Babilònia del 19/3/2015 — Baztán, infantesa dislocada i cinema punyent

Panorama general del programa

Babilònia dedica el capítol a una ruta cultural variada: literatura negra amb folklore basc, una reflexió filosòfica sobre la infantesa i un bloc de cinema social i de gènere amb títols recents i clàssics. També hi ha espai per a una exposició d’art, curiositats neurològiques, una sèrie de televisió i un apunt musical final.

"Quan jo era un nen, pintava com el Rubens. I m’he passat tota la vida aprenent a pintar com un nen." — Picasso

Introducció i apunts culturals

• -
• Salutacions i to distès, amb mencions a la temporada de grips.
• -
• Invitació a l’exposició “Rostres i Estats de Consciència” (Cornellà); el públic és convidat a parlar-ne amb el comissari.
• -
• Curiositat neurològica: un home, després d’una agressió amb cops al cap, desenvolupa una percepció visual de patrons matemàtics a la natura (suggerida hiperactivació de circuits cognitius).
• -
• Música del dia: record a Chris Rea (66 anys) i el hit Believe de Cher (1999; ~20M còpies), que tanca el programa.

Llibres

Trilogia del Baztán — Dolores Redondo

• -
• Títols: El guardián invisible; Legado en los huesos; Ofrenda en la tormenta.
• -
• Protagonista: Amaya Salazar, inspectora de la policia foral de Navarra.
• -
• Clau de la trilogia: equilibri entre el procedimental policial modern (forense, anàlisi) i el misticisme local (bruixeria, natura, Basajaun), amb vincles a la infantesa i traumes.
• -
• Punts forts: prosa àgil, personatges secundaris sòlids (especialment la tia Engràcia), i trama familiar que enllaça els tres llibres.
• -
• Matís crític: alguna situació “grinyola” per la implicació personal de l’inspectora; moments extensos.
• -
• Adaptacions: circulen rumors de trilogia cinematogràfica en preparació.

Pensament i societat

“La infantesa dislocada” — Article d’Anna Lanfrancori (Ara)

• -
• Idea central: la família moderna (segles XVII–XVIII) recentra el nen com a subjecte a cuidar i educar; la infantesa és “tresor” i “malaltia” que cal deixar enrere.
• -
• Amb Walter Benjamin: el joc infantil com a arxiu de la facultat mimètica, incorporant el món material i simbòlic (de botiguer a locomotores, drons o dinosaures).
• -
• Tesi intergeneracional: cada infantesa normalitza allò que la generació anterior visqué com a trasbals.
• -
• Debat al programa: contrast entre una generació que va accedir a educació i benestar i una de jove percebuda com més acomodatícia; importància de posar límits i educar amb atenció (crítica a la distracció digital i al WhatsApp).
• -
• Psicologia del nen: “el nen viu el seu món com un dictador”; educar és delimitar i responsabilitzar.

Cinema

Dioses y perros (2014)

• -
• Retrat realista i cru de barri (Vallekas): un home fa de sparring per necessitat econòmica mentre cuida el seu germà amb discapacitat després d’un accident.
• -
• Temes: culpa, redempció, amistat i oportunitat de canvi; sense moralismes, mostra situacions límit i vincles fràgils.

Nightcrawler (2014)

• -
• Thriller nocturn sobre un freelance de vídeo-sensacionalisme a Los Angeles.
• -
• Eix temàtic: ambició sense límits, ètica vs. resultats, i paral·lel amb la ferocitat empresarial.
• -
• El protagonista flirteja amb la psicopatia (manca d’empatia instrumental) i capitalitza la violència mediàtica.
• -
• Final “incòmode”: prospera sense càstig per manca de proves i per ser “producte útil” del sistema.

Sherlock Holmes i Freud (TV/film clàssica)

• -
• Encreuament entre el detectiu addicte (cocaïna) i Freud (hipnosi, subconscient), per explorar addiccions, neurosis i mètodes terapèutics.

La novena puerta (1999)

• -
• Polanski adapta lliurement el Club Dumas (Pérez-Reverte): bibliofilia, ocultisme i elitismes sense escrúpols.
• -
• Intriga amb llibres “únics”, falsificacions i obsessió pel poder; final efectiu, joc tramós però suggeridor.

La isla mínima (2014)

• -
• Thriller als 80 a les marismes de Doñana: parella de policies (vella escola vs. nova) investiguen feminicidis.
• -
• Virtuts: ambientació meticulosa, tensió sostinguda, crítica al caciquisme i a les impunitats de l’època.

Clàssics 90s

• -
• Lady Bird, Lady Bird (1994, Ken Loach): duresa del servei social britànic, violència de gènere i retirada de custòdies; realisme colpidor d’era Thatcher.
• -
• Mary Shelley’s Frankenstein (1994, Kenneth Branagh): ambició gòtica i teatral, fidelitat parcial al text, però desbordament i megalomania formal.

Televisió

El Ministerio del Tiempo (TVE)

• -
• Premissa: un ministeri secret gestiona portes al passat per evitar canvis a la història; humor meta (Velázquez dibuixant retrats-robot) i capítols històrics (Himmler a Montserrat, Sant Graal, Franco–Hitler a Hendaia).
• -
• Polèmica: bones crítiques i share moderat, rumors de no renovació malgrat la qualitat.

Música i tancament

• -
• Record a Chris Rea i cloenda amb Believe de Cher (1999), fita dance-pop que marcà època.

Idees clau

• -
• Literatura negra que integra tecnologia forense i mitologia.
• -
• La infantesa com a motor simbòlic que reprocessa el trauma social.
• -
• Cinema que denuncia precarietat, moralisme mediàtic i poder desigual.
• -
• La memòria històrica, entre divulgació i ficció especulativa.