment contra una societat deliberadament inculta com a base del totalitarisme.

Pausa musical

• Escolta de “End of the Road” de Boyz II Men: R&B vocal amb harmonies impecables; gran èxit dels 90.

Cinema 1: “La fi és el meu principi” (2010)

• Basada en la novel·la homònima d’un periodista italià; pel·lícula en format conversa pare–fill sobre el sentit de la vida després d’una trajectòria intensa (Àsia, guerres, espiritualitat).

• Interpretació destacada de Bruno Ganz; to humanista, íntim i reflexiu.

• Punt feble: paper difuminat de l’esposa; punt fort: honestedat del llegat vital i ètic.

Cinema 2: “Una cita per l’estiu” (2010)

• Debut (i única direcció) de Philip Seymour Hoffman, que també protagonitza amb Amy Ryan.

• Història de dos éssers fràgils que s’exploren amb tendresa i torpesa; humor discret i moments d’encant quotidià.

• Paralllelismes amb “Marty”: persones no “atractives” que busquen un lloc on encaixar.

• Valoració: peça menuda però sòlida, que revela un potencial director.

Cinema 3: Revisió de “Robocop”, “Tràfic” i “El Cavaller Fosc”

• Debat sobre què fa clàssic un film: referencialitat vs. pas del temps.

• “Robocop”: icona vuitantera amb estatus de referent popular.

• “Tràfic” (Soderbergh): moralina i desfasament temporal; impactant en el seu moment, avui grinyola per alguns.

• “El Cavaller Fosc”: Batman fosc i creïble fins a un punt; la darrera part perd coherència per un dels tertulians; contrast amb els Batman pop i coloristes del passat.

Cinema 4: “Supernova” (1993)

• Recordatori d’un fiasco del cinema espanyol dels 90 (dir. Juan Miñón), amb Marta Sánchez i un repartiment coral.

• Estètica futurista kitsch (paper d’alumini), guió incongruent; recomanable només en clau friqui de “dolenta de culte”.

Cloenda

• Tancament amb menció d’una recomanació pendent (títol oblidat) sobre amistat i salut mental; cita per a la setmana vinent.

—

Idees força

• La memòria de l’Ebre com a eina de record i educació cívica.

• La distopia alerta sobre derives contemporànies (xarxes, fanatismes, incultura).

• Sense cultura, la gestió —pública i privada— es degrada.

• El cinema com a espai per revisitar clàssics i reivindicar joies petites.