Babilònia del 12/3/2015 — Baztan, infantesa i cinema: Nightcrawler i més

Panorama general

Programa cultural amb ritme de tertúlia que combina literatura, cinema, filosofia i música. Els moments més rellevants se centren en la Trilogia del Baztan, l’article filosòfic Infantesa dislocada, un bloc de cinema molt extens (de Dioses y perros a Nightcrawler, La isla mínima, Polanski i Ken Loach), i apunts musicals (Chris Rea i Cher). També s’esmenta una exposició d’art i un cas curiós de “savant” accidental.

Llibres

Trilogia del Baztan (Dolores Redondo)

• Protagonista: Inspectora Amaya Salazar, policia foral de Navarra, atrapada entre la raó policial i la mitologia local.
• Força de la trilogia:
• Escriptura àgil i enganxosa (enganxa a la 2a plana, diuen).
• Trama detectivesca sòlida i trama familiar intensa que es connecten.
• Ambientació a Elizondo i la vall del Baztan; pes de la bruixeria i la deessa mari (misticisme de la zona).
• Ambigüitat clau: visions i elements sobrenaturals com a trauma d’infantesa o com a realitat? Queda obert i ben resolt.
• Personatges destacats: Amaya i la seva tia Engràcia.
• Adaptació: Rumors de tres pel·lícules en preparació (no estrenades en el moment del programa).

Pensament i societat

“Infantesa dislocada” (Anna Lanfrancori, UB)

• Idees fortes:
• El concepte modern de família (F. Ariès) situa el nen al centre de la cura i l’educació.
• Walter Benjamin: el nen incorpora al món simbòlic allò que l’adult viu com a novetat.
• Debat generacional: abundància i acomodament vs. impuls d’estudi i superació de generacions anteriors.
• Educació: límits clars i exemple; crítica a la desatenció (pares absorts al mòbil).
• Cita recordada:

> "El nen viu el seu món com un dictador."

• Tesi final: la infantesa com a “porta estreta” per sortir de la catàstrofe si “les coses continuen així”, repensant valors i pràctiques.

Cinema

Dioses y perros (David Marqués)

• Tono i temàtica: drama social dur i realista a Vallecas.
• Protagonista: un “sparring” de gimnàs que carrega una culpa enorme per un accident que va deixar el germà invàlid.
• Temes: sacrifici, redempció, amistat i l’oportunitat d’una nova vida.

Nightcrawler (Dan Gilroy)

• Retrat demolidor dels mitjans sensacionalistes.
• Jake Gyllenhaal encarna un escalador amoral (autodidacta, sense límits ètics) que ven imatges de successos nocturns a TV.
• Metàfora empresarial: “tauró” que avança sense escrúpols; l’ètica és un fre que ell no té.
• Final sense redempció: el sistema recompensa el producte, encara que sigui tòxic.

Sherlock Holmes i Freud (8TV)

• Hipnosi i psicoanàlisi per explorar les addiccions (Holmes) i les neurosis.
• Contraposa psicopatia vs. neurosi; actualitza el llegat de Freud (amb matisos i crítiques modernes).
• Connexions amb altres peces: “La vida privada de Sherlock Holmes” i el diàleg Jung–Freud.

La novena porta (Roman Polanski) – basada en El club Dumas (Pérez-Reverte)

• Intriga d’elitismes, lògies i llibres “únics” on el desig de poder i la falsificació es confonen.
• Final solvent; adaptació discutida per l’autor del llibre.

La isla mínima (Alberto Rodríguez)

• Thriller als anys 80 a les marismes de Huelva: ambientació excel·lent.
• Parella policial vell estil vs. nova escola; caciquisme i impunitat del poder.
• Resolució amarga: s’atrapa el cap de turc, els instigadors queden impunes.

Lady Bird, Lady Bird (Ken Loach)

• Drama social sobre violència de gènere, serveis socials i pèrdua de custòdia dels fills.
• Realisme colpidor sobre l’Anglaterra de la Thatcher; basada en fets reals.

Mary Shelley’s Frankenstein (Kenneth Branagh)

• Adaptació amb ambició megalòmana: fidelitat relativa al text, energia visual, però excessos de to i d’ego.
• Bon ritme com a espectacle; comparacions amb altres obres de Branagh.

Televisió

El ministerio del tiempo (TVE)

• Paradoxes temporals com a “ministeri secret” per preservar la història.
• Episodi destacat: Himmler a Montserrat i Franco amb Hitler a Endaia.
• To àgil i humor metareferencial (Velázquez fent “retrats robot”). Una de les millors sèries recents de TVE.

Arts i curiositats

• Exposició a Cornellà: “Rostres i Estats de Consciència”.
• Cas real: home que, després d’una lesió cerebral, “veu” matemàtiques a la natura (eco de savantisme adquirit).

Música

• Chris Rea: efemèride (66 anys); rock-blues elegant, encara en actiu.
• Cher – “Believe” (1999): canvi d’estil cap a la pista i èxit massiu (~20M còpies).