Bécquer, Epiléptico i Rocketman: llibres, exposicions locals i grans films (La favorita, La caza, La voz dormida)

Babilònia Benvinguts un dia més a Babilònia. És que m'acabo de quedar jo mateix sordo, eh? Perquè acaba de petar algú per aquí amb la línia de la tècnica, però tot solucionat, com sempre. Pels programes amb la competència, no t'acordes del nostre? Sí, exacte, no, no, directament. Pestants, no, que ja no saps si estàs, no? Ja no sé on t'estic, no, no. Al contrari, al contrari, no faig res. Em porto molt bé, soc fidel a la Ràdio d'Esvern, per sempre més. Avui estem tots, eh? Sí, nosaltres també som fidels. Sí, sí, exacte. La pasta que et paguen pot ser. Home, i tant, em faltaria. Venim aquí per veure't a tu. Perdona, jo soc l'estrella d'aquesta ràdio. I després nosaltres que li fem el programa. Per veure't allà, oi? Exacte. Som uns teus negros, saps? Sí, sí, sí, i després no us pago, ja sabeu que no us pago ni un duro, ni una cervesa us pago. El típic aquest, que és una diva. Totalment. Directament aquí allò. És el Josep Cuny. Sí, exacte. Sí, però amb versió... Amb versió poble, no? Bé, doncs el que us deia, tenim aquí la Rosa Alcalá. Hola, molt bé. Molt bé, estàs molt bé? Sí, sí, fantàsticament. El Jaume Vidal. Hola, o sigui, ell no t'ha dit com estàs, però ell t'ha dit molt bé, ja. El guión, el guión. Perdó, perdó. Jo no he dit que estàs molt bé, però estem molt bé. Molt bé. Saps com estàs? Molt bé, estic boníssim. El Jaume també està molt bo. Hola, què tal? No, no, no, no liem. No estic liant jo ara, no? No, però sí. Vale, vale. El Nacho Alonso. Hola, què tal? Hola, tot bé? Fantàstic, al millor. Mira, mira, mira. Ostres, però si encara aixecarem la taula, eh? De forma espontània. Com estem, amb una mica de calor, ja. I estupem una miqueta. I el David Muntaner... Hòstia, sí, pot ser. Què, ara, què? Ah, no, vale. Posa l'aire aquí. Estem alterats, què passa? Estem a la primavera, o què? Ava així, ha tingut una miqueta de calor. Deixem que presentar el David Muntaner amb aquesta barbeta de quatre dies. Hola, David. Torné tonto, eh? He de baixar el cotxe tu i jo, eh? A veure, se'm rascaràs, eh? Seràs la d'era corrent. Ai, ja que ajudes, estic sols. Molt bé, doncs ja estem. Avui, com sempre, parlarem de tot una miqueta. Comencem a parlar de llibres. Les leyendes de Gustavo D'Alfa Béquer. Sí, senyor. Com molt, això. Lectura de Gupi Kou. Exacte. Mira, mira, el llibre és el típic de l'Espasa Calpé. L'Espasa Calpé. L'Espasa Calpé. L'Espasa Calpé. L'Espasa Calpé. Mira, mira, veus. A los asquerosos surt. Sí. El protagonista es troba en una casa abandonada. Sí, jo l'estic llegint. Jo també. Ah, doncs ja el comentarem. Però l'has acabat o no? No. Ah, vale, estem fent tres copers a la vegada. Perdó, perdó. No, no, no, sembla que està amb el bar, no passa res. Doncs això, ja comentarem que el Diego David està llegint los asquerosos, jo també l'estic llegint. Ja el comentarem, ja el comentarem, que està molt bé el llibre. Jo estic per la meitat, una mica més enllà. Por ahí, por ahí. Sí, sí, està bé, està bé la cosa. Bé, doncs això, doncs parlarem de les leyendes de Gustavo D'Alfa Béquer, el còmic epilèptico, que és una totxana que ens ha portat al... Bueno, és una cohesió... Ens ha creu una novel·la. No, és una sèrie que es va fer entre el 96 i el 2003, i al final l'han recollit aquí, el títol que el paraguas que té és L'ascenso del gran mal, epilèptico, i aquí recull totes aquestes històries aprescudes entre el 96 i el 2003, i passes un totxo. Doni, doni, doni. Molt bé, llavors parlarem d'un llibre que es diu Adiós mi buenas, del Xavier Sardà, que parla de la mort, però d'una forma divertida, amena, ja sé que és complicat parlar de l'amor així, però el Xavier Sardà ja sabem com és, una persona sarcàstica, mort, em té final. Però bé, és molt sarcàstic i és molt així, però està bé, està bé, té una gràcia, és una cosa acostumista que ja comentarem. El Jaume es parlarà del carrer blau, de l'exposició que hi ha aquí a Can Ginestà, fent poble, eh? Encara que no sigui del poble, però fent poble... Cultura de proximitat, molt bé. És que ningú... No, però jo la veig sempre, vull dir, si és que costa tan poc això. Sí, sí, cap problema. I cinema, bueno, tenim aquí la repera, eh? Tenim una pel·lícula del David que es diu Enguer, eh? Que ja dic ja, bueno, no sé si ho pronunciat bé, Rosa. Perfectament bé. Rocketman, que l'ha vist la Rosa i també l'he vist jo, i comentarem una miqueta l'última, aquest biòpic d'Elton John. Elton John, molt xula. El blues de Bill Street. Bueno. Elton John, heu dit? No, Elton John. Elton John. Ah, anava a dir. El blues de Bill Street, que en parlarem també, La voz dormida, La caza, una sèrie que el Jaume està veient, que es diu Alice Nevers, i si ens dona temps, potser parlem de la pell freda, però bueno, una mica justet n'hem de temps, però n'hem parlant. Per tant, sense més dilació, les legendes de Gustavo Adolfo Béquer. Vinga, un tema en matèria, ja. Bé, m'ha fet gràcia de relegir-la, efectivament és una lectura de Bub y Cow, de Bub, en aquest cas, de segon de Bub, si no m'equivoco, bachillerat. El que ara seria, no ho sé, la ESO, la 4 d'ESO, no ho sé, la 4 d'ESO, no sé ara està també com està el currículum. A més en el mateix format que el llegíem en aquella època. Ah, clar, que una conserva la cosa. Se t'estava desenquadernant. M'ha fet totalment pobra. Estava allà, que no l'havia tornat a tocar. Bé, m'ha fet gràcia de relegir-lo, perquè com que ja us vaig comentar que he estat a Toledo aquests dies, doncs, sí, ah, bé, és que no hi eres tu el dia que ho vaig explicar. Clar, el guia ens explicava que Gustavo Adolfo Béquer era el sevillano, eh, sevillano, i havia viscut a Toledo una temporada, una bona temporada, d'acord? I llavors, clar, quan ens passejaven per aquells carrerons del barri jueu, del barri antic, del casc antic de Toledo, doncs, clar, et portaven per aquelles places, et portaven per aquells carrerons, per aquells cobertisos, i llavors explicaven que moltes de les legendes de Béquer estaven ambientades o estaven inspirades en aquell ambient nocturn, romàntic, en el sentit tètric, fins i tot, de por, de legendes de por, i, doncs, mira, m'ha fet gràcia tornar-les a llegir, d'acord? Sí que és veritat, però són dues les que passen a Toledo, una és que es diu tres fechas i l'altra és la rosa de Passió. Després hi ha una altra, que és el Rayo de Luna, que està passant Sòria, després a Sevilla també té dues, el tema és el perece l'organista i la venda dels gats, i una altra del Campo de Nogomara, La Promesa, i en el Montcallo, Los Ojos Verdes. Ell fa servir molt també la tècnica del narrador dibuixant. Ell és el narrador, està explicant les històries, i a la vegada, també moltes vegades ell surt ell mateix amb un bloc, amb un enfull de paper i amb els llapis, doncs ell dibuixa, agafa, així, un serien bocet, o l'essència exacta de personatges, de llocs, de paisatges, de llocs. I també hi ha de terror, les de terror per mi són dues sobretot, que és El monte de les ànimes i El miserere. Jo crec que és millor que qualsevol pel·lícula de zombis. Jo què? Hòstia, jo crec. No, bueno, ara això ha evolucionat molt, però tu imagina't això, ell quan escrivia el 1700, no 1800, no era? 1800, va morir el 1870, ho he vist. Doncs imagina't, llavors no hi havia ni tele ni res, clar, i el tio ens expliquen aquestes coses, que segurament estaven basades moltes d'aquestes legendes en històries que li explicava la gent del poble, on anava sempre s'entrifixava la gent i tal, podria ser, podria ser. Les descripcions és una passada, té una riquesa de vocabulari espectacular. És per explicar el que seria una descripció d'una persona, d'un paisatge, d'una situació, d'un ambient, és ideal. Em permetreu que elegiré res, intentaré fer-lo curtet, com descriu una plaça que està com abandonada i amb les deixalles que hi ha allà. Imagineu-vos la diferència de les deixalles que hi havia llavors amb les que podem veure avui dia. Això m'ha cridat molt l'atenció. Els equivalents, suposo. Si voleu. Perquè ja veia venir. Sí, sí. M'ha fia moltes gràcies. Vull dir que estava passejant per Toledo i va per una plaça i tal, que hi ha la basura i hi ha los escombros, ervas d'aquestes, que si malvas, que si ortigas, que si campanillas blancas, jaramagos, veus tot ple d'aflòs, d'aflòs d'ervas que van creixent. Però, de a vos te explica quins són les restes de escombrerías. Diu, diseminados por el suelo, medio enterrados unos, casi ocultos por las altas hierbas los otros, veíanse allí una infinidad de fragmentos de mil y mil cosas distintas, rotas y arrojadas en diferentes épocas aquel lugar, donde iban formando capas en las cuales hubiera sido fácil seguir un curso de geología histórica. Azulejos moriscos, esmaltados en colores, trozos de columnas de mármol y de jaspe, pedazos de ladrillos de cien clases diversas, grandes sillares cubiertos de verdín y de musgo, astillas de madera, ya casi hechas polvo, restos de antiguos artesonados, jirones de tela, tiras de cuero y otros cien y cien objetos sin forma ni nombre eran los que aparecían a primera vista a la superficie, llamando a sí mismo la atención y deslumbrando los ojos una miríada de chispas de luz derramada sobre la verdura como un puñado de diamantes arrojados a granel y que examinados de cerca no eran otra cosa que pequeños fragmentos de vidrio, de pucheros, platos y vasijas que, reflectando los rayos del sol, fingían todo un cielo de estrellas microscópicas y deslumbrantes. Tal era el pavimento de aquella plaza empedrada a trechos con pequeñas piedrecillas de varios matices formando labores, a trechos cubiertos de grandes losas de pizarra y en su mayor parte, según dejamos dicho, semejante a un jardín de plantas parásitas o a un prado, germo e inculto. No té res a veure amb lo que avui dia ens trobem amb unes escombraries, no hi ha una llana de Coca-Cola, no hi ha ni un paquet de cigarreres. Com a molt àmfores. M'ha cridat molt l'atenció, quin domini de la descripció. Avui dia seria una plaçaneta. Avui dia seria això. Molt bé. Val la pena reciclar, més són legendes i són curtetes, està bé. Passes una estureta de por? Sí, sí. No, no, jo no he llegit mai, em sembla que no, no em sona haver-hi llegit. Ah, no, doncs val la pena, eh? Per això dic que... Val la pena, sí, sí. El buscaré per casal que cal tenir per allà. Segur, jo crec que tothom... En les col·leccions austral tenim... La rima, mira, la rima no l'he recordat. I la rima, a partir de la... I la roja... Sí, que se siga... La literatura, això, segona era... Molt bé, molt bé, Gustavo Dulce, el sevillano. Doncs, Nacho, anem a parlar del còmic Epilèptico, que a mi m'intriga, tot això. Sí, sí. Aquest ha llegut aquí una mica a mi per casualitat, diguem-ne, perquè hi ha un amic que treballa en un editorial i van donar per llegir i ja ho tenia i tal, me'l va passar a mi. Dic, mira, mira el que està molt bé i tal. I, bueno, la veritat és que és un còmic una mica diferent. O sigui, què és el format còmic o la manera d'expressar la història de la vida d'una persona des que és molt petita des que és un nen fins que li surt la seva vocació artística. I com ha hagut la transformació dels pensaments de nen i de tot a la seva vocació artística però tot molt mediatitzat per una circumstància vital que és la malaltia del seu germà gran que té epilèpsia. Estem parlant d'això en anys 60 en el qual l'epilèpsia no és com ara que hi ha els medicaments i, bueno, estem al 2000 no sé què. Es pot controlar bastant bé. Llavors, era una cosa com molt marciana en aquell moment abocada a que et portessin a un manicomi vull dir, rebutjada per la societat perquè hi explica com els germàtics i la gent li mira com si estigués drogadicto o no sé què vull dir, una cosa com no es coneixia i molt així i traieu-lo d'aquí i tal o sigui, un repuix molt gran i clar, davant la falta de resposta de la medicina occidental com en aquell moment també que en l'any 60 que els seus pares eren una mica així hippies mig intel·lectuals i tal es van abocar a tot tipus de cures com la macrobiòtica la xamaneria xerlatanes d'aquests médiums gent de no sé què la iglesia de no sé què d'un tio que l'havia fundat en el 1700 no sé quan que diu que parlava amb els morts diguem-ne que és tot un trànsit d'ell des del seu punt de vista que era un nen que tenia 10 anys 12 anys veient tot això veient aquesta vida que van a viure com una macrobiòtica perquè pensen que això els curarà que van a veure el professor no sé què que és un professor d'aquests que fa tipus reikis i coses d'aquestes hi ha pupuntura un professor oriental que diu que comença a donar bons resultats però després tornen els atacs fins i tot un professor suposo professor d'una espècie de divana ciència que feia lobotomies i que es passa tota l'estona dient això mira jo si això és un servei diguem-ne si jo tallo aquí es quedarà sense parla si tallo aquí perderà la mobilitat a l'extremitat no sé què si parlo però no passarà perquè jo soc una persona molt precisa és un tio que és una espècie d'egocèntrica i al final no l'operen en tota aquesta corte ell viu les seves fantasies d'una persona amb molta fantasia que comença llegint llibres de els tàrtaros les guerres que després passa a veure fantasmes ell té allà amb el bosc veu fantasmes tot un món mononíric en el qual escapa ell d'aquesta realitat una mica forta de tenir el germà ells que pensen que potser tenen també la malaltia perquè això no se sabia si era de Itària si no era la germana petita també està tot molt estimatitzat amb el tema al final el germà l'acaben ingressant i és curiós hi ha una frase que diu mira fins que no l'havien ingressat ell no se sentia malalt perquè els pares sempre l'havien dit que això et pots curar-te tal i qual i en el moment que el van ingressar i va estar amb altra gent com ell es va agafar la seva malaltia i va viure d'ella a favor d'ella diguem-ne es va transformar veritablement en un malalt quan el van diagnosticar i el van ficant allà diu perquè abans no abans lluitava i és una reflexió una mica així i al final la persona aquesta acaba descobrint totes aquestes les funcions i aquestes influències tan negatives acaben derivant en una vocació artística ell dibuixa còmic és una manera de dibuixar còmic una miqueta curiosa llavors un dibuix tot molt en blanc i negre molt efectista la gent que hi entenc molt diu que va revolucionar bastant en aquest moment l'art aquest això va aparèixer com a historietes sueltes diguem-ne una sèrie suelta entre el 96 i el 2003 i al final s'ha fet una recuperació ell va fundar una editorial per editar còmics i tal i va tenir col·laboracions importants i al final va fer un recull de tot això que és el volum aquest tan gran que veiem que té no sé quantes planes necessites planes o alguna cosa així el tio es diu David Beauchard però sempre signa amb David B B és un autor francès i aquesta de cull es diu Epilèptico i el subtítol diguem-ne és l'ascenso del gran mal perquè contínuament hi ha una imatge del germà escalant una muntanya no sé si la puc veure per aquí bueno en algun moment sortirà escalant una muntanya negra que és el gran mal diguem-ne perquè ells està lluitant contínuament amb aquesta malaltia que li fa sobretot molt desconeguda perquè si tens ara mateix un càncer diguem-ne dius bueno és un càncer és una malaltia coneguda a la curació no però és en canvi clar l'epilèpsia a més del problema de la malaltia és el tema del rebuig perquè la gent no entén això pel desconeixement la gent no entén en absolut això ni els altres nens ni els veïns ni ningú diguem-ne és una cosa molt rara aquests atacs tan estranys diguem-ne que el que volen és apartar-los fins i tot explicar que estan un dia en un tren en un compartiment d'aquests cancats i que el que va amb ell en el compartiment surt d'allà o sigui surt com fugacitat diguem-ne perquè li donen un atac no hi ha manera que se li cura i comencen les convulsions correcte llavors bueno d'això al final és això d'aquesta energia negativa pot transformar-se en allò instinto reprimido allò que deia Freud pot transformar-se en una pulsió creativa i al final ell acaba sent un dibuixant de còmics i acaba fent la història de la vida una mica en contra de la seva família perquè també explica que la germana diu per què és que fa aquestes coses de la nostra família i per què és que ho diu perquè és la veritat jo això ho sentia jo i ho vaig escriure diguem-ne i ha tingut una mica també explica com de problema amb la seva família però bueno ja dic un dibuix una miqueta així uns trazos no sé com definir-lo molts aquí surt molta sí sembla un déu una mitologia sí, sí un dibuix una mica underground diguem-ne i explica aquí perquè surt aquí molta imaginació molt aquí els déus orientals perquè clar aquest és el Buda sí, sí, sí com està amb tota aquesta penya que borda l'ocultisme les creences orientals pensem que estem als anys 60 ja de tot el maig del 68 i la contracultura i el moviment de l'antipsiquiatria diguem-ne sí que jo de dir hòstia no, no això és una vocació marxista això és una eina del capitalisme per dominar la gent que és una miqueta així dissident bueno doncs la diagnostiquen i bueno tots aquests moviments no no, no sí, sí tot aquests moviments clar en què acaben acaben també en xerlataneria perquè hi ha molta gent que viu d'això de gent desesperada com aquesta i bueno hi ha gent que l'ajuda i gent que no té ni idea i que diu que ve al sí tu el problema és que eres un com diu això hi ha una cosa graciosa diu el problema és que eres un general napoleónico en altra vida i vas fer unes coses increïbles horribles i ara ho estàs pagant llavors un altre un altre diu al contrari diu que no tu tens un problema que l'altra vida eres no sabem qui i et falta alguna cosa per fer i això per això el nano flipa totes aquestes coses llavors envoltant els pares amb millor intenció i amb una mica també de perquè també creien en aquestes coses doncs tot això ho explica ell ja dic en uns dibuixos molt onírics i molt estètic underground i acaba en la transició que tota aquesta influència negativa acaba transformant-se en energia creativa i ell acaba sent dibuixant de còmics i bueno i el germà doncs no acaba però els temes dibuixant de còmics és el que té la no no és l'altre és el germà petit és el germà petit són dos germans veieu aquí la portada aquest és el gran diguem-ne que s'ha de l'epilèpsia i aquest és el petit que explica tota la història que al final és el dibuixant el petit sí el dibuixant és el petit diguem-ne i una germana també i acaba sent bueno acaba sent una persona adulta i acaba traient els llibres aquells acaba sent un dibuixant de còmic que ha reconegut perquè és el que a França està bastant reconegut l'han donat primis a la salut d'en Golema i bueno està reconegut i interessant perquè sempre els còmics ens expliquen unes coses més de superherois o més de més temes més còmic puro i això és una manera d'explicar una història és com si fos una novela gràfica però a nivell de còmic perquè no és ben bé això amb una particularitat i està bé que expliqui històries sí, és com aquí que hi ha hi ha alguns autors de còmics que t'expliquen per exemple jo no tinc alguna a casa t'expliquen jo què sé per exemple l'entrada o sigui la 9 per exemple que era la la companyia aquella formada per republicans espanyols que van ah sí van a llibrar per ell sí, sí o un altre que parla de la vida d'uns avis en un això és com si fos novel·la gràfica en una residència sí, sí com novel·les gràfiques això bueno perfecte genial bueno seguim parlant de llibres jo faré un esment molt ràpid d'aquest llibre del Xavier Sardà perquè m'he recordat d'una altra cosa simplement un minut per un i dos minuts per una altra coseta que vull comentar d'un altre llibre que he llegit que potser li farà gràcia a la Rosa tampoc t'ho destriparé per això dic que ho faré una mica 50-50 perquè pot ser interessant bueno aquest llibre del Xavier Sardà de Adiós Muy Buenas és un llibre és un llibre petitonet de 70 i escaig de pàgines que té a veure bàsicament amb un cementiri del litoral català amb el qual doncs passen coses no estem parlant de res jo el quarto milenio aquestes rotllos sinó que són coses aviat no diríem divertides però fora una miqueta de lloc ell al principi de tot fa una i el pròleg el fa el Santiago Segura però ell fa un comentari diu vull fer un llibre d'escriptura clàssica però sent totalment anticlàssic vull dir totalment diferent és a dir escriu d'una manera que recorda una miqueta doncs un castellà una mica antic lleugerament culta amb tota aquesta picaresca que té el Xavier Sardà que té aquesta cosa aquesta retranca aquesta cosa aquesta sorna que es diu en castellà que una miqueta li busca a tot arreu és això vull dir bàsicament l'enterrador l'ajudant i les dos velles que estan tot el dia al cementiri parlant d'aquella del pis de dalt la del pis de baix la del no sé què la del no sé quantos vull dir que en un principi et pot dir a veure d'això per on va no no però té molta gràcia perquè el que fas explicar-te històries algunes totalment surrealistes altres truculentes altres que dius quina mala baba vull dir i tot això està embolcallat bàsicament per la vida una miqueta d'aquest enterrador de la seva dona i la cosa s'ha quedat molt interessant perquè quan sembla que serà una novel·la d'historietes de la gent que està enterrada en aquell lloc resulta que al final hi ha una cosa que fins a l'última pàgina et deixa amb la sorpresa hi ha una cosa bastant truculenta que passarà i que es farà per una cosa determinada per uns diners per aconseguir una cosa ja està no dic res més i a partir d'aquí tot això es remou i està molt bé perquè entre les historietes i les situacions una miqueta diria morboses altres divertides altres passades de voltes val la pena és un llibre que te n'oblides a la fi a cap del que estàs plantejant no estem parlant de l'amor trista sinó de coses que dius doncs passa el que passa una mensura de un cuento cortaza sí, sí, sí té un punt aquestes coses que tenim sí, sí, sí aquestes coses que es posa a partir de tan estranys que després hi traiem exacte i llavors va traiem punta sobretot quan parlen les velles és magnífic el diàleg és brutal la manera de parlar l'antiga que no t'enteres que no sé què però hi ha una sèrie de coses magnífiques per llegir i l'altre que vull recomanar i el vull recomanar ferventment és un llibre del David Fuentquinos l'últim llibre quin és l'últim Hacia la belleza es diu Hacia la belleza es diu en castellà no sé com és en francès però es diu Hacia la belleza i també és un llibre no massa llarg també no arriba a 200 pàgines és on està basada una pel·lícula que han estrenat ara que també no és la llibreria dels llibres dels llibres que no s'han publicat o alguna cosa així que també es diu d'Henry Pee sí, exacte perquè he vist el tràiler i no és aquesta perquè aquesta està basada en un noi que arriba a París i demana ser vigilant del Museu d'Orsay i quan miren el seu currículum aquest senyor és catedràtic amb una a Belles Arts i és un crac i és un especialista justament amb Amadeu Modigliani que hi ha una exposició d'Orsay a l'Orsay d'aquesta exposició i llavors ell vol ser imagina't un doctorat que ha fet la tesi un doctor que ha fet la tesi sobre Modigliani s'asseu allà per contemplar el retrat de la gent Nebutern que és una de les més conegudes de les peces i clar parteixes d'un suposat que dius què fa aquest home aquí i clar i la pròpia dona de recursos humans diu aquí passa alguna cosa i llavors a partir d'aquí es desencadena una història en el que tot això ell és de Lió de la ciutat de Lió i llavors és un personatge peculiar estrany que no acaba d'explicar ben bé el que hi ha i de cop i volta apareix una altra història paral·lela d'una noia que es diu Camil en el que passa una situació molt potenta i a partir d'aquí tot això es va conjugant i va arribant a una conclusió però és un llibre amb l'elegància del senyor Fuenquín és un senyor quan el que escriu no sé si jo he llegit alguna cosa d'ell la Rosa sí que he llegit unes quantes sí, jo he llegit tres ja i ara començarem exacte aquell com es deia la delicadesa de souvenir els records també està molt bé i tot va bé tot va bé tot va bé aquesta sí que he llegit doncs té aquesta manera d'escriure d'una manera aquest home és especial vaig estar mirant per internet per internet que li feien algunes entrevistes és una passada també com s'explica és que té una delicadesa especial per captar l'essència de l'ésser humà exacte i l'essència actual del que està passant en l'ésser humà exacte és molt actual en situacions molt bèsties que et quedes sense feina que perds la parella que no sé què i aquell trobar-se perdut però perdut totalment aquí es perden i com són capaços després de refer això que l'espoiler jo espero que també acabi o bé o que almenys recomposi la història diu el puzle les peces del puzle salten totes per all al final troben el seu lloc però crees un puzle diferent llavors el dibuix que resulta és un altre aquí la situació la situació és per un costat una història per una altra una altra i a partir d'aquí hi ha unes connexions i la cosa s'intenta solucionar és complicat però tot això queda més o menys organitzat però bueno no vull dir res per no liar-vos per tant val la pena té molta gràcia molta gràcia vull dir en refereixo més que gràcia a elegància és la paraula molt ben portada i és un vocabulari molt assequible molt assequible absolutament molt ric també però molt assequible jo l'he llegit en castellà clar perquè el meu francès és com de Búrcia no no no però segur que el castellà a l'hora de traduir-lo igual no perquè clar té una novel·la que es diu Charlotte aquesta està basada en una pintora molt jove alemana que la van també la van fer presonera de seguida l'any 38 o 39 la van fer de seguida presonera i va morir a Auschwitz perquè estava embarassada dos la van matar va ser una de les primeres que van matar i és bo que és una novel·la que li va costar molt de fer i llavors l'estava escrivint després ho deixava tornava un altre cop i així i a més ha tingut diversos premis per aquesta novel·la aquesta és moltes ganes de llegir-la perquè jo he llegit tres i sempre m'agrada molt i la que us he comentat que han fet la pel·lícula ara que és alguna cosa així com la llibreria o la biblioteca dels llibres que no s'han editat penso que la pel·lícula també l'han titulat de la mateixa manera sí, sembla que sí això em sona d'alguna cosa que ja aquestes llibres són les pròximes i la que tu em dius sí, no? sí David Fonquí no es val molt la pena no es val la pena descobrir-lo és un bon estrictor jo per mi també ha estat una descoberta molt ratificant Jaume, passem al món de les exposicions ja que hem parlat amb el Déu Modigliani ara ens anem al Carreau Blau d'aquí de Sant Jús i dir que què tal? parlarem bàsicament de l'exposició d'aquí però aquest matí ha estat allà a Sant Feliu en un centre cívic i també n'hi havia una que m'ha cridat molt l'atenció sí s'inaugurava aquesta tarda i dic aquesta tarda no puc venir i tal però m'ha agradat molt és que a vegades és això que et posen en un context que tu no coneixes no coneixes i dius a veure què passa i la veritat és que jo no ho conec gaire i llavors doncs l'he trobat molt molt ferma bé aquí estem amb una amb Carreau Blau Carreau Blau això ja heu dit que era és com bueno és una escola d'arts plàstiques però per nens vull dir seria aquesta la idea fa molts anys que està aquí a Sant Jus això mare meva tota la vida sí sí o sigui que bueno per nens de 4 a 8 anys i esclar l'exposició doncs és una varietat de de diferents nanos de diferents edats que hi ha ja és naltre també no és que és més infantil i ho han fet que surts de la sala i tot i vull dir un dius molt maco la veritat és que no sé potser perquè pensant en el futur no soc pessimista i llavors al veure això doncs penso mira que bé no vull dir aquests són els homes del futur que utilitzaven tot tipus de hi havia pintura hi havia també ceràmica o plastilina coses d'aquestes clar no potser no potser no potser van una mica més enllà però podria ser però estava a terra la pastilina és que hi he passat però l'hi he vist per sobre una varietat impressionant de matisos sí ja que sou d'aquí a Molina clar no si jo no és que passo pel davant no no s'ha de veure clar això és com tot s'ha de veure molt bé molt bé fantàstic doncs seguim parlant recomanada una exposició evidentment seguim parlant de cinema i el David ens parlarà finalment d'en guerre no ho vaig parlar no no no no vas passar no vas parlar em semblava que sí sí jo diria que no sé que no m'ha donat temps jo crec que o no jo diria que no vinga torna i torna jo pot dir que sí mira si et repeteixes vas parlar però molt ràpid és que era molt ràpid si et repeteixes et tallaves crec que quan és ràpid no se'n recorda ha de ser Merlin jo sí que em recordo ara sí ràpid bé és un film del director d'Estefan Brisé i sí és veritat que em vaig comentar bueno la torno a comentar més estències sí bàsicament ens parla de la lluita sindical en la indústria ah sí tallem vinga va una altra cosa no no és cert no em puc explicar una altra ja la vaig comentar doncs comento una altra si vol si la vas comentar aquesta sí que problema la vol dormir veig per aquí la favorita ah vinga va sí vinga la favorita vinga vinga vinga llorgos lantimos ja que podia dir gran timo però gran timo ui li faig la tasca o no ostres tu això és una mena de barri lindon eh pues sí aviam una mena de barri lindon té alguna sí llego de barri lindon i una mica també de peter greenaway aquí ja no ho sé perquè no n'hi mis hi ha alguna coseta del zoo bueno ja doni igual jo m'hi vull pallar tira tira sobretot aviam aquest realitzador experimenta com el com el senyor Kubrick una mica eh sí perquè jo crec que això és aviam és un perjudici perquè la meva mare va anar a veure aquest film al cine i va sortir marejada com una cuba home per aquelles per aquests aquests gran angulars que fa servir ell per abarcar tota la majestositat de les sales i per això mola eh sí sí amb tele no tant però ostres això no ho he fet abans això no ho tenen aquesta pel·lícula senyor és molt innovador tira tira és molt bèstia doncs això aquests gran angulars ostres donen una ènfasi a tota la trama bestial però bàsicament és és l'ascens perquè la caiguda bueno sí la caiguda al final ascens i caiguda en desgràcia absoluta totalment bé d'una noia d'una trepa d'una incomformista que no vol pertany a la classe social que li ha tocat que li ha tocat estar per destí i ja està i a partir d'aquí té una bona padrina i en aquest cas l'alumne supera la padrina diguem-ho sí, sí, sí però de tot l'avança per la dreta sí, sí vaja si l'avança l'altra evidentment queda absolutament anul·lada això estem parlant de és una estòria real sí, sí, sí però estic jo crec que no sé si és just abans o just després de la pèrdua de les colònies americanes jo diria que és just després no ho sé ara exactament no, no diria jo 1700 i escaig una guerra amb França mira el vas compta aquell de Malború que és el marit de la favorita de la favorita oficial sí era el Mambrú aquest i aquest va va lluitar i ho està lluitant a Espanya va lluitar la guerra de sucessió la guerra del 1714 clar, per això diria que seria a principis del segle XVIII però era el mateix dubte de Malború sí era el mateix sí, sí per tant és prèvi a les colònies clar és d'aquella època sí, sí principi del segle XVIII clar doncs en aquest cas la reina d'Anglaterra doncs és una persona amb les facultats mentals un pèl alterades hi ha un moment del film que tu explica perquè no sé quants fills ha perdut molts 15 o 17 fills de barbaritat i de totes maneres o sigui que dius buah i clar dona està que no està en els seus cavals però i tot així jo crec que del marit de la reina no se'n fa ment no, no es fa esment no es fa esment en cap moment però en aquest cas és que no sé si va tenir bueno si va morir prèviament o si va passar alguna cosa i es va quedar soltera després sí no ho sé, no ho sé no ho sé però el que és curiós és com simplement amb un petit amb un petit amb una petita ajuda com pots saltar de caure de caure literalment en el fang sí a passejar-te i cuidejar-te amb la noblesa més rància d'Anglaterra no? només amb una petita ajuda amb un cap a dintre però era l'única manera de pujar en aquella època era una classe molt baixa i una classe molt alta i llavors si tenies això que dius et podien una mica empadrinar una miqueta i pujar i si tenies un bé unes petites facultats físiques o un aspecte físic si fa o no fa agradable doncs això ho facilitava evidentment però a partir d'aquí la protagonista jo no sé si volent-ho sense voler doncs va va agafant cotes de poder i va suplantant a la a la seva benefactora a la que l'ha introduït allà que és la l'eduquesa de Malbro avantpassada de Churchill i si hi ha algun moment que es diu Churchill sí sí sí i que és la protagonista de la Raquel Weiss i la la criada així diguem-ho d'alguna forma és la Emma Stone que fa molt bé que fa molt bé totes i la que va guanyar ella i l'actriu que fa de reina i l'acaba guanyar l'Oscar és l'acaba guanyar l'Oscar sí sí sí l'Olivia no sé què l'Olivia no no ja apareixerà sí l'Olivia no sé què i ostres aquesta dona és que clar ho fa molt bé però el fet està és que aquesta mica doncs li va li va sucabant el terreny a l'altre cosa que l'altre dius hòstia però si és una tia és la que realment està manant perquè la reina és un incapaç no és capaç ni de llegir un discurs i a la que es perd doncs dissimula un un mareig per què per no acabar en el absolut dels ridícules i l'altre és la que porta amb mà de ferro tot el govern i planta cara als mesclots que li volen suplen no no és una valida que es diu en castellà un valido allò que es deia en aquella època sí era la favorita però sí un valido sí és aquest concepte i l'altre mica en mica doncs li va jo suposo que la picaresca de l'època i tot això li va sucar en el terreny però l'altre què passa la pel·lícula també és molt puta perdó perquè d'alguna forma l'altre perd el poder però està acostumada està acostumada a manegar-lo en canvi la nouvinguda ve d'una classe que no està acostumada a manegar el poder exacte i a la mínima s'hi acomoda i quan s'hi acomoda allà la besa i quan la besa l'altre l'enganxa i la pel·lícula acaba aquí sí l'has explicat tota no? sí era bé l'has destrossat no no no no no és un fet perquè és una pel·lícula perquè per molt que l'expliquis té un component estètic quan s'ha de la xiscleta que hi ha el conillet allà s'ha acabat allà sí i dius hòstia és que no sé clar és una pel·lícula jo crec que és com tot és que tot aquest senyor d'aquest home està davant són els detalls l'ambientació és brutal jo diria que no hi ha llums l'ambientació és llum natural sembla gairebé sí no ho sé això exactament clar que amb les tècniques avui hi ha càmeres digitals és que ho com això amb un espelma t'il·lumina no és com el Kubrick que va tenir que demanar càmeres no avui dia bueno amb un espelmeta ho veus tot aquí pot ser un efecte de llum que segmentes un espai concret del fotograma i tires milles per allà és que hi ha unes tècniques brutals vull dir que ens faríem bueno bueno doncs ja està un segon un segon Rosa un segon Rosa que et dono la presentació home i una mica per la gent per la gent que som amants delton John hem descobert que és al principi de Rocketman de la cançó Rocketman que justament és la pel·lícula que la Rosa i jo he pogut veure però Rosa comença tu i jo t'enganxo bueno és un musical és un biòpic però és un musical sí sí i ja comença amb aquella escena que ell va vestit de plumes allà de color vermell una sala sembla un dimonieta aquí en un espanyes i dius què passa s'ha escapat de l'escenari no i entra en una sala i dius bueno comença a fer com una teràpia com quan jo soc un alcohòlic i no sé què és això i de què fa teràpia home de tot el passat que tenia ah ja que era no sé no no es veu que sí que va ser cert perquè acaba ingressat a una clínica de desantificació de psiquiàtric de tot perquè bueno es veu la seva història a nivell personal des que era un nen en un nen així petit bueno gracionet així mig pel roig una miqueta els pares que té la marinera castradors és poc el pare és castrador total i la mare la mare la mare a seu aire la mare a seu aire exacte la mare es va quedar amb el nen clar el nen amb ganes que al seu pare li faci una mica de cas sempre amb aquestes ganes de ser estimat que és el que ell després diu al llarg de la seva vida la necessitat de ser estimat exacte i per això buscant una mica l'amor i a sobre a sobre li toca ser no que li toca ser vull dir que és homosexual i la mare la seva mare a sobre li diu és que així no trobaràs mai seràs estimat així mai trobaràs l'amor molt xoc a mi mai trobaràs l'amor i l'altre com me l'enfonsen a veure que ell tampoc no fa cas ell continua fent la seva vida i l'esforç continu per ser com és ell i com ell se sent i com ell vol ser sempre has donat el pas endavant es veu la carrera meteòrica que ell va tenir no d'èxit molt ràpid que estava tocant el piano allà amb el bar de moda d'un poble i com ell és un mànager que està per allà i va venir que té una prova no sé què i de seguida quan ja comencen a fer-li cançons així xules de seguida se l'emporten als Estats Units i triunfa però a un plas i ja està o sigui es va trobar de ser una persona anònima pràcticament a ser una estrella però del rock però immediatament el que passa que li passava és que era un magnífic compositor però era un terrible la trista i llavors va aparèixer Bernie Toppin que és el seu gran llatrista de sempre totes les seves cançons el 90% tot això que estem escoltant The Rocketman Your Song Saturday Night és que hi ha la tira de cançons vull dir són seves són la texta i llavors ell escrivia i llavors ell s'inspirava es posava a banda del piano i taca taca i començava a composar molta capacitat d'improvisar exacte de literat o no exacte de literat o gens res res res res res ell ho diu des al principi clar que ell ho diu no ho nega no ho nega jo és que les letras com que no i vam tenir una relació de per sempre més sempre deien que mai s'havien barallat sempre diuen encara que es barallen però no són baralles de companyerisme per entendre's no n'hem parella no no no ella es lia amb una altra persona bueno una mala persona ja estem amb els mànagers és un mànager que intenta que està caiguda cap als que recorden no cap als fins i tot ni molt menys no sentir-se estimat és la frustració aquesta de no ser estimat que l'arrossega tota la vida és un tio que li fa de mànager el seu mànager fins que ell es va morar perquè ell ja tenia el seu mànager i una gent que el portava molt bé i que era molt ben que és molt honesta però cau a les mans o a les garres d'aquest altre i l'explota i a més amb un 20% de percentatge que sempre s'enduia diu si guagis que encara aquest mori jo continuaré cobrant aquest 20% de percentatge i també es veient com ell va ascendint sobretot és molt maco el procés des de les seves primeres ulleres com es posen aquelles ulleres aquells vestits tot això que dius és al·lucinant quan surt de reina i dius mare de Déu Senyor però què ha passat aquí i de pollo i de pollo i dius fa unes coses brutals és que vas veient les imatges i recordes quan ho veies posa això o a la tele quan feia el recordat i al final de la pel·lícula fins on arriba la biografia doncs fins a l'actualitat no és a dir la pel·lícula en si no la pel·lícula arriba fins des del 2018 la pel·lícula sí i llavors al final expliquen que ell ja està vivint amb parella amb la seva parella que ara ja sí que per fill ja sap el que és estimat amb els seus dos fills que tenen d'adoptar sí però això per la pel·lícula en si la trama de la pel·lícula acaba 28 anys abans diu i porto 28 anys amb la seva parella és a dir ell acaba jove ell és jove deu ser 28 menys 1900 és a dir ell canta l'última cançó és I'm Still Standing que és una cançó de l'any 88 em sembla no m'hi equivoco ara per uns 30 anys sí va ser aquell disc To Love for Zero que va ser una mica desaparegut ah exacte que I'm Still Standing va ser quan ell va sortir del forat de les drogues que diu torna a estar en peu i és aquella cançó famosa que ara us posaré per aquí però ja deu tenir 70 anys o així potser no no arriba tant potser no és tan vell deu tenir 70 i alguna cosa aquest senyor sí sí deu tenir 70 és una època home sí sí sí seguríssim seguríssim bé es veu quan va caure tot el tema de les drogues exacte de tot que mira aquesta cançó és la cançó que ell treu ell treu quan ja surt ja està superat que és I'm Still Standing ja torno a estar en peu és l'última cançó que sona de la seva és el 47 el 47 el 72 72 que és una cançó vital no molt divertida com dient ja torno a estar aquí i torno a sortir i es queda en el moment en què està amb el grup diguem d'alcohòlics d'anònims no allà doncs parlant de teràpia és que és xulo perquè veus com es va traient part d'aquesta disfressa d'aquest vestuari exacte es va traient els desbanyes després veus que ja té les plomes les ales que portava després es queda com un xandall després es veus com un pantaló curtet perquè ella explica la seva vida amb aquest grup es va traient una mica tota aquesta càrrega que porta i s'ho va traient mentre es va tot aquesta artificiositat s'ho va traient i llavors es va desnudant i es va tornar a trobar amb el nen que ell era l'escena aquella del nen no l'ho ha dit però és xulo és molt maca hi ha escenes molt xules és molt maca és l'actor que feia d'ell exacte i el que té a Rosat és raó al final de tot quan està en aquest punt que queda aquí que es capa la trama llavors sí que hi ha tota una explicació que és el que ell deia de la seva relació amb la seva parella els fills i fins d'actualitat però és una explicació diguem de final d'un biòpic per entendre'ns però l'altre té un dia està molt ben fet no és el concepte hiperconcert de Bohem en Rhapsody és més aviat musical ojo amb això que hi ha moments en què és com un musical comencen a ballar comencen a saltar té un punt a veure si això l'Alalant vull dir jo què sé el Gran Showman no és el mateix però té algun moment determinat sempre en els escenaris sempre en els escenaris on ell actua ja però hi ha alguna cosa que passa fora que passa així com de cop i volta que es tan i pum i dius ostres ara què passa aquí aquest moment musical volen els estudis també però estava aquella cantant no me'n recordo com és jo aquella dona que també s'acaba la Kiki Di ah no aquella la Kiki Di no la Kiki Di canta però és una altra noia que es torna a casa els actors estan molt bé l'actor és qui canta no? sí l'actor no sé qui és no me'n recordo com es diu el Taron Egerton Taron Egerton Egerton sí el que fa de Kingsman per ser elegit ara amb una ressenya que portava el Jaume que el director el Dexter Fletcher també va portar bona part de la direcció de Raph Sòdia i Blu sí sí és cert per això que es nota quan l'anterior director ja van haver-hi problemes i ho van deixar van continuar sí és veritat tens raó tens raó que va es va una miqueta a la mà però està molt bé home és que no és el mateix però està molt bé és molt acceptable és una cançó molt maca no posen cançons són totes molt maca és molt veritat sí és que és el Tom John el Tom John de l'any 69 des del Your Song fins al Limestone però passen molt gran és que hi ha està Daniel està Cocodrill Rock està el Good Valley a la Break Road clar està el Sims com allò com una veia cançó que és magnífica del Sorry Sims to be the Hardest World està molt bé combina molt bé la part així personal la història personal de la seva infantesa molt recomanable molt recomanable doncs vinga intentem a veure com ho fem això quin liu tinc jo aquí de coses avui parlem de la caza per aquí si voleu parlar el Jaume ens ha de parlar de la sèrie no sé si una mica queden 15 minuts organitzem-nos una miqueta jo també si puc parlar de blues David Street perfecte si no parlem d'altres coses i el David ha de parlar de la bo dormida així que lo tenemos complicado doncs vinga que no comentem si no algú d'aixem de parlar no passa res d'això de parlar tira tira Nacho Nacho doncs bueno La caza que no és la pel·lícula aquella de Carlos Saura sinó que no la veu bueno pel·lícula de Thomas Winterberg del 2012 Thomas Winterberg que no sé si el coneixeu és un dels cofundadors amb les bonteries del moviment Dogma 95 per tant sí, sí ha fet pel·lícula celebración festen correcto festen por ejemplo sí, sí llavors bueno pues ya saben muy bien Dogma Cap Travelling unas cámaras allò muy puras unos planos y bueno y tal o sea molestiu tot allò tot explicat i tot els culors allò colors allò foscus i tal y bueno pues historia d'un publet de Dinamarca en el que hi ha un mestre d'escola que és adorable que les nens l'adoran i bueno que és el Mads Mikkelsen un actor sí conegut exacte d'aquella zona d'aquella zona que ha fet allò de Hala Rising que ha fet aquesta pel·lícula sí com es diu aquella l'Heroeste Salvation sembla que és que també és d'un altre d'aquests del Dogma sí és Salvation sí que també és un tío western que el tio jo pateix bueno una sèrie d'històries el perdones diu crec que sí no sé no recordo ara em sonen campanes però no és un actor molt característic amb una cara molt característica molt bon actor de fet li van donar el premi a la interpretació en el Festival de Can per aquesta pel·lícula per La Caza aquesta pel·lícula va estar nominada a l'Òscar la millor pel·lícula estrangera que no va guanyar però bueno és una pel·lícula de premis diguem-ne nominacions com a mínim de premis bueno però senyor aquest senyor que és mestre d'escola que és un mestre adorable pels nens tan adorable que fins i tot una nena d'uns 8-10 anys que s'enamora d'ell diguem-ne o sigui és una barreja de sentiments diguem-ne un amor molt infantil i tal però bueno passa alguna cosa i la nena doncs se sent una mica despeixada i com evoluciona el tema doncs això bueno això es pot dir això es pot dir perquè a cap i a la fi no és vull dir no és una pel·lícula per restripar-la perquè l'argument surt a tot arreu diguem-ne al final aquesta nena s'inventa una història fosca d'assetjament sexual per part del mestre com som els humans diguem-ne doncs clar al final el tema de protecció de la infància el tema de creure determinades coses el tema de la paranoia col·lectiva doncs al final aquest home acaba estigmatitzat pel poble un poble molt petit on no passa mai res on evidentment tothom es creu a la nena després ja comença el tema com si els altres nens també s'inventen coses com és una paranoia col·lectiva i es veu com és l'espècie humana com és la caza diguem-ne com no és suficient per posar una sèrie de condicions i una persona queda estimadíssima i tal és rebutjada per tothom sort que té algun amic encara aquesta parella i al final acaba ajudant i acaba bueno i que se'l creu que és una persona honesta contra corrent perquè a canvi és més fàcil de creure el que diu una nena tan petita amb una verosimilitud diguem-ne amb el que diu clar perquè la nena és també és aquesta maltat de la infància que sempre s'ha dit ai que macos les nens tenen una part una part negativa una part negativa sí sí sí sí sí la no tots però alguns la meva dona és mestre t'ho diu tu veus tu veus que les persones que després són dolentes a la vida adulta ja ho són ja ho hem de petita sí ja ho són nens l'acte era el temps als 4 anys diu que el carete ja està super jo conec nens companys dels meus fills clar un jutge de Rosi que diu uah uah veia litxo llavors aquesta nena al final no acaba sent com un diable diguem-ne perquè és una nena i no sap què fa i ho fa d'una manera inconscient una mica de maltat inconscient però també molt diabòlica de jugar ella està jugant i perquè tampoc és conscient de on pot arribar tot això aquesta acusació no ho sap ella sí i al final hi ha com una redenció també de la nena la nena al final torna a ser la nena i es dona a compte d'algunes coses i tal però això pel·lícula molt forta molt de o sigui angustiosa la manera també de radar uns planos tot molt fosc i l'home ja patina ja perquè ningú el creu i a més a més és un home molt bo que li agraden molt als nens però li agraden sense res sense res estrany sense condutacions rares en bon sentit de la paraula i per això els nens estan enamorats d'ell entre cometes i la nena s'enamora de veritat llavors passa el que passa i sobretot és això i amb una escena final que no explicarem que és com simbòlica diguem-ne que quan tu comences una cosa no s'acaba mai diguem-ne la casa aquesta no s'acaba mai perquè hi ha una escena al final que quan sembla que les coses s'han arreglat doncs no s'arreglen diguem-ne això ha entrat com un estigma si ve el cabo suelto sí ha entrat com un estigma i quan generes una sèrie de sensacions això et persegueix per sempre és una mica com l'elèctura simbòlica diguem-ne és una mica el fàcil que és desfer una fama o una el fàcil que sempre es diu el fàcil que és el difícil que és construir i el fàcil que és destruir destruir això és una cosa en un moment diguem-ne és una reflexió sobre l'ànima humana sobre la crueltat de la infància i també no tota la bondat de la infància pot ser de la maldat aquesta innata que té en un moment que el caràcter no està encara format i està en deu i el diable ja en la mateixa alçada jugant allò molt interessant i sobretot a nivell de si t'agrada aquest moviment t'agrada les Bon Trails Bon Trails t'agostarà aquest tio perquè són militantes d'això i a vegades que et canso una miqueta és molt allò a veure si podeu veure la de la casa de Jack Bildt la casa també la casa la casa la casa la casa de casa d'edificio de Jack Bildt Jaume jo ja l'he vist en versió original ja l'he vaig comentar amb el seu moment però ara em sembla que ja es pot veure en versió original si la voleu veure Jaume parles d'aquesta sèrie el David ens parlarà de la bo dormida d'aquesta que es diu Alice Nevers és una sèrie és una sèrie que passen quatre dies a la setmana a la Paramount i es diu Alice Nevers i és una jutgesa i llavors la pel·lícula és almenys a mi m'ha atrapat perquè són estimacions molt molt molt evidents que viuen aquesta parella al costat de dos més que hi ha per allà i el que és interessant és que no mai mai arriba el moment el moment que pugui passar alguna cosa no? Ah, d'acord llavors estan aixec juguen és com si fossin però no són cruels com la cara que diu ell juguen a sortir amb un altre d'allò però allò d'allò però resolen costants de de criminalitat és de crims diguem-ne sí, sí però està molt bé perquè és que ho endevines que s'ho passarien de conya i no acabes mai de tenir el goig de veure-les bé vull dir que no resolen mai el que seria el cas no acaben no, perquè se'n van per les branques i tal es troben i es discuteixen i fins i tot pateixen no? perquè esclar no d'allò fins que arriba apareix una patufa l'altre dia i diu aquesta noia t'estima molt a tu que no te n'has adonat i l'altre i l'altre com sorprès vull dir que és distret el que passa és que és sèrie això i jo volia exacte no s'acaba mai sempre tenim un criminal més que és el que ha fet alguna cosa i es fa com pesadet una setmana o dues després d'haver seguit una mica la sèrie que no era com a Dexter i quan hi havia un criminal se'l carregava a Dexter cada capítol que això m'olava moltíssim que deies bueno callo és que jo el Dexter i jo encara se'n veurà a mi la meva vessant així com fosca i no l'oblidaré la meva vessant fosca no us veu fer amics no? sí, sí el Dexter i jo som molt col·legues és que no és veritat jo crec que falta en aquesta vida a vegades una persona que sigui que faci una justícia universal per aquella gent que queda fora un vengador totalment tot sense perdona totalment evidentment sempre el que feia el Dexter a veure el que feia és perquè era una persona que havia fet una bestiesa 50 vegades i algú havia de fer aquesta qüestió això és una sèrie també sí, sí, sí i és que més o que és que està molt ben parida tu i va durar 7 temporades i no perdia el que seria el puny que tenia aquestes sèries d'avui en dia de Netflix i tal estava molt ben feta era de Fox Fox no me'n recordo ara de qui era potser sí sí era de Fox això tipus Charles Brunson David La Voz Dormida molt bé és una pel·lícula del Benito Zambrano i ens trasllada justament un parer d'anys després d'haver acabat la guerra civil sembla que era la guerra 40 o 41 ara no et sabria dir i el film ens retrata bàsicament la repressió que va haver en aquest cas concret no a nivell general sinó concret amb el gènere femení sobretot amb les dones que bé que abans van ser acusades de rojes i que les empresonaven simplement per les seves idees bé i els homes també òbviament però en aquest cas se centra més en el gènere femení i les empresonaven i era l'època bé que els afusellaments eren bé com qui bé el pa de cada dia allò ni jutjar-lo les vaja bé eren eren judicis de pandereta gairebé o sigui a l'advocat d'ofici militar perquè eren judicis militars òbviament i clar a més a més un militar de més baixa graduació que els que jutjaven i clar no gosava no gosava aixecar la veu no el film el film ens parla de la cruesa del neguit d'estar dintre la presó i no saber perquè cada nit bueno cada nit no moltes nits però no cada nit cosa que encara fomentava més aquella tortura de la incertesa doncs venien amb una llista i anaven dient noms fulanita fulanita normalment ja eren sentencions a mort i amb un judici previ però clar tu no sabies quan et podia tocar i on ho podies esperar però no ho sabies i on et llegien el nom i on l'acte seguit ja tenies que aixecar deixar les teves pertenences i ja se t'endullen cap al cap al pare d'on diguem-ho així d'alguna forma a la tàpia del cementiri o al pati del quartel on fos on aquell dia tu què és o a la Montjuïc i allà t'afusellaven i al final juga amb la trama de la la Imma Cuesta que és la que fa molt bé l'altra és la Maria León que ho estic mirant jo ja vaig veure la mel·lícula en el seu moment sí la Maria León les dues molt bé molt bé ja sé que no l'hi he vist aquesta després l'actor com es diu el Marc no sé què Marc Clotet i un altre que és el marit de la Imma Cuesta que apareix molt poc i quan apareix pobreta i la trama ens parla de les relacions són dues germanes Maria León i la Imma Cuesta són germanes una visita a l'altra que està a la presó que està embarassada per cert i és la noia aquesta la Maria León és molt innocent al principi molt absent molt absent de tota la tram de tota la dificultat clima polític que envolta la seva germana i la germana per necessitats l'ha de ficar pel mig l'ha de ficar enmig per poder tenir contacte amb la seva parella que és és guerriller diguem-ho així és un maqui i a partir d'aquí bé la pel·lícula potser cau amb amb més tòpics no els torturadors els policies que els persegueixen potser aquí això ho hem vist més jo em quedo més amb la repressió que hi havia amb les funcionàries de presons a més a més les estereotipen no tipus així alemanyotes no eren alemanyotes però unes dones corpulentes assexuades gairebé carcelàries sí hasta els homes els imposaven no aquello i amb la amb la convivència amb les amb l'estament religiós que eren les monges clar val que deies ullons déu n'hi do l'escena l'escena l'escena de que han de fer un petó al nen Jesús allò és brutal allò és brutal jo la recomano perfecte vinga molt bé doncs res ens queden 30 segons just per acomiadar-nos i mira acabarem amb la cançó d'Alton John com estem repassant com un cocodril rock vull dir hem deixat el rocketman al principi marxarem amb això molt bé adeu molt bé adeu adeu prossim dia entwingen i ràdio שר A l'escolta d'està viu d'estat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat Informatiu