Babilònia del 13/6/2019 — Bécquer, Epiléptico, Sardà i Foenkinos; Carrau Blau; La favorita, Rocketman, La caza, Alice Nevers i La voz dormida

Resum general de l’episodi

"Jo sóc l’estrella d’aquesta ràdio" — to distès i coral per obrir una tertúlia cultural molt variada.

Episodi amb ritme de magazín cultural: presentació del grup, sumari àgil i, després, anàlisi de llibres, còmic/novel·la gràfica, una exposició local i un bloc potent de cinema i sèries. El to és proper, amb anècdotes i context històric i artístic que enriqueixen cada recomanació.

Llibres

Les "Leyendas" de Gustavo Adolfo Bécquer

• Relectura lligada a una visita a Toledo: carrers i places del call jueu com a inspiració de les històries.

• Destaquen les ambientacions nocturnes i tètriques i el recurs del narrador-dibuixant. Especial menció a peces de terror com "El monte de las ánimas" i "El Miserere".

• Lectura amb descripcions d’una riquesa lèxica "espectacular". Fragment citat on Bécquer converteix runes i vidres en "un cel d’estrelles microscòpiques".

• Valor: contes breus, intensos i ideals per redescobrir el Romanticisme espanyol.

Còmic/novel·la gràfica: Epiléptico. L’ascenso del gran mal (David B.)

• Autobiogràfic sobre la infantesa de l’autor (David Beauchard, aka David B.) i la lluita del germà amb l’epilèpsia als anys 60.

• Eix temàtic: estigma social i peregrinació de la família entre macrobiòtica, xamanisme, espiritisme i propostes mèdiques invasives (lobotomies), davant l’escassetat de respostes de la medicina de l’època.

• Estil: blanc i negre, imaginari oníric, elements d’underground; serialitzat (1996–2003) i després recopilat en volum gruixut.

• Idea central: transmutar la negativitat en energia creativa que culmina en la vocació artística de l’autor.

Adiós muy buenas (Xavier Sardà)

• Novel·la breu situada en un cementiri del litoral català: humor negre, sorna i picaresca marca de la casa.

• Personatges: enterramorts, ajudant i dues "velles" que ho comenten tot. Trames entre surrealisme, truculència i sàtira; gir final motivat per diners que reordena la lectura.

• Escriptura: vol "clàssica" però anticlàssica en to; pròleg de Santiago Segura.

Hacia la belleza (David Foenkinos)

• Un catedràtic de Belles Arts demana ser vigilant al Musée d’Orsay: misteri aparent que connecta amb una segona trama (Camille).

• Escriptura amb delicadesa i elegància: Foenkinos capta l’essència humana en situacions contemporànies (duel, pèrdues, reinvencions).

• Connexions amb altres obres de l’autor: "La delicadesa", "Charlotte", etc.

Exposicions

Carrau Blau a Can Ginestà (Sant Just Desvern)

• Escola d’arts plàstiques per a infants (4–8 anys). Exposició coral amb gran varietat de tècniques i expressivitat.

• Valor comunitari: cultura de proximitat que inspira esperança en el futur creatiu del poble.

Cinema i sèries

La favorita (Yorgos Lanthimos)

• "Ascens i caiguda" d’una jove que, apadrinada, escala fins al poder a la cort de la reina Anna (s. XVIII).

• L’estètica: grans angulars i joc de llum que amplifiquen la majestuositat i el caràcter aspre del palau; ecos de Barry Lyndon i Peter Greenaway.

• Interpretacions: Olivia Colman (reina, fràgil i capritxosa), Rachel Weisz i Emma Stone en un triangle de poder i manipulació.

Rocketman (Dexter Fletcher)

• Biòpic musical d’Elton John: marc de teràpia com a columna narrativa; números musicals que sorgeixen diegèticament i extradiegèticament.

• Eix emocional: set d’amor i (des)afecte familiar, identitat i addiccions; relació creativa clau amb el lletrista Bernie Taupin.

• Taron Egerton canta i interpreta amb carisma; tanca amb "I’m Still Standing": renaixement després de la caiguda.

La caza (Thomas Vinterberg, 2012)

• Poble danès i un mestre estimat injustament acusat d’abús arran d’una mentida infantil.

• To i llenguatge visual Dogma 95: càmera austera, colors freds i angoixa creixent fins a un final simbòlic que parla d’estigma persistent.

• Mads Mikkelsen, premi a Canes: retrat de vulnerabilitat i dignitat.

Sèrie: Alice Nevers

• Procedimental francès sobre una jutgessa i el seu entorn: tensió romàntica sostinguda, casos criminals i dinàmiques personals.

• Comparacions amb Dexter (com a contrapunt de resolució expedita) i debat sobre la "venjança justa" a la ficció.

La voz dormida (Benito Zambrano)

• Postguerra (1940–41): repressió franquista contra dones etiquetades de roges; vida a la presó amb l’ombra constant dels afusellaments.

• Actrius: Inma Cuesta i María León, molt solvents. Crònica de dolor, resistència i sororitat amb escenes d’un realisme colpidor.

Tancament

• Comiat musical a ritme d’Elton John i recordatori de la diversitat de recomanacions: clàssics literaris, novel·la gràfica reveladora, humor negre, prosa elegant, art de proximitat i un ventall cinematogràfic que va del palau a la presó, passant pels escenaris del pop.