Bécquer, Epiléptico, Sardà i Foenkinos; Carrau Blau; La favorita, Rocketman, La caza, Alice Nevers i La voz dormida

Benvinguts un dia més a Babilònia. És que m'acabo de quedar jo mateix sordo, perquè acaba de petar algú per aquí amb la línia de la tècnica. Però tot solucionat, com sempre. Els programes amb la competència, no? T'acordes del nostre? Sí, exacte, no, no, directament. Quan t'has bastants, no? Ja no saps si estàs, no? Ja no sé on t'estic, no, no. Al contrari, al contrari, no faig res. Em porto molt bé, sóc fidel a la radio d'Esbert, per sempre més. Avui estem tots, eh? Sí, nosaltres també som fidels. Sí, sí, exacte. Amb la pasta que et paguen pot ser. Home, i tant, em faltaria. Venim aquí per veure't a tu. Perdona, jo sóc l'estrella d'aquesta ràdio. I després nosaltres què li fem al programa? Per veure't allà, oi, som uns teus negros, saps? Sí, sí, sí. I després no us pago, ja sabeu que no us pago ni un duro, ni una cervesa us pago. No, el típic aquest que és una diva. Estem explotats. Totalment. Directament aquí, allò. És el Josep Cuny. Sí, exacte. Sí, però amb versió... En versió... En versió poble, no? Bé, doncs el que us deia, tenim aquí la Rosa Alcalá. Hola, molt bé. Molt bé, estàs molt bé? Molt bé. Sí, sí, fantàsticament. El Jaume Vidal. Hola, o sigui, ell no t'ha dit com estàs, però t'ho ha dit molt bé, ja. El guion, el guion. Perdó, perdó, jo li dic que estàs molt bé, però estem molt bé. Molt bé, Xesco, com estàs? Molt bé, estic boníssim. El Jaume també està molt bo. Hola, què tal? Ah, no, no, no la liem. No estic liant jo ara, no? No, però sí. Vale, vale. El Nacho Alonso. Hola, què tal? Hola, tot bé? Fantàstic, al millor. Mira, mira, mira. Ostres, a veure si encara aixecarem la taula, de forma espontània. Com estem, una mica de calor, ja. I el David Muntaner... Hòstia, sí, potser. Què? Ara, què? Ah, no, vale. Posa l'aire aquí. Estem alterats, què passa? Estem a la primavera, o què? Ava així, ha vingut una miqueta de calor. Deixem que presentar el David Muntaner amb aquesta barbeta de quatre dies. Hola, David. Mone tonto, eh? He de baixar el cotxe, tu i jo, eh? A veure si em rascaràs, eh? Seràs la d'era corrent. Molt bé, doncs ja estem. Avui, com sempre, parlarem de tot una miqueta, començarem a parlar de llibres, les leyendes de Gustavo Dolfo Béquer. Sí, senyor. Com molt, això. Lectura de Gupi Kou. Mira, mira, el llibre és el típic... Es passa a Calpe. Es passa a Calpe. Mira, a los asquerosos surt. Sí. El protagonista es troba en una casa abandonada. Sí, jo l'estic llegint. Ah, doncs ja el comentarem. Però l'has acabat o no? No. Ah, vale, estem fent tres copers a la vegada. Perdó, perdó. No, no, no, sembla que estem al bar, no passa res. Doncs això, doncs ja comentarem que el dió que el David està llegint los asquerosos, jo també l'estic llegint. Ja el comentarem, ja el comentarem, que està molt bé el llibre. Ja estic per la, bueno, per la meitat, una mica més enllà. Por ahí, por ahí. Sí, sí, està bé, està bé la cosa. Bé, doncs això, doncs parlarem de les leyendes de Gustavo Dolfo Béquer, el còmic epilèptico, que és una totxana que ens ha portat al... No, és una sèrie que es va fer entre el 96 i el 2003 i al final l'han recollit aquí, el títol que el parany, el paraguas que té és l'ascenso del gran mal, epilèptico, i aquí recull totes aquestes històries aprescudes entre el 96 i el 2003 i passa a su totxo. D'unido, d'unido, eh? Sí. Molt bé, llavors parlarem d'un llibre que es diu Adiós muy buenas, del Xavier Sardà, que parla de la mort, però d'una forma divertida, amena, ja sé que és complicat parlar de l'amor així, però el Xavier Sardà ja sabem com és, una persona sarcàstica. Mort, em té final. Però bé, és molt sarcàstic i és molt així, però està bé, està bé, té una gràcia, és una cosa acostumista que ja comentarem. Ja mos parlarà del Carrà Blau, de l'exposició que hi ha aquí a Can Ginestà, fent poble, eh? Encara aquí no ho sigui del poble, però fent poble... Cultura de proximitat, molt bé. És que ningú... Però jo la veig sempre, és que costa tan poc això. Sí, sí, cap problema. I cinema, bueno, tenim aquí la repera, eh? Tenim una pel·lícula del David que es diu Enguerr, eh? Que ja dic ja, bueno, no sé si ho pronunciat bé, Rosa. Perfectament bé. Rocketman, que l'ha vist la Rosa, i també l'he vist jo, i comentarem una miqueta l'última, aquest biòpic d'Elton John. Elton John, molt xula. El blues de Bill Street. Bueno. John, heu dit? No, Elton John. Elton John. Ah, anava a dir. El blues de Bill Street, que en parlarem també, La voz dormida, La caza, una sèrie que el Jaume està veient, que es diu Alice Nevers, i si ens dona temps, potser parlem de La vell freda, però bueno, una mica justet anirem de temps, però anirem parlant. Per tant, sense més dilació, les legendes de Gustavo Adolfo Béquer. Vinga, un tema en matèria ja. Vinga. Bueno, m'ha fet gràcia de relegir-la, efectivament és una lectura de Bub y Cow, de Bub en aquest cas, de segon de Bub, si no m'equivoco, achillerat, el que ara seria, doncs no ho sé, la ESO, la quart d'ESO, no ho sé, ara està tan bé com està currícula. A més no m'ha fet format que el llegíem a aquella època. Ah, clar. Que una conserva la cosa. Se t'està desenquadernant. M'ha fet totalment pobra. Estava allà, que no l'havia tornat a tocar. Bueno, m'ha fet gràcia relegir-lo, perquè com que ja us vaig comentar que he estat a Toledo aquests dies, ah, sí? Doncs, sí, ah, bueno, és que no hi eres tu el dia que ho vaig explicar. Clar, el guia ens explicava que Gustavo Adolfo Béquer era sevillano, eh, sevillano, i havia viscut a Toledo una temporada, una bona temporada, d'acord? I llavors, clar, quan ens passejaven per aquells carrerons del barri jueu, del barri antic, del casc antic de Toledo, doncs, clar, et portaven per aquelles places, et portaven per aquells carrerons, per aquells cobertisos, i llavors explicaven que moltes de les legendes de Béquer estaven ambientades o estaven inspirades en aquell ambient nocturn, romàntic, en el sentit de tètric, fins i tot, de por, de legendes de por, i, doncs, mira, m'ha fet gràcia tornadres a llegir, sí que és veritat, però són dues les que passen a Toledo, una és que es diu tres fechas i l'altra és la rosa de pasió, després hi ha una altra que és el rayo de luna que està passant a Sòria, després a Sevilla també té dues, tema és se perece l'organista i la venda dels gats, i una altra del campo de Nugomara, la promesa, i en el Montcallo, els oixos verds. Ell fa servir molt també la tècnica del narrador dibuixant, ell és el narrador, està explicant les històries, i a la vegada, també moltes vegades surt ell mateix amb un bloc, amb un enfull de paper i amb els llapis, doncs ell dibuixa, agafa així, ho faríem bo fet, o l'essència exacta de personatges, de llocs, de paisatges, de llocs. I també hi ha de terror, les de terror per a mi són Duga sobretot, que és el Monte de les Ànimes i el Miserere, jo crec que és millor que qualsevol pel·lícula de zombis. Jo què? Hòstia, jo crec. No, bueno, ara això ha evolucionat molt, però tu imagina't això, ell quan escrivia el 1700, no, 1800, no era? 1800, va morir el 1870, ho he vist. Doncs imagina't, clar, llavors no hi havia ni tele ni hi havia res, clar, que el tio no s'expliquen aquestes coses, que segurament estaven basades moltes d'aquestes legendes en històries que li explicava la gent del poble, on anava sempre s'entriusava la gent i tal, podria ser, podria ser. Les descripcions és una passada, té una riquesa de vocabulari espectacular. per explicar el que seria una descripció d'una persona, descripció física d'un paisatge, d'una situació, d'un ambient, és ideal. Em permetreu que elegiré res, intentaré fer-lo curtet, com descriu una plaça, una plaça que està com abandonada i amb les deixalles que hi ha allà. Imagineu-vos la diferència de les deixalles que hi havia llavors amb les que podem veure avui dia. Això m'ha cridat molt l'atenció. Els equivalents, suposo. Si ho veieu? Sí, sí. M'ha fia molt, moltes gràcies. Vull dir que estava passejant per Toledo i va per una plaça i tal, que hi ha la basura i hi ha los escombros, clar, comencen a sortir moltes herbes d'aquestes, que si malbes, que si ortigues, que si campanilles blanques, no? Jaramagos, veus tot ple da flors, da flors de ervas que van creixen, pero de a vos te explica quín son las restas de escombrerías, no? Dio, diseminados por el suelo, medio enterrados unos, casi ocultos por las altas hierbas los otros, veíanse allí una infinidad de fragmentos de mil y mil cosas distintas, rotas y arrojadas en diferentes épocas aquel lugar, donde iban formando capas en las cuales hubiera sido fácil seguir un curso de geología histórica. Azulejos moriscos, esmaltados en colores, trozos de columnas de mármol y de jaspe, pedazos de ladrillos de cien clases diversas, grandes sillares cubiertos de verdín y de musgo, astillas de madera, ya casi hechas polvo, restos de antiguos artesonados, jirones de tela, tiras de cuero y otros cien y cien objetos sin forma ni nombre eran los que aparecían a primera vista a la superficie, llamando a sí mismo la atención y deslumbrando los ojos una miríada de chispas de luz derramadas sobre la verdura como un puñado de diamantes arrojados a granel y que examinados de cerca no eran otra cosa que pequeños fragmentos de vidrio, de pucheros, platos y vasijas que reflectando los rayos del sol fingían todo un cielo de estrellas microscópicas y deslumbrantes. Tal era el pavimento de aquella plaza empedrada a trechos con pequeñas piedrecillas de varios matices formando labores a trechos cubierta de grandes losas de pizarra y en su mayor parte según dejamos dicho semejante a un jardín de plantas parásitas o a un prado germo inculto. No té res a veure amb el que avui dia ens trobem amb unes escombraries no hi ha una llaguna de coca-cola no hi ha ni un paquet de cigaretas com molt àmfores m'ha cridat molt l'atenció quin domini de la descripció avui dia seria una plaçaneta avui dia seria això molt bé doncs val la pena reciclar a més són legendes i són curtetes i està bé passes una estureta de por sí, sí, sí no, no jo no he llegit mai em sembla que no no em sona haver-hi llegit per això dic poseu-ho mirar a buscar per casal que el dic tenir per allà segur jo crec que tothom en les col·lections austral tenim la rima mira, la rima no la sé recordar i la maroja i la literatura això segona molt bé molt bé Gustavo Dulce fantàstic doncs Nacho anem a parlar del còmic epilèptico que a mi m'intriga tot això sí, sí aquest ha vingut aquí una mica per casualitat diguem-ne perquè hi ha un amic que treballa en un editorial i van donar per llegir i ja ho tenia i tal me'l va passar a mi i dic mira, mira el que està molt bé i la veritat és que és un còmic una mica diferent o sigui què és el format còmic o la manera d'expressar la història de la vida d'una persona des que és molt petita des que és un nen fins que li surt la seva vocació artística i com ha hagut la transformació dels pensaments de nen i de tot a la seva vocació artística però tot molt mediatitzat per una circumstància vital que és la malaltia del seu germà gran que té epilèpsia estem parlant d'això anys 60 en el qual l'epilèpsia no és com ara que hi ha els medicaments i bueno estem al 2000 no sé què es pot controlar llavors era una cosa com molt marciana en aquell moment abocada a que et portessin a un manicomi vull dir rebutjada per la societat perquè hi explica com el germà té atacs i la gent li mira com si estigués drogadicto o no sé què vull dir una cosa com no es coneixia i molt així i traieu-lo d'aquí i tal o sigui un repugio molt gran i clar davant la falta de de resposta de la medicina occidental com en aquell moment també que en l'any 60 que els seus pares eren una mica així hippies mig intel·lectuals i tal es van abocar a tot tipus de cures com la macrobiòtica la xamaneria xarlatana d'aquests médiums gent de no sé què la iglésia de no sé què d'un tio que l'havia fundat en el 1700 no sé quan que parlaven amb els morts diguem-ne que és tot un trànsit d'ell des del seu punt de vista que era un nen que tenia 10 anys 12 anys veient tot això veient aquesta vida d'acabar a viure a una comuna macrobiòtica perquè pensen que això els curarà que van a veure el professor no sé què que és un professor d'aquests que fa tipus reikis i coses d'aquestes ja un professor oriental que diu que comença a donar bons resultats però després tornen els atacs fins i tot un professor suposo professor una espècie de diva de la ciència que feia lobotomies i que es passa tota l'estona dient això mira jo si això se serveix diguem-ne si jo tallo aquí es quedarà sense parla si tallo aquí perdrà la mobilitat a l'extremitat no sé què si parlo però no passarà perquè jo soc una persona molt precisa és un tio que és una espècie d'egocèntrica que al final no l'operen en tota aquesta corte de tal ell viu les seves fantasies d'una persona amb molta fantasia que comença a llegir llibres de que si les tàrtaros que si les guerres que després passa a veure fantasmes ells té allà amb el bosc fantasma és tot un món mononíric en el qual escapa ell d'aquesta realitat una mica forta de tenir el germà i tal ells que pensen que potser tenen també la malaltia clar perquè això no se sabia era cosa si era d'Itària si no era la germana petita també està tot molt estimatitzat amb el tema al final el germà l'acaben ingressant i és curiós hi ha una frase que diu mira fins que no l'havien ingressat ell no se sentia malalt perquè els pares sempre l'havien dit que això et pots curar-te i el moment que el van ingressar i va estar amb altra gent com ell diguem-ne es va agafar la seva malaltia i va viure d'ella a favor d'ella diguem-ne o sigui es va transformar veritablement en un malalt quan la van diagnosticar i la van ficant allà diu perquè abans no abans lluitava i és una reflexió una mica així i al final la persona aquesta acaba descobrint bé tot aquesta les expulsions i aquestes influències tan negatives acaben derivant en una vocació artística ell dibuixa còmic és bé és una manera de dibuixar còmic una miqueta curiosa però ja veus un dibuix tot molt en blanc i negre és molt efectista no? diu la gent que hi entenc molt diu que va revolucionar bastant en aquest moment l'art aquest no? això va aparèixer com a historietes sueltes diguem-ne una sèrie suelta entre el 96 i el 2003 i al final s'ha fet una recopilació ell va fundar un editorial per editar còmics i tal i bueno i va tenir col·laboracions importants i al final va fer un recull de tot això que és el volum aquest tan gran que veiem que té no sé quantes planes ni 600 planes o alguna cosa així el tio es diu David Beauchard però sempre signa amb David B B és un autor francès i aquest recull es diu Epilèptico i el subtítol diguem-ne l'ascenso del gran mal perquè contínuament hi ha una imatge del germà escalant una muntanya no sé si la puc veure per aquí bueno en algun moment sortirà escalant una muntanya negra que és el gran mal diguem-ne perquè ell està lluitant contínuament amb aquesta malaltia que li fa sobretot molt desconeguda perquè si tens ara mateix un càncer diguem-ne dius bueno és un càncer és una malaltia coneguda té curació no però és en canvi clar no l'epilèpsia a més del problema de la malaltia és el tema del rebuig perquè la gent no entén això pel desconeixement la gent no entén en absolut això ni els altres nens ni els veïns ni ningú diguem-ne és una cosa molt rara aquests atacs tan estranys diguem-ne que el que volen és apartar-los fins i tot explicar que estan un dia en un tren en un compartiment d'aquests sancats i que el que va amb ells amb el compartiment surt d'allà o sigui surt com fugitat diguem-ne perquè li donen un atac no hi ha manera que se li cura i comencen les convulsions correcte llavors bueno d'això al final és això d'aquesta energia negativa pot transformar-se en allò instinto reprimido allò que deia Freud pot transformar-se en una pulsió creativa i al final ell acaba sent un dibuixant de còmics i acaba fent la història de la vida una mica en contra de la seva família perquè també explica que la germana diu per què escriu aquestes coses de la nostra família i per què escriu diu perquè és la veritat jo això ho sentia jo i ho vaig escriure diguem-ne també explica com de problema amb la seva família però bueno ja dic un dibuix una miqueta així uns trazos no sé com definir-lo molts aquí surt molta sí sembla un dibuix un dibuix una mica underground diguem-ne i explica perquè surt aquí molta imaginació molt aquí els déus orientals sembla que ets el Buda sí com està amb tota aquesta penya que borda l'ocultisme les quences orientals pensem que estem en els anys 60 ja tot el maig del 68 i la contracultura i el moviment de l'antipsiquiatria diguem-ne sí que allò de dir hòstia no no això és fins i tot una vocació marxista això és una eina del capitalisme per dominar la gent que és una miqueta així dissident bueno doncs la diagnostiquen i bueno tots aquests moviments no tot aquests moviments clar en què acaben acaben també en xarlataneria perquè hi ha molta gent que viu d'això de gent desesperada com aquesta i bueno hi ha gent que l'ajuda i gent que no té ni idea i que diu que ve tu el problema és que eres un com diu això hi ha una cosa graciosa el problema és que eres un general napoleónico en altra vida i vas fer unes coses increïbles horribles i ara ho estàs pagant llavors un altre un altre el diu al contrari diu que no tu tens un problema que l'altra vida eres no sabem qui i et falta alguna cosa per fer i això per ser el nano flipar totes aquestes coses llavors envoltant els pares amb millor intenció i amb una mica també perquè també creien en aquestes coses doncs tot això ho explica ell ja dic amb uns dibuixos molt onírics i molt estètic underground i acaba la transició que tota aquesta influència negativa acaba transformant-se en energia creativa i acaba sent dibuixant de còmics i bueno i el germà doncs no acaba però els temes el dibuixant de còmics és el que té la no no és l'altre és el germà petit és el germà petit són dos germans veieu aquí la portada aquest és el gran diguem-ne que és el que té l'epilèpsia i aquest és el petit que explica tota la història que al final és el dibuixant el petit sí el dibuixant és el petit diguem-ne hi ha una germana també i acaba sent bueno acaba sent una persona adulta i acaba traient els llibres aquells acaba sent un dibuixant de còmic que ha reconegut perquè és el que a França està bastant reconegut li han donat i han donat primers i han donat primers a la sala d'Angolema i bueno i està reconegut i interessant perquè sempre els còmics ens expliquen unes coses més de superherois o més de més temes més còmic puro i això és una manera d'explicar una història és com si fos una novel·la gràfica però a nivell de còmic perquè no es veu bé això amb una particularitat i està bé que expliqui històries Sí, és com aquí que hi ha hi ha alguns autors de còmics que t'expliquen per exemple jo no en tinc alguna a casa t'expliquen jo què sé per exemple l'entrada o sigui la Nueve per exemple que era la la companyia aquella formada per republicans espanyols que van alliberar Peril sí, sí o una altra que parla de la vida d'uns avis en un això és com si fos novel·la gràfica en una residència sí, sí com novel·les gràfiques això bé perfecte genial bueno, seguim parlant de llibres jo faré un esment molt ràpid d'aquest llibre del Xavier Sardà perquè m'he recordat d'una altra cosa simplement un minut per un i dos minuts per una altra coseta que vull comentar d'un altre llibre que he llegit que potser li farà gràcia a la Rosa tampoc t'ho destriparé per això dic que ho faré una mica 50-50 perquè pot ser interessant aquest llibre del Xavier Sardà de Adiós Muy Buenas és un llibre és un llibre petitonet de 170 i pico de pàgines que té a veure bàsicament amb un cementiri del litoral català amb el qual doncs passen coses no estem parlant de res jo el quarto milenio aquestes rotllos sinó que són coses aviat no diríem divertides però fora una miqueta de lloc ell al principi de tot fa una i el pròleg el fa el Santiago Segura però ell fa un comentari diu vull fer un llibre d'escriptura clàssica però sent totalment anticlàssic vull dir totalment diferent és a dir escriu d'una manera que recorda bueno una miqueta doncs un castellà molt una mica antic lleugerament culta amb tota aquesta picaresca que té el Xavier Sardà que té aquesta cosa aquesta retranca aquesta cosa aquesta sorna que es diu en castellà que una miqueta li busca a tot arreu és això vull dir bàsicament l'enterrador l'ajudant i les dues velles que estan tot el dia al cementiri parlant d'aquella del pis de dalt la del pis de baix la de no sé què la de no sé quantos vull dir que en un principi et pot dir a veure d'això per on va no no però té molta gràcia perquè el que fas explicar-te històries algunes totalment surrealistes altres truculentes altres que dius quina mala baba vull dir ja i tot això està embolcallat bàsicament per la vida una miqueta d'aquest enterrador de la seva dona i la cosa s'ha queda molt interessant perquè quan sembla que serà una novel·la d'historietes de la gent que està enterrada en aquell lloc resulta que al final hi ha una cosa que fins a l'última pàgina et deixa amb la sorpresa hi ha una cosa bastant truculenta que passarà i que es farà per una cosa determinada per uns diners per aconseguir una cosa ja està no dic res més i a partir d'aquí tot això es remou i està molt bé perquè entre les historietes i les situacions una miqueta diríem morboses altres divertides altres passades de voltes val la pena és un llibre que te n'oblides a la fi i a cap del que estàs plantejant no estem parlant de l'amor trista sinó de coses que dius doncs passa el que passa una mesura un cuento cortaza sí, sí, sí té un punt aquestes coses que salim sí, sí, sí aquestes pus de partida tan estranys que després hi traiem exacte i va traient punta sobretot quan parlen les velles és magnífic el diàleg és brutal allà la manera de parlar l'antiga que no t'enteres que no sé què però hi ha una sèrie de coses magnífiques per llegir i l'altre que vull recomanar i el vull recomanar ferventment és un llibre del David Fuenquinos l'últim llibre quin és l'últim que és Hacia la belleza es diu Hacia la belleza es diu en castellà no sé com és en francès però es diu Hacia la belleza i també és un llibre no massa llarg no arriba a 200 pàgines és on està basada una pel·lícula que han estrenat ara que també no és la llibreria dels llibres no dels llibres que no s'han publicat o alguna cosa així que també es diu d'Henry Pee sí, exacte no és perquè he vist el tràiler i no és aquesta no, perquè aquesta està basada en un noi que arriba a París i demana ser vigilant del Museu d'Orsay i quan miren el seu currículum aquest senyor és catedràtic a Belles Arts i és un crac i és un especialista justament amb Amadeu Modigliani que hi ha una exposició d'Orsay a l'Orsay d'aquesta exposició llavors ell vol ser imagina't un doctorat que ha fet la tesi un doctor que ha fet la tesi sobre Modigliani s'asseu allà per contemplar el retrat de la gent Nebutern que és una de les més conegudes de les peces i clar parteixes d'un suposat que dius què fa aquest home aquí i clar i la pròpia dona de recursos humans diu aquí passa alguna cosa i llavors a partir d'aquí es desencadena una història en què tot això ell és de Lió de la ciutat de Lió i llavors és un personatge peculiar estrany que no acaba d'explicar ben bé el que hi ha i de cop i volta apareix una altra història paral·lela d'una noia que es diu Camil en el que passa una situació molt potenta i a partir d'aquí tot això es va conjugant i va arribant a una conclusió però és un llibre amb l'elegància del senyor Fuenquín és un senyor quan escriu no sé si ho he llegit alguna cosa d'ell la Rosa sí que he llegit unes quantes sí, jo he llegit tres ja i ara començaré un altre exacte aquell com es deia la delicadesa la delicadesa el souvenir els records també està molt bé i tot va bé tot va bé aquest sí també he llegit doncs té aquesta manera d'escriure d'una manera aquest home és especial vaig estar mirant per internet per internet que li feien algunes entrevistes és una passada també com s'explica és que té una delicadesa especial per captar l'essència de l'ésser humà exacte i l'essència actual del que està passant exacte és molt actual en situacions molt bèsties que et quedes sense feina que perds la parella que no sé què i aquell trobar-se perdut però perdut totalment doncs aquí aquí es perden però d'una manera i com són capaços després de refer això que l'espoiler jo espero que també acabi o bé o que almenys recomposi la història diu el puzle les peces del puzle salten totes per all al final troben el seu lloc però crees un puzle diferent llavors el dibuix que resulta és un altre clar aquí la situació la situació és per un costat una història per una altra una altra i a partir d'aquí hi ha unes connexions i la cosa s'intenta solucionar és complicat però tot això queda més o menys organitzat però bueno no vull dir res per no liar-vos per tant val la pena té molta gràcia molta gràcia vull dir en refereixo més que gràcia elegància si era paraula molt ben portada i és un vocabulari molt assequible molt assequible absolutament molt ric també però molt assequible jo l'hi he llegit en castellà perquè el meu francès és com de Búrcia no no però segur que el castellà l'ha de traduir-ho igual perquè clar té una novel·la que es diu Charlotte aquesta està basada en una pintora molt jove alemana que la van fer presonera de seguida l'any 38 o 39 la van fer de seguida presonera i va morir a Auschwitz perquè estava embarassada dos la va matar i és bo que és una novel·la que li va costar molt molt de fer perquè es va associar molt amb aquest personatge i llavors l'estava escrivint després ho deixava tornava un altre cop i així i a més ha tingut diversos premis per aquesta novel·la i la que us he comentat que han fet la pel·lícula ara que és alguna cosa així com la llibreria o la biblioteca les llibres que no s'han editat penso que la pel·lícula també l'han titulat de la mateixa manera sí, sembla que sí això em sona d'alguna cosa que hi hagi aquestes llibres són les pròximes i la que tu em dius David Fonquí no val molt la pena David Fonquí no val la pena descobrir-lo és un bon estrictor a mi també ha estat una descoberta molt ratificant Jaume passem al món de les exposicions que hem parlat d'Amadio Modigliani ara ens anem al Carreau Blau d'aquí de Sant Jús Vull dir que què tal? Parlarem bàsicament de l'exposició d'aquí però aquest matí ha estat allà a Sant Feliu en un centre cívic i també n'hi havia una que m'ha cridat molt l'atenció sí s'inaugurava aquesta tarda dic aquesta tarda no puc venir i tal però m'ha agradat molt és que a vegades és això que et posen en un context que tu no coneixes gaire que no coneixes i dius a veure què passa i la veritat és que jo no el conec gaire i llavors doncs l'he trobat molt molt ferma bé aquí estem amb una amb Carreau Blau Carreau Blau això ja heu dit que era és com bueno és una escola d'arts plàstiques però per nens vull dir seria aquesta la idea fa molts anys que està aquí a Sant Jús això mare meva tota la vida sí sí o sigui que bueno per nens de 4 a 8 anys i esclar l'exposició doncs és una varietat de diferents nanos de diferents edats que ja es nota també no és que és més infantil i ho han fet que surts de la sala i tot i vull dir un lluit molt maco la veritat és que no sé potser perquè pensant en el futur no soc pessimista i llavors al veure això ens penso mira que bé vull dir aquests són els homes del futur que utilitzaven tot tipus de hi havia pintura hi havia també ceràmica o plastilina o coses d'aquestes no potser no potser no potser van una mica més enllà però podria ser però estava a terra la plastilina és que jo he passat però l'havies per sobre una varietat impressionant de matisos sí ja que sou d'aquí a Molina d'aquí a Sant Just no no s'ha de veure això és com tot s'ha de veure molt bé molt bé fantàstic doncs seguim parlant recomanada una exposició evidentment seguim parlant de cinema i el David ens parlarà finalment d'Henguer no ho vaig parlar no no no no ho vas passar no ho vas parlar em semblava que sí sí jo diria que no sé que no m'ha donat temps jo crec que no jo diria que no vinga torna i torna jo pot dir que sí mira si et repeteixes va anar molt ràpid va anar molt ràpid és que era molt ràpid si et repeteixes el tallem és que ara no és que quan és ràpid no se'n recorda ha de ser Merlin jo sí que em recordo ràpid bé és un film del director Estefan Brisé i sí és veritat que em vaig comentar bueno la torno a comentar més assistència sí bàsicament ens parla de la lluita sindical en la indústria ah sí tallem vinga va una altra cosa no no és cert no em puc explicar una altra ja la vaig comentar no doncs comento una altra si vols si ja vas comentar aquesta sí mira la vol dormida veig per aquí la favorita ah vinga va sí la favorita vinga vinga vinga llorgos lantimos i en què et trobo a semblar tu hi ha qui podria dir gran timo però gran timo ui li faig la frasca o no ostres tu això és una mena de Barry Lyndon eh pues sí aviam té alguna sí llorga de Barry Lyndon i una mica també de Peter Greenaway aquí ja no ho sé perquè no n'hi he vist hi ha alguna coseta del zoo bueno ja doni igual jo m'hi vull pa allà tira tira sobretot aviam aquest realitzador experimenta com el senyor Kubrick una mica eh sí perquè jo crec que això és aviam és un prejudici perquè la meva mare va anar a veure aquest film al cine i va sortir marejada com una cuva home per aquestes per aquests gran angulars que fa servir ell per abarcar tota la majestositat de les sales però això mola eh sí sí amb tele no tant però ostres això no ho ha fet abans això no té aquesta pel·lícula senyor és molt innovador tira tira és molt bèstia perds vull dir que m'he quedat ara tallat doncs això aquests gran angulars ostres donen una ènfasi a tota la trama bestial però bàsicament és és l'ascens perquè la caiguda bueno sí la caiguda al final ascens i caiguda en desgràcia absoluta totalment totalment bé d'una noia d'una trepa d'una inconformista que no vol pertany a la classe social que li ha tocat que li ha tocat estar per destí i ja està i a partir d'aquí té una bona padrina i en aquest cas l'alumne supera la padrina sí sí sí però de totes tot l'avança per la dreta sí sí vaja si l'avança l'altre evidentment queda buah absolutament anul·lada això estem parlant de és una història real sí sí sí però estic jo crec que no sé si és just abans o just després de la pèrdua de les colònies americanes jo diria que és just després no ho sé ara exactament no diria jo 1700 i escaig una guerra en França no? mira el vas compta aquell de Malboro que és el marit de la favorita la favorita oficial sí era el Mambrú aquest i aquest va va lluitar i ho està lluitant a Espanya va lluitar lluitava la guerra de sucessió en la guerra del 1714 clar per això diria que seria principis del segle XVIII però era el mateix dubte de Malboro sí era el mateix sí sí per tant és prèvi a les colònies clar és d'aquella època sí sí principi del segle XVIII clar doncs i en aquest cas la reina d'Anglaterra doncs és una persona amb les facultats mentals un pèl alterades hi ha un moment del film que tu explica sí perquè no sé quants fills ha perdut molts 15 o 17 fills la barbaritat i de totes maneres o sigui que dius buah i clar la dona està que no no està en els seus cavals però i tot i així jo crec que del marit de la reina no se'n fa ment no es fa esment no es fa esment en cap moment però en aquest cas és que no sé si va tenir bueno si va morir prèviament o si va passar alguna cosa i es va quedar soltera després sí no ho sé no ho sé seria gustant la seva biografia el que és curiós és com simplement amb un petit amb una petita ajuda com pots saltar de caure literalment en el fang sí a passejar-te i cuidejar-te amb la noblesa més rància d'Anglaterra no? només amb una petita ajuda amb un cap a dintre però era l'única manera de pujar en aquella època era una classe molt baixa i una classe molt alta llavors si tenies això que dius et podien una mica empadrinar una miqueta i pujar si tenies un bé unes petites facultats físiques o un aspecte físic si fa o no fa agradable doncs això ho facilitava evidentment però a partir d'aquí la protagonista jo no sé si volent-ho sense voler doncs va va agafant cotes de poder i va suplantant a la a la seva benefactora a la que l'ha introduït allà que és la l'eduquesa de Malbro avantpassada de Churchill i sí hi ha algun moment que es diu Churchill sí sí sí i que és la protagonista de la Raquel Weiss i la la criada així d'alguna forma és la de Bastón sí que ho fan molt bé és que ho fan molt bé totes i la que va guanyar i l'actriu que fa de reina i l'actriu que fa de reina és la que va guanyar l'Oscar és la que va guanyar l'Oscar sí sí l'Olivia no sé què Olivia Chita no ja apareixerà sí Olivia no sé què i ostres aquesta dona és que clar ho fa molt bé però el fet està és que aquesta mica doncs li va li va socar en el terreny a l'altre cosa que l'altre dius hòstia però si és una tia és la que realment està manant perquè la reina és un incapaç no és capaç ni de llegir un discurs i a la que es perd doncs dissimula un mareig per no acabar amb l'absolut dels ridículs i l'altre és la que porta amb mà de ferro tot el govern i planta cara als mesclots que li volen soplen és una valida que es diu en castellà un valido allò que es dèiem en aquella època sí era la favorita però sí un valido és aquest concepte i l'altre mica en mica doncs li va jo suposo que la picaresca de l'època i tot això li va sucar sucava en el terreny però l'altre què passa la pel·lícula també és molt puta perdó perquè perquè d'alguna forma l'altre perd l'altre perd el poder però però està acostumada està acostumada a manegar-lo en canvi la nouvinguda ve d'una classe que no està acostumada a manegar el poder exacte i a la mínima s'hi acomoda i quan s'hi acomoda allà la besa i quan la besa l'altre l'enganxa i la pel·lícula acaba aquí l'has explicat totes no? sí era bé l'ha destrossat no no no no no no no és un fet perquè és una pel·lícula perquè per molt que l'expliquis té un component estètic quan serà el xislet aquell del conillet allà s'ha acabat allà sí sí sí i dius hòstia és que no sé clar és una pel·lícula jo crec que és com tot és que tot aquest senyor d'aquest home són els detalls l'ambientació és brutal allà no hi ha jo diria que no hi ha llums l'ambientació és llum natural sembla gairebé sí no ho sé això exactament clar que amb les tècniques avui hi ha càmeres digitals com això eh amb un espèl que t'il·lumina no és com el cúbric que va haver de demanar càmeres no avui dia bueno amb un espèlmetre ho veus tot aquí pot ser un efecte de llum que segmentes un espai concret del fotograma i tires milles per allà és que hi ha unes tècniques brutals vull dir que que ens faríem bueno bueno doncs ja està no un segon un segon Rosa un segon Rosa que et dono la presentació ah vale ah ja n'hem parlat home zero hour nine a.m and I'm gonna be high as a kite by then bueno i una mica per la gent que som amants del tonjón no? hem descobert que és al principi de Rocketman de la cançó Rocketman que justament és la pel·lícula que la Rosa i jo he pogut veure però Rosa comença tu i jo t'enganxo bé bueno és un musical és un musical és un biòpic però és un musical i jo t'enganxer i jo t'enganxer comença amb aquella escena que ell va vestit de plumes allà de color vermell allà de color vermell una sala sembla i jo t'enganxer i jo t'enganxer què passa s'ha escapat de l'escenari i entra en una sala i dius bueno comença a fer com una teràpia com quan jo soc un alcohòlic i no sé què és això i de què fa teràpia? home de tot el passat que tenia ah ja que era no sé no no no es veu que sí que va ser cert perquè fins i tot acaba ingressat en una clínica de desantificació de psiquiàtric de tot perquè bueno es veu la seva història a nivell personal des que era un nen en un nen així petit bueno gracionet així mig pell roig una miqueta els pares tela eh els pares que té la marinera castradors és poc el pare és castrador total i la mare i la mare que bueno la mare a seu aire la mare a seu aire exacte les mares va quedar amb el nen clar anem amb ganes que al seu pare li faci una mica de cas sempre amb aquestes ganes de ser estimat que és el que ell després diu al llarg de la seva vida la necessitat de ser estimat exacte i per això buscant una mica l'amor i a sobre a sobre li toca ser no que li toca ser vull dir que és homosexual i la mare la seva mare a sobre li diu és que així no trobaràs mai seràs estimat així mai trobaràs l'amor mai trobaràs l'amor i l'altre poble mal enfoncen a veure que ell tampoc no fa cas ell continua fent la seva vida és l'esforç continu per ser com és ell i com ell se sent i com ell vol ser sempre has donat el pas endavant es veu la carrera meteòrica que ell va tenir no d'èxit molt ràpid des que estava tocant el piano allà amb el bar de moda d'un poble i com és un mànager que està per allà i la vina que té una prova no sé què que està enredant és que de seguida quan ja comencen a agafar-li cançons així xules de seguida se l'emportant als Estats Units i triunfa però en un plis-plàs ja està o sigui es va trobar de ser una persona anònima pràcticament a ser una estrella del rock però immediatament o sigui va ser algo el que passa que li passava a ell és que era un magnífic compositor però era un terrible letrista i llavors va aparèixer Bernie Toppin que és el seu gran letrista de sempre totes les seves cançons el 90% tot això que estem escoltant The Rocketman Your Song Saturday Night és que hi ha la tira de cançons vull dir són seves són la, diguem el text i llavors ell escrivia i llavors ell s'inspirava es posava a banda del piano i taca taca i començava a composar i tal molta capacitat d'improvisar exacte de literat o no exacte de literat o gens res res res res ell ho diu des del principi clar clar que ell ho diu no ho nega jo és que les letras com que no i vam tenir una relació de per sempre més sempre deien que mai s'havien barallat sempre diuen encara que es barallen però no són baralles de companyerisme per entendre's no, no, no ella es lia amb una altra persona bueno una mala persona ja estem amb els mànagers aquest és un mànager que intenta aquesta caïuda cap als que recorda no cap als infern ni molt menys és el no sentir-se estimat és la frustració aquesta de no ser estimat és el John Reitz és un tio que li fa de mànager el seu mànager fins que ell es va morar perquè ell ja tenia perquè ell ja tenia el seu mànager i una gent que el portava molt bé i que era molt honesta però cau a les mans o a les garres d'aquest altre i l'explota i a més amb un 20% de percentatge que sempre s'enduia diu si guagis que encara que et mori jo continuaré cobrant aquest 20% de percentatge i també vas veient com ell va ascendint sobretot és molt maco el procés des de les seves primeres ulleres a com es posen aquelles ulleres aquells vestits tot això que dius és al·lucinant quan surt de reina i dius mare de Déu senyor però què passava aquí i de pollo i de pollo i de pollo i de pollo i de pollo i de pollo i de pollo i de pollo i de pollo i de pollo i de pollo i de pollo i de pollo i de pollo i de pollo és que vas veient les imatges i recordes quan ho veies doncs això o a la tele i al final de la pel·lícula i me'n recordo d'aquesta cançó i me'n recordo d'aquesta cançó doncs fins a l'actualitat no no, no, no és a dir la pel·lícula en si no, la pel·lícula arriba fins que era del 2018 des del 2018 la pel·lícula sí, sí, sí i llavors al final expliquen que ell ja està vivint amb parella amb la seva parella que ara ja sí que per fill ja sap el que s'està estimat amb els seus dos fills que tenen d'adoptar sí, sí, sí però això és a part final per la pel·lícula en si la trama de la pel·lícula acaba 28 anys abans diu i porto 28 anys amb la seva parella és a dir ell acaba jove ell és jove deu ser 28 menys el 19 doncs 1900 és a dir ell canta l'última cançó és I'm Still Standing que és una cançó de l'any 88 em sembla no m'hi equivoco ara per a uns 30 anys sí va ser aquell disc To Love For Zero que va ser el disc que va treure quan ell va estar una mica desaparegut ah, exacte que I'm Still Standing va ser quan ell va sortir del forat de les drogues que diu torna estar en peu i és aquella cançó famosa que ara us posaré per aquí però ja de tenir 70 anys o així potser, no? no, no arriba tant potser no és tan vell deu tenir 70 i alguna cosa aquest senyor sí, sí, sí de tenir 70 molta l'època, home sí, sí seguríssim seguríssim bueno, es veu quan va caure tot el tema de les drogues exacte de tot, de tot que mira aquesta cançó és la cançó que ell treu ell treu quan ja surt ja està superat que és I'm Still Standing ja torno a estar en peu és l'última cançó que sona de la seva és el 47 el 47 el 72 72 que és una cançó vital no? molt divertida com dient ja torno a estar aquí i torno a sortir i es queda en el moment en què està amb el grup diguem d'alcohòlics d'anònims allà parlant és que és xulo perquè veus com es va traient part d'aquesta disfressa d'aquest vestuari exacte es va traient les banyes després veus que ja s'ha tret les plomes les ales que portava després es queda com un xandall després es veus com un pantaló curtet perquè ella explica la seva vida amb aquest grup una mica tota aquesta càrrega que porta i s'ho va traient mentre es va tota aquesta artificiositat s'ho va traient i llavors es va desnudant i es va tornar a trobar amb el nen que ell deia l'escena aquella del nen no l'ha dit però és xuperxula és molt maca hi ha escenes molt xules és molt maca és l'actor que feia d'ell exacte i el que deur-nos té raó al final de tot quan està en aquest punt que queda aquí que es acaba la trama llavors sí que hi ha tota una explicació que és el que ell deia de la seva relació amb la seva parella els fills diguem de final d'un biòpic per entendre'ns però l'altre té en un dia està molt ben fet no és el concepte hiperconcert de Bohem en Rhapsody és més aviat musical ojo amb això que hi ha moments en què és com un musical comencen a ballar comencen a saltar té un punt a veure si això a l'al·lant vull dir jo què sé el gran showman no és el mateix però té algun moment determinat sempre en els escenaris sempre en els escenaris on ell actua ja però hi ha alguna cosa que passa fora que passa així com de cop i volta que estan i pum i dius ostres ara què passa aquí aquest moment musical volen els estudis també quan estava aquella cantant no me'n recordo com és jo aquella dona que també s'acaba la Kiki Dí ah no aquella la Kiki Dí no la Kiki Dí canta però és una altra noia que s'ho torna a casa els actors estan molt bé l'actor és qui canta no? sí l'actor no sé qui és no me'n recordo com es diu el Tarone Gerton Tarone Gerton sí el que fa de Kingsman per ser elegida era amb una ressenya que portava el Jaume que el director el Dexter Fletcher també va portar bona part de la direcció de Radio Sòria Involup sí, sí, sí, sí és cert, és cert per això que es nota quan a l'anterior director ja van haver-hi problemes si ho van deixar van continuar sí, és veritat tens raó tens raó es veu una miqueta la mano però està molt bé és que no és el mateix però està molt bé és molt acceptable són cançons molt macas no posen cançons són totes molt macas molt vitals sí, sí, sí molt de ritme és que és el Tonjón el Tonjón de l'any 69 des del Ljursong fins al Limestone Standing és clar ja està Daniel està Cocodril Rock està el Good Bye Yellow Brick Road clar està el Sims com allò el com a no que hi ha cançó que és magnífica el Sorry Sims to be the Hardest World sí, sí, sí que està molt bé està molt bé combina molt bé la part així personal la història personal de la seva empentesa molt recomanable molt recomanable doncs vinga intentem a veure com ho fem això quin li ho tinc jo aquí de coses avui vale parlem de la caza per aquí si voleu parlar el Jaume ens ha de parlar de la sèrie no sé si una mica queden 15 minuts organitzem-nos una miqueta jo també si puc parlar de Blues David Street perfecte i si no parlem d'altres coses i el David ha de parlar de la Boa Dormida així que lo tenemos complicado que no la metrem en marxa si no o ho deixem de parlar no passa res d'això tira, tira un moment Nacho, Nacho la caza que no es la película aquella de Carlos Saura no que no sabeu bueno película de Thomas Winterberg del 2012 Thomas Winterberg no sé si el coneixeu és un dels cofundadors amb les bonteries del moviment Dogma 95 per tant sí, sí, sí ha fet películas celebración festen correcto festen por ejemplo sí, sí llavors bueno pues ya saben muy bien Dogma Cap Traveling unes càmeres molt puras molt puras planos i tal i tal o sigui molestiu tot tot allò tot explicat i tot els colors allò foscos i tal i bueno història d'un poblet de Dinamarca en el que hi ha un mestre d'escola que és adorable que les nenses l'adoren i bueno que és el Mads Mikkelsen un actor més conegut més conegut d'aquella zona que ha fet EO de Hala Rising que ha fet aquesta pel·lícula sí, com es diu aquella l'Eroeste Salvation sembla que és que també és d'un altre d'aquests del Dogma sí, ostres que és Salvation sí, sí que també que és un tio que és un western que el tio jo pateix bueno una sèrie d'històries el perdón es diu? crec que sí no ho sé no recordo ara em sonen campanes però no és un actor molt característica amb una cara molt característica molt bon actor de fet li van donar el premi a la interpretació en el Festival de Can per aquesta pel·lícula per La Caza aquesta pel·lícula va estar nominada a l'Òscar la millor pel·lícula estrangera que no va guanyar però bueno és una pel·lícula de premis diguem-ne nominacions com a mínim de premis bueno aquest senyor que és mestre d'escola que és un mestre adorable pels nens tan adorable que fins i tot una nena d'uns 8-10 anys com que s'enamora d'ell diguem-ne o sigui és una barreja de sentiments diguem-ne un amor molt infantil i tal però bueno passa alguna cosa i la nena doncs se sent una mica despeixada i com evoluciona el tema doncs això bueno sí sí és fort és fort això es pot dir això es pot dir perquè a cap i a la fi no és vull dir no és una pel·lícula per destripar-la perquè l'argument surt d'arreu sí senyor diguem-ne al final aquesta nena s'inventa una història fosca d'assetxament sexual per part del mestre com som els humans diguem-ne doncs clar al final el tema de protecció de la infància el tema de creure determinades coses el tema de la paranoia col·lectiva doncs al final aquest home acaba estigmatitzat pel poble un poble molt petit on no passa mai res on evidentment tothom es creu a la nena després ja comença el tema com si els altres nens també s'inventen coses comença una paranoia col·lectiva i es veu com és l'espècie humana com és la caza diguem-ne com no és suficient per posar una sèrie de condicions i una persona que l'estimadíssima i tal és rebutjada per tothom sort que té algun amic encara aquesta parella i al final acaba ajudant i acaba bueno i que se'l creu que és una persona honesta contra contra corrent perquè a cap i a la fi és més fàcil de creure el que diu una nena tan petita que us diu amb una verosimilitud diguem-ne amb el que diu clar perquè la nena és també aquesta maltat de la infància que sempre s'ha dit ai que macos els nens tenen una part una part negativa una part negativa sí sí això està clar no tots però alguns la meva dona de desmestre t'ho diu tu veus tu veus que les persones que després són dolentes a la vida adulta ja ho són ja ho van de petites el caràcter el tens als 4 anys diu que el caràcter ja està super jo conec nens companys dels meus fills que dius això perigora molt forta molt de angustiosa la manera també de radar uns planos tot molt fosc i l'home allà patina allà perquè ningú el creu i a més a més és un home molt bo que li agraden molt als nens però li agraden però sense res sense res sense res estrany sense connotacions rara sí en bon sentit de la paraula i per això els nens els nens estan enamorats d'ell entre cometes i la nena s'enamora de veritat llavors passa el que passa i bueno sobretot és això i amb una escena final que no explicarem que és com simbòlica diguem-ne que quan tu comences una cosa no s'acaba mai diguem-ne la casa aquesta no s'acaba mai perquè hi ha una escena al final que quan sembla que les coses s'han arreglat doncs no s'arreglen diguem-ne això ha entrat com un estigma en un cabo suelto sí ha entrat com un estigma i quan generes una sèrie de sensacions això et persegueix per sempre és una mica com la lectura simbòlica diguem-ne és una mica el fàcil que és desfer una fama o una el fàcil que sempre es diu el fàcil que és el difícil que és construir i el fàcil que és destruir això és una cosa en un moment diguem-ne és una reflexió sobre l'ànima humana sobre la crueltat de la infància i també no tota la bondat de la infància pot ser de la maldat aquesta innata que té en un moment que el caràcter no està encara format i està en veu i el diable allà a la mateixa alçada jugant allò molt interessant i sobretot a nivell de si t'agrada aquest moviment t'agrada les Montrall és un tríer t'ho gustarà aquest tio perquè són militantes d'això i et cansa una miqueta és molt allò a veure si podeu veure la de la casa de Jack Bild la casa també la casa la casa la casa la casa de casa d'edificio de Jack Bild Jack Bild Jaume jo ja l'he vist en versió original ja la vaig comentar amb el seu moment però ara em sembla que ja es pot veure en versió original si la voleu veure Jaume parles d'aquesta sèrie el David ens parlarà de la bo dormida d'aquesta que es diu Alice Nevers és una sèrie que passen quatre dies a la setmana a la Paramount i es diu Alice Nevers i és bueno és una jutgessa i llavors la pel·lícula és almenys a mi m'ha atrapat perquè són són estimacions molt evidents que viuen aquesta parella al costat de dos més que hi ha per allà i el que és interessant és que no mai arriba el moment que pugui passar alguna cosa llavors estan aixent juguen és com si fossin però no són cruels com la cara que diu ell juguen a sortir amb un altre d'allò però resolen costants de criminalitat és de crims diguem-ne sí sí però està molt bé perquè és que ho endevines que s'ho passarien de conya i no acabes mai de tenir el goig de veure-les bé vull dir que no resolen mai el que seria el cas això no acaben no perquè se'n van per les branques i tal ostres és quina ràbia es troben i es discuteixen i fins i tot pateixen no perquè esclar no d'allò fins que arriba apareix una patufa l'altre dia i diu aquesta noia t'estima molt a tu que no te n'has adonat i l'altre i l'altre i l'altre com sorprès vull dir que diu en fi vull dir és distret el que passa és que és sèrie això i això fa que sigui exacte no s'acaba mai sempre tenim un criminal més que és el que ha fet alguna cosa i es fa com pesadet una setmana o dues després d'haver seguit una mica la sèrie que no era com a Dexter i quan hi havia un criminal se'l carregava el Dexter cada capítol que això m'olava moltíssim que deies bueno callo és que jo el Dexter i jo encara se'n veurà a mi la meva vessant així com fosca i no la vull treure la meva vessant fosca no us veu fer amics no? sí, sí el Dexter i jo som molt col·legues tu és que no és veritat jo crec que falta en aquesta vida a vegades una persona que sigui que faci una justícia universal per aquella gent que queda fora un vengador totalment un sense perdó totalment evidentment sempre el que feia el Dexter a veure el que feia és perquè era una persona que havia fet una bestiesa 50 vegades i algú havia de fer aquesta qüestió això és una sèrie també sí, sí, sí i és que més o que està molt ben parida tu, i va durar 7 temporades i no perdia el que seria el puny que tenia aquestes sèries d'avui en dia de Netflix i tal estava molt ben feta era de Fox em sent Fox? no me'n recordo ara de qui era potser sí sí, era de Fox això tipus Charles Bronson David La Voz Dormida molt bé és una pel·lícula del Benito Zambrano i ens trasllada justament un parell d'anys després d'haver acabat la guerra civil sembla que era l'any 40 o 41 ara no et sabria dir i el film ens retrata bàsicament la repressió que va haver en aquest cas concret no a nivell general sinó concret amb el gènere femení sobretot amb les dones que bé que les van ser acusades de rojes i que les empresonaven simplement per les seves idees bé i els homes també òbviament però en aquest cas se centra més en el gènere femení i les les empresonaven i era l'època bé que els afusellaments eren bé com qui bé el pa de cada dia allò ni jutjar-lo les baixes bé eren eren judicis de pandereta gairebé o sigui l'advocat d'ofici militar perquè eren judicis militars òbviament i clar a més a més un militar de més baixa graduació que els que jutjaven i clar no gosava no gosava aixecar la veu el film ens parla de la cruesa del neguit d'estar dintre la presó i no saber perquè cada nit bueno cada nit no moltes nits però no cada nit cosa que encara fomentava més aquella tortura de la incertesa doncs venien amb una llista i anaven dient noms fulanita fulanita normalment ja eren sentencions a mort i amb un judici previ però clar tu no sabies quan et podia tocar i doncs ho podies esperar però no ho sabies i doncs et llegien el nom i doncs acte seguit ja tenies que aixecar deixar les teves pertenences i ja se t'endullen cap al cap al pare d'on diguem-ho així d'alguna forma a la tàpia del cementiri o al pati del quartel on fos on aquell dia toqués o a la Montjuïc i allà t'afusellaven i al fin juga amb la trama de la la Imma Cuesta que és la que fa molt bé la Imma Cuesta molt bé l'altra és la Maria León que ho estic mirant jo vaig veure la película en el seu moment la Maria León les dues molt bé molt bé ja sé que no l'hi veus aquesta després l'actor com es diu el Marc no sé què Marc Clotet i un altre que és el marit de la Imma Cuesta que apareix molt poc i quan apareix pobret ja és que i la trama ens parla de les relacions són dues germanes la Maria León i la Imma Cuesta són germanes una visita a l'altra que està a la presó que està embarassada per cert i és la noia aquesta la Maria León és molt innocent al principi molt absent molt absent de tot la trama de tot el el clima polític no el clima polític que envolta la seva germana i la germana per necessitats l'ha de ficar pel mig l'ha de ficar enmig per poder tenir contacte amb la seva parella doncs que és és guerriller diguem-ho així és un maqui i a partir d'aquí bé la pel·lícula potser cau amb uns amb més tòpics no els torturadors els els policies que els persegueixen potser aquí això ho hem vist més jo em quedo més amb la repressió que hi havia amb les amb les funcionàries de presons no a més a més les estereotipen no tipus així alemanyotes no eren alemanyotes però unes dones corpulentes assexuades gairebé carcelàries sí sí sí hasta els homes els imposaven no i amb la amb la convivència amb les amb l'estament religiós que eren les monges clar val que deies jucollots déu-n'hi-do l'escena l'escena que han de fer un petó al nen Jesús allò és brutal allò és brutal jo la recomano perfecte molt bé doncs res ens queden 30 segons o just per acomiadar-nos i mira acabarem amb la cançó d'Alton John com a veu estem repassant com un cocodril rock vull dir hem deixat el rocketman al principi marxarem amb això molt bé adeu Mals Bona nit Bona nit